Nerea Amuedo Bonet Primer curs, Grau d’ Educació Infantil

VA DE MESTRES, Carta als mestres que comencen.
Quin tipus de mestre vols ser? Quins aspectes no podràs oblidar per ser un bon mestre? I quins reptes et planteges de tots els que l'educació del s.XXI ha d'aconseguir? Una de les coses de les que estic segura és que hem de canviar la forma d’educar als nostres futurs alumnes. Aquest llibre m’ha ajudat a obrir més els ulls en l’àmbit de l’educació, però també m’ha ajudat a veure que no tot és aprendre a llegir, a escriure o a sumar, sinó que també hi ha uns valors a la vida que hem d’ensenyar-li’ls. La pregunta, quin tipus de mestra vull ser? em fa que pensar, el que si sé és que no vull ser una mestra autoritària, aquella que segueix un llibre lliçó darrera lliçó. Vull ser innovadora, ensenyar als meus nens amb coses més pràctiques i no amb tanta teoria, que a l’hora que aprenen es diverteixin i que allò que han après no l’oblidin. Serè una mestra compromesa amb els meus alumnes. Aportant-li’ls aquell granet de sorra únic, però important i necessari. Tindré paciència e insistència amb els meus alumnes, perquè crec que és un paper molt important per a un educador i que mai s’ha de rendir quan un alumne no sap o no s’esforça per fer les coses, quan es dóna per vençut. Crec que és necessari no oblidar que he de respondre a les necessitats específiques de cada alumne, ajudar a tots aquells que em demanin o em reclamin ajuda, perquè si els ajudo a avançar, ells també m’ajudaran a mi i avançarem tots junts. Que l’escola és com una segona casa per a ells i els he d’acollir i demostrar-li’ls que cada un d’ells té alguna cosa per aportar-me, és a dir, que són importants per a mi. Saber que sempre sembraré, amb les accions més petites i amb els gestos més minúsculs, però que no sempre podré recollir. Que he de deixar als meus alumnes llibertat per a que aprenguin per ells tots sols. Obrir les portes a tothom, acompanyar-los pel camí de l’educació i la vida i ajudar-los a aprendre què val la pena saber i ser, són uns dels reptes que em plantejo. També deixar als nens que ells tots sols aprenguin i descobreixin, és a dir, ensenyar- li’ls el primordial i observar-los per a veure com actuen, es desenvolupen i aprenen, i així poder veure el ritme que porta cadascun d’ells i a l’hora ajudar-los que ells tots sols comencin a aprendre a pensar i decidir el que li convé o no i lo que és bo o dolent. Una de les coses per a aconseguir tot això és millorar constantment la meva formació i veure les coses bones i les dolentes que faig, ser crítica amb jo mateixa. Potser serà difícil aconseguir tots aquest propòsits, perquè no podem canviar la manera d’educar d’un dia per l’altre, però el que si que podem fer, és que tots els nous mestres, la nova generació, posem un granet de sorra cadascun i intentar canviar-la a poc a poc. Ànim a tots a lluitar i a aconseguir el que volem!

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful