Monografia Educaci lingstica per a la democrcia

Educaci lingstica per a la democrcia

Montserrat Fons
Directora D A RTICLES

Juli Palou
Universitat de Barcelona

Introduir a lurna un sobre buit s una de les possibles opcions que es presenta cada quatre anys quan sexerceix el dret a vot. Les interpretacions que pot merixer aquesta manera de procedir poden ser moltes, per no s forassenyat establir la hiptesi segent: el vot en blanc s lexpressi dun desencs pels tripijocs en qu massa sovint cau la poltica, sense que aquest desencs comporti defugir la responsabilitat envers els afers collectius. En unes altres paraules, cal abandonar els carrers estrets i sinuosos per retornar a lgora; cal anar ms enll de la suma de llibertats i drets individuals per orientar-se cap als interessos que sn de tots. El repte s restar sentit al vot en blanc. El repte s repensar la poltica des de noves perspectives. La revista A RTICLES , amb aquest nmero, vol contribuir a aquest repte. El marc des del qual ho pot fer s el camp de la didctica de la llengua i la literatura. La qesti s saber fins a quin punt i com la millora de la capacitat comunicativa pot contribuir a practicar lexercici crtic de la democrcia, i per aix cal centrar-se sobretot en les habilitats productives, receptives i interactives. Les habilitats que acabem desmentar estan estretament lligades a la capacitat descoltar laltre, de ser receptius a la seva manera de fer, de pensar, a la seva sensibilitat i, abans que cap altra cosa, al seu patiment. Quan Martha C. Nussbaum, a la seva obra El cultivo de la humanidad, expressa que hem densenyar a llegir els joves perqu dem hauran danar a votar, es mou, sense cap mena de dubte, en aquesta direcci. La literatura mostra totes les facetes del drama hum, expressa en singular problemes i incerteses que sn universals. Laltre no s un enemic, un opositor, sin alg com jo que intenta fer front als entrebancs i viure amb illusions. La recepci de totes les obres dart, i de la literatura en particular, pot afavorir la imaginaci receptiva, la capacitat de ser sensibles i comprendre unes altres maneres de fer. Millorar les habilitats comunicatives comporta incidir en la capacitat delaborar hiptesis, de contrastar i dimaginar, la qual cosa fa possible interpretacions que no sajusten a cap gui rgid preestablert. Hi ha un concepte que apareix sovint en els estudis que tenen relaci amb la competncia en ls de la llengua o de les llenges. Ens referim a mic, aix s, a la capacitat de situar-se ms enll de la particularitat que representa el jo. Una actitud mica es mostra quan els individus sorienten cap a la mateixa interacci, tot transcendint la perspectiva personal. A lhora de tractar sobre les qestions que afecten lorganitzaci de la vida en com, no hi ha ni una veritat que pugui ser imposada, ni una lgica exempta de fissures; a lhora de tractar sobre el b com noms es pot confiar plenament en una actitud mica davant la interacci.
5 | Articles
de Didctica de la Llengua i de la Literatura Nm. 45 P. 5-8 abril 2008

Educaci lingstica per a la democrcia

Si ms amunt hem fet referncia a la imaginaci crtica, ara cal afegir-hi que, des de leducaci lingstica, s imprescindible promoure una reflexi centrada en el missatge, en qualsevol tipus de missatge, des del que es transmet per canals ms interpersonals fins al publicitari. Els marcs interpretatius, des dels quals es dna sentit a all que passa o es manifesta, shan deixamplar sempre, i aix noms s possible si la lectura o lescolta van ms enll del sentit literal per situar-se en el ter reny de la interpretaci i de la interrogaci. Es tracta de posar en qesti, sabent que no hi ha certeses absolutes que estiguin a labast i que, per aix, lnic aixopluc possible s la mateixa capacitat de contrastar. Interactuar s pensar. El pensament ha de mantenir-se sempre obert i crtic, noms aix s possible aconseguir que el debat no sesgoti. A lAcadmia de Plat sensenyava a debatre al voltant duna tesi. Alg la mantenia, mentre que els altres plantejaven interrogants. Qui interroga, com Scrates, no t resposta. Qui interroga posa en qesti, planteja dubtes davant del discurs elaborat. Per no podem caure en la ingenutat de pensar que tots els dubtes tenen la mateixa validesa. Des del camp de la llengua, i en concret des de lanlisi del discurs i la pragmtica, sabem que hi ha un concepte que cal mobilitzar en cada situaci comunicativa. Ens referim a la pertinena. No es tracta densenyar a parlar o a escriure sobre un tema, sin dacord amb el tema. s el context el que dna sentit al missatge. El concepte de pertinena uneix, podrem afirmar que de manera indissoluble, la significaci lingstica de lenunciat amb el context. Entenem que tant un aspecte com laltre tenen un valor puntual, immediat, situacional, la qual cosa no impedeix pensar que tenen tamb una dimensi histrica, que va ms enll de lara i aqu per inscriures en una tradici. La veu dels que ens han precedit ressona en la veu que ara sentim. Sn factors culturals i histrics els que configuren els esdeveniments comunicatius. Cada text, sigui oral o escrit, comporta retrospecci i prospecci, ja que es pren en consideraci el passat, la qual cosa vol dir atendre el saber compartit i les experincies viscudes, i, a ms, sexplora el que ha de venir, a travs dun procs especulatiu que remet a habilitats com ara fer suposicions i indagar. Quan es promou lobertura cap al passat i cap al futur a travs de la indagaci i de la prospecci, i quan sofereix a cada alumne la possibilitat de situar-se a travs de la paraula, oral o escrita, en relaci amb aquesta obertura, no es fa res ms que adobar el terreny de la conversa, del dileg, que s lnica condici que exigeix sempre la poltica. Aquest nmero de la revista vol contribuir a formar ciutadans i ciutadanes que entenguin la democrcia com la millor forma de fer poltica que hem sabut trobar, que entenguin que una manera de fer democrtica reclama una actitud deferent i una perspectiva crtica. Cal repensar la polti6 | Articles
de Didctica de la Llengua i de la Literatura Nm. 45 abril 2008

