QUIN TIPUS DE MESTRE VOLS SER? QUINS ASPECTES NO PODRÀS OBLIDAR PER SER UN BON MESTRE?

I QUINS REPTES ET PLANETEGES DE TOTS ELS QUE L’EDUCACIÓ DEL S.XXI HA D’ACONSEGUIR? Jo, n’Eva Maria Torres Juan, carregada d’il·lusió i amb ganes de treballar, pretenc ser una mestra que agradi als seus alumnes per les classes que fa, que sigui capaç d’escoltar la seva sol·licitud i ajudar-los, així com respectar-los. Com que no pot ser mestre el qui creu en la superioritat dels uns sobre els altres, defensaré la igualtat; com que no pot exercir de mestre aquell que no és responsable dels altres, em preocuparé més que mai pels meus alumnes; i com qui no pot tenir la feina d’educar qui no confia amb les capacitats de cada individu, tindré la certesa plena i l’esperança que cada persona pot aprendre. Defensaré la justícia i no malmetre mai la imatge del alumne ni el feriré. De totes formes, com que al llarg de la vida m’equivocaré moltes vegades, aprendre a perdonar-me. La meva finalitat serà instruir, però també educar per dur a terme una formació integral i intencional permanent, al llarg de la vida, per aconseguir que cada individu arribi a ser autònom. A més a més, aquest individu amb procés d’aprenentatge serà el qui construirà el seu propi coneixement. Però quan aquest individu es vegi amb problemes, jo els hi ajudaré a fer front amb una gran alegria i rialla en la cara. Això mateix, amb plantejaré que puc fer avui per ser una mica més feliç i fer feliç als altres. Amb tot això es pot observar que “els educadors ignoren quins són els ingredients que necessita cada acte educatiu, però sabem molt bé que no hi pot faltar mai”. Aquests aspectes són els que no podré oblidar per ser una bona mestra. En la meva opinió “la feina d’educar és apassionant” i per tant, es pot observar que tinc vocació cap a l’educació, que m’agraden els nens. Però s’ha d’anar més enllà de la vocació i arribar-se a una certa professionalització, simplement per distingir la reflexió del mestre de la que pot fer qualsevol persona. “No som en aquest món per guanyar-nos la vida, sinó per guanyar la vida”. Per això necessitem l’eina del diàleg, del saber escoltar i respectar la persona; s’ha d’estar obert a cultures molt riques i diferents. S’ha d’aprendre amb el joc, amb els debats, i educar per a “la bondat, la pau, la convivència, la solidaritat”. Hi ha d’haver diversificació i variació d’activitats, l’ús de les noves tecnologies i estar obert a noves religions. “Cal un projecte comú, dut a terme per la comunitat educativa i pels equips de mestres”. S’haurà d’acabar amb la tradició de reunir els nens per edats, sinó que se’ls haurà de reunir per nivells. S’haurà de “convertir els nens en mestres dels altres”. Haurem de vèncer els horaris i obrir nous espais. Així les coses podran arribar a ser d’una altra manera. Avançar plegats serà el més important, així com “trobar el camí perquè tothom pugui fer el seu camí”. Educar serà acompanyar en el procés d’aprenentatge. L’educació no serà per a la societat actual, sinó per una societat millor. Per això no deixaré que la meva por impedeixi que els altres puguin confiar en mi. Confiaré i tindré esperança amb mi mateixa, amb els meus companys i amb les capacitats i possibilitats d’aprendre que tenen els nens. El que realment m’importarà serà formular bones preguntes per obtenir sàvies respostes amb una gran il·lusió. De fet, el meu repte en el segle XXI serà tornar l’alegria, el interès i la il·lusió que tenen els nens per aprendre, que terriblement en el temps que estam l’hem perduda. “Aviat ensenyaré allò que som, seré allò que ensenyi” Eva Maria Torres Juan

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful