DIAGNOSI DE BARRI: SANTA ANNA I ESTADI

Feliu Fust Cano Nil Puigivila Ylla-Catal Alumnes del Taller dOcupaci de Dinamitzaci Comunitria Juliol d 2011

NDEX
1. Introducci.....................................................................................................3 2. Pla de lEstadi................................................................................................4 3. Histria del Pla de lEstadi ............................................................................4 a. Ronda Ausetans .................................................................................5 i. Histria de Rda. Ausetans .....................................................5 ii. Anlisi demogrgic de Rda. Ausetans...................................7 b. Plaa Moragas ...................................................................................12 i. Histria de Plaa Moragas.....................................................12 ii. Anlisi demogrfic Plaa Moragas........................................13 c. Fitxa dequipaments de lEstadi ........................................................17 d. Fitxa dentitats de lEstadi.................................................................25 4. Santa Anna.....................................................................................................29 a. Histria de Santa Anna ......................................................................29 b. Anlisi demogrfic de Santa Anna ....................................................31 c. Fitxa dequipaments de Santa Anna ..................................................37 d. Fitxa dentitats de Santa Anna...........................................................41 5. Sociograma de Santa Anna i lEstadi ............................................................50 6. Anlisi del sociograma de Santa Anna i lEstadi ..........................................51

INTRODUCCI
Els barris de santa Anna i de lEstadi sn dos barris vens, i com a tals tenen molts trets que els uneixen, per tamb tenen molts trets que els diferencien considerablement per la proximitat geogrfica en que es troben. Els dos barris varen ser construts ms o menys als mateixos anys, i han sigut ocupats per gent de classes populars. Tot i aix mentre que Santa Anna s un barri molt homogeni amb cases unifamiliars i sense haver tingut gaire moviment de poblaci, el barri de lEstadi s un barri de barris, on es pot identificar ms dun nucli, amb habitatges unifamiliars o edificis alts, a part de que la seva poblaci ha variat substancialment des dels seus inicis fins lactualitat.

En aquesta diagnsi de barris farem un anlisi exhaustiu de quina s la situaci actual daquests barris, sempre sota el prisma de la dinamitzaci comunitria, informant-nos de quina evoluci han viscut com a barri, el perfil de la poblaci que hi viu, els equipaments de que disposa i la situaci actual del seu teixit associatiu i els actors que lenvolten. Per a obtenir aquest resultat en format paper, sha hagut de portar a terme una tasca dinvestigaci amb un treball de camp basat en les entrevistes amb els principals actors del barri, aix com tamb a partir de lobservaci de les diferents situacions en que ens hem trobat en el dia a dia del treball de carrer de la nostre feina. La recopillaci, selecci i anlisi de les diferents dades dinters sobre el barri tamb han estat de gran importncia, per a poder contextualitzar duna forma clara aquesta diagnsi.

HISTRIA DEL PLA DE LESTADI

Barri que es va formar al voltant de lequipament esportiu del bisbat Estadi Torres i Bages, del qual nagaf el nom. En aquestes installacions hi ha ubicats un club de futbol, lOAR Vic i el Club Nataci Vic etb, dos entitats importants dins de la histria del barri. El barri compte tamb amb installacions educatives i religioses, com el collegi sagrat cor o la parrquia de Lurdes, inaugurada lany 1970 i darquitectura moderna, cal destacar tamb la llar juvenil, lligada tamb a lesglsia, fundada lany 1973 i una de les primeres de Catalunya, que va transformar radicalment lantiga casa de la caritat de Vic. Aquesta llar va ser promoguda per Joan Riera Rius, promotor que a lEstadi, entre daltres coses va impulsar la construcci de les installacions esportives, va cedir el terreny per la construcci de lesglsia i va impulsar la construcci de les cases de tipus Riera, un tipus de construcci molt particular i present al barri, amb fileres de cases unifamiliars amb planta baixa i dos pisos. Al barri hi ha tamb construccions promocionades per mossn Guiteras, que en un principi eren unifamiliars de planta baixa, que se les construen els propis vens i que en molts casos, amb el pas del temps, shi acabava construint ms pisos. Per tant a mida que es va anar construint, el barri de lEstadi va anar-se conformant de forma heterognia amb edificis alts i cases unifamiliars, juntament amb comeros, una escola, una esglsia o unes installacions esportives. El barri de lEstadi va tenir un creixement desordenat, i segurament per aix ara mateix no compte amb un sentiment gaire cohesionat de barri, de fet s un barri de barris, amb dos nuclis molt identificats dins seu com sn la Ronda Ausetans i la Plaa Moragas, els quals si que han anat tenint una mica de moviment venal i vida de barri.

HISTRIA DE RONDA AUSETANS

Conformat per 290 habitatges i 10 botigues. Es va construir lany 1972, com a cooperativa de propietaris, nova cooperativa vigatana, fins que a finals dels anys 80 es va constituir com a comunitat de propietaris. Es varen constituir amb la intenci dallotjar treballadors de lajuntament, per aix en un principi, sels anomenava pisos de lajuntament, finalment es van anomenar habitatges de la Ronda Ausetans, ms popularment conegut com a barri de Lurdes, ja que es troben al costat daquesta esglsia i es varen construir al mateix temps.

Durant els anys setanta, vuitanta i principis dels noranta, el barri va gaudir duna associaci de vens molt forta, que entre daltres coses organitzava les festes del barri, on collaborava activament una comissi de gent jove. Un dels moments en que els vens varen fer ms pinya, va ser quan es va saber que es volia construir-hi una gasolinera (la que hi ha actualment). No es va aturar el projecte, per es va aconseguir que aquesta fos molt ms petita del que s actualment, i que a la resta de lespai es construs un parc infantil, ja que on ara hi ha el parc hi havia danar un prquing de dues plantes i un tren de rentat. Entre daltres accions es varen penjar pancartes a molts balcons, o crespons de dol, en alguna ocasi el venat va baixar taules i cadires de casa seva i es varen collocar a on eren les mquines de construcci perqu no poguessin treballar. Va arribar un punt en que lajuntament va haver de posar vigilncia policial especial per les obres. Com hem dit, daqu la junta en surt molt reforada, de forma que varen poder recaptar ms diners que els va permetre asfaltar els carrers i contractar un vigilant de manteniment, entre daltres coses.

Les festes del barri varen ser molt constants, i al cap de dos anys de la construcci dels pisos, aquestes ja se celebraven, i es va anar fent fins a finals dels anys noranta, coincidint en el moment en que la majoria dels primers habitants del barri varen marxar. A part de les festes del barri tamb se celebraven altres festes com les de la revetlla de sant Joan.

El barri de Lurdes, actualment conta amb un volum de poblaci nouvinguda que ralla el 70 %, i casi tots els primers habitants del barri ja nhan marxat o han mort. De totes

maneres aquest sempre ha estat un barri on hi viu poblaci que ha emigrat de la seva terra natal, o descendents directes daquests, bon exemple daix s que les desaparegudes festes del barri feien un programa en catal i un altre en castell.

ANLISI DEMOGRFIC RONDA AUSETANS

En termes de demogrfics, el barri de Ronda Ausetans s bastant singular si el comparem amb la resta de barris de la ciutat de Vic, i noms cal mirar com de peculiar s la seva pirmide de poblaci. La variable que condiciona ms lanlisi demogrfica que puguem fer s el fet migratori, ja que el fet que hi hagi un 671% dimmigraci fa que la composici del barri tingui un carcter molt particular.

Poblaci de Rda. Ausetans

Edat 04 59 1014 1519 2024 2529 3034 3539 4044 4549 5054 5559 6064 6569 7074 7579 8084 8589 9094 9599 Total

Homes 32 35 29 27 27 19 52 81 47 26 14 18 6 7 6 9 5 4 0 0 444

Dones 29 30 20 21 12 25 40 32 20 10 13 11 10 7 12 21 11 12 9 1 346

Total 61 65 49 48 39 44 92 113 67 36 27 29 16 14 18 30 16 16 9 1 790

Font: Ajuntament de Vic

Pirmide de poblaci

95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 -100 -80 -60 -40 -20 0 20 40 60 Homes Dones

Pel que fa a la distribuci per edats, veiem que s un barri molt poc envellit, amb molta poblaci dedat adulta, jove i infantil. Per la seva extensi geogrfica estem parlant dun barri amb molta densitat de poblaci. Per altre banda s important destacar que la poblaci est molt masculinitzada, on els homes representen un 565% de la poblaci. Aquest dos fets (masculinitzaci i poc envelliment) es poden relacionar directament al perfil de persona nouvinguda que majoritriament viu al barri. s molt exemplificador el sector dedat entre 35 i 39 anys on la poblaci masculina doble a la poblaci femenina.

Poblaci de Rda. Ausetans per nacionalitats

Nacionalitat Homes Dones Ghana 122 Marroc 99 Nigeria 17 Austria 0 Bolivia 0 Benin 3 Colombia 2 Costa d'Ivori 2 Cuba 0 Equador 3 Espanya 126 Gambia 2 Gran Bretanya 1 Guinea 1 Guinea Bissau 10 Hongria 0 India 21 Italia 0 Mali 4 Pasos Baixos 0 Polonia 10 Romania 0 Senegal 22 Sierra Leone 1 Total 446 Total 42 106 16 1 1 0 2 2 1 4 134 0 0 0 0 2 12 1 1 1 11 2 5 0 344 165 205 33 1 1 3 4 4 1 7 260 2 1 1 10 0 33 1 5 1 21 2 27 1 790

Font: Ajuntament de Vic

Nacionalitats per gnere de Rda. Ausetans

300 250 200 150 100 50 0
er ia Es pa ny a Po lo ni a Se Re ne ga st a l d'E Re ur st op a a d'A m r Re ic st a a d' fri ca G ha na M ar ro c Ni g In di a

Dones Homes

Percentatge de nacionalitat espanyola i estrangera de Rda. Ausetans

32,90%

Espanyola Estrangera

67,10%

Tot i que la nacionalitat que predomina a la Ronda s la espanyola, aquesta no est gaire lluny daltres nacionalitats com la marroquina o la ghanesa, i s bastant inferior a la

10

resta de nacionalitats sumades. Aquesta ltima s la que segurament ha contribut ms al predomini del gnere mascul a la plaa, ja que encara no sha donat el reagrupament familiar que si ha fet, per exemple, la comunitat marroquina, i el perfil del nouvingut ghans i subsahari en general, s el de persona en edat juvenil o adulta de gnere mascul. Com a barri dacollida, podem veure que hi ha una diversitat cultural en el barri, molt important, cosa que pot tenir molt potencial dins la vida cultural del barri.

11

HISTRIA DE LA PLAA MORAGAS

Situada al centre del barri de lEstadi lorgen de la plaa es troba en una promoci dhabitatges aprovada lany 1956, realitzada per la caixa, per aix fins el dia davui, els pisos de plaa Moragas tamb sn coneguts popularment com la Caixa dOros. Els pisos construts en la promoci constaven de 9 escales i 130 habitatges, i amb els anys shan anat construnt ms habitatges al voltant que ms o menys shan anat integrant en el barri. Dascensor noms nhi ha a ledifici de la torre, el ms alt. Aix ha provocat que molta gent de les altres escales sense ascensor, acabs marxant del barri al fer-se grans, mentre que el fet de tenir un ascensor a la torre alta, ha fet que molts vens i venes es quedessin i que a la vegada es dons molta relaci entre ells. No va ser fins a principis dels setanta que els carrers es varen asfaltar i la plaa es va pavimentar. A finals dels noranta, els edificis varen patir aluminosi, sobretot a les zones ms humides dels habitatges, cosa que va suposar altre cop una forta inversi dels propietaris. En un principi els pisos havien de ser de luxe, per degut a problemes econmics de lempresa constructora, van acabar essent ms modestos i de totes maneres la gent que hi va anar a viure en rgim de propietaris, varen haver de fer molts esforos per pagarlos, i als primers anys desprs de la construcci molta gent els anomenava pisos de lAvecrem, ja que segons deien, amb el lloguer que shavia de pagar noms es podien menjar sopes dAvecrem. Al contrari del que passava amb altres promocions dhabitatges de lpoca, molts dels habitatges de la plaa varen ser ocupats per gent que venia de Vic mateix, tot i que tradicionalment tamb ha estat un barri dacollida dimmigraci fins lactualitat.

El barri sempre ha comptat amb una comunitat de propietaris, al principi per voluntat dels mateixos i desprs perqu ho marcava la llei. En canvi lassociaci de vens no sempre ha existit, de fet s un barri sense gaire tradici de celebrar les seves festes. De totes maneres actualment si que existeix una associaci de vens que entre daltres coses organitza la festa de la primavera pel maig (que vindria a ser la festa major del barri) i el mercat de landrmina al setembre.

12

ANLISI DEMOGRFIC DE LA PLAA MORAGAS

EDATS
Edats 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85-89 90-94 95-99 Total Homes 73 43 44 43 50 56 80 80 65 54 45 38 24 21 20 18 22 5 3 1 785 Dones 55 39 35 36 47 50 55 64 52 31 36 32 32 33 31 38 42 20 9 4 741 Total 128 82 79 79 97 106 135 144 117 85 81 70 56 54 51 56 64 25 12 5 1526

Font: Ajuntament de Vic

Pirmide de poblaci Pa. Moragas
95-99 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 -100 -80 -60 -40 -20 0 20 40 60 80 Homes Dones

13

La plaa Moragas conta amb una pirmide de poblaci que podrem denominar com a irregular, ja que els volums de poblaci poden variar bastant duna franja de poblaci a una altre, el cas ms clar s la diferncia que hi ha entre 0-4 i 5-9 que varia de forma considerable. Tenim una poblaci infantil que ha augmentat en els ltims anys, existeix una poblaci jove massa reduda, ja que hi ha un important vuit entre infants i adults, una poblaci adulta en gran augment, i una poblaci en edat avanada que s bastant nombrosa, per que no s molt ms elevada que a la mitjana de tot Vic, que est entre un quinze i un vint per cent. Aquesta s una dada destacable, ja que la majoria de persones que formen lassociaci de vens del barri sn daquest ltim sector de poblaci que hem esmentat. Evidentment s una dada que com a dinamitzadors de barri lhaurem de tenir en compte, intentant treballar per obrir lassociaci de vens a altres sectors de poblaci. Hi ha un condicionant clar en aquesta distribuci de la pirmide, i aquest s el fet migratori, ja que plaa Moragas s un barri dacollida.

NACIONALITATS
NACIONALITAT BULGARIA ESPANYA FINLANDIA FRANA ITALIA PASOS BAIXOS POLNIA ROMANIA GEORGIA RUSSIA ALGERIA BENIN CAMERUN GHANA MALI MARROC NIGERIA SENEGAL CUBA DOMINICA NICARAGUA REPUBLICA DOMINICANA BOLIVIA COLMBIA EQUADOR PARAGUAI PERU HOMES 1 392 0 1 1 0 11 7 0 1 0 2 0 53 3 170 20 9 0 2 0 3 0 7 36 0 4 DONES 2 417 1 0 0 1 2 5 1 4 1 0 1 14 0 150 25 3 1 0 2 6 2 12 34 1 3 TOTAL 3 809 1 1 1 1 13 12 1 5 1 2 1 67 3 320 45 12 1 2 2 9 2 19 70 1 7

14

VENEUELA XINA INDIA PAKISTAN TOTAL

0 38 23 1 785

3 34 16 0 741

3 72 39 1 1526

Font: Ajuntament de Vic

NACIONALITATS DE PLAA MORAGUES

350 300 250 200 150 100 50
RESTA D'AMRICA GHANA XINA COLMBIA RESTA D'FRICA RESTA D'SIA (PAKISTAN) MARROC POLNIA NIGRIA INDIA RESTA D'EUROPA

Dones Homes

NACIONALITATS (ESPANYA 392 HOMES, 17 DONES I TOTAL 809)

Percentatge de nacionalitat espanyola i extrangera de Pa. Moragas

47% 53%

EQUADOR

SENEGAL

Espanyola Extrangera

15

Dins del barri, hi ha un 47% de poblaci que no t nacionalitat espanyola, o sigui que podrem dir que prcticament la meitat de la poblaci del barri s nouvinguda. Aquest fet tamb s rellevant si ens fixem en que no hi ha cap persona de les que podrem denominar nouvinguda que estigui implicat en lassociaci de vens, o sigui que des de lequip de dinamitzadors de barri tamb shauria de treballar en aquest aspecte, en implicar la poblaci nouvinguda en lassociaci, o la vida comunitria del barri en general, organitzant cursos, tallers, etc. Pel que fa a les diferents nacionalitats que existeixen al barri a part de lespanyola, trobem que la ms nombrosa i estabilitzada s la nacionalitat magribina, que representa un 2097% de la poblaci, i diem estabilitzada ja que la poblaci masculina i femenina sn molt similars, senyal de que ja fa un temps que estan al barri, que ja sha realitzat tot el reagrupament familiar i que la segona generaci ja t una certa edat. La segona nacionalitat ms nombrosa s la nacionalitat xinesa que representa un 47% del total de poblaci. La poblaci equatoriana representa un 46 % de la poblaci total, la poblaci ghanesa representa un 44% del total, la poblaci nigeriana representa un 29% de la poblaci i per ltim destacar la comunitat ndia, que amb una quarantena de persones, representa un 25% del total de poblaci. Amb totes aquestes dades veiem que la plaa Moragas, a part de tenir un volum de nouvinguts elevat, tamb trobem que la diversitat cultural dins daquests s bastant important, un fet que si es potencia pot ser molt enriquidor per la vida comunitria dins del barri.

16

FITXA EQUIPAMENTS, SERVEIS I ESPAIS DEL BARRI DE LESTADI

1.

