Examen 1 evaluacin.

() me habis hecho entender vuestro anhelo que restableciese aquella Constitucin que entre el estrpito de las armas hostiles fue promulgada en Cdiz el ao de 1812, al mismo tiempo que con sorpresa del mundo combatais por la libertad de la Patria (...) He jurado esta Constitucin por la que suspirabais y ser siempre su ms firme apoyo .Ya he tomado las medidas oportunas para la pronta convocatoria de las Cortes ( ...) Marchemos francamente, y YO el primero, por la senda constitucional, mostrando al Europa un modelo de sabidura, orden y perfecta moderacin en una crisis que en otras Naciones ha ido acompaada de lgrimas y desgracias, debemos admirar y reverenciar el nombre Espaol, al mismo tiempo que labramos para siglos nuestra felicidad y la nuestra gloria." Manifiesto del rey Fernando VII (10 de marzo de 1820) Los infrascritos Plenipotenciarios, autorizados especialmente por sus Soberanos para hacer algunas adiciones al tratado de la Santa Alianza,() han convenido en los artculos siguientes: Artculo 1 Las Altas Partes Contratantes, plenamente convencidas de que el sistema de gobierno representativo es tan incompatible con el principio monrquico como de la mxima de que la Soberana del Pueblo es opuesta al principio de derecho divino, se obligan del modo ms solemne a emplear todos sus medios, y unir todos sus esfuerzos, para destruir el sistema de gobierno representativo de cualquier Estado de Europa donde exista, y para evitar que se introduzca en los Estados donde no se conoce. Artculo 4 Como la situacin de Espaa y Portugal rene, por desgracia, todas las circunstancias a que hace referencia este tratado, las Altas Partes Contratantes, confiando a Francia el cargo de destruirlas, le aseguran auxiliarle del modo que menos pueda comprometerles con sus pueblos, y con el pueblo francs, por medio de un subsidio de veinte millones de francos anuales cada uno, desde el da de la ratificacin de este tratado, y por todo el tiempo de la guerra. Artculo 5 Para restablecer en la Pennsula el estado de cosas que exista antes de la revolucin de Cdiz y asegurar el entero cumplimiento del objeto que expresan las estipulaciones de este tratado, las Altas Partes Contratantes se obligan mutuamente, y hasta que sus fines queden cumplidos [... ]. TRATADO DE VERONA (Acuerdo entre Austria, Francia, Prusia y Rusia del 22 de noviembre de 1822.) Preguntas: 1. Describe el tipo de fuentes utilizadas (1 punto) 2. Identifica las ideas principales de los textos, situndolo en su contexto histrico y en el ncleo temtico correspondiente (2'5 puntos) 3. Explica, a grandes rasgos, los conceptos : soberana del pueblo , sistema de convocatoria a Cortes en 1820 ( 2 puntos) 4.-A.-El Trienio Liberal : antecedentes , principales reformas y causas de su fracaso. (25 puntos) B.- La Dcada Ominosa, ltimos aos del reinado de Fernando VII, la situacin de quiebra de la monarqua absoluta

1:els textos sn, el primer, politic,, obviament de carcter public. El segon es juridic, un tractat, de carcter privat. Ambdos son fonts primaries, escrites en el matiex temps en el que ocorren els esdeveniments

