Está en la página 1de 15

Comissi de Governaci i Administraci Local. Reuni 3/VIII de data 27.10.

2011
Comena la reuni a les 10 hores i 35 minuts. Presideix el diputat seor Fernando Mara Giner Giner. Reuni nmero 3. El senyor president Senyories, bon dia. S obri la sessi. Primer punt de l orde del dia... (El secretari passa llista per tal de comprovar si hi ha qurum) Existint qurum, passem a l orde del dia. Primer punt: lectura i aprovaci de l acta de la reuni anterior, de la qual sn ses senyories coneixedors. Si n hi ha alguna qesti al respecte... En cas contrari, la donem per aprovada. Senyories, es reprn la sessi en el segon punt de l.orde del dia, compareixena del conseller de Governaci per a informar sobre el balan de la campanya de prevenci i extinci d.incendis forestals 2011, sollicitada a petici prpia. T la paraula l.honorable senyor conseller. Molt bon dia, moltes grcies, senyor president. Senyories, el passat 28 de setembre sollicit comparixer davant esta comissi a petici prpia per a informar sobre el balan de la campanya de prevenci i extinci dincendis forestal. A linici de la passada legislatura me compromet a informar puntualment estes Corts sobre el desenrotllament i balan de les campanyes de prevenci i extinci dincendis amb la finalitat doferir les dades ms rellevants i dentaular un debat amb els diferents grups parlamentaris, i aixina ho fiu tots els anys, en les quatre ocasions de la legislatura passada. Se tracta dun comproms que vull renovar en esta legislatura, i prova daix s la present compareixena a petici prpia. Volguera tamb destacar, en primer lloc, que en virtut del Decret 5/2011, de 21 de juny, del president de La Generalitat, la Conselleria de Governaci ha assumit les competncies sobre prevenci dincendis forestals que sunixen a les ja relatives dextinci que tenem. Com expliqu en la meua compareixena per a informar sobre les lnies generals de la poltica de la conselleria, una de les apostes ms importants en esta legislatura en qu ja estem treballant intensament s integrar en una mateixa estructura baix uns mateixos parmetres i dins duna nica normativa els servicis dextinci i els de prevenci dincendis forestals, amb lobjectiu que estes dos rees vagen de la m, potenciant al mxim la seua complementarietat i sinergies, per a aixina poder defendre de la millor manera el nostre medi ambient enfront dels incendis forestals. Sense perju daltres accions concretes, a les quals posteriorment, me referir, volguera reiterar que en esta nova rea de prevenci i extinci estem ja duguent a cap un estudi en profunditat per a aconseguir una major optimitzaci dels recursos i aixina mateixa anem a continuar la nostra poltica de potenciaci de la planificaci, doptimitzaci dels recursos i de la formaci del personal. El passat mes de juny present la campanya de prevenci i extinci dincendis per a lany 2011 i fiqu de rellevncia el dispositiu i les mesures especials de prevenci i extinci dels incendis forestals per als mesos destiu. Un any ms ha quedat patent lenorme esfor inversor del Consell, ms de cent milions deuros en este any per a la prevenci i extinci dincendis. El dispositiu de prevenci i extinci dincendis per a esta campanya ha comptat al voltat donze mil setcents efectius, que han realitzat un treball i han vigilat per terra i aire les vintiquatre hores del dia les zones ms sensibles del nostre territori des del punt de vista dels incendis forestals. Este dispositiu ha estat integrat per 23 mitjans aeris, 10 helicpters, 6 dells amb brigada helitransportada, i 13 avions; 43 brigades demergncies de La Generalitat, 40 autobombes i 76 agents de la policia de La Generalitat. A aix cal unir un total de 121 unitats de prevenci, 69 observatoris forestals i 200 punts de vigilncia forestal, que conformen una ret estratgica de vigilncia per a la detecci i confirmaci de qualsevol incendi que se produxca, vetlant per la protecci de les masses forestals.

Diari de Sessions de Comissions

Completen este dispositiu ms de mil vehicles, voluntaris mediambientals, voluntaris de protecci civil, tcnics de prevenci i gesti demergncies de La Generalitat i els consorcis provincials de bombers i bombers municipals, entre altres. Com a novetats de la present campanya, volguera destacar que, per primera vegada, lhelicpter Jaume I de La Generalitat ha dut a cap vols nocturns de vigilncia preventiva amb la finalitat de poder detectar de la manera ms rpida i eficament possible qualsevol conat dincendi que poguera produirse durant les hores nocturnes, una mesura nova que se suma als tres avions que realitzen les rutes de vigilncia durant el dia, ampliant i millorant el pla de vigilncia aria. Altra de les novetats en esta campanya ha consistit que La Generalitat ha comenat a provar un terminal de 112 Comunitat Valenciana embarcat en els vehicles de les brigades demergncies, al qual posteriorment me referir. Un any ms, hem ficat en marxa un mecanisme de prevenci consistent en declarar el mxim nivell de preemergncia en determinades dates, amb la finalitat delevar el grau dalerta de tots els servicis de prevenci i extinci dincendis disponibles per a La Generalitat i aplicar totes les prohibicions i restriccions legals dirigides a evitar els incendis. Este mecanisme sactiva en dates claus, com, per exemple, la festivitat del 15 dagost o les operacions deixida i retorn de les vacacions estivals, o altres en qu saprecie especial risc, amb independncia de lndex de perillositat real, aixina com tots els festius i caps de setmana entre el 2 de maig i el 15 doctubre, quan lAgncia Estatal de Meteorologia declara un ndex de perillositat de nivell 2. En este mbit de mesures preventives, vull destacar que este any sha ampliat de nou el perode de prohibici de cremes agrcoles. Aixina, entre l1 de juny i el 30 de setembre, estan prohibides les cremes en els terrenys forestals o cremes de marges de cultius o restes agrcoles o forestals en una proximitat menor a cinc cents metres del terreny forestal. Tamb se prohibixen durant estos quatre mesos la crema de canyes o matolls lligada a alguna tipus daprofitament ramader, cinegtic o de qualsevol altre tipus i operacions de destillaci de plantes. Aix implica que durant este perode no shan concedit noves autoritzacions i se quedaren suspeses totes les atorgades, aixina com totes les accions o activitats que arreplegaven els plans locals de cremes, salvades algunes excepcions. En esta lnia, vullc informarlos que les mesures extraordinries recentment adoptades, a la vista de levoluci del mes doctubre, que han patit unes altes temperatures i no ha plogut prcticament res, el que fa que se mantinga el risc dincendis. Mitjanant resoluci del passat 17 doctubre sha restringit lhorari diari de cremes fins que les condicions meteorolgiques foren ms favorables. Cal recordar que la prohibici finalitzava el 30 de setembre, com acabe de dir a les seues senyories. Sha restringit amb carcter general, i fins que no se resolga el contrari, en els terrenys forestals, en els confrontants o en una proximitat de menys de cinccents metres els horaris per a la realitzaci de la crema de marges de cultiu o restes agrcoles o forestals, aixina com la crema de canyars, canyissers o matolls lligada a algun tipus daprofitament ramader, que queden acotats del perode horari comprs entre lorto i les dotze hores. Aixina sha tractat de, per una part, previndre linici dels incendis i, per altra, procurar generar el menor perju possible a les activitats agropecuries i forestals. Igualment, sha prorrogat fins al 31 doctubre el servici de dos avions i tres helicpters, que acabaven el 30 de setembre, degut a la climatologia que hi ha havut en el mes doctubre. s important ressaltar, aixina mateix, que esta s la primera campanya de prevenci i extinci dincendis que hem fet tras que hasca entrat en vigor la nova llei de protecci civil i de gesti demergncies. B, senyories, respecte al que se referix al balan de la campanya, dirlos que en esta campanya, des de l1 de giner fins al 20 doctubre, i una vegada acabada letapa de major risc, he dassenyalar que shan produt, des de l1 de giner fins al 20 doctubre, 397 incendis forestals en la nostra comunitat, dels quals, 192 han segut en la provncia de Valncia, 118, a la provncia dAlacant i 87, a Castell. Estos incendis han afectat en tota la comunitat 2.428,85 hectrees, de les quals, 1.821,09 sn en Valncia, 337,01, en Alacant, i 270,74, en Castell. Per tant, en el conjunt de la comunitat, en el que va dany 2011, la mitjana dhectrees afectades per lincendi s de 6,12. Cal assenyalar que sols hi ha havut dos incendis de ms de cent hectrees. El de major envergadura i que, a ms, fon intencionat, tingu lloc en Benicolet, en el mes dabril, i afect 1.448,70 hectrees, el que representa, senyories, el 59,64% del total dhectrees cremades en el que portem dany. Laltre incendi ocorregu en Llombai en el mes de juliol i afect 100,50 hectrees, encontrantse la causa actualment en investigaci. Pel que es referix als mesos destiu, de juny a setembre, cal assenyalar que este any les xifres donen un balan positiu. En este perode shan produt 199 incendis forestals parle ara dels mesos destiu i han afectat tan sols 528,54 hectrees, el que suposa el 21,76 de la superfcie afectada fins el 20 doctubre. Per tant, lefectivitat en este perode de major risc ha segut de 2,66 hectrees per incendi. Altra dada a destacar en esta campanya, que crec que s molt important, s que el 80,35% dels incendis forestals que portem fins al 20 doctubre, s a dir, a eixe 80,35 corresponen 319 incendis, han segut conats, s a dir, incendis de menys duna hectrea, que s el que marca leficcia i leficincia dels servicis dextinci. Si comparem el percentatge de conats de la Comunitat Valenciana amb la mitjana de la resta de lestat, amb les dades disponibles pel ministeri fins al 30 de setembre, la nostra comunitat se situa en 12 punts per damunt en eficcia de lestat, ja que, mentres el conats representen en Espanya el 68,25% del total dels incendis ocorreguts en el territori nacional, en la Comunitat Valenciana estos incendis, en qu se veu afectada una superfcie inferior a una hectrea, representen el 80,27% del total dels incendis. Una dada molt positiva que confirma la immediatesa, la rapidea i leficcia de les poltiques dextinci dincendis i, sobretot tamb el gran treball dels nostre professionals i voluntaris.

En efecte, leficcia sha demostrat durant tota la campanya i especialment en els mesos destiu, en qu hi han havut situacions com les que passaren el passat 26 dagost, dia en qu se registraren 28 incendis i pels quals el telfon demergncies 112 Comunitat Valenciana reb ms de cinccentes seixanta cridades en eixe dia relacionades amb els incendis. Estes ocasions en qu les labors dextinci se centren simultniament en nombrosos incendis, fiquen a prova un sistema que, afortunadament, ha respost amb xit i permet donar per controlats i extingits diversos incendis de manera simultnia en poques hores. Tamb s una dada rellevant desta campanya que durant els dies 21 dabril i 2 de maig La Generalitat fic en marxa el pla especial de vigilncia de Setmana Santa i Pasqua, en qu al voltant de cinccents efectius al dia vigilaren totes les masses forestals de la comunitat. Conformaven este dispositiu 11 mitjans aeris, 34 brigades demergncies de La Generalitat, 25 autobombes, 6 brigades helitransportades, 60 efectius de la policia, que realitzaren rutes de vigilncia preventiva en els paratges de major valor ecolgic. En este pla especial sadoptaren, a ms, mesures especials tendents a evitar i mitigar qualsevol incendi que poguera produirse. Cal assenyalar que no nhi hagu incidents de rellevncia en estes dates. Quant al tipus de superfcie afectada, tamb amb dades de l1 de gener al 20 doctubre, volguera assenyalar que el 71,35%, el que sn 1.732,88 hectrees de la superfcie forestal afectada era de superfcie rasa, mentres que la superfcie arbrada representa el 28,65%, tan sols 695,96 hectrees. Per a que puguen fer una valoraci amb major nmero de dades respecte al que els acabe de dir, si fem, crec que han de fer, un balan raonablement positiu ja que en el perode comprs entre gener i octubre de 2011, quan ja ha concls el perode de major risc, el nmero dincendis i especialment la superfcie afectada es troben per baix de la mitjana dels ltims deu anys per al mateix perode de temps. Aix, durant els mesos de gener i doctubre dels ltims deu anys se produren una mitjana de 406,60 incendis. En este mateix perode, de gener a octubre de 2011, shan produt un total de 397 incendis, la qual cosa suposa una disminuci del 2,36% respecte a la mitjana dels ltims deu anys. Quant a la superfcie afectada durant els mesos de gener a octubre dels ltims deu anys la mitjana fou de 3.382,59 hectrees, mentre que este mateix perode de 2011 les hectrees afectades han sigut de 2.428,85, el que suposa una disminuci, senyories, del 28,20% respecte a eixa mitjana. I en relaci amb leficcia, la mitjana dhectrees per incendis per al perode de gener a octubre dels ltims deu anys fou de 8,66%, xifra que se redux en lany 2011 a 6,12 hectrees per incendi pel mateix perode en este any. s a dir, en 2011, de gener a octubre, en cada incendi forestal shan cremat un 29,36% menys que la mitjana de la dcada. Per si observem els resultats en els mesos de major risc, s a dir, de juny a setembre, la campanya de risc dincendis, lany 2011 ha estat molt per davall de la mitjana dels ltims deu anys; enfront dels 245,20 incendis de mitjana dels ltims deu anys en este perode, este estiu hem tingut 199 incendis, s a dir un 18,84 menys respecte a la mitjana. Si mos fixem en la superfcie afectada la dada encara s realment ms positiva, ja que enfront de les 2.509,88 hectrees afectades de mitjana en estos mesos destiu durant lltima dcada, este estiu shan vist afectades tan sols 528,54 hectrees. Estem parlant dun 78,94% menys de superfcie afectada en els mesos de major risc de lany 2011 en comparaci amb la mitjana dels ltims deu anys. Magradaria subratllar que, segons les estadstiques disponibles de les ltimes dcades, mai el mes de juny ha representat un balan tan positiu com el deste any, tan sols amb 3,64 hectrees afectades. I en relaci a leficcia, la mitjana dhectrees afectades per incendi en el perode de major risc dels ltims deu anys ha sigut dun 10,91%, enfront duna eficcia dun 2,66% per incendi per al mateix perode en este any. Aix significa que en 2011 en els mesos destiu en cada incendi forestal sha cremat un 75,62% menys que la mitjana de tota lltima dcada, una dada que novament demostra lefectivitat de les poltiques en matria dincendis forestals. Senyories, passe ara tamb a donarlos amb exhaustivitat les causes dels incendis en este any. s important fer una menci especial a les causes que han provocat els incendis forestals. Una vegada ms els incendis intencionats i els negligents, o siga aquells en els que est darrere la m de lhome, representen la gran majoria dels incendis forestals, el 74,30% de tots els incendis, havent afectat al 97% del total dhectrees cremades del que va dany. Vull dir tamb i destacar que el descens en els incendis causats per negligncia en lany 2011 respecte a la mitjana de la dcada 2001 a 2010 s un 17,5% i en un 3,28% el nmero dhectrees afectades per estos incendis. Vol dir que portem una tendncia positiva respecte a esta causa dincendis. Este any els incendis causats per negligncia sn el 31,23% del total, mentre que els intencionats representen el 43,07% de les causes dels incendis. Per en el que portem dany cal subratllar que els incendis intencionats sn els causants del 75,61% de les hectrees calcinades. Aix s degut en gran part a lincendi de Benicolet el que, com he fet referncia, que fou intencionat i afect a 1.400 hectrees, que s prcticament molt ms de la meitat de la superfcie que sha cremat en tot el que portem dany. Podem concloure, en relaci amb les causes, que les nostres poltiques en matria de prevenci, formaci i conscienciaci ciutadana estan donant els seus fruits a lhaverse redut en els ltims anys el nmero dincendis causats per negligncia. Quant als intencionats hem de seguir treballant amb la tolerncia zero amb qui tan de mal causa en les nostres masses forestals. Per a que se facen una idea els dir que en cada incendi intencionat shan cremat de mitjana en lltima dcada 10,62 hectrees, mentre que en cada incendi negligent les hectrees afectades de mitjana han sigut de 3,57. Aix fica de manifest les greus conseqncies i el gran dany que produxen els incendis intencionats.

Per aix anem a seguir personantmos en les causes per incendis forestals provocats o causats per negligncia davant la justcia i anem a seguir reiterant la necessitat dendurir les penes per als causants destos incendis a qui en la nova Llei de protecci civil i gesti demergncies sels podr repercutir, en la part que aix indique la llei, el cost de lextinci destos. Senyories, me referir tamb a continuaci a les xifres relatives a les descrregues daigua retardants i escumogen realitzades. Per a lluitar contra estos incendis, els avions de La Generalitat han efectuat un total de 750 hores de vol, en les que han ocupat 5.580.800 litres daigua, 357.760 quilos de retardant i 5.280 litres descumogen. Quant als helicpters amb 692 hores han empleat 6.234.400 litres daigua i 4.998 litres descumogen. En altres ordre de coses he de ressaltar que el 112 Comunitat Valenciana ha gestionat de gener a setembre un total de 17.841 incidents relacionats amb els incendis. I quant a la unitat adscrita de la policia de La Generalitat durant esta campanya ha realitzat 888 servicis en ocasi del desplegament de patrulles en treballs de prevenci i extinci dincendis; hi ha hagut 426 patrulles en vehicles i en lhelicpter Jaume I sha realitzat 34 patrulles aries. Senyories, crec sincerament que s molt el que sha avanat en matria de prevenci i extinci dincendis forestals en els ltims anys. Shan realitzat actuacions des del punt de vista, tamb, de les infraestructures, a travs del Pla dinfraestructures de seguretat i emergncies, la renovaci de la flota de vehicles de brigades demergncies, laposta formativa en el nou Ivaspe i la nova legislaci en matria demergncies, com han sigut les recents lleis de protecci i gesti demergncies i la llei dels servicis de prevenci, extinci dincendis i salvament de la Comunitat Valenciana. I, sobretot, tamb, cal destacar laposta tecnolgica amb la nova plataforma CoordCom G5 del 112 Comunitat Valenciana i la xarxa Comdes. En definitiva, estem treballant per a aconseguir un avan substancial en els mitjans, en els recursos i en la preparaci per a fer front als incendis forestals. Per sense lloc a dubte en esta matria mai se pot estar plenament satisfet, mai se deu ni se pot baixar la gurdia i sempre cal ser absolutament inconformista. I per aix anem a seguir ficant en marxa totes les accions i iniciatives necessries per a seguir millorant estos resultats. I en esta legislatura se mos planteja un gran repte, el repte de la integraci, de la prevenci en lextinci en una mateixa conselleria, dins duna mateixa estructura organitzativa, en lassumpci de les competncies que han eixit de la meua intervenci de prevenci per part de la Conselleria de Governaci anem a treballar per seguir fomentant la complementarietat, les sinergies i loptimitzaci de recursos. Per aix, una de les actuacions ms importants que realitzarem durant esta legislatura ser la dunificar baix una mateixa llei tota la normativa relacionada amb la prevenci i lextinci dincendis forestals, aix com lactualitzaci dun pla especial enfront dincendis forestals en el que sarreplegaran estos aspectes, tamb, de la prevenci i extinci. Junt a lelaboraci desta nova normativa, des de la Conselleria de Governaci sha planificat un ampli desplegament legislatiu que afectar directament tamb la prevenci i extinci dincendis, comenant per fomentar la participaci social i ciutadana a travs de la mesa social de protecci civil i demergncies, que estem treballant i ultimant ja el decret i que est en tramitaci en estos moments i que podrem aprovar tamb en les prximes setmanes. Tamb estem treballant en laprovaci del decret dels plans de prevenci de les 11 demarcacions forestals de la Comunitat Valenciana i desplegant i regulant els diferents reglaments de servici dintervenci enfront demergncies que intervenen en incendis forestals, concretament elaborant el reglament de la unitat de brigades demergncia. Per tant, durant esta present legislatura se va a dur a cap un intens treball del desenrotllament normatiu i legislatiu, que necessriament va a anar de la m daltres projectes en matria de prevenci i extinci dincendis orientats a la inversi en infraestructures, en mitjans materials, en la formaci, en les noves tecnologies i, fonamentalment, tamb, en la planificaci. Aix, en all referent a la inversi dinfraestructures i mitjans materials per a la prevenci i extinci dincendis, anem a seguir desenrotllant el Plise dins de la conjuntura econmica que tenim actualment i el revisarem i lampliarem per a incloure en ell tamb les infraestructures de prevenci dincendis, s a dir el que he referit a les rees de tallafocs, les bases daigua, els camins i les pistes forestals. En conseqncia, cal destacar que el parc de Fontanar dels Alforins linaugurarem en unes poques setmanes, perqu ja estan prcticament acabades les obres i estem ara moblant i acabant de rematar el que s ledifici. Suniran tamb, durant el prxim any, el parc de Calles i el de superfcie de Trig, que estan en este moment en construcci, i siniciar tamb el parc dUtiel, que farem el projecte tamb en este prxim any. Aix mateixa, en all referent a les infraestructures de prevenci, este any 2011 estem invertint 6.064.246,3 euros i tamb est prevista una quantitat similar o sensiblement superior per al prxim exercici 2012. Per tant, anem a seguir invertint en el que s i prioritzant el que sn les tasques de prevenci en la protecci de les zones forestals i tamb per al correcte i ms efica i eficient treball dels mitjans de prevenci i extinci. Anem a seguir invertint, lgicament, en una cosa que mos pareix fonamental, que s en la formaci i preparaci dels nostres professionals i voluntaris. Aixina no sols hem ficat en marxa una de les infraestructures formatives ms importants, com s el nou Ivaspe, sin que a ms lestem dotant dun gran contingut formatiu. Si fins ara hem estat formant policies locals, bombers, brigades demergncies i voluntaris de protecci civil, la nostra aposta s que esta formaci aplegue tamb a aquells que des de la prevenci intervenen i collaboren en lextinci dincendis forestals. Aixina anem a estendre la formaci de lIvaspe als professionals i voluntaris integrats dins del Pla de vigilncia preventiva enfront dincendis forestals i inclourem tamb, dins de loferta formativa, al personal de la unitat militar demergncies, com aix tenim sollicitat.

Per, a ms, anem a seguir aprofitant al mxim totes les potencialitats que mos oferixen les noves tecnologies implantades en els ltims anys, la xarxa Comdes i el CoordCom G5 per a seguir guanyat en eficcia i eficincia en la gesti demergncies. En este sentit, La Generalitat ha desenrotllat i ha comenat a provar el terminal 112 embarcat en els vehicles, i les brigades demergncies han fet una prova pilot que permetr aplicar les noves tecnologies per a millorar la seguretat del personal que interv i tamb i per a ser ms eficients en el treball i la comunicaci. He de recordar que lany passat ja simplant en totes les brigades demergncia els terminals TETRA, que ens permeten estar plenament integrats en la xarxa Comdes, la qual cosa garantix uns nivells de cobertura del 99% en el territori i, per tant, facilita un aspecte fonamental en la gesti demergncies, com sn la millora de les comunicacions. Per tant, la nova legislaci i la nova normativa dadaptar els canvis competencials, ms i millores infraestructures en previsi i extinci i ficant un accent en la formaci dirigit a un major nmero de collectiu i en laplicaci de noves tecnologies i fomentant la planificaci, crec que sn les lnies adequades baix el nostre parixer per a seguir sent inconformistes, per a seguir millorant i, com dia, per a no baixar mai la gurdia en un servici pblic tan important, com s de previndre i extingir els incendis forestals. La planificaci s un instrument fonamental per a fer front a qualsevol tipus demergncies i per aix s tamb una de les poltiques prioritries. De ah que tal i com ja hem comentat, anem a actualitzar i renovar el pla especial enfront dincendis forestals, per tamb volem abordar altres aspectes de la planificaci que mos preocupen a la vista de lexperincia i s el relatiu a la protecci de les zones urbanitzades que poden vores afectades per un incendi forestal. Saben les seues senyories que els incendis que sn urbanoforestals tenen una complicaci especial a lhora de lextinci. I, en eixe sentit, durant esta present legislatura, anem a treballar en collaboraci amb els ajuntaments competents per tal que les urbanitzacions ubicades en la zona forestal compten amb el seu corresponent pla dautoprotecci. s una novetat que estem treballant ja sobre ella. En conclusi, senyories, senyor president, com voran, els presente un balan de campanya de prevenci dextinci dincendis amb uns resultats que entenem que sn positius en lnies generals, per acompanyat duna ambici o programa de treball que demostra el inconformisme i la planificaci de nous reptes que mos permeten disposar de totes les ferraments i mecanismes per a protegir les nostres masses forestals, aix com a les persones i els seues bns. La prevenci i lextinci dincendis forestals s un treball en el qual estem implicats absolutament tots. I que, a ms, requerix duna important collaboraci i participaci ciutadana; sobretot, en la conscienciaci que en la protecci dels nostres espais naturals tots podem aportar el nostre gra darena: les institucions i professionals, exercint el nostre treball de ficar en marxa tots els importants dispositius i actuacions; i els ciutadans, des del respecte a les normatives i la collaboraci en tots els professionals. Per acabar, volguera agrair lenorme esfor que realitzen a diari els milers de professionals, de personal demergncies, i, en especial, tamb a la gran labor que fan els voluntaris en la lluita contra els incendis forestals. La Comunitat Valenciana, en els ltims anys, sha convertit en un referent en lmbit de les emergncies, en la lluita contra els incendis forestals; i, en gran mesura, grcies a eixa professionalitat i a la dedicaci de les persones que realitzen este faenes. Per part de la conselleria vull subratllar que tenim la millor disposici i voluntat de seguir treballant en esfor i en ambici renovada, per a continuar millorant els resultats i seguir complint en el nostre comproms en la seguretat, en la integritat de les persones i, sobretot, tamb en la preservaci del medi ambient. Si els resultats a la vista de les estadstiques objectives se poden qualificar de positius, crec que aix no s ningun motiu de satisfacci, en eixe sentit, sin que ha de ser motiu per a seguir amb linconformisme, per a seguir millorant, i per a seguir guanyant en seguretat i en preservaci dels nostres paratges naturals, els nostres parcs protegits i, sobretot, perqu puga haver un gaudi duna comunitat ms verda, com tots volem. Moltes grcies. Moltes grcies, senyor conseller. Intervencions de grup? Per Esquerra Unida, senyor Torr t la paraula. B. Grcies, senyor president. Anem a vore, jo vaig a comenar per felicitar, felicitarnos. Perqu, efectivament, enguany hem tingut una sort espectacular. Hem tingut unes condicions climatolgiques molt especfiques, que solen donarse poques voltes; un estiu especialment humit, en termes generals, i amb temperatures relativament baixes, que han facilitat que els incendis hagen estat per davall de la mitjana. I aix s el que explica que enguany hi hagen hagut tan poques hectrees cremades. De fet com vost molt b ha dit, han sigut, bsicament, fora de lestiu quan shan produt els incendis amb majors dimensions. Perqu, insistisc, en estiu no ha hagut massa problemtica, en termes globals, comparantho amb altres anys. La prova ms evident est en que en estiu hi han hagut quasi un 20% menys dincendis que en la mitjana de deu anys, la qual cosa demostra, clarament, que ha sigut un estiu favorable, en termes relatius. Hem tingut molta sort. Perqu, per molt que diga vost, no ha estat grcies a lesfor de la conselleria que aix shaja produt aix. Ja sabem..., ja li ho vam dir en diferents compareixences, i seguim insistim en ella. No vaig a detallarli tota la quantitat de mitjans de menys que hem tingut en el cos central del que s lextinci dincendis, que sn les unitats de brigades demergncia; que, en total, vora quasi ms de trescents cinquanta treballadors menys que lestiu passat.

Tot per un problema dun deute enorme que la conselleria t amb Tragsa que s lempresa que sencarrega da. I, per tant, davant daix, i per contrastarho amb les xifres que vost ens ha donat, jo li demanaria ara unes altres xifres que vost no ens ha donat i que ens agradaria que ens donara, sobretot, per valorar, realment, quin s lesfor que est fent el Consell i quines perspectives de futur anem a tindre. Jo, el primer que li demanaria s que vost quan agrega tots els efectius del sistema de prevenci resulta una xifra espectacular, no? A mi magradaria que mexplicara eixos 11.700 efectius a qu es dediquen i qui sn. Vull dir, quants sn voluntaris; quants sn policies locals; quants sn bombers normals; quants sn les brigades demergncia... s a dir, un detall dels 11.700, per saber, realment, quants deixos 11.700 que jo sospite que s la immensa majoria sn gent que, a ms dels seus treballs, t una part de responsabilitat en el tema dels incendis forestals i, especialment, durant lestiu; i quants sn qu, exclusivament, es dediquen a lestiu. I magradaria que eixos que es dediquen exclusivament a lestiu els comparrem, amb aix, amb xifres daltres anys. En segon lloc, magradaria que ens diguera quina s la quantitat de diners que se li deu a Tragsa, en concepte del que estem parlant, de les brigades demergncia. I com es pensa pagar. I si han tingut alguna relaci amb Tragsa per vore eixe problema si va a resoldres, de forma ms o menys clara, en el futur. B, desprs ha parlat i amb aix acabar del tema de la prevenci. Jo, a la prevenci, tres qestions, molt breument perqu no tinc massa temps: El tema..., nosaltres hem sigut sempre partidaris que sunificara prevenci i extinci. El problema sn els criteris. Si no canvien els criteris de prevenci, seguirem tenint problemes pareguts. Els tallafocs no sn un mitj adequat per a previndre incendis, sin que per a lnic que aprofiten s per a destrossar les serres dit literalment. La segona qesti, que vost ha insistit molt, en el tema dels incendis urbanoforestals, la millor forma de previndrels s una planificaci urbanstica adequada. Mentre seguisquen provocant planificacions urbanstiques disperses, eixos problemes creixeran. Perqu no hi ha forma raonable de previndre els problemes que generen els incendis forestals en eixes zones. I, per ltim, vosts acaben de fer o volen fer, perqu encara no lhan feta, ve ara modificar la Llei 3/1993 forestal de la Comunitat Valenciana, per a permetre que es puga edificar en rees cremades. Aix, a banda que vorem si es pot fer o no, perqu entra en contradicci amb la llei forestal i acabe, senyor president, s la pitjor notcia per als monts valencians en els propers anys. Perqu eixa s la clau que hagen disminut tant els incendis forestals provocats. Moltes grcies, senyor Torr. Pel Grup Comproms, t la paraula el senyor Morera. Moltes grcies, senyor president. Donar la benvinguda a esta compareixena, a petici prpia, al senyor conseller. I, potser, lobligat en esta compareixena i aprofitant locasi que tenim de tindre ac el conseller s preguntarli si estem segurs davant la gota freda que mos ve dem; si shan pres totes les determinacions en eixe sentit; i shan fet tots els avisos, ja que s competent en matria demergncies i de protecci civil, doncs pareix que ve una gota freda intensa i dura; si els barrancs estan tots nets ja s que no s competncia del conseller; per si la cosa..., com ho tenim, aprofitant que est... Respecte a la campanya dincendis forestals, la novetat potser siga que, desprs de les lleis que vam aprovar ac, en les Corts Valencianes, s que prevenci est incorporat a la Conselleria de Governaci. I aix jo crec que s un bon cam, un bon senyal. Perqu els incendis sapaguen a lhivern. I no tenia cap sentit que la prevenci no estiguera incorporada en el que s Governaci, no?; la prevenci duna plaga, duna situaci, que en esta situaci ha estat correcta... Ens hem de felicitar. Hem felicitat els responsables dels baixos nivells dincendis forestals. Crec que sn unes bones dades, segurament perqu la climatologia tamb ha tingut alguna cosa a vore. Estem en una situaci molt irregular. Ha sigut un estiu relativament, sobretot el mes de juny i de juliol, prou humit. I ara hem tingut un mes dagost molt, molt calors. Eixa irregularitat en les precipitacions i la climatologia mos indica que, a diferncia del que pensara el cos del senyor Rajoy, que el canvi climtic s una realitat. I, en eixe sentit, la prevenci sempre ser millor que lextinci. I una extinci que ocupa el percentatge ms alt del pressupost de la conselleria, doncs, s evident que haurem danar caminant cap a frmules per aix li vull preguntar, cap a frmules ms modernes dactuar contra eixe fenomen que va a ser el canvi climtic, la sequera, les pluges irregulars... I, en eixe sentit, si la conselleria sha plantejat, en eixa nova competncia de prevenci, treballar amb coordinaci amb altres administracions pbliques i la Conselleria de Medi Ambient en la silvicultura preventiva, per exemple. Crec que seria un bon element treballar en el que s la reforestaci despcies adaptades al territori i no, nicament, eixa microrepoblaci en pins que tots sabem que sn molt cids per al territori i que no resistixen b un foc. Si nhi ha previst, per part de la conselleria, treballar en el sentit de silvicultura preventiva, en implantaci de biomassa de plantes de biomassa que poden crear ocupaci i riquesa al territori i poden eliminar residus orgnics, que sn una de les causes que propaguen, en major mesura, els incendis. Tamb magradaria preguntar li quina s la seua opini... Primer, si t alguna dada sobre lorigen dels focs. Mos ha dit que en un percentatge molt elevat sn intencionats; altres negligents, que ha baixat el nivell de negligncia; dintencionats i negligents, el 76% del total. Magradaria preguntarli les lnies elctriques, disperses al territori, que travessen masses forestals, creen, sn causa o origen dincendis forestals?

Si t alguna dada al respecte, en este sentit. I quina s la seua opini sobre la installaci de lnies elctriques en zones cremades; com, per exemple, lincendi que tingu lloc, ara fa dos anys, en la serra Mariola, en els termes municipals de Bocairent, Ontinyent, Agullent, on est prevista la installaci duna lnia dalta tensi. Si nhi ha informaci respecte a si les lnies dalta tensi poden tindre o poden ser generadores dalgun tipus dincendi forestal. Per altra banda, sumarme a la petici de ja s que tenim una situaci econmica difcil, per...; i que vosts van a fer ms en menys, segurament perqu ara estaven fent menys amb ms, no ho s...; per, si se va a pagar i se va a saldar el deute que tenim amb Tragsa. I si no sha plantejat la possibilitat doptimitzar recursos de la mateixa conselleria, com per exemple ha assenyalat vost lhelicpter Jaume I. No ens eixir ms a compte fer un rnting i comprarlo? Perqu el cost del lloguer s estratosfric. A la millor, mos eixiria ms a compte una compra de lhelicpter, que tanta finalitat i uns usos tan complets assenyala vost que t. Doncs, no s, a lhora doptimitzar recursos, potser siga millor... Si se pot. Jo no s si se pot. Ja s que se pot per a segons quines coses el mster golf de Castell, lopen de tenis...; per, podem permetrens comprar, en un rnting o en un lsing, lhelicpter Jaume I? Perqu el lloguer s estratosfric. I, dins del captol 2 del pressupost de la conselleria, s molt gran. Jo, sn eixes preguntes que volia formularli al conseller. I felicitarlo i felicitarnos, perqu la campanya dincendis forestals sha saldat a excepci de lincendi de Benicolet, all, crec recordar, pel mes dabril o maig amb uns resultats que mos podem sentir contents. Per no mos hem de confiar. Perqu la situaci pot ser, en un prxim futur, molt negativa. Moltes grcies, senyor Morera. Pel Grup Socialista, t la paraula la senyora Barcel. S. Buenos das. Gracias, seor presidente. Seor conseller, le agradecemos que comparezca hoy, ante esta comisin, para informar de los incendios ocurridos durante este verano en nuestra comunidad. Y le recordamos que, todava, an sera pronto para hacer balance, cuando quedan todava dos meses para que finalice este ao. Seor conseller, yo comparto la satisfaccin al igual que el resto de los diputados en los datos que nos ha ofrecido hoy sobre los incendios que se han producido en la comunidad. Pero, sin lugar a dudas, esa satisfaccin que usted ha demostrado me hace cuestionarme cules han sido las medidas extraordinarias para evitar los incendios. Y, seor conseller, yo concluyo y creo que debe de reconocer que no se ha hecho nada nuevo ni extraordinario durante este ao para prevenir y extinguir los incendios. No se ha hecho nada nuevo, salvo que hemos tenido una suerte extraordinaria en la climatologa, que nos ha sido favorable. Porque si no hubiera sido as, los datos que hubiera trado usted, seguramente hubieran sido muy diferentes. Yo, seor conseller, le dira que, tal vez, las nicas novedades que hemos tenido este ao han sido ms novedades que se refieren a los recortes que se han sufrido en las tres provincias respecto a los recursos humanos. Ya, en el mes de abril, el colectivo de brigadistas de emergencia anunci los drsticos recortes del presupuesto en materia de prevencin y extincin, y esos recortes tampoco eran nuevos puesto que llevamos durante tres legislaturas reducindose el presupuesto de gobernacin y que ya acumula una reduccin de ocho millones de euros. Este sindicato tambin anunci que estos recortes afectaran a las brigadas rurales de emergencia de la Conselleria de Gobernacin, brigadas, adems, que son las responsables de atajar la extincin de fuegos, as como las brigadas de vigilancia preventiva que operan por encargo de la conselleria de medio ambiente. Se han recortado este verano los refuerzos de las brigadas para la prevencin y extincin de incendios y me refiero a las brigadas de refuerzo. Efectivamente, en el ao 2010 se desplegaron 34 brigadas de emergencia y 24 autobombas forestales que se han mantenido este ao 2011 pero, aunque se sumaron 40 brigadas de refuerzo y 21 autobombas en el ao 2010, no hemos contado con esos recursos durante este ao. Por tanto, la rebaja y el recorte ha sido una cifra bastante ostensible, en el que se ha reducido en las tres provincias como he dicho las brigadas, sobre todo de refuerzo, dejndose de contratar acerca de cien personas. Y eso se ha notado, incluso, en algunas modificaciones que se han hecho a lo largo de este verano como, por ejemplo, que las brigadas de emergencia del Parque Natural de la Font Roja y de la Serra de Mariola, por decisin de la Conselleria de Gobernacin, desde el 26 de junio, pues, junto a la autobomba, tuvieran que desplazarse hasta el polgono industrial de Onil donde tenemos un centro de emergencia que est a 30 kilmetros de su ubicacin y de su parque natural, aunque luego ustedes corrigieron creo que estuvieron cerca de un mes y nuevamente volvieron a desplazar a esa brigada de emergencias hasta, de nuevo, donde no deba de haber salido nunca, que es el Parque Natural de la Font Roja. Por otro lado, me gustara abordar el tema de las causas. Usted ha dado el dato que por causas humanas tenemos un 74%. Yo le quiero decir que ese dato empeora la cifra que tenamos del 2010, que estaba en el 68%. Usted ha hablado de que incendios intencionados representan el 43%, un punto por encima en el 2010; y que en negligencias representa el 31,23%, cuando en el ao 2010 representaba el 26%. Por tanto, tenemos que concluir que tenemos que incrementar la coordinacin y ganar en eficacia y en eficiencia. Por eso, seor conseller, no entiendo que hace una semana el Grupo Socialista trajera a esta comisin una proposicin no de ley que fue rechazada por el Grupo Popular para el desarrollo precisamente de la comisin de coordinacin de los servicios de prevencin, extincin y salvamento de la Comunidad Valenciana, al objeto de constituirse en el mximo rgano consultivo, deliberante y de participacin, que usted, adems, ha mencionado que es necesario, y que hubiera sido rechazado.

Bueno, pues, nos reafirmamos en la necesidad de lograr una mayor eficacia y eficiencia y no dejar a las inclemencias del tiempo lo que son las responsabilidades que competen a la conselleria que usted dirige. Muchas gracias. Moltes grcies, senyora diputada. Pel Grup Parlamentari Popular, la senyora diputada t la paraula. Muchas gracias, seor presidente. En primer lugar, en nombre del Grupo Parlamentario Popular me gustara agradecer, una vez ms, que el seor conseller de Gobernacin haya comparecido, de nuevo, a peticin propia ante esta comisin. Ya en la legislatura pasada dio cuenta todos los aos del balance de la campaa de prevencin y extincin de incendios forestales. Y, seoras, lo digo por el desconocimiento de una ilustre diputada que me ha precedido en el uso de la palabra, la campaa termina si no me equivoco y, si no, me corregir el seor conseller creo que a finales de septiembre. Valoramos enormemente, seoras, que el conseller se haya comprometido, tambin, a comparecer durante toda esta legislatura para informar sobre estas importantes campaas que tanta incidencia tienen en nuestro territorio y en la gestin de las emergencias. El Grupo Popular tambin quiere unirse a la felicitacin y al reconocimiento que ha hecho el conseller a todos los profesionales y voluntarios que participan en la gestin de emergencias de nuestra comunidad. Hay que reconocer, seoras, que gran parte del acierto y del xito conseguido en este mbito se debe, indudablemente, al esfuerzo, a la preparacin y a la gran labor de estas personas que trabajan en el servicio de todos los valencianos. Un ao ms, tambin hay que valorar los recursos que destina el Consell del president Fabra en las polticas de prevencin y extincin con amplios dispositivos humanos y materiales, con la mejor tecnologa al servicio de la gestin de las emergencias y con numerosas medidas preventivas. Toda la comisin tuvimos la oportunidad de visitar el centro de emergencias en LEliana y vimos todos la alta tecnologa y el gran apoyo que realiza la conselleria en los dispositivos, tanto humanos como materiales, en este sentido. Y entrando ya en la valoracin sobre el balance de la campaa de prevencin de este ao, hay que decir que el conseller ha presentado un balance que el Grupo Parlamentario Popular estimamos, en lneas generales, muy positivo. Usted ha dado varios datos que me parece importante subrayar porque resumen bien el balance de esta campaa. En primer lugar, tanto la superficie afectada como el nmero de incendios de enero a octubre se encuentran por debajo de la media de los diez aos precedentes, de 2001 a 2010. En concreto, la superficie calcinada ha sido el 28% inferior me ha parecido or, seor conseller. Y es igualmente destacable que los meses de mayor riesgo, de junio a septiembre, las cifras de este ao, tanto en los incendios como de hectreas, son muy inferiores a la media de los aos anteriores. Tambin me ha parecido escuchar que habla usted de un 78% inferior. Podramos hablar de la eficacia, es decir, el nmero de hectreas afectadas de media por cada incendio, que tambin ha sido bastante positivo en esta campaa y que sigue mantenindose en niveles muy bajos, lo que significa que los medios de extincin actan con gran rapidez e inmediatez. La gran mayora de los incendios forestales este ao, el 80% en concreto, son simples conatos, es decir, son de menos de una hectrea. Tambin ese dato es muy positivo en cuanto a la valoracin de la extincin de manera rpida y eficaz que se realiza en la Comunidad Valenciana. Con estos datos podemos concluir como deca que el balance es positivo tanto en nmero de incendios como de hectreas quemadas que se encuentran por debajo de la media de los ltimos aos y con unos niveles de efectividad destacables. Por desgracia, siempre hay que lamentar incendios de mayor envergadura como el de Benicolet. ste ha sido un incendio que se trat como ha dicho el conseller de un incendio intencionado, y, tambin como ha dicho el conseller todos los incendios intencionados se caracterizan por tener un mayor nmero de superficie calcinada. El Grupo Popular tambin como en todas las comparecencias anteriores valora muy positivamente y enormemente, no solo que usted haya explicado con profusin los datos de las actuaciones realizadas y todas las estadsticas, sino que, adems, ha anunciado propuestas e iniciativas muy importantes en las que la conselleria ya est trabajando. Con lo cual, aunque los datos son muy positivos, se pone encima de la mesa que este gobierno no va a bajar la guardia frente a estas cifras satisfactorias. Es lgico, seoras, que ustedes hagan crticas me refiero a los miembros de la oposicin porque, como no puede ser de otra manera, estn en su derecho, no? Pero, bueno, estas crticas deben estar fundamentadas en datos estadsticos, y si miramos las estadsticas, pues, hablan por s solas. Yo no voy, ahora, a comparar los datos de los ltimos diecisis aos con los datos de los doce aos de una poca en la que gobern aqu otro partido poltico porque, a lo mejor, pues, se me tacha de demagoga, pero es que los datos estn ah y eso es una realidad; esta comunidad ahora est ms preparada y somos mucho ms efectivos en la extincin de los incendios. Podemos hablar de muchas cifras que avalan el avance como las que ha dado el conseller: en inversin presupuestaria, en medios areos y terrestres, en brigadas, en formacin, en nuevas tecnologas, porque, evidentemente, los resultados de las campaas no son fruto de la casualidad y tampoco creo que sea fruto de la suerte ni de la improvisacin, seoras. La suerte que tienen los ciudadanos en la Comunidad Valenciana es que aqu no gobiernan los que les abandonan a su suerte, es decir, los de improvisacin, los del bandazo constante y los que, desde luego, no aplican medidas efectivas como se hace aqu en la Comunidad Valenciana, esos que s que fueron responsables de que en esta comunidad se quemaran siete veces ms el nmero de hectreas que en los ltimos diecisis aos donde gobierna el Partido Popular.

