Está en la página 1de 24

riBera

informaci de la
actualitat EcONOMia EspOrts cultura tENdNciEs OpiNi FEstEs
Caballer denuncia lAjuntament de Cullera
La pirotcnia Ricardo Caballer (Ricasa) ha tornat a denunciar lAjuntament de Cullera pel deute que la corporaci daquest municipi mant i que pot ascendir a vora 200.000 euros.
PG. 5 PG. 17

Vida & Oci

Almussafes aposta pel seu polgon


El consistori ha demanat al SEPIVA que inicie els trmits per ampliar el Parc Empresarial Joan Carles I, desprs descoltar a les empreses de la zona.
PG. 3

La meitat dels aturats veu difcil trobar feina


Un 47% de les persones aturades de la comarca de la Ribera no tenen cap perspectiva de trobar un treball. Aquesta s una de les dades ms relevants de lestudi que ha portat a terme el Pacte Territorial per lOcupaci en la Ribera (PATER), mitjanant la realitzaci de 200 entrevistes a persones sense feina. Les conclusions han estat editades en lestudi La persona demandant docupaci en La Ribera. Situaci i necessitats dels sectors productius de La Ribera i noves oportunitats docupaci en sectors emergents
PGINA 16

Un Patrimoni de la Humanitat a la Ribera


La UNESCO haur de decidir durant el mes de novembre si inclou la Process de la Mare de Du de la Salut dAlgemes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La candidatura de la ciutat de la Ribera va ser presentada el passat 27 doctubre en el marc del I Congrs Internacional de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. A ms, durant el mes de novembre, el Manneken Pis de Brusselles lluir amb els colors de la Muixeranga en suport de la candidatura davant de la UNESCO.
PGINA 12

NOVEMBRE 2011 N:6~PREU: 1

Habitatges eficients
Una casa energticament eficient implica una major qualitat de vida.
PGINA 22

La comarca vol la connexi amb lAP7


Durant lltim mes shan multiplicat les veus que demanen un accs directe dels pobles de la Ribera Alta amb lAP7, cosa que milloraria leconomia.

Alzira, Carcaixent i Algemes volen mancomunar serveis


Els tres ajuntaments han mantingut recentment una reuni per estudiar la possibilitat de mancomunar part dels serveis que ofereixen als ciutadans i que ara per ara presta cadascuna de les ciutats en solitari.
PGINA 13

El soterrament de les vies al seu pas per Sueca est ms a prop


El govern municipal de Sueca, amb el seu alcalde al capdavant, van reunirse el passat mes doctubre amb la Secretria dEstat dInfraestructures, que es va comprometre a redactar un Protocol dEstudi Tcnic i Viabilitat de lobra.
PGINA 7

Cullera perdr la subvenci de Turisme


El Pla de Dinamitzaci Turstica de la Ribera corre perill per la manca de pagament de les quotes corresponents a lajuntament de Cullera. que ha demanat un ajornament de sis mesos en el pagament.
PGINA 3

| Opini |

Demanar comptes per tractar-nos b


Potser mai ens hagem adonat de les ajudes que rebem al llarg de la nostra vida, Conditio sine qua non de lsser hum. Ressalte aquest fet perqu recentment he rebut una carta de la meu amiga Elvira de Cullera que em necessita per a deixar dalarmarse. No s si podr ajudar-la molt per s almenys podrem entre els dos fer pblic el contingut daquest mal averany que li han enviat i que ara entre tots dos volem contestar: Estimat Conseller de Sanitat sense cadira intelligent. Laltre dia vaig anar al metge a per receptes i em van donar un paper en el qual hi havia un quadret remarcat a la part baixa amb nmeros ben negres: el cost del tractament. Aix s, cost del tractament en castell i amb majscules. Em va resultar vergonys i s dir per qu. Us penseu que la nostra vida us pertany i que podeu fer un compte corrent de la nostra salut, com es fa a una clienta dun restaurant xins. La democrcia a la pequinesa que negocieu el govern valenci amb botes capitalistes i un vestit

comunista no pot ser la nostra futura identitat. El poble valenci ja ha estat assenyalat , assentat, glorificat i avergonyit per la ploma de lescriptor i humanista Fuster. La facturaci que hi ha al final de les receptes de medicaments s un insult al pacte social per part vostra. Mexplicar amb ms contundncia desprs de dir-vos que ja podeu fer nmeros amb els errors de 20 anys governant la sanitat sense cap equilibri financer i ara amb la barra de demanar comptes als ciutadans. Si voleu fer un hpening amb els nostres diners envieu-nos cartes a casa amb el vostres comptes corrents. El PP va prometre lany 1995 reduir el balafiament del sector pblic i lha quadruplicat

com ho feu malgastant els diners pblics en ximpleries, festivals hipcrites i cnics i no invertint en all que els ciutadans demanen per tal de sentir-se tranquils i a gust en la seua terra. Si voleu ficar el preu duna aspirina no cal desprs fer leco pago pago pago. Creieu que aix dur la pau? Un luxe s un open de tennis, per la salut no. Les persones van al metge per a sanar-se. I la salut s un dret de la vida, un ms dels drets constitucionals que voleu retallar-nos. Parlar del dret a la salut valenciana em produx tan mal de cap! I em posa ms negre/a encara quan ho faig en parlar del quadret negre! Per aix us escric esta carta sobre les despe-

paella, si cada plat val 14 euros i la paella s de 20 racions, la broma costa 280 euros. Lamfitri, se suposava que un bon amfitri, va i ens diu a lhora del caf que cadasc ha de pagar-ne 16. Quina broma! Pitjor que la vostra! En un no res sha carregat lamistat duna manera tan putrefacta, amb els diners, i per extensi sha carregat la justcia i la pau de la forma ms salvatge que hi ha, arrasant-ho tot per diners. Sr. Conseller no us carregeu el pacte social amb un bufit de llop, ni la meva pacincia que no hi haur clemncia. Per molt que bufeu mai tombareu aquelles certes paraules

Cartes dels leCtors

Caminar endavant
Com de fcil els resulta als poltics, estalviar sempre a base de tisorades, aplicades sense cap pietat sempre sobre els mateixos. Aix estem cansant-nos de vore retallar sense cap pudor,ac a la Comunitat Valenciana, a Catalunya, a Madrid, etc, en la sanitat i en lensenyament pblics i, la veritat, no s on anirem a parar. Per laltre dia sentint parlar a Esperanza Aguirre si que em vaig ficar a tremolar de por,i em vaig preguntar, ser descendent daquell Aguirre el conqueridor que tamb hauria de fer tremolar als indgenes, i em vingu a l cap la pellcula Aguirre i la clera de Du i vaig demanar que la clera de la nostra coetnia Aguirre no caiga sobre nosaltres. I s que laltre dia solta amb tota la naturalitat del mn que una bona manera destalviar per al pas seria que lensenyament noms fora gratuta fins als 16 anys, ni batxillerat, ni universitat pbliques. Sap la bona senyora el que aix significaria? Hem de tornar a la lluita de classes, al segle passat, on no importava la capacitat intellectual, i sols tenien accs a la universitat les classes mes afavorides, s aix dalguna manera justcia social? Pense que les societats han de caminar cap endavant, i ma cap enrere, i aix sens dubte ho seria.
Rosa Serra

riBera
informaci de la
Director: Jordi Piris direccio@informaciodelaribera.com Coordinaci de continguts: Xavi Bellot redaccio@informaciodelaribera.com Departament comercial: Francisco Pir paco.comercial@informaciodelaribera.com 617 605 046 Maquetaci: alquadrat.com info@alquadrat.com Correcci i assessorament lingstics: Joan Francesc Bolufer Informaci de La Ribera no es responsabilitza de les opinions dels seus collaboradors, i es reserva el dret de no publicar totes aquelles collaboracions que atempten contra lhonor de les persones. Edita: Servicios Audiovisuales Mat Media info@matmedia.tv Imprimeix: Artes Grficas del Mediterrneo Dipsit Legal: V-2271-2011

Jaume Girons

en nmines a caps de sala, caps de planta, caps de sectors, caps dedificis i caps de gerents. Molts diners sen van a les butxaques deixos caps que em fan molt mal de cap. I tot per diners i no per dret com hauria de ser. La retallada farmacolgica noms s per a distraure la ciutadania i al poder que t en no donar-vos el recolzament democrtic si ho feu tan malament

ses del compte pblic. Pblic som tots. Compte vost, senyor conseller, en all que gasteu en cases, cases de joc i cases de llumenetes per tal dencobrir que apugeu el nivell de vida duns pocs desafavorint els ms desemparants. Si vost em demana comptes, jo a vost tamb lin demane. Si em sou enemic per amic al final acabarem aix com en aquest conte: un amic ens convida a

de Vicent Andres Estelles: animal de records, lent i trist animal i per aix, amb la fora daquest vers vull mossegar-vos amb aquest crit: Sou uns sangangos! Evidentment no em puc negar de transmeteu-vos aquestes resvies paraules amb molta honestedat. I per aix ho he publicat en aquets cadafal de paper mensual.

| Actualitat |
Almussafes homenatja els seus majors
La Setmana de la Tercera Edat dAlmussafes va tenir com a actes destacats la gala de cloenda i lhomenatge als vens centenaris.
PG.S. 13

3
Pla Estratgic comercial de Guadassuar
El PATER ha presentat el Pla Estratgic comercial i industrial de la localitat, que busca potenciar leconomia de la poblaci.
PG. 12

LHospital dAlzira guanya el premi Best in Class


LHospital Universitari de La Ribera ha obtingut el prestigis premi nacionalBest in Class al Millor Hospital en Seguretat Clnica.
PG. 11

La Ribera Alta reclama la seua connexi amb lautopista de peatge


Durant les ltimes setmanes diferents estaments poltics de la comarca de la Ribera han expressat la necessitat del teixit econmic comarcal de disposar duna connexi directa a lautopista de peatge AP-7. Aix, el director General de Carreteres del Ministeri del Foment es compromet amb lassociaci dempresaris a facilitar la connexi dAlzira amb lAP-7, segons informa el secretari dorganitzaci dels socialistes alzirenys, Fernando Pascual, que ha valorat com a molt positiva la visita al Ministeri de Foment per a reivindicar que Alzira es connecte amb lAutopista. Segons Pascual, el Director General de Carreteres del Ministeri del Foment, va adquirir el comproms de donar suport la sollicitud que ha de realitzar el govern Valenci que s el responsable de realitzar les carreteres de la futura connexi amb lAP7. Pascual informa que es van plantejar diverses propostes la primera la de la liberalitzaci de lAP7, la segona el canvi del peatge a Alzira sense que Algemesi perdera la seua connexi. Referent a la liberalitzaci s un tema econmic, que el ministeri en aquests moments est estudiant per ho considera poc viable pel seu cost. Segons Pascual el canvi del peatge a la nostra ciutat s una soluci viable ja que segons els estudis de trnsits del peatge dAlgemesi, sn escassos, per tant una connexi per Alzira donaria molt ms trnsit, cosa que la concessionria ha de tenir en compte. El dirigent socialista considera que ara ha de ser el Govern de la Generalitat Valenciana el que sollicite un informe tcnic de viabilitat per a una nova connexi dAlzira amb lAP7 i el Ministeri de Foment, complint amb els trmits que marca lactual legislaci aprovaria aquesta nova connexi. Segons Pascual el grup socialista presentar una moci perqu lAjuntament sollicite al Govern Valenci que trameta la sollicitud de la connexi de lAutovia per la carretera dAlbalat.

el Pla de Dinamitzaci Turstica de Cullera, a punt de desaparixer

Segons el PSPV, el Director General de Carreteres del Ministeri del Foment va adquirir en la reuni mantinguda amb ell el comproms de donar suport a la sollicitud que ha de realitzar el govern valenci
El responsable socialista afirma que s molt ms econmic lalliberament del tram de lAP7 a la Ribera, que seguir amb el projecte de construir una autovia parallela a lautopista. Si Sagunt t un tram dautopista alliberat de pagament, la Ribera tamb. la Ribera Alta i la Ribera Baixa. Actualment este peatge s un canal dentrada i eixida estratgic tant per al polgon industrial desta ciutat com per als polgons de les poblacions venes; sevita desta manera el trnsit rodat de camions per dins les poblacions grcies a lexistncia de la variant A ms, en la mateixa moci sinsta a informar al Ministeri que una vegada finalitzat el perode concessional a lempresa que actualment gestiona lAP-7, allibere esta autovia passant a formar part de la Xarxa Nacional de Carreteres i tinga en compte lestudi de frmules per

El Partit Popular dAlgemes ha presentat una moci per la qual sinsta al Ministeri de Foment per a que la ubicaci del peatge sur de la AP-7 actualment situat en Silla es trasllade al peatge dAlgemes
El PP dAlgemes ho reclama

En la mateixa lnia el Partit Popular dAlgemes ha presentat una moci per la qual sinsta al Ministeri de Foment perqu la ubicaci del peatge sud de lAP-7 actualment situat a Silla es trasllade al peatge dAlgemes, atenent a les recomanacions del projecte TYPSA presentades per lajuntament. Segons la moci, el peatge dAlgemes s clau per al desenvolupament industrial i econmic de les poblacions de

dAlgemes que suposa una connexi rpida i fluda per a la resta de poblacions de la Ribera Alta i Baixa amb lAP-7. Mantindre el peatge de lAP-7 a Algemes suposa molts avantatges i entre ells tamb cal remarcar, el futur pas de la CV-50 per laccs nord dAlgemes prxim al peatge, el qual suposar una major accessibilitat a lautopista i ms facilitat per als usuaris dambds vies, tant de la CV-50 com de la AP-7.

a la recollocaci dels treballadors i treballadores afectats per lalliberament definitiu de lesmentada concessi. Per tot a el grup popular entn que no s el millor moment per a exigir lalliberament total de lAP-7 per si s una necessitat proposar que el Ministeri de Foment estudie la lliberalitzaci per trams que milloren punts conflictius o saturats de trnsit rodat; incloent lalliberament del tram Silla - Algemes.

El Ministeri de Turisme ha donat de termini fins al 21 doctubre perqu la Generalitat pague els 38.000 euros que deu de lany 2010 i la quota anual completa de 2011 que ascendeix a 277.000 euros. Si la Conselleria de Turisme no abona aquestes quantitats en el termini establert el govern trencar la collaboraci amb lAjuntament, cosa que afectaria greument la generaci de noves infraestructures turstiques, ms encara quan el municipi es troba en una situaci de deute incontrolat. En la mateixa situaci es troba tamb lAjuntament de Requena, que juntament amb el de Cullera, es troben en mans del Partit Popular. La Conselleria de Turisme ha confirmat que no es troba al dia en el pagament de les quotes que li corresponen a aquests dos municipis, segons ha pogut saber Informaci de la Ribera. Els Plans de Dinamitzaci Turstica es financen per part iguals i a travs dun conveni que implica les tres administracions, Govern de lEstat, Ajuntament i Generalitat. Segons Manuel Lpez, regidor de Comunicaci i Tursme de lAjuntament de Cullera, nosaltres hem demanat una prorroga de 6 mesos. El ministeri si ens concedeix una prorroga sempre que la conselleria faa els pagaments pendents. Mai sha susps un pla. Lpez afegeix que el pla acaba el 21 doctubre. Nosaltres necessitem 6 mesos per a liquidar el projecte. La Conselleria diu que hi ha un problema de tresoreria momentani i que se solucionar.

ACTUALITAT

Campillo afirma que Sueca compta amb recursos suficients per a afrontar els compromisos econmics
Davant les informacions aparegudes als mitjans de comunicaci, referides a la retenci de fons estatals i les seues possibles conseqncies per al municipi de Sueca, des de lAjuntament sinsisteix en el fet que aquesta circumstncia transitria no tindr cap repercussi negativa, com aix ho corrobora linforme dIntervenci. La situaci econmica i financera de lAjuntament de Sueca permet que esta decisi del govern central no afecte tercers. El problema se solucionar en breu, per mentrestant, comptem amb suficients recursos per a continuar afrontant els compromisos econmics com fins ara, ja que som un ajuntament que paga i ho seguir fent, ha assenyalat lalcalde de Sueca, Salvador Campillo. Mentre cobren els empleats, mentre continuen cobrant els provedors a 65 dies de mitja, i mentre lAjuntament estiga en disposici dafrontar tots els pagaments, encara que durant algun mes no arriben els fons estatals, tot a voldr dir que este Ajuntament t una situaci a la sobrecrrega histrica de treball que pateix el departament dIntervenci i la falta de mitjans estructurals que afecta totes les administracions locals. A ms, des dIntervenci sinforma que sha donat prioritat a altres expedients, amb lobjectiu principal de satisfer els compromisos econmics dins del termini i la forma escaient, complint amb els provedors de lAjuntament i altres ens dependents (EATIMS, Organismes autnoms, associacions locals...), tenint en compte els problemes de liquiditat que travessen les xicotetes i mitjanes empreses. Tamb sha prioritzat la tramitaci i abonament de beques i ajudes socials, els programes de contractaci temporal, els cursos de formaci ocupacional, etc... Prova desta poltica de compliment dels terminis legals s labsncia de reclamacions de pagament dinteressos de demora. Tamb ha dificultat la realitzaci dels treballs, la necessitat davanar en la tramitaci dels expedients de les liquidacions dels pressupostos dels organismes autnoms, que acumulen retards superiors a 5 anys.