2-1: Ferran VII jura la constituci del 1812, diu ell, al adonar-sen de lanhel del poble Ser sempre el recolzament mes ferme de la meteixa Caminen per una senda constitucional Es una decisio sabia, un model dordre i perfeccio Nova convocatoria de les Corts El text s de 1820, en ell Ferran VII jura la constituci que fou promulgada en Cadis el 1812, daquesta manera pasa a ser un rei constitucional i dona lloc al Trienni Liberal. Diu, ferran VIIque ho fa al adonar-sede lahnel del poble, la veritat s que hi hagu un mot, dirigit pel Coronel Riego que oblig al monarca a jurar la constituci. 2-2 Reuni de la Santa Alianza per aderir articles al seu tractat. Compromis de las S A a enderrocar tot sistema de gover contrari a la monarqui absoluta Espanya i Portugal es revelen contra labsolutisme Fraa s lencarregada de restaurar la monarqua a la Peninsula Lany 1820, en Espanya, Ferran VII fou obligat a jurar la constituci de Cadis del 1812, converitnt-se aix en un rei contitucional. La Santa Alianza, que era una coalici entre algn del paisos europeus mes conservador, per tal de que, en cas de que en un pas senderrocara lantic regim, poder impedirho amb lobjectiu de que no es propagara pero la resta de Europa. En 1822 van decidir encomanar a Frana que acabara amb el liberalisme que hi havia a Espanya. En 1823 es restaura lAntic Rgim en espanya rera la entrada dels 100000 fill de SAnt LLuis donnat pas aix a la Deca Ominosa. 3. Sobirania del poble: s un concepte que apareix a Espanya amb la Constituci de Cadis, el 1812, segons aquest, la sobirania, el gover, pertany als ciutadans, de manera que les lleis hajen de afavorir a una majoria i no a la minora que fins el momento era qui les dictava. s un sitema de govern totlment oposat a la monarqua absoluta. Sistema de convocatoria a Corts en 1820: Una vegada en el trienni liberal, els liberals van convocar de nou unes Corts en les que afegiren novel reformes, com puguen ser la llibertat industrial i de comer, la abolici dels gremis, disminuci del delme, la creacin dun nou sistema fiscal totes elles estaven destinades a desmuntar lANTIC Regim i a instaurar un nou sistema economic i politic, el liberalisme.

4Trienni Liberal: el trienni liberal va ser una poca que dur tres anys, de 1820 a 1823. De 1808 a 1814 ferran VII havia estat rets a Valenay per Napole, qui va donar el govern de Espanya al seu germ. El poble Espanyols sal contra ell. Mentres, el 1810 es convocaren Corts a Cadis, en elles, el 1812es cre la Constituci de 1812, tamb coneguta con la Pepa. El 1814 el poble espanyol consegueix fer fora al fracs, i Ferran VII tron a Espanya. En asabentar-se de lexistncia de la Constituci gracies als nobles i al clergat per mitj del manifest dels perses la va abolir i va escomenar un periode conegut com el sexenni de la restaraci, en el que el rei tract de recuperar l?antic Rgim. Els liberals espanyols van ser perseguits moly durament pel monarca i es van agrupar en associacions secretes conegudes com la Messoneria. Amb reunios secretes planegaren i dirigiren clops destats coneguts amb el nom de pronunciaments. Aquestos pronunciaments (sempre armats), eren posibles perque gran part del liderls dels exrcits espanyols tenien idees liberals. Perf, lanys 1820 el Coronel Riego protagonitz un pronunciament amb xit, que feu al monarca jurar la constituci del 1812 convertitn-se aix en un rei constitucional i donar pas al trienno liberal. Una vegada en el poder, els liberals no van estar creuats de braos, van convocar unes noves corts el 1820 amb lobjectiu de fer noves reformes destinades a enderrocar de forma definitiva lAntic Rgim i crear els ciments per a un nou sistema politic i econmic conegut com liberalisme. Malgrat tots els seus esforos, no van tindre xit. La causa principal daquest fracs fou el fet de no comptar amb el recolament del poble. A va ser degut a que cap de les reformes que proposaren els liberal afavorien esl camerols: labolici dels senyorius, ms que afavorir-los els perjudicava, perque les terres continuaven sent dels senyors, per ara podrien vendreles o decidir que no necesitaven tanta gent treballant; la reducci del delme, els sembl escasa, hi haguera funcionat si en lloc de disminuir-lo lhagueren abolit; y per si fora poc els liberals feren pagar impostos a tot el monincluint als camperols, que, acostumats a pagar en espcies es van veure obligats a vendre part de les collites per poder pagar els impostos, que havien de ser en efectiu. A la neutralitat, o inclus la adversi del camperolat cal sumar-li la entrada dels 100000 fills de Sant Lluis a espanya, Aquestes tropes franceses foren eviades per la Santa Alianza, una colaici dels paisos ms conservador amb la pretensi de impedir lenderrocament del regim senyorial en cap pas europeu. Lany 1823 sacaba el trienni liberal, donant pas de nou al regnat de Ferran VII, deu anys coneguts com la dcada Ominosa.

EXAMEN 1820
1. Describe el tipo de fuentes utilizadas (1 punto) Ambds textos son fonts primries, escrites contemporniament als fets als que fan referncia. El primer t carcter poltic, ats que s un manifest del rei. El segon es un fragment dun tractat entre potncies de la Santa Alianza. 2. Identifica las ideas principales de los textos, situndolo en su contexto histrico y en el ncleo temtico correspondiente (2'5 puntos)
2.1Ferran VII recapacita, segons ell en comprendre lanhel del poble, i jura la constituci del 1812. Afirma que Ser sempre mes ferme recolzament daquesta constituci Es una decisio sabia i model de perfecci El rei anuncia una nova convocatria de les Corts En aquest text de 1820, el rei Ferran VII jura la constituci del 1812, convertint-se aix en un rei constitucional i marcant linici del trienni liberal, i, encara que diu que la jura en adonar-se de lanhel del poble, en realitat va ser forat a fer-ho per un mot dirigit pel coronel De Riego. 2.2Es produeix una Reuni de la Santa Alianza per afegir articles al seu tractat. La santa alianza es compromet a collaborar en lenderrocament de qualsevol sistema no absolutista. Espanya i Portugal compleisen les condiciones necessaries per a la intervenci de la Santa Alianza Sencomana a Frana la missi de restablir labsolutisme a aquests dos passos. Lany 1820 Ferran VII fou forat per un mot liberal a jurar la constituci del 1812. La santa aliana, una uni dels passos europeus ms conservadors, dedicada a impedir que el rgim absolutista caiguera a qualsevol pas deuropa, decideis intervindre encomanant a frana linvasi, anomenada

dels cent mil fills de sant llus, que causen la reimplantaci de labsolutisme a espanya lany 1823.

3. Explica, a grandes rasgos, los conceptos : soberana del pueblo , sistema de convocatoria a Cortes en 1820 ( 2 puntos)
Sobirania del poble: s un concepte introdut per primera vegada a Espanya en la constituci de Cadis. Implica que la sobirania ha de recaure en la majoria i per tant les lleis han dafavorir a aquesta en compte de noms a uns pocs privilegiats. Sistema de convocatria a Corts en 1820: Desprs dinstaurat el trienni Liberal, els liberals van convocar Corts per tal dellaborar diverses reformes sobre la industria i el comer entre daltres camps.

4.-A.-El Trienio Liberal : antecedentes , principales reformas y causas de su fracaso. (25 puntos) B.- La Dcada Ominosa, ltimos aos del reinado de Fernando VII, la situacin de quiebra de la monarqua absoluta
El trienni Liberal es una poca que dur tres anys. Napole Retenia a Ferran VII a Valenay i havia posat al tro dEspanya al seu germ. El poble espanyol es rebella davant daquesta situaci i finalment aconsegueix fer fora els francesos i que torne Ferran VII. El rei torna a Espanya via Valencia-Madrid, i en aquesta primera ciutat sassabenta de que els liberals han promulgat una constituci el 1812 que el desposeeix del poder absolutista i en aquesta mateixa ciutat de Valncia Ferran VII la declara nulla i invlida. Aix doncs una vegada El rei en Madrid, es van succent els pronunciaments militars de generals Liberals fins a que el 1820 triunfa el pronunciament de Rafael de Riego, que fora al rei a jurar la constituci de Cadis marcant linici del trienni Liberal. Quan els liberals arribaren al poder es dedicaren a fer tot tipus de reformes econmiques, legislatives i socials amb lintenci denderrocar totalmente lantic regim. Tot i els seus esforos no ho aconseguiren, fonamentalment per la manca de suport per part del poble, a qui les mesures econmiques preses pels liberals, no afavorien en molts cassos, i en alguns, fins i tot els desfavorien, com per exemple el no eliminar completamente el delme o fer pagar impostos en efectiu al camperolat. Aquesta situacin es va veure agreujada per la entrada dels cent mil fills de sant Llus, soldats francessos en nom de la Santa Aliana que venien amb la Missi de restablir labsolutisme a espanta, cosa que aconseguiren lany 1823, posant f al trienni liberal i iniciant la dcada Ominosa.