Un itinerari per les històries ocultes dels hotels més devastadors de Ciutat Vella www.granhotelbarcelona.blogspot.

com
Barcelona i, molt especialment Ciutat Vella, viuen sota una pressió turística sense precedents. Aquesta situació està contribuint a culminar una sèrie de processos d’elitització (gentrificació) que devasten la qualitat de vida veïnal dels barris i la riquesa del seu patrimoni històric, cultural i paisatgístic. Els seus efectes, que retallen dràsticament les possibilitats d’accés a l’habitatge i les capacitats d’ús de l’espai públic, sempre han format part de les preocupacions de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella i de les entitats que la integrem. Per això volem oferir un espai on compartir experiències i coneixements, que permeti prendre partit en qüestions transcendentals que afecten molt directament la vida de les persones a la ciutat. Aquest espai es materialitza en el projecte que presentem aquí. Emulant les incomptables rutes turístiques que, en autobús, en bicicleta o a peu, recorren diàriament el llarg i ample de Ciutat Vella, l’itinerari Gran Hotel Barcelona s’ha concebut com un instrument cívic de coneixement i sensibilització que vol revisar críticament els efectes que té sobre el teixit social i el teixit urbà l’aplicació d’un model de ciutat que ha fet de la indústria turística i hotelera una de les seves prioritats fonamentals. L’itinerari no qüestiona els beneficis socials i culturals d’una Barcelona oberta al món i a un turisme responsable, que l’estimi, la conegui i la respecti. Tampoc la riquesa econòmica que pot generar un turisme de qualitat, sobretot en aquests difícils temps de crisi. L’itinerari vol posar en qüestió un model de ciutat dedicada exhaustivament al monocultiu d’un turisme insostenible, que la depreda i la banalitza, que porta irremissiblement a l’esgotament dels seus atractius. Contra l’argument que defensa a ulls clucs la riquesa i els llocs de treball generats pel turisme sense fer balanç dels costos socials i culturals que comporta, l’itinerari vol posar en dubte el repartiment d’aquesta riquesa i vol denunciar la precarietat i la temporalitat que caracteritzen aquests llocs de treball. L’Itinerari Gran Hotel Barcelona permetrà visitar i conèixer en profunditat i amb rigor alguns dels casos més representatius de l’impacte que les explotacions hoteleres estan tenint sobre l’habitatge, el patrimoni i la diversitat social, comercial i cultural de Ciutat Vella. El seu objectiu principal és comprendre globalment, a través del coneixement de cada cas concret, en què consisteix exactament aquesta pressió que la indústria hotelera, en connivència amb l’administració pública, està exercint sobre el territori i sobre les persones que l’habiten. Al llarg del recorregut es vol, per una banda, fer una descripció crítica i analítica de cadascun dels casos emblemàtics seleccionats i, per l’altra, donar veu a les lluites i reivindicacions veïnals i comunitàries que han desencadenat. Els casos que es presentaran i que s’han relacionat amb les diferents problemàtiques a tractar són els següents: • • • • • • Hotel del Palau: La gallina dels ous d’or Hotel Magdalenes: Gràcies a la lluita veïnal, això no serà un hotel Hotel Vela: L’exotisme de Dubai, a casa nostra Hotel Miramar: L’hotel dels horrors urbanístics Hotel Drassanes: Justament el que el Raval necessitava: una pila de turistes de 35m d’alçada Hotel Barceló: Una experiència de disseny al cor de la ciutat exclosa llunyania, es tractaran des d’una parada conjunta, situada al peu del monument a Colom i que tindrà una durada aproximada d’entre 20 i 25 minuts. A més de visitar els sis hotels esmentats, el recorregut farà una curta parada per tractar la problemàtica que envolta la inserció subreptícia d’apartaments turístics en edificis residencials. Cada parada s’estructurarà a partir de tres parts diferenciades. En primer lloc, l’actor Manel Barceló, en qualitat de narrador i conductor de l’itinerari, farà una breu exposició de les característiques bàsiques que defineixen l’hotel en qüestió. A continuació, la parada comptarà amb la intervenció d’un ponent que parlarà sobre els seus efectes sobre el teixit social i urbà. Per últim, un membre de les entitats o col·lectius directament afectats donarà testimoni de les lluites veïnals i els moviments socials que s’han desencadenat en cada cas i els resultats obtinguts fins al moment. Els ponents que han confirmat la seva participació són: • • • • • • Juan José Lahuerta, arquitecte i professor d’Història de l’Arquitectura a l’ETSAB. Jordi Gascón, membre del col·lectiu Turisme Responsable. Zaida Muxí, arquitecta i professora d’Urbanisme de l’ETSAB. Eduard Moreno, advocat i jurista especialitzat en urbanisme. Jordi Borja, sociòleg, geògraf i urbanista. Manuel Delgado, antropòleg i membre de l’Observatori de la Vida Quotidiana, ICA.

QUAN?: Dissabte, 10 de juliol de 2010, a les 11:00 h. ON?: Davant la façana principal del Palau de la Música Catalana. Carrer de Sant Pere Més Alt, s/n. Barcelona. ORGANITZA: Col·lectiu Magdalenes i Assemblea pel Dret a l’Habitatge VdeVivenda. COL·LABORA: Xarxa Veïnal de Ciutat Vella

Aquest itinerari no podia passar per alt el projecte d’hotel del Palau de la Música, que darrerament ha ocupat el centre de l’atenció mediàtica com a protagonista del Cas Palau. El seu impulsor no va ser altre que Fèlix Millet, nom il·lustre de la societat civil catalana i digne de ser considerat persona de confiança per les més altes esferes de poder: president de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana; honorat el 1999 amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya; distingit el 2005 com a Senyor de Barcelona per l’Ajuntament i hoste insigne de la presó Model el 1983, arran d’una acusació per frau immobiliari (de la qual finalment va quedar absolt). La iniciativa de Millet es va gestar fa prop d’una dècada, però no va ser fins al cap d’uns anys que van sortir a la llum els detalls d’un projecte arquitectònic signat per l’estudi d’Òscar Tusquets i d’un conveni firmat amb l’administració pública per modificar el PGM i fer possible una permuta de qualificació urbanística amb un immoble del carrer de la Ciutat. El projecte suposava l’enderroc de les finques 13b, 15 i 17 del carrer de Sant Pere més Alt, catalogades com a patrimoni històric, i la construcció d’una nova plaça, d’un aparcament soterrat de cent places i d’un hotel de set plantes amb terrassa i piscina. Deixant de banda la pertinència d’un altre hotel en un districte que sobrepassa de llarg els límits d’una densitat hotelera raonable, la pèrdua irreparable d’edificis històrics en el marc d’un teixit urbà declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i els efectes d’un nou aparcament en un centre urbà col·lapsat pel vehicle privat, cal remarcar que el projecte recollia les recomanacions de la Comissió de Qualitat de l’Ajuntament de Barcelona i que preveia l’organització d’un procés de participació ciutadana per recollir “recomanacions sobre les característiques estètiques i físiques de l’hotel, així com sobre els elements patrimonials del projecte”. Així, aquest projecte atorgava als veïns l’honor de triar el color de les cortines de l’hotel. Un projecte que difícilment s’hagués pogut plantejar a qualsevol altra ciutat europea. Un projecte que demostra que a Barcelona, la ciutat dels prodigis hotelers, tot és possible.

estava disposada a cedir davant les pressions del mercat, va decidir exercir el seu dret a la ciutat i va convertir l’edifici en l’Espai Social Magdalenes. Durant quatre anys, l’espai ha acollit veïns i col·lectius com el Taller Contra la Violència Immobiliària, VdeVivienda, Desobeint Fronteres, el Menjador Cooperatiu o la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques. Fins que la justícia ha resolt el seu desallotjament, l’edifici s’ha omplert d’activitats impregnades d’una apassionada vocació de defensa del barri i encaminades a impedir que s’hi obrís l’hotel, a denunciar l’assetjament immobiliari i a fer efectiu el dret a un habitatge digne, a la cultura, a la llibertat de moviment de les persones i, en general, a la ciutat. Malgrat el seu desafortunat desenllaç, l’aventura de l’Espai Social Magdalenes ha assolit bona part dels seus objectius. D’una banda, s’ha aturat la llicència d’activitat hotelera, que ha estat derrogada sense possibilitat d’una nova sol·licitud. També s’ha garantit el dret a l’habitatge dels darrers inquilins de la finca, que han aconseguit un habitatge de protecció oficial al mateix barri −quan es tractava de llogaters amb contracte verbal a precari− o el compromís per part del districte de Ciutat Vella de que podran romandre a casa seva sense rebre més pressions de la propietat −en el cas dels veïns amb contracte de lloguer de renda antiga−. Finalment, s’ha obtingut del Ple del Districte el compromís de garantir la continuïtat de les activitats de l’espai mitjançant la cessió d’un nou local en règim d’autogestió, un compromís que encara no s’ha fer realitat.

Els testimonis de les entitats i col·lectius afectats que han confirmat la seva participació són: • • • • • • Maria Mas, membre de l’Associació de Veïns del Casc Antic. Teresa Picazo, membre de l’Associació de Veïns del Barri Gòtic. Gala Pin, membre de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta. Anna Obradors, membre de l’Espai Social Magdalenes. Ada Colau, membre de l’Observatori DESC i activista pel dret a l’habitatge. Manel González, membre de la Coordinadora Contra l’Especulació del Raval.

Hotel Vela L’exotisme de Dubai, a casa nostra
ESTAT: CATEGORIA: HABITACIONS: PROPIETAT: ARQUITECTE: EN FUNCIONAMENT ««««« 470 Autoritat Portuària de Barcelona (APB) Ricardo Bofill

Els desplaçaments entre parades es faran en grup i a peu. Al llarg dels recorreguts que separen les diferents parades, s’assenyalaran i s’explicaran breument diverses mostres de la massiva invasió turística de Ciutat Vella, com la profusió d’apartaments turístics, la depredació del petit comerç o la monotematització de l’espai públic. L’itinerari conclourà a l’Espai Social EXIT, al Raval, on hi haurà una projecció de documentals sobre el turisme a Barcelona i on s’oferirà un aperitiu a tots els participants. En total, l’esdeveniment tindrà una durada aproximada de dues hores. Us hi esperem!

Hotel Magdalenes Gràcies a la lluita veïnal, això no serà un hotel
ESTAT: CATEGORIA: HABITACIONS: PROPIETAT: PROJECTE ATURAT «««« 64 Hotels Catalònia

El Passeig Marítim de la Barceloneta culmina, des de l’any 2009, amb la imponent presència d’un gratacels de 88m d’alçada construït sobre un sòl públic que pertany a l’Autoritat Portuària de Barcelona. Es tracta del W Barcelona, més conegut com Hotel Vela, obra de l’arquitecte Ricardo Bofill que, a instàncies de l’Ajuntament, es va veure obligat a allunyar-lo 20m de la línia de costa i a reduir-ne considerablement l’alçada per no alterar el perfil de la ciutat. L’edifici eludeix el compliment de la Llei de Costes, que prohibeix construir a menys de 100m del front marítim, emparant-se en la Llei de Ports, que permet fer-ho quan es tracta d’infraestructures portuàries. El que, sota el criteri de les administracions públiques, semblaria un equipament portuari respectuós amb el paisatge urbà, és en realitat un hotel de gestió i capital privats i dedicat al gaudi dels qui, com a mínim, poden pagar els prop de 290€ que costa l’habitació més assequible. Malgrat la dubtosa metàfora formal que pretén establir amb la lleugera vela d’un vaixell, la pesada càrrega de la seva mediocritat arquitectònica presideix la platja de Sant Sebastià, fins fa poc recer de nudistes i surfistes i lloc emblemàtic d’un barri de pescadors i d’obrers portuaris que està patint els efectes devastadors d’una ciutat desproporcionadament orientada a l’explotació turística. Arran del despropòsit d’aquesta construcció, una desena d’entitats

Hotel del Palau La gallina dels ous d’or
ESTAT: CATEGORIA: HABITACIONS: PROPIETAT: PROMOTORS: ARQUITECTE: PROJECTE ATURAT ««««« 71 Olivia Hotels Fundació Orfeó Català i Palau de la Música Catalana Òscar Tusquets

L’itinerari dedicarà una parada d’uns 15 minuts a cadascun d’aquests hotels, excepte a l’Hotel Vela i a l’Hotel Miramar que, donada la seva

