LES VEUS DEL DISCURS Tot tex ts un acte de comunicaci i per tant hi ha un emissor i un receptor que poden presentar-se

de maneres molt complexes. Sn les anomenades veus del discurs. Aquestes sn: Autor real/ lector real: pertanyen al nivell extratextual, estan fora de text. Sn lemissor i el receptor fsics que produeixen i interpreten el text. Lautor real s la persona que escriu el text i el lector real cadascun de nosaltres quan llegim. Si tenim alguna informacin sobre leutor real la inclurem en el comentari. Autor model/lector model: pertanyen a un nivell mitj, entre el text i la realitat; el lector model s la imatge mental sobre el lector amb qu lautor real redacta el text; lautor model s la representaci mental, encertada o no, que el lector real es fa de lautor a travss de la lectura del text. El lector model s la figura personal que lautor real simagina dels seus lectors (aficions, nivel intelectual, professi, ideologia) El lector model, per a poder interpretar el text ha de tindr una srie de coneixements, sobre conceptes que puguen eixir al text: (coneixements enciclopdics o culturals que el text cont i que el receptor ha de conixer per aentendrel completament). Locutor, enunciador i alocutari: Pertanyen al nivell intratextual; sn les veus del discurs que sens presenten mitjanant marques lingstiques concretes com a emissors o receptors. - Locutor: aquell que parla, que ens transmet el text (en literatura: narrador). Els articles dopini presenten sovintun locutor no fictici, que els lectors identifiquem amb la figura de lautor real ( si no utilitza un pseudnim). - Alocutari: s el destinatari implicat al text (ho pots deduir del text). Als articles dpini es corespon amb la figura del lector model. - Enunciador: sn altres veus que parlen al text en primera persona en discurs directe o indirecte. En un article dopini lenunciador seria una persona a qui el locutor dna la paraula en qualsevol dels dos sentits esmentats. De la diversitat de veus sen diu polifonia.

La polifonia es manifesta mitjanant diversos procediments: La intertextualitat consistix a incloure en un text fragments o idees, provinents daltres textos, amb el prpsit daportar arguments dautoritat o contextualitzacions culturals. s un recurs molt usat a textos formals, sobretot dmbit acadmic, per tamb es produeix escala informal quan reprodum un refrany, una dita El discurs citat o reportat, s a dir quan lemissor dun enunciat incorpora explcitament un altre enunciat, el qual correspon a una altra veu en estil directe, estil indirecte o estil indirecte lliure (la veu de lenunciador apareix en el text inserida en el discurs del locutor, que cedeix la paraula indirectament sense cap marca grfica ni cap verb de dicci. La presncia daquesta veu o de diverses veus diferents de la de lemissor sassenyalen en el text mitjanant mecanismes diversos com s laparici dun verb de locuci (dir, declarar, afirmar, confessar...), les marques de subordinaci substantiva o grfiques, com les cometes i els dos punts: a.- [Pere diu] Llusa em va va dir: Dem no podr anar a classe. b.- [Pere diu] Llusa em va va dir que lendem no podria anar a classe. c.- (Pere diu ) volia que quedara ben clar: no hi aniria a classe. El discurs citat s la manifestaci ms usual de la polifonia. Aquest concepte, fa referncia a la possibilitat dadvertir en alguns enunciats la presncia duna o altres veus diferents de la de lemissor, tot i que no sutilitzen marques gramaticals de citaci per a identificar-les. En aquest cas, lemissor pot citar frases, expressions, proverbis, refranys, eslgans publicitaris, fragments literaris, flmics o televisius, frases mpliament conegudes de personatges pblics que pressuposa que coneix el receptor: A: Desitjam sort. B: Ei, que la fora tacompanye. B2: (Com diuen les forces del b de La guerra de les Galxies, que la fora tacompanye).

En aquest exemple, no noms se citen unes paraules, sin tota una situaci denunciaci com lexplicada en la possible intervenci del parntesi anterior. La finalitat dusar la polifonia als textos s dassumir el que altres diuen, la de qestionar o matisar les afirmacions daltres i fins i tot la dallunyar-se o desqualificar les afirmacions que sincorporen al text polifnic. Ms exemples: Em morir, em mori, em morir... Quina llstima! (per a mi, sobretot) (Joan Fuster, Consells proverbis i insolncies) En aquesta enunciaci en eco (quan un interlocutor reprn una expressi dun altre participant en la interacci, la repeteix o la parafraseja) respecte a una mxima general que ens recorda la nostra condici mortal, Fuster no nega el contingut de la mxima, per escenifica en el seu aforisme una acceptaci merament resignada, i expressa tot seguit la seua actitud de disgust envers aquesta constataci. La dissociaci entre subjecte parlant i locutor es representa ac per procediments subtils que, en el marc dun microtext literari com s laforisme, insinuen la duplicitat enunciativa que s una de les claus de la ironia fusteriana. Quan es produeix polifonia, la subjectivitat de lemissor pot manifestar-se pel fet que adopte el punt de vista dun determinat personatge o enunciador. En aquest cas podem dir que lemissor manifesta empata per lenunciador en qesti, s a dir, es posa en el seu lloc i sidentifica amb la seua manera de pensar, de sentir i dactuar.