Y termino ya, seor presidente, y para concluir, nuevamente, desde el Grup Parlamentario Popular, agradecer la presencia del conseller en esta comisin desendole, como no puede ser de otra manera, xitos en la gestin de la Conselleria de Gobernacin porque, sin duda, ese ser un xito de todos los valencianos. Nada ms y muchas gracias. Moltes grcies, senyora diputada. Senyor conseller. Moltes grcies, senyor president. Senyories, lamente que els spia malament que porte bons resultats en la campanya dextinci dincendis, a excepci feta, honrosa, del senyor Morera, que s que ha sigut sensat a lhora de fer eixa crtica. Perqu, quan resulta que nhi han mals resultats que, per cert, no han havut durant el govern del Partit Popular, com ara demostrar la culpa la tenim mosatros, i, quan nhi han bons resultats, doncs, s Sant Pere i Santa Brbara el que t la... B, jo crec que aix s que s demaggia pura i dura. Senyora Marcos, no s fer demaggia dir dades objectives. Jo vaig a dirlos i lloe la ponderaci i el bon to de la senyora Marcos, per jo crec que dir les coses com sn, ja que sha dit que, evidentment, a s degut a la sort, quan, a ms, saben que els mesos de setembre i octubre han sigut dels ms calorosos de les ltimes dcades i ah est lAgncia de Meteorologia que els comprovar i els podr dar a vost les dades, que fa molts mesos que no ha plogut i que ha sigut un dels anys ms secs que hem tingut en els ltims anys, doncs, si aix s que acompanya la sort i la climatologia, senyor Torr, que vinga Du i que ho veja. Mire vost, ac, en tot el perode de dsset anys del govern del Partit Popular, shan cremat 54.948,62 hectrees, en 7.358 incendis. Senyora Barcel, en dotze anys de govern socialista se cremaren 360.364,30 hectrees en 7.005 incendis. Li ho dir duna altra manera; amb mosatros shan cremat un 84,75 menys dhectrees, en molts ms anys de govern!, i ah hi han hagut anys de tot: de sequedat, de pluja, de no pluja, de tot. No t res a veure la sort, han de vore els mitjans, ha de vore el model, han de vore els recursos, ha de vore la formaci, ha de vore la planificaci i ha de vore lesfor, senyor Torr i senyora Barcel. Amb el govern socialista les hectrees que se cremaren en eixos dotze anys foren de 51,44 hectrees de mitja per incendi, i, en estos ltims dsset anys, de 7,47 hectrees per incendi. s que no se resistix a ninguna anlisi objectiva, per activa, per passiva, fiqueho vost per on vullga vore les estadstiques. s absolutament, absolutament irrefutable des del punt de vista objectiu, perqu sn nmeros, no sn declaracions de voluntat, ni..., no, no, sn nmeros, i sn, a ms, estadstiques absolutament objectives. Per tant, a mi mai magrada entrar en esta qesti, per diuen que s qesti de la sort. s qesti de la sort que durant els ltims anys la Comunitat Valenciana estiga en nivells deficcia dades del ministeri, no dades de la conselleria per damunt de la mitjana nacional? s a dir, que en conats mosatros tingam, en estos moments, un 80,27%, que demostra una eficcia de dotze punts per damunt de la mitjana nacional, que (inintelligible) ... per cent? s a dir, vol dir aix que s relatiu a la sort o s relatiu que tamb amb dades donades pel ministeri a la Comunitat Valenciana que est en el segon lloc dinversi, prevenci i extinci dincendis per hectrea en terreny forestal, soles presidida per la comunitat autnoma de Madrid? O que som la segona comunitat autnoma dEspanya tamb per darrere de Madrid en inversi en el sector forestal per hectrea en terreny forestal, en inversi en euros per hectrea? s a dir, aix no sn ni causalitats ni sort, ni de Santa Brbara ni de Sant Pere, si me permeten lexpressi, sin de treball, desfor, de comproms i de prioritzar poltiques mediambientals en el sentit ms ample de la paraula. Tamb pareix que li spia malament, senyor Torr, quan no tenen res a criticar, els sap malament tamb que hgem aplegat a un acord amb Tragsa. Mosatros hem aplegat a un acord amb Tragsa com ja li expliqu en lltima i com he explicat tamb a preguntes parlamentries i, per tant, no hi ha cap problema, estem en un sistema dacord de pagament amb Tragsa, que mosatros estem complint i anem a complir, i no nhi ha cap de problema. I vost sap perfectament que no sha acomiadat a ning, ni del personal de brigades demergncia, ni dels fixos ni dels continus, absolutament a ning. s faltar a la veritat dir el contrari. I vost diu: No, fiquem en tela de ju eixos 11.700 efectius. Sn menys que en lany anterior, evidentment que s. Nosaltres diem les dades com sn, com sn. Els que nhi han, estan, i se diuen amb transparncia i amb claredat perqu s com shan de fer les coses, eh? I, per tant, i per tant, qui sn? Sn les brigades demergncia. Sn els consorcis provincials de bombers. Sn els consorcis municipals de bombers. Sn tamb, que a ms li he detallat amb exhaustivitat, els policies de la unitat adscrita, dels policies locals quan participen amb els cossos i forces de seguretat de lestat. Sn els dels mitjans aeris. Sn les 102 unitat de prevenci demergncia. Sn els 69 observatoris forestals. Sn els 200 punts de vigilncia que nhi ha. Sn els voluntaris mediambientals. Sn els voluntaris de protecci civil. I a ms, quan se fa una roda de premsa este conseller dna les dades, a ms numriques, com se fu i faig tots els anys en la campanya de prevenci i extinci dincendis. Mire vost, en criteris de prevenci. mosatros anem als experts, anem a les universitats, anem als plans que tenim de prevenci i extinci dincendis. s a dir, els tallafocs que nhi han, la gran majoria de la doctrina i dels experts, eh, en el tipus de silvicultura i en el tipus que han de tindre, diuen que sn absolutament positius. I si vost vol acompanyarme a mi, quan jo estigu en Chelva en una visita a un tallafocs que fiu, a ms, molt recentment, que tenia una longitud de 104,6 i que afectava 837 hectrees de 13 termes municipals, vor vost com ah incls nhi ha arbres al mig del tallafocs, nhi ha cert tipus de vegetaci, perqu s el que els experts, que sn els qui ho entenen, i per aix sn en qui mosatros ens recolzem, sn els qui diuen qu sha de fer.

I mos diuen que s absolutament prioritari seguir invertint en tallafocs. Per exemple, en este ltim que present en esta campanya deste any 2011, que est en execuci, i me pot acompanyar quan vullga a fer les visites dobres, amb ms de 2.308.963,15 milions deuros. Per tant, mire, jo no li vaig a discutir a vost cientficament, perqu per a aix estan els experts, estan les universitats, estan els plans, estan els criteris, les veus autoritzades de majoria majoritria, aplastant, i vost podr comprovarho. Perqu tamb el tema dels tallafocs ha canviat molt, del que eren superfcies rases a com sn actualment, com tamb sestan realitzant. Vosts intenten traure temes de tot tipus. I diu, no, s que un dels xits desta comunitat, que de manera pionera i valenta aleshores se digu que tots aquells terrenys que estigueren afectats pels incendis forestals no serien aptes per a la urbanitzaci. I se mant exactament igual. Sha fet una modificaci puntual i sha explicat per a un tema de residus slids en labocador de Dos Aiges, exclusivament en aix. I mosatros hem sigut pioners, frem els primers, frem valents, ha donat resultats i se seguix amb la mateixa poltica i se fa una excepci, conforme sha dit. Ara, demagogia y todo vale? Doncs, senyor Torr, jo no li vaig a llevar a vost eixe plaer. Senyor Morera, me dia vost all de la gota freda. La gota freda fa uns escassos minuts, mho acaben ara de comunicar, han decretat preemergncia nivell taronja per al dia de dem; fins fa un moments no tenem encara ninguna notificaci per part dAemet, Aemet mos ho ha enviat, i sha decretat el nivell taronja a partir de dem, perqu poden haverhi pluges intenses. Dirli que sap vost que un dels treballs ms importants i que ms satisfets estem s del gran esfor en planificaci que hem realitzat en els ltims anys. De fet, sactualitz, se modernitz i sactualitzaren totes les zones inundables i tots els criteris del Pla especial dinundacions de la Comunitat Valenciana, que aprovrem per decret este any passat, acabat lany passat, i que modificava i actualitzava el decret que aprovrem en lany 1999, amb la qual cosa sha portat una modernitzaci i actualitzaci amb nous... ortofotos, amb tots els plans de conques, amb lactualitzaci de les hipottiques o possibles zones inundables. I, per tant, sha fet un treball de planificaci molt important. Tamb sha reclamat a les confederacions hidrogrfiques, que sn les competents en matria descorrenties de barrancs, de rius, etctera, a la neteja. I vost haur pogut vore, no sols en els mitjans de comunicaci, sin en les actuacions de la conselleria que de manera reiterada... Perqu, ja que estem en incendis forestals, no sols s un problema per a les inundacions, sin que tamb s un fil conductor important agreujant dels incendis forestals el que els barrancs no estiguen nets, perqu tenen un microclima especial i corre lincendi duna manera especial en este tipus de depressions, com sn els barrancs. Ha parlat de les lnies elctriques. Les lnies elctriques jo li he de dir que lhelicpter de La Generalitat est ja, a petici a ms de la fiscalia de medi ambient, que se dirigix directament a la unitat adscrita, est... ha fet ja vols, sobrevolant, totes les lnies de mitjana i alta tensi en la Comunitat Valenciana, i ho fu ja des de fa uns anys a petici de la fiscalia de medi ambient, perqu ninguna de les copes dels pins o altre tipus darbrat que tinguem estiguera, poguera tindre un perill per a la provocaci dun incendi. Per tant, estes sn qestions que no sols se revisen, sin que se revisen a ms per primera vegada des daleshores duna manera molt exhaustiva en totes i cadascuna de les lnies dalta i mitjana tensi, i aix ho fa lhelicpter Jaume I. Dirli..., parle de memria perqu no tinc la dada, per crec que lincendi a qu feia vost referncia de Bocairent no fon causat per ningun problema en lnia elctrica; altres hagueren pogut ser, per eixe precisament no fon causat per ninguna lnia elctrica. I quant al cost del Jaume I, s exactament igual que el cost que tenen els altres helicpters que estan en matria de prevenci i extinci dincendis o dels helicpters medicalitzats, i t el mateix rgim de contracte quant al lloguer a qu vost referncia. Per tant, si s ms car o ms barat, doncs s prou ms car tindre la compra, perqu has de fer bases, has de tindre mecnic, has de tindre taller, has de tindre tota una srie de qestions que fan molt ms car tindreho en rgim de propietat. I de fet, prcticament, prcticament, totes les comunitats autnomes, prcticament, que totes hem estat subscrites en algun tipus de mitj aeri, ho tenen exactament igual que la Generalitat valenciana. Senyora Barcel, la campanya des de sempre sacaba el 30 de setembre perqu sn els de major risc. I per aix este conseller sempre ha demanat, no per ningun capritx, sin s el tema que quan sacaba el 30 de setembre se demana la compareixena. I desprs se donen amb tota transparncia i claredat, com sha fet sempre, i amb les memries del 112, Comunitat Valenciana i demergncia, ho tenen blanc sobre negre escrit, totes i cadascunes de les dades que nhi han. perfectament contrastables, perfectament comprovables, en eixa informaci i en eixe balan o informe que es fa a ms anualment i puntualment, que no falla mai, eh! Dirlos que... Diu que no sha fet res extraordinari. Jo he explicat, en la part de la meua compareixena, els resultats, perqu s per a all que comparec, per tamb he dit coses noves que anem a fer, i sobretot la meua primera part de la compareixena ha sigut per a dir lextraordinari, i que no havem fet mai, i que hem aplicat en esta campanya. He dit que no hi havia hagut vigilncia nocturna mai en la vida. I quan vnen els ponents, com el senyor Torr, evidentment, tots els estius es tenen dies de ponent, el 26 dagost nhi hagueren 28 incendis, que segurament s perqu no plouria i no faria fred, eh?, sin perqu nhi havia ponent, a ms amb molta relativa humitat, estava molt sec el terreny, i amb moltes altes temperatures com hem patit, com hem patit en el mes dagost, en el mes de setembre o en el mes doctubre. O per qu se pensa vost que hem fet una resoluci per a restringir les cremes agrcoles en el mes..., quan sacaben el 30 de setembre, i les hem tingut durant tot el mes doctubre i que sols se poguera cremar, i hem susps les que estaven autoritzades perqu se pogueren cremar des de lorto fins a les dotze del mat? Per capritx tamb? No, per mesures de prevenci, noves, que no shan fet mai, i que entenem que sn positives per a poderho fer. O, per exemple, el sistema TETRA s una novetat que sha aplicat, per exemple, en totes les brigades demergncies per

primera vegada, senyora Barcel, que tampoc estava. O el decretar el nivell 3 demergncies, encara que me diga que ha de ser nivell 1, nivell 2, perqu nhi haja tamb vigilncia aria permanent o perqu sapliquen totes les restriccions i prohibicions dun nivell 3 amb determinades dades i amb determinats... encara que les condicions meteorolgiques no ho aconsellen. I/o la planificaci nova a la qual mestava referint. Si precisament s que han hagut un munt de novetats, un munt de novetats, eh, i a ms novetats molt importants des del punt de vista del que sn els criteris sobretot de vigilncia i prevenci i del que sn els criteris tamb, com la prova pilot embarcada en vehicles demergncies que donen no sols dades i comunicaci de dades, sin tamb visualitat a travs de les cmeres per determinar el (inintelligible) ... s una cmera, i sest mirant lincendi en el TMA o en el centre de coordinaci demergncies o en una terminal de qualsevol parc de la central de consorcis en directe i, en realitat, per agarrar unes mesures molt ms eficaces dextinci. Per tant, jo s que he explicat, i est ac, en lacta, totes eixes mesures que acabe de dir. Vost diu que sollicitaren una iniciativa o una proposici no de llei perqu hi haguera participaci ciutadana. B, a mi me pareix molt b, per sollicitar el que ja est aprovat, i a ms aprovat amb rang de llei, com s la Llei de protecci civil i gesti demergncies, com s la taula social per a les emergncies. B, crec que, en tot cas, ser una redundncia o una reiteraci que, evidentment, aprovar el ja aprovat, doncs crec que no aporta absolutament res. B, almenys, dir que, b, mos sembla b que estiguen en la mateixa lnia del que la llei en el seu moment aprov i, evidentment, se comprov. Per tant, mosatros creguem, les dades que parlen per si mateixa, i no sn dades ni de la casualitat ni de la sort, perqu en dsset anys no poden casualitats i sorts. No, no poden haverles, no, perqu mai sha passat del dany ecolgic que marquen els experts en dsset anys, des de lany 1995. I pot comprovarho, senyor Torr o senyora Barcel, eixa s una realitat incontestable, incontestable, que el mateix ministeri ho ha de reconixer, i a ms publica, i a ms publica. Per tant, jo, evidentment, no ho lamente, perqu lgicament mesperava, lgicament, que quan les coses van mal s culpa de mosatros i quan les coses van b s lautoritat divina la que ho fa, i no lesfor i treball dels professionals, dels voluntaris i tal. Crec que s un poquet lamentable des del punt de vista del reconeixement tamb dels treballadors, dels tcnics, dels funcionaris que estan treballant i que estan esforantse i que han creat un dels models, un dels models, que segurament, pel que es veu, dins de la Comunitat Valenciana no saprecia, per que fora de la Comunitat Valenciana s dels ms prestigiosos en Espanya, i jo els pregue als seus companys que puguen tindre en altres comunitats autnomes, del seu mateix partit, que ho puguen consultar, que ho puguen contrastar, i que vost poder informarse. Per tant, anem a seguir amb unes poltiques que creguem que sn les adequades. I quines sn eixes poltiques? Mantindre, mantindre el que sn uns recursos adequats per all que s lmbit territorial, amb una comunitat que tenim la segon provncia ms muntanyosa dEspanya, com s la provncia de Castell, amb una comunitat que t un clima meteorolgic, com s del mediterrani, que s molt ms dolent del que puguen tindre altres des del punt de vista de la meteorologia, i que, no obstant aix, estem molt ms per damunt en ndex deficcia que la mitjana nacional i estem tamb en uns percentatges dinversi, els segons de tota Espanya, se miren les dades com se miren, i no ho diu La Generalitat, sin que ho diu el ministeri. Per tant, eixa s la realitat. I aix s suficient per a mosatros? No, no. Jo he dit el que mos preocupa. Mos preocupa, i s motiu de molt de treball i de molta anlisi, i per aix, i per aix, frem una modificaci fonamentalment en la llei de protecci... de gesti demergncies, de protecci de civil, el tema de les causes intencionades. Perqu els incendis intencionats sn els que ms hectrees cremen. Per qu? Perqu normalment se solen fer de cara a la nit, normalment quan entra una terna de ponent, normalment quan nhi ha una baixa... humitat molt baixeta, i quan nhi han altes temperatures, quan saben que no poden actuar els mitjans aeris per la nit, etctera, etctera. I per aix, i per aix, sempre el gran percentatge, com jo he dit de manera clara, dhectrees cremades, sempre sn produts pels intencionats. Perqu els negligents, que nhi hauran (inintelligible) ... per cremes incontrolades, o etctera, etctera, per qualsevol motiu destes caracterstiques, sn si ho ha vist en les dades que he donat els que cremen molt menys hectrees. Per qu? Perqu normalment solen ser de dia, normalment savisa de forma immediata al que se li puga donar una crema o el que siga i, per tant, nhi han dies dorto per a poder treballar tranquillament amb tots els mitjans. I per aix mosatros tamb hem sollicitat que nhi haja una revisi del codi penal, perqu entenem, entenem, que s important que qui la faa la pague, des del punt de vista dun dany que se fa molt important, no sols per al medi ambient, sin tamb per al risc de les persones. Sn milers o centenars de gent que se juga el tipus quan nhi ha un incendi forestal. I, per tant, per aix mosatros hem invertit tamb molt en mesures dautoprotecci com, per exemple, que les autobombes que tenim tinguen lautoprotecci daigua perqu els brigadistes o el personal que estiga all treballant, si est rodejat pel foc, no se puga vore afectat duna manera fatal. O, per exemple, en tots els temes de comunicaci o en tots els sistemes que han fet deliminaci de zones dombra perqu no se quede incomunicat ningun dels treballadors, etctera, etctera. Que sn novetats! Novetats que han portat ms de 80 milions deuros dinversi en lany 2010 i en lany 2011, en el CoordCom G5 i en el TETRA de la xarxa Comdes. Per tant, eixa s la realitat, eixa s la realitat. No som conformistes. Mosatros entenem que hem de seguir sempre millorant, que no hem de baixar la gurdia, que hem danar revisant, com fem permanentment i com ara tornarem a fer el pla especial dincendis, encara que tot lany s objecte; que spia que tots els incendis forestals i prcticament dels importants sols nhi han hagut en tot lany un de 1.400 hectrees que sha emportat ms del 50% de la superfcie cremada, i desprs dos de 100 hectrees.

Els altres, com dia, han sigut prcticament conats en un gran percentatge. Sn analitzats, sn investigats, hi ha grups que analitzen el per qu, el com, el quant, lestratgia de vigilncia, lestratgia de prevenci, en cadascun dels terrenys i se trauen les seues conclusions. I aix fa que, a ms, una de les qesti que tamb el senyor Morera ha dit i que per a mi, i coincidisc amb ell, s molt important, s el tema de la coordinaci, per no sols de la coordinaci entre els departaments de La Generalitat o la coordinaci amb Medi Ambient, crec, jo crec que ara sha guanyat duna manera clara tamb tenint lextinci i la prevenci en el mateix departament, sin tamb en Agricultura, que sest treballant i que s molt important el tema tamb de lagricultura des del punt de vista de la incidncia en els mitjans i dextinci dincendis. O tamb en les administracions locals, com he fet referncia, en les urbanitzacions, els plans dautoprotecci, que, senyora Barcel, s una novetat molt important, i a ms que ve precisament de les conclusions que tcnicament, especficament, els experts han anat dient a lhora de poder tallar duna manera ms clara tot el que sn, el sn els incendis en una interfcie urbanoforestal. I hem decidit, i estem mirant i estem treballant, a travs dels ajuntaments, en fer el que sn eixos plans dautoprotecci en aquelles urbanitzacions o en aquells grups de vivendes que tinguen les caracterstiques que hagen dobligarse a fer eixes. I aix sn unes mesures absolutament noves que se van guanyant a la prevenci, que se van guanyant a la vigilncia preventiva i que se van guanyant tamb dins del que s el Pla especial dincendis. Per tant, dirlos que, evidentment, hi ha qestions que mos preocupen i que hem de seguir treballant, eh? Que vost ha fet la comparativa, senyora Barcel, de les causes dintencionalitat i de negligncia respecte a lany 2010, per si mira anys enrere vor que la baixada ha sigut espectacular en temes de negligncia. Per qu? Perqu hem sigut molt restrictius, ha augmentat la inspecci espectacular, ha sigut..., i li donar les dades ara desprs tamb en laltra intervenci, si ho creu convenient. I, evidentment, ens preocupa el tema de la intencionalitat. Per qu? Perqu tenim que, a part de les mesures que han fet, haurem de tindre unes mesures suficients perqu eixe percentatge, que eixe percentatge baixe respecte al que tenim. Crec que s una de les qestions que hem de millorar de manera transversal, i intentarem, intentarem, lgicament, millorarlo. Perqu ac estem per a debatre, estem per analitzar i estem per a millorar un servici pblic, que crec que s bsic per al present i futur de la Comunitat Valenciana. Grcies. Moltes grcies, senyor conseller. Senyor Torr. B, a mi magradaria no haver dusar un torn de rplica perqu haguera estat dacord amb el conseller. Perqu, per molt que diga ell, el primer que he dit jo s que em felicitava precisament perqu enguany no hi han hagut incendis forestals. s el primer que he dit de tot, s el primer que he dit de tot. El que tamb he dit, i s cert, i em reafirme, s que lamentablement no ha sigut pel que vosts han fet enguany. I vost insistix molt en parlarnos de tot el que ha passat des dels 16 i els 12 anys i tot... val? Aix no vaig a discutirliho, perqu s evident que s aix. Per jo creia que la compareixena era pel balan de la campanya de prevenci dincendis forestal de 2011. Per tant, el ms important s parlar del que ha passat enguany, i qu s el que ha passat i el que ha deixat de passar. I jo li insistisc perqu... vost parla dobjectivitat, i precisament si alguna cosa no hi ha ac s objectivitat, senyor conseller. I torne a insistirli en una pregunta que li he fet abans i que vost es nega sistemticament a respondre. Els 11.700 efectius, digam quins sn, val? No em diga que sn... Ja li ho he dit abans jo tamb. Ja s que hi ha bombers, ja s que hi ha policia, ja s que hi ha voluntaris. Tot aix ja ho s. Val? No vull saber que hi ha bombers, que hi ha policia, que hi ha voluntaris. Vull saber quants bombers, quants sn policies, quants sn voluntaris. Perqu deixe detall sabrem qu s el que vosts estan aportant realment al que suposa lextinci dincendis durant el perode. Perqu la resta s gent que ja est ah. Els policies estan ah. I ja sabem que en estiu, particularment, a ms han destar pendents dels incendis forestals. Vosts sumen a eixe captol. Jo ja s que estan, no fa falta que em diga que hi ha. Quants en sn? Per a poder saber al final realment quin s lesfor real que vosts estan fent en aix. Perqu vost diu, s, no sn dades objectives. Clar que ho sn. Sn dades presentades de forma que oculten la realitat. Perqu ac ning ha dit, aix noms ho ha dit vost, que shaja acomiadat o despatxat a ning. Ja ho sabem que no han tirat gent al carrer. El que han fet s que gent que contractaven habitualment per a reforar les brigades, enguany no els han contractat. Per tant, no manipule el que nosaltres estem dient. Perqu si ac alg falta a lobjectivitat no es ning ms que vost. Mire, respecte als tallafocs, val? Vost mateixa ho va dir (inintelligible) ... un tallafoc de 837 hectrees, quasi ms gran que qualsevol dels incendis que shan produt enguany. Clar, amb un tallafocs aixina s que no fa falta que hi hagen incendis, ja sencarreguen els tallafocs de carregarse la biodiversitat i facilitar lerosi. Eixe s un gravssim problema. Perqu els tallafocs que realment sn efectius, i aix els experts ho saben, els tallafocs efectius sn... Jo, perdoneu, per sempre sc vehement quan parle i, per tant, com crec que no estic faltantli el respecte a ning, deixeume que mexpresse de la forma que... Perqu, entre altres coses, igual que el senyor conseller, que pareix que es crega el que diu, jo em crec el que (inintelligible) ... I una cosa molt important. Els tallafocs que realment sn efectius sn els que es produxen in situ en el moment que hi ha un incendi. Perqu un tallafoc que es crea, en fi, no se sap mai perqu els incendis sn molt capritxosos en el seu desenvolupament quan els boten foc. I la major part dels tallafocs acaben no aprofitant absolutament per a res, ms que per a carregarse una part important de la biodiversitat i facilitar lacci erosiva dels elements naturals.

I una cosa molt, molt, molt important, el tema de lexcepcionalitat que van a generar vosts canviant la Llei 3/1993. Per favor, no falte a la veritat, eh! No falte a la veritat! Perqu s cert que vosts van a canviar la llei per a legalitzar... o amb lexcusa de poder legalitzar labocador de Dos Aiges. Per una vegada que aix... Perd, per aix no es fa, ah en la llei no posa..., a partir dara labocador de Dos Aiges... No senyor, es genera una excepci per a poder amb eixa excepci legalitzar labocador de Dos Aiges. S senyor. El tema de la declaraci dinters comunitari. I el que es fa s obrir una porta perqu a partir dara, amb determinades circumstncies, es puguen urbanitzar terrenys que fins ara no podien ser urbanitzats. I aix s el que estan vosts fent en la llei eixa. Estan obrint la porta perqu llocs com el Montg que ha estat cremat ni se sap les voltes, sempre amb la mateixa finalitat, perqu vost sap que els incendis intencionats tenen quasi tots la mateixa intencionalitat: generar espais perqu desprs puguen transformar el seu s forestal a altres zones. I aix s la clau de tot. Si vosts comencen per carregarse aix, tot el que mos ha dit sn paraules buides que no aprofiten per a res. Moltes grcies, senyor diputat. Senyor Morera. Moltes grcies. I ja molt breument, per no repetir arguments que ja shan utilitzat. Per estic posant en qesti un aspecte que pot ser convenient que la conselleria ho spiga. Segons la meua informaci, el contracte de la Conselleria de Governaci amb lempresa Inaer, que s la que s propietria de lhelicpter Jaume I, i per tant arrendatria dels serveis de la Generalitat valenciana, va contractar amb la conselleria durant quatre anys a un preu d1,5 milions deuros anuals. Aix es va produir este contracte en febrer... crec que va ser en febrer de 2007. No tinc informaci ms detallada, potser el conseller la puga complementar, perqu quan he demanat esta informaci mhan dit que era un contracte privat amb una empresa. Per, en fi, sn diners pblics, no? Aleshores aix suposa que se contracta els serveis de laeronau, que s un model Augusta 109, amb el pilot, durant les vintiquatre hores del dia. I a banda se paga lhora de vol. Lhora de vol se paga a 2.600 euros lhora de vol. Clar, si comptem que en estos quatre anys, bsicament, entre el que s el lloguer i lhora de vol ens hem gastat, crec jo, al voltant duns huit milions deuros, i considerem que lhelicpter costa, este model Augusta 109, 3,6 milions deuros, doncs a mi els comptes mixen que podem plantejarmos per a fer ms amb menys comprarlo en un lsing o un rnting. No s? I s, comprarlo que siga bo, que tinguera visi nocturna, perqu lactual no t visi nocturna. Aleshores me diuen a mi els que estan en aix que han de mirar per la finestreta a vore per la nit. Aleshores, si el comprem, que siga que tinga visi nocturna, dic jo. Perqu ja que mos costa tants diners... No s s eixes dades que jo tinc sn bones. Per, en tot cas, si sha de fer ms amb menys, esta podia ser una idea positiva per a estalviar i tindre ms eficcia o tindre un helicpter en millors condicions. Simplement volia apuntar aix. I una altra cosa. S que crec que la conselleria hauria de plantejarse ara en les noves competncies de prevenci, plantejar, i podem fer un debat sobre esta qesti i aportar tots idees, tot el que s la coordinaci amb altres conselleries en la prevenci. Jo crec que hi ha aspectes, com he assenyalat abans, silvicultura preventiva, plantes de biomassa que sestan fent en altres llocs i que es generador de riquesa i s un element important en la prevenci, crec que tots eixos aspectes que no depenen exactament de la Conselleria de Governaci, que afecten a altres conselleries com ha dit el conseller, podia ser interessant que reparrem en algun moment sobre eixos aspectes per a posar en mfasi que la prevenci..., que els incendis sapaguen en gran mesura durant lhivern. I crec que podia ser una sessi interessant si aportrem idees al respecte. Res ms. Moltes grcies, senyor Morera. Senyor conseller... Ai! perdone, perdone. Senyora Barcel, t la paraula. Muchas gracias, seor presidente. Bueno, siento enormemente que el seor conceller. Voy a hacer dos consideraciones. Una, que siento que usted se moleste porque la oposicin, los grupos, hagamos consideraciones. Usted viene a hacer una comparecencia, nos lanza una cantidad de datos que evidentemente los grupos no disponemos, y nosotros, y nosotros, algunos, y nosotros lo que tenemos que hacer es nuestra labor, es poner en evidencia y decir aquellas cosas que consideramos que la Conselleria de Gobernacin, que usted dirige, pues no ha tenido en cuenta. Y la segunda consideracin va dirigida a la portavoz del Grupo Popular para decirle que, mire, cuando uno tiene que recurrir a diecisis aos atrs para analizar el gobierno socialista, quiere decir que no tiene los suficientes argumentos, los suficientes argumentos para defender su propia actuacin y su propio gobierno que lleva diecisis aos en el poder. Lo digo por las alusiones a los incendios forestales. Lo que hemos hecho aqu, esta maana, ante la cantidad de datos que usted nos ha expuesto, y que por supuesto no contamos con ellos, es poner en evidencia hechos y denuncias que estn haciendo los colectivos, como los sindicatos. Y, por tanto, no tiene por qu molestarse, porque nosotros estamos con usted. Y estamos con usted en el sentido de que, ni somos conformistas ni podemos bajar la guardia. Por tanto, entender el papel que tenemos que hacer los grupos cuando usted viene a una comparecencia que ha solicitado voluntariamente y que, si usted no tiene en consideracin lo que le decimos, pues con que usted nos remita su informe sera suficiente, nosotros podramos contar con los datos que usted nos da, los analizaramos, y ya pediramos cualquier otra comparecencia para que usted nos explicara alguno de ellos. Pero como eso no se produce, pues tiene que tener en cuenta que nosotros podamos en esta comparecencia

trasladarle algunas cuestiones. No nos ha contestado, por lo menos a m no me ha contestado, en la falta de recursos humanos, que se ha visto reducida en esta campaa. Aunque usted, cuando informa, informa de los incendios tambin desde el mes de enero hasta el final del ao. Y esa falta de recursos humanos contrasta tambin porque usted se ha comprometido, adems, a incrementar los recursos, a incrementar, evidentemente, y a mejorar los recursos con los que cuentan los brigadistas. Y, sin embargo, faltara algo fundamental, que es poder contar con los recursos humanos. Y, por otro lado, tampoco nos ha contestado al tema de Tragsa. Mire, Tragsa, a quien le encarg la Generalitat valenciana la contratacin de las brigadas, en el ao 2010, en la Generalitat valenciana se presupuest 27 millones para las brigadas de emergencia, y para el 2011 solo haba 9 millones de euros. Por tanto, esa reduccin en el presupuesto de las brigadas vena dado por la deuda que mantena el gobierno valenciano con Tragsa. Y esa es una duda que seguimos teniendo y que sigue estando en el aire y que usted no ha contestado. Y que viene a justificar, a nuestro entender, el porqu de ese recorte de las brigadas de refuerzo de emergencia, que no han sido contratadas. Y que, por tanto, nosotros esperamos que usted nos pueda explicar, al igual que el tema del helicptero, que es otro medio que tambin se utiliza. Seor conseller, yo ya s que a lo mejor a usted le puede incomodar, pero tenemos que explicrselo. En la comparecencia ante el pleno ya le hicimos preguntas sobre el Jaume I, porque no est preparado, no est preparado para hacer esa vigilancia que usted dice que hace. Adems, en un territorio como en la Comunidad Valenciana, que de una punta a otra..., ya nos explicar cundo va por la provincia de Alicante, qu servicios presta en la provincia de Alicante, qu das va a la semana y cunto tiempo est en otras provincias haciendo esos servicios de vigilancia. Y, por tanto, es muy difcil controlar los incendios con ese medio que le cuesta a lar arcas de la Generalitat valenciana 2 millones de euros anuales, como usted reconoci en su comparecencia, y que adems han vuelto a contratar para este ao que viene. Por tanto, seor conseller, le reitero: no se moleste por las consideraciones que hacemos, es nuestro trabajo, es nuestra labor. Y si no..., en fin, si le llegaran a molestar estas consideraciones, le digo: usted nos traslada su informe, nosotros lo estudiamos, lo leemos y ya le haremos las consideraciones oportunas. Muchas gracias. Moltes grcies, senyora diputada. Muchsimas gracias. Por alusiones. Perdone, perdone. Le pido la palabra por alusin directa de la ilustre diputada del Grupo Parlamentario Socialista hacia mi persona y hacia mi intervencin. Jo no he observat que hi haguera una allusi que fra mereixedora, en aplicaci del decret, que li concedira en este moment la paraula a vost per allusions. Lamente no acceptar la seua petici. I, en conseqncia, t la paraula el senyor conseller. Muy bien, seor presidente, pero que de verdad que ha dicho alusin directa a la diputada del Grupo Parlamentario Popular. No importa, pero tngalo usted en cuenta para... Moltes grcies, senyora diputada. ...posteriores ocasiones. Gracias. Grcies, senyora diputada. Senyor conseller. Grcies, senyor president. Senyora Barcel, des de tot el respecte i tota lestima, que a ms sap que li tinc, ni me molesta en absolut ni mincomoda en absolut, perqu si haguera fet alguna proposta, haguera donat algun argument o haguera criticat alguna cosa en base... o amb dades, mhaguera molestat. Per la demaggia per la demaggia, no pot molestar a ning, sin que retrata a qui la fa. Senyor Torr, senyor Torr s, faa vost expressions, senyor Torr, jo me crec... (Veus) Jo, amb tot el respecte i estima lhe sentit, vost... Senyor Torr, senyor Torr, no est en l.s de la paraula. Pel que es veu, els qui se molesten sn vosts per no poder refutar les dades que els done jo. Jo me crec el que dic perqu sn dades objectives i certes. Contrastenles vosts per activa, per passiva, amb el ministeri, amb La Generalitat, amb els ajuntaments, amb els mitjans de comunicaci o on vullguen, o on vullguen. Perqu mire, si nhi ha alguna informaci, senyora Barcel, que est en temps i forma, clara, pblica, transparent i prcticament al minut, s la que se dna en el Centre de Coordinaci dEmergncies de la Generalitat valenciana. I ac nhi han mitjans de comunicaci que, si el que jo estic dient no s de veres, que se diga. I si nhi han publicacions exhaustives a ms no poder, sn totes les dades que se donen en emergncies, de cridades, dincidents, dhectrees cremades, de causes..., absolutament totes. I quan nhi ha un incendi, se fan fins i tot quatre i cinc rodes de premsa en un mateix dia. I ah, si jo estic faltant a la realitat, ah estan totes les rdios, els mitjans de comunicaci, les televisions, que poden acreditarho o que no poden acreditarho. I comparec a petici prpia. Si comparec i done moltes dades, perqu donen moltes dades; si no done moltes dades, perqu no done dades. Si les done duna manera, perqu no les done duna altra manera. Mire vost, senyor Torr, jo he donat les dades de lany 2011 duna manera clara, exhaustiva i mplia. I tinc de comparar amb la mateixa gesti que hem fet mosatros per a vore si anem b o anem mal.

s que no nhi ha altra forma de compararla en este camp, i vost ho sap perfectament. Per a vosts els dna exactament igual. Si es donen, b; i si no, tamb. Amb la qual cosa, ni me poden molestar ni incomodar. Al contrari, els confesse que men vaig molt satisfet perqu no hi ha hagut ninguna proposta, no hi ha hagut ningun argument, ningun argument que haja indicat, indicat, que les coses vagen mal. s a dir, jo s que he donat arguments i propostes en la meua intervenci, i ah est el Diari de Sessions. Me tornar a llegir el Diari de Sessions, me tornar a llegir el Diari de Sessions, per si de cas no ho he fet. Per, vaja, crec que est absolutament molt clar. Me tornen a traure el tema de Tragsa. En el tema de Tragsa, ja els he dit que ens hem reunit. A ms, ho saben, perqu, a ms, a contestacions..., i en els mitjans de comunicaci estan, ens hem reunit amb lempresa pblica, hem arribat a uns acords, a uns plans de pagaments i no nhi ha ningun problema. Els sap mal que arribem a acords i els sap mal que funcionen les coses? Ho sent molt per vosts. Jo, qu vol que li diga? Lhelicpter Jaume I. Mire vost, lhelicpter Jaume I s de seguretat, perqu ja tenim, ja tenim deu helicpters per a emergncia. I lhelicpter Jaume I, perqu ho spien el que passa s que com van..., senten campanes i diuen: Ja ha tocat la campana., s lhelicpter amb lequip..., dels ms preparats que nhi han, amb visi nocturna, dels ms preparats que nhi han. I poden comprovar vosts no amb lempresa Inair, sin amb lempresa Inaer, poden comprovarho, el model Augusta, el 109, poden comprovarho. I pregunten als experts que nhi han no a este conseller, als experts i els diran que lhelicpter Jaume I s dels ms preparats que nhi han en la Comunitat Valenciana. T visi nocturna. I no s un helicpter de prevenci, i fa tasques de prevenci per a collaborar. Perqu ja nhi han deu helicpters de prevenci. s un helicpter de seguretat i fa les funcions de seguretat i de prevenci. I s un helicpter, a la vista dels resultats i de les dades, que est donant un resultat magnfic. I que jo vaig a potenciar i vaig a tornar a contractar perqu s un instrument i una ferramenta espectacular de treball, a la vista dels resultats, i que costa exactament igual que els altres helicpters ja li ho he dit, exactament igual. I, per tant, i per tant, reiterarlos el que he dit: s un helicpter de seguretat i no de prevenci, costa exactament igual, dna uns resultats magnfics i que no tinguen cap de dubte, cap de dubte, que lany 2012 seguir, i si puc, el potenciar. I si vost vol saber les hores, senyora Barcel, jo la invite, sen ve al meu despatx i li diran on ha anat, amb qui ha anat, amb qui no ha anat, amb quina brigada de policia nhi ha, quantes, si ha estat en el seu poble o no ha estat. No tinga cap de problema, que jo li donar totes les dades que vost vullga, no tinga ningun problema. Mire vost, a ms, ac el temps lleva i dna raons, senyor Torr. Jo li he dit que el tema de la modificaci en la llei ha segut puntual per a labocador de Dos Aiges. Sha explicat aixina per la consellera fins a la sacietat, fins a la sacietat. Vosts... A ms, si la mesura que tot all que passava en incendis forestals no se podia urbanitzar la fu el Partit Popular, de manera valenta i pionera, la fu el Partit Popular. I la va a seguir fent! I nhi ha un problema de residus slids, com vost sap, en labocador de Dos Aiges i se fa de manera excepcional i puntual per a daix. Vost pot seguir fent la demaggia que vullga, per com temps dna i lleva raons, fica a cada u en el seu lloc, com mos ficar a cada u en el lloc que jo li acabe de dir. Per tant, jo li he dit les dades.... I, a ms, ara critiquen que les done amb tota exhaustivitat. B, les donar sense tanta exhaustivitat. Perqu si compareixes a petici prpia, b; i si no compareixes, tamb; i si en dnes moltes, mal; i si en dnes poques, b. I les dades que jo acabe de donar hui sn unes dades que estan ac i que se publiquen tots els anys. Jo els invite que miren la memria del Centre de Coordinaci dEmergncies i del 112 en qu est explicat, explicat, tots els anys, de manera detallada, totes estes dades, com se far este any en temps i forma, amb qualitat i amb transparncia. Per tant, a mi magradaria... I jo vinc ac, senyora Barcel, a debatre i a acceptar totes les crtiques que se vullguen fer, que per a aix est loposici, acceptar totes i acabe, senyor president, totes les crtiques que vost vullga i ms. I de veres, magradaria estar incmode quan vinc a comparixer, per no, s que no sha donat ninguna proposta..., no sha fet ninguna crtica que tinga ninguna base estadstica ni objectiva, ni de dades. I, per tant, no a soles s que aix no me molesta, sin que al final, al final, ten vas satisfet perqu, des del punt de vista de loposici, no nhi han dades objectives per a poder criticar duna manera real una gesti i unes estadstiques que estan ah, que se poden contrastar i que mosatros, lluny de traure pit sobre elles, el que volem s millorarles i s aprofundir en poltiques efectives de prevenci i extinci, que s el que anem a fer. I, per tant, crec que tamb la representant del Grup Parlamentari Popular lnic que ha fet ha segut tamb donar dades de la realitat, perqu estan ah. Jo s que sn molt dures eixes dades, sn molt dures, per s que estan ah, i el que est ah s de coneixement de tots. Moltes grcies. Grcies, senyor conseller. Moltssimes grcies per la seua presncia a petici prpia. Suspenem durant mig minut la sessi perqu puga absentar.se el senyor conseller i continuem amb el segent punt de l.ordre del dia. (Se suspn la reuni durant uns minuts) Senyories, es reinicia la sessi. ..

Es una informaci recopilada per la SECCI AUTONMICA

-CV
novembre 2011

cgttragsa@gmail.com

http://www.tragsa.cgtvalencia.org/