DIAGNOSI DE BARRI: SANTA ANNA I ESTADI

Feliu Fusté Cano Nil Puigivila Ylla-Català Alumnes del Taller d’Ocupació de Dinamització Comunitària Juliol d 2011

ÍNDEX
1. Introducció.....................................................................................................3 2. Pla de l’Estadi................................................................................................4 3. Història del Pla de l’Estadi ............................................................................4 a. Ronda Ausetans .................................................................................5 i. Història de Rda. Ausetans .....................................................5 ii. Anàlisi demogràgic de Rda. Ausetans...................................7 b. Plaça Moragas ...................................................................................12 i. Història de Plaça Moragas.....................................................12 ii. Anàlisi demogràfic Plaça Moragas........................................13 c. Fitxa d’equipaments de l’Estadi ........................................................17 d. Fitxa d’entitats de l’Estadi.................................................................25 4. Santa Anna.....................................................................................................29 a. Història de Santa Anna ......................................................................29 b. Anàlisi demogràfic de Santa Anna ....................................................31 c. Fitxa d’equipaments de Santa Anna ..................................................37 d. Fitxa d’entitats de Santa Anna...........................................................41 5. Sociograma de Santa Anna i l’Estadi ............................................................50 6. Anàlisi del sociograma de Santa Anna i l’Estadi ..........................................51

2

INTRODUCCIÓ
Els barris de santa Anna i de l’Estadi són dos barris veïns, i com a tals tenen molts trets que els uneixen, però també tenen molts trets que els diferencien considerablement per la proximitat geogràfica en que es troben. Els dos barris varen ser construïts més o menys als mateixos anys, i han sigut ocupats per gent de classes populars. Tot i així mentre que Santa Anna és un barri molt homogeni amb cases unifamiliars i sense haver tingut gaire moviment de població, el barri de l’Estadi és un barri de barris, on es pot identificar més d’un nucli, amb habitatges unifamiliars o edificis alts, a part de que la seva població ha variat substancialment des dels seus inicis fins l’actualitat.

En aquesta diagnòsi de barris farem un anàlisi exhaustiu de quina és la situació actual d’aquests barris, sempre sota el prisma de la dinamització comunitària, informant-nos de quina evolució han viscut com a barri, el perfil de la població que hi viu, els equipaments de que disposa i la situació actual del seu teixit associatiu i els actors que l’envolten. Per a obtenir aquest resultat en format paper, s’ha hagut de portar a terme una tasca d’investigació amb un treball de camp basat en les entrevistes amb els principals actors del barri, així com també a partir de l’observació de les diferents situacions en que ens hem trobat en el dia a dia del treball de carrer de la nostre feina. La recopil·lació, selecció i anàlisi de les diferents dades d’interès sobre el barri també han estat de gran importància, per a poder contextualitzar d’una forma clara aquesta diagnòsi.

3

HISTÒRIA DEL PLA DE L’ESTADI
Barri que es va formar al voltant de l’equipament esportiu del bisbat Estadi Torres i Bages, del qual n’agafà el nom. En aquestes instal·lacions hi ha ubicats un club de futbol, l’OAR Vic i el Club Natació Vic etb, dos entitats importants dins de la història del barri. El barri compte també amb instal·lacions educatives i religioses, com el col·legi sagrat cor o la parròquia de Lurdes, inaugurada l’any 1970 i d’arquitectura moderna, cal destacar també la llar juvenil, lligada també a l’església, fundada l’any 1973 i una de les primeres de Catalunya, que va transformar radicalment l’antiga casa de la caritat de Vic. Aquesta llar va ser promoguda per Joan Riera Rius, promotor que a l’Estadi, entre d’altres coses va impulsar la construcció de les instal·lacions esportives, va cedir el terreny per la construcció de l’església i va impulsar la construcció de les cases de tipus Riera, un tipus de construcció molt particular i present al barri, amb fileres de cases unifamiliars amb planta baixa i dos pisos. Al barri hi ha també construccions promocionades per mossèn Guiteras, que en un principi eren unifamiliars de planta baixa, que se les construïen els propis veïns i que en molts casos, amb el pas del temps, s’hi acabava construint més pisos. Per tant a mida que es va anar construint, el barri de l’Estadi va anar-se conformant de forma heterogènia amb edificis alts i cases unifamiliars, juntament amb comerços, una escola, una església o unes instal·lacions esportives. El barri de l’Estadi va tenir un creixement desordenat, i segurament per això ara mateix no compte amb un sentiment gaire cohesionat de barri, de fet és un barri de barris, amb dos nuclis molt identificats dins seu com són la Ronda Ausetans i la Plaça Moragas, els quals si que han anat tenint una mica de moviment veïnal i vida de barri.

4

HISTÒRIA DE RONDA AUSETANS
Conformat per 290 habitatges i 10 botigues. Es va construir l’any 1972, com a cooperativa de propietaris, nova cooperativa vigatana, fins que a finals dels anys 80 es va constituir com a comunitat de propietaris. Es varen constituir amb la intenció d’allotjar treballadors de l’ajuntament, per això en un principi, se’ls anomenava “pisos de l’ajuntament”, finalment es van anomenar habitatges de la Ronda Ausetans, més popularment conegut com a barri de Lurdes, ja que es troben al costat d’aquesta església i es varen construir al mateix temps.

Durant els anys setanta, vuitanta i principis dels noranta, el barri va gaudir d’una associació de veïns molt forta, que entre d’altres coses organitzava les festes del barri, on col·laborava activament una comissió de gent jove. Un dels moments en que els veïns varen fer més pinya, va ser quan es va saber que es volia construir-hi una gasolinera (la que hi ha actualment). No es va aturar el projecte, però es va aconseguir que aquesta fos molt més petita del que és actualment, i que a la resta de l’espai es construís un parc infantil, ja que on ara hi ha el parc hi havia d’anar un pàrquing de dues plantes i un tren de rentat. Entre d’altres accions es varen penjar pancartes a molts balcons, o crespons de dol, en alguna ocasió el veïnat va baixar taules i cadires de casa seva i es varen col·locar a on eren les màquines de construcció perquè no poguessin treballar. Va arribar un punt en que l’ajuntament va haver de posar vigilància policial especial per les obres. Com hem dit, d’aquí la junta en surt molt reforçada, de forma que varen poder recaptar més diners que els va permetre asfaltar els carrers i contractar un vigilant de manteniment, entre d’altres coses.