Paco Rocher, nou president dels hostalers de Cullera


El gerent del Restaurant Casa Rocher, Paco Rocher, s el nou President de lAssociaci dEmpresaris de lHostaleria, i de Turisme de Cullera i de la Ribera Baixa. Rocher ha estat escollit en el transcurs de lassemblea general, que es va celebrar la passada setmana, i va comptar amb laprovaci majoritria de tots els socis presents. Paco Rocher substitueix a Jos Palacios, que desprs de 12 anys de gesti abandona el crrec. Palacios ha treballat des de sempre per la millora del collectiu hostaler i la potenciaci del turisme gastronmic de Cullera. El nou president continuar aquesta tasca, encara que pretn entre altres projectes trencar amb la forta estacionalitat que pateix Cullera i obrir els establiments durant tot lany, amb lobjectiu de dinamitzar al mxim lactivitat turstica fins i tot fora de la temporada. Paco Rocher, ocupar la presidncia durant els propers quatre anys, i durant aquest perode pretn consolidar i reforar la relaci amb lAjuntament de Cullera. LAssociaci dEmpresaris dHostaleria compta amb 40 socis i entre els seus projectes ms immediats destaca la participaci de diversos restaurants de Cullera, en la I Setmana Gastronmica Marinera, organitzada per la Regidoria de Turisme, celebrada del 31 doctubre al 6 de novembre .

econmica saludable. El que hauria de fer Carlos Ramrez s no mirar tant la palla en lull ali i mirar ms la biga en el seu. Si la Generalitat complira i pagara puntualment a tots els ajuntaments, encara podrem pagar abans als provedors del que ho fem ara, encara que considere que som dels consistoris que millor i ms prompte paga. Ara com ara, noms en serveis socials, la Generalitat Valenciana li deu a este Ajuntament 1.200.000

euros, ha assenyalat el regidor dAcci Social i Personal, Joan Baldov. Segons comunicaci del Ministeri dHisenda, lAjuntament no rebr laportaci corresponent al mes doctubre, ni les segents, fins que no aprove lexpedient de la liquidaci del pressupost de 2010. Des dIntervenci, sinforma que lexpedient ser aprovat en 10 o 15 dies, i que les causes del retard en la presentaci de documentaci es deuen

Breus comarcals Breus comarcals Breus comarcals


Sueca Algemes
La Policia Local iniciar una campanya deducaci viria que incidir especialment en els menors si b sampliar tant a conductors com a vianants. Des del Departament Municipal de Seguretat es prepara una campanya preventiva de trnsit que t com a finalitat preservar la seguretat dels vianants de manera que es puguen reduir el nombre datropellaments. Els agents incidiran en aquells passos per a vianants prxims a collegis o parcs pblics, aix com en aquells que ms problemes generen, i en daltres de forma aleatria. En matria de trnsit tamb sactuar en aquells aparcaments indeguts de vehicles que perjudiquen les persones i les obliguen a baixar de la vorera per a continuar la seua trajectria. Major incidncia es far en zones que ms afecten les persones majors, persones amb mobilitat reduda o amb carrets de beb. Lalcalde dAlgemes, Vicent Ramn Garca Mont, ha destacat que les campanyes informatives en matria de seguretat viria sempre sn adequades per a evitar riscos majors i el nostre inters ms destacat s evitar qualsevol risc i, per tant, incidirem en actuacions preventives.

lAlcdia
Comproms per lAlcdia considera que la decisi de la Conselleria dEducaci dendurir els requisits per a obtindre una beca de menjador a les escoles pbliques, elevant en quatre punts la puntuaci mnima necessria, s una mesura injusta i inacceptable que amenaa amb deixar sense aquesta ajuda a ms de 20.000 xiquets i xiquetes en el present curs escolar, segons la Federaci de Pares i Mares dAlumnes. La nova baremaci establida per la Conselleria, ha elevat de 13 a 17 els punts per a tindre dret a la beca del menjador, fet que ha deixat fora daquesta ajuda a moltes famlies que el curs passat s que lhagueren obtingut. Segons Paco Sanz, regidor de Comproms, aquesta mesura que se suma a altres denncies que afecten leducaci, colpeja a famlies necessitades en plena crisi econmica, que ara hauran de suportar noves dificultats econmiques sufragant la despesa del menjador o b donantsen de baixa. A lAlcdia aquest curs shan presentat un total de 245 sollicituds -un nombre molt similar al de lany passat-, de les quals noms 112, el 46%, han sigut resoltes favorablement, mentre que altres 133 han sigut desestimades, el 54%.

Cullera
LAjuntament de Cullera, i ms concretament la Regidoria de Serveis Exteriors, ha encetat una campanya per a eradicar la plaga del morrut roig, que est afectant a diferents espcies de palmeres de la localitat, sobretot del tipus canria i datilera. La regidoria de Serveis Exteriors, a travs de lrea de Parcs i jardins, est realitzant, els tractaments oportuns, per a controlar les plagues del morrut, a les zones verdes de Cullera. En concret, els operaris estan realitzant un tractament a fora dun producte fitosanitari denominat Clopirifos, que actua en la palmera per a evitar la propagaci de la plaga. Els productes utilitzats, respecten el medi ambient i produeixen un nul impacte ambiental. Els tractaments portats a terme, des de fa unes setmanes han estat un xit, ja que shan recuperat diverses palmeres de tipus canari, afectades pel morrut. El consistori de Cullera ha sollicitat la collaboraci ciutadana per a controlar la plaga en aquelles palmeres de propietat privada, perqu les intervinguen amb tractaments similars, amb la finalitat de minorar els efectes de la plaga, a causa de la seua gran facilitat de propagaci.

La seu de la policia rural de Sueca disposa, des de fa uns dies, de llum elctrica. Desprs dun any de funcionament des de la seua inauguraci, aquestes installacions han estat funcionant durant tot el temps grcies a lenergia subministrada per un grup electrogen que provocava les queixes dels vens pel soroll que produa. La demanda duna soluci a aquest doble problema, tant per a la policia rural com per als vens de la zona, ha sigut una de les principals preocupacions del cap de la policia rural, Joan Carbonell, el qual, noms es va produir el canvi de govern local, es va posar en contacte amb lactual regidor dAgricultura, Dimas Vzquez, per a solucionar definitivament esta qesti. Desprs de conixer la problemtica, Vzquez ha estat durant els ltims mesos realitzant les gestions pertinents per a esmenar aquesta deficincia. El llargussim trmit burocrtic ha provocat la demora en aquests mesos de lobtenci de la llum elctrica per, desprs de les moltes gestions que he realitzat, juntament amb lenginyer de lAjuntament i amb lempresa Iberdrola, hem aconseguit la soluci al problema.

Alzira rep una subvenci de mig mili deuros


LAjuntament dAlzira ha rebut de la Conselleria dEducaci, Formaci i Ocupaci, una subvenci de 569.454 euros que permetr desenvolupar una nova edici del taller docupaci TEstime. A ms dels 28.000 euros addicionals que lAjuntament aporta per al programa dins de la seua lnia de foment de locupaci. Este programa formatiu va dirigit a trenta persones desocupades. Es desenvolupen tres especialitats: Atenci Geritrica, Ajuda a Domicili i Manteniment dinterior dedificis. El seu objectiu s respondre i satisfer les necessitats locals en el sector serveis a la comunitat i personals a travs de la formaci teoricoprctica en les tres especialitats mesmentades. Com a novetat est lespecialitat de Manteniment dInterior dEdificis.

ACTUALITAT

riBera

Caballer denuncia lAjuntament de Cullera per impagament


Segons diverses informacions aparegudes a diferents mitjans de comunicaci i que ha tingut accs Infomaci de la Ribera, la pirotcnia Ricardo Caballer (Ricasa) ha tornat a denunciar lAjuntament de Cullera. La causa s el deute que la corporaci daquest municipi mant amb la pirotcnia i que pot ascendir a vora 200.000 euros que corresponen al castell de focs dartifici que el pirotcnic llan les passades festes majors, i a part de les disparades de mascletades i castells que lajuntament encara li devia de lany 2010 i per les quals la pirotcnia ja havia portat al jutjat el consistori. Caballer afirma que lalcalde de Cullera, el sr. Ernesto Sanjun, el va enganyar quan desprs de la primera denncia Sanjun li va prometre que li pagarien immediatament i que disparara en les festes denguany. Em va convncer perqu vaig confiar en la seua paraula. El pirotcnic i empresari ha declarat visiblement afectat que la situaci s alarmant, perqu estem pitjor que abans. Em sent enganyat, perqu vaig confiar en la paraula donada, i si b ens van avanar una part de la

Sueca rep una subvenci per fer cursos de formaci professional


LAjuntament de Sueca, i ms concretament la Regidoria de Promoci Econmica, ha posat en marxa set cursos de Formaci Professional Ocupacional per a persones desocupades, en els quals simpartiran les matries de Socorrisme Aqutic, Monitor Esportiu, Iniciaci a la Xarxa dInternet, Disseny Web Multimdia, Informtica Nivell Usuari, Atenci a Malalts dAlzheimer i Auxiliar dInfermeria i Geriatria. La subvenci atorgada a lAjuntament per a la realitzaci daquests cursos ha sigut de 159.263,50 euros. La situaci de leconomia i del mercat de treball obliga lAdministraci a adoptar lnies dactuaci que donen una resposta gil i efectiva a les demandes dels ciutadans que es troben en situaci de desocupaci, per a proporcionar-los laccs als recursos o instruments que els faciliten la seua incorporaci a lactivitat laboral. Per aquest motiu, des de la Regidoria de Promoci Econmica es treballa perqu la Formaci Professional per a lOcupaci, que simparteix grcies als recursos pblics, responga als canvis constants dels entorns productius, cooperant en la millora de la cerca docupaci que propicie la competitivitat de les nostres empreses i, en definitiva, la dinamitzaci de leconomia de Sueca, en paraules de la regidor de Promoci Econmica, M Jos Isard. A ms dels beneficis que suposar per als alumnes la formaci laboral adquirida, es possibilitar tamb la contractaci de dos o tres professionals per curs. La duraci estimada s de dos i tres mesos, depenent del curs, i cadascun dells acollir a 15 alumnes, els quals podran realitzar prctiques formatives en empreses del municipi. A ms de loferta formativa per a persones desocupades, des de la Regidoria de Promoci Econmica sofereix tamb la possibilitat daconseguir una oportunitat laboral grcies al Salari Jove 2011. Lobjectiu s promoure la contractaci de joves desocupats, sense o amb poca experincia laboral, a travs de la realitzaci dun servei dinters general, grcies al qual sadquireix una formaci terica i prctica adequada a la seua formaci a fi de millorar les possibilitats futures de treball, ha assenyalat Sarri. En concret, per mitj daquest programa es contractaran dos joves desocupats, per un perode de sis mesos, per a realitzar funcions en els departaments de Serveis Municipals i Promoci Econmica de lAjuntament de Sueca. A ms, des de la Regidoria de Promoci Econmica sofereix tamb loportunitat de contractar una persona per a treballar com a Agent dOcupaci i Desenvolupament Local, tcnic mitj. La subvenci concedida ascendeix a 20.950,18 euros, i equival al 80% del finanament pel perode dun any dels costos laborals, inclosa la cotitzaci empresarial de la Seguretat Social. El 20% restant ser sufragat per lAjuntament de Sueca. Finalment, la Regidoria de Promoci Econmica, mitjanant la Cambra de Comer Local, va oferir fa uns dies un seminari prctic per a empresaris i gerents amb el ttol Millora de la Productivitat i Organitzaci Personal. El seminari, impartit a laula de formaci de ledifici del Consell Agrari, va obtindre un gran xit de participaci. Al finalitzar, es van realitzar tutories individualitzades.

quantitat que es deu, una vegada han passat les festes shan oblidat de nosaltres. El responsable de Ricasa tamb ha afirmat que lempresa es troba en una situaci complicada ja que no noms s Cullera qui li deu diners , sin tamb altres pobles de la Ribera, per aix com daltres pobles no tarden ms dun any a pagar-li, el cas de Cullera s el ms greu. Lempresari afirma que no hi ha distinci de colors, tant els uns com els altres, em deuen diners, per el que ms li dol s la falta de paraula dalguns governants i no sexplica com la gent els torna a votar. Davant daquest situaci Ca-

baller ha reconegut que hi ha moltes empreses que estan tancant i despatxant treballadors. La situaci s per tant molt preocupant i nosaltres estem aguantant com podem. Els ciutadans shauran de preguntar si s correcte ticament i moralment que un ajuntament que no pot fer-se crrec del deute que mant, seguisca contractant castells de foc i altres esdeveniments que no pot pagar mentre permet que el poble sendeute cada vegada ms. Un deute que al final seran el ciutadans els que lhauran de pagar dalguna manera, en pujades de taxes o en retallades daltres serveis.

Lajuntament de Cullera millora els collegis de la poblaci


Les AMPA i els collegis densenyament pblic de Cullera, estan en contnua collaboraci amb la Regidoria dEducaci de lAjuntament de Cullera, en el manteniment i millora de les infraestructures dels seus centres. Lobjectiu daquestes millores, s oferir un millor servei a lalumnat dels centres pblics. Aix mateix, s lrea de Serveis Exteriors, lencarregada de portar a terme les diferents actuacions, que shan desenvolupat en funci de les necessitats de cadascun dels collegis. Lobra de ms envergadura, ha estat la realitzada per la direcci del collegi Dr. Alemany, i ha consistit en la construcci de diferents lavabos en les tres plantes de ledifici principal. El mateix centre escolar ha sufragat el material necessari per a construir els lavabos, aix com els sanitaris i les portes. La m dobra, ha estat a crrec de lequip de la brigada de lAjuntament de Cullera, que han treballat durant les vacances escolars perqu els alumnes disposen dels lavabos, durant el curs escolar 2011-2012. El AMPA del CEIP Dr. Alemany, ha condicionat tamb un espai que han destinat a la Sala dAudiovisuals, mentre que el consistori ha installat una xarxa protectora en el pati de dalt. Pel que fa al CEIP Sant Agust, les actuacions han consistit, en la ubicaci duna nova porta corredissa de ferro i la installaci de video porter. Les tamb actuacions de millora realitzades en als altres dos collegis, el CEIP Sant Antoni i el CEIP Lluis Vius responen a un manteniment general de tot el centre, encara que destaquen les obres de reparaci de la teulada i leliminaci de les goteres, a Sant Antoni. Aix mateix, el collegi Lluis Vius ha millorat el seu centre en general, i pintat les aules, per a al comenament del nou curs. Tamb lAssociaci dAlumnes dels centre dFPA ha decidit en lassemblea ordinria de comenament de curs aportar un 10% de les quaotes anuals dels socs a la millora i adequaci del centre, com ara ladequaci de la sala dinformtica o el manteniment de la fotocopiadora. El Regidor dEducaci, Vicent Prez agraeix la collaboraci de totes les AMPA i de les direccions dels centres escolars densenyament pblic, que estan en contnua collaboraci amb lAjuntament, per a la millora dels edificis. LAjuntament de Cullera, al llarg del curs continuar realitzat els serveis de manteniment bsics dels centres.

Alzira multiplica les zones verdes


LAjuntament dAlzira ha duplicat la quantitat de zona verda municipal des de lany 2003. Sha augmentat la superfcie de zona verda existent en uns 389.408 m2 aproximadament. Amb aix, sha passat dels 358.748 m2 que disposava el municipi fins lany 2003 als, aproximadament, 748.156 m2 amb els quals compta en lactualitat. La ciutadania alzirenya ha vist, en els ltims huit anys, com les zones verdes de la ciutat han augmentat de manera molt significativa. Sha passat dels 7m2 per habitant als ms de 14m2 per habitant dels quals es disposa a hores dara. Unes xifres que superen, amb escreix, els mnims exigits per la Uni Europea i que mantenen la ciutat dins de les recomanacions de lOMS. Lalcaldessa dAlzira, Elena Bastidas, ha manifestat que fem un balan positiu de les actuacions realitzades en este mbit. Hem duplicat la zona verda existent que hi havia al 2003, augmentant-la en 389.400m2. Ha sigut un treball constant que ha donat els seus fruits i que ha perms que la Ciutat duplique el nombre de zones verdes existents. Tamb ha dit que este equip de govern no ven idealisme duna Alzira sostenible, sin que actua amb contundncia.

ACTUALITAT

Lagncia de Cullera Estudi Hipo guanya el Premi Nacional de Comunicaci Visual


Lagncia de disseny i publicitat de Cullera, ESTUDI HIPO ha guanyat el Premi Nacional de comunicaci Visual LETRAS ROLAND, amb el millor treball de interiorisme amb vinils Roland DG. A ms, quatre dels seus treballs van quedar seleccionats per al Premi Nacional de Disseny Grfic ANUARIA. Les seleccions de lempresa de disseny han estat assolides en les categories de Millor Anunci de Premsa, Millor Envs o Packaging, Millor Retolaci en Interiorisme i Millor Lona Publicitria Exterior. En lapartat Millor Retolaci i Interiorisme de local comercial, ha estat guayador el projecte realitzat per a lescola infantil Peque Natura, Cullera, on es planteja un interior alegre i sobretot didctic per als xiquets. Cada porta dun color, amb el seu pictograma a laltura dels seus ulls. Un rtol de PVC dna la benvinguda en lentrada, el passads, una collecci de lnies que fan referncia a la naturalesa. En Millor Anunci de Premsa, va optar la campanya realitzada per a lescola infantil Peque Natura de Cullera. Va ser una campanya de captaci local, on volien transmetre la importncia a la seua web. El dia del muntatge es quede sense paraules. 350 metres de lona i molta emoci. Una marca grfica inconfusible. ESTUDIOHIPO s una agncia creativa amb seus a Cullera i Valncia especialitzada en Disseny i Retolaci, que ofereix solucions dimatge de marca, campanyes creatives i desenvolupaments web a la mesura de tot tipus dempreses. Els seus projectes es caracteritzen per la seua frescor, excellent disseny i creativitat. Entre els seus clients trobem, Taronges Lola, Opticalia Mediterrani, Eliana Albiach, Pepe Cabrera, Isomriures, AquaRica, Turronia, Antonio Giner, Ford Cullera, entre daltres. Un dels seus ltims Premis el va obtenir amb la marca didentitat turstica de Cullera. Els premis ANUARIA i ROLAND sn concedits per DDI (Societat Estatal per al Desenvolupament del Disseny i la Innovaci), AEPD (Associaci Espanyola de Professionals de Disseny), CEDIR (Centre de Disseny Integral de La Rioja), BCD (Barcelona Centre de Disseny), DIMAD (Associaci de Dissenyadors de Madrid), o la AAD (Associaci Andalusa de Dissenyadors), entre daltres.

Activitats de lassociaci Tyrius-Cullera


LAssociaci Tyrius Cullera agraeix al peridic Informaci de la Ribera poder dirigir-nos als seus lectors per primera vegada. Puntualment tots els mesos els informarem dels cursos que simparteixen i anunciarem les activitats mensuals que es desenvolupen a lAssociaci. QU S LASSOCIACI TYRIUS? s una associaci sense nim de lucre, en la qual poden participar totes les persones. Un punt de trobada per a desenvolupar les inquietuds artstiques, culturals i esportives. COM FORMA-NE PART? Fent-te soci/scia amb una quota anual de 20 pots participar en totes les activitats mensuals. QUINES ACTIVITATS POTS TROBAR EN LASSOCIACI? Cursos, xarrades-colloquis, conferncies informatives, tallers i viatges. A QUINS CURSOS ES POT ACCEDIR? Pintura, tall i confecci, manualitats artstiques, restauraci de mobles, literatura, informtica i Internet, ioga, pilates, aerbic, activitat fsica a laire lliure, ball modern i ballet infantil. COM PARTICIPAR EN ELS CURSOS? Abonant una matrcula de 60 per curs amb una durada de huit mesos, sense cap mensualitat ni cap altra despesa afegida. QUE MS TOFERIM? Fer noves amistats, formar part dun collectiu de quasi set-centes scies amb les teues mateixes inquietuds on pots aprendre i passar moments i estones agradables. A partir del dia 1 de setembre es troba obert el termini de matriculaci, estem de dilluns a divendres des de les 17:00h. fins a les 20:00h. Les places sn limitades per a cada curs, si tens inters no et demores a vindre o trucar per telfon. Els cursos comencen el dia 1 doctubre. ASSOCIACI TYRIUS CULLERA: Carrer del Riu Nm. 14. TELFON 96 172 21 23. cullertyrius@hotmail.com

de leducaci des dels 3 primers anys de vida, desvetlant el futur dalguns dells, fins i tot un futur Astronauta. En Millor Packaging / Envs, es va seleccionar la invitaci de noces de Fede i Sheila, realitzada amb un estoig amb lmines de cart encunyades. Lampolla blanca, amb arrs, fent referncia a la nvia. Lampolla negra el ssam, fent referncia al nvio i al seu vestit. Darrere dambdues ampolles sexplica la tradici de llenar larrs als nuvis, les

seues caracterstiques igual que el ssam. En lapartat de Millor Lona Publicitria Exterior, es va seleccionar la realitzada per a Vicente Fabra, Ford Cullera. es, una empresa familiar on el pare funde el negoci fa 40 anys. Els fills, empleats, volen millorar laspecte de la faana i des de lestudi HIPO els proposen tamb donar-li al seu pare una sorpresa per laniversari. Se li fa una foto al pare i se li menteix (piadosament) dient-li que s per

Alzira congelar lIBI per a lexercici 2012


LAjuntament dAlzira va aprovar el passat 27 doctubre, a la sessi plenria les Ordenances Fiscals per al 2012, un pas previ als Pressupostos Municipals per a lany vinent que marca la poltica impositiva de lAjuntament. Cal destacar que shan congelat els impostos que afecten directament les famlies, com sn la contribuci urbana (IBI), la rstica o limpost de vehicles que no patiran cap canvi. Per a poder dur a terme esta congelaci dels impostos ha sigut necessari reduir el tipus de gravamen que saplica, aix passa del 0,69 al 0,63 en el cas de les vivendes per a compensar lincrement derivat de la revisi cadastral. En el cas de construccions ds comercial, oci, hostaleria, industrial, sanitat, saplicar lincrement del 10% dels bns urbans que, per a cada un dels usos, tinga major valor cadastral. Aix tamb sincrementar un 10% lImpost dActivitats Econmiques a aquelles empreses que facturen ms dun mili deuros. El regidor dEconomia i Hisenda, Enrique Lahuerta, ha manifestat: Des de lAjuntament hem revisat les ordenances fiscals per a aplicar les modificacions pertinents. Podem afirmar que la pressi fiscal de la ciutadania alzirenya es veur congelada en 2012. Excepte modificacions puntuals en els preus pblics per publicitat, la resta de figures tributries no experimentaran cap augment. Amb estes modificacions pretenem aconseguir un pressupost equilibrat, no sols formal o comptable, sin de forma realista que permeta fer front al creixement nominal de moltes despeses corrents, obligacions contretes prviament i a la minoraci dingressos, especialment la que prov de la participaci dels municipis en tributs de lestat. Per a elaborar un pressupost equilibrat per al 2012, cal, no sols disminuir les despeses, sin tamb augmentar els ingressos. Lahuerta ha volgut manifestarse sobre lordenana docupaci de via pblica per part de les terrasses dels bars i restaurants: Desprs duna reuni amb lAssociaci dHostalers de la localitat, estem inspeccionant totes les terrasses existents, ja que hi ha un elevat percentatge que no paga la taxa docupaci de via pblica. No es tracta de no ajudar els comeros, sin que tots paguen esta taxa. Des de lAssociaci dHostalers van manifestar la seua voluntat de cobrar esta taxa a tots els comeros hostalers.

Algemes proclama les seues Falleres Majors


El mn faller dAlgemes ja ha proclamat les falleres majors de la ciutat i les seues respectives corts dhonor. Celia Fernndez i Aleixandra Moreno seran les encarregades de representar la ciutat dAlgemes en lexercici faller de lany 2011-2012. Lacte de proclamaci ha tingut lloc al Teatre Municipal. La fallera major infantil, Aleixandra Moreno Ribes, va indicar en el seu discurs de proclamaci que sap que li espera un any intens. La jove algemesinenca t 12 anys, pertany a la comissi de Vctor Pradera, estudia al collegi Santa Anna i s fallera de tota la vida com ella mateixa manifesta. Lany 2009 va ser fallera major infantil de la seua comissi. Aleixandra Moreno Ribes pertany a una famlia dmplia tradici fallera. Per la seua banda, la nova fallera major dAlgemes, Celia Fernndez Toms ha assenyalat que s un orgull ser la mxima representant fallera i que ocupar este crrec s el millor que li pot passar a qualsevol fallera de la ciutat que ha viscut les falles des de xicoteta. Esta jove de 24 anys s esteticista i t un gabinet de bellesa propi. s fallera des que va nixer i va ser fallera major de la seua comissi, la falla Santa Brbara, lany 2007 per a passar desprs a formar part de la Cort dHonor de la fallera major.

Segueix-nos al facebook!!!

ACTUALITAT

riBera

El soterrament de les vies a Sueca est ms a prop


Lalcalde de Sueca, Salvador Campillo; i els regidors, Dimas Vzquez i Enrique Vidal; van mantindre una reuni el passat dia 13 amb la secretria dEstat i nmero dos del Ministeri de Foment, Inmaculada RodrguezPiero; i el director general dInfraestructures Ferroviries, Carlos Juarez en el Ministeri per a tractar lassumpte de les vies del tren al seu pas pel nostre municipi. En la reuni es van debatre les possibles solucions que resoldrien la divisi que suposa les vies del tren, es pos damunt de la taula la viabilitat dun projecte que fra possible realitzar a mitj termini. Per a aix, des del Ministeri es van comprometre a confeccionar en aquests dies un Protocol dEstudi Tcnic i Viabilitat. Tant lalcalde com els regidors, van instar la secretria dEstat i el director general perqu aquest Protocol estiguera acabat en el present mes, a fi de portar-lo al ple del mes de novembre i, si saprovara, procedir a la signatura del document per part de lAjuntament de Sueca i del Ministeri de Foment en els segents dies al ple. Hem aconseguit aclarir un dels grans problemes que t la nostra ciutat, les vies del tren. Per part del Ministeri, han mostrat el mxim inters en la nostra reivindicaci, i shan comproms a donar-li una soluci tan rpid com siga possible. Sabem de la complexitat del projecte, per podem dir que hi ha una bona predisposici per part del Ministeri perqu a mitj termini siga una realitat, ha assenyalat lalcalde, Salvador Campillo. Per la seua banda, el regidor Dimas Vzquez, ha afirmat que amb totes aquestes gestions, lAjuntament de Sueca est

Cuntame grava un captol a la platja de Cullera


comenant a posar la primera pedra perqu, en poc de temps, siga una realitat esta reivindicaci histrica del municipi com s la seua integraci urbanstica. Daquesta manera, se solucionar el problema, com es va fer amb la desviaci de la N-332 al seu pas per Sueca, sobre el qual tamb es van comenar al seu dia les gestions i hui s una realitat.
Protocol signat

Hem aconseguit aclarir un dels grans problemes que t la nostra ciutat


posar en marxa el procs que exigix eixa demanda histrica de la ciutat de Sueca deliminar les seues divisions per culpa de la infraestructura ferroviria. Des de lequip de govern es considera que la consecuci deste acord, i la posada en marxa deste Protocol, no s una proposta electoralista. s una gesti que algun dia shavia descometre, sabent que es tracta duna obra a termini mitj. En esta firma no valen colors poltics per part de lAjuntament. s una reivindicaci de tots, i el que interessa s que quede reflectida en un document firmat pel ministre de Foment que en eixe moment estiga al capdavant del crrec, desprs els tcnics del Ministeri sencarregaran de fer el seguiment. Limportant s iniciar el projecte perqu este puga seguir el seu curs.

El passat 25 doctubre, lAjuntament de Sueca va rebre via e-mail, des del Ministeri de Foment, el Protocol que Inmaculada Rodrguez-Piero i Carlos Jurez (Secretria dEstat i director general dInfraestructures Ferroviries) van prometre enviar dins del termini i la forma corresponent, desprs de la reuni mantinguda a Madrid fa uns dies amb lalcalde de Sueca, Salvador Campillo, i els regidors, Dimas Vzquez i Enrique Vidal. Este Protocol passar a ser estudiat pels Serveis Jurdics de lAjuntament perqu, en el cas de donar la conformitat, es presente en el prxim ple de novembre, on shaur daprovar a fi de

La platja de Cullera ha sigut lescenari durant uns quants dies de la srie de Televisi Espanyola Cuntame. Unes 60 persones entre lequip tcnic i els actors han estat des del dilluns i fins al dijous, gravant diverses escenes, dinterior, a lHotel Sicania i dexterior a la Platja del Rac i al Passeig martim. Les escenes sinclouran en un captol que semetr dac unes setmanes i en el qual els teleespectadors veuran com la protagonista, Mercedes, que treballa en una immobiliria a Madrid, arriba a Cullera, per a vendre els apartaments de la promotora. Mercedes aprofita la seua estada per a gaudir dun bany en el mediterrani i dun passeig amb barca. Els dies que est a Cullera rep una visita molt especial, la del seu marit Antonio Alcaltara. Cuntame s una

de les sries de ms xit en la histria de la televisi, i que est en antena 10 anys consecutius. El seu xit radica, tal com afirma, la protagonista Ana Duato, a illusionar i agradar a tres generacions diferents, que han vist reflectides durant aquests anys demissi, la seua prpia histria i identitat, reitera lactriu. La srie que ara es troba en lany 1979, i ha triat la platja de Cullera coincidint amb linici del boom turstic. Linterior de lhotel Sicania tamb forma part del rodatge, per la seua particular construcci, semblant a la dels anys 70. No s la primera vegada que la platja de Cullera, s triada com escenari duna pellcula, fa uns anys el directe de cinema Miguel Albaladejo, la va immortalitzar amb el film Rencor. El captol gravat a Cullera semetr durant el mes de novembre.

Mayor responsabilitza a Sanjun de negar a ms de 180 joves el dret a formar-se


El portaveu municipal socialista de Cullera, Jordi Mayor, ha responsabilitzat lalcalde de la localitat de negar als joves del municipi el dret a formar-se desprs de conixer-se que ms de 180 persones shan quedat sense plaa en lEPA per a aquest curs. En un temps en el qual leducaci i la formaci semblen ser lopci ms encertada per a lxit quant a la recerca duna nova ocupaci, el govern del PP de Sanjun i el de la Generalitat de Fabra, segueixen marginant els joves de Cullera, ha afirmat Mayor. Les retallades en educaci cada vegada sn majors i lltim despropsit una vegada ms ho hem viscut en la preinscripci a lEscola Permanent dAdults (EPA). Un centre que cada any est veient augmentada lafluncia dalumnes que desitgen formar-se de cara a tenir un futur millor, explica el lder de loposici. Mayor ha recordat que la terrible crisi que pateix la localitat i la Comunitat Valenciana amb especial cruesa ha tingut com a conseqncia laugment desmesurat de joves aturats, ms del 51% del total de desocupats de la nostra comunitat sn joves i molts dells provenen del sector de la construcci, que en el seu moment va suposar una forma fcil de guanyar diners rpids i quantis. El portaveu municipal ha indicat que Cullera compta amb un nombre molt elevat de joves que es troben en aquesta situaci i lnica cosa que els queda s acudir a aquest tipus de centres per a seguir amb la seua formaci i aix poder, el dia dem, obtenir un lloc de treball qualificat que els possibilite desenvolupar el seu projecte de vida. Entenem que la decisi de Sanjun de no exigir el total de la subvenci per a aquest centre a la Generalitat, obligar els nostres joves al fet que seguisquen estant pitjor formats que la resta de joves daltres municipis, condemnant a Cullera al retard quant a leixida de la crisi, ha denunciat.

ACTUALITAT

El PSPV enceta la campanya electoral


El passat dissabte 22 doctubre, els carrers del centre comercial de Cullera varen ser lescenari del primer acte de precampanya del grup socialista celebrat a Cullera. Els candidats a les passades eleccions locals i autonmiques, per Cullera i Xtiva, Jordi Mayor i Roger Cerd feren un recorregut pels principals carrers de la localitat per donar a conixer el programa electoral del PSOE als ciutadans de la localitat. En la seua visita a Cullera, Roger Cerd va valorar negativament la gesti dErnesto Sanjun en referncia als grans projectes immobiliaris pels que aposta Cullera i a la falta de serietat en la gesti del pla de dinamitzaci turstica que est a punt de desaparixer a causa del deute de la Generalitat. Han rebentat la bombolla Inmobiliaria. Eixe tipus de projectes ens han portat a la situaci en qu ens trobem. Cullera s un exemple de una poltica de construcci insostenible. El teixit

industrial no deu apostar per la construcci. Aix deu esborrarse del cap de qualsevol governant, s de ser irresponsables. Respecta al pla de dinamitzaci turstica Roger Cerd destac que lalcalde de Cullera vol imitar a Rus i actua igual de mal que ell. A Cullera sha fet una mala gesti posterior al pla de dinamitzaci turstica, la qual cosa demostra una gran

irresponsabilitat i una gran falta de serietat que ha fet que el pla estiga a punt de desaparixer. Els dirigents socialistes obtingueren uns bons resultats electorals el passat mes de maig que feren perillar els governs dErnesto Sanjun i Alfonso Rus. En este acte de precampanya tenen la intenci de traslladar els bons resultats a les prximes eleccions del 20N.

El Consell Agrari de Sueca adequa el marge del Xquer


Com a conseqncia de les constants queixes dels ciutadans de Sueca, el regidor dAgricultura, Dimas Vzquez, desprs destablir els contactes pertinents amb la Confederaci Hidrogrfica del Xquer, va posar en marxa lequip de treballadors i mitjans del Consell Agrari de Sueca perqu procediren a ladequaci i neteja del cam inferior que transcorre parallel al riu Xquer, el qual es trobava des de feia molt de temps intransitable per la canya invasora que sol crixer en zones humides. La situaci deste cam em preocupava especialment perqu la campanya de la taronja est ja en marxa, i el vial era impracticable incls a peu, i en eixa zona hi ha molts camps que necessiten accedir al mateix amb el vehicle. Si a a li afegim que s una zona molt utilitzada per gent que practica esport, o simplement passeja, la necessitat dadequaci sacreixia, ja que havia passat de ser una ruta molt freqentada a descartar-la per no poder ni passar, ha assenyalat el regidor dAgricultura, Dimas Vzquez.

almussafes incrementa el seu padr per les falses expectatives docupaci


EEl passat mes de juny, el president de Ford Europa, Stephen Odell, va anunciar que el grup automobilstic Ford invertiria 812 milions en la planta valenciana dAlmussafes per a la producci en exclusiva per a Europa de la nova generaci de dos dels seus models. Aix mateix, va assegurar que la nova inversi en la factoria dAlmussafes permetr la creaci de centenars de llocs de treball. Des deixe mateix instant i fins a lactualitat, lalluvi dinformacions respecte a la previsi de noves contractacions tant en Ford com en les seues empreses provedores, emplaades al parc industrial Rei Joan Carles I, shan succet sense parar, creant un entusiasme i unes expectatives que de moment no sn reals, ja que els prxims mesos i fins al llanament definitiu dels dos models nous seran molt durs, ja que la xifra de producci de cotxes sha redut pel descens de les vendes, argumenta lalcalde dAlmussafes, Albert Girona. De fet, sha detectat un increment espectacular daltes en el padr dhabitants denguany, cosa que ha fet que 343 nous ciutadans shagen empadronat per canvi de lloc de residncia des del passat mes de gener i fins a lactualitat. Daquests, 44 es van inscriure durant el passat mes de setembre i 37 shan empadronat a loctubre. Al contrari, es detecta una reducci considerable del nombre de baixes en el registre municipal dhabitants, ja que si la tnica general des de principis dany era dunes 25 al mes, en el mes de setembre, tan sols shan registrat nou i octubre ha concls amb tan sols dos vens menys, sumat a les baixes per canvi de residncia la quantitat s de 193 durant el que portem dany 2011. Aqueesta nova situaci comporta dificultats a lAjuntament dAlmussafes, ja que molts dels nous empadronats estan desocupats i requerixen dels servicis de lAgncia dOcupaci i Desenvolupament Local, departament que ha vist com les peticions dentrevistes per a la confecci de currculums ha fregat les 900 en el que va dany.

El Bloc de Carcaixent denuncia que lAvinguda Joan XXIII queda incompleta per falta de previsi
El projecte dobertura de Joan XXIII cap al barri de Santa Brbara no sexecutar al complet per la falta de previsi econmica del govern municipal de Carcaixent (PP i PSD). De moment les obres realitzades, amb pressupost de la Uni Europea, obrin un nou carrer i reubiquen lestaci de servei i rentacotxes, per es quedaran sense la rotonda que hauria de distribuir el trnsit entre Joan XXIII i el carrer Font del Botet. Aquesta rotonda haur desperar fins una altra ocasi, ja que havia de pagar-se amb fons municipals, ara per ara inexistents. Prcticament acabades les obres, i a la vista de la senyalitzaci viria, sense redona i amb una distribuci del trnsit diferent a la que tots esperaven, Bloc-Comproms ha demanat explicacions al regidor durbanisme, que ha hagut de reconixer que lAjuntament de Carcaixent no disposa dels recursos econmics suficients per fer front a aquesta obra menor. No sols aix, els tcnics municipals han confirmat que no sn partidaris dautoritzar una rotonda provisional (amb pintura i bollards) perqu entenen que la provisionalitat no hi seria i que la rotonda quedaria aix per un perode de temps massa prolongat. Els mateixos vens shan mostrat decebuts per la precria soluci adoptada, i lamenten que el govern municipal que encapala Lola Botella incomplisca novament una promesa electoral, publicitada als quatre vents al mes dabril, dies abans de linici de la campanya de les municipals, i que oblig fins i tot a tramitar una modificaci del PGOU. Bloc-Comproms critica que novament es jugue amb el venat que ha vist com es deixa incomplet un projecte tan important i desitjat pel barri de Santa Brbara i a ms, la forma final que se li ha donat a la connexi de la Font del Botet i el carrer Santa Brbara, augmentar la perillositat del trnsit, en un punt ja de per si conflictiu. Per aix, i malgrat lopini contrria dels tcnics a fer una rotonda provisional, des de BlocComproms es demana que es faa una rotonda a lestil de les dues que ja hi ha en la mateixa avinguda Joan XXIII, per eliminar el perill dels encreuaments que ara existeixen.

ACTUALITAT

riBera

Sueca protesta per no ser inclosa en la plataforma de defensa de la paella


al qual assisteixen anualment els millors cuiners de la comunitat, Espanya i el mn. El coordinador del Concurs en els ltims 25 anys, Jess Melero, s a ms el vicepresident de lAssociaci de Caps de Cuina de la Comunitat Valenciana. La promoci i defensa duna recepta oficial de la paella valenciana ha sigut sempre el leit motiv daquest Concurs, creat amb lobjectiu de donar-li dignitat al nostre plat ms universal, dacord amb el que sha realitzat ara des daquesta Plataforma i a la qual no ha sigut invitat el nostre Concurs Internacional de Paella Valenciana, i que shi hauria assistit molt gustosament. Sueca, tenint en compte que s la seu de la DO Arrs de Valncia, hauria de participar activament en totes les iniciatives que es posen en marxa en favor de la paella valenciana. Com a mostra del suport popular a la defensa que des de Sueca es realitza daquest plat, est lxit que va tindre la nostra presncia en el Congrs Mundial de lArrs, celebrat fa unes setmanes a la Ciutat de les Arts i les Cincies, en el qual el nostre estand va ser el que, amb molta diferncia, va elaborar ms racions de paella valenciana durant els dies que va durar lesdeveniment.

algemes congela lIBI per al 2012


LAjuntament dAlgemes, un any ms, congela limpost municipal de lIBI rstica i urbana, que sn els que afecten en major mesura a les butxaques dels ciutadans. En els dos ltims anys no sha modificat el valor cadastral, amb la qual cosa durant el 2010 i 2011, igual que el prxim 2012, els vens dAlgemes pagaran el mateix, i no variar ni en un cntim aquest import. Amb aquesta decisi lequip de Govern de lAjuntament dAlgemes far un gran esfor per a no perjudicar la butxaca dels seus ciutadans i, aix, en lelaboraci dels nous pressupostos no minvar els serveis i ajudes que presta als seus vens. La regidora dHisenda, Vicen Castell, explica que sest treballant en els comptes del 2012 per tractar dajudar les famlies a suportar millor lactual situaci de crisi que afecta tota la naci i tamb la nostra localitat. Tant lalcalde dAlgemes, Vicent Ramn Garca Mont, i la regidora dHisenda, Vicen Castell, sn conscients de la importncia que tenen les nostres empreses, comeros i autnoms per a eixir daquesta situaci de crisi com ms prompte millor, sense que a arribe a afectar les prestacions habituals, com: serveis de neteja, recollida de fem, manteniment de carrers i camins rurals, prestacions socials i sanitries. Tot aix mantenint lactual sistema de seguretat. Cal tindre en compte que els ingressos i transferncies de lestat han fet que en els ltims anys el pressupost local shaja vist rebaixat en ms de 8 milions deuros, un fet que dificulta lexecuci dels pressupostos perqu shan de mantindre els mateixos serveis amb menys diners.

El municipi de Sueca vol mostrar la seua sorpresa davant la no-invitaci a participar en la Plataforma en Defensa de la Paella Valenciana, creada amb lobjectiu que es reconega institucionalment la recepta oficial daquest plat tan nostre. La sorpresa es justifica en el fet que, des de lany 61, Sueca organitza un Concurs Internacional de Paella Valenciana el qual, des de lany 1994, adopta la recepta oficial, avalada per lAssociaci de Caps de Cuina de la Comunitat Va-

lenciana i en la qual sinclouen els mateixos ingredients que ara shan presentat com a necessaris perqu una paella siga autnticament una paella valenciana. La idea per tant no s nova, a Sueca ja la tenim instaurada des de fa molts anys, per aix s estrany que shaja obviat aquest fet quan, ms encara, des de lany 2000, lAjuntament de Sueca t registrat oficialment el nom de Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca, que, enguany, va celebrar la 51 edici i

Cullera millora els seus barrancs


La Regidoria de Medi ambient, de lAjuntament de Cullera ha finalitzat les actuacions, relatives a la neteja de barrancs i millora forestal, emmarcades en el programa PAMER (Pla dActuacions Mediambientals). Les obres, que han consistit, en la neteja de barrancs, esbrossament selectiu de camins i retirada de residus en espais naturals i terrenys forestals, shan desenvolupat en zones com, la Senda de la Lloma, LEstany, i alguns barrancs de la part ms alta de la barriada de Santa Ana, i del Raval de Sant Agust. Aquest projecte ha tingut com objectiu prioritari, la contractaci de persones aturades, amb la finalitat de propiciar la millora de la seua professionalitat, mitjanant la realitzaci dactuacions de carcter mediambiental. Per a poder portar a terme aquestes obres, que shan realitzat en un perode de dos mesos sha contractat a 1 capats i 6 peons. El projecte ha tingut un cost de 22.400 dels quals un 80% han estat subvencionats, pel fons Social Europeu i gestionats per la Conselleria dEconomia.

La directora general de Comer es reuneix amb lalcalde dalgemes per parlar del mercat
La directora general de Comer de la Conselleria dEconomia, Indstria i Comer, Silvia Ordiaga, sha reunit amb lalcalde dAlgemes, Vicent Ramn Garca Mont; la regidora de Comer, Amparo Lluch, i el regidor de Personal i Seguretat Ciutadana, Antonio Sa, a fi diniciar els contactes per a la construcci del mercat municipal. Ordiaga ha assenyalat que la projecci del mercat municipal compta amb una projecci de llocs i productes molt interessants que van en la lnia del comer eficient i modern. Des de la Generalitat assegura la directora general de Comer apostem pel mercat municipal com a recipient i contenidor del xicotet comer per la qualitat dels seus productes. Estudiarem ara el projecte que ens presenta lAjuntament dAlgemes per a veure de quina manera podem treballar en conjunt com hem vingut fent en els ltims anys. Per la seua banda, lalcalde dAlgemes ha indicat que la intenci de lequip de govern municipal s poder licitar lobra del mercat en els primers mesos de lany que ve. Esta obra revitalitzar i potenciar el centre de la ciutat que s on es concentren

Ordiaga ha assenyalat que la projecci del mercat municipal compta amb una projecci de llocs i productes molt interessants que van en la lnia del comer eficient i modern
els comeros, els bancs i les administracions, afirma Vicent Ramn Garca Mont. Les obres del prquing subterrani a la plaa del Mercat estan a punt de finalitzar, la qual cosa possibilita tcnicament linici de les obres del mercat municipal. Respecte a la venda de places de prquing, el primer edil ha manifestat que hi ha 126 peticions de persones que han mostrat el seu inters per adquirir una plaa destacionament de vehicles, per la qual cosa la primera planta es destinaria a venda i la segona planta, a la rotaci de persones que necessiten acudir al centre de la ciutat per realitzar compres i gestions.

10

ACTUALITAT

Ms Algemes denuncia que el govern ha malgastat en 4 anys 125.000 euros de Joventut


Segons Josep Bermdez, portaveu de Ms Algemes, durant els ltims quatre anys lAjuntament dAlgemes ha estat malbaratant els diners pblics dedicats a joventut en realitzar un Algecampus que sels ha anat de les mans. Estem parlant duna party informtica pensada principalment per a lautopromoci del mateix equip de govern. Examinant la comptabilitat ens hem assabentat que el cost de la primera edici -2008- ascend a 49.489,58, un autntic despropsit per a una activitat per a no ms de 130 persones i que dur tres dies. Es tracta duna activitat que estava pressupostada inicialment en 18.000. El resultat final s que, a causa del descontrol de lequip de govern, en la primera edici lAjuntament es gast quasi 31.500 ms del que havia pressupostat, s a dir un 175% ms del que esperava. Aquests 49.500 es gastaren per fer una trobada informtica a la qual assistiren no arriba a 130 persones, de les quals, en la primera edici ni un 50% (60 persones aproximadament) eren dAlgemes. Ens cost ms tries per a lentrada i altre tipus de publicitat; 24.000 foren els euros que es gast en el material i el muntatge informtic duna xarxa per a 130 assistents als qual cal afegir 6000 en la installaci elctrica (30.000 per a poder estar tres dies connectats on-line). Segons el portaveu de Ms Algemes, considerem que aquestes xifres sn inacceptables i que noms demostren la necessitat de figurar i donar-se a conixer de laleshores nou equip de govern. Una autntica poltica juvenil no pot consistir en cremar la majoria de recursos en un nic esdeveniment tal i com sha fet sin que ha de ser continuada, ha de durar tot lany, i ha de ser diversificada (cultura, oci, vivenda, ocupaci, associacionisme...). Les edicions posteriors (20092011) han anat reduint paulatinament les despeses, per han continuant tenint per objectiu la prpia autopromoci de lequip de govern, al qual li preocupa ben poc la situaci actual de la joventut. En 2009 costa 31.652,47 (11.600 ms dels pressupostats), en 2010 cost 22.557 i en 2011 20.917,74.

Almussafes convoca el concurs de targetes de Nadal


La 14 edici del Concurs de Targetes de Nadal Vila dAlmussafes, convocat per lAjuntament dAlmussafes, ha ajuntat de nou nombrosos participants en les categories infantil, juvenil i adulta. Com cada any, els deu treballs premiats en el certamen se seleccionaran per a la seua impressi en lots que es posaran a la venda a principis de desembre als edificis pblics de la ciutat. El passat dia 14, va concloure lexposici del XIV Concurs de Targetes Nadalenques dAlmussafes amb la votaci popular que els vens i venes han assignat a cada un dels dibuixos. Tal com establien les bases del concurs, el jurat de la convocatria del certamen, presidit pel regidor de Joventut, Carles Grancha, es va reunir dilluns passat dia 17 al Centre dInformaci Juvenil per a fallar el resultat. En esta nova edici, shan comptabilitzat al voltant de 150 vots que han proclamat guanyadors els xiquets Andrea Pedrn, Santiago Caparrs, Alba Cano, Valeria Valle, Nexus Aguayo i Sofa Valle en la categoria infantil. Aix mateix, dos dels treballs presentats per Mar Martnez han sigut seleccionats en la juvenil i M Francisca Sansaloni ha obtingut el reconeixement en la categoria adulta. Amb la desena de dissenys realitzats pels participants que han obtingut el major suport ciutad, el consistori es prepara per a editar centenars de lots de targetes nadalenques que podran ser adquirits pels vens dAlmussafes a partir del prxim mes de desembre. A ms, i com en les anteriors edicions, el consistori municipal felicitar el Nadal 2011 amb les targetes guanyadores del certamen. Lentrega dels regals als vencedors es celebrar el proper 16 de novembre.

de 700 per cada algemesinenc que assists a aquest encontre, un autntic balafiament. Durant les quatre edicions lAjuntament sha gastat quasi 125.000 en una activitat sobredimensionada per unes 130 persones cada any, la qual cosa s un autntic despropsit (Els ingressos per quotes i altres conceptes no arriba a 10.000 en els quatre anys). Aquest diners hagueren estat millor gastats en beques per a

joves estudiants, cursos formatius per a joves sense formaci laboral suficient, ajudes a les associacions juvenils o bonificacions a empreses per a contractar joves, que s el que la nostra joventut necessita. Per altra banda, lAjuntament apostant per una poltica populista es gast intilment aquests 125.000. En 2008 gast ms de 4100 euros en una carpa de 300m2 -i la corresponent moqueta-; gast 4000 en lones publici-

sueca culmina la seua campanya de promoci de la natura


La campanya dirigida als escolars Agregat a la Natura 2011, que ha impulsat al llarg de les ltimes setmanes la Regidoria de Medi Ambient de lAjuntament de Sueca, va concloure amb un gran xit de participaci el passat dia 19 al Centre dEducaci Especial Miquel Burguera. A causa de lescassa mobilitat que presenten alguns dels seus alumnes, la Regidoria de Medi Ambient va decidir traslladar lltima jornada de la campanya fins a les aules del centre perqu, daquesta manera, tots els menors pogueren gaudir i aprofitar aquests coneixements en matria deducaci ambiental, entre els quals es va fomentar, per exemple, el reciclatge i el consum sostenible. Des del passat dia 4, quan es va iniciar la campanya, al voltant de 1.600 escolars han participat en aquesta iniciativa, amb la qual es pretenia que els xiquets i xiquetes aprengueren a respectar el nostre entorn de travs dactivitats, jocs i tallers. Des de la Regidoria de Medi Ambient, estem molt satisfets amb lxit que ha tingut aquesta campanya. Estem molt contents per la resposta tan positiva que hem obtingut, tant dels escolars, com dels seus professors. Tots ells shan bolcat en la participaci i en linters mostrat cap a les activitats que shan proposat. Desprs del suport que hem rebut, hem decidit repetir lany que ve la campanya, per potenciant encara ms aquesta segona edici, amb noves activitats, nous tallers... La nostra intenci s que es consolide, perqu els escolars de totes les edats puguen beneficiar-se daquesta informaci tan til i important, ha manifestat la regidora de Medi Ambient, Manuela Egea. Magradaria agrair la collaboraci que ens ha prestat Protecci Civil, la Policia Local de Sueca, els monitors, el departament de Medi Ambient de lAjuntament i el Consell de la Joventut, perqu les jornades es pogueren realitzar amb xit, conclou Egea. Entre els objectius principals de la campanya estan la consolidaci de les activitats deducaci ambiental que reben en els collegis, ajudant als centres perqu les integren en la seua activitat; laugment de la sensibilitzaci dels alumnes sobre les conseqncies que tenen els nostres hbits diaris en lentorn; o la introducci dels menors en la problemtica ambiental que generen els residus urbans, incentivant-los a consumir duna manera ms responsable. La prxima activitat consistir en un concurs de dibuix.

Almussafes: els Clavaris de la divina aurora 2011-2012 es presenten pblicament


Els nous Clavaris dAlmussafes acaben diniciar la seua presentaci amb la celebraci duna eucaristia conjunta amb els seus companys de lanterior quinta 2010-2011. El passat dia 15 els 34 jvens clavaris entrants i els 20 eixints, juntament amb els seus dos Clavaris Majors van celebrar una festa litrgica multitudinria. Mxim Bou presideix la Junta Directiva dels Clavaris de la Divina Aurora 2011-2012 dAlmussafes que, a les 20 hores del dissabte passat dia 15, es van presentar pblicament i de manera simblica als vens i venes de la localitat. Un total de 34 jvens integren el collectiu que la temporada 2011-2012 sencarregar de commemorar la festa de la Divina Aurora, capitanejats pel seu Clavari Major, Francisco Javier Climent. Amb lobjectiu de fer el trasps oficial de la seua nova responsabilitat com a clavaris els jvens van celebrar un ofici religis juntament amb els seus 20 companys predecessors i el seu clavari Major, Fernando Garca. No obstant aix, la festa es va iniciar amb carcter previ, ja que al ritme dels acords del tabal i la dolaina, els dos grups de clavaris van realitzar un cercavila per la poblaci, on es van presentar pblicament i van demostrar la seua uni davant de la ciutadania.

ACTUALITAT

riBera 11

LHospital de La Ribera obt el premi Best in Class al Millor Hospital en Seguretat Clnica
LHospital Universitari de la Ribera ha obtingut el prestigis premi Best in Class al Millor Hospital en Seguretat Clnica, que sha entregat en el transcurs duna cerimnia celebrada al Palau dExposicions i Congressos de Sevilla. El guard va ser arreplegat pel director gerent de lHospital Universitari de La Ribera, Dr. Manuel Marn, i pel director Organitzaci Assistencial i Qualitat del centre sanitari, Dr. Toms Quirs. LHospital dAlzira ha quedat tamb finalista en altres nou categories dels premis Best in Class, i sha convertit aix en el centre hospitalari que ms nominacions ha obtingut en la sisena edici daquests premis; en concret, ha quedat finalista en les categories de millor servei de Medicina Interna, Nefrologia, Pediatria, Urologia, Psiquiatria, Traumatologia i de millors Unitats de tractament de Esquizofrnia, Diabetis i Dolor. La Seguretat Clnica -o Seguretat del Pacient- t com a objectiu previndre laparici desdeveniments adversos relacionats amb el procs datenci sanitria. Representa daquesta manera una dimensi essencial de la qualitat assistencial, i constitueix una prioritat per a tots els centres sanitaris i sistemes de salut a nivell internacional. Lobjectiu dels Best in Class, als que es presenten els millors hospitals dEspanya, s reconixer pblicament al millor centre dAtenci Primria, al millor el centre dun Pla Integral de Qualitat i Seguretat del pacient, que dacord amb les directrius de lOMS, estableix actuacions en matria de formaci i sensibilitzaci sobre Seguretat del pacient, la posada en marxa de projectes i grups de treball de Seguretat del pacient -com el Grup de Seguretat en UCI- les actuacions efectuades per a promoure ls segur del medicament en hospitalitzaci, la implantaci de protocols de seguretat en el quirfan, les actuacions en matria de control i prevenci de la infecci nosocomial (aquella que es contrau en un hospital), realitzades pel Servei de Medicina Preventiva, o els protocols de cures desenvolupament pel personal dinfermeria en aspectes com lacollida i identificaci de pacients, o la prevenci dlceres i caigudes. El premi al Millor Hospital en Seguretat Clnica se suma als nombrosos reconeixements de qualitat del centre hospitalari, com les quatre rees acreditades per lInstitut dAcreditaci INACEPS, les catorzes certificacions de qualitat ISO 9001, la certificaci en gesti mediambiental ISO 14001, o la recentment obtinguda certificaci en Eficincia Energtica. En aquest sentit, el passat any 2010 el Departament de la Ribera va obtindre la tercera posici entre els 23 Departaments de Salut pblics de la Comunitat Valenciana en lapartat Seguretat del pacient dels Acords de Gesti de la Conselleria de Sanitat.

Curs de guitarra de Jorge lario a almussafes


Un any ms, lAjuntament dAlmussafes ofereix als amants de la msica, i ms concretament als que senten passi pel pop-rock i la guitarra moderna elctrica, una formaci acadmica de qualitat. De fet, des del dia 5 doctubre i fins al prxim dia 9 de maig del 2012, cada dimecres a la vesprada una desena de vens podr descobrir els amagatalls daquest instrument musical de la m de lactual director i cap del Departament de Guitarra Moderna en lespai musical, Jorge Lario. Per a la quarta edici del programa educatiu de guitarra moderna elctrica, convocada des del Departament de Joventut del consistori dAlmussafes, sha triat de nou a un mestre daltura que formar a un total de deu persones majors de 12 anys en el maneig de lesmentat instrument. Un curs diniciaci, que simparteix de 16.30 a 18 hores i un altre de perfeccionament, per al qual sha triat la franja horria de 18 a 19.30 hores, s la nova aposta musical de lajuntament, per a la qual sha fixat un preu general de 10 euros per alumne, que es redueix a 9 euros per a aquells que disposen de carnet jove. Els jvens i adults matriculats en aquesta nova convocatria musical, van iniciar el passat mes doctubre la seua formaci en el Centre dInformaci Juvenil de la m del msic destudi i directe, Jorge Lario, que va comenar la seua trajectria amb el grup Rebolicar.

hospital i als millors serveis o unitats del territori nacional, tant pblics com privats, que busquen lexcellncia en latenci que presten als seus pacients. Enguany han optat a aquests premis 306 serveis sanitaris de tota Espanya. Comproms amb la qualitat i la seguretat del pacient A lhora datorgar aquest premi, el jurat dels Best in Class ha valorat el comproms que lHospital Universitari de la Ribera mant amb la qualitat i la seguretat del pacient, la qual cosa es tradueix en lexistncia en el seu organigrama duna direcci especfica, aix com la implantaci i desenvolupament dun Pla de Qualitat i Seguretat Clnica que segueix les directrius que,

en aquesta matria, estableixen lOMS, el Ministeri de Sanitat i lAgncia Valenciana de Salut en el seu Pla Estratgic de Seguretat del Pacient. Segons ha destacat el director mdic de Qualitat i Organitzaci Assistencial. Dr. Toms Quirs, s un premi a lexcellent labor realitzada diriament pels professionals del Departament de Salut de La Ribera, en el seu comproms per la qualitat i la seguretat del pacient, com ho reflecteixen les prop de 80 comissions i grups de millora existents en lorganitzaci treballant en diferents frums i iniciatives de qualitat i seguretat ha afirmat el Dr. Quirs. El jurat dels premis Best in Class ha valorat lexistncia en

LAjuntament dAlmussafes inicia una campanya de promoci de la bstia ciutadana


3.500 vivendes de la localitat duns trptics que donen les claus per a laccs i s daquest nou espai de participaci ciutadana. Aix mateix, les dependncies municipals, els centres educatius i els establiments comercials de la poblaci tamb podran entregar els esmentats fullets, en els quals lajuntament afirma que el foment de la participaci ciutadana en tots els aspectes de la vida pblica, tant en lmbit civil com a poltic, s lobjectiu principal daquest punt de trobada virtual que incita al dileg entre el consistori i els vens. Dies enrrere, la mxima autoritat municipal, Albert Girona ja va presentar pblicament davant dels representants de les entitats locals aquesta nova iniciativa allegant que tots els vens ens poden fer arribar les seues propostes, suggeriments, queixes o consultes a travs dInternet, unes aportacions que es contestaran directament pels tcnics municipals responsables de cada rea en el ms breu espai de temps possible. Els vens poden utilitzar el servei de la bstia ciutadana accedint a la pgina web www. buzonciudadano.es directament a travs de lenlla habilitat a la web municipal. Participar en la bstia ciutadana s tan fcil com fer un clic i completar un senzill formulari. Una vegada rems, lusuari rebr un correu electrnic per a activar el seu compte, que automticament lhabilitar per a intervindre en la plataforma virtual. La finalitat de la campanya de promoci iniciada aquest mes doctubre a Almussafes, que tamb consisteix en la difusi a travs de cartells informatius, s obtindre el major dinamisme i activitat de la bstia ciutadana. De fet, fins a la data, lalcalde ha respost directament a un total de 14 propostes i consultes realitzades pels vens.

El consistori dAlmussafes vol que els seus ciutadans facen s de la nova frmula tecnolgica, operativa des de mitjans del mes de mar, que els permet comunicar-se directament amb ladministraci local i aix agilitzar les relacions entre totsds i dotar de major transparncia les accions municipals,. Per a aix, aquests dies ha iniciat una campanya informativa de difusi i promoci del servei Bstia Ciutadana, que consisteix en la distribuci per les ms de

12

ACTUALITAT

La process de la Mare de Du de Sales pot ser Patrimoni de la Humanitat el mes que ve


LAjuntament dAlgemes ha presentat el passat 27 doctubre de 2011, la candidatura de la Process de la Mare de Du de la Salut en el I Congrs Internacional de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a Espanya que organitza la Ctedra Misteri dElx de la Universitat Miguel Hernndez, amb motiu de la celebraci del des aniversari de la proclamaci del Misteri dElx com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. La delegaci dAlgemes ha realitzat una ponncia de mitja hora en qu sha projectat el vdeo presentat per a la candidatura de la festa. A ms, lalcalde dAlgemes, Vicent Ramn Garca Mont, ha explicat en una ponncia als assistents en qu consisteix la Process de la Mare de Du de la Salut i ha especificat els detalls que fan que aquesta festa siga nica en el mn. Segons han indicat els organitzadors, es tracta duna ocasi nica per a conixer el funcionament de la UNESCO en matria de patrimoni immaterial i el grau dimplantaci i desenvolupament de les seues poltiques proteccionistes al nostre pas. s per aix que es marquen diferents objectius com ara el desbrinar la poltica marcada per la UNESCO per a lobtenci del reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat, analitzar les diferents manifestacions culturals que a Espanya han obtingut el reconeixement com a patrimoni immaterial i les poltiques dutes dur a terme la cerimnia coincidint amb les dates en qu la UNESCO t prevista la proclamaci dels designats com a Patrimoni de la Humanitat, entre els candidats finalistes, entre els quals es troba la Festa de la Mare de Du de la Salut. Aix mateix, Garca Mont ha subratllat la gratitud de lAjuntament pel suport rebut per la Mancomunitat de la Ribera Alta i de la Delegaci de la Comunitat Valenciana a Brusselles per les gestions realitzades davant de lAjuntament de Brusselles, que han fet possible culminar amb xit les gestions efectuades perqu el prxim 22 de novembre este municipi riberenc vista amb el seu ms fams vestit tradicional un dels smbols de la ciutat de Brusselles i una de les seues principals atraccions turstiques. Garca Mont tamb ha agrat al president i al vicepresident de la Mancomunitat, Cristbal Garca i Juan Ignacio Barrachina respectivament, la seua collaboraci per a tancar els detalls organitzatius i protocollaris amb els representants de lInstitut Cervantes de Brusselles sobre lexposici de la Festa de la Mare de Du de la Salut en lInstitut Cervantes; all els representants riberencs van aprofitar la visita realitzada la passada setmana a Brusselles per a tancar alguns detalls de lesmentada exposici amb motiu de la seua assistncia a una reuni amb la Comissi Europea.

la taula solidria contra el cncer de mama recapta a Benifai 530 euros

a terme per les corresponents administracions per a la seua defensa i salvaguarda, aix com coordinar una acci comuna conjunta per a la projecci i defensa dels patrimonis immaterials espanyols. En este congrs han participat els patrimonis de la humanitat dEspanya com sn: El Misteri dElx, La Patum de Berga, El Silbo Gomero, els tribunals de regants del mediterrani espanyol, el Flamenco, els Castells, El Cant de la Sibilla, la Dieta Mediterrnia i la Cetrera.
La Muixeranga, a Brusselles

El prxim 22 de novembre el Manneken Pis lluir, per tercera vegada en la seua histria, la vestimenta de la dansa de la Muixeranga dAlgemes. Aix es

desprn del comunicat efectuat per lAjuntament de Brusselles, desprs que shaja aprovat la sollicitud efectuada a instncies de lAjuntament dAlgemes en eixe sentit. Ser la tercera vegada que esta esttua de bronze duns cinquanta centmetres situada en el centre histric de Brusselles es muda amb este vestit tradicional. Les anteriors van ser el 19 de setembre de 2009 (en una cerimnia que va comptar amb representacions, in situ, del ball de la Muixeranga) i la segona el 7 de juny de 2010. Lalcalde dAlgemes, Vicent Ramn Garca Mont, ha manifestat la importncia deste esdeveniment, especialment pel fet que lAjuntament de Brusselles ha aprovat la nostra proposta de

De nou, els vens de Benifai han mostrat la seua cara ms solidria. 530 euros ha sigut la quantitat econmica que sha recaptat en la taula petitria contra el cncer de mama que sha organitzat des de lAjuntament de Benifai. La recaptaci anir destinada a la Junta Provincial contra el Cncer de Valncia per a invertir en els projectes mdics que duen a terme per a avanar en la investigaci contra aquest tipus de cncer. Durant tot el mat desenes de vens es van acostar fins a la taula instal.lada a la Plaa Major per a aportar el seu gra darena en la lluita contra aquesta malaltia. Com cada any la Junta Local contra el Cncer, presidida per lalcaldessa de Benifai Amparo Arcs amb la col.laboraci de les regidores i persones que shan acostat tamb han participar en aquest acte, du a terme diverses taules petitries amb la finalitat de recaptar fons econmics destinats als avanos mdics contra aquesta malaltia.

el PATER presenta el Pla estratgic de les empreses i el comer de Guadassuar


El Pacte Territorial per lOcupaci a la Ribera (PATER) i lAjuntament de Guadassuar han presentat el Pla Estratgic Collectiu de les empreses i el comer de Guadassuar, elaborat amb lobjectiu de revitalitzar i augmentar la competitivitat dels sectors productius daquest municipi de la Ribera. El treball per al disseny daquest pla ha estat realitzat en diverses sessions per empresaris locals, representants institucionals de lajuntament, tcnics del PATER i lAgncia dOcupaci i Desenvolupament Local (AEDL). El programa dacci tractar de promoure el treball en equip entre lempresariat i les institucions, una major implicaci de tots els agents socioeconmics, la modernitzaci de les empreses mitjanant la formaci adequada i una major capacitat de comunicaci del sector productiu local. Durant el disseny daquest pla, que es va iniciar el passat mes de gener, sha treballat en diversos aspectes relacionats amb limpuls del sector comercial a Guadassuar. En aquest sentit es va realitzar una anlisi inicial dels punts forts i febles de les empreses locals. Entre les fortaleses destaquen la joventut per una banda dels propietaris dels negocis, ms formats i amb una major capacitat per a la gesti econmica del negoci, la motivaci existent dun grup dempresaris, lexistncia duna targeta del comer local amb possibilitat de finanament, la disponibilitat de connexi a Internet de la majoria dels negocis existents i els bons contactes externs amb associacions empresarials daltres municipis llindants. Per la seua banda, les majors debilitats sn la fugida comercial cap a les grans superfcies dAlzira, la inexistncia dun pla de formaci global que atenga a les necessitats de professionalitzaci del sector, lescassa visi a curt i mig termini i la inexistncia duna estratgia global de comunicaci. En el pla es marquen diferents accions que ha demprendre lempresariat de Guadassuar, com el desenvolupament daccions formatives que capaciten els propietaris i propicie una gesti professionalitzada de les PYME. Aix mateix el pla assenyala uns aspectes concrets per a la formaci, com punts de venda, formaci en qualitat de servei i atenci al client i la formaci estratgica, econmica i financera. A ms, el pla indica especficament aquelles activitats que han de tenir-se en compte per a la modernitzaci i professionalitzaci de les PYME, com la cartelleria adequada, sistemes de gesti eficients, coneixement especfic dels productes, bases de dades de clients, sistemes de pagaments per targeta i ajornat, posicionament, calendari promocional i el capital organitzatiu del projecte estratgic. El document presenta altres propostes dacci, com la capacitaci per al lideratge i habilitats directives de lempresariat, lincrement de la rendibilitat de les PIME de Guadassuar, etc.

ACTUALITAT

riBera 13

Almussafes homenatja els seus majors


LAjuntament dAlmussafes va despedir, diumenge 23 doctubre, ledici 2011 de lHomenatge a la Tercera Edat amb la missa que es va oficiar en lesglsia parroquial Sant Bartomeu i amb el dinar de germanor posterior, que va tindre lloc en el pavell poliesportiu municipal, cita multitudinria que en la present edici ha reunit de nou a quasi un miler de jubilats i pensionistes. El president de la corporaci, Albert Girona, la regidora de la Tercera Edat, Esperanza Carbonell, el president provincial de la U.D.P., Jos Sanchis i el president de lAssociaci de Jubilats i Pensionistes dAlmussafes, Francisco Ruiz, van presidir lemotiu acte de clausura de la festivitat dedicada als majors. La gala de germanor tamb va comptar amb la presncia de les autoritats locals, la reina de les Festes, aix com el president i secretari comarcal dels jubilats, entre altres invitats. Durant lacte oficial, lexpresident de lAssociaci de Jubilats i Pensionistes, Antonio Villalba, al capdavant de lentitat durant ms de 13 anys i el matrimoni ms major de la localitat, Ramn Magraner i Mercedes Iborra, de 92 i 88 anys dedat, respectivament, van ser objecte de sengles reconeixements pblics per part del consistori municipal. A ms dels comensals que es donaren cita en el pavell, lajuntament tamb va fer partcips de la festa de clausura a ms dun centenar de jubilats afectats per condicionants fsics que els impossibilitaven el desplaament fins al lloc del menjar, ja que els voluntaris de protecci civil es van encarregar, un any ms, de distribuir mens en tots els seus domicilis durant el mat. Daltra banda, lalcalde, Albert Girona, junt amb la regidora de la Tercera Edat, Esperanza Carbonell, i el president de lAssociaci de Jubilats i Pensionistes, Francisco Ruiz, shan desplaat als domicilis de les dues venes centenries de localitat. Francisca Lerma i Enriqueta Blay, ambdues nascudes lany 1911, han dialogat amb les au-

Les dames de Santa Ceclia de Benifai fan una donaci dinstruments


Lassociaci Dames de Santa Ceclia de Benifai es va reunir com de costum en un tradicional berenar unes setmanes abans de la festivitat de la patrona dels msics, festivitat que tindr lloc a Benifai el cap de setmana 12 i 13 de novembre. El berenar va servir per a fer entrega a la banda de la societat dels instruments que enguany han donat per als msics locals. Desprs de tot un any de treball per part de lassociaci entre quotes, rifes, activitats i loteries per fi, i un any ms, han aportat la seua col.laboraci a la Societat Musical de Benifai. En aquest acte davant de ms dun centenar de scies es va fer entrega de tres trompetes, dos trombons i dos saxos, a ms de regalar una peana per a la imatge de la patrona dels msics. Tot valorat en 3.500 euros. La presidenta de lassociaci Amparo Montagut va voler a ms de reconixer la tasca de les scies i vens amb les aportacions realitzades durant tot lany la donaci econmica de lempresa Roquette, 500 euros que han vingut molt b per a ajudar en aquesta donaci dinstruments. Cada any lassociaci obsequia lentitat amb la compra de nous instruments perqu els educands vagen perfeccionant els seus coneixements musicals. Daquesta manera, lassociaci de Dames de Santa Ceclia han acomplit un any ms el seu objectiu, treballar col.laborant amb un desembossament econmic important per a la societat musical i millorar aix la qualitat educativa de la msica a Benifai.

toritats locals durant la visita institucional, en la qual tamb han participat els familiars i amics de les dos, i shan emocionat amb el detall commemoratiu que sels ha entregat. Aix mateix, el consistori municipal ha homenatjat els jubilats

que enguany celebren el seu 90 aniversari, i ha obsequiat Elvira Ferrs, Vicente Grau, Inocencio Recuenco, Concepcin Romeu, Maria Martnez i Vicenta Sebasti amb una placa commemorativa en reconeixement a la seua longevitat. parlat de larreplega de fem i residus, aix com de loferta docupaci i la possibilitat destar connectats els tres municipis a lhora doferir i demanar ocupaci. No sha deixat de costat la Cultura, ja que sha concretat la creaci duna xicoteta comissi formada pel regidor de Cultura de cada municipi perqu es faa una proposta ferma dactivitats culturals, ja siguen exposicions, obres de teatre, espectacles musicals, etc., que es desenvolupen en els tres municipis. Desprs de veure com funciona aquesta experincia es pretn materialitzaren altres mbits com lesportiu.

Alzira, Carcaixent i Algemes es reuneixen per mancomunar serveis


Els alcaldes dAlzira, Elena Bastidas, Carcaixent, Lola Botella i Algemes, Vicent Garca, shan reunit per a estudiar els diferents serveis que poden compartir els tres municipis amb lobjectiu destalviar i abaratir costos. Esta primera reuni ha sigut una presa de contacte en qu els tres alcaldes han aportat idees per a estudiar qu s el que pot aportar cada municipi per a compartir serveis, i per a veure si estes idees sn factibles o no per a materialitzar-les i dur-les a terme. A aquesta aportaci per part dels alcaldes caldr afegir els informes de viabilitat per part dels tcnics i altres de pertinents. Un dels temes que sha tractat ha sigut el de la grua, proposat per lalcaldessa dAlzira, que sutilitzar conjuntament entre Alzira i Carcaixent. Un altre ha sigut el de lestalvi energtic, com que el contracte elctric ven a final dany es pretn estudiar si al fer una licitaci conjunta sabarateix el cost de la llum per als Ajuntaments. Tamb sha

14

ACTUALITAT

El PSOE denuncia que els deutes de la Generalitat i la Diputaci amb Alzira podrien superar els quatre milions
El Secretari dOrganitzaci dels Socialistes alzirenys, Fernando Pascual, considera que la forma de gestionar els diners dels alzirenys per la Sra. Bastidas, t molt a desitjar. La seua gesti es pot qualificar de runosa ja que no defensa els interessos dels ciutadans. Segons Pascual el deute que tenen les diferents Conselleries amb lAjuntament dAlzira, podrien ser deutes danys anteriors, que ja haurem pagat els alzirenys amb els nostres impostos. Aquestes prctiques no shan de consentir. Els diners dels alzirenys shan de destinar a millorar la qualitat de vida i no per a pagar els deutes del Govern del Partit Popular. Pascual considera que la gesti econmica de lAlcaldessa dAlzira, ens est duent a la runa sense merixer-ho. Perqu si els alzirenys paguem el que no ens correspon estem llevant aquests diners que podrien destinar-se per a moltes altres coses que sn necessries per als ciutadans. Pascual manifesta que lactitud de lAlcaldessa dAlzira, no est la ciutat, ja que intenta en les seues manifestacions enganyar els ciutadans quan reclama al govern central ms finanament i consenteix amb el seu mutisme que la Generalitat Valenciana es burle dels alzirenys. El dirigent socialista creu que en aquesta poca de crisi global, el que ms importa als ciutadans s que es genere ocupaci i sobretot que es gestionen b els recursos econmics. No s el moment damagar la realitat, s el moment de dir la veritat als alzirenys. Per aix han de saber que estem pagant amb els nostres impostos el balafiament del Govern Valenci del PP i ara no poden pagar els seus deutes, aqueixa s la veritat, que lAlcaldessa dAlzira vol amagar. Segons Pascual el grup socialista ha presentat un escrit perqu sinforme amb detall dels deutes que actualment t la Generalitat i la Diputaci de Valncia amb lAjuntament dAlzira. Aix sabrem tota la veritat sobre la gesti econmica del Partit Popular a lAjuntament dAlzira.

La Junta contra el Cncer dAlmussafes recapta 4.000 euros


La Junta Local contra el Cncer dAlmussafes ha celebrat la collecta general ordinria coincidint amb la celebraci del Dia Mundial del Cncer de Mama. Ajudans, ajudat ha definit de nou les dues jornades solidries que han concls amb una arreplegada de fons que quasi ha superat la xifra de 4.000 euros. La Junta Local contra el Cncer dAlmussafes, presidida per la primera tinent dalcalde, M Carmen Santos Juanes, acaba de celebrar la tradicional campanya de la collecta. Les voluntries han dedicat dues jornades a la campanya petitria 2011 que, un any ms, ha incls la distribuci de vidrioles verdes per les diferents zones del nucli urb durant el divendres 14, aix com la installaci de la taula petitria enfront de la Casa Consistorial, activitat realitzada durant el mat de dissabte passat dia 15. Els donatius han ascendit a 1.500 euros que es destinaran al finanament dels diferents projectes que sestan desenvolupant en lactualitat per part de lAssociaci Espanyola contra el Cncer. A aquesta xifra cal sumar el xec per valor de 480 euros que lagncia de viatges Amazona ha entregat a la junta local en la present collecta.

sent la ms correcta Perqu no est reivindicant al Govern de la Generalitat que abone els seus deutes amb els alzirenys. No s possible que lapatia i el servilisme partidista de la nostra mxima autoritat ens duga al caos econmic en el nostre Ajuntament, no podem ser els que suportem la dolenta gesti del PP en la Generalitat. Pascual qualifica de caradurisme poltic lactitud de la Sra. Bastidas com Alcaldessa de

ACTUALITAT

riBera 15

Ms de 400 alumnes inicien el curs en lEPA dAlmussafes


El passat dia 3 doctubre el Centre Municipal de Formaci de Persones Adultes dAlmussafes va inaugurar el curs educatiu 2011-2012 amb un total de 405 alumnes, 94 vacants i una llista despera que ascendix a 49 peticions. De nou, lescola oferta nou programes formatius als sollicitants. Lescola dadults dAlmussafes ha obert les seues portes al curs 2011-2012 amb 405 estudiants que han optat per formar-se en algun dels nou programes impartits per les sis professores del centre. Cada vesprada, de dilluns a divendres des de les 15.30 i fins a les 21 hores, les dependncies somplin destudiants dAlmussafes i de localitats venes que aposten per continuar la seua formaci en alguna de les nou especialitats proposades al centre , que precisament enguany commemora els seus primers 25 anys dexistncia. Els tres nivells de formaci bsica oferits en el present curs compten amb 30 alumnes matriculats i 22 vacants. Per la seua banda, els dos estadis del Graduat en Educaci Secundria han esgotat les 80 places oferides, formant-se una llista despera de dotze alumnes. Un fet semblant ha ocorregut amb el curs daccs a Cicles Formatius de Grau Superior, que tamb ha consumit les 30 places i compta amb set

Sueca rep amb fervor la Mare de Du dels Desemparats


persones en llista despera. Laccs a la Universitat per a majors de 25 anys disposa en aquests moments de cinc vacants i els quatre programes de valenci compten amb 87 alumnes, 8 peticions en llista despera i 33 encara buides. Aix mateix, tant el castell com el valenci per a immigrants disposen en lactualitat dalgunes places disponibles, en contrapartida als quatre cursos dangls oferits que es troben en plena ocupaci i amb 22 persones a lespera de plaa lliure. Finalment, els tres nivells dinformtica - els nics que simparteixen en horari matinal - tamb es troben en el lmit de la seua capacitat, al disposar tan sols de 10 llocs lliures. El fet que este nou curs lectiu, lAjuntament dAlmussafes haja aplicat una taxa de matrcula de 30 euros per als cursos dangls i informtica, aix com per als accessos als cicles formatius i a la Universitat per a majors de 25 anys, amb lobjectiu de reforar el comproms de les persones que formalitzen la matrcula, i evitar aix que es produsquen abandonaments a mitat de curs mentres han quedat vens sense plaa, ha suposat una lleugera reducci de les peticions, ja que el curs anterior es va iniciar amb 481 alumnes. No obstant aix, des del consistori municipal es valora molt positivament esta mesura, ja que amb ella ens assegurem una major fidelitzaci dels estudiants inscrits. El municipi de Sueca ha viscut la visita histrica de la Mare de Du dels Desemparats, amb motiu del 650 aniversari de la troballa de la imatge de la seua patrona, la Mare de Du de Sales. Durant tres dies, centenars de ciutadans han acompanyat la imatge de la Geperudeta en els diversos actes programats per la Junta Major de Confraries, que lhan portada a travs dels carrers del municipi. Divendres passat va ser rebuda a la ciutat en la Residncia Sant Josep per a persones majors per les autoritats civils (representades per lalcalde, Salvador Campillo, i una gran representaci del govern local i la corporaci municipal) i eclesistiques. En eixos primers instants de la visita, va poder comprovar-se ja la gran devoci que sent Sueca cap a la Mare de Du dels Desemparats, que va ser acompanyada en process per una multitudinria comitiva fins a lesglsia de la Mare de Du de Ftima. El dissabte 8 doctubre va tindre lloc el pelegrinatge de la Junta Major de Confraries fins a la Real Esglsia de la Mare de Du de Sales i, tot seguit, va ser portada en process, de nou recorrent els carrers de la ciutat, fins a lesglsia de la Mare de Du de Ftima. El diumenge va tindre lloc lacomiadament oficial des de lAsil dAncians de Sueca on es van viure moments molt emotius que van demostrar, una vegada ms, la gran devoci que senten els ciutadans i ciutadanes de Sueca per la Geperudeta.

Joan Baldov portar la veu de Xquer Viu al Congrs


Lassut de Fortaleny s el lloc que sha triat per a la trobada de Joan Baldov, candidat de Comproms a les Eleccions Generals, amb lassociaci ecologista Xquer Viu aquesta vesprada a les 18:30 hores. En la reuni, Joan Baldov, ha assumit com a part del programa electoral de la Coalici Comproms-Equo les mesures emmarcades en els postulats de la Nova Cultura de lAigua i reinvindicades per Xquer Viu. Aquestes mesures estan en la lnea establerta per la Directiva Marc de lAigua per tal davanar cap a una nova cultura de laigua i un nou model socioeconmic respectus amb la natura i les persones.

16

| Economia |
Limpagament, el problema ms greu de les empreses de la comarca
La falta de clients i els deutes que pateixen les empreses sn els principals problemes als quals senfronta el teixit productiu de la Ribera, segons desvela aquest estudi. El collectiu dempresaris, tant dmbit generalista com els que treballen en els nous jaciments docupaci, pensa en un 24,34% que la falta de clients s la seua major preocupaci. Li segueix com a principal problema, amb un 17,1%, els impagaments que han dafrontar, mentre que el 17,01% creu que la falta de finanament s la major dificultat per a lempresa. La incertesa econmica en general, la falta de liquiditat i les dificultats per a lexportaci o promoci dels productes i serveis sn altres obstacles que troben. Si es distingeix entre les respostes oferides per les empreses generalistes i les que treballen en els nous jaciments docupaci existeixen algunes diferncies mplies, com en el cas dels impagaments, que s considerat com el principal problema per al 26,06% dels empresaris en general, mentre que aquesta mateixa qesti noms preocupa al 8,05% de les empreses que treballen en els nous jaciments docupaci. Per la seua banda les AEDL de la comarca que han participat en aquesta anlisi coincideixen a considerar la falta de clients i els impagaments com els principals problemes que han de superar les empreses de la comarca. Quant a altres aspectes de la situaci econmica en general, un 27,1 % de les persones enquestades opinen que es recuperar el nivell de creixement anterior en lany 2014, un 24,8% en lany 2013 i un 23,86% en lany 2016. Tan sols un 2,43% considerava que la recessi econmica se superaria en lany 2012. En aquest punt tamb existeixen diferncies entre els protagonistes dels sondejos, ja que segons el 39,1% del empresariat en general no va a millorar la conjuntura econmica fins a lany 2016, en contrast amb les previsions ms optimistes de les AEDL i dels empresaris dels nous sectors. En referncia especfica a la recuperaci de les empreses a la comarca, el 32% del teixit productiu jutja que lany 2014 ser el de la millora dels resultats. En aquest sentit, tan sols el 2,75% dels negocis consultats afirmava que lempresa ofereix un volum de facturaci mxim i per tant no han patit la crisi.

la xifra sextrau de lestudi que ha realitzat el Pater sobre la situaci dels aturats

Un 47% dels aturats de La Ribera no tenen esperances de trobar ocupaci


Un 47% de les persones aturades que han estat enquestades pel pacte Territorial per lOcupaci en la Ribera (PATER) no tenien cap perspectiva futura de trobar una ocupaci. Aquest sondeig sha realitzat sobre 200 persones sense ocupaci en el context de lestudi titulat La persona demandant docupaci a la Ribera. Situaci i necessitats dels sectors productius de la Ribera i noves oportunitats docupaci en sectors emergents, on es reflecteix lopini dAgncies dOcupaci i Desenvolupament Local (AEDL), persones aturades, empresariat en general i negocis relacionats estretament amb els nous jaciments docupaci. El perfil de les 200 persones aturades que han estat enquestades es caracteritza per un nivell destudis que en la majoria dels casos no supera leducaci obligatria, circumstncia que coincideix amb la realitat que mostren les xifres datur de la Ribera de lltim mes de setembre, que indiquen que el 64,6% de les 30.153 persones en atur no compten amb la titulaci de graduat escolar, que sobt en finalitzar lEducaci Secundari Obligatria (I.S.O.). En el moment que es va realitzar lenquesta, el 24% de les persones preguntades estaven entre un i tres mesos en situaci datur, el 21% es trobaven ms dun any i mig aturades, el 15,5% estaven entre 3 i 6 mesos i el 13,5% entre un any i any i mig. A ms, el 50,5% reconeixia que no estava cobrant cap tipus de prestaci per atur. El sondeig tamb centra la seua atenci en el nombre de persones de la llar en edat de treballar i en situaci datur. En aquest sentit, en el 50,5% dels casos havia una persona de la casa en latur, en el 31% la realitat indicava que dues persones de la llar en edat de treballar estaven aturades i en un 11% es donava la circumstncia que tres persones del nucli familiar no tenien ocupaci. Quant a lltim contracte del que havien gaudit els aturats enquestats, un 30,5% indicava que el seu ltim treball havia tingut una durada entre un i tres mesos, el 21% tenia un contracte de ms dun any, un 9% havia estat contractat per menys dun mes i el 9% afirmava que mai havia estat contractat. Aix mateix, el 84,5% de les persones sondejades indica que la seua situaci est directament relacionada amb la crisi, enfront del 15% que admetia que la crisi no t gens que veure amb el fet dhaver perdut locupaci.

En referncia a les expectatives futures, el 53,5% dels enquestats estaria disposat a desplaar-se fins a 50 quilmetres per a anar a treballar, el 33% indica que aniria on fra necessari, el 10,5% no acceptaria un treball si ha de traslladar-se a altre lloc i el 3% viatjaria fins a 200 km de casa si fra necessari. La perspectiva de trobar treball se centra en lany 2014, ja que el 25% de les persones preguntades preveu que en aqueix any latur descendir fins al 15%. Respecte a les necessitats formatives de les persones aturades que han participat en lestudi, el 25,99% dels enquestats apunta que la seua aspiraci s espe-

installador dequips denergia renovables sn les millor valorades per agents socials i empresarials de La Ribera, segons sarreplega en lestudi. Daltra banda, els cicles de Formaci Professional millor considerats sn els relacionats amb sanitat, energia i aigua, electricitat i electrnica, installaci i manteniment, informtica i comunicacions i hostaleria i turisme. Quant al tipus destudis amb major eixida laboral, el 70,1 % de lempresariat i de les AEDL entrevistats opina que el fet de trobar una ocupaci no depn solament del fet dhaver estudiat una carrera universitria o un cicle de FP, sin que el ms de-

opcions anteriors. El coneixement sobre el nivell de contractaci dels participants en aquest tipus de tallers s dispar. Mentre el 63,25% de les AEDL coneixia alguna empresa del seu municipi que ha contractat a persones provinents daquest tipus diniciatives, tan sols el 9,1% del empresariat generalista havia contractat alguna vegada a alumnes procedents daquests tallers. En relaci a les majors manques detectades en les persones que cerquen un lloc de treball el 28,36% de les persones enquestades destaca la poca prctica laboral, el 24,73% opina que mancada coneixement de les noves

El 84,5% de les persones sondejades indica que la seua situaci est directament relacionada amb la crisi, enfront del 15% que admetia que la crisi no t gens que veure amb el fet dhaver perdut locupaci
cialitzar-se encara ms en el seu sector de treball, per al 21,15% la seua major preocupaci s millorar la seua formaci acadmica, el 20,26% pensa a canviar totalment de sector en el qual treballa, mentre que el 15,86% i el 14,54% pensa a millorar el seu maneig de programes informtics i idiomes, respectivament. Finalment, ats que en lestudi tamb es tracta els nous jaciments docupaci, el 53% dels aturats preguntats no havia escoltat parlar dels nous sectors emergents. Nous jaciments amb eixida Especialitats en escoles taller com atenci geritrica, ajuda a domicili, installador de sistemes denergia solar trmica i cisiu s lespecialitat en la qual shaja format la persona. En aquest mateix sentit, un 19,2% considera que existeixen ms oportunitats laborals si sha estudiat FP i un 10,5% creu que s millor per a trobar treball haver cursat una carrera universitria. Lexecuci de diferents escoles taller a la comarca han aportat, segons el parer dels collectius enquestats, diferents resultats. Daquesta manera, el 56,13% opina que aquests cursos ofereixen m dobra qualificada, mentre que el 20,43% estima que mitjanant aquests tallers no sobt una bona qualificaci com treballador. El 23,4% de les persones preguntades no es va decidir per cap de les dues tecnologies i el 19,10% subratlla labsncia de competncies humanes per al desenvolupament del treball, aspecte que est per sobre del domini didiomes, considerat com el principal obstacle per a un 10,87% de les persones enquestades. Respecte a la formaci que les empreses ofereixen als seus treballadors, el 40,9% del empresariat consultat afirma que el seu negoci arriba a acords amb empreses privades per a la preparaci de la plantilla, un 41,35% dels negocis ofereixen directament aquesta formaci a les persones contractades, el 9,55% realitzava cursos a travs dorganitzacions empresarials i el 5,9% mitjanant els sindicats.

ECONOMIA

riBera 17

El PATER publica una guia sobre oportunitats laborals en el turisme


El Pacte Territorial per lOcupaci en la Ribera (PATER) ha presentat una guia sobre nous jaciments docupaci relacionats amb el turisme, en la qual es detallen set activitats econmiques daquest sector, els requisits econmics del negoci i el perfil professional que es precisa per a emprendre els diferents tipus dempresa descrits. La realitzaci daquest manual ha comptat amb la collaboraci de les Agncies dOcupaci i Desenvolupament Local (AEDL) i Riberaturisme, lens autnom per a la promoci turstica de la Ribera. La publicaci sestructura al voltant de set fitxes descriptives, que es corresponen amb set ocupacions turstics que, segons el parer dels tcnics del PATER i Riberaturisme poden ser viables a la Ribera: empresa de turisme actiu, guia comarcal, animador turstic, restauraci, promotor dallotjament especialitzat en agroturisme, gestor de desenvolupament dactivitats en agroturisme i agent de viatges receptiu. Lelaboraci daquesta guia sha realitzat amb la finalitat doferir una informaci detallada a aquelles persones emprenedores que vulguen crear una empresa relacionada amb serveis turstics i vulguen preveure les despeses que comportar, els ingressos i els beneficis finals, ha assenyalat el president del PATER en funcions, Juan Ignacio Barrachina. Cadascuna daquestes fitxes cont la informaci bsica per a desenvolupar el negoci proposat. Daquesta manera, es realitza una introducci que inclou la descripci bsica del lloc de treball, les competncies i habilitats que requereixen, el mercat de treball i lexperincia que es precisa. Tot seguit es realitza una anlisi econmica i financera, en la qual es detalla quantitativament i amb conceptes detallats la inversi inicial, les despeses anuals i les despeses variables, la previsi dingressos i el benefici de lactivitat. Aix mateix sinclouen pgines web, on els interessats en aquest tipus de negoci poden ampliar els seus coneixements. El llibre editat ja sha distribut entre les AEDL amb la finalitat que aquests agents docupaci informen les persones interessades que sacosten a aquests serveis municipals. En aquest sentit, i segons lestudi elaborat pel PATER La persona demandant docupaci a la Ribera. Situaci i necessitats dels sectors productius de la Ribera i noves oportunitats docupaci en sectors emergents. El 52% de les AEDL afirma haver ats a promotors didees empresarials relacionades amb els nous jaciments docupaci, per que els emprenedors daquestes idees presenten mancances, com labsncia duna formaci relacionada amb la proposta empresarial o un pla dempresa poc definit. Daquesta manera, a travs de la publicaci es pretn oferir una informaci bsica, una referncia perqu la persona emprenedora conega les dades bsiques duna idea empresarial abans demprendre-la, ha indicat Barrachina, que ha informat que aquesta guia es pot obtenir a travs de la pgina web del PATER, www.pater.es.

REUNI.- El director general dInternacionalitzaci, Daniel Marco, sha reunit amb el president del Consell Regulador del Caqui Ribera del Xquer, Cirilo Arlandis i el seu Secretari General, Rafael Perucho per a comentar la situaci del sector i les diferents actuacions en matria dinternacionalitzaci. LIVEX mant una estreta relaci amb el Consell Regulador a travs de la signatura dacords de collaboraci per a donar suport al desenvolupament dactuacions en els mercats exteriors.

Almussafes sollicita lampliaci del parc industrial Joan Carles I


El consistori dAlmussafes sha fet eco de les peticions formulades per diferents empreses en els ltims anys i ha emprs les accions necessries perqu el SEPIVA tramite els preceptius instruments urbanstics que permeten lampliaci del Polgon Industrial Joan Carles I. Tots els grups municipals han donat llum verda a la proposta de lalcaldia amb qu es pretn generar major riquesa i ocupaci en la poblaci, a ms dobtindre la diversificaci de lactivitat industrial del parc. El parc industrial Rei Joan Carles I dAlmussafes, promogut per la Generalitat Valenciana, a travs del SEPIVA, inicialment en una primera fase executada en 1995 i ampliat lany 2001, compta amb les condicions idnies per a continuar expandint-se en un futur molt prxim. Es tracta dun polgon estratgic que basa la seua localitzaci en la seua proximitat a la Factoria Ford i en criteris molt estrictes daccessibilitat, existncia de serveis, capacitat territorial i mnima vulnerabilitat. Aix mateix, lactivitat econmica del parc es veu reforada per la Xarxa Logstica de la Comunitat Valenciana, per la seua inserci en importants xarxes de comunicaci i perqu suposa la potenciaci necessria del ferrocarril de mercaderies i el futur corredor mediterrani. I, finalment, es

tracta dun polgon pioner quant a ls de les noves tecnologies, com el transport aeri a travs drees de reserva logstica de materials al centre de producci o la fibra ptica, entre altres. Totes estes condicions deconomia sostenible, aix com el fet que en lactualitat, i donada la seua gran qualitat, el parc industrial es trobe al lmit de la seua capacitat, ja que prcticament no queden parcelles lliures, ha portat la mxima autoritat municipal a proposar formalment davant de la Generalitat la necessitat de procedir a la seua ampliaci. Ens trobem de nou en una conjuntura expansiva per a lentorn de lautombil, ja que lany que ve Ford procedir al llanament dels dos nous models, la mateixa que va justificar la

creaci del polgon lany 1995, argumenta lalcalde, Albert Girona. En els ltims mesos, shan produt eixides del polgon dalgunes empreses auxiliars de lautombil o dedicades a la logstica, davant de la impossibilitat dampliaci. Per aix, durant la sessi plenria celebrada el dia 6 doctubre, lequip de govern i loposici van adoptar lacord de sollicitar a la Conselleria dEconomia lexpansi del parc industrial dAlmussafes, incloent en la proposta el pla grafiat del sl industrial de 330.000 metres quadrats, emplaat en la partida de Montaana, que podria destinar-se a lampliaci, encara que les negociacions posteriors amb el SEPIVA seran les que determinaran la millor localitzaci.

18

| Esports |

El conjunt infantil del CEGA Almussafes obt lor en el Trofeu Internacional Vitry Cup 2011
en primera persona de la segona convocatria daquest ja consolidat trofeu internacional. A la vesprada, el Vitry Cup 2011 va incloure una competici internacional individual, amb la participaci de gimnastes russes, ucraneses i catalanes, aix com una Gala de Gimnastes, en la qual Elena Vitrichenko, nou vegades campiona del mn, medalla olmpica de bronze i dotze vegades campiona dEuropa, va oferir una emotiva exhibici en homenatge a sa mare i entrenadora. Anteriorment, el dissabte 15 doctubre, les gimnastes infantils del CEGA Almussafes Enya Sospedra, Lluna Magraner, Mireia Sim, Claudia Nicola i Ins Merino van integrar el conjunt infantil que es va desplaar fins al Pavell Poliesportiu de Xbia, per a medir-se davant els set conjunts participants en el campionat autonmic del nivell nacional base. La perfecci en la pista els va valdre a les joves gimnastes del club lobtenci de la medalla de plata, un xit que els ha assegurat la passada directa al Campionat dEspanya de base, que se celebrar a Santander entre el 24 i el 27 del prxim mes de novembre. El conjunt infantil ja est preparant la seua exhibici en pista per al citat esdeveniment esportiu en el qual sespera la participaci dalmenys 15 conjunts representants de diferents comunitats autnomes.

El Club de Gimnstica Rtmica Roquette Benifai campi autonmic en benjam


El cap de setmana del 15 doctubre es va celebrar en la ciutat alacantina de Xbia la fase autonmica del campionat dEspanya base de conjunts i nacional mascul. La participaci de les gimnastes benjamins del club Roquette Benifai Marta Vicente, Rut Rodrguez, Alma Martorell, Carla Zaragoz i Marta Lihan Sabater va convncer al jurat i desprs de la seua exhibici van obtindre el ttol de campiones autonmiques. La participaci del club no sols va quedar en este bon lloc, tamb van obtindre la quinta plaa en la categoria alev amb les gimnastes Paula Tudela, Teresa Pellicer, Dana Garca, Andrea Orejudo, Paula Bosch i Ruth Sanblas. Des del club assenyalen a ms que per primera vegada vam participar en la modalitat masculina amb el gimnasta Juan Prez de la categoria jnior que va aconseguir penjar-se quatre medalles de plata en els aparells de aro, pilota, maces i cinta, obtenint aix el subcampionat. Ara la mirada esta posada en la prxima participaci del club amb els dos conjunts de benjam i alev i Juan Prez en la fase nacional que se celebrar a finals de Novembre a Santander. Daltra banda, La localitat valenciana de Llria va acollir diumenge passat la fase provincial del campionat dEspanya absolut de conjunts i de nou la presncia de les gimnastes del Club Roquette Benifai no va deixar indiferent el jurat. Les entrenadores Xelo Navarro, Marta Navarro i Vernica Montaner coincideixen a destacar que el club benifaionense va ser el de major participaci en el certamen esportiu i al mateix temps el de major puntuaci i triomfs. I aix va ser, en total es van aconseguir dos ors en les categories dalev i senior amb les gimnastes Maria, Teresa, Carolina, Mireia, Rechel, Eli, Jessi, Alba, Susana i Aina. Desprs deste primer gran triomf encara quedaven altres per arribar, el de plata per a les jniors Ana Mara, Mar, Mara, Sheila, Carla i Ana, seguit del bronze que van aconseguir desprs de la seua exhibici les gimnastes infantils Laura, Ana, Ainhoa, Helena, Celia i Laura. I la participaci va ser mplia en participants i en modalitats. Van aconseguir controlar a la perfecci les pilotes, els aros, les maces i les cintes. Una puntuaci en conjunt que els va atorgar al club el ttol de campi provincial amb qu eixiran a competir el prxim 12 de novembre a Riba-roja on es disputar la fase autonmica del campionat nacional.
Un nou ttol esportiu

El Club Esportiu de Gimnstica dAlmussafes (CEGA) ha inaugurat la temporada de conjunts amb un xit rotund en la segona edici del Trofeu Internacional Vitry Cup de gimnstica rtmica. De fet el seu conjunt infantil, que precisament debutava en el torneig celebrat el passat cap de setmana, va aconseguir la primera plaa del podi, superant a clubs com els consolidats CR Montigala i Muntanyenc de Catalunya, que van finalitzar en segona i tercera posici, respectivament. El passat 1 doctubre les gimnastes infantils del CEGA Almussafes Denisse Portols, Maria Garrido, Maria Di Girolamo, Sandra Vay, Sandra Rico i Elena Grau van integrar

el conjunt infantil que es va desplaar fins al pavell Poliesportiu de Blanes (Girona), per a participar-hi davant duna gran quantitat de conjunts nacionals en el II Trofeu Internacional Vitry Cup, convocat in memoriam de la gran entrenadora internacional Nina Vitrychenko, recentment difunta. El conjunt va realitzar el seu debut en competici amb gran precisi en lobtindre la medalla dor en categoria infantil absoluta, per davant dimportants clubs catalans com el CR Montigala i el Club Muntanyenc. La primera plaa del podi ha omplit de satisfacci les entrenadores i la resta de membres del club CEGA Almussafes, els quals van gaudir

Este nou ttol se suma als aconseguits fa poques setmanes a Xbia. En esta fase autonmica del certamen nacional les benjamines del club van aconseguir el ttol de campiones autonmiques i en la modalitat masculina el club va aconseguir amb el gimnasta Juan Prez en jnior el subcampionat.
Campi autonmic benjam

Presentaci de lEscola de Futbol Base


El poliesportiu de Benifai va acollir divendres passat la presentaci oficial dels ms de 140 jugadors que integren lescola de futbol base del CE Benifai en les seues diferents categories. Jugadors dentre 6 i 17 anys formen part daquesta escola base on laprenentatge i el bon joc formen part duna disciplina esportiva necessria per a crear nous valors. Lalcaldessa de Benifai i membres de la corporaci municipal van saludar un a un a tots els jugadors que hi van participar sota el patrocini de lempresa Roquette. Familiars, entrenadores i seguidors del club no van faltar a una cita important per a aquest ampli planter de jugadors.

El cap de setmana del 15 doctubre es va celebrar en la ciutat alacantina de Xbia la fase autonmica del campionat dEspanya base de conjunts i nacional mascul. La participaci de les gimnastes benjamins del club Roquette Benifai Marta Vicente, Rut Rodrguez, Alma Martorell, Carla Zaragoz i Marta Lihan Sabater va convncer el jurat i desprs de la seua exhibici van obtindre el ttol de campiones autonmiques.

ESPORTS

riBera 19

Gala de lEsport de Benifai

Agustn Sieres i Nuria Castells simposen en la 28 Volta a Peu a Cullera

El mn de lesport de Benifai es va reunir divendres 7 doctubre a la Cambra Agrria per a homenatjar lentitat i lesportista delit que han sigut triats per votaci com els millors del 2010 pels seus xits. La comissi desports, formada

per representants dels quatre partits poltics amb representaci en el consistori i els tres membres del Consell Municipal dEsports, van triar per votaci el jove pilot de 19 anys Vctor Palomares com a millor esportista delit per la seua excellent trajectria durant

lany 2010. Lalcaldessa de Benifai Amparo Arcs va entregar a Vctor el trofeu que representa una rplica de la Torre Mussa del municipi on constava la distinci de millor esportista delit 2010. Arcs va destacar en el seu discurs lexcellent trajectria daquest jove pilot en el mn del trial en haver aconseguit en una temporada:el ttol de campi de Trial de la Comunitat Valenciana en 2010 en la categoria Senior i el mateix ttol de Campi en la modalitat Open Free de la categoria Scratch. Com a entitat, el C.E. Benifai va rebre la distinci de millor entitat esportiva 2010, concretament els jugadors del seu equip prebenjam ja que en la passada temporada van aconseguir ser campions de lliga per no haver perdut en cap dels 30 partits que van disputar aconseguint un total de 215 gols a favor seu. Desprs dentregar al president de lentitat el trofeu lalcaldessa va destacar lesfor de jugadors, entrenadores i sobretot el suport de familiars en cada partit.

Diumenge 16 doctubre a les 10 del mat se celebr la vintihuitena edici de la volta a peu a Cullera , organitzada pel club datletisme de Cullera i per la regidoria desports de lajuntament de Cullera. Esta edici ha destacat per lenorme exit de participaci ja que es varen donar cita ms de 1200 corredors. La jornada esportiva comen amb el repatiment de dorsars als jardins del mercat i amb la colocaci dels xips que servirien per determinar el temps de cada corredor i extraure les classificacions. Organitzar una prova destes caracterstiques s cada vegada ms complicat, i ms si cap atenent a lelevat nombre de participants. A les 10 en punt i des del mercat es donava leixida a la carrera que com sempre sha fet en un circuit de 12 kilometres i 700 metres, donant la volta a tota la muntanya de Cullera per sant Antoni el rac i el far per tornar a cullera pel Collao i la carretera Nazaret Oliva fins la linia de meta ubicada al passeig Doctor Alemany. Com sempre, en lorganitzaci desta prova ha col.laborat moltissima gent amb el personal de la regidoria desport, amb feines com per exemple preeparar lavituallament. Als 40 minuts i 19 segons dhaver-se donat el tret deixida arribava a la meta el primer corredor, el cullerenc i membre del Club Atletisme Cullera, Agustin Sieres Gomez, qui va

narcar un nou rcord de la prova. Sieres ha baixat en 9 segons els record de lo prova que tenia de ledici passada Antonio Lagares. En segon lloc qued Chistian Climent del Safor Cafemax, quedant tercer el tamb membre del Club Atletisme Cullera Salvador Palero. La classificaci femenina qued encapalada per la triatleta suecana Nuria Castells qui entrava amb un temps de 49 minuts i 58 segons. La segona plaa va estar per a latleta del Safor Cafemax Gemma Canet, quedant en tercera posici la cullerenca Raquel Almiana que va ser la primera classificada local amb un temps de 50 minuts amb 52 segons rebaixant de forma espectacular la seua marca en la prova. Al arribar cada corredor deixava el seu xip per a lelaboraci de les classificacions per part de lempresa Conchip que don a coneixer rapidament els ressultats de la prova, que es podien fins i tot consultar a un taul al poc darribar els corredors a meta. Tamb podien passar per avituallament o rebre la borsa regal preparada per als tots els participants. La prova va comptar amb la presncia de lalcalde de Cullera, qui va voler destacar la masiva presncia datletes a la nostra ciutat. Una bona mostra del treball organitzatiu que ve realitzant-se en els darrers anys.

Benjamins de lalmussafes CF
Lequip benjam B de lAlmussafes Club de Futbol arriba xafant fort i prova daix s que dissabte passat dia 15 van vncer a lequip oponent en el mtic i renyit primer partit de la temporada esportiva 2011-2012. El camp de futbol del Cullera va acollir la trobada futbolstica que va enfrontar als equips benjamins del Club amfitri i del visitant. Ja en la segona part, els jugadors de lAlmussafes Club de Futbol Salva Selma (2) i Alejandro Rodrigo (1) van marcar els tres gols del partit que els van proclamar vencedors enfront dels dos gols anotats pels xiquets de lequip cullerense. Els jugadors Cristhian Vay, Alejandro Rodrigo, Eric Iborra, Pepe Copov, Salva Selma, Pau Monserrat, Cristian Polanco, Marc Jurado i Marcos Quesada, juntament a lnica jugadora dona Mercedes, integren lequip benjam B, entrenat per Victor Latorre, en qu lAlmussafes Club de Futbol ha dipositat una gran confiana, alhora que ha valorat el seu gran potencial en el camp de joc.

20

| Cultura |
Nous aires per a lAteneu Musical de Cullera
Es respiren nous aires a lAteneu Musical de Cullera. Des que comenara el curs acadmic sn moltes i importants les novetats amb qu compta la Societat: En primer lloc sha procedit a la remodelaci de la faana de la seu social, simprimeix aix un toc modern i funcional , a ms dun disseny elegant. Lescola sinicia amb novetats com ara lEscola Bressol, destinada a bebs dentre 0 i 3 anys, amb la intenci destimular rtmicament i sensorialment els ms menuts i iniciar-los en la msica, cosa que reporta efectes beneficiosos per als xiquets segons diversos especialistes. Esta iniciativa compta ja amb un respectable nombre de futurs msics matriculats. Per altra banda sha comenat a impartir classes de Cor, es plasma aix una de les demandes del pblic i que tamb gaudeix duna molt bona acollida. El seu responsable s Angel Rabasa Meli, coordinador de PROAIX Agrupaci Instrumental de Professors de Msica dEnsenyament Secundari, i que el passat any va obtindre un gran xit en el concert ofert al Complex Educatiu de Xest,on lAteneu Musical va participar i es van aplegar mil persones participants dinstituts deducaci secundria. La matrcula per al Cor s de carcter gratut de manera que est oberta a tots aquells socis, simpatitzants i amics que vulguen formar part daquest projecte musical. Tamb sofereix una nova especialitat que s la de guitarra, impulsant daquesta manera tan bonic instrument. A ms sha creat la banda infantil que integren els xiquets i xiquetes que pertanyen a 1r, 2n i 3r delemental, sassaja els dissabtes i el seu director s Benjam Moncho. Destrena tamb est la Banda Jove amb el seu nou director, Oscar Biendicho, que sha incorporat recentment. Aquest mes shan programat nombroses activitats en ocasi de les festes en honor a la patrona de la Msica, Santa Ceclia: El dissabte 5 de novembre , a les 2130 hores tindr lloc la presentaci de les muses majors i les seues respectives corts i dama dhonor a la Casa de la Cultura: Musa major 2011-2012 Sta LAURA LLOPIS DONET, Cort de la Musa Major: AREVIK SARGSYAN i TATEVIK SEDRAKYAN. Musa Major infantil 2011-2012 MIREIA NICOLA FEMENIA, Cort : ELENA FIGUERES SANCHO i MARTA CRUAES FERRER. DAMA DHONOR: Sra .ELVIRA FERRER BRINS. El mantenidor daquest acte ser D.

El documental Relacions 2.0 sestrena a Sueca


Els realitzadors suecans Eugeni Alcaiz i Mari Carmen Redondo van presentar el passat16 doctubre al centre municipal Bernat i Baldov un documental que aprofundeix en el mn de les relacions de parella a distncia i el canvi que han sofert durant els ltims 30 anys. A Relacions 2.0 es mostra com es comunicava la generaci dels pares del realizador a travs de cartes i despordiques trucades telefniques i la compara amb les actuals relacions on es fa servir les xarxes socials i les videoconferncies. El documental conta dos histries paralleles, per una part la relaci a distncia que visqueren els realitzadors, quan un dells va rebre una beca Erasmus Mundus per a estudiar a Bogot i per altra ens mostra la relaci a distncia duna parella de finals dels anys 70 mentre ell feia el servei militar.Un dels objectius del documental s mostrar que encara que la tecnologia ha evolucionat el missatge no varia massa, els sentiments que sintenten transmetre sempre sn els mateixos, assenyala Alcaiz. A Relacions 2.0 es podr vore com han anat canviat els mtodes denregistrament dimatges domstiques. Aix, es visualitzaran des dimatges recollides amb una cmera sper 8 o amb diapositives fins les ms actuals, on sutilitzen telfons mbils i cmeres dalta definici.

Amb la projecci de Relacions 2.0, el Bernat i Baldov recupera una vessant cinematogrfica perduda des de fa uns anys a Sueca durant els 45 minuts que ha durat el passe. La presentaci del documental, dentrada lliure, va permetre als ms joves poder conixer de primera m lexperincia de visionar un audiovisual al centre municipal i als ms majors tornar a sentir emocions passades al mateix sal de butaques. Lestrena es va completar amb la participaci dels realitzadors que contestaren a les preguntes

dels espectadors i explicaren detalls de la producci com les diferents i actuals tcniques danimaci que shan fet servir on destaquen la rotoscpia i lanimaci amb Flash. Relacions 2.0 va ser gravat en tres localitzacions: Sueca, Gandia i Bogot. Encara que el documental estiga prcticament tot rodat en llegua valenciana, el desig dels seues realitzadors s mourel per diferents festivals de temtica documental, tant nacionals com internacionals.

Lexposici de Cuqui Gillem, Super Pop a Algemess


El passat 14 doctubre es va inaugurar a Algemes lexposici Super Pop de Cuqui Guilln en la sala dexposicions del Casino Lliberal. La mostra, comissariada per Alejandro Villar, revisa els principals elements visuals i les tendncies que constitueixen lesttica desta pintora, considerada com la reina de lart pop a Valncia. La mostra es compon duna selecci de 20 obres pertanyents majoritriament a la seua ltima srie marcada per lexperincia de la maternitat que la motiva a retornar a la infncia, al joc, a la innocncia, a la tendresa i provoca una reflexi ms ntima sobre la identitat de la dona i identificada amb el matriarcat del seu univers familiar.

ANTONIO SENDRA CEBA, coronel cap de la Gurdia Reial. El divendres 18 de novembre a les 1930 inauguraci de l exposici de treballs Artesans de boixets en la Sala Mari Mart. Dissabte 19 de novembre, a les 1030, Exposici dinstruments musicals del Consolat de Mar i Estombi. El diumenge 20 de novembre a les 14 hores paelles al carrer per a msics, Socis i simpatitzants. Dilluns 21 de novembre a les 1530 hores jocs de taula: Concurs de Parxs. Dimarts 22 de novembre a les 1130 hores missa a la parrquia de Sant Francesc dAsss pels difunts de la societat. A les 20hores. Exposici del concurs de dibuix i redacci dels alumnes de lEscola De Msica. Dimecres 23 a les 1530 final del concurs de parxs i dinar, arrs al forn. Dijous 24, Berenar de la Comissi de Dames i entrega premis. Divendres 25 a les 1730 hores berenar deducands i a les 20 hores conferncia. El dissabte 26 a les 20 hores oferir un concert la Jove Orquestra a la Sala Rafael Talens. El diumenge 27 de novembre se celebra la missa solemne, a les 13 hores, amb cercavila , i a les 15 hores el menjar de germandat per a socis i simpatitzants. Pel que fa al cicle de Concerts dHivern comenaran el diumenge 4 de desembre amb un concert a crrec de lOrquestra Jove de lAteneu dirigida per D. Pascual Martnez, i el 18 de desembre a crrec de la Banda Simfnica dirigida pel senyor Vicente Soler. A ms, lAcadmia est preparant un concert de Nadal, on actuar el grup de Cor acompanyat de lorquestra, per al prxim dia 21 de desembre. Esperem que les activitats programades siguen del gust de tots, aficionats, amics, simpatitzants i socis, i reiterar que estan tots invitats a les nostres activitats.

ESPORTS

riBera 21

Algemes, capdavantera en promoci cultural


LAjuntament dAlgemes prepara per a aquesta nova temporada dexposicions un pla dextensi de les seues activitats a travs de lexportaci de projectes realitzats per artistes dAlgemes a altres comunitats autnomes i pasos dEuropa. Lrea dexposicions de la Regidoria de Cultura ha desenvolupat al llarg dels ltims anys projectes expositius de comissariat propi sobre artistes dAlgemes i de la Comunitat Valenciana que han suscitat linters en altres centres dart, a travs dun rigors programa de comunicaci entre els mitjans i les institucions musestiques. s per aix que semprn ara una nova lnia dactuaci per a lorganitzaci daquestes exposicions en altres espais i per a assessorar els artistes en la promoci internacional de la seua obra, explica el regidor de Cultura i Turisme, Gabriel Palop. Aquest Pla de Promoci de lArt Contemporani, dirigit pel regidor Gabriel Palop i el comissari Alejandro Villar, es va iniciar lany passat amb lorganitzaci de lexposici Dones & Dones al Comit de les regions de Brusselles i al Parlament Europeu a travs de la Generalitat Valenciana i el grup Centrifugarte. Seguint este precedent, la mostra contemporanis, Algemes convoca la XVII edici del Premi de Pintura Ciutat dAlgemes que, amb un primer premi dotat de 6.000 euros, es converteix en una cita ineludible dels pintors espanyols. La consolidaci deste premi es deguda en gran part al rigor i professionalitat dels membres del jurat que en edicions recents ha estat integrat per figures de la talla dAntonio Lpez, Armengol, Felipe Garn, Fernando Castro Flrez, Jos Lus Perez Pont, Esteve Adam, Pellicer Pla, entre daltres. Al llarg destos anys han sigut premiats entre altres artistes Juan Jos Barber, Joaqun Alds, Josep Arnau, Enric Solbes, Adri Pina, Silvia Castell, Antoni Roig, Juan Vilches, Miguel Garca Cano, Sergio Luna, Prez Esteban, Salvador Ribes, Moiss Mahques, Carlos Mondrin o David Pellicer. Les bases del premi i el seu butllet dinscripci es poden obtindre a travs de la pgina web de lAjuntament o sollicitar-les a travs del correu electrnic . El termini dadmissi de les obres ser del dimecres 26 doctubre al dissabte 19 de novembre de 2011; de dimecres a dissabte, en horari d11.00 a 13.30 hores, al mat, i de 17.30 a 19.00 hores, a la vesprada, al Museu Valenci de la Festa, convent de Sant Vicent.

Manel Joan i Ariny rep el premi K-alidoscopi dHonor


Lassociaci Cultural K-lidoscopi va fer entrega, el passat 14 doctubre del primer K-alidoscopi dHonor al escirptor cullerenc Manel Joan i Ariny, dintre de les activitats programades per als mesos doctubre-desembre de 2011. Per la seua coneguda trajectria literaria, el primer k-alidoscopi dhonor de lassociaci a recaigut sobre Manel Joan Ariny, un dels escriptors ms interesants i actius del nostre patrimoni literari i de la nostra comarca. Manel Joan i Ariny va neixer a Cullera lany 1956. El gros de la seva obra sha centrat en el gnere narratiu per podem trobar una gran varietat de gneres literaris com lertic, policac, potic, records dinfantesa o contes infantils. Joan i Ariny s autor entre daltres novelles de Les Nits perfumades (Premi Sant Joan 1988); Com la flor blanca; Nobel; Soldada Roja; El cas Torreforta, Contra sentit, MP, una vida de llegenda, Mateu, el fill dn Marc; Tit-hola, Cubaneta meua, Que dur que s ser guapo!. 10.193Escuma de mar. Les novelles infantils: El llop Cento i companyia, Nadar i guardar la roba; etctera. Al camp de la poesia la seua obra ha estat reunida a Plany de lhome llop. Lassociaci cultural K-lidoscpi t intenci, dintre de les seues activitats promocionals de la cultura, de rebre homenatge peridicament a les persones vinculades a la cultura de la nostra comarca en totes les seues vesants. Entre les activitats programades per als propers mesos cal destacar la Xerrada colloqui; Jocs de Rol i jocs de Taula a carrec de Pere Diaz, veter en jocs de rol i dIsrael Marques, Expert en jocs de taula que tindr lloc el proper 12 de novembre al Consell de la Dona de Cullera. Tamb lassociaci est preparant per al proper 28 de novembre una exposici multidisciplinar derotisme a la Sala Multiusos del Mercat de Cullera.

dEsteve Adam, El paisatge elaborat sinaugura el prxim 7 doctubre a Fraga (Osca) amb la collaboraci deste departament, que planeja tamb la seua itinerncia a les ciutats de Tudela (Navarra), Valncia, Madrid i Brusselles per al 2012. Este mateix mes tindr lloc la inauguraci a lInstitut Cervantes de Brusselles de lexposici sobre la Festa de la Mare de Du de la Salut, candidata a ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Es tracta dun treball de coordinaci enfocat a la promoci dels artistes que repercuteix en la difusi de cultura dAlgemes a travs de lart contemporani i que es completa amb la gesti i cerca de finanament privat i extern que sufrague el cost de les exposicions.
XVII PREMI DE PINTURA CIUTAT DALGEMES

En eixa mateixa lnia de suport a les arts i als artistes

Almussafes acull la presentaci de lltim volum de la Histria de la Ribera


La Biblioteca Pblica dAlmussafes ha acollit lacte de presentaci del llibre Poders i conflictes, el sis i ltim volum de la srie Histria de la Ribera, publicat per leditorial Bromera. L alcalde dAlmussafes i historiador, Albert Girona ha introdut linvestigador alzireny Toms Peris Albentosa, lautor daquesta ltima novella en la qual sanalitzen les relacions de poder i els conflictes de la comarca, i de les cinc anteriors que completen la collecci. Poders i conflictes s el ttol de lobra que conclou la srie dinvestigaci Histria de la Ribera, creada per lhistoriador Toms Peris Albentosa (Alzira, 1954) i publicada per la collecci Xiprer. Amb aquest sis volum, lautor tanca el cicle danlisi de la histria de la comarca de la Ribera entre els segles XVI i XVIII, una exhaustiu treball dinvestigaci que invita els habitants de la comarca a conixer el seu passat collectiu, a reflexionar sobre el present i a concebre el futur duna manera ms madura i lliure.

El propi autor ha presentat a Almussafes este ttol dhistria local, al que ha calificat com el llibre ms difcil del conjunt de la collecci, que facilita una valuosa informaci als estudiosos i tamb als docents en retratar i analitzar les relacions de poder i els episodis bllics que van assotar el territori del Xquer durant lesmentada poca. El president de la corporaci, a la vegada que historiador i investigador, ha estat lencarregat dexalar la rellevncia de lesmentat volum, que se suma

als seus predecessors en la srie: Lescenari i els protagonistes, La terra de larrs i les moreres, Les jerarquies socials, La cultura popular i Creences i smbols, tots ells editats entre lany 2001 i el 2011. Sorprn la gran tasca de recerca i divulgaci, en la qual Toms Peris ha invertit molts anys de la seua vida, completat en un projecte red i, fins ara, mai emprs per ningn altre investigador en la historiografia local valenciana, ha destacat Girona en la seua intervenci.

22

| Vida&Oci|
3.-Refrigeraci. Tamb en funci de la zona climtica es poden installar sistemes de pou canadenc, captors de vents o sistemes de sl radiant per a fred, mitjanant bombes de calor aire-aigua o geotrmia. 4.-Aigua calenta sanitria. Mitjanant la installaci de plaques solars trmiques, amb suport de termos amb bomba de calor saconsegueix cobrir la demanda daigua calenta sanitria fins a en un 80%. 5.- Recuperaci daiges grises. Laigua de banyeres, lavabos, dutxes o assecadores, es recupera, es filtra i es reutilitza per a les cisternes dels wc o per a reg. 6.- Recollida de laigua de pluja. Mitjanant cobertes aljub o vegetals, laigua de pluja sacumula en tancs. Per a saber el grau deficincia dun habitatge existeix ja lobligaci en tot habitatge nou dincloure una etiqueta energtica com la que disposen les llavadores o altres electrodomstics, per a aix poder comparar leficincia energtica dun edifici respecte a un altre. Actualment ANGLEZERO Taller dArquitectura ja treballa intensament en la realitzaci dhabitatges amb etiquetes A o B, descartant qualsevol etiquetatge dinferior categoria, per considerar que de la mateixa manera que quan acudim a comprar una nevera volem que siga A, com en el nostre habitatge voldrem que siga menys?. A ms de la tasca dinvestigaci quant a nous materials i nous sistemes de construcci, ANGLEZERO sesfora perqu aquests avanos no suposen un increment dels costos de construcci.

Habitatges eficients
Hui dia tots estem acostumats a sentir parlar de la sostenibilitat. Qualsevol producte que ens volen vendre o s sostenible o s ecolgic. Cert s que en sectors com lautomobilstic o el dels electrodomstics aquestes paraules cobren sentit i es fan realitat duna manera accelerada i a passos gegantins des de fa ja alguns anys. No obstant aix en el mn de la construcci, aquest concepte, el de la sostenibilitat, no deixa dsser en molts casos una etiqueta molt fcil de collocar, per poc real i en molts casos amb lnica intenci de vendre ms. Al final, del que es tracta s que els nostres habitatges siguen EFICIENTS, que rendibilitzen lenergia que necessiten per a ser habitades, fins i tot que necessiten poca energia per a poder ser habitades duna manera confortable per als seus ocupants. Per, com saconsegueixen habitatges eficients? I el que s ms important com sabem el grau deficincia dun habitatge?
Reduir demanda energtica

Menys sal s ms salut


Per Isabel Armengol LAgncia de Seguretat Alimentria i Nutrici (AESAN), que dep del Ministeri de Sanitat, ha llanat un web i un perfil en Twitter perqu els espanyols puguen conixer la sal que consumeixen diriament, la quantitat oculta daquest condiment que contenen els aliments i com cuinar duna forma ms saludable. Sn els reptes del denominat Pla Cuidat+. Menys sal s ms salut, presentat el passat 17 doctubre pel president de lAESAN, Roberto Sabrido. Aquesta iniciativa emmarcada en el Pla dacci per a la reducci del consum de sal a Espanya, iniciat en 2010 i que ja va assolir, a travs dun acord amb els forners, reduir en quatre anys un 20% de sal que contenia el pa a Espanya. Els ltims estudis afirmen que ms del 80% dels espanyols consumeix ms sal de la recomanada per lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS). A ms, la ingesta mitja daquest condiment a Espanya s de 9,9 grams per persona al dia, quasi el doble del recomanat per la OMS que s un mxim de 5 grams al dia. El 70% la sal que consumim s sal oculta, s a dir, que est present en els aliments que ingerim (com embotits o menjar precuinat entre altres productes) i incorporar-la no depn de nosaltres mateix, Per a conixer quanta sal consumeix realment una persona al dia, quins sn els aliments que contenen ms sal oculta o com cuinar de forma ms sana, la AESAN ha engegat la web www. plancuidatemas.es. En aquesta pgina podrs registrar-te en el denominat Club damics on, responent a huit senzilles preguntes, rebrs un correu electrnic diari durant 20 dies amb consells saludables adaptats a la teua edat, ritme de vida , tipus de treball, alimentaci i nivell dactivitat fsica. La nova iniciativa vol incidir en els riscos per a la salut del consum excessiu de sal i la seua associaci amb problemes de salut com la hipertensi arterial i contribuir a la difusi dhbits de consum saludables. Segons lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) el 62% de les malalties cerebrovasculars i el 49% de la malaltia isqumica cardaca sn atribubles a una pressi arterial elevada. En la poblaci espanyola sestima que la prevalena de la hipertensi arterial est entorn del 35%, i aquest percentatge s major quan avana ledat. Apuntat a www.plancuidatemas.es. Jo ja ho he fet.

elements importants. Augmentar lallament de les zones opaques de les faanes i la coberta, reduir les prdues energtiques de fusteries i vidres de les finestres i finalment, eliminar els ponts trmics, que sn aquells punts que estan en contacte amb lexterior i amb linterior. 2.-Aconseguir calfar lhabitatge a lhivern i refrescar-lo a lestiu de forma natural. A lhivern es pretn que les finestres i zones vidrades estiguen situades de

tjada com ms temps siga possible. Per a aix, hem de dotar els interiors de lhabitatge de la major inrcia possible, absorbint lenergia durant el dia i dissipantla durant la nit, augmentant el perode de condicionament sense equips mecnics auxiliars.
Sistemes mecnics adequats

1.-Qualitat de laire interior. Disposar de ventilaci mecnica a linterior de lhabitatge amb recuperaci de calor. A ens

Consisteix bsicament, que la casa es mantinga relativament fresca a lestiu i prudentment calenta a lhivern sense necessitat dequips i installacions auxiliars, perqu daquesta forma, ls daquestes installacions siga com ms redut millor i per tant que consumim poca energia. Per a poder reduir la demanda denergia cal centrar-nos en: 1.-Millorar lallament de lhabitatge. A depn de tres

tal manera que la radiaci solar entre a lhabitatge i lescalfe per efecte hivernacle. Per contra, a lestiu, aqueixes mateixes zones vidrades haurien destar protegides de la radiaci solar mitjanant volades, tendals, llepes, etc., que generen ombra i eviten el sobrecalfament. A ms, una ventilaci creuada en les estances ens ajudar a refrescar lhabitatge. 3.-Mantenir a linterior de lhabitatge la temperatura desi-

permet reduir les prdues energtiques per filtracions daire incontrolades i al mateix temps amb el recuperador de calor, part de lenergia que expulsem es reutilitza en linterior. 2.-Calefacci. Depenent del clima de la zona es poden optar per solucions de sl radiant amb bombes de calor, energia solar trmica o geotrmia. Tamb les calderes de biomassa estan ja a labast de qualsevol installaci domstica.

la seguretat del teu cotxe, una bona inversi


Les vacances han acabat per a nosaltres i ara comencen per al teu cotxe. Desprs de dos mesos en els quals lhas sobrecarregat de maletes i embalums, has circulat per camins intransitables i recorregut centenars de quilmetres, arriba el moment de donarli un xicotet descans, revisar-lo i deixar-lo preparat abans que comence de nou la nostra rutina laboral i la temporada dhivern. Per aix des de Tallers Auto SIC., volem ajudar els conductors i hem elaborat unes recomanacions sobre els punts del teu vehicle que conv inspeccionar i arreglar: Neteja a fons.- Probablement

el teu cotxe porte els seus propis records de les vacances: arena de la platja, insectes estampats al parabrises, graveta de la muntanya Aix que el primer pas ha de ser sotmetrel a una neteja profunda. Carrosseria.- Amb el cotxe net ser ms fcil descobrir possibles esgarrapades o bonys en la carrosseria. Si sn menuts podrs reparar-los tu mateix, encara que el ms recomanable s deixarho en mans de professionals. En Tallers Auto SIC disposem duna plantilla de xapistes i pintors perfectament qualificats. Disposem duna Cabina amb Calor i de pintura rpida. Zones de preparaci escatat. Pantalles dinfrarojos. Pintura base daigua Spies Hecker dltima generaci. Nivells de lquids.- Utilitza la vareta indicadora per a assegurar-te que el nivell doli no est per sota del mnim, si s aix emplenal fins a la marca. Aix mateix, emplena laigua del radiador. Frens.- s convenient com-

provar el lquid de frens cada dos anys i revisar el sistema de frenat amb certa freqncia. El final de lestiu s una bona ocasi per a fer-ho, sobretot si has notat alguna disminuci en la resposta de frenat. Pressi i dibuix de les rodes.- Desprs dels quilmetres recorreguts i la sobrecrrega a qu haur estat sotms el vehicle s possible que la pressi dels pneumtics haja descendit. Si no tenen la pressi adequada se sobrecalfaran, el consum de gasolina augmentar i es gastaran abans. Comprovals sempre quan estiguen freds i inflals seguint les recomanacions del fabricant. Aprofita tamb per a assegurarte que el dibuix dels pneumtics no est massa desgastat i que la seua profunditat no s inferior a 4mm. En Tallers Acte SIC disposem duna Desmontadora i Equilibradora de Rodes Automtica. Igual que dun Alineador Laser 3D per a les direccions. Aire condicionat.- Desprs de donar-li tant s durant aquests

mesos de calor pot succeir que el sistema daire condicionat no refrede amb la mateixa potncia o que laire no isca tan fred com hauria de fer-ho. El ms probable s que el circuit shaja quedat sense gas o que aquest no circule correctament. En Tallers Auto SIC disposem duna Estaci de crrega Aire condicionat R-134 recicladora amb inclusi dOli i Lquid Detector de Fuites Automtica. Escombretes.- El teu cotxe haur estat aparcat al sol durant moltes hores cosa que, unit al descens de les temperatures durant la nit, pot haver endurit la goma dels eixugaparabrises i haver evaporat laigua del dipsit. Si a ocorre, els eixugaparabrises no compliran la seua funci correctament. Disposem de 650 m2 per a taller, recepci directa i amb cita prvia, quatre elevadors i duna Estaci de Pre-ITV, aix com de la ultimes eines de diagnosis. Poden Visitar la nostra pgina web: www.autosic.tk.

VIDA & OCI

riBera 23

Guia comercial

Informaci de la Ribera
comercial@informaciodelaribera.com 664 41 10 31

xit de les Jornades Arrossria


El restaurant Eliana Albiach, de Cullera ha organitzat, una edici ms les Jornades Arrossria 2011, celebrades del 25 al 30 doctubre. Aquesta proposta que compleix la seua sisena edici, ofereix a tots els assistents diferents i suggeridors plats que tenen com base, larrs. Juan Giner Albiach ha destacat que en les jornades denguany ha hagut ms participaci que altres anys. Crec que les jornades denguany han sigut les millors, lambient ha sigut molt bo. Arrossria 2011, enguany amb el lema Yo tambin te quierroz, es consolida com un dels principals esdeveniments gastronmics que se celebren a Cullera i situa al Restaurant Eliana Albiach, al capdavant, de la innovaci de la cuina valenciana.

Arrs amb fesols i naps


pel Restaurant lIlla de Cullera
cuinat en els concursos populars de les festes dels pobles Valencians, perqu tots els vens puguen gaudir daquest magnfic plat. Arrs Calds Gentilesa del Restaurant Lilla de Cullera, Paco Grau Ingredients per a quatre persones: 250 gr de garreta de porc 250 gr de panceta o tossera 150 gr magre 1 Botifarra de Ceba 2 Blanquets 150 gr de fesols tavella 1 nap 1 penca de card Tomata ratllada Piment dol, safr en brins i Sal
ELABoRACI:

LLOGUERS - COMPRA-VENDA - Lloguer apartament Edifici Laura 90 m2, 8-3 habitacions, dos quartos de bany, galeria. Vistes al riu. Tel: 600 240 136/ 610 437 655 - Lloguer Baix Comercial 120 m2 , front al riu, Avgda. Germn Sapia, Xafl Tel: 600 240 136 - Se vende solar en Favara, nueva urbanizacin, bien orientado. Interesados llamar al Tel: 609612491 -Venc catamar vela, Hobie Cat 16 en bon estat, veles, mesh de competici negra, timons blancs de fibra. Llest per navegar. Tel: 646320163 - Alquilo apartamento en Cullera enprimera linea de playa. Zona rac, piscina, tenis y garaje. Tel: 961720913 - Alquilo plaza de garaje para coche pequeo o moto en centro de Cullera, plaza de la virgen Tel: 646320163 - Vendo piso en Cullera centro, Plaza de la Sal, primer piso, 3hab, ascensor. Tel: 610437655 - Vendo apartamento en Palmeres, en calle Va Sant Roc n30. 3 planta exterior. A 50 metros de la playa. 120 m2, 3 habitaciones exteriores, 2 baos completos. Saln comedor con terraza de 20 m2 y cocina tipo loft completamente equipada. Mobiliario de diseo. Para entrar a vivir. Precio: 260.000 . Plaza garaje: 30.000 . Tel: 677444700 - Vendo remolque seminuevo y rotovator Pasquali. Tel: 961724474 OFERTES DE TREBALL -Se buscan coniner@s que sepan hacer arroz. Imprescindible carnet de manipulador y transporte propio. Se valorar conocimientos de ingls y valenciano. Restaurante Terrassa. Paseo martimo de Cullera. Edificio Florazar 3. tel: 961723419-607084978. terrassa@yahoo.es -English challenge, academia de idiomas necesita personal cualificado, entregar curriculum en C/ del Riu n 21, bajo, de 5 a 8, Cullera tel: 608 031 0 41- 617 200 739

Larrs s lindiscutible protagonista de la gastronomia valenciana. Des de la internacional paella fins al arrs a banda, passant pel arrs al forn, molts dels plats tpics de Valncia tenen a larrs com ingredient principal. Larrs amb fesols i naps, tamb conegut com caldera i fins i tot com arrs junt, s un plat tpic de lhorta Valenciana, s larrs calds mes conegut a Valncia. Es tracta dun plat propi dpoca dhivern donada la seua contundncia en els ingredients que duu, el contingut del mateix sadequa de forma evident al fred, no noms per la temperatura a la qual ha de servir-se, sin pel seu valor calric. s un arrs molt popular i en cada casa valenciana hi ha una manera diferent de cuinar-lo, per tots, uns quants en com, s per tant larrs calds mes cuinat pels valencians, sovint

Sofregim les carns fins que estiguen b daurades, retirem i ofeguem el nap fins a daurar, desprs incorporem la carn es donen un parell de voltes i tirem una dent dall picat, i el piment dol, seguidament la ratlladura duna tomata banyem amb aigua i amanim amb sal i safr. Introduirem el card i els fesols, deixar coure a mitjan foc, quan els ingredients estiguen a linstant de textura afegirem larrs i deixarem coure uns 15 minuts. Quan larrs estiga al dente parar i servir.

En aquestes jornades es van degustar dos suculents mens, el men Maridatge i el men Te Quierroz, en els quals sofereixen una major varietat de tipus darrossos, que se serveixen no nicament en el plat principal, sin tamb com entrant i postres. Juan Giner, a travs daquesta proposta pretn aconseguir potenciar larrs com a referent autcton, i oferir una mplia varietat del cereal, ja que se serviran plats elaborata amb el tipus Sendra, Montsanei, o Gleva (autctons daquesta zona), i altres de diferent teixidura, com el Basmati de lndia, Carnaroli, dItlia, i la varietat Minurisi Shusi, que es cuina al Jap. Els comensals tenen loportunitat per a menjar larrs, duna forma distinta al receptari tradicional i maridat, amb els millors vins i caves. Arrossaria 2011, s una iniciativa que ja sha consolidat grcies a lesfor del restaurador Juan Giner, i daltres xefs convidats, que participen en aquest esdeveniment. La Regidoria de Turisme de lAjuntament de Cullera, tamb collabora en aquestes jornades gastronmiques, que finalitzaran amb una degustaci darrossos, el 7 de novembre en el Cort Angls de lAvinguda Frana.