Procs de pau a Euskal Herria

Newsletter N.39 20/10/2011

SI valora molt positivament el cessament definitiu de l'activitat armada anunciat per ETA

Procs de pau a Euskal Herria

Procs de pau a Euskal Herria

Conferncia Internacional de Pau de Sant Sebasti
Conferncia Internacional de Pau de Sant Sebasti es va celebrar a Sant Sebasti (Pas Basc) el dia 17 d'octubre de 2011, en el Palau d'Aiete, situat en aquesta ciutat. A aquesta conferncia de pau van acudir destacades personalitats internacionals del mn de la poltica i la pacificaci, com ara Kofi Annan, Bertie Ahern, Gro Harlem Brundtland, Pierre Joxe, Gerry Adams i Jonathan Powell. Ms tard s'hi van adherir tamb Tony Blair, que fou Primer Ministre del Regne Unit entre el 1997 i el 2007, durant el mandat del qual es van signar els Acords de Divendres Sant que van posar fi al Conflicte d'Irlanda del Nord desprs de prop de 40 anys, i Jimmy Carter, president dels Estats Units d'Amrica entre el 1977 i el 1981), Premi Nobel de la Pau el 2002.

Procs de pau a Euskal Herria

Comunicat de conclusions de la Confrencia Internacional de Pau de Donosti L'ex-primer ministre irlands, Bertie Ahern, acompanyat per l'ex-secretari general de l'ONU, Kofi Annan, el president del Sinn Fin, Gerry Adams, l'ex-cap de gabinet de Tony Blair, Jonathan Powell, l'ex-primera ministra noruega, Gro Harlem Bruntland i l'ex-ministre d'Interior i Defensa francs, Pierre Joxe, ha llegit un comunicat de conclusions del congrs de pau organitzat per Lokarri a Sant Sebasti. 'Hem vingut al Pas Basc perqu creiem que ha arribat l'hora i la possibilitat de finalitzar l'ltima confrontaci armada a Europa. Creiem que aquest objectiu es pot assolir ara amb el suport de tota la ciutadania, dels representants poltics i d'Europa i de la comunitat internacional. Volem deixar clar que no hem vingut aqu avui per imposar res o pressuposant que tenim el dret o l'autoritat de dictar a la ciutadania d'aquest pas, als seus actors o representants poltics, qu s'ha de fer. En canvi, hem vingut amb bona fe i amb l'esperana de poder oferir idees des de la nostra experincia resolent llargs conflictes que van afligir les nostres societats i pobles, aix com la d'altres que vam ajudar a resoldre. Sabem per la nostra prpia experincia que posar fi a una situaci de la violncia i conflicte i aconseguir una pau duradora mai no s fcil: cal tenir coratge, voluntat d'assumir riscos, compromisos profunds i generositat i visi d'home d'estat. La pau ve quan el poder de la reconciliaci pesa ms que els hbits la nostra prpia experincia, i quan arriba una veritable oportunitat d'assolir la pau s'ha d'aprofitar. La creixent exigncia de la ciutadania d'aquest pas i els seus representants poltics per superar el conflicte mitjanant el dileg, la democrcia i la no-violncia ha creat aquesta oportunitat. D'acord amb aix, pensem que s possible posar fi avui a ms de cinquanta anys de violncia i assolir una pau justa i duradora. D'acord amb aix, voldrem establir els cinc punts segents: 1- Cridem a ETA a fer una declaraci pblica de cessament definitiu de l'activitat armada, i sollicitar dileg amb els governs d'Espanya i Frana per tractar exclusivament les conseqncies del conflicte. 2. Si la aquesta declaraci es fa efectiva, instem els governs d'Espanya i Frana a donar la benvinguda i acceptar el comenament de converses per tractar exclusivament les conseqncies del conflicte. 3. Instem a que s'adoptin passes profundes per avanar en la reconciliaci, reconixer compensar i assistir a totes les vctimes, reconixer el dolor causat i ajudar a curar les ferides personals i socials. 4. En la nostra experincia de resoluci de conflictes hi ha tot sovint altres qestions que si sn tractades poden ajudar a obtenir una pau duradora. Suggerim que els actors no violents i representants poltics es reuneixin i discuteixin qestions poltiques i d'altres que hi tinguin relaci, com la consulta a la ciutadania, que podria contribuir a una nova era sense conflicte. En la nostra experincia, les terceres parts observadores o facilitadores ajuden al dileg. Aqu, el dileg tamb pot ser assistit per facilitadors internacionals si ho volen les parts implicades. 5. Estem disposats a organitzar un comit de seguiment d'aquestes recomanacions.'

Procs de pau a Euskal Herria

Comunicat de prensa Solidaritat dna suport a una pau a Euskal Herria sense violncia i amb autodeterminaci
Dna suport a la conferncia de pau i espera que sigui un pas ms cap a la fi de la violncia i el dret a lautodeterminaci dels pobles per part dEspanya i Frana, tal i com ja han fet Blgica i el Regne Unit amb Flandes i Esccia, respectivament
Solidaritat Catalana per la Independncia vol expressar tot el seu suport a la Conferncia internacional per la pau que sha celebrat avui a Sant Sebasti, per aportar solucions al conflicte basc. Per Solidaritat es tracta duna oportunitat per acabar amb qualsevol tipus de violncia poltica i perqu es normalitzi la situaci poltica a Euskal Herria. SI confia que sacabar amb la violncia i que, finalment, el Govern de lEstat reconeixer els drets democrtics dautodeterminaci de les nacions sense estat. SI considera el cas espanyol com una anomalia entre daltres pasos europeus on s que ha estat reconegut el dret a lautodeterminaci, com s el cas de Blgica i el Regne Unit amb Flandes i Esccia, respectivament. Per aquest motiu demana a Frana i lEstat espanyol que reconeguin el dret democrtic dautodeterminaci dels pobles reconegut a la Carta de les Nacions Unides. Barcelona 17 doctubre 2011

LEsquerra Aberzale asumeix i dona suport a totes i cadasquna de les conclusions de la Conferncia Internacional LEsquerra Abertzale ha resaltat la dimensi histrica de les conclusions emanades de la Conferncia Internacional de Donostia i ha mostrat el seu total i decidit suport a totes i cadasquna de elles, ja que al seu entendre obren les portes a un escenari en el que tots i totes podem i tenim que ser guanyadors.Espera que tant ETA com els governs espanyol i francs responguin de forma positiva a les interpelacions fetes per els experts internacionals
http://www.gara.net/bideoak/111018_ezkab_valoracion/

Procs de pau a Euskal Herria

COMUNICAT DETA DEL CESSAMENT DEFINITIU DE LACTIVITAT ARMADA Euskadi Ta Askatasuna, organitzaci socialista revolucionria basca d'alliberament nacional, desitja mitjanant aquesta Declaraci donar a conixer la seva decisi: ETA considera que la Conferncia Internacional celebrada recentment al Pas Basc s una iniciativa de gran transcendncia poltica. La resoluci acordada reuneix els ingredients per a una soluci integral del conflicte i compta amb el suport d'amplis sectors de la societat basca i de la comunitat internacional. Al Pas Basc s'est obrint un nou temps poltic. Estem davant d'una oportunitat histrica per donar una soluci justa i democrtica al conflicte poltic secular. Enfront de la violncia i la repressi, el dileg i l'acord han de caracteritzar el nou cicle. El reconeixement del Pas Basc i el respecte a la voluntat popular han de prevaler sobre la imposici. Aquest s el desig de la majoria de la ciutadania basca. La lluita de molts anys ha creat aquesta oportunitat. No ha estat un cam fcil. La cruesa de la lluita s'ha dut moltes companyes i companys per sempre. Altres estan patint la pres o l'exili. Per a ells i elles, el nostre reconeixement i ms sentit homenatge. D'ara endavant, el cam tampoc no ser fcil. Davant la imposici que encara perdura, cada pas, cada assoliment, ser fruit de l'esfor i de la lluita de la ciutadania basca. Al llarg d'aquests anys el Pas Basc ha acumulat l'experincia i fora necessria per afrontar aquest cam i t tamb la determinaci per fer-ho. s temps de mirar el futur amb esperana. s temps tamb d'actuar amb responsabilitat i valentia. Per tot aix, ETA ha decidit el cessament definitiu de la seva activitat armada. ETA fa una crida als governs d'Espanya i Frana per obrir un procs de dileg directe que tingui per objectiu la resoluci de les conseqncies del conflicte i, aix, la superaci de la confrontaci armada. ETA amb aquesta declaraci histrica mostra el seu comproms clar, ferm i definitiu. ETA, per ltim, fa una crida a la societat basca perqu s'impliqui en aquest procs de solucions fins a construir un escenari de pau i llibertat.'
GORA EUSKAL HERRIA ASKATUTA! GORA EUSKAL HERRIA SOZIALISTA!

JO TA KE INDEPENDENTZIA ETA SOZIALISMOA LORTU ARTE! Euskal Herria, a 20 de octubre de 2011 Euskadi Ta Askatasuna E.T.A.

Procs de pau a Euskal Herria

Comunicat de premsa SI valora molt positivament el cessament definitiu de l'activitat armada anunciat per ETA i demana a l'Estat que assumeixi la seva responsabilitat
Bertran: "Amb aquest anunci la responsabilitat recau ara en lEstat espanyol i francs que ja no tenen cap excusa per a no reconixer el dret d'autodeterminaci de Euskal Herria i dels Pasos Catalans. Solidaritat Catalana per la Independncia valora molt positivament el cessament definitiu de l'activitat armada anunciat aquesta tarda per ETA i considera que el dia d'avui marca un abans i un desprs en el procs d'alliberament nacional tant d'Euskal Herria com dels Pasos Catalans. SI considera que el comunicat reafirma la voluntat inequvoca d'Euskal Herria de lluitar de manera decidida per democrtica per assolir la seva independncia. En aquest sentit, Solidaritat Catalana per la Independncia vol felicitar i solidaritzar-se amb el poble basc en aquest nou procs. D'altra banda, el Secretari General de SI, Uriel Bertran, ha advertit que "amb aquest anunci la responsabilitat recau ara en lEstat espanyol i francs que ja no tenen cap excusa per a no reconixer el dret dautoderminaci tant d'Euskal Herria com dels Pasos Catalans". Per aquest motiu, considera que s el moment d'exigir a ambds estats que acceptin la seva part de responsabilitat en el conflicte i s'asseguin a negociar per a normalitzar, definitivament, la situaci poltica a Euskal Herria. Pasos Catalans 20 doctubre 2011

Solidaritat demana responsabilitat a Espanya i Frana

Procs de pau a Euskal Herria

Bertran recorda que Espanya i Frana ja no es poden escudar darrera la violncia
El diputat i Secretari General de SI, Uriel Bertran, ha demanat al president del Govern, Artur Mas, que convoqui una taula amb tots els partits poltics catalans per a tractar l'exercici del dret a decidir i el dret lautodeterminaci de Catalunya. Si ho fa un president socialista al Pas Basc, Patxi Lpez, amb ms ra ho ha de fer un president nacionalista com s Mas a Catalunya, ha dit. En aquest sentit, ha anunciat que la fi de la lluita armada dETA ofereix la possibilitat de dialogar sense obstacles i Catalunya no pot quedar enrere en un club de segona fila de les Nacions sense Estat de la Uni Europea.. Amb la desaparici de la lluita armada estem en una situaci on tot es pot parlar. s per aquest motiu, que tamb ha parlat del fet que Frana i Espanya no tenen excusa per abordar el dret a lautodeterminaci de les nacions sense estat perqu no es poden escudar darrera la violncia. Finalment, ha explicat que al llarg daquesta setmana SI es reunir amb membres de lesquerra abertzale per intercanviar impressions i informacions per a conformar meses de partits a Euskal Herria i Catalunya sobre el dret a lautodeterminaci catal i basc. Mantindrem una relaci molt estreta. Si anem coordinats ens permetr exercir una major pressi per forar lestat espanyol i la Uni Europea a reconixer els nostres drets, ha emfatitzat.

Catalunya News
Edita: Relacions Poltiques Internacionals de SI
Conxita Bosch Blandine Giraud Toms Callau Jordi Mir Ada Vidal (Traducci) Eugnia Bentanachs (Traducci) Carles Quintana (Fotografia)

Relacions Poltiques Internacionals de Solidaritat Catalana per la Independncia

relacionspolitiquesinternacional@solidaritatcatalana.cat http://www.solidaritatcatalana.cat/