Les festes del barri varen ser molt constants, i al cap de dos anys de la construcció dels pisos, aquestes ja se celebraven, i es va anar fent fins a finals dels anys noranta, coincidint en el moment en que la majoria dels primers habitants del barri varen marxar. A part de les festes del barri també se celebraven altres festes com les de la revetlla de sant Joan.

El barri de Lurdes, actualment conta amb un volum de població nouvinguda que ralla el 70 %, i casi tots els primers habitants del barri ja n’han marxat o han mort. De totes

5

maneres aquest sempre ha estat un barri on hi viu població que ha emigrat de la seva terra natal, o descendents directes d’aquests, bon exemple d’això és que les desaparegudes festes del barri feien un programa en català i un altre en castellà.

6

ANÀLISI DEMOGRÀFIC RONDA AUSETANS
En termes de demogràfics, el barri de Ronda Ausetans és bastant singular si el comparem amb la resta de barris de la ciutat de Vic, i només cal mirar com de peculiar és la seva piràmide de població. La variable que condiciona més l’anàlisi demogràfica que puguem fer és el fet migratori, ja que el fet que hi hagi un 67’1% d’immigració fa que la composició del barri tingui un caràcter molt particular.

Població de Rda. Ausetans

Edat  0‐4  5‐9  10‐14  15‐19  20‐24  25‐29  30‐34  35‐39  40‐44  45‐49  50‐54  55‐59  60‐64  65‐69  70‐74  75‐79  80‐84  85‐89  90‐94  95‐99  Total 

Homes  32  35  29  27  27  19  52  81  47  26  14  18  6  7  6  9  5  4  0  0  444 

Dones  29 30 20 21 12 25 40 32 20 10 13 11 10 7 12 21 11 12 9 1 346

Total  61 65 49 48 39 44 92 113 67 36 27 29 16 14 18 30 16 16 9 1 790

Font: Ajuntament de Vic

7

Piràmide de població

95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 -100 -80 -60 -40 -20 0 20 40 60 Homes Dones

Pel que fa a la distribució per edats, veiem que és un barri molt poc envellit, amb molta població d’edat adulta, jove i infantil. Per la seva extensió geogràfica estem parlant d’un barri amb molta densitat de població. Per altre banda és important destacar que la població està molt masculinitzada, on els homes representen un 56’5% de la població. Aquest dos fets (masculinització i poc envelliment) es poden relacionar directament al perfil de persona nouvinguda que majoritàriament viu al barri. És molt exemplificador el sector d’edat entre 35 i 39 anys on la població masculina doble a la població femenina.

8

Població de Rda. Ausetans per nacionalitats
Nacionalitat Homes Dones Ghana 122 Marroc 99 Nigeria 17 Austria 0 Bolivia 0 Benin 3 Colombia 2 Costa d'Ivori 2 Cuba 0 Equador 3 Espanya 126 Gambia 2 Gran Bretanya 1 Guinea 1 Guinea Bissau 10 Hongria 0 India 21 Italia 0 Mali 4 Països Baixos 0 Polonia 10 Romania 0 Senegal 22 Sierra Leone 1 Total 446 Total 42 106 16 1 1 0 2 2 1 4 134 0 0 0 0 2 12 1 1 1 11 2 5 0 344 165 205 33 1 1 3 4 4 1 7 260 2 1 1 10 0 33 1 5 1 21 2 27 1 790

Font: Ajuntament de Vic

9

Nacionalitats per gènere de Rda. Ausetans
300 250 200 150 100 50 0
er ia Es pa ny a Po lo ni a Se Re ne ga st a l d'E Re ur st op a a d'A m èr Re ic st a a d'Â fri ca G ha na M ar ro c Ni g In di a

Dones Homes

Percentatge de nacionalitat espanyola i estrangera de Rda. Ausetans

32,90%

Espanyola Estrangera

67,10%

Tot i que la nacionalitat que predomina a la Ronda és la espanyola, aquesta no està gaire lluny d’altres nacionalitats com la marroquina o la ghanesa, i és bastant inferior a la

10

resta de nacionalitats sumades. Aquesta última és la que segurament ha contribuït més al predomini del gènere masculí a la plaça, ja que encara no s’ha donat el reagrupament familiar que si ha fet, per exemple, la comunitat marroquina, i el perfil del nouvingut ghanès i subsaharià en general, és el de persona en edat juvenil o adulta de gènere masculí. Com a barri d’acollida, podem veure que hi ha una diversitat cultural en el barri, molt important, cosa que pot tenir molt potencial dins la vida cultural del barri.

11

HISTÒRIA DE LA PLAÇA MORAGAS
Situada al centre del barri de l’Estadi l’orígen de la plaça es troba en una promoció d’habitatges aprovada l’any 1956, realitzada per la caixa, per això fins el dia d’avui, els pisos de plaça Moragas també són coneguts popularment com la Caixa d’Oros. Els pisos construïts en la promoció constaven de 9 escales i 130 habitatges, i amb els anys s’han anat construïnt més habitatges al voltant que més o menys s’han anat integrant en el barri. D’ascensor només n’hi ha a l’edifici de la torre, el més alt. Això ha provocat que molta gent de les altres escales sense ascensor, acabés marxant del barri al fer-se grans, mentre que el fet de tenir un ascensor a la torre alta, ha fet que molts veïns i veïnes es quedessin i que a la vegada es donés molta relació entre ells. No va ser fins a principis dels setanta que els carrers es varen asfaltar i la plaça es va pavimentar. A finals dels noranta, els edificis varen patir aluminosi, sobretot a les zones més humides dels habitatges, cosa que va suposar altre cop una forta inversió dels propietaris. En un principi els pisos havien de ser de luxe, però degut a problemes econòmics de l’empresa constructora, van acabar essent més modestos i de totes maneres la gent que hi va anar a viure en règim de propietaris, varen haver de fer molts esforços per pagarlos, i als primers anys després de la construcció molta gent els anomenava pisos de l’”Avecrem”, ja que segons deien, amb el lloguer que s’havia de pagar només es podien menjar sopes d’Avecrem. Al contrari del que passava amb altres promocions d’habitatges de l’època, molts dels habitatges de la plaça varen ser ocupats per gent que venia de Vic mateix, tot i que tradicionalment també ha estat un barri d’acollida d’immigració fins l’actualitat.

El barri sempre ha comptat amb una comunitat de propietaris, al principi per voluntat dels mateixos i després perquè ho marcava la llei. En canvi l’associació de veïns no sempre ha existit, de fet és un barri sense gaire tradició de celebrar les seves festes. De totes maneres actualment si que existeix una associació de veïns que entre d’altres coses organitza la festa de la primavera pel maig (que vindria a ser la festa major del barri) i el mercat de l’andròmina al setembre.

12

ANÀLISI DEMOGRÀFIC DE LA PLAÇA MORAGAS
EDATS
Edats 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85-89 90-94 95-99 Total Homes 73 43 44 43 50 56 80 80 65 54 45 38 24 21 20 18 22 5 3 1 785 Dones 55 39 35 36 47 50 55 64 52 31 36 32 32 33 31 38 42 20 9 4 741 Total 128 82 79 79 97 106 135 144 117 85 81 70 56 54 51 56 64 25 12 5 1526

Font: Ajuntament de Vic
Piràmide de població Pça. Moragas
95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 -100 -80 -60 -40 -20 0 20 40 60 80 Homes Dones

13

La plaça Moragas conta amb una piràmide de població que podríem denominar com a irregular, ja que els volums de població poden variar bastant d’una franja de població a una altre, el cas més clar és la diferència que hi ha entre 0-4 i 5-9 que varia de forma considerable. Tenim una població infantil que ha augmentat en els últims anys, existeix una població jove massa reduïda, ja que hi ha un important vuit entre infants i adults, una població adulta en gran augment, i una població en edat avançada que és bastant nombrosa, però que no és molt més elevada que a la mitjana de tot Vic, que està entre un quinze i un vint per cent. Aquesta és una dada destacable, ja que la majoria de persones que formen l’associació de veïns del barri són d’aquest últim sector de població que hem esmentat. Evidentment és una dada que com a dinamitzadors de barri l’haurem de tenir en compte, intentant treballar per obrir l’associació de veïns a altres sectors de població. Hi ha un condicionant clar en aquesta distribució de la piràmide, i aquest és el fet migratori, ja que plaça Moragas és un barri d’acollida.

NACIONALITATS
NACIONALITAT BULGARIA ESPANYA FINLANDIA FRANÇA ITALIA PAÏSOS BAIXOS POLÒNIA ROMANIA GEORGIA RUSSIA ALGERIA BENIN CAMERUN GHANA MALI MARROC NIGERIA SENEGAL CUBA DOMINICA NICARAGUA REPUBLICA DOMINICANA BOLIVIA COLÒMBIA EQUADOR PARAGUAI PERU HOMES 1 392 0 1 1 0 11 7 0 1 0 2 0 53 3 170 20 9 0 2 0 3 0 7 36 0 4 DONES 2 417 1 0 0 1 2 5 1 4 1 0 1 14 0 150 25 3 1 0 2 6 2 12 34 1 3 TOTAL 3 809 1 1 1 1 13 12 1 5 1 2 1 67 3 320 45 12 1 2 2 9 2 19 70 1 7

14

VENEÇUELA XINA INDIA PAKISTAN TOTAL

0 38 23 1 785

3 34 16 0 741

3 72 39 1 1526

Font: Ajuntament de Vic

NACIONALITATS DE PLAÇA MORAGUES
350 300 250 200 150 100 50
RESTA D'AMÈRICA GHANA XINA COLÒMBIA RESTA D'ÀFRICA RESTA D'ÀSIA (PAKISTAN) MARROC POLÒNIA NIGÈRIA INDIA RESTA D'EUROPA

Dones Homes

0

NACIONALITATS (ESPANYA 392 HOMES, 17 DONES I TOTAL 809)

Percentatge de nacionalitat espanyola i extrangera de Pça. Moragas

47% 53%

EQUADOR

SENEGAL

Espanyola Extrangera

15

Dins del barri, hi ha un 47% de població que no té nacionalitat espanyola, o sigui que podríem dir que pràcticament la meitat de la població del barri és nouvinguda. Aquest fet també és rellevant si ens fixem en que no hi ha cap persona de les que podríem denominar nouvinguda que estigui implicat en l’associació de veïns, o sigui que des de l’equip de dinamitzadors de barri també s’hauria de treballar en aquest aspecte, en implicar la població nouvinguda en l’associació, o la vida comunitària del barri en general, organitzant cursos, tallers, etc. Pel que fa a les diferents nacionalitats que existeixen al barri a part de l’espanyola, trobem que la més nombrosa i estabilitzada és la nacionalitat magribina, que representa un 20’97% de la població, i diem estabilitzada ja que la població masculina i femenina són molt similars, senyal de que ja fa un temps que estan al barri, que ja s’ha realitzat tot el reagrupament familiar i que la segona generació ja té una certa edat. La segona nacionalitat més nombrosa és la nacionalitat xinesa que representa un 4’7% del total de població. La població equatoriana representa un 4’6 % de la població total, la població ghanesa representa un 4’4% del total, la població nigeriana representa un 2’9% de la població i per últim destacar la comunitat índia, que amb una quarantena de persones, representa un 2’5% del total de població. Amb totes aquestes dades veiem que la plaça Moragas, a part de tenir un volum de nouvinguts elevat, també trobem que la diversitat cultural dins d’aquests és bastant important, un fet que si es potencia pot ser molt enriquidor per la vida comunitària dins del barri.

16

FITXA EQUIPAMENTS, SERVEIS I ESPAIS DEL BARRI DE L’ESTADI
1.

Nom centre: Col·legi Sagrat Cor Carrer: Pg. Generalitat 11, C/ Andreu Febrer 4 Persona de contacte: Miquel Maydeu Telèfon de contacte: 93 885 11 94 Pàgina web: www.sagratcorvic.net El col·legi és la seu de l’AMPA del col·legi sagrat cor i el de l’Associació Esportiva Sagrat Cor.

Col·legi concertat del barri, les instal·lacions compten amb un pati pavimentat i diverses aules i d’un petit gimnàs.

17

2.

Nom de centre: Escola bressol Cucut Telèfon de contacte: 93 883 3485 Carrer: C/ Manuel Brunet, 8

18

3.

Nom: Parròquia de la mare de Déu de Lurdes Carrer: Av. Estadi, 9 Telèfon: 93 885 18 89 Rector: Llic. Francesc Chía (2005) Mail: p.lurdes.vic@gmail.com

Parròquia del barri, difícilment es pot utilitzar l’espai si no és per a fer activitats relacionades amb la religió catòlica.

19

4.

Nom: Llar Juvenil de Vic (Fundació privada casa caritat) Carrer: Pius XII, 20 Telèfon: 93885 11 30 Persona de contacte: Laura Riudavets Llar juvenil, com a equipament no està pensat per a ser utilitzat per persones externes a la llar. De totes maneres, es pot treballar amb la llar per fer-los participar en projectes de barri.

20

5.

Nom: Obra Atlètica Recreativa Vic (OAR Vic) Carrer: Av. De l’estadi núm. 14 Telèfon: 938850243 Persona de contacte: Antoni Serrat i Callís

Instal·lacions esportives dedicades al futbol. Compte amb dos camps de futbol 11 i dos de futbol 7, vestidors i una zona de bar. Si mai es creu necessari fer alguna activitat a aquestes instal·lacions, és una entitat que no acostuma a posar gaires problemes a cedir les seves instal·lacions, sols s’ha de contactar amb la junta directiva i posar-se d’acord.

21

6.

Local de l’AA. VV. Plaça Moragas C/ Estudiant de Vic nº 3. Telèfon: 938851135 Persona de contacte: Agustí Font Local molt petit que utilitzen bàsicament per fer reunions de veïns, i com a petit magatzem. En alguna ocasió s’havia utilitzat per a realitzar algun tipus de classe o taller.

22

7.

Parc de monsenyor Esteve Orriols i Marques Parcs infantil que conta amb una pista de futbol. Sempre està molt freqüentat, tan per gent del Remei com per gent de l’Estadi.

23

8.

Parc interior de la Rda. Ausetans. Parc utilitzat bàsicament pels veïns de la Ronda, la gent que no viu a la Ronda no té per costum ni tan sols creuar-la. És un dels nuclis que existeixen dins del barri de l’estadi. 9.

Plaça Moragas Plaça utilitzada per veïns de tot l’Estadi, és un dels nuclis que hi ha al barri de l’Estadi.

24

FITXES D’ENTITATS, GRUPS INFORMALS I COL·LECTIUS DE L’ESTADI
Nom entitat : Associació de Veïns de Plaça Moragas Adreça : C/ Estudiant de Vic 3 baixos Web : http://aavvplacamoragas.vicentitats.cat Mail de contacte : aavvplacamoragas@gmail.com Persona de contacte 1 (càrrec, si en té) : Agusti Font (President) Persona de contacte 2 (càrrec si en té) : Manel Alemany Persona de Contacte 3 : Enric Vilalta Telèfon : 93 885 11 35

- Objectius de l’entitat : Que hi hagi un espai de trobada entre els veïns i veïnes del barri, crear una mica de moviment veïnal, per una banda poder parlar de tots els temes que afectin el veïnat ja siguin conflictes o qüestions gestions de la vida comunitària, mentre que per l’altra banda s’intenten organitzar activitats lúdiques al barri.

- Activitats que organitzen: Festa de la primavera i Mercat de l’andròmina.

- Què poden oferir als altres col·lectius: Tenen un petit local que estan disposats a cedirlo per activitats adequades a l’espai.

- Què poden necessitar d’altres entitats o col·lectius? Com que ells tenen poc espai, en certes ocasions poden necessitar demanar la cessió d’algun tipus d’instal·lació per a realitzar algun tipus d’activitat.

25

Nom entitat : Club Natació de Vic etb Adreça : C/ Josep Maria Pallàs 1 Web : http://www.cnvic-etb.com/ Mail de contacte : info@cnvic-etb.com Persona de contacte 1 (càrrec, si en té) : Joaquim Peix (president) Persona de contacte 2 (càrrec si en té) : Joan (gerent) Telèfon : 93 885 3121

- Objectius de l’entitat: Promoure l’activitat esportiva relacionada amb esports aquàtics dins tota la ciutat de Vic i gestionar la piscina municipal de la ciutat, oferint unes instal·lacions de qualitat.

- Activitats que organitzen: Escola de natació, casals d’estiu, classes dirigides de natació, equip de triatló, fisioteràpia, dietètica, etc.

- Què poden oferir als altres col·lectius: Cessió de les seves instal·lacions per a realitzar alguna activitat.

- Què poden necesitar d’altres entitats o col·lectius? Sí que han demanat en alguna ocasió algun equipament municipal per a fer alguna activitat, però actualment han millorat bastant les seves instal·lacions i fa uns anys que tota la seva activitat la realitzen a les seves instal·lacions

26

Nom entitat : Obra Atlètica Recreativa (OAR Vic) Adreça : Avinguda de l’Estadi núm. 14 Web : http://oarvic.cat/ Mail de contacte : web@oarvic.cat. Persona de contacte 1 (càrrec, si en té) : Antoni Serrat Persona de contacte 2 (càrrec si en té) : Telèfon : 696496320

- Objectius de l’entitat : Promoció de l’esport del futbol, potenciant la integració i els valors de companyerisme i solidaritat que es poden transmetre amb aquest esport.

- Activitats que organitzen: Equips federats en totes les categories, tornejos de veterans, casals d’estiu, tornejos de futbol.

- Què poden oferir als altres col·lectius: Les instal·lacions per a poder disputar partits de futbol amb bones condicions.

- Què poden necesitar d’altres entitats o col·lectius? Són molt autònoms dins la seva activitat.

27

Nom entitat : Comunitat de Propietaris de Ronda Ausetans Adreça : Ronda Ausetans

- Objectius de l’entitat : Defensar els interessos dels propietaris dels edificis de la Ronda Ausetans

- Activitats que organitzen: Reunions per tractar qüestions internes.

- Què poden oferir als altres col·lectius: No tenen molta predisposició a col·laborar, però gestionen un local a la ronda que l’utilitzen grups informals del barri.

- Què poden necesitar d’altres entitats o col·lectius? Són autònoms per a realitzar la seva activitat.

28

HISTÒRIA DE SANTA ANNA
El barri de Santa Anna es comença a perfilar a finals dels anys 60, quant al voltant de les instal·lacions esportives de l’estadi Torras i Bages, varen començar a construir-s’hi cases unifamiliars, majoritàriament de pagesos provinents de pobles com Sant Romà de Sau i altres pobles del voltant de Vic. Abans de tot això a on ara hi ha el barri sols hi havia quatre cases de pagès: el Marcé, el Merretet, can Pelat i can Forcada. A part d’això uns anys abans de que s’hi comencessin a construir cases, es va inaugurar l’escola Andersen, que tot i estar situada al barri de l’Estadi, estava a tocar del futur barri de Santa Anna, i s’hi varen escolaritzar molts nens i nenes del barri durant els primers anys, fins que l’escola es va traslladar a la seva ubicació actual entre els anys 75 i 78. Aquesta escola plantejava unes línies pedagògiques noves a la ciutat, ja que era mixta, catalana, laica i activa. També hi havia des del 1960, les instal·lacions del Club Tennis Vic, que s’hi van estar fins al 1970, o sigui que sols varen conviure amb els primers anys de Santa Anna. Sense deixar-nos el complex esportiu Estadi Torras i Bages del bisbat Cal recordar que en aquella època Vic començava a la Calla. Pel mig del barri hi creuava un torrent, el torrent de sant Jaume que dividia el barri per la meitat i que actualment està soterrat, i va ser a partir del soterrament que el barri va créixer durant els anys vuitanta fins les dimensions actuals. Els propis veïns van ser els que varen construir-se la pista de futbol actual, amb material pagat per l’ajuntament, i van moure’s per fer-se arribar l’enllumenat al barri, pagant a una empresa privada la instal·lació. El barri es va construir sense cap mena de planificació urbanística per part de l’ajuntament, com es fa actualment, tota la planificació que es va fer va ser gràcies a la voluntat d’entendre’s entre els futurs veïns i veïnes que s’estaven construint la casa. Estem parlant d’un barri que des de sempre ha estat molt viu, ja que tot i ser un barri dormitori amb poc comerç, indústria o serveis, s’hi han format diverses entitats de caràcter sobretot cultural i esportiu. A l’any 95 s’inaugura el centre cívic, que en un barri d’aquestes característiques va ser molt benvingut ja que totes les activitats de les entitats que hi havia fins al moment es feien a garatges de cases particulars (estem parlant d’assajos de corals, de casals d’estiu, geganters, ...), al mateix temps es va inaugurar el parc que hi ha al costat de la pista de futbol.

29

De tota aquesta activitat en varen sortir associacions com el club de petanca de Santa Anna, que més tard es va ajuntar amb el de Vic passant-se a anomenar Vic-Santa Anna, també es va crear un grup de cantaires, que va evolucionar cap a l’actual coral Xicalla. Santa Anna és també un barri geganter, des de la creació de la colla, amb els gegants Nicolau i Maria, noms posats en honor dels primers habitants del barri, masovers del Marcé. A partir de la colla de geganters també es va crear una colla de grallers i una de bastoners. Equips de futbol sala que disputaven campionats d’estiu, grups de patinatge, ... I per descomptat, es comptava amb una associació de veïns que organitzava i organitza una festa major molt important, i altres diades com el dia de la gent gran, que actualment encara se celebra. Es comenta que el barri té aquest nom, perquè Anna era el nom de la mare d’un empresari pelleter del barri que va fer construir unes cases al barri.

30

ANÀLISI DEMOGRÀFIC DE SANTA ANNA

El barri de santa Anna és un barri on no hi resideix un volum molt elevat de població, per l’extenció geogràfica que ocupa, ja que les seves vivendes són en gran part de cases unifamiliars. Població de Santa Anna per edats:

Edat 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85-89 90-94 95-99 Total

Homes 39 32 40 45 37 41 66 41 46 54 49 58 52 34 29 34 24 13 1 0 735

Dones 32 26 40 40 38 42 40 34 55 70 56 56 47 52 33 48 29 11 3 1 753

Total 71 58 80 85 75 83 106 75 101 124 105 114 99 86 62 82 53 24 4 1 1488

Font: Ajuntament de Vic 31

Piràmide de població:

Piràmide de població Santa Anna
90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

Homes Dones

-80

-60

-40

-20

0

20

40

60

80

Dins de la distribució per edats, podem veure que estem en un barri amb una població envellida, i més que envellida, amb molt poc volum de població jove, ja que a partir dels 30 anys la població creix molt amb proporció a la més jove. La gent en edat avançada és similar al volum de població infantil i juvenil, cosa que és exemplificador d’un barri amb població envellida. Però la població que més destaca sens dubte és la adulta que augmenta molt entre els trenta i els quaranta anys i manté un volum de població molt similar fins la franja d’entre seixanta i setanta anys.

32

En la divisió de gènere hi ha gairebé paritat, ja que tot i que el volum de dones és superior, aquest sols destaca per algunes desenes de persones, i mentre la població adulta i envellida hi ha més dones, la població infantil i jove compte amb més homes.

33

Població de Santa Anna per nacionalitats i gènere
NACIONALITATS    ESPANYA  PAISOS BAIXOS  POLONIA  PORTUGAL  ROMANIA  BURKINA FASSO  GHANA  MARROC  NIGERIA  SENEGAL  SIERRA LEONE  CUBA  REPUBLICA DOMINICANA  BOLIVIA  COLOMBIA  XILE  EQUADOR  PERU  URUGUAI  INDIA  BULGARIA  ITALIA  SERBIA  ESTATS UNITS  ARGENTINA  BRASIL    Total  HOMES    632  0  4  2  2  1  9  27  4  3  0  1  1  2  6  0  4  1  2  12  0  1  0  1  2  0    717    771 DONES    702 2 5 1 2 0 0 19 4 2 1 1 0 3 7 1 3 0 2 9 1 0 1 1 3 1   1488 TOTAL    1351 2 9 3 4 1 9 46 8 5 1 2 1 5 13 1 7 1 4 21 1 1 1 2 5 1

Font: Ajuntament de Vic

34

Proce dència d'immigració pe r contine nts i gène re de Santa Anna
80 70 60 50 40 30 20 10 0 Res ta d'Europa Àfrica Às ia Am èrica DONES HOMES

Percentatge de nacionalitats espanyola i estrangera del barri de Santa Anna

9,21%

Espanyola Estrangera

90,79%

35

Tampoc estem parlant d’un barri amb un gran volum d’immigració, que sols representa un 9’21%. Està molt per sota de la mitjana de la ciutat de Vic, i sobretot molt per sota de la mitjana de barris veïns de Santa Anna com Barri Osona, Plaça Moragas o Ronda Ausetans. De totes maneres, encara que siguin pocs, la major part de persones amb nacionalitat estrangera, són d’origen africà, i concretament marroquí. De l’Àfrica subsahariana hi ha molt poc volum de població, cosa que no passa amb la resta de la ciutat.

Santa Anna doncs és un dels pocs barris del sud de Vic (juntament amb la Serra-deSenferm) que té un baix percentatge d’immigració, per això la seva piràmide de població també difereix bastant de la resta, amb una població realment envellida.

36

FITXA D’EQUIPAMENTS DEL BARRI DE SANTA ANNA
1.

Nom: Piscines municipals de Vic, C. N. Vic etb Carrer: C/Josep Maria Pallàs 1 Persona de contacte: Joan Casas (gerent) i Joaquim Peix (president) Telèfon de contacte: 93885 31 21

Piscina municipal s molt elevats. Està gestionada per un club de socis, i en la seva immensa majoria els usuaris de les instal·lacions són socis que paguen la seva quota. El recinte compte amb dues piscines, una de coberta i una de descoberta amb una cobertura retràctil per l’hivern. Hi ha també un gimnàs de màquines i una de sales dirigides, finalment també compte amb una zona de bar.

37

2.

Nom: Centre Cívic de Santa Anna Carrer: C/ Tagamanent 1 Persona de contacte: Pau Telèfon de contacte: 93 885 0404 Centre cívic municipal, un dels més antics de la ciutat, fruit d’una demanda veïnal, actualment està infrautilitzat per les possibilitats que dona l’espai.

Compta amb una sala polivalent on es fan els tallers que ofereix la xarxa de centres cívics, una aula d’ordinadors oberta cada tarda de dilluns a divendres. Al pis de dalt hi ha diverses sales en les que es reuneixen diferents entitats del barri, però que si es demanen amb antelació es poden utilitzar per a fer activitats.

38

3.

Parc de Santa Anna És el punt de trobada del barri, està molt concorregut. Compta amb una pista de futbol que s’utilitza tot l’any. És el centre del barri de Santa Anna, i és freqüentat pel veïnat d’aquest barri, i també per veïns del barri de l’Estadi, sobretot infants i adolescents.

39

4.

Parc Lluis B. Nadal Plaça formada per quatre rengleres de cases unifamiliars, queda apartat del barri i sols l’utilitzen el mateix veïnat de la plaça.

5.

Parc de Sant Jaume Parc que queda al costat del parc de Santa Anna. És més petit i menys utilitzat que el seu parc vei, tot i així també és un parc utilitzat sobretot per gent que passeja, i nens i nenes petits.

40

FITXES ENTITATS, COL·LECTIUS I GRUPS INFORMALS DE SANTA ANNA
Nom entitat : Associació de Veïns del barri de Santa Anna Adreça : C/ Tagamanent 1 (centre cívic de Santa Anna) Web : www.barrisantaanna.blogspot.com Mail de contacte : aavvbarrisantadevic@yahoo.com Persona de contacte: Lluis Santanach

- Objectius de l’entitat : L’associació es una entitat veïnal que es basa en el treball voluntari dels seus membres. No es defineix políticament. Recolza o fa front a les accions i institucions en funció dels interessos del barri i la ciutat. Defensar els interessos globals del barri davant les institucions i administracions. Agrupar i cohesionar el veïnat per millorar i mantenir la qualitat de vida al barri; participar en els projectes que l’ajuntament de Vic te engegats per millorar i dinamitzar el desenvolupament dels barris i la ciutat; vetllar per l’entorn més immediat, el barri i les seves persones, escoltant i defensant les seves idees; organitza i promoure activitats socioculturals, lúdiques i esportives.

- Activitats que organitzen : La festa major del barri (al voltant del 26 de juliol), la Castanyada.

- Què poden oferir als altres col·lectius: Són el punt de referència de les entitats que hi ha al barri i sobretot per les que es creen de noves. El teixit associatiu de Santa Anna no és molt extens (més si el comparem al de fa uns deu o quinze anys enrere), però l’associació juga clarament un paper de centralitat dins la xarxa, i compleix amb el que això representa.

- Què poden necessitar d’altres entitats o col·lectius? Assessorament a altres entitats o grups informals que pretenguin realitzar activitats al barri (cessió d’espais, horaris recomenats, contactes d’interès per a realitzar l’activitat) 41

Nom entitat : Grup de Gegants de Santa Anna Adreça : C/ Tagament 1 Persona de contacte (contactar amb l’associació de veïns)

- Objectius de l’entitat : Entitat refundada fa pocs mesos, per famílies del barri. L’objectiu de l’entitat és retornar la tradició gegantera que havia existit a Santa Anna.

- Activitats que organitzen, han desenvolupat per assolir els seus objectius, a qui van dirigides, quan les fan…: Participar a totes les sortides geganteres que els sigui possible.

- Què poden oferir als altres col·lectius: La possibilitat de conèixer el món geganter per dins.

- Què poden necesitar d’altres entitats o col·lectius? Suport logístic i d’assessorament per a muntar activitats, sobretot de l’associació de veïns.

42

Nom entitat : Coral Xicalla Adreça : Botànic Micó, 13 – 08500 Vic Web : Mail de contacte : roserpuges@hotmail.com / coralxicalla@hotmail.com Persona de contacte 1 (càrrec, si en té) : Roser Pugès Persona de contacte 2 (càrrec si en té) Telèfon : 686827135

- Objectius de l’entitat :

Cantar i Aprendre

Ni a casa ni a l’escola poden donar-te aquesta experiència. La coral et dona l’oportunitat d’aprendre cantant, fent noves amistats i gaudint de l’alegria que proporciona el resultat de la feina ben feta.

Concerts, intercanvis, trobades

Tots tenim ganes de ser protagonistes d’alguna cosa important en aquesta vida. En la nostra activitat coral els nens i les nenes són sempre els protagonistes més importants.

La Coral Xicalla treballa valors com el treball en equip o la catalanitat en la diversitat.

- Activitats que organitzen, han desenvolupat per assolir els seus objectius, a qui van dirigides, quan les fan…:

Aquesta coral infatil aplega un munt de nois i noies, no solament del Barri de Sta. Anna de Vic, sinó també d’altres barris de la ciutat, que junt amb més d’un centenar més de corals d’arreu de Catalunya conformen el Secretariat de Corals Infantils. La Coral desenvolupa el projecte d’Aprendre Cantant, amb uns directors i uns monitors que mormen un equip consolidat al llarg de 23 anys en rodatge permanent.

43

Les activitats que realitza la Coral Xicall són molt variades i entre elles hi podem trobar assajos, concerts, caps de setmana, colònies, intercanvis, enregistraments discogràfics i descoberta de repertori.

- Què poden oferir als altres col·lectius: La possibilitat de cantar en una coral, i si hi ha predisposició, actuar en alguna activitat organitzada per una altre entitat.

- Què poden necessitar d’altres entitats o col·lectius? Espais i infraestructures per a fer les seves activitats.

44

Nom entitat : Grups labors Sta. Anna Adreça : Tagamanent, 1 Web : Mail de contacte : abellasusana@hotmail.com Persona de contacte 1 (càrrec, si en té) : Susanna Luján Persona de contacte 2 (càrrec si en té) Telèfon : 699122679

- Objectius de l’entitat: Punt d’encontre de gent que li interessa el món de les labors per intercanviar experiències i aprendre junts.

- Activitats que organitzen: Trobades setmanals per a realitzar labors conjuntament, també fan classes per a la mainada.

- Què poden oferir als altres col·lectius: La possibilitat d’ensenyar a fer labors en públic.

- Què poden necessitar d’altres entitats o col·lectius? Són suficientment autònoms per a realitzar l’activitat que realitzen.

45

Nom entitat : Grups de puntaires Sta. Anna Adreça : C/ Tagamanent, 1 Web : Mail de contacte : nenipasadormir@hotmail.com /

montserratpuigdomenech@hotmail.com Persona de contacte 1 (càrrec, si en té) : Anna Parareda Persona de contacte 2 (càrrec si en té) : Montse Puigdomenech Telèfon : 93 8862642 / 93 8854278

- Objectius de l’entitat: Trobades setmanals per a realitzar la seva activitat.

- Activitats que organitzen : Organitzaven trobades de puntaires, ara estan més inactius.

- Què poden oferir als altres col·lectius: La possibilitat de formar part del grup.

- Què poden necessitar d’altres entitats o col·lectius? Són autònoms, com a molt assessorament de l’associació de veïns.

46

Nom entitat : Natura i esports Web : http://www.nieorientacio.org/ Mail de contacte : info@nieorientacio.org Persona de contacte 1 (càrrec, si en té) : Santi Gutiérrez Persona de contacte 2 (càrrec si en té) : Deisy Romero (tresorera) Telèfon : 636820622 / 649132871

- Objectius de l’entitat : Promoure l’activitat esportiva i els seus valors, a través de la relació directa d’aquest amb la natura.

- Activitats que organitzen : Curses d’orientació, BTT, duatlóns, activitats esportives pels nens i nenes.

- Què poden oferir als altres col·lectius: La possibilitat d’introduir una activitat esportiva dins les seves diades.

- Què poden necessitar d’altres entitats o col·lectius? Infraestructures per a poder realitzar les seves activitats.

47

Nom entitat: Associació Catalana d’Afectats per la Fibromialgia Adreça : C/ Tagamanent, 1 Web : www.fibromialgia-cat.org Mail de contacte : fibromialgiaosona@hotmail.com Persona de contacte 1 (càrrec, si en té) : Persona de contacte 2 (càrrec si en té) Telèfon : 648140054

- Objectius de l’entitat :

ACAF és la primera associació de Catalunya formada per persones afectades de fibromiàlgia (FM), síndrome de fatiga crònica (SFC), sensibilitat química múltiple (SQM) i altres processos de sensibilització central relacionats amb les esmentades afeccions.

Així, els principals objectius de l'ACAF són:

* Informar i donar suport als afectats i afectades de FM, SFC i/o SQM. * Organitzar i realitzar activitats que tinguin com a finalitat la millora de la qualitat de vida de les persones malaltes i de llurs famílies.

- Activitats que organitzen, han desenvolupat per assolir els seus objectius, a qui van dirigides, quan les fan…:

Difusió de tríptics, díptics, fulletons i altre material divulgatiu, directament a les persones que visiten les Seus Territorials d'Activitats, com també a través de taules informatives al carrer, centres sanitaris, casals cívics, farmàcies, etc. Atenció personalitzada per tal d'aportar informació i orientació a les persones afectades que acudeixen a l'associació. Grups d'Ajuda Mútua (GAM) i/o altres teràpies grupals, a fi d'aportar-nos, mútuament, eines per tal d'aprendre a conviure amb la malaltia. Tallers de recuperació funcional. Tallers d'activitat física suau i progressiva per a un manteniment físic adient, com ara tai-txi, txi-qung, etc. Tallers d'entrenament de la memòria. 48

Ocasionalment, organització de conferències i/o xerrades sobre aspectes relacionats amb la malaltia.

- Què poden oferir als altres col·lectius: Són bastant autònoms per a realitzar la seva activitat.

- Què poden necessitar d’altres entitats o col·lectius? Són un grup que sobretot treballa internament, no acostuma a treballar amb entitats que no siguin del seu àmbit.

49

SOCIOGRAMA DE SANTA ANNA I L’ESTADI

50

ANÀLISI DE XARXES DE SANTA ANNA I L’ESTADI
Estructura social Durant el treball de camp realitzat al barri de Sta. Anna i l’Estadi es va posar força èmfasi amb les relacions que les entitats del barri tenen entre elles. A tots els representants d’entitats i altres organitzacions civils i religioses se’ls preguntava amb quines entitats del barri hi tenen relació, però sobretot quin tipus de relació hi tenen.

Aquesta primera aproximació a les organitzacions socials, serveis i grups informals del barri han servit per generar un petit esbós de l’estructura social subjacent.

Treball de Camp

El treball de camp ha comptat amb entrevistes personals amb alguns dels actors clau per a conèixer de primera mà el teixit associatiu dels dos barris:

-

Directora Coral Xicalla: Entrevista al local que tenen al centre cívic. Sols hi ha hagut aquest contacte informatiu del que era l’associació. Degut a que no es va mostrar molt interès amb la nostre funció com a dinamitzadors, i el pessimisme mostrat davant el futur de l’entitat, no es va trobar cap punt on fer suport o treballar conjuntament.

-

Gerent C.N. Vic etb: Club de natació que gestiona les piscines municipals. Es va contactar amb ells en una ocasió per a informar-nos de l’entitat i per demanar la cessió de les instal·lacions per a les festes del barri de Santa Anna.

-

Comunitat de propietaris Ronda Ausetans: Es un sol contacte, relacionat amb el projecte Arpilleras. Es mostren molt tancats i reacis a col·laborar o treballar amb res que no se surti d’alguna problemàtica de la seva comunitat, no es té més contacte.

-

AA. VV. Santa Anna: Després d’un primer contacte de mútua coneixènça. Se segueix fent algunes reunions per a planejar activitats i explicar-nos els diferents projectes que hi ha pel barri. A través d’ells hem pogut informar-nos sobre com ha anat la recent creació de la nova colla gegantera del barri, així com també ens han informat del grup de labors i el grup de puntaires.

51

-

AA.VV. Plaça Moragas: Es fa un primer contacte de coneixença, se segueix realitzant reunions amb dues finalitats, una la d’organitzar la festa de la primavera, i l’altre per intentar obrir l’associació de veïns a tota la gent del barri.

-

Responsable centre cívic Santa Anna: Agent important, durant els mesos en que treballarem al barri ens hi haurem de coordinar bé ja que en el treball de carrer és una peça important i un punt de suport en alguns casos. Hi ha un contacte constant al dia a dia. Gràcies a ell obtenim informació de les dues entitats que tenen seu al barri de Santa Anna però que no hi estan vinculats, com són l’Associació Catalana d’Afectats per la Fibromialgia i l’entitat Natura i Esport.

Sociograma Una forma molt gràfica de sistematitzar tota aquesta informació, és elaborant un sociograma o un mapa de xarxes, on s’observen gràficament totes aquestes relacions. S’han identificat nombroses entitats formals i grups informals que dinamitzen la vida associativa del barri i generen espais de trobada i convivència. Però cal precisar que són processos vius i canviants que es van configurant i reconstituint contínuament. Per tant, la representació gràfica de les relacions que es donen només la podem entendre com un indicador que avalua aspectes com la cohesió social, les pràctiques i dinàmiques dels veïnat o la proximitat de l’administració respecte a la ciutadania. No pretén ser una gràfica concloent, sinó el resultat d’un procés d’aproximació al barri que ha generat eines de comunicació i espais d’intercanvi d’opinions.

Llegenda del sociograma

La característica més important del sociograma és l’existència de tres tipologies d’actors que es diferencien segons el tipus d’organització.

52

Anàlisi de xarxes

Els sociogrames són una eina molt útil per aproximar-nos a la composició associativa del barri, als diferents grups informals que hi podem trobar i la seva interrelació amb les institucions municipals, equipaments públics, esglésies, etc... El sociograma del barri de Sta. Anna i l’Estadi té per objecte ser representatiu, encara que segur que no és exhaustiu, del teixit social existent. Per exemple, no dona constància del grup de nens i nenes que diàriament fan ús del ciberataneu del centre cívic o d’altres veïns i veïnes que es troben per fer-la petar. Si fem la lectura en un sentit contrari, també podem interpretar que hi ha certes associacions que tot i estar representades en la estructura social del barri que s’ha dibuixat, la seva presència al barri és molt testimonial. Són el cas d’entitats com l’ACAF (Associació Catalana d’Afectats per la Fibromialgia) o el Club d’Orientació Natura i Esports, que tot i tenir la seu de l’entitat al centre cívic de Sta. Anna, són poques les vegades que es troben en aquestes instal·lacions.

La idea que es vol transmetre és que un sociograma sempre serà una aproximació inacabada que ha d’anar acompanyada d’un anàlisi de xarxes.

Si fem una lectura ràpida del sociograma, podem observar tres agrupacions de nodes diferenciades. Una primera estructura robusta i fortament interconectada que s’articula al voltant del centre cívic de Sta. Anna i l’associació de veïns del barri. Una segona estructura veïnal molt atomitzada i amb poca capacitat d’intervenció i un tercer grup d’equipaments instal·lats al barri, que tot i que els veïns se’n beneficien, no s’interrelacionen amb les entitats i grups informals del barri.

Els sociograma dona constància dels referents del barri, no tant pel seu poder dins una possible estructura jeràrquica, sinó més aviat per la centralitat que li proporcionen les relacions d’inputs i outputs del model. Podem establir que el centre cívic de sta. Anna, juntament amb l’associació de veïns del barri són els nodes centrals, els referents del barri, coneixedors de les dinàmiques socials de barri i els diferents grups i entitats que hi participen.

53