Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Lectures dintriga / policaques Lectures de cincia ficci / fantstiques Lectures de caire realista Lectures daventures Novetats de lectura
1.
Jaume Fuster
2.
Andreu Martin
Zero a lesquerra
La Magrana
3.
Jaume Maci
Aprenent de detectiu
Columna Jove
4.
Ferran Torrent
No emprenyeu el comissari
Quaderns Crema
5.
Josep Lozano
Ribera
Edicions Bromera
6.
La Busca Edicions
7.
Georges Simenon
Columna Jove
8.
Xavier Moret
Empries
9.
El gos de Baskerville
Barcanova
El crim de la Hipotenusa
Crulla
Jaume Fuster
Aquesta obra s un homenatge a lautora de novelles de detectius Agatha Christie. Hi trobem trets propis de la seva obra: assassinats, espais allats, molts sospitosos que no ho semblen, i sobretot el personatge del detectiu Hrcules Poirot que apareix a molts dels seus llibres. A la Baixa Cerdanya, prop de Martinet, hi ha un balneari, conegut amb el nom de balneari de la Font del Ferro, que va gaudir duna certa fama anys enrere. En aquest paisatge, en lpoca de la postguerra, Hrcules Poirot, el clebre detectiu immortalitzat per Agatha Christie, ha de descobrir un afer dassassinats i negocis bruts. Poirot s subtil, per hi ha alg que lajuda, la senyoreta Puig, que, ves per on!, s encara ms subtil que no pas ell.
Andreu Martn
Zero a lesquerra
L'Hctor Serralada i en Llus Ramis sn companys d'escola. En molts aspectes sn ben diferents; l'Hctor s el setcincies de la classe i t el futur encarrilat, mentre que el Llus t poques ganes d'estudiar i el seu futur es presenta incert. Tanmateix, comparteixen una passi comuna (els cotxes), que alimenten amb llargues converses en qu es recreen amb la descripci minuciosa dels models dels seus somnis. En acabar l'escola, per, se separen, ja que cadascun enfila un nou cam. L'Hctor inicia els seus estudis de BUP, per entrar posteriorment a la universitat; en Llus opta per cursar FP, per poder fer de mecnic en el taller del seu pare. No es tornaran a veure fins al cap de molts anys quan, a la impensada, l'Hctor apareix en el taller dels Ramis amb un flamant Peugeot 205 CTI vermell i una morenassa espatarrant d'ulls verds transparents i aquosos. L'Hctor sembla el mateix de sempre, per ja no s un setcincies repellent. Ha deixat els estudis i es dedica a fer de punxa a la discoteca Tesi, del Poblenou. Desprs del retrobament entre els dos amics, uns dies ms tard, dos fets sense relaci aparent es produeixen alhora. D'una banda, un jove apareix mort al costat del cementiri del Poble Nou i els seus amics heavies acusen d'assassinat els responsables de seguretat de la discoteca Tesi. D'una altra, l'Hctor desapareix. En Llus comena a investigar per esbrinar on s el seu amic i quina s la seva responsabilitat en els fets esdevinguts. 3
Jaume Maci
Aprenent de detectiu
Un llibre s el mbil que desencadenar tota una srie d'intrigues fins a arribar a un assassinat. Dos professors universitaris, un de jove i un vell savi, arriscaran la vida per apoderar-se'n i, sobretot, per arribar a conixer l'estranya histria que envolta el llibre. Qu s all tan especial i misteris que amaga l'obra d'un dels ms importants autors en llengua catalana? Una histria apassionada i misteriosa, amb guerres, martingales poltiques, revolucions, robatoris, crims... on la soluci rau en un llibre, o b s noms l'inici d'una fantstica aventura?
Ferran Torrent
No emprenyeu el comissari
Quan el comissari en cap de la ciutat de Valncia pateix un sorprenent robatori, noms un home pot resoldre el cas: Toni Butxana, un detectiu atpic que, desenganyat i al marge d'una llei en qu no creu, sovint ajuda tant els seus clients com els autors dels delictes que investiga. De fet, amb la impagable assistncia de dos pispes -Colometa i el Penjoll-, no tan sols localitzar les pertinences robades: descobrir una trama de segrest que implica terroristes enfervorits, empresaris ombrvols i altres criminals. Tot plegat menar a l'impactant desenlla d'una intriga que, entre la ciutat i els seus afores -de tota mena-, retrata vides, situacions i tipus humans amb una mestria ja palesa en l'autor.
Josep Lozano
Ribera
Aquest meravells llibre de Josep Lozano, est escrit ms que res per veure el llenguatge tpic de la zona de Ribera, per tamb cont una histria molt interessant que narra les aventures dIsmael. Aquest s un detectiu privat que s contractat per Teresa Lloren, un misteris personatge del que no es sap res fins al final de lobra, per a investigar el misteris crim de Miquel Bisquert, un jove dAljanet malgastador i suposadament homosexual. El detectiu pregunta a diferents persones del poble per la seva relaci amb Miquel i que en sabien dell. Amb tots els testimonis, el que aconsegueix Ismael s saber moltes coses sobre el passat de Miquel, per no troba res interessant sobre lassassinat ni cap motiu per el que qualsevol persona interrogada per el detectiu tenia intenci de matar a Miquel. Lltim dels seus testimonis, Tinet, el company de pis de Miquel, li conta que Miquel estava ficat en drogues, i que ara tenia una novia que li deien Malli. Desprs tamb llegir a un diari que la Malli i un amic havien sigut els assassins i que anaven a la pres. El detectiu es troba amb aquesta uns dies desprs i la convida a un caf per a aclarir les coses.
Shaudin Melgar-Foraster
El secret de loreneta
Amarada de misteri, s tamb un allegat en defensa de la llibertat i de la llengua catalana. Disfressat d'intriga i de misteri, el relat esdev un retall de la postguerra espanyola en un poble catal del Valls, amb tots els seus prejudicis, els seus problemes socials i la seva manca de llibertat. Es llegeix amb el cor bategant, desitjs d'avanar i de saber qu passava, per la genialitat de la prosa de l'autora, que sap crear, com ning, un ambient d'intriga magistral.
Georges Simenon
Un espai: Pars. Un perode: la nit de Nadal. Un personatge: el policia Andr Lecoeur. Un cas: un assass en srie molt perills que volta per la ciutat gelada. Una circumstncia inesperada: l'assass persegueix un nen de 10 anys que, de manera casual, ha topat amb ell i l'ha descobert. Un segon imponderable: el nen s el nebot d'Andr Lecoeur. Amb aquests elements, Simenon confegeix una histria trepidant sense que el policia protagonista trepitgi el carrer. Perqu Lecoeur no s un oficial a l's. s simplement l'encarregat de tenir cura de la centraleta i de resseguir el moviment dels seus companys en un enorme plnol ple de llums, que s'illuminen per indicar la ubicaci de cada delicte que es produeix a la ciutat de Pars. Com que res no s el que sembla i les aparences enganyen, la trama discorre per camins insospitats. De manera natural, amb gran mestratge, Simenon ens guia en una persecuci memorable amb sorpresa inclosa. No us puc explicar res ms. Tan sols insistir que es tracta d'una novelleta altament recomanable, en especial per als negrots nostlgics que vulguin remembrar els orgens del gnere policac modern.
Xavier Moret
Max Riera, un ex-hippy que viu a la Plaa Reial, rep un bon dia una trucada que canviar espectacularment la seva vida: Pau Gispert, un antic i mediocre company descola que ara sha convertit en un yuppie li proposa escriure una telenovella plena de droga, sexe, persecucions i morts. A partir daqu, Max Riera viur les situacions ms impensables en els llocs ms srdids, es trobar amb putes, pinxos i cadvers a la seva Plaa Reial i aprendr que per fer una telenovella nhi ha prou amb passejar-se de dia i nit pels carrers de la ciutat perqu, a Barcelona, tot s possible. 5
El ric terratinent sir Charles Baskerville s trobat mort al parc de casa seva. El doctor Mortimer, metge de capalera i amic de la vctima, est convenut dhaver vist una bstia sobrenatural, amb laparena dun gos enorme, entre la boira que envolta la casa de la vctima. Mortimer coneix la terrible maledicci que recau sobre la famlia dels Baskerville, relacionada amb un gos fantasma. Sherlock Holmes i Watson hauran desclarir el misteri de la maledicci dels Baskerville, abans que lhereu de sir Charles pateixi el mateix final trgic que el seu predecessor.
Emili Teixidor
El crim de la Hipotenusa
La Hipotenusa, la professora de matemtiques, ha desaparegut. Unes taques de sang fan pensar en la possibilitat que hagi estat assassinada. L'inspector Garrofa reuneix els sospitosos (els alumnes que sempre suspenen l'assignatura) per interrogar-los i aclarir el misteri. Per hi ha un altre implicat en el cas: el germ bess d'un dels acusats. Quina relaci t amb la desaparici de la Hipotenusa?
1.
Llus Vilarrasa
La Galera
2.
Pep Albanell
Edeb
3.
Joaquim Carb
La Magrana
4.
Manuel de Pedrolo
Edicions 62
5.
Eoin Colfer
Mondadori
6.
Santi Bar
Barcanova
7.
Jordi Font-Agust
Traficants de llegendes
Pags editors
8.
Brian Aldiss
Pags editors
9.
Montserrat Galcia
Lhabitaci de la Brbara
Barcanova
Llus Vilarrasa
ticus 89 s la colnia ms llunyana que l'Organitzaci t a l'espai. Fa centenars d'anys que la societat s dirigida per superordinadors i la raa humana t una vida benestant, segura i perfectament calculada. Per aquesta seguretat t un preu: les decisions sn preses pels cervells artificials i han desaparegut l'espontanetat i la inventiva. Uns joves estudiants destinats temporalment a ticus 89, un planeta trist i deshabitat, hauran de prendre una decisi vital quan l'Organtizaci far fallida i els abandonar per sempre en els lmits de l'Univers conegut.
Pep Albanell
El misteri s'inicia amb la desaparici del marit de la senyora Puigdengolasterns. La desesperaci de la dona davant dels fets fa que requereixi els serveis d'un detectiu. La situaci no s gens fcil, els objectes de la casa del matrimoni han desaparegut i en el seu lloc hi ha quadres. El ms curis s que el marit jubilat -l'Emili Noucentsha desaparegut desprs de pintar un autoretrat. Amb la desaparici del seu marit, la situaci econmica de la Georgina s fora precria. El cas s que sempre hi ha alg, com el senyor Setze Cacauarro, decidit a beneficiar-se de la situaci. Desprs de donar a conixer a la premsa la histria de "L'habitant del no-res", el senyor Setze organitza una exposici de quadres del desaparegut Emili per treure'n el mxim profit. Les investigacions, per, continuen i el detectiu descobreix que la relaci existent entre el difunt senyor Absal Sensecorda -inventor d'un llapis fantstic- i l'Emili s la clau de l'enigma.
Joaquim Carb
La intervenci de l'home sobre la natura i l'experimentaci en la fusi nuclear a la fi del segle posa en perill l'equilibri ecolgic: es produeix la descongelaci dels casquets polars. Al mes de gener de l'any 2000 la major part del pas queda coberta per les aiges i la gent ha d'iniciar una nova vida. L'Artemi, la Letes i la Lola decideixen fer-ho al Cim Pelut. L'Andreu opta per ajudar la gent i avisar-los del perill imminent. 8
Manuel de Pedrolo
En aquesta novella s'explica la histria d'Alba i Ddac, de 14 i 9 anys, respectivament, que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura i que es converteixen en prcticament els nics supervivents de la Terra desprs que uns extraterrestres gaireb eliminin tota la humanitat. Durant els quatre anys segents hauran valer-se per ells mateixos per sobreviure i enfrontar-se a tota classe de problemes i dificultats.
Eoin Colfer
El protagonista s un nen de dotze anys molt intelligent, que t dos majordoms. Aquest noi es diu Artemis Fowl i busca restes d'elfs de sota terra. Va posar un anunci al diari dient que buscava fotografies estranyes. Desprs de molts fracassos li va arribar una foto en qu sortia una m de color verd. L'Artemis va haver d'anar fins a la Xina; all el senyor Nguyen Xuan els va indicar on havia fet aquella fotografia, era una casa mig enderrocada... s un llibre fantstic i que agrada molt.
Santi Bar
Enmig duna terra tan contaminada que els homes i les dones han de viure sota el mar per protegir-se dels raigs del sol, el jove Joel surt de la cova on ha dormit mil anys i senfronta a una vida tan diferent i inslita que li planteja dubtes en cada moment. En aquest nou mn al qual sha dadaptar t la sort de ser adoptat per la famlia dels doctors Bru, la filla dels quals, Angelina, s de la seva mateixa edat. Al seu costat, en Joel descobreix lamistat i, ms endavant, un sentiment molt ms profund.
Jordi Font-Agust
Traficants de llegendes
L'Eloi Trait es va desconnectar, s'estir en aixecar-se de la cadira de l'editor i va sortir a la terrassa. La plana de la desembocadura del Ter tenia el mateix aspecte que a la fotografia que el seu avantpassat havia fet i penjat a la paret de l'estudi, per sota l'aparena de boscos de pins i alzines i de petits pobles de pedra ara hi havia una infinitat de nuclis d'habitatges on s'encabien desenes de milers de persones. Era novembre i es feia fosc aviat, per encara hi havia prou claror per a distingir els contorns de les teulades i les carreteres, amb els llums dels vehicles guanyant espai, minut a minut, a la llum del sol ponent. Com sempre a aquella hora, hi havia cues a la carretera que venia de l'estaci del TAV de Fla.
Brian Aldiss
El cor d'en Roy semblava que ompls la clariana amb els seus batecs, com l'eco d'un radar que rebots en un objecte distant per tornar desprs als orgens. Es va aturar al llindar del seu compartiment, escoltant la fria que li martellejava les artries. Vs-te'n, si vols! No deies que te n'anaves? L'agut sarcasme de la veu que va sentir darrere seu, la veu de la Gwenny, el va impulsar cap a la clariana. Va sortir donant un cop de porta sense mirar enrere, fent un grunyit sord que li naixia del fons de la gola. Es va fregar les mans fins que li van fer mal, per tal de recuperar el domini sobre si mateix. Aix era la vida en com amb la Gwenny: baralles que comenaven amb nimietats, atacs de clera demencials...
Montserrat Galcia
Lhabitaci de la Brbara
En el planeta roig, un planeta colonitzat pels humans i habitat pels silents, la convivncia es difcil i el conflicte esclata. La protagonista, envejosa de la seva germana, la Brbara, no dubtar en ocupar la seva habitaci quan aquesta s enviada a la guerra contra els silents. Tanmateix, comena a prendre conscincia que la guerra i l'actitud dels humans vers els silents no resoldran mai el conflicte. Per altra banda, amb el seu company de l'escola necessiten imaginar-se un mn nou i diferent a travs del ciberespai.
El secret del planeta Moix s una novella per a nois i noies en la qual es combinen la cincia-ficci i la cultura clssica europea: en concret, el mite d'Ariadna i el Minotaure. Un dels personatges diu "El nostre planeta va ser expulsat del seu sistema solar i ara vaga per l'univers cercant el cam de la llum. Els nostres savis m'han enviat a la Terra. Noms una nena d'un planeta on hi hagi nit i dia ens pot ajudar a trobar la felicitat que vam perdre quan la foscor es va installar en el nostre mn." La protagonista viatja al planeta Moix on posar en prctica els coneixements sobre el mite per ajudar el planeta a retornar al seu sistema solar.
10
1.
Miquel Desclot
A la punta de la llengua
2.
Gemma Lienas
Empries
3.
M. Llusa Amors
4.
David Duran
Cicle bis
La Magrana
5.
Andreu Sotorra
La medalla
6.
Miquel Ray
7.
Maite Carranza
8.
Enric Larreula
9.
F. Uhlman
Lamic retrobat
Columna Jove
10.
Uri Orlev
11
Miquel Desclot
A la punta de la llengua
Un joc verbal imaginatiu, que arriba a l'extrem de fer l'anlisi d'una frase estereotipada i a la creaci de llenguatge a partir de realitats imaginries, fa que A la punta de la llengua sigui una obra recomanable a partir de dotze anys. La seva lectura interessa aquells lectors que sn capaos de gaudir de la riquesa lingstica present a l'obra. L'argument de cadascun dels tretze contes que formen part d'aquest llibre es construeix sobre una realitat lingstica que pot ser una frase feta, una locuci o una paraula (ser tot cap, perdre el cap, fer un cop de cap, cap...), sobre la qual l'autor imagina una situaci i uns personatges que converteixen l'extraordinari en real. En conjunt, els contes sn fidels a l'estructura del conte tradicional. Cada conte ofereix al lector un tema immers en la realitat de la vida quotidiana que es desborda cap a una situaci amb innumerables possibilitats imaginatives.
Gemma Lienas
El diari vermell de la Carlota sadrea a aquells lectors joves que pensen que la sexualitat s una activitat natural de les persones, molt ldica, que permet una gran comunicaci i complicitat i que, en ella mateixa, no t res a veure amb actes dolents ni bons. El llibre no s ben b una novella ni tampoc un diari. s un llibre amb uns captols novellats, en els quals la Carlota estableix una relaci sentimental i sexual amb en Flanagan (el fams detectiu de llibres com No demanis llobarro fora de temporada), i amb uns altres captols en qu, amb l'excusa d'un diari, la Carlota va exposant tot el que aprn sobre la sexualitat i, de retruc, sobre els sentiments. En els captols novellats, shi poden llegir escenes entre la Carlota i en Flanagan que permeten fer-se una idea de com sn les relacions sexuals quan una persona shi inicia. Els captols del diari, poden ajudar a resoldre dubtes o, fins i tot, omplir autntics crters dinformaci pel que fa a temes com els genitals, la resposta sexual, el primer coit, els mtodes anticonceptius, lembars, lhomosexualitat, les malalties de transmissi sexual, les disfuncions sexuals i altres qestions.
12
M. Llusa Amors
Me'n torno al carrer Kieran. La frase que dna el ttol al llibre la diu en Bru, un jove de 18 anys que en fa 5 que s orfe de pare i mare i que des de llavors viu amb una tia via a Irlanda. Cada estiu, ve a passar-lo a casa d'uns amics dels seus pares, que a la vegada sn els pares del seu millor amic, en Raimon. Aquest estiu, que ja s major d'edat, alguns esdeveniments canvien el seu entorn i el fan entrar de ple en el mn dels adults. En Raimon no porta b la separaci recent dels seus pares, ha fet un amic nou que noms pensa en la moto i les noies, ha deixat els estudis i comena a trobar el seu amic de tota la vida avorrit i pesat. Els sentiments dels nois per la Clia, la descoberta d'un diari personal de l'Eullia i la misteriosa tia gata proporcionen a la novella un to sorprenentment emotiu. La lectura d'aquesta novella resulta sorprenent, perqu d'entrada ofereix un text molt gil, amb un estil molt directe, de frase breu, amb poques descripcions (ni de personatges, ni de paisatges, ni d'escenaris), per en realitat arriba a tocar a fons i a fer sentir al lector un bon nombre de sensacions (un primer amor i un primer desamor, la por, el dolor, el fracs, per tamb la noblesa i la temprana). De fet s'hi nota que l'autora coneix molt i molt b l'actualitat dels joves d'avui, els seus interessos i tamb els seus hbits de lectura, i ha sabut com fer un llibre que els resulti interessant.
David Duran
Cicle bis
La Jlia est farta dels mals de panxa de la regla i ms duna vegada ha desitjat ser un noi. Un dia, la Gnia de la Menstruaci, una fada protectora, se li apareix per concedir-li el desig. Finalment haur de decidir si canvia de sexe o accepta la seva condici de dona. Durant aquesta experincia aprn una pila de coses sobre la qesti sexual i les relaciones entre les persones.
Andreu Sotorra
La medalla
Novella realista que t com a protagonista la Meritxell, una nena d'onze anys que mentre somnia aconseguir una medalla d'atletisme en una competici comarcal, la vida de cada dia se li complica: no entn per qu la mare ha marxat de casa i est tipa que la tractin com una nena. Per durant el cam que ha de recrrer per arribar a la meta, comprendr que hi ha coses ms importants que guanyar una competici. Val la pena lluitar per una medalla? Per qu corre? Que no ho sap que una medalla no s el triomf? Un relat intimista fa que la Meritxell obtingui la complicitat del lector amb una sortida oberta a la interpretaci. Premi El Vaixell de Vapor. 13
Miquel Ray
La novella se situa a Mallorca immediatament desprs de la guerra civil espanyola del 1936/39. Som en un petit poblet. Miquelet, un nen, pregunta per les coses que han passat sense obtenir gaires respostes. Sabem que el seu pare va morir durant latac dels republicans a lilla dEivissa. La seva mare, Maria, doncs, s vdua. Miquelet compta amb lafecte de Don Antoni, el mestre del poble. Joan, lalcalde feixista fa venir un escamot de presoners per refer el cam del far. Entre aquests presoners hi ha el manxec Jos Muoz. El noi fa amistat amb aquest pres. A partir daqu la novella va fent evidents les condicions inhumanes en les quals vivien els presidiaris, la seva utilitzaci com a m dobra. La novella acaba en tragdia i posa de relleu la crueltat extrema dels guanyadors de la guerra, una crueltat que actuava al marge de la llei i sota laixopluc de les autoritats; denuncia els abusos de la guerra. T el mrit de posar sobre la taula un tema tab: els camps de concentraci feixistes i ls de m dobra esclavitzada. s una novella de lectura molt general, es pot llegir tant per un noi o una noia de deu anys com per qualsevol persona adulta. Tamb permet un bon treball sobre la guerra, lamistat i els drets humans.
Maite Carranza
Lobra s una lectura recomanable per a lectors i lectores de deu a dotze anys, s a dir, els dos ltims cursos deducaci primria, que s quan hi pot haver ms identificaci amb la protagonista. Tot i aix, el protagonisme de la germana adolescent de catorze anys i el fet de tenir una visi realista humorstica en fa tamb una lectura molt divertida per a nois i noies ms grans. LAlcia s una nena donze anys que, com ella mateixa diu, t un problema: la Snia. La Snia s la germana gran, de catorze anys, que, des del seu punt de vista, la maltracta contnuament. Una soluci que se li acut a lAlcia per posar fi a aquesta situaci, i que la deixi tranquilla, s buscar-li un nvio durant les vacances destiu que sn a punt de comenar. Aix, quan tota la famlia sen va de vacances a Torredembarra, una localitat costanera, lAlcia fa diversos intents ms o menys esbojarrats i amb resultats diversos per dur a terme el seu propsit. La novella tracta bsicament el tema de les relacions familiars entre germans i amb els pares. Ledat de les germanes protagonistes fa que shi reflecteixin els problemes de ladolescncia: preocupaci pel fsic, relacions afectives, relacions amb les persones adultes... El punt de vista narratiu s el duna nena donze anys, i s a travs della i de la seva visi del mn que sobserven els problemes. 14
Enric Larrreula
Aquesta novella ens explica la histria d'una dualitat cultural. Icram s de familia berber integrada a Catalunya on hi va emigrar amb els seus pares quan ella era petita. Ara s una noia jove que es conrea un futur com a ciutadana tot i que t alguns dubtes que no li permeten trobar un equilibri entre les dues cultures. Un fet inesperat, l'arribada d'un seu cos emigrant illegal fa que el pare de la noia recuperi alguns costums com la idea de fer-la casar amb Karim, el seu cos. El rebuig a aquest fet obliga a Icram a qestionar-se les dues cultures i a decidir-se en una actitud de fidelitat o de rebellia cap als seus.
F. Uhlman
Lamic retrobat
L'arribada de Hitler al poder el 1933 posa punt final a l'amistat de dos companys d'escola. Un d'ells s jueu, l'altre s membre d'una de les famlies ms aristocrtiques de Subia. Al llarg d'un any ho havien compartit tot, per arriba un moment en qu les seves diferncies esdevenen insalvables. El jueu deixar Alemanya per anar-se'n a Amrica i oblidar all el seu pas nadiu i el seu gran amic. Trenta anys desprs, sense esperar-s'ho, el retrobar novament. Aquesta novella s una petita obra mestra. Fred Uhlman ens conta en unes poques planes (no arriben a 90) el naixement i la fi de l'amistat d'uns joves, amb les dades imprescindibles perqu a la narraci no li sobri, per tampoc no li manqui absolutament res. s un llibre molt recomanable per als joves estudiants: per la seva extensi ser fcilment llegit al primer cicle de l'ESO, per per la seva temtica els alumnes de cursos superiors tamb la gaudiran. Amb L'amic retrobat noms coneixem la meitat de la histria d'aquells adolescents que la guerra els havia separat tan cruelment perqu un d'ells era jueu. L'autor, en realitat, havia concebut el seu llibre com una narraci a dues veus. s noms ara, desprs de la seva mort, per seguint la seva voluntat, que es completa la histria amb la publicaci de L'nima valenta.
Uri Orlev
L'illa del carrer dels Ocells se situa en un corrent de narrativa realista amb un fons histric concret: el de l'ocupaci del gueto de Varsvia pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. L'autor, Uri Orlev, hi aboca tamb la seva experincia autobiogrfica, ja que ell mateix va viure la destrucci del gueto, la mort de la seva mare i la posterior deportaci. 15
L'obra transcorre a Varsvia durant la Segona Guerra Mundial. Un noi de dotze anys, l'lex, viu amb els seus pares al gueto, com els altres jueus que encara resten a la ciutat. La mare desapareix, segurament deportada. Poc desprs, quan s'inicia la narraci, tots els habitants del gueto sn detinguts i conduts a camps d'extermini. Per el noi, amb l'ajuda del vell Barukh, pot escapolir-se i amagar-se entre les runes d'un edifici bombardejat. All espera que el pare vingui a buscar-lo, tal i com havien convingut. Durant els mesos que roman amagat, l'lex viu sol, en unes condicions molt precries, i se'n surt grcies als bons consells que havia rebut dels pares i del vell Barukh. Resol els problemes que se li van presentant amb enginy i habilitat: trobar aliment, un aixopluc segur, etc. Finalment, quan la situaci esdev crtica i el seu amagatall corre perill de ser descobert, es retroba feliment amb el pare, tot i que ni l'un ni l'altre tenien ja l'esperana de tornar-se a veure mai ms.
16
LECTURES DAVENTURES
1.
Enric Larreula
Ala de corb
Edelvives
2.
Merc Canela
3.
Oriol Vergs
Abadia de Montserrat
4.
Edeb
5.
Philippe Nessmann
Editorial Bamb
6.
Philippe Nessmann
Editorial Bamb
7.
Emili Teixidor
El prncep Al
Editorial Crulla
8.
Vctor Mora
Editorial Barcanova
9.
Lescarabat dor
Editorial Barcanova
10.
Jack London
Editorial La Magrana
17
LECTURES DAVENTURES
Enric Larreula
Ala de corb
Ala de corb tracta d'un dels temes clssics dels relats d'aventures: el mn dels pirates. Larreula, per, en fa un plantejament irnic, ple d'humor, que aconsegueix, d'una manera amable, que el lector s'introdueixi en el context histric en qu es van viure aquests filibusters. s un relat am que ens explica un histria agradable, que contnuament fa l'ullet al lector, utilitzant referents actuals carregats de sarcasme. Tant pel tema com per la manera de tractar-lo, Ala de corb s una obra aconsellable per a nois i noies de 12 a 14 anys, els quals ja comencen a tenir referents histrics que els permeten reflexionar sobre els temes apuntats per Larreula. Jacques Lagarden, conegut per tothom amb el sobrenom d'Ala de Corb, s fill d'una nissaga de pirates de les Antilles. En retirar-se el seu pare, es fa crrec de la corbeta Dragonera, amb la qual, i amb noms disset homes sota el seu comandament, aconsegueix fer anar de corcoll el bo i millor de la flota del governador espanyol de la zona, don Hernando de la Fuensanta i de Somoza. L'obra busca que el lector reflexioni sobre els fets histrics (la desfeta de les cultures autctones americanes, la portada d'esclaus negres a Amrica, l'imperialisme d'alguns estats europeus...). A partir del mn de la pirateria, Larreula tracta tamb diversos temes recurrents de la seva narrativa: l'amistat, la lluita del dbil enfront del poders, la defensa de la llibertat individual i collectiva.