Nom centre: Collegi Sagrat Cor Carrer: Pg. Generalitat 11, C/ Andreu Febrer 4 Persona de contacte: Miquel Maydeu Telfon de contacte: 93 885 11 94 Pgina web: www.sagratcorvic.net El collegi s la seu de lAMPA del collegi sagrat cor i el de lAssociaci Esportiva Sagrat Cor.

Collegi concertat del barri, les installacions compten amb un pati pavimentat i diverses aules i dun petit gimns.

17

2.

Nom de centre: Escola bressol Cucut Telfon de contacte: 93 883 3485 Carrer: C/ Manuel Brunet, 8

18

3.

Nom: Parrquia de la mare de Du de Lurdes Carrer: Av. Estadi, 9 Telfon: 93 885 18 89 Rector: Llic. Francesc Cha (2005) Mail: p.lurdes.vic@gmail.com

Parrquia del barri, difcilment es pot utilitzar lespai si no s per a fer activitats relacionades amb la religi catlica.

19

4.

Nom: Llar Juvenil de Vic (Fundaci privada casa caritat) Carrer: Pius XII, 20 Telfon: 93885 11 30 Persona de contacte: Laura Riudavets Llar juvenil, com a equipament no est pensat per a ser utilitzat per persones externes a la llar. De totes maneres, es pot treballar amb la llar per fer-los participar en projectes de barri.

20

5.

Nom: Obra Atltica Recreativa Vic (OAR Vic) Carrer: Av. De lestadi nm. 14 Telfon: 938850243 Persona de contacte: Antoni Serrat i Calls

Installacions esportives dedicades al futbol. Compte amb dos camps de futbol 11 i dos de futbol 7, vestidors i una zona de bar. Si mai es creu necessari fer alguna activitat a aquestes installacions, s una entitat que no acostuma a posar gaires problemes a cedir les seves installacions, sols sha de contactar amb la junta directiva i posar-se dacord.

21

6.

Local de lAA. VV. Plaa Moragas C/ Estudiant de Vic n 3. Telfon: 938851135 Persona de contacte: Agust Font Local molt petit que utilitzen bsicament per fer reunions de vens, i com a petit magatzem. En alguna ocasi shavia utilitzat per a realitzar algun tipus de classe o taller.

22

7.

Parc de monsenyor Esteve Orriols i Marques Parcs infantil que conta amb una pista de futbol. Sempre est molt freqentat, tan per gent del Remei com per gent de lEstadi.

23

8.

Parc interior de la Rda. Ausetans. Parc utilitzat bsicament pels vens de la Ronda, la gent que no viu a la Ronda no t per costum ni tan sols creuar-la. s un dels nuclis que existeixen dins del barri de lestadi. 9.

Plaa Moragas Plaa utilitzada per vens de tot lEstadi, s un dels nuclis que hi ha al barri de lEstadi.

24

FITXES DENTITATS, GRUPS INFORMALS I COLLECTIUS DE LESTADI

Nom entitat : Associaci de Vens de Plaa Moragas Adrea : C/ Estudiant de Vic 3 baixos Web : http://aavvplacamoragas.vicentitats.cat Mail de contacte : aavvplacamoragas@gmail.com Persona de contacte 1 (crrec, si en t) : Agusti Font (President) Persona de contacte 2 (crrec si en t) : Manel Alemany Persona de Contacte 3 : Enric Vilalta Telfon : 93 885 11 35

- Objectius de lentitat : Que hi hagi un espai de trobada entre els vens i venes del barri, crear una mica de moviment venal, per una banda poder parlar de tots els temes que afectin el venat ja siguin conflictes o qestions gestions de la vida comunitria, mentre que per laltra banda sintenten organitzar activitats ldiques al barri.

- Activitats que organitzen: Festa de la primavera i Mercat de landrmina.

- Qu poden oferir als altres collectius: Tenen un petit local que estan disposats a cedirlo per activitats adequades a lespai.

- Qu poden necessitar daltres entitats o collectius? Com que ells tenen poc espai, en certes ocasions poden necessitar demanar la cessi dalgun tipus dinstallaci per a realitzar algun tipus dactivitat.

25

Nom entitat : Club Nataci de Vic etb Adrea : C/ Josep Maria Palls 1 Web : http://www.cnvic-etb.com/ Mail de contacte : info@cnvic-etb.com Persona de contacte 1 (crrec, si en t) : Joaquim Peix (president) Persona de contacte 2 (crrec si en t) : Joan (gerent) Telfon : 93 885 3121

- Objectius de lentitat: Promoure lactivitat esportiva relacionada amb esports aqutics dins tota la ciutat de Vic i gestionar la piscina municipal de la ciutat, oferint unes installacions de qualitat.

- Activitats que organitzen: Escola de nataci, casals destiu, classes dirigides de nataci, equip de triatl, fisioterpia, diettica, etc.

- Qu poden oferir als altres collectius: Cessi de les seves installacions per a realitzar alguna activitat.

- Qu poden necesitar daltres entitats o collectius? S que han demanat en alguna ocasi algun equipament municipal per a fer alguna activitat, per actualment han millorat bastant les seves installacions i fa uns anys que tota la seva activitat la realitzen a les seves installacions

26

Nom entitat : Obra Atltica Recreativa (OAR Vic) Adrea : Avinguda de lEstadi nm. 14 Web : http://oarvic.cat/ Mail de contacte : web@oarvic.cat. Persona de contacte 1 (crrec, si en t) : Antoni Serrat Persona de contacte 2 (crrec si en t) : Telfon : 696496320

- Objectius de lentitat : Promoci de lesport del futbol, potenciant la integraci i els valors de companyerisme i solidaritat que es poden transmetre amb aquest esport.

- Activitats que organitzen: Equips federats en totes les categories, tornejos de veterans, casals destiu, tornejos de futbol.

- Qu poden oferir als altres collectius: Les installacions per a poder disputar partits de futbol amb bones condicions.

- Qu poden necesitar daltres entitats o collectius? Sn molt autnoms dins la seva activitat.

27

Nom entitat : Comunitat de Propietaris de Ronda Ausetans Adrea : Ronda Ausetans

- Objectius de lentitat : Defensar els interessos dels propietaris dels edificis de la Ronda Ausetans

- Activitats que organitzen: Reunions per tractar qestions internes.

- Qu poden oferir als altres collectius: No tenen molta predisposici a collaborar, per gestionen un local a la ronda que lutilitzen grups informals del barri.

- Qu poden necesitar daltres entitats o collectius? Sn autnoms per a realitzar la seva activitat.

28

HISTRIA DE SANTA ANNA

El barri de Santa Anna es comena a perfilar a finals dels anys 60, quant al voltant de les installacions esportives de lestadi Torras i Bages, varen comenar a construir-shi cases unifamiliars, majoritriament de pagesos provinents de pobles com Sant Rom de Sau i altres pobles del voltant de Vic. Abans de tot aix a on ara hi ha el barri sols hi havia quatre cases de pags: el Marc, el Merretet, can Pelat i can Forcada. A part daix uns anys abans de que shi comencessin a construir cases, es va inaugurar lescola Andersen, que tot i estar situada al barri de lEstadi, estava a tocar del futur barri de Santa Anna, i shi varen escolaritzar molts nens i nenes del barri durant els primers anys, fins que lescola es va traslladar a la seva ubicaci actual entre els anys 75 i 78. Aquesta escola plantejava unes lnies pedaggiques noves a la ciutat, ja que era mixta, catalana, laica i activa. Tamb hi havia des del 1960, les installacions del Club Tennis Vic, que shi van estar fins al 1970, o sigui que sols varen conviure amb els primers anys de Santa Anna. Sense deixar-nos el complex esportiu Estadi Torras i Bages del bisbat Cal recordar que en aquella poca Vic comenava a la Calla. Pel mig del barri hi creuava un torrent, el torrent de sant Jaume que dividia el barri per la meitat i que actualment est soterrat, i va ser a partir del soterrament que el barri va crixer durant els anys vuitanta fins les dimensions actuals. Els propis vens van ser els que varen construir-se la pista de futbol actual, amb material pagat per lajuntament, i van moures per fer-se arribar lenllumenat al barri, pagant a una empresa privada la installaci. El barri es va construir sense cap mena de planificaci urbanstica per part de lajuntament, com es fa actualment, tota la planificaci que es va fer va ser grcies a la voluntat dentendres entre els futurs vens i venes que sestaven construint la casa. Estem parlant dun barri que des de sempre ha estat molt viu, ja que tot i ser un barri dormitori amb poc comer, indstria o serveis, shi han format diverses entitats de carcter sobretot cultural i esportiu. A lany 95 sinaugura el centre cvic, que en un barri daquestes caracterstiques va ser molt benvingut ja que totes les activitats de les entitats que hi havia fins al moment es feien a garatges de cases particulars (estem parlant dassajos de corals, de casals destiu, geganters, ...), al mateix temps es va inaugurar el parc que hi ha al costat de la pista de futbol.

29

De tota aquesta activitat en varen sortir associacions com el club de petanca de Santa Anna, que ms tard es va ajuntar amb el de Vic passant-se a anomenar Vic-Santa Anna, tamb es va crear un grup de cantaires, que va evolucionar cap a lactual coral Xicalla. Santa Anna s tamb un barri geganter, des de la creaci de la colla, amb els gegants Nicolau i Maria, noms posats en honor dels primers habitants del barri, masovers del Marc. A partir de la colla de geganters tamb es va crear una colla de grallers i una de bastoners. Equips de futbol sala que disputaven campionats destiu, grups de patinatge, ... I per descomptat, es comptava amb una associaci de vens que organitzava i organitza una festa major molt important, i altres diades com el dia de la gent gran, que actualment encara se celebra. Es comenta que el barri t aquest nom, perqu Anna era el nom de la mare dun empresari pelleter del barri que va fer construir unes cases al barri.

30

ANLISI DEMOGRFIC DE SANTA ANNA

El barri de santa Anna s un barri on no hi resideix un volum molt elevat de poblaci, per lextenci geogrfica que ocupa, ja que les seves vivendes sn en gran part de cases unifamiliars. Poblaci de Santa Anna per edats:

Edat 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85-89 90-94 95-99 Total

Homes 39 32 40 45 37 41 66 41 46 54 49 58 52 34 29 34 24 13 1 0 735

Dones 32 26 40 40 38 42 40 34 55 70 56 56 47 52 33 48 29 11 3 1 753

Total 71 58 80 85 75 83 106 75 101 124 105 114 99 86 62 82 53 24 4 1 1488

Font: Ajuntament de Vic 31

Pirmide de poblaci:

Pirmide de poblaci Santa Anna

90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4

Homes Dones

-80

-60

-40

-20

20

40

60

80

Dins de la distribuci per edats, podem veure que estem en un barri amb una poblaci envellida, i ms que envellida, amb molt poc volum de poblaci jove, ja que a partir dels 30 anys la poblaci creix molt amb proporci a la ms jove. La gent en edat avanada s similar al volum de poblaci infantil i juvenil, cosa que s exemplificador dun barri amb poblaci envellida. Per la poblaci que ms destaca sens dubte s la adulta que augmenta molt entre els trenta i els quaranta anys i mant un volum de poblaci molt similar fins la franja dentre seixanta i setanta anys.

32

En la divisi de gnere hi ha gaireb paritat, ja que tot i que el volum de dones s superior, aquest sols destaca per algunes desenes de persones, i mentre la poblaci adulta i envellida hi ha ms dones, la poblaci infantil i jove compte amb ms homes.

33

Poblaci de Santa Anna per nacionalitats i gnere

NACIONALITATS ESPANYA PAISOSBAIXOS POLONIA PORTUGAL ROMANIA BURKINAFASSO GHANA MARROC NIGERIA SENEGAL SIERRALEONE CUBA REPUBLICADOMINICANA BOLIVIA COLOMBIA XILE EQUADOR PERU URUGUAI INDIA BULGARIA ITALIA SERBIA ESTATSUNITS ARGENTINA BRASIL Total HOMES 632 0 4 2 2 1 9 27 4 3 0 1 1 2 6 0 4 1 2 12 0 1 0 1 2 0 717 771 DONES 702 2 5 1 2 0 0 19 4 2 1 1 0 3 7 1 3 0 2 9 1 0 1 1 3 1 1488 TOTAL 1351 2 9 3 4 1 9 46 8 5 1 2 1 5 13 1 7 1 4 21 1 1 1 2 5 1

Font: Ajuntament de Vic

34

Proce dncia d'immigraci pe r contine nts i gne re de Santa Anna

80 70 60 50 40 30 20 10 0 Res ta d'Europa frica s ia Am rica DONES HOMES

Percentatge de nacionalitats espanyola i estrangera del barri de Santa Anna

9,21%

Espanyola Estrangera

90,79%

35

Tampoc estem parlant dun barri amb un gran volum dimmigraci, que sols representa un 921%. Est molt per sota de la mitjana de la ciutat de Vic, i sobretot molt per sota de la mitjana de barris vens de Santa Anna com Barri Osona, Plaa Moragas o Ronda Ausetans. De totes maneres, encara que siguin pocs, la major part de persones amb nacionalitat estrangera, sn dorigen afric, i concretament marroqu. De lfrica subsahariana hi ha molt poc volum de poblaci, cosa que no passa amb la resta de la ciutat.

Santa Anna doncs s un dels pocs barris del sud de Vic (juntament amb la Serra-deSenferm) que t un baix percentatge dimmigraci, per aix la seva pirmide de poblaci tamb difereix bastant de la resta, amb una poblaci realment envellida.

36

FITXA DEQUIPAMENTS DEL BARRI DE SANTA ANNA

1.

Nom: Piscines municipals de Vic, C. N. Vic etb Carrer: C/Josep Maria Palls 1 Persona de contacte: Joan Casas (gerent) i Joaquim Peix (president) Telfon de contacte: 93885 31 21

Piscina municipal s molt elevats. Est gestionada per un club de socis, i en la seva immensa majoria els usuaris de les installacions sn socis que paguen la seva quota. El recinte compte amb dues piscines, una de coberta i una de descoberta amb una cobertura retrctil per lhivern. Hi ha tamb un gimns de mquines i una de sales dirigides, finalment tamb compte amb una zona de bar.

37

2.

Nom: Centre Cvic de Santa Anna Carrer: C/ Tagamanent 1 Persona de contacte: Pau Telfon de contacte: 93 885 0404 Centre cvic municipal, un dels ms antics de la ciutat, fruit duna demanda venal, actualment est infrautilitzat per les possibilitats que dona lespai.

Compta amb una sala polivalent on es fan els tallers que ofereix la xarxa de centres cvics, una aula dordinadors oberta cada tarda de dilluns a divendres. Al pis de dalt hi ha diverses sales en les que es reuneixen diferents entitats del barri, per que si es demanen amb antelaci es poden utilitzar per a fer activitats.

38

3.

Parc de Santa Anna s el punt de trobada del barri, est molt concorregut. Compta amb una pista de futbol que sutilitza tot lany. s el centre del barri de Santa Anna, i s freqentat pel venat daquest barri, i tamb per vens del barri de lEstadi, sobretot infants i adolescents.

39

4.

Parc Lluis B. Nadal Plaa formada per quatre rengleres de cases unifamiliars, queda apartat del barri i sols lutilitzen el mateix venat de la plaa.

5.

Parc de Sant Jaume Parc que queda al costat del parc de Santa Anna. s ms petit i menys utilitzat que el seu parc vei, tot i aix tamb s un parc utilitzat sobretot per gent que passeja, i nens i nenes petits.

40

FITXES ENTITATS, COLLECTIUS I GRUPS INFORMALS DE SANTA ANNA

Nom entitat : Associaci de Vens del barri de Santa Anna Adrea : C/ Tagamanent 1 (centre cvic de Santa Anna) Web : www.barrisantaanna.blogspot.com Mail de contacte : aavvbarrisantadevic@yahoo.com Persona de contacte: Lluis Santanach

- Objectius de lentitat : Lassociaci es una entitat venal que es basa en el treball voluntari dels seus membres. No es defineix polticament. Recolza o fa front a les accions i institucions en funci dels interessos del barri i la ciutat. Defensar els interessos globals del barri davant les institucions i administracions. Agrupar i cohesionar el venat per millorar i mantenir la qualitat de vida al barri; participar en els projectes que lajuntament de Vic te engegats per millorar i dinamitzar el desenvolupament dels barris i la ciutat; vetllar per lentorn ms immediat, el barri i les seves persones, escoltant i defensant les seves idees; organitza i promoure activitats socioculturals, ldiques i esportives.

- Activitats que organitzen : La festa major del barri (al voltant del 26 de juliol), la Castanyada.

- Qu poden oferir als altres collectius: Sn el punt de referncia de les entitats que hi ha al barri i sobretot per les que es creen de noves. El teixit associatiu de Santa Anna no s molt extens (ms si el comparem al de fa uns deu o quinze anys enrere), per lassociaci juga clarament un paper de centralitat dins la xarxa, i compleix amb el que aix representa.

- Qu poden necessitar daltres entitats o collectius? Assessorament a altres entitats o grups informals que pretenguin realitzar activitats al barri (cessi despais, horaris recomenats, contactes dinters per a realitzar lactivitat) 41

Nom entitat : Grup de Gegants de Santa Anna Adrea : C/ Tagament 1 Persona de contacte (contactar amb lassociaci de vens)

- Objectius de lentitat : Entitat refundada fa pocs mesos, per famlies del barri. Lobjectiu de lentitat s retornar la tradici gegantera que havia existit a Santa Anna.

- Activitats que organitzen, han desenvolupat per assolir els seus objectius, a qui van dirigides, quan les fan: Participar a totes les sortides geganteres que els sigui possible.

- Qu poden oferir als altres collectius: La possibilitat de conixer el mn geganter per dins.

- Qu poden necesitar daltres entitats o collectius? Suport logstic i dassessorament per a muntar activitats, sobretot de lassociaci de vens.

42

Nom entitat : Coral Xicalla Adrea : Botnic Mic, 13 08500 Vic Web : Mail de contacte : roserpuges@hotmail.com / coralxicalla@hotmail.com Persona de contacte 1 (crrec, si en t) : Roser Pugs Persona de contacte 2 (crrec si en t) Telfon : 686827135

- Objectius de lentitat :

Cantar i Aprendre

Ni a casa ni a lescola poden donar-te aquesta experincia. La coral et dona loportunitat daprendre cantant, fent noves amistats i gaudint de lalegria que proporciona el resultat de la feina ben feta.

Concerts, intercanvis, trobades

Tots tenim ganes de ser protagonistes dalguna cosa important en aquesta vida. En la nostra activitat coral els nens i les nenes sn sempre els protagonistes ms importants.

La Coral Xicalla treballa valors com el treball en equip o la catalanitat en la diversitat.

- Activitats que organitzen, han desenvolupat per assolir els seus objectius, a qui van dirigides, quan les fan:

Aquesta coral infatil aplega un munt de nois i noies, no solament del Barri de Sta. Anna de Vic, sin tamb daltres barris de la ciutat, que junt amb ms dun centenar ms de corals darreu de Catalunya conformen el Secretariat de Corals Infantils. La Coral desenvolupa el projecte dAprendre Cantant, amb uns directors i uns monitors que mormen un equip consolidat al llarg de 23 anys en rodatge permanent.

43

Les activitats que realitza la Coral Xicall sn molt variades i entre elles hi podem trobar assajos, concerts, caps de setmana, colnies, intercanvis, enregistraments discogrfics i descoberta de repertori.

- Qu poden oferir als altres collectius: La possibilitat de cantar en una coral, i si hi ha predisposici, actuar en alguna activitat organitzada per una altre entitat.

- Qu poden necessitar daltres entitats o collectius? Espais i infraestructures per a fer les seves activitats.

44

Nom entitat : Grups labors Sta. Anna Adrea : Tagamanent, 1 Web : Mail de contacte : abellasusana@hotmail.com Persona de contacte 1 (crrec, si en t) : Susanna Lujn Persona de contacte 2 (crrec si en t) Telfon : 699122679

- Objectius de lentitat: Punt dencontre de gent que li interessa el mn de les labors per intercanviar experincies i aprendre junts.

- Activitats que organitzen: Trobades setmanals per a realitzar labors conjuntament, tamb fan classes per a la mainada.

- Qu poden oferir als altres collectius: La possibilitat densenyar a fer labors en pblic.

- Qu poden necessitar daltres entitats o collectius? Sn suficientment autnoms per a realitzar lactivitat que realitzen.

45

Nom entitat : Grups de puntaires Sta. Anna Adrea : C/ Tagamanent, 1 Web : Mail de contacte : nenipasadormir@hotmail.com /

montserratpuigdomenech@hotmail.com Persona de contacte 1 (crrec, si en t) : Anna Parareda Persona de contacte 2 (crrec si en t) : Montse Puigdomenech Telfon : 93 8862642 / 93 8854278

- Objectius de lentitat: Trobades setmanals per a realitzar la seva activitat.

- Activitats que organitzen : Organitzaven trobades de puntaires, ara estan ms inactius.

- Qu poden oferir als altres collectius: La possibilitat de formar part del grup.

- Qu poden necessitar daltres entitats o collectius? Sn autnoms, com a molt assessorament de lassociaci de vens.

46

Nom entitat : Natura i esports Web : http://www.nieorientacio.org/ Mail de contacte : info@nieorientacio.org Persona de contacte 1 (crrec, si en t) : Santi Gutirrez Persona de contacte 2 (crrec si en t) : Deisy Romero (tresorera) Telfon : 636820622 / 649132871

- Objectius de lentitat : Promoure lactivitat esportiva i els seus valors, a travs de la relaci directa daquest amb la natura.

- Activitats que organitzen : Curses dorientaci, BTT, duatlns, activitats esportives pels nens i nenes.

- Qu poden oferir als altres collectius: La possibilitat dintroduir una activitat esportiva dins les seves diades.

- Qu poden necessitar daltres entitats o collectius? Infraestructures per a poder realitzar les seves activitats.

47

Nom entitat: Associaci Catalana dAfectats per la Fibromialgia Adrea : C/ Tagamanent, 1 Web : www.fibromialgia-cat.org Mail de contacte : fibromialgiaosona@hotmail.com Persona de contacte 1 (crrec, si en t) : Persona de contacte 2 (crrec si en t) Telfon : 648140054

- Objectius de lentitat :

ACAF s la primera associaci de Catalunya formada per persones afectades de fibromilgia (FM), sndrome de fatiga crnica (SFC), sensibilitat qumica mltiple (SQM) i altres processos de sensibilitzaci central relacionats amb les esmentades afeccions.

Aix, els principals objectius de l'ACAF sn:

* Informar i donar suport als afectats i afectades de FM, SFC i/o SQM. * Organitzar i realitzar activitats que tinguin com a finalitat la millora de la qualitat de vida de les persones malaltes i de llurs famlies.

- Activitats que organitzen, han desenvolupat per assolir els seus objectius, a qui van dirigides, quan les fan:

Difusi de trptics, dptics, fulletons i altre material divulgatiu, directament a les persones que visiten les Seus Territorials d'Activitats, com tamb a travs de taules informatives al carrer, centres sanitaris, casals cvics, farmcies, etc. Atenci personalitzada per tal d'aportar informaci i orientaci a les persones afectades que acudeixen a l'associaci. Grups d'Ajuda Mtua (GAM) i/o altres terpies grupals, a fi d'aportar-nos, mtuament, eines per tal d'aprendre a conviure amb la malaltia. Tallers de recuperaci funcional. Tallers d'activitat fsica suau i progressiva per a un manteniment fsic adient, com ara tai-txi, txi-qung, etc. Tallers d'entrenament de la memria. 48

Ocasionalment, organitzaci de conferncies i/o xerrades sobre aspectes relacionats amb la malaltia.

- Qu poden oferir als altres collectius: Sn bastant autnoms per a realitzar la seva activitat.

- Qu poden necessitar daltres entitats o collectius? Sn un grup que sobretot treballa internament, no acostuma a treballar amb entitats que no siguin del seu mbit.

49

SOCIOGRAMA DE SANTA ANNA I LESTADI

50

ANLISI DE XARXES DE SANTA ANNA I LESTADI

Estructura social Durant el treball de camp realitzat al barri de Sta. Anna i lEstadi es va posar fora mfasi amb les relacions que les entitats del barri tenen entre elles. A tots els representants dentitats i altres organitzacions civils i religioses sels preguntava amb quines entitats del barri hi tenen relaci, per sobretot quin tipus de relaci hi tenen.

Aquesta primera aproximaci a les organitzacions socials, serveis i grups informals del barri han servit per generar un petit esbs de lestructura social subjacent.

Treball de Camp

El treball de camp ha comptat amb entrevistes personals amb alguns dels actors clau per a conixer de primera m el teixit associatiu dels dos barris:

Directora Coral Xicalla: Entrevista al local que tenen al centre cvic. Sols hi ha hagut aquest contacte informatiu del que era lassociaci. Degut a que no es va mostrar molt inters amb la nostre funci com a dinamitzadors, i el pessimisme mostrat davant el futur de lentitat, no es va trobar cap punt on fer suport o treballar conjuntament.

Gerent C.N. Vic etb: Club de nataci que gestiona les piscines municipals. Es va contactar amb ells en una ocasi per a informar-nos de lentitat i per demanar la cessi de les installacions per a les festes del barri de Santa Anna.

Comunitat de propietaris Ronda Ausetans: Es un sol contacte, relacionat amb el projecte Arpilleras. Es mostren molt tancats i reacis a collaborar o treballar amb res que no se surti dalguna problemtica de la seva comunitat, no es t ms contacte.

AA. VV. Santa Anna: Desprs dun primer contacte de mtua coneixna. Se segueix fent algunes reunions per a planejar activitats i explicar-nos els diferents projectes que hi ha pel barri. A travs dells hem pogut informar-nos sobre com ha anat la recent creaci de la nova colla gegantera del barri, aix com tamb ens han informat del grup de labors i el grup de puntaires.

51

AA.VV. Plaa Moragas: Es fa un primer contacte de coneixena, se segueix realitzant reunions amb dues finalitats, una la dorganitzar la festa de la primavera, i laltre per intentar obrir lassociaci de vens a tota la gent del barri.

Responsable centre cvic Santa Anna: Agent important, durant els mesos en que treballarem al barri ens hi haurem de coordinar b ja que en el treball de carrer s una pea important i un punt de suport en alguns casos. Hi ha un contacte constant al dia a dia. Grcies a ell obtenim informaci de les dues entitats que tenen seu al barri de Santa Anna per que no hi estan vinculats, com sn lAssociaci Catalana dAfectats per la Fibromialgia i lentitat Natura i Esport.

Sociograma Una forma molt grfica de sistematitzar tota aquesta informaci, s elaborant un sociograma o un mapa de xarxes, on sobserven grficament totes aquestes relacions. Shan identificat nombroses entitats formals i grups informals que dinamitzen la vida associativa del barri i generen espais de trobada i convivncia. Per cal precisar que sn processos vius i canviants que es van configurant i reconstituint contnuament. Per tant, la representaci grfica de les relacions que es donen noms la podem entendre com un indicador que avalua aspectes com la cohesi social, les prctiques i dinmiques dels venat o la proximitat de ladministraci respecte a la ciutadania. No pretn ser una grfica concloent, sin el resultat dun procs daproximaci al barri que ha generat eines de comunicaci i espais dintercanvi dopinions.

Llegenda del sociograma

La caracterstica ms important del sociograma s lexistncia de tres tipologies dactors que es diferencien segons el tipus dorganitzaci.

52

Anlisi de xarxes

Els sociogrames sn una eina molt til per aproximar-nos a la composici associativa del barri, als diferents grups informals que hi podem trobar i la seva interrelaci amb les institucions municipals, equipaments pblics, esglsies, etc... El sociograma del barri de Sta. Anna i lEstadi t per objecte ser representatiu, encara que segur que no s exhaustiu, del teixit social existent. Per exemple, no dona constncia del grup de nens i nenes que diriament fan s del ciberataneu del centre cvic o daltres vens i venes que es troben per fer-la petar. Si fem la lectura en un sentit contrari, tamb podem interpretar que hi ha certes associacions que tot i estar representades en la estructura social del barri que sha dibuixat, la seva presncia al barri s molt testimonial. Sn el cas dentitats com lACAF (Associaci Catalana dAfectats per la Fibromialgia) o el Club dOrientaci Natura i Esports, que tot i tenir la seu de lentitat al centre cvic de Sta. Anna, sn poques les vegades que es troben en aquestes installacions.

La idea que es vol transmetre s que un sociograma sempre ser una aproximaci inacabada que ha danar acompanyada dun anlisi de xarxes.

Si fem una lectura rpida del sociograma, podem observar tres agrupacions de nodes diferenciades. Una primera estructura robusta i fortament interconectada que sarticula al voltant del centre cvic de Sta. Anna i lassociaci de vens del barri. Una segona estructura venal molt atomitzada i amb poca capacitat dintervenci i un tercer grup dequipaments installats al barri, que tot i que els vens sen beneficien, no sinterrelacionen amb les entitats i grups informals del barri.

Els sociograma dona constncia dels referents del barri, no tant pel seu poder dins una possible estructura jerrquica, sin ms aviat per la centralitat que li proporcionen les relacions dinputs i outputs del model. Podem establir que el centre cvic de sta. Anna, juntament amb lassociaci de vens del barri sn els nodes centrals, els referents del barri, coneixedors de les dinmiques socials de barri i els diferents grups i entitats que hi participen.

53