Educaci lingstica per a la democrcia

ca, treure-la del carrer sinus, del tripijoc dinteressos i situar-la de nou a lgora. Viure la poltica s conviure installats en el dileg. Una actitud democrtica no s com un vestit que es posa i es treu, sin que s una actitud que es mostra en la quotidianitat de la vida dun individu. La disposici interior cap al dileg o ladhesi a una tica del dileg, sn llions socrtiques que no podem oblidar. Els articles que segueixen sobren com un ventall en totes les direccions que acabem dapuntar. A Literatura, tica i educaci, Joan-Carles Mlich (p. 9-15) parteix del principi segent: ltica, quan es tracta sobre el fet educatiu, no s un terme que cal afegir-hi, sin que s un terme consubstancial. Per ltica no t res a veure amb lleis o amb codis que es puguin formular abans de o que es puguin prescriure. Tractar sobre tica s tractar sobre la compassi, entesa com una relaci dacompanyament, com un situar-se al costat de laltre. Des daquesta perspectiva, la lectura literria, en la mesura que posa en contacte amb lambigitat, permet copsar laspecte singular de cada experincia viscuda. Per a lautor, la lectura literria no ens fa ms bons, per ens obre la possibilitat dentendre lsser hum com aquest sser frgil i vulnerable que s. Juan Snchez-Enciso (p. 16-26) exposa com les maneres densenyar mai no sn neutres i analitza la qualitat democrtica de les aules. Exemplifica el seu posicionament democrtic amb el desenvolupament de lestudi duna poesia de Joan Alcover a partir dels sentiments, les representacions i les interpretacions dels alumnes, per acompanyar-los des del centre de les emocions fins a uns altres descobriments collectius. Els conceptes democrcia, dissidncia i educaci lingstica sentrelliguen en larticle de Juli Palou (p. 27-34). La dissidncia, entesa com la capacitat de valorar des duna perspectiva personal i crtica el discurs dominant, es presenta com lantdot ms vlid per mantenir viu el sentit de la democrcia. Si aix s aix, la proposta que sen pot desprendre s la necessitat de convertir cada aula en un territori propici per a la conversa. Conversar s dissentir, per aquest motiu, conversar s la millor manera daprendre. Els docents i els discents han de tenir loportunitat dadoptar rols diferents, tant pel que fa als temes com a les mateixes situacions comunicatives. Ladopci a laula de punts de vista diferents, de rols diferents, s un dels camins que poden fer possible que els futurs ciutadans no sacontentin amb reproduir un pensament ja pensat. Els intermediaris principals entre el saber ja pensat del poder i els ciutadans sn, sense cap mena de dubte, els mitjans de comunicaci. Margarida Bassols (p. 35-43) posa a labast eines perqu professors i alumnes puguin descabdellar els recursos que shi empren i en puguin interpretar els missatges amb sentit crtic. Aix, el seu treball aprofundeix els efectes despectacularitzaci, segmentaci, esloganitzaci i se7 | Articles
de Didctica de la Llengua i de la Literatura Nm. 45 abril 2008

Educaci lingstica per a la democrcia

lecci prioritzada i intencionada del discurs meditic, al mateix temps que dna pistes, amb exemples, sobre com es poden superar aquests efectes, per tal de poder aproximar-se tant com sigui possible a interpretar el missatge i les seves intencions dels missatges que es difonen. Finalment, Montserrat Ferrer (p. 44-60) apunta que un ciutad crtic i actiu en la societat on viu ha de poder expressar les seves idees de manera oral i per escrit, ha de tenir una capacitat suficient per comprendre els discursos que li arriben, especialment els argumentatius i els relacionats amb lmbit dels mitjans de comunicaci per tamb aquells discursos daltres mbits, com ara els acadmics, els literaris, els religiosos i els doci que orienten lopini i la conducta dels receptors duna manera subtil. El seu treball aprofundeix la manera densenyar i daprendre a argumentar. A partir de lanlisi de diferents exemples, aborda alguns aspectes que no solen ser habituals en les propostes per a leducaci secundria, com ara: el valor argumentatiu de lexplcit, la cortesia lingstica i largumentaci amagada del discurs informatiu dels mitjans de comunicaci.

8 | Articles

de Didctica de la Llengua i de la Literatura Nm. 45 abril 2008