Merc Canela
Tot comen quan la Cludia, una noia de 12 anys, tornava a casa molt enfadada perqu shavia barallat amb la seva amiga Andrea. Baixava per la Rambla amb els ulls clavats a terra i cavillant sobre el que li havia passat quan, de sobte, va veure un moneder al terra. El moneder era petit i tenia una tanca molt estranya, tant, que no el pogu obrir. Primer pens dur-lo a la policia per desprs va decidir dur-lo a casa i consultar amb els pares. La Cludia i el seu pare intentaren obrir-lo, per tampoc no sen sortien quan van descobrir que a la part de sota de la tanca hi havia gravat el nom del propietari. El llibre s adequat a partir de 12 anys. El relat dels records del senyor F. ser una experincia que els joves lectors gaudiran perqu veuran reflectits en ells molts dels desitjos daventura que a ells els agradaria viure alguna vegada, alhora que els
18
aportar valors lligats amb la maduraci i la formaci adolescents: solidaritat, tolerncia, autonomia personal, amistat... Tenir bons amics, s el ms important que hi ha al mn. Aquesta frase pronunciada pel senyor F. en un determinat moment de la novella, explica ben clarament quin s el tema central del llibre: lamistat. Per no es tracta duna amistat qualsevol, sin de lamistat que s capa de superar qualsevol prova i que marca una vida, aquella amistat que no coneix fronteres, ni sexe ni edat, i que es comunica al lector grcies a lexperincia compartida entre una noia de dotze anys i un home gran, que lajudaran a comprendre la vida i a resoldre els seus problemes. Per el contingut daquest llibre tamb s un allegat contra la guerra, i a favor de la solidaritat i la tolerncia, valors clarament reflectits a travs de les pgines daquest llibre que, a travs dun llenguatge directe i realista, que mai no perd el sentit de lhumor. A ms, aporta situacions que contribueixen a la formaci dels joves lectors, estimulant-los el pensament crtic i proporcionant-los la maduresa suficient per a encarar els problemes del dia a dia.
Oriol Vergs
1938: Viure i morir sota les bombes s una novella d'aventures en qu l'espionatge i els fets histrics s'entrellacen en una trama amena que resulta adequada per a nois i per a noies de 12 a 14 anys. El mes de mar de 1938, en plena Guerra Civil, Pau Moliner, periodista de Presses de France, engega un pla secret, dissenyat pel servei d'espionatge francs, que pot determinar el final del conflicte bllic. Tot i que es tracta d'una missi perillosa, el periodista accepta dur-la a terme. Aix, s'inicia un enfilall de peripcies a travs de les quals s'ha d'enfrontar a personatges de diferents faccions poltiques com el camarada Petrov, don Julio -un dels caps de la quinta columna-, o els homes del SIM (Servei d'Investigaci Militar). El tema central d'aquesta novella s la descripci dels darrers moments de la Guerra Civil Espanyola i dels fets que precediren la Segona Guerra Mundial.
El ttol de la novella, la fotografia de la coberta (que mostra part dun vaixell al bell mig dun mar de plata envalentit) i tamb la nota editorial de la contracoberta deixen ben clar ja des del principi al possible lector que La Tripulaci del Pnic s una histria de pirateria, una de pirates, com solen dir els catalogadors de novelles de gnere a lhora de definir i classificar temticament aquest tipus de relats que es basen en un patr prefixat, com un clix que repeteix tpics fins a gaireb desgastarlos.
19
En aquest cas, per, lautor es permet una srie de llicncies argumentals que desvirtuen en part la clssica histria daventures martimes per crear una novella difcil de classificar i de qualificar. Lacci de la narraci, per exemple, no se situa als mars i costes del Carib al segle XVII, sin en lactualitat, en ple segle XXI; i el protagonista no s un pirata rnec amb cama de fusta i un lloro penjant del muscle, sin un jove de disset anys, un estudiant de Batxillerat normal i corrent que viu a Cornell de Llobregat. La prosa narrativa de Pau Joan Hernndez s duna manufactura impecable i la fora evocadora de les descripcions ajuda en gran mesura a situar-nos en els diferents escenaris de les aventures del protagonista i de la resta de personatges, un grup de joves que tenen en com el fet de ser descendents per lnia directa dalguns dels pirates ms famosos.
Philippe Nessmann
Llegim aquest telegrama: De Mendoza a Santiago. Divendres 13 de juny de 1930, 11:15 h. Urgent. Guillaumet no ha arribat. Stop. Si us plau, confirmeu l'hora de la sortida. Stop. L'aviador Henri Guillaumet, que transporta el correu entre Xile i l'Argentina, ha desaparegut als Andes. Els seus amics el busquen sense gaires esperances; per, hi podr sobreviure en aquell lloc inhspit?
Philippe Nessmann
Novella histrica. Lacci se situa a la Vall dels Reis: som a lany 1922. Durant cinc anys, Howard Carter ha estat excavant a la sorra egpcia: busca sense parar les empremtes del misteris Tutankamon. T la sensaci que la seva vida est ntimament lligada a la daquell fara. Altres vegades t la sensaci que, des del capdavall de la Histria, Tutankamon li demana ajuda.
Emili Teixidor
El prncep Al
Una banda de delinqents planeja segrestar el prncep Al, per tres immigrants que viuen sotmesos a la voluntat del cap d'aquesta banda decideixen segrestar-lo abans. Es produeix un malents i s'equivoquen. Segresten el protagonista, que casualment, es diu Al, mentre que el cap de la banda ret el prncep. D'aquesta manera el jove protagonista descobreix les dificultats que tenen els immigrants per viure a Pars.
20
Vctor Mora
A el Zaire hi ha un grup dintrpids que es dedica a rescatar i reparar avions estavellats i tamb la seva crrega. Es posen en una aventura molt perillosa per anar a recuperar la crrega de lavi Fairchild. Una dona sense escrpols els ha enganyat per apoderar-se del seu avi.
Lescarabat dor
El senyor Legard i el seu criat Jpiter troben un escarabat d'una espcie rarssima. Grcies a uns savis i complicadssims clculs, Legrand descobreix un fabuls tresor enterrat molts anys enrere per un pirata fugitiu. Lluny del carcter angunis i morbs dels contes de Poe, L'escarabat d'or es caracteritza pel rigor quasi matemtic dels raonaments del seu protagonista i la impecable precisi del detall concret que fa possible un relat que al principi sembla inversemblant.
Jack London
La crida del bosc s la histria d'un gos, Buck, que ha de canviar de manera de ser per resistir les dures condicions de les regions del nord del Canad i d'Alaska. Buck descobreix la vida dels gossos de trineu i dels buscadors d'or en aquelles terres. Tot plegat far que li surtin els seus instints ms amagats, imprescindibles per sobreviure en les noves circumstncies. L'amistat amb un home i el contacte amb la natura el convertiran, a poc a poc, en company dels llops, els seus germans.
21
NOVETATS DE LECTURA
1.
Fabio Geda
En el mar hi ha cocodrils. La histria real den Aiatollah Akbari. (relat daventures) LOmbra dels oblidats. (cincia-ficci / aventura)
La Galera, 2010
2.
Coia Valls
Barcanova, 2011
3.
Emma Kennedy
La Wilma Tenderfoot i el cas dels cors congelats. (relat dintriga ) Lespectre dngela. (relat de temtica realista)
Macmillan, 2010
4.
Albert Hernndez
Perifric, 2010
5.
Anna Ballester
Bromera, 2010
6.
Anna Manso
Una noia N.O.R.M.A.L. sofereix de cangur . (relat realista) El quadern dngela. (relat realista, temtica adopci)
Crulla, 2011
7.
Raquel Ricard
Tndem, 2011
8.
Francesc Gisbert
Perifric, 2011
9.
Edeb, 2011
Alison Blix: els mons perduts. (relat de cincia-ficci/ fantasia) Levoluci de la Calprnia Tate. (narraci realista) Makosa per a marimba i gralla. (narraci realista)
La Galera, 2010
La Galera, 2009
Bamb, 2010
22
La Magrana, 2010
Bamb, 2010
El silenci de laigua. 15. Jos Saramago (relat realista, temtica memries infantils)
Libros del Zorro Rojo, 2011
Lenciclopdia dels monstres. (narraci fantstica i dhumor) Pots comptar els estels?
Edeb, 2010
La Magrana, 2011
23
NOVETATS DE LECTURA
Fabio Geda
Un noi explica al seu tutor la fugida involuntria des de l'Afganistan, al Pakistan, Iran, Turquia, Grcia i Itlia. Finalment rebr acollida a Tor. La narraci es detura de tant en tant per les preguntes que fa el transcriptor a l'Aiatollah. A les guardes, un mapa assenyala el recorregut.
Coia Valls
En la part abandonada d'una ciutat, el Barri Vell, un home i un gos s'amaguen. Una colla, noies i nois, els descobreixen i els ajuden a fugir. s una poca on hi ha moltes coses prohibides, entre elles la lectura i els animals domstics. Dilegs, aventures en abocadors i tnels de metro abandonats... un mn on molts amaguen el desacord amb la societat.
Emma Kennedy
La Wilma somia a convertir-se en l'ajudant del gran detectiu Theodor P. Goodman. Per a aquest gran detectiu el que menys li ve de gust s tenir una nena de deu anys desnerida i sapastre i el seu gos entremaliat interrompent totes les seves investigacions i menjant-se les pistes. Per la Wilma s molta Wilma i a tossuda no la guanya ning. I menys si amb la seva ajuda es pot detenir un misteris assass que t fora de joc totes les forces de la llei de l'illa de Cooper.
Albert Hernndez
Lespectre dngela
La Paula i la seva amiga Pilar marxen a passar el dia a lAlbufera amb lAlfons, lavi de la Paula. All descobriran un paratge meravells ple de natura, tradicions i llegendes. El jove Luismi els far de guia, i ell i la Paula sentiran lamor de ben a prop. 24
Anna Ballester
Maleda poma
Versi lliure del mite de la discrdia. En la introducci, sens diu que s la recreaci dun tema mitolgic i que busca en els mites una forma dilluminaci per tractar els temes eterns, com les passions. Lobra t tres actes, cadascun amb una funci especfica. En el primer, els dus es presenten, amb una lli de mitologia des de la ironia i lhumor. En el segon, sescenifica el conflicte I, en el tercer, sexpliquen les conseqncies de la disputa, amb una mirada atemporal sobre el conflicte en si i la guerra. Les propostes escniques sn adequades i assumibles per tot collectiu jove. s la primera obra teatral que publica Anna Ballester.
Anna Manso
La protagonista s la Ru, una noia de 13 anys llesta i amb carcter que, farta de viure en un barri lleig i amb una famlia senzilla, vol guanyar unes peles per marxar de casa tan aviat com pugui. Les relacions (amb els pares, els germans, les amigues, els profes i els nois) sn el motor daquest llibre destil desenfadat que vol arribar sobretot a les noies, per sense caure en un sentimentalisme excessiu.
Raquel Ricard
El quadern dngela
Lngela s una nena xinesa que va ser adoptada quan era menuda per una parella del nostre pas. Inquieta, observadora i saga, una de les coses que ms li agrada s escriure. Els seus pares li regalen un bell quadern (El quadern dngela) que ella anir omplint amb les seves petites vivncies quotidianes, les observacions a voltes crtiques, a voltes tendres sobre el mn dels adults i el procs de ladopci, les reflexions sobre la vida i tamb diversos contes que ella escriu. Tot plegat conforma un llibre de lectura amena, carregat de tendresa, amb contes inserits de vlua remarcable i que s un bell allegat a favor de ladopci, del dileg, de la reflexi, del procs de descoberta del llenguatge i tamb sobre qu vol dir tenir arrels i pertnyer a un pas o un altre.
25
Francesc Gisbert
L'autor presenta l'Arnau i el seu grup, El Club dels Quatre Secrets, que hauran de resoldre quatre misteris diferents, des de missatges annims enviats per un fantasma, fins a una desaparici a l'escola, el misteri d'un tresor amagat i la maledicci d'una figura precolombina. La histria est ben filada, el plantejament s gil, els episodis misteriosos estan resolts amb eficcia i en cadascun l'autor aconsegueix mantenir l'atenci fins al desenlla. El llibre aconsegueix entretenir i ensenyar al lector diferents trossos del mn i de la histria. Intum que el llibre obre el pas a seqeles literries, almenys aix ens agradaria.
La protagonista daquesta histria s la Lorena, una jove de setze anys que ha mort recentment. Per per alguna ra encara no ha marxat del tot. Els dies posteriors a lenterrament, la Lorena, amb lajuda dalguns personatges propers, anir desvetllant com va morir i per qu encara s aqu. Aquesta no s la tpica histria de vampirs, bruixes o zombis. s una obra que parla de la mort i dalgunes de les problemtiques que viuen els adolescents. Una narraci en primera persona, on la Lorena ens explica les sensacions, les pors i els dubtes que li provoca la nova situaci. Les descripcions sintercalen amb les intervencions dels personatges amb qui la noia es pot comunicar. Ells lajuden a recordar i a refer la histria. Aquesta combinaci de veus permet que el text sigui am i aclaridor, ja que tenir com a protagonista i narradora una jove morta s arriscat.
Francesc Miralles
L'Alison Blix s una adolescent que viu en una torre de la zona alta de Barcelona i shi sent com en una gbia d'or. Els seus pares, arquelegs, van desaparixer fa tres anys i ella noms pensa a descobrir qu els va passar. Una nit s'escapa i entra a la cambra tancada on treballaven. All hi trobar un diari. Poc desprs, lAlison viatjar a Islndia per cercar respostes, veure l'aurora boreal i travessar mons perduts. El llibre, dividit en tres parts, cada vegada va ms rpid fins a arribar a un final impactant, dels que deixen amb la boca oberta. Hi destaca el treball documental, especialment brillant a la part final. L'edici s atractiva, impecable, i convida a no parar de llegir. 26
Jacqueline Kelly
L'evoluci de la Calprnia Tate ens presenta la vida d'una nena d'onze anys entre l'estiu de 1899 i el Cap d'Any de 1900, ambientada en un poble de Texas on viu en una famlia acomodada amb els seus pares, l'avi patern i els seus set germans. La Calprnia sembla una nena destinada a rebre l'educaci prpia d'una nena de la seva condici (classes de piano, cuina i labors) i a una vida on l'nica expectativa sembla ser la de trobar un bon marit i formar una famlia. Per grcies al seu avi, un home independent i ms aviat esquerp que viu dedicat a les seves aficions naturalistes, descobrir tot un altre mn que li far replantejar la seva vida i les seves expectatives de futur.
La Fatou somnia que a la cercavila de la festa major del seu poble, Sant Gens, soni el makosa, un ritme afric del seu pas d'origen. Per hi ha molta gent que no vol canviar les tradicions, i la polmica amenaar la convivncia a l'institut i al poble. Tanmateix, en aquest estiu de sequera, hi ha un perill ms greu a les muntanyes...
Mark Haddon
Barrabum!
Els mestres d'en Jim i en Charlie amaguen alguna cosa molt misteriosa. Quan els nois sorprenen dos professors parlant una llengua secreta d'amagat intueixen que una aventura s a punt de comenar. Qu deu significar aquella paraula estranya que els enigmtics mestres han repetit amb entusiasme? Spudvetch... Sigui com sigui, en Jim i en Charlie voldran arribar fins al final i descobrir quina una n'est passant.
Anna Cabeza
La novella agafa de nou la guerra civil i la postguerra com a matria literria. Lautora s'inspira en dos personatges reals: l'etngraf Ramon Violant i Simorra, i el dibuixant Ramon No Hierro (encara que en canvia els noms) i els situa en una de les visites al Pirineu que feien els estudiosos de l'poca per recollir costums i objectes tpics de la vida quotidiana i rural. Persones que hi trobaran i fets que hi viuran capgiraran les seves vides, com ho fan els estius literaris amb els seus protagonistes, i faran sorgir el bo i dolent de l'sser hum.
27
Cabeza escriu una novella de caire histric amb un to potic, on l'ambientaci que envolta la trama est treballada al detall, retratant amb dots d'orfebre els estralls que la guerra va deixar entre la gent dels pobles d'aqu.
Jos Saramago
El silenci de laigua
El silenci de laigua s un fragment de Petites memries (Edicions 62, 2007), ttol que recull els records dinfantesa i adolescncia del portugus Jos Saramago, i que ell mateix va definir com fragments, on cada moment s un moment en si. El captol que es narra en aquest lbum es desenvolupa a la desembocadura del riu Almonda, al Tajo, i descriu una jornada de pesca memorable, no precisament per la abundncia de preses, sin per la lluita contra un corpulent barb, que en vncer i escapar provocar en el protagonista el despertar de la lucidesa, una bonica metfora del canvi tan difcil i sobtat que suposa passar de la infantesa al mn dels adults.
Em dic William, tinc 17 anys i sc el fill duna humana i dun home llop. En aquest llibre hi reviur totes les descripcions de monstres que manir trobant durant el viatge: Frankenstein, Drcula, Llucifer, ogres... Tota una colla dssers terrorfics que em revelaran els seus secrets. Si s que torno viu del Mn Fosc. En William vol trobar son pare i tamb confeccionar una guia illustrada perqu si alg del mn conegut sesquitlla dins el Mn Fosc, reconegui el territori que trepitja i spiga comportar- se davant els seus habitants.
Lois Lowry
LEllen i la seva famlia estan en perill. Ells sn jueus i viuen a Dinamarca en el temps en qu els nazis persegueixen tots aquells que pertanyen a aquesta religi. La seva amiga Anne-Marie i la seva famlia estaran disposats a arriscar-ho tot per ajudar-los. Un emocionant llibre sobre el poder de l'amistat.
28