La cadena Hotels Catalònia, que té més de vint establiments oberts a la ciutat, va trobar a la finca que ocupa els números 13 i 15 del cèntric carrer de les Magdalenes les condicions suficients i necessàries per obrir un nou equipament hoteler. Només un detall, insignificant però força molest, els separava de la consecució d’aquest objectiu: a l’edifici encara hi vivien llogaters. Així doncs, després de fer-se amb la titularitat de la finca, va haver de recórrer a la falsedat documental per ocultar aquesta presència inoportuna i obtenir la corresponent llicència municipal. Un cop obtinguda, va procedir amb fruïció a l’assetjament immobiliari dels veïns. Però, de sobte, les coses es van estroncar. La lluita veïnal, que no

socials van iniciar dos processos contenciosos administratius, l’un contra l’Autoritat Portuària, per la privatització d’un espai públic, i l’altre contra l’Ajuntament, per haver modificat el PGM i haver autoritzat la construcció. Com que és força dubtós que aquesta lluita assoleixi la restitució del paisatge previ a la construcció del gratacels, s’està treballant amb la possibilitat de destinar parts de l’edifici a certs usos socials que haurien de ser definits en un procés participatiu que reculli la voluntat dels veïns de la Barceloneta.

Però, abans que aquests prop de 2.000m2 d’habitatge social arribessin a veure la llum, els serveis d’Urbanisme de l’Ajuntament van fer gala de les seves arts de prestidigitació fent que desapareguessin del Raval per aparèixer sobtadament al barri de la Marina de la Zona Franca en forma d’habitatge de preu concertat. Després de l’astuta martingala, al solar triangular del sud del Raval s’hi aixecaria un hotel dissenyat per l’arquitecte Josep Llinàs i compost per dues torres de 35m d’alçada. Els plans de l’Ajuntament van haver de superar alguns entrebancs. Quan havien de passar per la Comissió d’Urbanisme, una part de l’oposició i, fins i tot, l’anterior regidora de Ciutat Vella, la independent Itziar González, van manifestar el seu desacord. Es resistien a afegir un nou hotel als més de seixanta que ja saturen el districte, consideraven excessives per al nucli històric les seves deu plantes d’alçada i s’oposaven al desplaçament de l’habitatge social cap a l’altre barri. Però, cinc dies després de la dimissió de González, el Regidor d’Urbanisme, Ramón García-Bragado, va aprovar per decret el projecte i, un cop garantits els recolzaments polítics suficients, el va presentar a la Comissió d’Urbanisme. Però, ara, quan el Cas Palau ha obligat García-Bragado a desprendre’s de les seves competències urbanístiques, el projecte torna a trontollar i la substituta de González, Assumpta Escarp, ha declarat que la seva tramitació està suspesa.

Hotel Miramar L’hotel dels horrors urbanístics
ESTAT: CATEGORIA: HABITACIONS: PROPIETAT: ARQUITECTE: EN FUNCIONAMENT ««««« 75 AC Hoteles Òscar Tusquets

Construït per acollir el restaurant de l’Exposició Universal del 1929, el Palau de Miramar gaudeix d’una esplendorosa vista sobre la ciutat i el port gràcies a la seva privilegiada posició sobre les cotes altes de la muntanya de Montjuïc. L’edifici és especialment conegut pel fet d’haver estat, entre 1959 i 1983, la seu barcelonina dels estudis de la televisió pública espanyola. Després d’anys d’abandonament, un projecte de reforma i ampliació redactat per Òscar Tusquets el va convertir en un hotel de luxe de la cadena AC Hoteles. Segons les seves pròpies paraules, l’arquitecte va conservar tan sols les façanes de l’edifici preexistent per “una raó més romàntica que altra cosa” i va fer pintar de verd militar l’ampliació per tal que “la part nova fos un tros més del bosc de Montjuïc”. Més enllà de les consideracions estètiques i paisatgístiques, l’hotel va suscitar entre les entitats veïnals i l’Ajuntament una polèmica centrada en l’ocupació d’una zona verda amb un ús privat i l’usurpació d’una part dels històrics Jardins Forestier. Per si no n’hi hagués prou, el consistori, que no era només propietari dels terrenys, sinó també del 10% del mateix establiment, va vendre l’any 2009 la seva participació a l’empresa propietària del 90% restant, Area Property Partners, pel simbòlic preu d’un euro. Tot i haver invertit gairebé dos milions d’euros en el projecte, l’Ajuntament no volia patir les conseqüències de la previsible fallida de l’operació. El Tercer Tinent d’Alcalde sostenia que l’Ajuntament tenia “bones raons” per desfer-se d’aquesta participació i, segons les seves pròpies paraules, l’operació no va suposar cap pèrdua a l’erari públic perquè, d’una banda, el projecte va tenir un impacte positiu en la regeneració de Montjuïc i, de l’altra, la llicència d’activitats va aportar a les arques municipals prop de sis milions d’euros. Mentre l’Ajuntament negligeix la responsabilitat de vetllar per l’ordenació urbanística i paisatgística, mentre omet la funció de protegir els usos públics i confon els ingressos derivats dels impostos amb les pèrdues de les seves operacions especulatives, la web de l’Hotel Miramar promet el descobriment d’un “avanguardista palau a la falda d’una muntanya amb inacabables vistes del Mediterrani”.

Hotel Barceló Una experiència de disseny enmig de la ciutat exclosa
ESTAT: CATEGORIA: HABITACIONS: PROPIETAT: ARQUITECTE: EN FUNCIONAMENT «««« 186 Barceló Corporación Empresarial Pere Puig Rodríguez

Conegut abans com el Barri Xino, el Raval ha estat sempre estigmatitzat com a focus de conflictivitat social i com a paradigma de la Barcelona subterrània. Entre el 1984 i el 1992, l’equip format pels arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets va traçar les directrius principals d’un Pla Especial de Rehabilitació Integral que perseguia l’esponjament de la densitat urbana del barri. Finançat en un 80% amb aportacions del Fons de Cohesió de la Unió Europea i executat per una empresa mixta de capital públic i privat anomenada PROCIVESA, el pla va transformar profundament el teixit urbà i el teixit social del barri per dinamitzar-lo econòmicament i pacificar-lo socialment a través d’expropiacions massives, enderrocs intensius i construccions abusives. Els seus principals fruits són l’obertura, al cor del barri, de la mal anomenada Rambla del Raval −una avinguda amb la mateixa amplada que el Passeig de Gràcia que no cobreix cap riera− i la creació, al seu costat nord-est, del que es coneix, amb més pertinència, com l’Illa Robadors. Aquesta illa, que va suposar la destrucció de 50 edificis amb els seus corresponents 450 habitatges i 93 comerços, acull avui una sèrie d’edificis de nova planta entre els quals hi ha habitatges de protecció oficial −de propietat i gestionats amb clientelisme per l’Associació de Veïns del Raval−, la seu del sindicat UGT, la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i, com no podia ser d’altra manera, un nou hotel. De planta el·líptica, amb una superfície de 10.000m2, onze plantes i una alçada de 37’5m, l’Hotel Barceló ha suposat una inversió de 35 milions d’euros i conté, a més de 186 habitacions, un gimnàs, una piscina amb solàrium, un restaurant ‘multicultural’, quatre sales de reunions i un aparcament soterrat d’ús exclusiu per als clients. La flamant façana cilíndrica de l’hotel, revestida per una pell metàl·lica i brillant que el protegeix de l’entorn, s’erigeix com el símbol d’un model de ciutat que prioritza els interessos del mercat. Una ciutat que, recordem-ho, va concedir entre 2005 i 2007 una mitjana d’una llicència hotelera cada mes al districte de Ciutat Vella. Una ciutat que està en venda sota la ‘marca Barcelona’, que ha deixat al seu pas devastadors processos especulatius amb els quals han desaparegut nombrosos edificis, habitatges i veïns. Un d’ells, un vellet que paga 200€ mensuals pel lloguer del seu pis, demana a crits que no el desallotgin mentre el cobreix l’ombra d’un hotel que costa 180€ la nit.

Hotel Drassanes Justament el que el Raval necessitava: una pila de turistes de 35m d’alçada
ESTAT: PROPIETAT: ARQUITECTE: TRAMITACIÓ SUSPESA Barcelona Investments Josep Llinàs

Aprovat el març del 2003, el Pla Especial de Reforma Interior del Raval preveia aturar el deteriorament del sector septentrional del barri, al darrere de les Drassanes, mitjançant l’esponjament del seu teixit urbà i enderrocant construccions desendreçades i en mal estat. Fruit d’aquests enderrocs, el solar triangular delimitat pel carrer del Portal de Santa Madrona, el carrer de Peracamps i el carrer del Cid va ser objecte d’un projecte de millora urbana que proposava la creació d’un espai públic connectat amb l’adjacent plaça de Blanquerna. L’edificabilitat del solar es concentrava a ambdós costats d’aquest buit i preveia la construcció d’edificis residencials amb activitat comercial a les plantes baixes. El PERI reservava el 25% del sostre construït d’aquesta actuació a habitatge acollit a algun règim de protecció pública.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful