Está en la página 1de 32

riBera

informaci de la
actualitat EcONOMia EspOrts cultura tENdNciEs OpiNi FEstEs
MIM de Sueca: xit de pblic i de qualitat
La 22ena edici del festival MIM de Sueca ha baixat el tel amb un enorme xit de pblic, que es tradueix en ms de 20.000 espectadors que van poder gaudir despectacles de gran qualitat.
PG. 24 PG. 13

Vida & Oci

Mayor: el deute s de vora 40 milions


En un tens ple loposici al govern del popular Ernesto Sanjun va tractar dobtenir explicacions sobre la delicada situaci financera de la ciutat.
PG. 11

Es confirma la destrucci de la Bega de Cullera


Finalment, el projecte de la Bega, ms conegut com el Manhattan de Cullera, es portar a terme. Amb la publicaci el dia 6 de setembre en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana de ledicte corresponent, sinicia de manera oficial el perode dexposici pblica del Projecte de Reparcellaci del sector Bega Port del Pla General dOrdenaci Urbana de Cullera, que ha destablir els drets i deures de cadascun dels propietaris de la zona. Laprovaci del projecte de reparcellaci del sector Bega Port afecta una superfcie total de 610.340 metres quadrats.
PG. 4

Emilio Ferrer Cabrera, un pintor per descobrir


Lany vinent far 50 anys que va morir el pintor de Cullera Emilio Ferrer Cabrera, reconegut com a pintor de paisatges, escenes costumistes i retrats. Ferrer va residir en diferents ciutats i fins i tot va salvar la vida grcies a la seua capacitat per a la pintura. Juan M. Ribera Llopis, professor de la Universidad Complutense de Madrid fa un retrat de lartista que s en s mateix una reivindicaci de la vida i obra dun pintor mitjanant la recerca acadmica.
PGINA 26

OCTUBRE 2011 N:5~PREU: 1

A Corbera hi ha un parads
La Torreta s, sens dubte, un lloc especial que paga la pena visitar
PGINA 28

Joan Baldov, un suec al Congrs


Lexalcalde de Sueca optar el proper 20 de novembre per seure al Congrs dels Diputats en representaci de la Coalici Comproms.

Acord de progrs a la Mancomunitat de la Ribera Baixa


La Mancomunitat de la Ribera Baixa estrena govern, grcies al pacte entre BlocComproms i PSOE. Lalcalde dAlbalat, Joan Baptista Ferrando, ser el nou president de lens comarcal, i Joan Baldov, exalcalde de Sueca, nocupar la presidncia daci a dos anys.
PGINA 5

Linici de curs ve acompanyat de protestes arreu de la Ribera


El curs escolar ha comenat amb nombroses deficincies en els centres educatius de la comarca. Aix, a Almussafes ha hagut concentracions per demanar a la Conselleria ms professors. A lAlcdia, Alzira o Algemes tamb han hagut diferents problemes.
PGINA 6

La comarca s un clam en demanda del corredor mediterrani


Totes les institucions, des de la Generalitat als ajuntaments, estan portant a terme diferents accions per instar la Uni Europea a construir una infraestructura vital per al futur del Pas Valenci.
PGINA 20

| Opini |
Cartes dels leCtors

Cartes dels leCtors

Cullera, bonica, bonita?


Som una parella de vens de la Ribera que com molts daltres tenim un apartament a Cullera al qual solem anar a passar lestiu i tamb la majoria de caps de setmana la resta de lany. Conexem per tant molt b aquest que considerem el nostre segon poble i hem vist com ha sigut levoluci i com han canviat les coses, unes per a b i altres per a mal. Enguany ens ha sobtat desfavorablement algunes coses que voldrem exposar i aprofitem per felicitar Informaci de la Ribera per donar-nos loportunitat de poder assabentar-nos de les notcies de la nostra comarca des dun punt de vista integre i independent i a ms de donar loportunitat que els ciutadans de la Ribera puguem expressar les nostres preocupacions i problemes. Doncs b enguany vam descobrir que Cullera a qui nosaltres sempre hem considerat bonica , ara resulta que noms s bonita. De nou ens hem topat amb la poca sensibilitat que hi ha cap a un gran nombre de turistes de la comarca que som valencianoparlants i que sens obvia en les campanyes trstiques. Caldria preguntar als responsables daquestes campanyes que pel que es veu noms van dirigides als turistes madrilenys, si els turistes de la comarca que solen visitar Cullera deixen ms o menys diners en els negocis de Cullera i en els impostos que paguen durant tot lany, aix tal vegada podrien pensar en frmules almenys una miqueta ms sabem si a els agrada als poc pubs que queden i si ara tota aquesta acumulaci de jvens emborratxant-se no molesta el benestar de vens que van fer tancar la majoria de pubs que tenia Cullera i que aportaven diversi i diners al poble. Tampoc sabem quant costa la neteja diria de la platja desprs daquests botellons. El cas s que mentre passejvem ens vam fer un gelat i ens el menjrem asseguts al passeig martim , per quina va ser la nostra sorpresa que en acabar ens trobrem amb les deixalles a la m i sense saber on tirarles, mirrem per totes bandes i vam poder vore ua paperera quasi al comenament del carrer Camins (plena de gom a gom) i una altra prop de la font (tamb plena), nosaltres ens trobvem al bell mig del no-res a ms de 100 metres duna paperera que a ms estava a vessar i sense saber qu fer, i de sobte ens adonarem que tot, tot el passeig martim estava ple de papers, mesures, pots, cartons que la gent (i creem que no s per incivilitzada perqu les paperes que veirem estaven plenes com hem dit) havia deixat per tot arreu. Costa tant posar ms papereres en una ciutat turstica que multiplica la poblaci durant lestiu? Desprs daquesta experincia ens preguntem si Cullera encara s bonita, bonita?
Marina i Carles

Injustcies
Sorpresa, indignaci, consternaci... Tot menys indiferncia, s el que he sentit en conixer dos notcies el mateix dia. Resulta que jo ignorava que el presoner ms antic daquesta nostra Espanya democrtica s Miquel Montes Neiro, est empresonat des de lany 1976 per desertar de lexercit i acumular condemnes per diversos intents de fugida, s a dir du 31 anys empresonat. Ara acaba dabandonar una vaga de fam de 125 dies perqu no li han concedit la llibertat condicional. El mateix dia en un reportatge de la televisi parlaven del cas de la Colza, i massabentava que un dels principals inculpats en el cas denverinament ms gran que hi ha hagut a Espanya, on moriren centenars de persones i hi hagueren ms de vint-mil afectats, ja fa temps que campa lliure pel mn, desprs dhaver-se beneficiat del sistema penitenciari espanyol que li ha anat rebaixant la condemna per bon comportament, i al final sols ha complit 6 anys duna pena de 37. Per favor de qu estem parlant? 6 anys per centenars de morts i 31 anys per desertor? Est clar que, per desgrcia, llei no s igual que justcia, si no casos com aquests no podrien produir-se. Pareix que el sistema judicial s un monstre, una roda que gira aplicant la llei s, per incapa de distingir entre all que s just i all que s injust.
Rosa Serra

equitatives i haver fet un eslgan tan simple com dir: Cullera, bonica, bonita veus que fcil s acontentar a tot el mn! Per a ms hi ha hagut altres fets que ens van dur a pensar si en realitat aquella Cullera tan bonica que hem conegut continua sent-ho. Comenarem pel dia que arribrem i desprs de buscar un aparcament impossible durant ms duna hora per a passar el cap de setmana , aconseguirem fer-ho, i de sort, prop de lantic cine Neptuno, ( us en recordeu dels cinemes destiu i el paper que ara farien? ). Doncs b al passar per darrere del cinema

i de lintent de centre comercial abandonat, ens vam trobar amb un munt de brutcia i enderrocs, amb gent rodera que entrava i eixia i que ens va fer apartar-nos de la ruta. A la nit, desprs de sopar en un bon restaurant al que solem anar, ens vam topar amb una process de xics i xiques joves que carregats amb borses de plstic plenes dalcohol travessaven el passeig martim i sendinsaven a la platja on shavia muntat un macrobotell, que segons ens digueren es fa totes les nits destiu i sobretot els caps de setmana. No

riBera
informaci de la
Director: Jordi Piris direccio@informaciodelaribera.com Coordinaci de continguts: Xavi Bellot redaccio@informaciodelaribera.com Departament comercial: Pilar Torres
comercial@informaciodelaribera.com

Edita: Servicios Audiovisuales Mat Media info@matmedia.tv Imprimeix: Artes Grficas del Mediterrneo Dipsit Legal: V-2271-2011

664411031 Maquetaci: alquadrat.com info@alquadrat.com Correcci i assessorament lingstics: Joan Francesc Bolufer Informaci de La Ribera no es responsabilitza de les opinions dels seus collaboradors, i es reserva el dret de no publicar totes aquelles collaboracions que atempten contra lhonor de les persones.

riBera

Cartes dels leCtors

Jo CREC
Lantiga casa de lEnsenyana s un edifici catalogat com a edifici dinters historicoartstic que fou construt lany 1778. La seva construcci va durar 5 anys des de 1778 fins a 1793. Es va construir pegat a lantiga muralla. El balc allargat del primer pis es va construir esprs per adaptar-lo a la plaa de bous que sinstallava al davant i a la part baixa hi estava lalmud i un magatzem de fusta i utensilis del port. LAny 1864, els arquitectes, Antonio Sancho i Juan Mercader reformaren ledifici i es destin un espai per a lubicaci de la nova bomba dincendis i per una brigada de sapadors i bombers. Com escola, l Edifici comptava amb dues escales separades, una per als mestres. Hi havien a ms de les aules vivendes de mestres i se sap per alguns expedients que tamb vivien dones pobres. En este edifici tamb va viure D. Andrs Piles Ibars (autor de la histria de Cullera 1893) des de 1887 a 1893. El 10 de Setembre de 1945, shi adapt ledifici, com a quarter de la Guardia Civil. Abans els gurdies civils vivien allotjats en cases particulars. Es tracta dun edifici singular amb diferents usos per al poble al llarg de la seva histria i que avui sest rehabilitat per una cosa que ning sap que s. Li diuen CREC. El CREC s un munt de paraules, paraules que el poble no entn. Un fum de diners, que estan gastant-se sense que el poble spia com ni per qu ni per a qu. Diuen que per a fer un viver per a discapacitats. Que sexpliquen b perqu jo no ho entenc. Que un edifici dedicat a lensenyament, a museu faller i museu arqueolgic acabe anomenant-se CREC (Centre de Recursos Estratgics de Cullera)...quatre lletres molt costoses per al poble. Diuen que a traves deste centre es buscaran els recursos per a generar treball a la ciutat per agents econmics, socials, comerciants i empresaris, que treballaran per a detectar recursos per a crear llocs de treball. Sembla que l Ajuntament de Cullera encara necessita ms tcnics i assessors dels que ja li sobren. (ms treball de funcionariat, assessors i tcnics a carrec del poble-CREC que no fa falta.) Avu Cullera t massa cases obertes amb molts costos i poca rendibilitat per al poble, tenm una tv local que no podem vore, que no compleix cap funci de servei public i que costa al voltant de 100 milios deuros a lany. Jo CREC que aix ara com ara, amb el nivell tan gran dendeutament pblic que hi ha, no s necessari. Gandia, Ontinyent i altres poblacions estan donant solluci a eixos costos innecessaris. Els que donen treball sn els emprearis i este Ajuntament no sha preocupat mai de fer un bon poligon industrial per CREAR llocs de treball per al poble. Ledifici rehabilitat amb 700 metres quadrats shauria daprofitar per al que sha dedicat durant molts anys, lensenyament i la formaci. Aix que Cullera comptar amb un observatori permanent no ho veig gens clar. El poble no est gens informat de les actuacions del seu ajuntament. Per a fer un observatori CREC que no fan falta 700 metres quadrats. Si no hi ha diners que no sels gasten. En altres pobles es fan esdeveniments a nivell nacional i internacional amb una llarga i consolidada trajectria i que donen rendibilitat o popularitat a la ciutat com ara el festival de msica de Benicasim, el de cinema dAlfas del Pi, el Mim a Sueca, que ja va per la 22a edici, el de paelles que va per la 51 edici, etc. Al nostre poble acaba de desapareixer el Concurs de Teatre de Comdia abans que se li done loportunitat de consolidar-se i ac no passa res. Les coses del poble han de ser utilitzades pel poble. Un poble que calla i atorga. Hem de denunciar les actuacions sense trellat ni sentit com dels gover-

Burhannuddin Rabbanni
El cap mediador per a la pau del poble afg, ha passat al mn hivernal de Persfona i a donar un banquet als cucs. La seua mirada ja no podr albirar el futur. s una pena que les passes que shan fet per aconseguir un mn ms just ens hagen dut cap a la fe del cristianisme que no s ms que un avortament de la moral del poder, a loci desmesurat del futbol com a rac on sospesar els problemes familiars i a una manca dautoritat cientfica que ha estat manipulada per empreses com Nestle i alguna que altra luxuriosa deixalla social que deambula entre la penombra duna vida sense nom, insana i llbrega. De res ha servit lesfor de milers dONGs, al contrari. De poc ha servit als poltics la commemoraci fa poc de l11M, diada mundial contra el terror dels ismes ms atroos del ser

preocupaci per aquests drets deriva cap a la desesperaci social quan aquest mateixos drets es retallen per aquells que se senten segurs amb els diners als bancs. Crec que la m dura que mostra la dreta no resoldr ni lactual conjuntura econmica, ni la injustcia social que suposa lobligaci de lhome de fer all que diuen altres homes amb ms zeros en el banc. Hi ha una deshumanitzaci global que sviament recullen alguns refranys com qui no corre vola o aquell castell que diu cuando veas la barbas de Rajoy pelar, pon las de Rita a remojar. Sn de la mateixa mena: hipcrites, manipuladors i cnics. La dreta ho privatitzar tot com si fos una plaga de llagostes i desprs faran un pat per als seus, eixes gavines carronyeres que es poden veure durant les festes de contribuci econmica al partit. No deixaran ni la palla per tal que els qui vinguen darrere nostre recorden all que nosaltres gaudrem, i aix, a les escoles , els contes ja no comenaran per hi havia una vegada en un pas multicolor sin per devem una vegada una reivindicaci social perqu papa i mama van ser uns ludpates de la inacci social i malgrat que el llop del 15 els avis que havien de bufar amb ms fora per a tombar la casa dels botins i desl aznars, no van tindre el valor de dir prou a la insensatesa de mantenir-se en la por econmi-

Jaume Girons

nants. Jo ja no CREC res.


Rosa Vallcanera

s la gesti, estpid
Xavi Bellot

Bill Clinton va popularitzar una frase que, tot i que era una mena de lema intern del seu equip de campanya, va passar a formar part de limaginari collectiu i de la histria poltica, perqu li va fer guanyar unes eleccions. s leconomia, estpid va esdevenir un mantra durant tota la campanya electoral, i va calar tant que els votants es van oblidar dels xits en poltica internacional de George Bush (el pare) i van fer-lo fora de la Casa Blanca en la seua revlida. Esta frase es pot aplicar, amb una lleugera variaci, a la caiguda i desaparici de la Mostra de Valncia, que ha estat vctima de dues crisis: leconmica i la de gesti, perllongada des de fa ms de vint anys. La fi de la mostra (en la qual hi vaig treballar, ni que siga de manera collateral, durant dues edicions) s una notcia trista, per esperada. El festival era un malalt terminal que necessitava un tractament continu i costosssim per a per-

llongar la seua vida. I ara ja no hi ha diners per a medecines en forma de pressupost milionari. s el signe del temps: el final de la Mostra avana qu pot passar (qu est passant, de fet) en molts altres mbits, des dels ms anecdtics als ms transcendents, com la sanitat o leducaci. El signe del temps s tamb el ridcul i la indignitat del forat de la CAM. En el cas de la caixa exalacantina (exvalenciana, pese a qui pese) els motius tamb han passat per una gesti nefasta en cascada: des de la direcci al banc dEspanya, passant per tots els responsables poltics que shan servit de les caixes per satisfer els seus interessos, que massa sovint no corresponien a linters general. Cada dia ix a la llum un nou escndol, una nova pispada de la colla que malgovernava la CAM. I tremole si alg investiga en lexBancaixa. Per Olivas ha sigut llest sha deixat absorbir pels intocables de Cajamadrid, aconseguint una immunitat que soterrar moltes decisions que van ms enll de la incorrecci tica i poltica. La crisi econmica est tenint efectes brutals. Per encara ho est agreujant tot les conseqncies de la repugnant gesti feta

durant els anys de vi i roses, i de Louis Vuitton, Bulgari i Mercedes. No sols dels poltics, que ara com ara sn els caps de turc de tot plegat. La responsabilitat tamb s de tot aquell que ha tingut capacitat de decidir i executar, de molts gestors que han jugat al Monopoly amb diners de veritat. I els resultats estan a la vista. Que els successius directors de la Mostra presumiren de no pegar ni brot era molt cool en el seu moment, per amb el cos de la Mostra encara calent s duna poca vergonya que fa oix. Aix doncs, ens quedem sense Mostra i sense moltes coses ms. Per no ha de ser negativa esta desaparici. Lavantatge destes situacions s que serveixen per fer neteja, esborrar tot el que no funciona (o tot el que es deixe canviar, lgicament) i alar-ho de nou. Difcil, s. I tamb dolors, per imprescindible i positiu tamb. Fra bo que deixrem de culpar a la crisi de tot, i que ens fixrem en la responsabilitat dels gestors en temps de riquesa, i en la seua infinita negligncia, fastigosa i de resultats letals per a linters general. Com tots els desvergonyits que han matat, a poc a poc, la Mostra de Valncia. Seua s la responsabilitat.

hum que sn els pecats capitals reencarnats, quan trauen les tisores sense cap tipus de pudor o daltruisme. La mort daquest home bo s smptoma de la febre social del fanatisme per poder tindre-ho tot sota control. A Afganistan la fora sn les bombes i amb elles seguim comprovant que la llei que fa caure les bombes sobre la poblaci civil li dna la ra a Newton i ens impedeix abandonar costums tan odiosos com la llei del tali, la matana de bous o els banquets en les inauguracions dels museus. Senvaeix un pas per a salvar-lo de la misria moral per 10 anys desprs no hi queda res, ni misria ni moral. Els drets occidentals que es trameten a velocitat de fibra ptica a travs del porno i Justin Bibier salenteixen quan es tracta de traslladar a la realitat del carrer els drets humans. La

ca. Sc lnic que pensa que es poden retallar les despeses estalviant la gasolina de cotxes oficials en compte de tirar un bidell al carrer? No hi ha ning que atraga la premsa posant un pancarta a la depuradora de Pinedo que diga Ac es depuren diners , i que la pose nuet i encara millor si s una xica-model-i-rossa? On anem si mantenim la creena que la poltica s noms assumpte duna classe elitista amb paga extra i pensi anticipada i no ens conscienciem que la poltica som tots i shan de prendre decisions collectivament? Esperem que a la nit passen alguna bona peli que ens faa pensar que dem tindrem ms fora per a posar el dit a la manera dun Mourinho estiuenc, en la corcada realitat social del dia a dia.

| Actualitat |
Nou escner cerebral a lhospital
El President de la Generalitat, va presidir la presentaci dun aparell que permetr diagnosticar millor els tumors cerebrals.
PG. 10

Alzira: matolls i brutcia davant lescoleta infantil


El grup socialista a lajuntament dAlzira ha denunciat el lamentable estat dels terrenys annexes a lescoleta infantil.
PG.S. 4

La comarca es bolca amb els malalts dAlzheimer


Els pobles de la Ribera van programar diferents actes per recaptar diners i conscienciar la poblaci sobre aquesta malaltia.
PG. 12

LAjuntament de Cullera inicia lexposici al pblic del projecte del Manhattan


Amb la publicaci el dia 6 de setembre en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana de ledicte corresponent, sinicia de manera oficial el perode dexposici pblica del Projecte de Reparcellaci del sector Bega Port del Pla General dOrdenaci Urbana de Cullera, que ha destablir els drets i deures de cadascun dels propietaris de la zona. En aquest sentit, cal recordar que el projecte de Reparcellaci s el document que establix quanta superfcie aporta cada propietari, quina parcella o parcelles correspondran a cadascun dells i quant han de pagar en concepte de quotes durbanitzaci per a obtenir solars edificables. Prviament es va donar a cada propietari durant un termini de dos mesos la possibilitat doptar per la modalitat de pagament que entenien preferible, per al qual podien escollir entre el pagament en terrenys o en metllic prvia certificaci de lobra o els treballs executats fins a aqueix moment. Aix doncs, qualsevol persona pot ja examinar el contingut del document de reparcellaci i presentar les allegacions o observacions oportunes. Per a aix, el Projecte presentat per lAgent Urbanitzador designat pel ple de la Corporaci, la Societat Empresa Municipal Urbanitzadora de Cullera SA (EMUCSA), ha quedat dipositat en una sala de la Casa de la Cultura, situada al carrer La Bega nm. 14, on romandr exposat en horari de mat des de les 10 a les 13 hores de dilluns a divendres. Juntament amb la documentaci que forma part integrant del projecte shan exposat al pblic tamb, tal com requereix la Llei Urbanstica Valenciana, els certificats de domini i crregues de totes i cadascuna de les finques incloses en el sector Bega Port, pel que durant el mateix termini assenyalat dun mes qualsevol propietari o titular dalgun dels dretes o crregues pot tamb manifestar all que considere oport respecte del contingut daquest certificats. Aix mateix, i conforme estableix larticle 174.7 de la referida

LES XIFRES

Psoe i Comproms lamenten la manca de regulaci del lliurament de distincions dalzira


Els portaveus dels grups socialista i Comproms per Alzira, Isabel Aguilar i Carles Aranda, consideren que no tractar unes propostes en tres anys s una manera dactuar que no ha de ser lhabitual en una democrcia moderna i que perjudica el conjunt de vens de la nostra ciutat i a la democrcia. Durant aquests anys lAlcaldessa, ha repartit les insgnies dargent al seu lliure albir sense importar-li gens ni miqueta que una part de lAjuntament ja va sollicitar que no ho fera. A Alzira des de lany 2008, molts han sigut els que shan jubilat, han aconseguit xits importants , metes significatives, altes edats, etc. Per noms han rebut aquest reconeixement els que la Sra. Alcaldessa ha volgut. No s estar en contra de les persones que les han rebudes per Aranda i Aguilar consideren aquest personalisme una falta de rigor i una devaluaci de les ms altes distincions de la nostra ciutat.
Reial Decret

610.340 2.000

metres quadrats necessaris per portar a terme el projecte

places hostaleres de nova creaci, a ms de 1.171 habitatges protegits

llei Urbanstica Valenciana, els propietaris poden tamb durant aquest termini dun mes formular si ho consideren oport els requeriments legals corresponents per a eliminar entre ells els proindivisos no desitjats. Una vegada finalitzada lexposici al pblic comena la reparcellaci que podria ja ser immediatament aprovada. Com s lgic, mentre que no shaja produt aquesta aprovaci

terrenys que han dalbergar els nous ports esportiu i pesquer. De fet, la Conselleria va comunicar fa algun temps a lAjuntament que una vegada acreditada la disponibilitat del sl necessari (una mica ms de 169.000 metres quadrats) podia iniciar-se de forma immediata el procediment del concurs necessari per a adjudicar la construcci dels ports a canvi de la seua explotaci durant un determinat termini

protecci pblica. Cal recordar que el pla parcial aprovat prviament preveu la construcci en la Bega de 1.171 habitatges protegits, quasi el 25 per cent del nombre total dhabitatges previstos a la zona.
Places hoteleres

Finalment, per no menys important, cal destacar que laprovaci de la reparcellaci suposar tamb la creaci de les

La Conselleria va comunicar que una vegada acreditada la disponibilitat del sl necessari podia iniciar-se el procediment per a adjudicar la construcci dels ports a canvi de la seua explotaci
i aquesta siga ferma administrativament cap propietari ha davanar ni efectuar cap pagament en concepte de quotes durbanitzaci.
Aprovaci del projecte

Laprovaci del projecte de reparcellaci del sector Bega Port, amb una superfcie total de 610.340 metres quadrats, t importants conseqncies per al futur de Cullera, ja que suposa per exemple que lAjuntament podr cedir de forma immediata a la Conselleria dObres Pbliques i Infraestructures els

de temps. Per altra banda, laprovaci del projecte suposa tamb que lAjuntament adquirisca automticament la propietat de les dues parcelles de 21.258 m2 i 11.397 m2 (ms de 32.000 metres quadrats en total) previstes en el Pla Parcial de la zona per a albergar els nous Collegis que tant necessita el municipi que ha vist augmentar la seua poblaci durant els ltims anys. Un altre efecte de la reparcellaci s que amb es creen cinc parcelles destinades a la construcci dhabitatges de

parcelles que han dalbergar les ms de 2.200 places hoteleres previstes en la zona. En lactualitat Cullera, a pesar de ser una localitat turstica, compta tot just amb 1.000 places hoteleres disponibles), o del sl dotacional necessari per a la construcci de 100.000 metres quadrats de zona verda i jardins pblics (Ledificaci, al concentrar-se en altura, ve a ocupar en el sector Bega Port solament el 23 % de la superfcie total disponible), el palau de congressos, lauditori a laire lliure i la zona doci adjacent als ports esportiu i pesquer.

Segons el que disposa larticle 189 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que saprova el Reglament dOrganitzaci, Funcionament i Rgim Jurdic de les entitats locals, les corporacions locals podran acordar la creaci de medalles, emblemes, condecoracions o altres distintius honorfics, a fi de premiar especials mereixements, beneficis assenyalats o serveis extraordinaris. Ara que estem prop de la data del 30 de desembre, els portaveus socialista i de Comproms consideren que ara s el moment perqu regulem aquestes distincions mitjanant un reglament i aix fer les coses duna manera reglada i consensuada, no noms amb lacord de la Junta de Portaveus com sha fet durant aquests ltims anys. Per aix instem Bastidas a aprovar en el prxim ple la nova moci que hem presentat conjuntament.

ACTUALITAT

riBera

La Mancomunitat de la Ribera Baixa ser gestionada per un pacte entre PSPV i Bloc
La Mancomunitat de la Ribera Baixa comptar amb un govern de progrs. Durant els prxims quatre anys el PSPV i el Bloc governaran mitjanant un pacte de progrs que far president durant els prxims dos anys a lalcalde dAlbalat, Joan Baptista Ferrando (PSPV). La resta de la legistatura la presidncia correspondr a Joan Baldov (Bloc-Comproms), exalcalde se Sueca i candidat de Comproms al Congrs dels Diputats en les prximes eleccions generals. Laltre gran punt dinters de la constituci de la Mancomunitat va ser la renncia de Cullera a continuar format part de lestructura comarcal, adduint raons econmiques per justificar la decisi. En el torn de discursos Joan Baptista Ferrando va dir que no tinc cap dubte de la competncia dels poltics de la comarca. Hem de ser exigents, perqu lhegemona partidsta de la comarca sha acabat. A ms, va apostar en el seu discurs per la flexibilitat i el dialeg, i per la defensa la comarcalitzaci en contra de la centralitzaci. Ferrando tamb va agrair al president i vicepresident eixint el treball a la mancomunitat i la recerca de consens. Joan Baldov, per la seua banda, va assegurar que amb Batiste estic segur que en temes econmics la Mancomunitat anir molt recta. Venen temps dificils que amb la baixa dalgn ajuntament haurem de revisar, en referncia a la renncia de Cullera. Segons Baldov sobri una nova etapa per les mancomunitats. Intentarem que els euros que hem de ficar en esta caixa siguen tils per als ciutadans. que es fan a la mancomunitat siguen per consens. Jordi Mayor, portaveu dels socialistes a lajuntament de Cullera va congratular-se per la reducci de despeses que sha aprovat. Mayor opina que la seua formaci t la voluntat de garantir la governabilitat de la mancomunitat. La noticia ms important s la estabilitat de la governabilitat i la voluntat de reduir les remuneracions. La presidncia ser compartida i la vicepresidncia tamb. La vicepresidncia no tindr remuneraci econmica. La voluntat s la destalviar. El portaveu socialista tamb va agrair a Salvador Campillo, alcalde de Sueca, la disponibilitat per garantir este pacte que permetr lelecci del president i vicepresident.
Cullera, fora

Ms algemes lamenta les paraules de lalcalde sobre Franco


Ms Algemes vol mostrar la seua profunda preocupaci per les desafortunades paraules que va pronunciar laltre dia la primera autoritat algemesinenca en lesmorzar que el passat dia 24 van celebrar militants i crrecs del Partit Popular de la Ribera a Algemes. En presncia del President de la Generalitat i altres autoritats com el president de la Diputaci de Valncia lAlcalde dAlgemes afirm que El 20 N s una fecha histrica, s una fecha histrica en la que... perqu han mort grans persones de la histria, per s una fecha histria perqu morir Zapatero i Rubalcaba La coalici veu preocupant que un alcalde elegit democrticament a travs de les urnes puga estar qualificant com a gran persona de la histria a un personatge que entra a formar part de la histria recent per haver acabat amb la democrcia i haver instaurat una dictadura que dur quaranta anys. Aix doncs, no podem estar dacord amb que sel qualifique de gran persona adjectivaci que considerem un insult per a tots els demcrates. Amb independncia de la ideologia que es tinga qualsevol crrec institucional elegit a travs de els urnes deu de condemnar qualsevol atac a la democrcia. s per aix, sentencien, que demanem de la nostra mxima autoritat, elegida democrticament, que aclarisca a quines grans persones estava fent referncia amb les seues declaracions, i que en cas de ser a Francisco Franco que demane disculpes a tots els algemesinencs, finalitzen.

La constituci de lorganisme est marcada per la renncia de lAjuntament de Cullera a continuar representat en lorganisme La presidncia correspondr durant els dos primers anys a lalcalde dAlbalat, i la resta de la legislatura a Joan Baldov
Tamb va afegir que estic molt orgulls i content de compartir la presidncia amb lalcalde dAlbalat. Jo faig una aposta per les mancomunitats. Quan desapareguen les diputacions ser lhora de les mancomunitats perqu estan ms a prop dels ciutadans. Finalment va manifestar que la mancomunitat s una desconeguda i hem que intentar que els ciutadans la coneguen. Cal arribar a acords i consensos. Jess Salesa, expresident de la Mancomunitat i regidor dAlmussafes pel Bloc, va fer una crida a lentesa entre totes les forces poltiques representades a lrgan comarcal. Salesa entn que sha prets un pacte de governabilitat a la Ribera Baixa per a traure a la mancomunitat de la tesitura en la que ens trobem. Es preten integrar a la resta de forces poltiques, volem que sintegren EU i PP. Per a Salesa el Bloc sha reunit amb el psoe per arribar a una governabilitat de suport i ajuda. Entenem que la mancomunitat no s un lloc per a fer poltica. Que les coses

Sobre la decisi de lajuntament de Cullera Mayor puntualitza que no ha comunicat la voluntat dabandonar la mancomunitat. Han pres la decisi de manera unilateral, cosa que s un error histric. Lalcalde de Cullera haur dejustificar com ha enviat a ms de 40 persones a latur per no poder governar esta mancomunitat. A ms, Mayor ha assegurat que tots els alcaldes han manifestat la seua continutat, fins i tot el de Llaur que passa per dificultats. Favara i Sollana tamb varen dir que continuaven. Sobre la signatura del pacte, Mayor assegura que ha sigut molt comode. Estem molt a gust en les negociacions amb el Bloc i arreu de tot el Pas Valenci tenim relacions magnfiques.

almussafes millorar la imatge del mercat


El prxim mes doctubre, el Consistori dAlmussafes emprendr un nou projecte de reforma del mercat municipal que afectar tant a la faana de ledifici com als taulells centrals de les parades. Aquesta ser la tercera fase de les obres de modernitzaci de les dependncies comercials executades durant lltim any, ja que al desembre de 2010 es va dotar a ledifici daccessibilitat i el passat mes dabril van concloure els treballs de substituci de la coberta superior de lhistric immoble. La nova actuaci urbanstica suposar una inversi de 30.000 euros, fruit de la subvenci del Pla de Competitivitat del Comer Urb per a lexercici 2011. En unes poques setmanes, lajuntament dAlmussafes iniciar noves obres de reforma al mercat municipal, emplaat en ple nucli urb de la localitat des de lany 1956, que no alteraran la configuraci arquitectnica de ledifici, encara que s que el milloraran notablement. En concret, el nou projecte comprn la modernitzaci de la faana del mercat i de lequipament interior, mitjanant la substituci del scol de marbre, la installaci de dues noves portes laterals, i tamb la renovaci de la part superior dels taulells centrals. Una subvenci del Pla de Competitivitat del Comer Urb per a lexercici 2011 de 30.151 euros possibilitar lexecuci de lesmentada actuaci urbanstica, amb la qual pretenem dotar a limmoble municipal de les millors condicions, explica el regidor delegat de Consum, Arcadio Ramrez. Durant les setmanes de realitzaci dels treballs de reforma, que estaran conclosos abans de finals dany, els titulars de les set casetes i dels tres llocs existents en la taula central del mercat municipal podran continuar exercint la seua tasca comercial habitual. Amb les citades obres, lAjuntament dAlmussafes conclour la tercera fase del projecte de millora de la installaci, ja que a finals de lany 2010 ja es va executar un programa daccessibilitat i deliminaci de barreres fsiques, pressupostat en 14.581 euros, que va comptar amb una subvenci del Pla de Competitivitat del Comer Urb per a lexercici 2010 de la Conselleria dIndstria i Comer.

ACTUALITAT

Pares i Alumnes del collegi pblic El Pontet dAlmussafes protesten per falta de professorat
Ni una agressi ms a lescola pblica. Falten professors ha sigut el lema que ha presidit la pancarta de la protesta duta a terme pels pares i mares del centre pblic dinfantil i primria El Pontet. LAMPA de lescola sha manifestat davant de les portes del centre durant tot el mat per a denunciar que encara no shagen cobert les tres vacants de professorat, generades des de linici del present curs educatiu. Els alumnes deducaci infantil i les classes de primer i tercer de primria estan afectades per les baixes i la Conselleria encara no ha comunicat al centre quan es cobriran. Els pares i mares de lescola pblica El Pontet dAlmussafes shan manifestat davant de les portes del centre educatiu per a mostrar el seu rebuig davant de la lentitud amb qu la Conselleria dEducaci realitza les substitucions de les places de docents vacants. De fet, des del passat dia 8 de setembre, coincidint amb la inauguraci del nou curs escolar, la mestra dinfantil de suport i els tutors de primer i tercer deducaci primria es troben des a embarassos, que en poques setmanes es convertiran en baixes per maternitat de quatre mesos de duraci. Els pares i mares dels escolars no entenen que vacants de tan llarga duraci, encara no shagen cobert, i que ni tan sols es troben encara autoritzades en la llista de la Conselleria. nosaltres lluitem pels drets dels nostres fills i per una qualitat en la seua educaci. Per aix, no cessarem en les protestes fins que sincorporen els professors substituts, afigen des de lAMPA.
Representaci de lAMPA

CSIF denuncia el tancament del jutjat de pau de Cullera per falta delectricitat
El sindicat CSIF ha denunciat mitjanant un comunicat de premsa que el jutjat de pau de Cullera va haver de tancar el passat 12 de setembre per falta de subministrament elctric. La situaci continuava igual a primera hora del mat quan els funcionaris han acudit a les installacions. La central sindical sha dirigit a lAjuntament local, responsable del manteniment, per a instar-lo a solucionar el problema. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) comenta que la falta de llum, i, per tant, la impossibilitat de funcionar lordinador, el telfon,la impressora o fax, va provocar el tancament del jutjat de pau de Cullera. Els ciutadans no van poder realitzar trmits habituals com inscripci de matrimonis i naixements o notificacions de defuncions. Al mat la situaci seguia igual, sense llum. El sindicat sha dirigit a lajuntament perqu resolga el problema. El municipi rep una subvenci anual de lAdministraci per a condicionament del jutjat de pau a canvi de la qual es compromet a garantir el seu funcionament. Els quatre treballadors adscrits dos gestors, la persona que fa els trmits i un auxiliarno poden desenvolupar la seua tasca datenci al pblic ni de collaboraci, en qestions com les notificacions, amb altres jutjats. CSIF ha contactat amb ladministraci local per a esbrinar el motiu del tall de llum. Encara que no ha rebut una resposta concreta, el sindicat ha instat lAjuntament que solucione al ms prompte possible aquesta situaci perqu el jutjat de pau recobre la seua activitat.

de baixa, sense que de moment shagen cobert les vacants ni shaja comunicat a la direcci del centre una data concreta per a procedir a les corresponents substitucions.
Sense professors de refor

En estos moments, les tres unitats dinfantil no tenen professor de refor i falten dos tutors de les huit unitats de primria, un fet que sens dubte repercuteix negativament en els alumnes, ja

que sn els mateixos professors especialistes del centre els que de moment estan impartint les classes, deixant de costat les seues altres responsabilitats, expliquen els pares dels alumnes afectats. Encara que el mestre de tercer de primria sincorporar la setmana que ve desprs desgotar la seua baixa per casament, la problemtica per les vacants persistir, ja que les altres dos baixes shan produt per malalties lliga-

Una representaci de la Junta Directiva de lAMPA, acompanyats per lalcalde, Albert Girona, sha reunit amb linspector de zona, Eduardo Juan, en el mateix centre educatiu per a manifestarli la seua preocupaci i buscar solucions viables. Linspector els ha assegurat que fins que es cobrisquen les vacants, els seus fills disposaran dun professor per aula les 25 hores lectives sense problemes, ja que les substitucions continuaran realitzant-les els professors especialitzats.

Protestes, deficincies i millores de les escoles


Alzira lAlcdia
Segons Comproms, aquest inici de curs ha estat marcat, a lAlcdia, per importants mancances i deficincies com a conseqncia de la poltica de retallades en educaci aplicada pel Govern de la Generalitat Valenciana. Un nou curs que comena amb barracons, classes massificades o desdoblades i sense el nou centre dinfantil i primria demandat pel nostre ajuntament i la comunitat educativa ni amb la implantaci dels cicles formatius que igualment hem demandat reiteradament. Aquestes mancances shan donat especialment en els collegis Batallar i Les Comes. El collegi Batallar comptar aquest curs amb un total de 5 classes desdoblades -dos ms que el curs passat-, havent de prescindir de les aules destinades a Biblioteca i a Idiomes, en estar ocupades per algunes de les classes desdoblades. Aquest centre estrenar aquest curs un segon barrac que safegir al que es va installar el curs passat. El barrac que hauria destar preparat per al seu funcionament des del primer dia de curs, no estar disponible fins a finals del present mes de setembre, el que ha obligat a una de les classes a installar-se en el menjador escolar, que no reuneix les condicions idnies.

Cullera
Entre tantes deficincies, la Regidoria dEducaci, de lAjuntament de Cullera anuncia que ha realitzat diferents millores en els centres pblics de la ciutat. Lobra de ms envergadura, ha estat la duta a terme al centre Dr. Alemany, i ha consistit en la construcci de diferents lavabos a les tres plantes de ledifici principal. Tamb sha installat una xarxa protectora en el pati de dalt i sha canviat dubicaci laula informtica. Al collegi Sant Agust, les actuacions han consistit, en la ubicaci duna nova porta corredissa de ferro i la installaci de vdeo porter, a ms shan reparat goteres i esquerdes a ledifici. Les tamb actuacions de millora realitzades al collegi pblic de Sant Antoni, aquest mateix estiu responen a un manteniment general de tot el centre, encara que destaquen les obres de reparaci de la teulada i leliminaci de les goteres. El collegi Lluis Vives ha millorat el seu centre en general, i sha condicionat i pintat les aules, per al del nou curs, que va comenar dijous passat 8 de setembre. LAjuntament de Cullera, segons el comunicat, ha realitzat els serveis de manteniment bsics en els centres, aix com les millores necessries.

Algemes
El grup municipal Ms Algemes ha presentat una moci per al plenari de setembre per aconseguir que la corporaci sollicite de la Conselleria dEducaci una major dotaci econmica per a les ajudes que destina als centre municipals que sn pblics- de 1r deducaci infantil. En lactualitat, de ms de 622 escoles infantils sols 33 sn de Conselleria (5%). Noms en aquestes escoles s gratut lensenyament de 0 a 3 anys. El problema, no s sols que la Conselleria clarament discrimina els ciutadans dAlgemes en no construir centres gratuts deducaci infantil com a Guadassuar o Alzira, sin que cada vegada inverteix menys a Algemes en leducaci infantil pblica de zero a tres anys. Segons Ms Algemes, si es compara la quantitat amb qu enguany la Conselleria subvenciona cada xiquet/a, amb la corresponent al primer curs que entr en funcionament amb lanomenat bo infantil (2008-2009), la reducci de laportaci de la Generalitat a leducaci infantil dels xiquets i xiquetes que acudeixen a les escoles infantils municipals dAlgemes est al voltant del 45%, ja que ha passat daportar 188 (2008-2009) per cada xiquet d1 a 2 anys a aportar sols 99 (2011-2012).

La portaveu socialista a lAjuntament dAlzira, Isabel Aguilar, considera que lAlcaldessa i els membres del govern, solament busquen sortir a la foto sense importarlos gens ni mica la qualitat de leducaci dels nostres estudiants. La dirigent socialista, creu que la negativa de la Conselleria dEducaci a la installaci daire condicionat al collegi Glria Fortes, es mereix una resposta contundent del nostre ajuntament. No s possible que aquest centre no tinga dret a tindre aire condicionat i la seva nica resposta siga adduir que hi ha corrents daire naturals que semblen airejar el centre, no obstant aix de del consell escolar afirmen que el centre va registrar durant aquest mes ms de 30. Aguilar anuncia que presentar una moci al prxim ple perqu lAjuntament sollicite a la Conselleria que solucione aquest problema. Segons Aguilar el Partit Popular sembla apostar per privatitzar la gesti de collegis, ha rebaixat lajuda del bo llibre i retarda la gratutat del llibre de text. La Conselleria dEducaci ha retallat unitats i programes datenci a la diversitat en secundria i programes de compensatria en primria.

Subsanat lerror dHisenda sobre el pressupost dAlzira


Alzira apareix, des de dimarts passat 6 de setembre, a la pgina del Ministeri dEconomia i Hisenda en el llistat de municipis de la provncia de Valncia amb la Liquidaci dels Pressupostos de 2010 presentats. Amb a sesmena lerror que fins al moment shavia produt al tindre Alzira presentada la liquidaci dins de termini i no aparixer en el llistat com a tal, sin, tot al contrari, aparixer en el llistat dels qu no ho havien presentat. LAjuntament dAlzira t el pressupost de 2010 liquidat des que saprovara per decret.

ACTUALITAT

riBera

la demanda de places desborda els centres dEnsenyament dAduts de la Ribera


Comencen les matrcules en lEPA dAlmussafes
El Centre Municipal de Formaci de Persones Adultes dAlmussafes va obrir el passat 9 de setembre el perode de matriculaci per als empadronats en la localitat en els nou programes formatius oferts en el present curs educatiu 2011-2012. De nou, el centre municipal presenta un total de nou programes formatius als sollicitants, amb una rtio mxima de 520 places. El Consistori dAlmussafes aposta, una vegada ms, per la Formaci de les Persones Adultes en la prpia localitat, a travs de la potenciaci del seu Centre Municipal de Formaci de Persones Adultes, reconegut i autoritzat per la Conselleria dEducaci, les classes del qual comenaran oficialment el prxim dia 3 doctubre. Per quart any consecutiu, davant la gran demanda que genera cada any el Centre Municipal de Formaci de Persones Adultes, lescola aposta per un sistema de matriculaci en el qual es valora tant el criteri dempadronament com la continutat en els estudis, ja que els empadronats a Almussafes i aquells que posseeixin un certificat daprofitament del curs anterior tenen loportunitat de matricular-se a partir dem divendres dia 9. Aix mateix, del 12 al 19 de setembre, sobrir la matricula per als empadronats del municipi, i a partir del 20 per a alumnes no empadronats amb certificat daprofitament. Finalment, els sollicitants daltres localitats podran formalitzar la matrcula a partir del dia 21, sempre que queden vacants. El centre continua potenciant els cursos de formaci bsica, el graduat en secundria, laccs als cicles formatius de grau superior i accs a la Universitat per a majors de 25 anys, aix com els cursos dangls, informtica i castell per a immigrants.

Tots els Centres de Formaci de Persones Adultes de la Ribera han vist augmentar de manera alarmant la demanada densenyaments que ofereixen. La llei 1/1995 de Formaci de Persones Adultes, el desenvolupament integral de la qual s encara a hores dara una reivindicaci dels agents socials, t com a principal objectiu consolidar el dret de totes les persones a leducaci garantint ladquisici i actualitzaci en leducaci bsica i promovent laccs als diferents nivells del sistema educatiu, amb atenci preferent als sectors socials desfavorits. Aquest objectiu sembla doncs cada vegada ms lluny de poder aconseguir-se, ja que precisament un gran percentatge de les persones que componen aquests sectors, joves provinents del fracs escolar, adults en atur, immigrants i o dones en situacions desfavorides no podran accedir a una plaa en les diferents escoles dadults de la Ribera i es veuen abocats a formar part de les interminables llistes despera i en alguns casos a fregar situacions desesperants com la dIvan un jove de 26 anys que per segon any consecutiu es troba sense poder accedir al curs de GES per poder traures el Graduat en Educaci Secundria. Aquesta situaci s una bona mostra del que est passant a tots els centres dFPA de la Ribera, que des de fa dos anys han vist augmentar de forma alarmant la demanada sense que hagen pogut donar-hi una resposta adequada a la necessitat dels ciutadans. Cal tindre en compte que molts del centres sn de titularitat municipal i ja lany passat molts ajuntaments van veure com la Generalitat rebaixava les subvencions concedides a aquests ajuntaments

propiciant en alguns casos com el de Culllera la reducci horria de part del professorat i per tant la disminuci de grups o b la imposici o laugement del preu de la matrcula com s el cas de la Pobla Llarga on el preu de la matrcula del GES s de 130 euros o el possible tancament de centres com el de Benifai, que encara no se sap si obrira enguany.
Situaci de desbordament

Ara com ara, la situaci s de desbordament, aix en centres

duat i Base i hi ha llista despera en Accs Cicles Formatius, a Castell de la Ribera tamb hi ha al voltant de 40 persones en espera per al Graduat i la resta de grups estan complets, a lAlcdia que segons fonts del centre poden un bon ritme de matrcula que ja arriba als vora 300 alumnes i que segurament acabar amb llistes despera. Ms greu s la situaci daltres centres com s el cas de la Pobla Llarga que ha deixat doferir programes formatius com el de valenci i que ha incrementat el

Ara com ara, la situaci s de desbordament, aix en centres com Cullera i Sueca, les places per a Graduat sacabaren els primers dies de matrcula, en els dos casos shan quedat fora i en llistes despera al voltant de 200 persones
com Cullera i Sueca, les places per a Graduat sacabaren ells primers dies de matrcula, cosa que suposa que al voltant de 300 persones han accedit als grups de Graduat de Secundria en els quatre grups que ofereix Cullera i els cinc de Suec, i en els dos casos shan quedat fora i en llistes despera al voltant dun total de 200 persones a les dos poblacions, i aix que a lhora de redactar aquesta informaci encara no shavia tancat el termini de matrcula. Pel que fa a la resta de cursos tamb shan acabat totes les places i hi ha tamb llistes despera en els grups de valenci, estrangers, accs a la universitat, amb ms de 20 persones en espera a Cullera, i daccs a Cicles Formatius, amb ms de 50 persones en espera a Sueca. La situaci tamb s semblant a la resta de centres, a Alzira estan complets els grups de Gracost de la matrcula fins als 130 euro, mentre que el centre de Benifai es troba tancat des de juny de lany passat i no ha arribat ni tan sols a fer les recuperacions dels alumnes de graduat al mes de setembre. La retallada de cursos en alguns centres o el possible tancament del de Benifai ha fet que lalumnat acudisca a daltres poblacions venes, multiplicant les dificultats en centres que ja estaven desbordats , com s el cas dAlmussafes que ha hagut de recrrer a baremar laccs al Graduat davant lallau dinscripcions i a augmentar la rtio dels grups , i a pesar daix ja compta tamb amb llistes despera al voltant de 40 persones en alguns grups. Aquest s el desolador dibuix que lEnsenyament dAdults a la Ribera, un paisatge que sestn arreu del pas i a tots els nivells de lensenyament en un any ple dincerteses.

ACTUALITAT

Almussafes desafia a la crisi amb una variada i econmica oferta de tallers socioculturals
El Centre Cultural dAlmussafes va obrir el perode de matriculaci en els diferents tallers i cursos municipals oferits per a la temporada 2010- 2011. Arts plstiques, teatre, dansa, cermica, costura i tabal i dolaina sn els sis tallers socioculturals que en esta ocasi integren el Programa Municipal. Com en les anteriors edicions, les entitats culturals tamb posen a labast dels usuaris una mplia agenda de cursos per a la present temporada. Un any ms, una gran quantitat de vens i venes dAlmussafes shan acollit a lampli palmito de cursos socioculturals oferits per lAjuntament dAlmussafes per a millorar els seus dots artstics i plstiques. Les inscripcions en cada una de les sis escoles programades en la present edici sestan formalitzant des de la passada setmana en el Centre Cultural i fins a la data ja han obtingut ms de 150 peticions.
Ampliaci de loferta

Sueca restaura la plaa on subica el bust de Joan Fuster


La Regidoria de Serveis Municipals de lAjuntament de Sueca continua amb la seua tasca de restauraci i remodelaci de zones pbliques del municipi que, pel seu s constant, shan vist ms deteriorades. En aquesta ocasi, els empleats de serveis han estat realitzant treballs de pintura a la zona de la plaa de lAjuntament que queda ms amagada, justament darrere del bust de Joan Fuster. Desprs de pintar, tant el banc existent, com totes les parets daquest rac de la plaa, sha procedit tamb al tractament i restauraci del monument dedicat a Joan Fuster, a fi dalliberar-lo dels desperfectes produts pel pas del temps, aix com dels grafitis que llua. Hem decidit centrar-nos en esta zona pel seu s massiu i continuat, sobretot pel sector ms jove de la poblaci i, especialment, perqu prximament celebrarem la festivitat del 9 doctubre, i molta gent es donar cita vora el monument a Fuster, per la qual cosa ha de lluir el seu millor aspecte, ha assenyalat la regidora de Serveis Municipals, Pilar Moncho.

A pesar de la crisi, la Regidoria de Cultura no ha dubtat a proposar una ampliaci de loferta formativa desenrotllada el passat curs i de mantindre el preu de la mateixa. En este sentit, a les Escoles dArts Plstiques, Cermica, Teatre, Dansa i Tabal i Dolaina, se suma en la present edici lEscola Municipal de Costura, en la que ja shan inscrit una vintena dalumnes. Excepte la gratutat del taller teatral dirigit exclusivament al

collectiu de la tercera edat, la Regidoria de Cultura mant per al Programa Municipal de Tallers Socioculturals desta nova temporada el cost de matrcula de 18 euros per alumne i curs. Els usuaris daltres poblacions se sorprenen cada any del mdic preu que establim per a la participaci en els tallers oferits, ja que aix s el que generalment sabona en altres localitats per un nic trimestre, argumenta la regidora de Cultura, Esperanza Carbonell. El passat any, es van cobrir en la seua totalitat les places oferides en els tallers socioculturals convocats, aconseguit la xifra de quasi 250 alumnes, un percentatge que lajuntament confia a revalidar en esta nova edici, que sinaugurar oficialment el

prxim dia 3 doctubre. Per la seua banda, les entitats culturals de la poblaci tamb han obert el termini de matrcula dels diferents tallers convocats. En este sentit, La Fera Teatre proposa disciplines que comprenen des del cant modern i la interpretaci, fins a les arts escniques i la improvisaci teatral i els cursos de piano i sn les apostes del Cercle dArts Leopoldo Magenti. Per la seua banda, les associacions de Dones Bolilleras i dArts i Oficis convoquen tallers de confecci de boixets i de manualitats, respectivament. Un taller de cermica s lopci proposada pel Club de Cermica local i lelaboraci de brodats, boixets, pintures en tela i estany sn les ofertes de lAssociaci dAmes de Casa.

Favara sadhereix a la xarxa del Carnet Jove de lIVAJ


La directora general de la Joventut i de lInstitut Valenci de la Joventut, Generalitat Jove, Beln Hoyo, i lalcade de Favara, Pedro Juan Victoria Miana, han subscrit un acord dadhesi a la xarxa de Carnet Jove amb una srie davantatges per als joves amb edats compreses entre els 14 i 30 anys. Beln Hoyo ha mantingut una reuni de treball amb lalcalde, a la qual tamb ha assistit el regidor de Joventut de Favara, Josep Bixquert, per a abordar activitats conjuntes entre lInstitut Valenci de la Joventut i els responsables municipals, en benefici dels joves. Posteriorment, la directora de la Joventut ha visitat les obres que es realitzen en un edifici de tres plantes, anomenat El Convent, que, en prximes dates, es posar a la disposici dels joves i de les associacions locals com espai sociocultural. A partir del comproms dadhesi lAjuntament de Favara ha fixat unes condicions especialment favorables daccs i utilitzaci per als joves titulars del Carnet Jove. Els descomptes seran dun 15% a totes les installacions esportives municipals. Aix mateix saplicar un 10% de descompte en entrades per a Teatre o Espectacles Municipals i un 10 % en activitats organitzades per la Regidoria de Joventut. Beln Hoyo ha destacat que actualment, la comarca de la Ribera Baixa compta amb prop de 5.000 usuaris i ja sn 25 les entitats que ofereixen avantatges per a la joventut. Desprs de la signatura, la directora de Joventut ha manifestat que a partir dara els joves de Favara podran gaudir davantatges i descomptes en el seu propi municipi i ha explicat que pretenem que tots els joves de la Comunitat qualsevol que siga el seu lloc de residncia puguen disposar del Carnet Jove en les millors condicions. Dac el nostre esfor per sumar entitats, siguen ajuntaments o empreses que es comprometen amb els joves Aix mateix, Beln Hoyo ha indicat que el Carnet Jove incorpora amb continutat una srie dofertes i sortejos a travs de www.gvajove.s i de les xarxes socials, entre els quals destaquen els esmentats a transports, temps lliure, cinema, msica, serveis o telefonia demanats pels joves. A ms totes les activitats i programes desenvolupats per lInstitut Valenci de la Joventut fixen descomptes per als titulars daquesta credencial, com ara concerts, manifestacions culturals i esportives, esdeveniments, exposicions, viatges, etc.

Comproms denuncia que la Mancomunitat de la Ribera Alta naix amb un dficit democrtic
En les passades eleccions municipals del 22 de maig Comproms obtingu un fort ascens electoral amb un total de 14.114 vots, el 113% dels vots a la Ribera Alta i 34 regidories. Per la seua part Esquerra Unida obtingu 6.277 vots, el 5% dels vots i 12 regidors. Per la recent reforma dels estatuts, motivada per la llei de Rgim Local de la Comunitat Valenciana, ha deixat fora, per primera vegada en la histria de la Mancomunitat, al tercer i quart grup en importncia de la comarca, Comproms i Esquerra Unida, que representen a ms del 16% del vot municipal, ms de 20.000 vots, i compten amb 46 regidors en total. Aquests dos grups no pogueren participar ahir en la votaci del president de la mancomunitat. El sistema anterior, ms representatiu, possibilitava la participaci de tots els partits amb presncia a la nostra comarca, mentre que ara nicament sn els alcaldes els que ostenten el dret de vot del seu municipi i voten per tots els regidors i regidores, sense tindre en compte la pluralitat poltica existent. Aquesta reforma que restringeix la representativitat i anulla la pluralitat de la Mancomunitat va en sentit contrari de les demandes de la societat, en especial del moviment del 15M que demana ms transparncia i participaci democrtica. Recentment la reforma de la llei electoral tamb ha suposat un entrebanc als partits minoritaris o alternatius que hauran de recollir milers de signatures, com s el cas de Comproms, per poder concrrer a les prximes eleccions generals del 20N. s dna la circumstncia que aquesta falta de pluralitat es produeix en el moment en qu hi ha hagut un retrocs en vot popular dels dos grans partits i un augment de la resta dopcions. Per a Comproms per lAlcdia, davant aquest dficit democrtic, s necessria, per una part la reforma tant de la Llei de Rgim Local com dels estatuts de la Mancomunitat per possibilitar la plena participaci de totes les opcions, i per una altra la potenciaci de les comarques en detriment de les diputacions, com una opci menys costosa econmicament i ms prxima als ciutadans i ciutadanes. Aix ser possible amb lelaboraci duna Llei de Comarcalitzaci que desenvolupe all expressat en larticle 65 de lEstatut dAutonomia. Aquesta s sense dubte una de les assignatures pendents, una ms, de la nostra democrcia. Mentre, continuarem amb aquest dficit democrtic que concentra les decisions en tan sols dos opcions i margina la resta.

ACTUALITAT

riBera

El PSOE dAlzira denuncia que els solars Homenatge de la policia de Sueca a lagent Toms Catal de Tulell estan plens de mala herba
cada dia ms a una zona plena de canyars i mala herba. Aguilar creu que la mala herba que es troba als voltants dels collegis Tirant lo Blanc i lescoleta infantil, sn un possible focus dinfecci i aix no es pot permetre, perqu estem parlat de xiquets de zero a tres anys que sn molt ms susceptibles de contraure infeccions per tenir menys defenses. El grup socialista, preguntar en el prxim ple sobre quantes ordres dexecuci sobre la neteja de les parcelles de la zona de Tulell shan executat des de lany 2008? Quants expedients sobre la neteja de les parcelles de la zona de Tulell shan trams des de l1 de gener de 2008 fins al 31 de desembre del 2010? Quantes multes shan imposat i quantes shan cobrat pels expedients dinfracci en compliment de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat Valenciana, Urbanstica Valenciana? La portaveu dels socialistes alizirenys insta lAlcaldessa dAlzira que no desvie latenci i faa complir la llei, a tots, no a uns s i a uns altres no, perqu aix t un nom, prevaricaci i en poltica aix no ha docrrer. En la zona de Tulell hi ha moltes parcelles que semblen una autntica selva. El passat 18 de setembre es complia el set aniversari de lassassinat del policia local de Sueca, Toms Cataln, mort en acte de servei quan acudia a la crida duna vctima per violncia de gnere. Per aquest motiu, els seus companys van organitzar divendres passat el III Memorial Toms Catal, un campionat de futbol en el qual van participar les policies locals de Sueca i Cullera, i la Gurdia Civil, amb lobjectiu de reunir-se i recordar lamic desaparegut. El diumenge, data del dramtic aniversari, els seus companys, juntament amb la regidora de Seguretat Ciutadana de lAjuntament de Sueca, M Jos Sarri, es van desplaar fins al lloc on van ocrrer els trgics fets, al carrer Alfons el Magnnim, per a realitzar un acte dhomenatge a Toms. All esperaven alguns dels seus familiars. Desprs de guardar un minut de silenci, es van collocar unes flors a la placa que recorda aquell dia. s molt important que es realitze este acte tots els anys per a recordar la memria dun gran policia i company, que va morir en un acte de servei relacionat amb la violncia de gnere, va assenyalar la regidora de Seguretat Ciutadana, M Jos Sarri en finalitzar lacte de record. Daltra banda el conseller de Governaci, Serafn Castellano, i la consellera dAgricultura, Pesca Alimentaci i Aigua, Maritina Hernndez, van informar el passat 3 de setembre a Sollana als alcaldes de municipis arrossers, organitzacions agrries i cooperatives per a informar de la posada en marxa dun nou dispositiu de seguretat preventiva amb motiu de la campanya de larrs. Serafn Castellano ha explicat que el dispositiu de seguretat, que ser dirn i nocturn, est format per un total de 207 patrulles. Concretament, el dispositiu ascendeix a 414 policies, dels quals 138 pertanyen a la Policia de la Generalitat i 276 a policies locals de deu municipis, situats en el permetre de lAlbufera de Valncia, que compten amb grans plantacions darrs i sobre els quals es van centrar les tasques de vigilncia entre el 10 de setembre i el 2 doctubre. A ms, ha afegit que lhelicpter de la Policia de la Generalitat tamb realitzar vols nocturns de vigilncia preventiva per a evitar el furt darrs i de maquinria en els arrossars valencians, que van patir robatoris per valor de 15 milions deuros.

La portaveu municipal socialista, Isabel Aguilar, exigeix el compliment de les ordres dexecuci de neteja de les parcelles situades en la zona de Tulell segons els acords de la Junta local de Govern. Segons Aguilar des de lany 2008, el grup socialista ha sollicitat que sordene lexecuci de la neteja als solars en situaci de insalubritat a la zona de Tulell, sense que el govern del Partit Popular tinga en compte la dolenta imatge que com a capi-

tal de la comarca estem donant. Aguilar considera que la Sra. Bastidas amb la seua actitud permet que no es complisca la llei. Com s possible que ning sadone que aquests solars estan plens de mala herba i que aix no est perms? La dirigent socialista considera, que aquesta forma dactuar s imprpia dun govern que ha de defensar els interessos dels alzirenys, no s possible que estiguen tots cecs i no sadonen que la zona de Tulell se sembla

Bloc-Comproms de Carcaixent demana lactualitzaci de les borses de treball municipal


En lltima comissi informativa dInterior de lAjuntament de Carcaixent BlocComproms ha tornat a demanar a lequip de govern (PP-PSD) que siga sensible a lhora de contractar personal eventual per tal dajudar a les famlies que ms ho necessiten, respectant la igualtat doportunitats i eliminant larbitrarietat i lamiguisme. Des de Bloc-Comproms insisteixen que la contractaci municipal no pot ser arbitrria ni beneficiar fonamentalment determinades persones, les ms relacionades amb lequip de govern. Per aquest motiu demanem que es recuperen les borses de treball, esgotades des de fa molt de temps (tal i com consta en els mateixos decrets de contractaci), ja que la seua inexistncia permet la contractaci discrecional, al marge dels principis digualtat, capacitat o mrit. I daltra banda, i mentre dure la difcil situaci econmica, entenem que la contractaci municipal, a ms datendre les necessitats dels serveis pblics, ha de servir per ajudar les famlies ms afectades per la crisi, per la qual cosa lassessorament dels tcnics del departament de benestar social ha de ser fonamental, per tal de prioritzar i

Telfon dAtenci a les vctimes de violncia de gnere

016

atendre els casos en funci de les necessitats reals. Bloc-Comproms no comparteix lexplicaci de lequip de govern segons el qual totes les persones contractades tenen linforme de Benestar Social, perqu si b no dubtem que els casos dels contractats tenen el seu informe, lexperincia dels ltims anys ens ha demostrat que este informe no es fa sobre tots els sollicitants; i per tant no sha fet un barem global que permeta assegurar que lajuntament est donant feina a les persones amb ms carncies, i no a qui millor relacionat est.

Entenem que la transparncia s fonamental si volem que no es deteriore ms la confiana en les institucions, i s en matria dajudes i contractaci on els ciutadans ms estan manifestant la seua disconformitat amb la manera de fer de lajuntament. Per aix, ara que comena una nova legislatura lequip del PP-PSD t loportunitat de reconduir la situaci i afavorir laccs a un lloc de treball temporal en igualtat de condicions i en funci de les necessitat econmiques reals, i renunciant als amiguismes.

10

ACTUALITAT

el sistema CUrIaM Bt ajuda en el diagnstic de tumors cerebrals

El President Fabra presideix la inaugura dun nou escner cerebral


els coneixements extrets duna extensa base de dades (composta per resultats danlisis destudis clnics, mostres de ressonncia magntica convencional o resultats de bipsies) amb la qual acara els resultats de la ressonncia dun pacient. Aquest projecte ha continuat Fabra- s un bon exemple de collaboraci entre hospitals i la Universitat per impulsar la investigaci en el camp de la medicina. Aquest tipus de collaboracions s una estratgia decisiva per al nostre sistema de salut.
Informaci ms precisa

Sueca oferix el servei de Wi-Fi gratis en diverses places i edificis


La Regidoria de Noves Tecnologies de lAjuntament de Sueca est dotant del servei dinternet gratut, a travs de xarxes Wi-Fi, a tots els edificis municipals. Tal com vaig incloure en el meu programa electoral, un dels meus objectius era la possibilitat dacostar internet a tot el conjunt dels ciutadans. Per este motiu, i desprs de disposar deste servei en ledifici on subica en este moment, la Biblioteca de Sueca, recentment hem installat una xarxa wi-fi a ledifici de lAjuntament i per extensi a tota la plaa, convertint aix este lloc de trobada de molts ciutadans en un lloc on tot el que ho desitge pot accedir a internet des dels seus ordinadors porttils, telfons mbils, etc., ha afirmat el regidor de Noves Tecnologies, Dimas Vzquez. La finalitat del projecte s equiparar Sueca amb la resta de ciutats que ja disposen deste servei perqu el nostre municipi no quede despenjat en el cam de les noves tecnologies que avana a passos engegantits, en paraules de Vzquez. La prxima zona de la ciutat que albergar una xarxa Wi-Fi ser la plaa del Convent, un lloc tamb molt freqentat per la ciutadania. Quant al cost deste tipus de serveis per a lAjuntament, lnica quantitat a qu es far front s a la del preu del router, uns 40 euros, ha afirmat Vzquez.

LHospital Universitari de la Ribera i la Universitat Politcnica de Valncia han presentat el sistema Curiam BT, un programa informtic pioner que ajuda als professionals en el diagnstic de tumors cerebrals. El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, va presidir en el centre sanitari dAlzira lacte de presentaci daquest nou programa informtic. El programa Curiam BT s un projecte dinvestigaci desenvolupat pel Grup dInformtica Biomdica (IBIME) de la Universitat Politcnica de Valncia en collaboraci amb el Servei de Radiodiagnstic de lHospital Universitari de la Ribera i altres hospitals. Aquest projecte ha comptat amb el finanament de projectes Europeus del Sis Programa Marc, aix com del Fons dInvestigacions Sanitries (FIS)

de lInstitut Carles III. El sistema dltima generaci Curiam BT s una eina que ajuda als professionals en les decisions clniques, ja que facilita de forma sistematitzada la classificaci dun tumor, el seu diagnstic i la terpia ms convenient. Alberto Fabra ha afirmat que aquest projecte Curiam BT posa en relleu com les noves tecnologies i la innovaci es posen al servei de la salut i de la societat, que s on realment repercuteixen els beneficis que aporta la investigaci en la Comunitat.
Referncia internacional

En paraules dAlberto Fabra, lHospital Universitari de la Ribera s avui dia una referncia sanitria a nivell nacional i internacional, i un centre que omple dorgull a tots els valencians. Aix mateix, el President sha

referit al Model Alzira explicant que sha consolidat com un sistema gil i eficient, centrat en les necessitats dels ciutadans, i que suposa un estalvi de fins al 30% per a ladministraci; una frmula que sha afermat grcies a la implicaci dels seus professionals i a la seva alta qualitat assistencial a un menor cost. Aquest avanat sistema creua de forma rpida i fiable els resultats obtinguts en una ressonncia magntica amb el coneixement biomdic existent sobre les malalties i, aix, generar un segon diagnstic. De forma parallela al metge, aquesta tecnologia caracteritza un tumor (grau de benignitat o malignitat), els elements que constitueixen la lesi, les bases moleculars de la malaltia o el seu origen. En aquest sentit, el programa informtic es basa en

Segons explica el Dr. Enrique Moll, neurorradileg de la Ribera, el programa suposa una valuosa ajuda en la presa de decisions clniques de cara al tractament ja que els especialistes obtenen la informaci ms precisa possible sobre el tipus de tumor que sofreix un pacient. En aquest sentit, Enrique Moll ha assegurat que si alguna cosa necessita el diagnstic, especialment en tumors cerebrals s agilitat i rapidesa, per la qual cosa aquest programa pot ser duna eina molt til per al professional i per al pacient Carlos Sez, Enginyer Informtic del Grup IBIME de la Universitat Politcnica de Valncia, ha comentat que el programa Curiam BT s un model predictiu que permet al professional comparar casos similars del passat amb els nous, de manera que augmenta la fiabilitat del seu diagnstic i el tractament, minimitzant els errors. Els primers resultats han demostrat que aquest programari millora un 10% de mitjana la fiabilitat en el diagnstic.

La Policia desmantella una plantaci de marihuana


Agents de la Policia Local dAlgemes i de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat de la comissaria de la Policia Nacional dAlzira-Algemes han desmantellat una plantaci de marihuana que es trobava en una vivenda. Les investigacions es van iniciar arran de diverses reclamacions que denunciaven una olor vegetal molt forta que es desprenia en un carrer dAlgemes. Una vegada detectada la procedncia i havent-hi realitzat un reportatge fotogrfic, es va localitzar en una terrassa una plantaci de marihuana, per la qual cosa es van dur a terme diversos serveis de vigilncia per part dambds cossos. Aix mateix, davant de la possibilitat duna imminent recollecci es va informar el jutjat encarregat de la investigaci, per a poder intervindre aquesta substncia, cosa que es va fer immediatament.

les Mancomunitats programen un curs per a alcaldes i regidors


Les mancomunitats de la Ribera Alta i la Ribera Baixa han programat un curs prctic sobre aspectes del rgim local dirigit als alcaldes i regidors dels municipis de la comarca, lobjectiu de la qual s contribuir a la millora de la gesti municipal dels responsables poltics locals amb ladquisici de coneixements prctics i dutilitat de determinats aspectes de la gesti municipal. Aix, al llarg del curs, es tractaran diversos temes dinters per als assistents com lorganitzaci i funcionament de les entitats locals, pressupostos, urbanisme, personal, contractaci, etc. Amb aquest curs, que arriba ja a la cinquena edici, les mancomunitats organitzadores volem ampliar la formaci dels responsables locals en temes relacionats directament amb la gesti dun ajuntament, ha assenyalat el president de la Mancomunitat de la Ribera Alta, Cristbal Garca. Hem seleccionat els temes que creiem ms interessants i que ms van a ajudar en el treball diari dels alcaldes i regidors. Cada tema ser presentat per un especialista en la matria que desenvolupen el seu treball en entitats locals com secretaris o tcnics. Els 140 inscrits procedeixen de la prctica totalitat de municipis de la Ribera.

ACTUALITAT

riBera 11

Joan Baldov aspira a ser el tercer suec que siga elegit diputat a Madrid
Joan Baldov ha estat elegit cap de llista de Comproms desprs de la votaci esdevinguda al Consell Nacional del Bloc del passat 24 de setembre. Aix, Baldov pot arribar a ser el tercer suec que obtinga un esc a Madrid, desprs de Vicent Ventura i de Bernat i Baldov, cosa que sembla possible atenent a les enquestes publicades durant les ltimes setmanes, que concedeixen entre un i tres diputats a la coalici valencianista. Aquest seria la culminaci a una trajectria poltica que va comenar amb la Unitat del Poble Valenci i que, amb el Bloc, ha arribat a lalcaldia de Sueca. Actualment s regidor de Serveis Socials i vicepresident de la Mancomunitat de la Ribera Baixa. Baldov va obtindre el suport dun 60% dels vots emesos en el Consell Nacional celebrat a Quart de Poblet, front al vora 37% de suports que va rebre lalytre candidat, lalzireny Diego Gmez, expresident dEscola Valenciana i regidor de Comproms per Alzira. En el seu discurs dagrament, Baldov va donat les grcies a tots els qui heu votat a Diego, als qui mheu votat a mi i als qui heu votat en blanc. Espere ser mereixedor de la vostra confiana, de la que hui depositeu en mi. El candidat del Bloc en la llista de Comproms al Congrs dels Diputats ha animat a laltre aspirant a encapalar la candidatura, Diego Gmez, les passades eleccions locals de maig com a regidor de Comproms per Alzira i qui ha comptat amb un 36,5% de suports del Consell Nacional per a ser el candidat per Valncia.
Llarga trajectria poltica

els policies de la ribera aprenen a algemes noves tcniques deducaci viria


Amb lobjectiu dunificar didctiques i mecanismes densenyament, la Policia Local dAlgemes ha impartit un curs deducaci viria dirigit a agents de diferents poblacions de la comarca com ara Alginet, Benifai, Carcaixent, Cullera, Gandia, Guadassuar i Xtiva. Es tracta dadquirir habilitats per tal densenyar els ms xicotets leducaci viria en els diferents cursos que simparteixen en els centres escolars de cada municipi. El curs pretn donar una major garantia i informaci als professionals que desprs lhauran de transmetre de forma amena i dinmica als xiquets dels centres escolars de la Ribera. Tant el regidor de Seguretat Ciutadana, Antonio F. Sa, com lintendent principal, Erich Vanacloig, han coincidit en la importncia daquest tipus de cursos que intenten fomentar la prevenci daccidents. El regidor de Seguretat Ciutadana dAlgemes, Antonio F. Sa, ha assenyalat que es tracta doferir una major garantia i formaci als professionals que desprs seran els encarregats deducar els nostres escolars en educaci viria per a previndre actuacions incorrectes que puguen ocasionar accidents.

Baldov es va imposar a un altre candidat de la Ribera, Vicent Diego, expresident dEscola Valenciana i actual regidor de Comproms per Alzira
a que continue treballant per Comproms perqu, persones com Gmez, sn les que fan falta en este projecte i en persones com ell sumaram i per aix vull que vinga en la meua llista, que siga company meu en esta aventura en la qual podem aconseguir que el valencianisme, el progressisme i lecologisme valenci obtinguem representaci a Madrid per a defensar els interessos del Pas Valenci. De fet, des de la mateixa executiva nacional del Bloc han reiterat la voluntat de que Gmez vaja en llocs dencapalament de la llista de Comproms i li han oferit el nmero tres, que li correspon al BLOC perqu, malgrat no haver guanyat les eleccions, els consellers i conselleres nacionals del BLOC que han parlat hui en la sessi han destacat la gran trajectria cvica i la lloable aportaci de Diego Gmez al valencianisme poltic, en el que est involucrat des de

El cap de llista de Comproms ha fet una repassada de la seu llarga trajectria poltica en el valencianisme i ha defensat la importncia del municipalisme, del treball que fan les dones i homes del BLOC als ajuntaments del Pas Valenci i a elles i a ells sha oferit per a treballar conjuntament desprs de les eleccions generals del 20-N si ix com a diputat per Valncia. Baldov ha advertit que far una poltica en clau valenciana i al Congrs sabran que, per fi, hi ha un diputat valenci i valencianista, que defensa la seua terra i no com els altres diputats valencians que, quan arriben a Madrid, es queden sords i muts i no defensen els interessos de la nostra terra i de la seua gent. Segons Baldov, ara hem de treballar de valent per explicar el nostre programa i el nostre projecte a les valencianes i els valencians perqu ens trobem en una perspectiva histrica de poder tindre un diputat valencianista comproms amb el Pas Valenci en esta etapa de la democrcia, com ja vam tindre a Vicent Marco Miranda en la II Repblica, diputat pel Front Popular i en representaci dEsquerra Valenciana.

Jordi Mayor, coordinador electoral del PSPV de la Ribera Baixa per a les eleccions generals
El Consell Comarcal dels Socialistes de la Ribera Baixa ha designat ja els membres que formaran part del comit electoral, en una reuni celebrada a Benicull. El conclave comarcal va designar al dirigent de Cullera, Jordi Mayor, coordinador de la campanya. Tamb formaran part de lrgan electoral lalcalde de Riola, Manolo Anaya, que sencarregar de lrea de mobilitzaci. El responsable de les xarxes socials ser Toni Gonzlez i el dactes pblics Dimas Vzquez. La responsabilitat de gestionar propaganda i premsa ha recaigut sobre Alicia Hervs i el coordinador de la jornada electoral ser Paco Puig Cebolla. Per la seua banda, la regidora de Cullera, Laura Sim, es far crrec de la campanya de joventut. Amb aquest equip es pretn donar una embranzida a la candidatura i a les propostes del PSPV-PSOE, assistiran com a delegats el diputat autonmic Josep Moreno, Manolo Anaya, Marga Piqueres, Joan Grau, Toni Gonzlez, Ana Gonzlez, Alicia Hervs, Cassi Martorell i el president de la Mancomunitat, Batiste Ferrando. Amb aquesta delegaci els socialistes de la Ribera Baixa volen aportar el seu bol en la confecci del programa electoral per als comicis del 20 de novembre. Cal destacar la participaci de Jordi Mayor com a delegat a la conferncia poltica nacional que tindr lloc els prxims dies 30 de setembre i 1 i 2 doctubre. Mayor ha estat nomenat delegat per la Comissi Executiva Federal i ha assegurat que el desig del partit s dur a Madrid totes les propostes que isquen de la conferncia poltica dels socialistes, i posarem especial mfasi en aquelles que afecten en major mesura els ciutadans de la Ribera.

que els socialistes tenen per a les prximes eleccions generals. Aix mateix, diversos membres de la comarca participaran dissabte que ve en la conferncia poltica que han convocat els Socialistes Valencians en la qual es pretn donar un missatge clar i ntid sobre quines seran les propostes dels socialistes valencians de cara al programa marc elaborat per la candidatura dAlfredo Prez Rubalcaba. Al costat de Jordi Mayor, membre de la direcci nacional

12

ACTUALITAT

Prop de 1.700 habitants de la ribera pateixen aquesta malaltia degenerativa

La comarca celebra el Dia Internacional de lAlzheimer


Prop de 3.500 persones de la comarca de La Ribera patixen algun tipus de demncia neurodegenerativa. Delles, ms de 1.700 persones patixen Alzheimer, segons dades publicades per lHospital de la Ribera. LAlzheimer s un procs degeneratiu del sistema nervis que provoca danys neurolgics progressius i irreversibles, afectant distintes facultats de qui ho patix. El trastorn inicial ms habitual s la prdua de memria, seguida daltres smptomes com les alteracions del llenguatge, incapacitat per a reconixer objectes o persones, desorientaci temporoespacial i augment de lansietat i aparici de trastorns afectius. Levoluci de la malaltia s lenta. Des que apareixen els primers smptomes fins que sinicia una etapa de ms gravetat, poden passar anys; depenent de la persona, entre 5 i 20 anys. Es tracta duna malaltia que sol aparixer a partir dels 65 anys, encara que no s res estrany trobar malalts prematurs de 50, 40 o menor edat. En la comarca de La Ribera hi ha unes 47.000 persones majors de 64 anys, de les que un 7% patix algun tipus de demncia, sent la malaltia dAlzheimer la ms freqent delles. En este sentit, cal destacar que lHospital Universitari de La Ribera detecta una mitjana de 225 nous casos desta malaltia a lany. Segons ha destacat el Dr. Juan Antonio Avellana, geriatre de lHospital Universitari de La Ribera, les demncies causen un gran impacte en la vida no sols dels afectats, sin tamb de les seues famlies, que generalment sn les que sencarreguen de la seua cura i atenci. LAlzheimer ocupa ja el tercer lloc com a patologia sanitria, per darrere dels accidents cardiovasculars i el cncer. De moment, no hi ha cap tractament que revertisca el procs de degeneraci que comporta esta malaltia. No obstant aix, s que es disposa dalguns frmacs que poden retardar, en determinades etapes de la malaltia, la progressi de la patologia.
Solidaritat a Algemes

Nombrosos pobles de la comarca de la Ribera han de-senvolupat diferents activitats per a commemorar el Dia Mundial de lAlzheimer. Aix, lAjuntament dAlgemes i lONG Intervenci, Ajuda i Emergncies han firmat un conveni pel qual tots dos acorden mesures per a ampliar la terpia assistida amb gossos per a malalts dAlzheimer. Este conveni, de carcter social, permetr a aquells menors que han coms algun tipus dinfracci, esmenar la seua responsabilitat civil i social, collaborant amb lONG IAE

mitjanant la realitzaci de la terpia amb gossos per a malalts dAlzheimer i persones amb discapacitat. Des del consistori destaquen la importncia de millorar el benestar dels nostres majors i malalts, i ms quan lexecuci deixe objectiu va de la m de la realitzaci de serveis a la comunitat de menors infractors del municipi, conclou lalcalde dAlgemes, Vicent Ramn Garca Mont. Fonts de lorganitzaci no governamental asseguren que es tracta duna experincia educativa i positiva per a tots els que hi participen, especialment per als menors que poden tindre noves inquietuds una vegada acabada la pena i poden incorporar-se com a voluntaris de lONG IAE de ple dret. Ambds entitats consideren que les terpies dutes a terme per lONG poden tindre grans beneficis sobre les persones que ja les han posades en prctica segons ha pogut constatar lONG IAE, desprs de sis anys dexperincia. A ms, destaca que la recompensa del treball realitzat s immediata. Per a esta terpia, lONG compta amb personal voluntari i amb gossos ensinistrats especialment per al tracte amb persones discapacitades i malalts dAlzheimer. Les sessions es realitzaran setmanalment i constaran duna srie dexercicis i tc-

niques destimulaci cognitiva i motora a fi de reduir al mxim lavan de la malaltia. Intervenci, Ajuda i Emergncies comenar a desenvolupar ja a Valncia un projecte considerat pioner a Espanya, que es donar a conixer amb el nom de Gossos de terpia.
Recaptaci a Almussafes i Benifai

Aquesta collecta tamb es va desenvolpar a Benifai. Molts vens es van acostar fins a la taula petitria installada en el mercat ambulant que tots els dijous subica en el carrer Sant Brbar. Membres de lassociaci van repartir als vens collaboradors fulls informatius sobre este tipus de malaltia.
Portes obertes a Cullera

Els integrants de lAssociaci de Familiars de Persones amb Alzheimer i altres demncies de Benifai, Almussafes i Sollana (AFABALS) van installar una taula petitria en la plaa del Mercat dAlmussafes, activitat emmarcada en lagenda dactes commemoratius del Dia Mundial de lAlzheimer. Un any ms, la solidaritat ciutadana sha fet patent, ja que la collecta ha concls amb un total de 500 euros en donacions que es destinaran als programes dajuda que es desenrotllen diriament en el centre destimulaci La Llimera, amb seu a Benifai. LAjuntament dAlmussafes ha brindat, una vegada ms la seua collaboraci als afectats per esta malaltia degenerativa i a les seues famlies, els que aprofiten anualment esta celebraci per a donar a conixer la malaltia i obtindre els mxims recursos per a combatre-la. De fet, lalcalde, Albert Girona ha acompanyat els voluntaris dAFABALS en lesmentada iniciativa.

LAssociaci de Familiars i Malalts de Alzheimer de Cullera, AFACU tamb va organitzar. una Jornada de Portes Obertes. Coincidint amb la celebraci del Dia Mundial del Alzheimer, (el 21 de setembre), la seu daquesta entitat va obrir les seues portes, a totes les associacions locals i ciutadans, per a donar conixer la seua labor, les seues activitats i com treballen amb les persones que pateixen aquesta malaltia degenerativa i que no t curaci. Lacte va ser presidit per lalcalde de Cullera, Ernesto Sanjuan, que va poder conixer

a travs duns panells explicatius les fases que pateixen els malalts de Alzheimer i com els afecta la malaltia. A ms, soferien consells als cuidadores. En el transcurs de la Jornada de Portes Obertes, es va presentar la primera edici de la revista de lassociaci Records, grcies a la qual es pot conixer la trajectria i les activitats que realitza AFACU. El 2012, s lany Internacional del Alzheimer, i amb leslgan, Les Cares del Alzheimer, es mostraven les fotografies de les diferents activitats que ha organitzat lassociaci, com tallers desttica, de jardineria, i de ball per als malalts i excursions i berenars, entre uns altres. AFACU conta amb 60 socis i uns 15 malalts de Alzheimer. En lassociaci a ms de proporcionar un respir als familiars, que els poden deixar durant dues vesprades, sinforma als socis de les diverses ajudes que puguen sollicitar per a millorar la qualitat de vida del malalt.

ACTUALITAT

riBera 13

loposici de Cullera acusa lalcalde de fer una gesti desastrosa


El sal de plens de lAjuntament de Cullera va viure un tens duel dialctic entre Jordi Mayor, portaveu socialista i M ngels Arlandis, regidora dhisenda, en una sessi plenaria de carcter extraordinari sollicitada pel grup socialista. Jordi Mayor va instar Ernesto Sanjun a explicar com pagar el deute. Segons Mayor la nostra proposici era la darribar a un consens. Lalcalde va donar la paraula de convocar el ple la primera setmana de setembre. Els informes han arribat i diuen que lajuntament de Cullera deu 15 milions deuros als provedors. A aix cal sumar el deute dels bancs de 41 milions deuros. Supose que ens dir avui com pensa pagar eixos 40 milions deuros. Pere Manuel, portaveu de Comproms-APC va qualificar de desastre absolut la gesti del PP. Nosaltres no hagurem esperat 6 mesos per a fer un ple ni podem fiscalitzar les actuacions del govern, va assegurar. Segons Jordi Mayor, hi ha 15 milions en factures que haur dexplicar als provedors com les pensen pagar. Se li deuen 4 milions deuros a lempresa del fem i este deute encara no est reconegut. No magradaria estar en la seua pell al veurem en un deute de 15 milions deuros en factures. Busquem responsables i no del que ha passat sino del que ha de vindre. A ms, va afegir que en este ajuntament costa molt arreple-

el govern destocolm visita lHospital de la ribera per a estudiar el Model alzira

gar un paper i desprs dun any aconseguim els informes. El que lamentem s que no veiem cap predisposici de solucionar-ho. Tot el poble de Cullera sap com est lAjuntament. Encara est pagant factures del 2009. El portaveu socialista, a ms, va assegurar que lestalvi net de lajuntament s negatiu i a no ha passat ac en la vida i la llei no li deixa demanar diners ni rebre cap subvenci. La regidora dHisenda va acusar loposici de no saber qu estan sumant. Tindre 8 milions en factures pendents de pagar no vol dir que es deuen 8 milions, i va assegurar que no shavia liquidat lany 2010 perqu ha sigut un any difcil. Mayor va respondre que este Ajuntament s insolvent econmicament. Tenen un dficit arrastrat. El pla de sanejament de fa tres anys encara no lhan complit. En la mateixa lnia Pere Manuel

va acusar el govern dincomplirho tot. Esta s la segona vegada de dficit estant el PP en el govern. Tenen 3 mesos per a fer un pla de sanejament nou. Estan en una dinmica que en quatre anys no han sigut capaos de solucionar els problemes. Finalment va intervenir lalcalde de Cullera, Ernesto Sanjuan, per a assegurar que la situaci s delicada, no en este ajuntament, en tots els ajuntaments i en els governs autonmics. El govern ha volgut mantindre els servicis i no han eixit els brots verds. Les arrels shan podrit, va sentenciar Sanjun. A ms, va afegir que hi ha ajuntaments que no paguen ni les nmines dels treballadors. Els pobles turstics no rebem el finanament adequat per al servei que donem. Nosaltres necessitem ms ajuda que qualsevol altre ajuntament. Este equip de govern no far una pujada dimpostos, finalitz.

Estudio Hipo, nominat en quatre categories dels premis Anuaria i Roland


Lagncia de disseny i publicitat de Cullera Estudio Hipo ha estat seleccionada per a optar al Premi Nacional de Disseny Grfic Anuaria, i al Premi Nacional de comunicaci Visual Letras Roland. Els quatre projectes seleccionats sn la campanya de lescola infantil Peque Natura de Cullera, en la categoria de Millor Anunci de Premsa; la invitaci de boda de Fede i Sheila en la categoria de millor PackagingEnvs, amb una original invitaci feta amb ampolles darrs. En la categoria de millor Retolaci i Interiorisme de local comercial, el projecte realitzat per a lescola infantil Peque Natura, Cullera, on es planteja un interior alegre i sobretot didctic per als xiquets. Finalment, en millor Lona Publicitria Exterior competeix amb la feina realitzada per a Vicente Fabra, Ford Cullera.es. Una empresa familiar amb 40 anys dhistria.

Una delegaci del Stockholm County Council (Diputaci Provincial dEstocolm) ha visitat lHospital Universitari de La Ribera amb la finalitat destudiar in situ el Model Alzira, una frmula de gesti basada en una collaboraci privada mitjanant la concessi administrativa dun servei pblic com s la sanitat. Aquesta visita semmarca dins del programa que aquest rgan porta a terme aquests dies amb la finalitat de conixer el sistema sanitari valenci. La Diputaci Provincial dEstocolm, organisme integrat per membres de diferents partits poltics, s lentitat responsable de gestionar la sanitat pblica, aix com del transport urb i altres assumptes generals daquesta rea. Aquesta provncia sueca compta actualment amb ms de 2 milions dhabitants. La comitiva estava formada per 13 alts directius i experts gestors per a assumptes regionals en sanitat, finances, medi ambient i investigaci. En aquest sentit es trobaven Torbjrn Rosdahl, President de la Junta Executiva de la Diputaci i un dels mxims responsables en assumptes financers i internacionals; Birgitta Rydberg, Vice-

presidenta del comit de Serveis Pblics Sanitaris; Stig Nyman, Responsable dels assumptes dinvestigaci, cura de persones majors i seguretat del pacient; Toivo Heinsoo, Expresident del Comit de la investigaci per a lelecci del pacient, aix com altres crrecs de poltica general de la Diputaci dEstocolm. Aquesta representaci ha conegut les claus que han convertit aquest model en una frmula viable i efica, capa doferir el millor servei al ciutad amb un estalvi de fins al 30% per a ladministraci.
Lnies mestres del model

Aix, shan abordat les lnies mestres del Model Alzira, com sn la integraci assistencial, una atenci basada en leficincia, les mesures que garanteixen la qualitat assistencial, els indicadors de control per part de ladministraci pblica, els equipaments tecnolgics dltima generaci, la importncia que representa la fidelitzaci i satisfacci de pacients, la promoci de la salut, o les poltiques de formaci i incentivaci dels professionals. Desprs de la jornada de treball, els representants nrdics han aprofitat per a recrrer algunes rees de lhospital, com Sistemes, Radiologia o Hemodilisi.

14

ACTUALITAT

Baldov:

sueca disposar duna biblioteca de futur, til, accessible i de la qual ens puguem sentir orgullosos
Joan Baldov, exalcalde de Sueca i regidor dAcci Social en lactualitat, desitja aclarir algunes de les acusacions, que torna a abocar el PP de Sueca en els mitjans de comunicaci, referides a la seua persona en el procs de construcci de la nova biblioteca. Considere que les decisions que va prendre en lanteiror legislatura lequip de govern sobre la nova biblioteca, van ser explicades detalladament al seu dia, amb total claredat i transparncia, justificant-les i emparant-nos en els informes que havien realitzat els tcnics bibliotecaris. Tornar a traure este tema, quasi un any desprs, noms demostra una actitud interessada i carronyera per part del PP, que nicament busca el seu propi inters poltic i no el de tots els ciutadans. Tamb demostra la falta de temes amb qu atacar a lactual equip de govern, ha afirmat Joan Baldov. Per a Baldov, lactitud del PP demostra encara ms la seua hipocresia i mesquinesa per quant eren coneixedors de tot el procs des del principi. En diverses ocasions, membres del PP shavien dirigit a mi com a alcalde per a comentar-me la necessitat que es produra un canvi en el tema de la biblioteca que la reactivara novament i aix acabar-la duna manera adequada. Van conixer en tot moment la intenci, i posterior decisi, de lequip de govern de contractar un nou arquitecte perqu executara una ltima i definitiva fase amb qu finalitzar la biblioteca, i tot el que suposaria esta decisi. El portaveu del PP sap perfectament que aquella decisi era la correcta per als interessos de tots els usuaris de la biblioteca, i aix ho han reconegut incls alguns dels membres del seu partit, afirma Baldov. Com a alcalde em vaig trobar amb que la construcci de la biblioteca havia anat demorant-se en el temps fase rere fase. Vam decidir que la segent fase seria lltima per a aconseguir definitivament la seua finalitzaci. En eixe moment, i segons el criteri dels tcnics bibliotecaris, vam decidir de mutu acord modificar el projecte per a millorar-lo, perqu no estava resultant com hauria desperar-se dun edifici pblic amb inters de perdurar en el temps, afirma Baldov. En estos moments, les obres de demolici, limport de les quals ha sigut de 70.000 euros, ja han finalitzat. Amb el nou projecte presentat pel nou arquitecte, es va a aconseguir guanyar en accessibilitat; en el manteniment de lharmonia esttica entre els dos edificis, lantic mol arrosser i el de nova construcci; i, sobretot, es va a guanyar en espai. En concret, saugmentar el nombre de sales amb dos noves, d11 i 17 metres quadrats, en la primera planta. En la segona, aconseguim una nova sala de 65 metres quadrats, amb la qual cosa duplicarem la capacitat de la Biblioteca Suecana. Eliminant les passarelles, aconseguim augmentar tamb la capacitat de les sales de consulta i lectura. Considerem que els beneficis a llarg termini seran molt ms majors que els gastos, assenyala Baldov.

sueca posa en marxa una campanya per a incentivar les compres al municipi
Arrimat, Associaci de Serveis i Comeros de Sueca, amb la collaboraci de les Regidories de Comer i Turisme de lAjuntament de Sueca i lempresa dAutobusos Sueca, S.L. (Granero), ha posat en marxa una campanya amb lobjectiu dincentivar les compres al municipi. Des de fa unes setmanes, els vehicles daquesta empresa de transports, que uneixen la capital de la comarca amb altres poblacions venes, llueixen a les seues carrosseries publicitat del comer de Sueca. Els comeros associats a Arrimat disposaran de bitllets dautobs debades per a aquells clients que efectuen compres iguals o superiors a 10 euros. Al realitzar-les als comeros adherits a Arrimat, el comerciant entregar un tiquet dautobs a canvi dun bitllet utilitzat. Per al president de lassociaci, Tony Landete, esta campanya servir perqu ens coneguen millor, no sols a Sueca, sin tamb als municipis prxims i a la zona martima. A ms de facilitar els viatges amb autobs, amb descomptes, aconseguirem que vens daltres pobles sacosten a Sueca a realitzar les seues compres. viatgen diriament estos autobusos, com sn Fortaleny, Corbera, Llaur, Palmeres, els Marenys i el Perell. Em va agradar molt esta forma de fer publicitat no esttica, ja que podr ser vista per moltes persones contnuament, i no sols de Sueca. Landete es mostra convenut

Els comeros associats disposaran de bitllets de bus debades per a aquells clients que facen compres superiors a 10 euros
Per a la regidora de Comer, Manuela Egea, des que Arrimat em va proposar posar en marxa esta campanya, em va parixer una molt bona idea perqu ser una manera de promocionar els comeros de Sueca, a travs de leslgan Compra a Sueca, per totes les poblacions venes a les quals de lxit daquesta campanya si ens coneixen segur que tornaran. A ms, el president dArrimat ha avanat tamb que ja es troben treballant en altres campanyes per a fomentar les compres, com la dels dissabtes a la vesprada, la campanya de Nadal, o lorganitzaci duna passarella de moda a Sueca.

Cullera acull un simulacre dabocament txic


La Regidoria de Platges i la de Medi ambient, han efectuat el passat 21 de setembre, un simulacre dabocaments txics a la platja de Cullera. Laparici de labocament en laigua del mar, s el motiu de lacci, que sha dut a terme, a la Platja de lEscullera, davant de les Torres Espai. Lobjectiu de lacci, ha consistit en la planificaci de les actuacions de lequip de Platges, Salvament i Socorrisme, Protecci Civil i de les diverses forces de seguretat, per a conixer quines pautes shan de seguir, en cas que es produsca laparici dun residu contaminant a la mar. En tan sols 19 minuts, sha controlat labocament. En el lloc on ha aparegut labocament, el 112 ha donat avs a la Policia Local, de lexistncia dun vessament txic i ha posat en alerta, al Centre de Coordinaci de Platges, als socorristes, a de lavs, un equip dagents de la Policia Local, shan desplaat al magatzem del Servei de Platges, per a facilitar larribada del vehicle que ha transportat les barreres de contenci al lloc on ha aparegut labocament. El personal de platges, ha arribat amb les barreres de contenci, les han descarregat i els Socorristes les han collocat en laigua per a contenir labocament. Una vegada controlat, ha finalitzat el simulacre. La tcnic mediambiental de lAjuntament de Cullera, Gemma Tur ha valorat de forma molt positiva la realitzaci daquest simulacre que es fa cada dos anys, des del 2000. Tur ha assegurat que Cullera, est preparada per a actuar en cas de menuts abocaments contaminants, lobjectiu dexecutar el simulacre s estar preparat, en cas que es produsca una emergncia daquest tipus, especifica la tcnic.

Oposici a la tala darbres a Alzira


El PSOE dAlzira qualifica de desgavellada lltima gesti del Govern alzireny que ha dut a terme amb la tala darbres de lAvinguda Vicente Vidal sense cap tipus de sensibilitat La portaveu del grup municipal socialista, Isabel Aguilar, considera una manca de sensibilitzaci mediambiental per part de la Sra. Bastidas el fet de talar sense consideraci tots els arbres situats a la vorera de lantiga empresa Avidesa. Segons Aguilar els arbres que han estat talats es podrien haver trasplantat a altres llocs o haver actuat daltra manera, almenys per a salvar-ne algun. La regidora socialista ha expressat que no pot entendre aquesta acci per part del Partit Popular dAlzira, ja que des de fa molts anys sha conscienciat a la societat perqu aquestes coses no ocrreguen.

Protecci Civil, i als encarregats dels serveis municipals de Platges i de Medi ambient. Un vegada tots avisats, els socorristes shan desplaat a la

zona afectada amb la zdiac, i amb lajuda de Protecci Civil, sha acordonat la zona i lespai a larena per a impedir laccs als banyistes. En el mateix instant

16

ACTUALITAT

lHospital de la ribera, nominat en 10 categories en la VI edici dels premis nacionals Best in Class
LHospital Universitari de La Ribera est nominat en 10 categories en la VIa edici dels prestigiosos premis nacionals Best in Class. Aquests guardons els concedeix anualment la publicaci especialitzada en el sector sanitari Gaseta Mdica i la Ctedra dInnovaci i Gesti Sanitria de la Universitat Rei Joan Carles, en collaboraci amb lAssociaci Espanyola de Normalitzaci i Certificaci (AENOR). Amb aquestes 10 nominacions, La Ribera s lhospital que ms nominacions ha rebut entre els 58 seleccionats de tot Espanya, entre els que es troben alguns dels centres sanitaris ms importants del pas. Els serveis pels quals el centre dAlzira opta als guardons sn els de Medicina Interna, Nefrologia, Pediatria, Urologia, Psiquiatria, Seguretat Clnica, Traumatologia, Unitat de Diabetis, Unitat del Dolor i Esquizofrnia. Lentrega daquests reputats premis tindr lloc en el transcurs duna cerimnia el 5 doctubre, al Palau dExposicions i Congressos de Sevilla. En aquesta edici shan presentat 306 servicis sanitaris del Sistema Nacional de Salut, pertanyents a 14 comunitats autnomes. En aquest sentit, en lacte es concedir un total de 30 guardons dividits en 28 categories per als serveis hospitalaris ms un al millor hospital i un altre al millor centre de salut. Lobjectiu daquests premis s reconixer pblicament al millor centre dAtenci Primria, al

La ludoteca destiu dAlmussafes conclou amb ms de 800 participants


El passat 16 de setembre el consistori dAlmussafes va clausurar la quinta edici de la Ludoteca dEstiu, una iniciativa doci gratuta que sha oferit durant les dos ltimes setmanes al parc Central de la ciutat i que en esta nova convocatria ha reunit a ms de 800 xiquets i xiquetes. Amb la installaci dun parc infantil i un taller de maquillatge facial, lAjuntament dAlmussafes va donar per conclosa la Ludoteca dEstiu 2011, una opci cultural i doci que des de fa cinc anys arriba fidel a la seua cita al parc Central de la localitat.

RECONEIXEMENT - El Dr. Juan Antonio Avellana, coordinador de la Unitat de Geriatria i de la Unitat de Deteriorament Cognitiu i Demncia de lHospital Universitari de La Ribera, ha sigut reconegut per la Federaci Valenciana dassociacions de Familiars de Malalts dAlzheimer (FVAFA) pel seu treball assistencial amb pacients amb esta malaltia. El premi li ha sigut entregat per la presidenta de la FVAFA, Mara Olmos, en el transcurs dun acte celebrat a la Conselleria de Sanitat amb motiu de la celebraci del Dia Mundial de lAlzheimer.

xit de participaci

millor hospital i als millors serveis o unitats del territori nacional, tant pblics com privats, que busquen lexcellncia en latenci. Per a ser nominat el jurat avalua cada hospital, unitat o servei a partir duns criteris objectius, lndex ICAP (ndex de Qualitat Assistencial al Pacient), que permet analitzar les dades arreplegades en uns formularis especfics segons la modalitat del premi a qu sopta. AENOR

collabora amb aquests premis supervisant in situ que la informaci continguda en els qestionaris s certa. En paraules del Dr. Manuel Marn, director gerent de lHospital Universitari de La Ribera, obtindre 10 nominacions en uns premis de tanta rellevncia en el panorama sanitari espanyol, ja suposa un reconeixement a la tasca de tots els professionals de La Ribera

i ens serveixen desper per a continuar millorant en la nostra aposta per aconseguir que lassistncia sanitria pblica que es presta en aquesta comarca siga referent nacional. Segons lorganitzaci destos destacats premis nacionals, tots els finalistes seleccionats tenen en com una puntuaci mnima que aconsegueix el notable a lindicador que mesura la qualitat en latenci al pacient.

La campanya estiuenca, integrada en el programa Turisme, oci i cultura de la Diputaci de Valncia, ha revalidat la gran acollida suscitada en les passades edicions, ja que els tallers oferits en cada jornada han tingut una mitjana dassistncia de ms de seixanta xiquets, amb edats compreses entre els 5 i els 12 anys. La diversi i laprenentatge han estat assegurats cada vesprada en esta iniciativa gratuta, en qu el pblic infantil ha demostrat la seua creativitat en lelaboraci de nombrosos objectes.

Cullera millora la seua ocupaci durant el mes dagost en un 10%


Les dades registrades per la Tourist Info Platja, reflecteixen laugment de turistes a lagost, un 979% ms que en 2010 i una ocupaci mitjana de la destinaci, en el mateix mes del 7790%. Cullera es consolida com una de les millors destinacions turstiques de la Comunitat Valenciana. Lincrement del visitants aquest estiu ha estat una dada ms que positiva per al sector turstic, que inicia la seua recuperaci. Una altra dada positiva es la relativa a la Tourist Info Platja, que durant el mes dagost, va rebre a 4.384 turistes, un 9,79% ms que lany anterior.
Ms turistes nacionals

en 2011 respecte a lany anterior, durant els mesos de juny, juliol i agost en loferta dallotjament, sobretot en hotels, amb una pujada mitja del 10,97%, en apartahotels del 27,33% i en pensions el percentatge ha pujat fins a un 28,01%.
Bones xifres docupaci

Aquest increment es deu sobretot al turisme nacional, mentre que linternacional encara que tamb ha augmentat, ho ha fet ms discretament, sobretot turistes procedents de lest dEuropa. Les dades reflecteixen, una forta recuperaci de locupaci

La regidoria de Turisme, de lAjuntament de Cullera, valora molt positivament les xifres docupaci del mes dagost, que en tot tipus dallotjaments han superat com a mnim el 75%, amb una ocupaci mitjana de la destinaci del 7790%, fins i tot durant el pont dagost, diversos establiments van penjar el cartell de complet. Els apartahotels, van registrar la major ocupaci un 100%, seguida pels hostals, allotjament que situa la xifra en un 82 29%, mentre que els hotels van sumar un 7890% i les pensions, el 76% El cmping tamb augmenta

el nmero de turistes a lagost, pujant locupaci fins a un 7790%, per darrere amb escassa diferncia, un 7557% es situa locupaci en apartaments, encara que enguany sha caracteritzat per estades ms curtes. Turisme assegura que els augments shan produt per diversos factors: certa recuperaci de la confiana dels consumidors i la inestabilitat als pasos rabs, que ha implicat que els turistes cerquen altres destinacions consolidades i amb bon temps. Des de Turisme, tamb assenyalen que esdeveniments com el Festival de Salsa i lobertura de nous recursos turstics com el castell i un variat programa dactivitats destiu han suposat un atractiu per als turistes,. Un dels objectius de la delegaci de turisme, per al proper any s augmentar encara ms locupaci i tractar de captar turisme internacional a travs de nous touroperadors.

ACTUALITAT

riBera 17

La consellera Johnson recolza amb la seua presncia la festa dAlgemes i la seua protecci per part de la UNESCO
instaurar. La consellera Johnson ha assenyalat que tots els estudis realitzats sobre esta festa coincideixen a remarcar el seu gran contingut cultural. Conjunts plstics, com la Muixeranga; balls com els Bastonets o els Tornejants; o la msica amb qu sacompanyen, sn el producte dhaver sabut mantindre i conservar un aspecte fonamental de la cultura dAlgemes i dels valencians en particular. Aix, La Festa a la Mare de Du de la Salut, s un smbol irrenunciable que identifica el poble i la seua tradici. Igualment s molt destacable el tema musical ja que shan conservat nombroses melodies tradicionals de tabal i dolaina i que eren necessries per a la pervivncia de les danses. En la sessi del Consell del Patrimoni Histric, que va tindre lloc a Alcal dHenares al juny del 2010, es va aprovar per totes les comunitats autnomes la presentaci de la candidatura La Festa a la Mare de Du de la Salut dAlgemes per a entrar a formar part de la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. El procs s llarg per la candidatura es troba en un estat molt avanat. A finals de novembre denguany el Comit Intergovernamental es reunir per a decidir la inclusi de les candidatures a la Llista Representativa de la UNESCO.

Sueca: dimas Vzquez es reuneix amb el director dInfraestructures Ferroviries a Madrid


El regidor de lAjuntament de Sueca, i portaveu del PSPVPSOE, Dimas Vzquez, sha reunit recentment a Madrid amb el director general dInfraestructures Ferroviries del Ministeri de Foment, Carlos Jurez, per a buscar possibles solucions a la histrica reivindicaci del municipi respecte al soterrament de les vies del tren al seu pas pel nucli urb. Anteriorment, el regidor ja shavia reunit amb la Secretria dEstat dInfraestructures, Inmaculada Rodrguez-Pieiro, la qual es va comprometre a facilitar esta reuni. Amb esta trobada, Vzquez inicia les gestions perqu el Ministeri de Foment dissenye un estudi tcnic que solucione definitivament esta demanda que ha constitut una promesa electoral de molts partits poltics en els ltims anys. Vzquez, conscient que pot ser una obra a llarg termini, apunta que amb el desviament de la N-332 tamb es va comenar la gesti al seu dia, i ara, grcies al Govern dEspanya, s ja una realitat. Vzquez ha obtingut el comproms de confeccionar un protocol entre lAjuntament i el Ministeri de Foment. Hi ha uns terrenys propietat dAdif que podrien sufragar en part el cost de lobra, va comentar el regidor. La predisposici de Carlos Jurez, desprs de lexposici de Vzquez, va ser molt positiva, emplaant-lo a una prxima reuni amb lalcalde de Sueca per a emprendre la redacci del protocol.

La consellera de Turisme, Cultura i Esport, Lola Johnson, va visitar Algemes per a assistir a la processoneta del mat de la festa de la Mare de Du de la Salut. Lassistncia de la consellera suposa un suport ms a aquesta festa que el Consell ja ha declarat B dInters Cultural Immaterial. Esta festa, conforma un sistema dactuacions rituals i tradicionals duna gran coherncia i complexitat que la converteixen en paradigma, en model de referncia de les festes tradicionals valencianes, que seleva per damunt daltres festes. La declaraci de BIC s un pas imprescindible per a una futura declaraci de

la festa per part de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La festa major dAlgemes se celebra en honor a la Mare de Du de la Salut i s el principal monument de la religiositat popular dAlgemes, que la sent com a patrimoni del conjunt de la poblaci. Esta celebraci es caracteritza per haver-se desenvolupat de forma continuada des dels seus inicis fins als nostres dies, conservant danses i msiques tradicionals sense cap ruptura. Aix, ha sigut la base per a la recuperaci de danses que existien en altres poblacions i grcies a la pervivncia de les dAlgemes shan pogut tornar a

Almussafes: prevenci dels riscos dinundacions


LAjuntament dAlmussafes es prepara per a afrontar la temporada de precipitacions tpica de la tardor amb el desenvolupament del pla de prevenci contra avingudes daigua, consistent en el condicionament i neteja exhaustiva de tots els embornals del nucli urb. El dia 5 de setembre lempresa adjudicatria del servei de neteja viria i condicionament de jardins va emprendre els treballs de sanejament i condicionament del sistema de clavegueram.

18

ACTUALITAT

Alarmant descens del cabal del Xquer al seu pas per antella
A partir del 9 de setembre sha produt un important descens en el cabal del Xquer en el tram comprs entre Antella i Huerto Mulet (Algemes). Aquest descens sha aguditzat en els darrers 4 dies de manera que sest posant en perill el riu. Cal recordar que l1 de novembre de 2006 es va produir una situaci similar que va portar a la dessecaci total del riu en un tram duns 10 km al seu pas per Alberic. Entre Antella i Alberic hi ha una zona de filtracions, encara no suficientment estudiada, que produeix una prdua de cabal, per la qual cosa si sarribara a quantitats inferiors a 1 m3/ segon podrien produir que el riu sasseque completament. En aquests 4 ltims dies el cabal a partir dAntella s dels ms baixos observats en els darrers anys, fins i tot ms baix dels observats en 2006 quan laigua va deixar de circular pel llit del riu. Des de Tous aquests darrers dies sest soltant un cabal entre 12 i 15 m3/s, per deixa quantitat menys d1 m3/s baixa pel riu, aproximadament 1/25 del total del cabal circulant des de Tous. De fet el passat 21 de setembre en algunes hores el cabal aiges avall dAntella va ser tan sols de 034 m3/s, completament insuficient per al manteniment dels ecosistemes aqutics. Segons ha comprovat Xquer Viu en diferents llocs del riu, entre ells el pont de ferro de Gavarda, lassut dAntella, o el

LONCE llana un cup amb la imatge de Sueca


La Fundaci ONCE va presentat en el sal de plens de lAjuntament de Sueca, el Cup Cap de Setmana, que es va posar a la venda diumenge 11 de setembre, dedicat a la 51 edici del Concurs Internacional de Paella Valenciana que se celebra a la capital de la Ribera Baixa. En lacte van estar presents lalcalde de Sueca, Salvador Campillo; el regidor de Festes, Dimas Vzquez; i el regidor dAcci Social, Joan Baldov. En representaci de la Fundaci ONCE, han acudit el subdelegat territorial, Jess Moril; el president del Consell Territorial de lONCE a la Comunitat Valenciana, Enrique Llin; i el director de lAgncia Administrativa de lONCE en Sueca, Joaqun Julio Escriv. Volem sumar-nos a esta celebraci, ja que esta poblaci ha estat sempre en permanent collaboraci amb la nostra fundaci, va assenyalar Jess Moril, que tamb ha afegit que tota la recaptacio obtinguda ens permetr continuar amb els serveis socials que oferix la Fundaci Per la seua banda, lalcalde, Salvador Campillo, va agrair que lorganitzaci ONCE haja pensat en Sueca per a mostrar i publicitar per tota la geografia espanyola aquest concurs.

Entre Antella i Alberic hi ha una zona de filtracions que produeix una prdua de cabal, que podria produir que el riu sasseque completament
pont de la carretera dAlberic a Pobla Llarga, el nivell daigua s molt baix i es poden observar clarament les graves i pedres del fons del riu. Aquesta situaci, que es repeteix any rere any, es produeix per lestancament del nou Pla de Conca del Xquer que hauria dhaver estat finalitzat des de desembre de 2009, per que a hores dara no ha pogut completar ni la fase delaboraci de lEsquema de Temes Importants. El Xquer per tant continua sense tindre uns cabals ecolgics mnims que preserven els ecosistemes aqutics. Xquer Viu considera totalment inacceptable aquesta situaci i crida a la Confederaci a assumir les seues responsabilitats, que tamb sn el del manteniment dels cabals del rius. Es dona la paradoxa que encara que les obres del transvasament Xquer-Vinalop des de la Marquesa han finalitzat no es podr transvasar aigua del Xquer mentre no estiguen fixats i respectats els cabals ecolgics del riu com assenyalen les condicions fixades per la Uni Europea.

Fernando Pascual, coordinador de campanya del PsPV-ribera alta


El Consell Comarcal va aprovar per unanimitat el comit electoral que ordenar i planificar la prxima campanya electoral. Aquest rgan intern es basa en cinc rees per a lobtenci del millor resultat electoral socialista el prxim 20 de novembre. El Coordinador de la campanya a la comarca de la Ribera Alta ser Fernando Pascual, en Comunicaci estar Neus Garrigues, de la Mobilitzaci sencarregara Xema Pelez, dActes Pblics Marta Trenzano, en Publicitat Mara Jos Lloria, del dia D Carles Albert i en Xarxes Socials, Paula Pilsa i Meli Puig. El comit electoral encapalat per Fernando Pascual, s conscient de les dificultats del moment en la societat. Per al desenvolupament de la prxima trobada electoral per, els socialistes de la comarca sesforaran a difondre les propostes de Rubalcaba. Pascual considera que no s el mateix un govern del PP que del PSOE.

Algemes premia els seus millors estudiants


LAjuntament dAlgemes ha entregat els premis extraordinaris de Batxillerat i Cicles Formatius als millors expedients del curs 2010-2011. Els premis desta segona edici han sigut, en la modalitat de batxillerat, per a Marina Esteve Cerd, Luisa Liu Xu, Carla Garca Sierra i Marc Blanco Silvestre, tots ells de linstitut Sant Vicent Ferrer, aix com Joan Antn Oltra de linstitut Bernat Guinovart. En lapartat de cicles formatius els premis als millors expedients acadmics han sigut per a Yuriy Yatsyk i Miroslav Dimitrov Georgiev de linstitut Sant Vicent Ferrer i Juan Vicente Borrs Barrera, de linstitut Bernat Guinovart.

ACTUALITAT

riBera 19

lesdeveniment es va celebrar a la Ciutat de les arts i les Cincies

la comarca va estar representada en el Congrs Mundial de larrs


La Ribera Baixa va tenir una activa presncia en el I Congrs Mundial i Homenatge a la Paella, que es va celebrar del 29 de setembre al 2 dOctubre, en la Ciutat de les Arts i de les Cincies de Valncia. Els Ajuntaments de Cullera i Sueca van estar presents amb un stand promocional. En la fira, es va donar a conixer el Club de Producte Gastronmic Artesans de lArrs, a travs de material promocional, receptaris i plans que inclouen tots els restaurants de Cullera. Durant la jornada inaugural de la Fira, tres restauradors de Cullera, Casa Rocher, Restaurant Florazar i Restaurant Picanterra, van oferir degustacions de les seues especialitats arrosseres en lstand de lAjuntament de Cullera. Lorganitzaci va fer lliurament dun important guard al restaurador Salvador Gascn, del Restaurant Casa Salvador, qui va rebre la medalla dor en reconeixement a la dedicaci i esfor per recuperar deliciosos i tradicionals plats darrs. Els actes van continuar a la

Comerciants i empresaris de sueca visiten la Mare de Du de Sales


Amb motiu del 650 aniversari de la troballa de la imatge de la Mare de Du de Sales, que Sueca est celebrant enguany, molts han sigut els collectius i associacions del municipi que han visitat en pelegrinatge el temple que acull la patrona de Sueca. El 23 de setembre, empresaris i comerciants de la ciutat van voler tamb sumar-se a estos actes acudint a lesglsia per a realitzar una ofrena a la patrona i visitar-la en el seu cambril. Representants dArrimat, Associaci de Serveis i Comeros de Sueca; del centre comercial Sueca Park; del Mercat Central, ms conegut com La Plaa; i de lassociaci del polgon industrial i comercial El Teular; acompanyats per membres destos collectius; per lalcalde, Salvador Campillo; i per la regidora de Comer, Manuela Egea; van visitar el temple; el museu que subica en ell, dedicat a la Mare de Du de Sales; i van poder firmar en el llibre que est arreplegant, al llarg deste any, les dedicatries de tots aquells que han realitzat una visita a la patrona del municipi amb motiu de laniversari que se celebra.

tarda a crrec de restauradores de prestigi que aprofundiran en com cuinar larrs. Salvador Gascn va oferir una ponncia, a les 1630 en lauditori del Museu Prncep Felipe, titulada de les Riberes del Xquer al mn. Lltima jornada, el diumenge 2 doctubre es va dedicar a la Paella. El Restaurant LIlla de Cullera va elaborar una paella, rendint el seu propi homenatge a aquest tradicional plat valenci. Aquest restaurador ha aconse-

guit aquest ltim any prestigiosos guardons culinaris, com, el primer premi, en el Concurs internacional Fideu de Gandia, aix com el primer premi Bernat i Baldov del concurs internacional i el segon guard, en el Concurs Internacional All i Pebre de Catarroja. El congrs que t com objectiu rendir un homenatge mundial a la paella, va contar amb la participaci, de grans xefs del panorama internacional.

20

| Economia |
Almussafes aprova una moci conjunta de suport al projecte
Tots els grups municipals dAlmussafes shan unit perqu el corredor mediterrani incloga el tram dAlgesires a Valncia i entre a formar part del nucli central de la Xarxa Transeuropea de Transports com projecte prioritari. Amb lesmentat objectiu, van aprovar dijous passat dia 8 una moci conjunta en la qual incidien en el fet que el corredor mediterrani s un eix que potenciar el rol dEspanya com plataforma logstica internacional i connectar els nostres productes i passatgers amb la resta dEuropa. Aquesta s la segona moci aprovada per lajuntament, ja que al mar del 2009 ja van impulsar el projecte. Lequip de govern dAlmussafes, integrat pels grups Bloc-Comproms i PP, aix com el partit en loposici, PSOE, no han dubtat a donar llum verda a una proposta de gran rellevncia estratgica per al present i el futur de la Factoria Ford i del seu parc de provedors. En lactualitat el cost de distribuci dels vehicles que ixen de lempresa automobilstica s el cost logstic ms important quant a producci, pel que leix mediterrani, s a dir, la connexi via ferrocarril cap a Europa, s un factor decisiu per a la seua capacitat competitiva, subratlla lalcalde, Albert Girona. En la moci, la corporaci municipal sollicita que seleve a la Comissi de la Uni Europea i al Ministeri de Foment la necessitat dincloure a les Xarxes Transeuropees de Transport (RTE-T) prioritries el Corredor Mediterrani complet, comenant des de Cadis/Algeciras, continuant per Mlaga, Granada, Almeria, Murcia/ Cartagena, Alacant, Valncia, Castell, Tarragona, Barcelona i Girona, fins a la Frontera Francesa. LAjuntament dAlmussafes ja ha aprovat dues mocions referides al corredor mediterrani en els ltims tres anys. Estem realment sensibilitzats amb aquesta qesti, que sha tractat reiteradament en el nostre Consell dIndstria, integrat per representants de Ford i del seu parc de provedors, explica Girona, qui tamb incideix en el desavantatge ambiental que suposa lactual sistema de comunicacions per carretera, ja que si el 30 per cent de mercaderies que es transporten per carretera passaren a desplaarse per ferrocarril, es deixarien demetre 770.000 tones de CO2 a latmosfera.

Fabra remarca la necessitat del Corredor Mediterrani per a projectar leconomia


El President de la Generalitat, Alberto Fabra, ha remarcat la necessitat del Corredor Mediterrani per a projectar les empreses de la Comunitat. El Cap del Consell ha realitzat aquestes declaracions desprs de rebre en audincia al President de Ford a Espanya, Jos Manuel Machado, a qui ha agrat la seua confiana i el seu comproms amb la planta dAlmussafes i amb la Comunitat Valenciana. Fabra ha remarcat la uni entre Ford i la Comunitat, a la qual ha augurat un futur conjunt, al mateix temps que ha destacat la importncia destablir sinergies amb les grans infraestructures. En aquest sentit ha afirmat que el Corredor Mediterrani s una necessitat que tenim tots, ja que ens fa ms competitius i afavoreix moltes infraestructures, com els ports en els quals hem estat invertint quantitats milionries en els ltims anys. Alberto Fabra ha aprofitat la trobada per a anunciar que la Generalitat concedir a Ford dEspanya una distinci dins dels Premis 9 dOctubre i ha recalcat que la Comunitat necessita empreses com Ford, necessita gent compromesa amb el territori i amb les persones, aix com amb el present i el futur de la regi. Per aix, el Cap del Consell ha subratllat la inversi que lempresa realitzar en breu a la planta dAlmussafes, amb la producci de la nova generaci de vehicles Kuga i Transit Connect. En aquest sentit, ha assegurat que una inversi de 812 milions deuros s un motiu de satisfacci per a una comunitat que veu reflectit en aqueix comproms linters duna empresa, en mantenir ms de 6.000 llocs de treball directes, i ms de 30.000 indirectes, com tamb al crear uns elements ms competitius per a un sector tan globalitzat com el de lautombil.

Destaca que la planta dAlmussafes ha contribut a un major reconeixement de la nostra economia i empreses en el concert internacional, i anuncia que la Generalitat concedir a Ford dEspanya una distinci dins dels Premis 9 dOctubre
Aix mateix, el President de la Generalitat, ha remarcat la importncia que la Generalitat i Ford Espanya vagen de la m,fent que el projecte siga un projecte conjunt, un projecte de tots i on a ms donem a la resta del mn la imatge potent que t aquesta Comunitat.
Inversions a la Comunitat

Alberto Fabra ha recordat la necessitat dinvertir a la Comunitat, com va fer Ford fa trentacinc anys i en aquests moments a pesar de la situaci actual segueix invertint i apostant per la Comunitat Valenciana. Aqueix s el missatge que hem de traslladar a tot el mn, la Comunitat Valenciana s una comunitat de possibilitats i sobre-

tot dexpectatives de futur, ha destacat el Cap del Consell. Al mateix temps que ha assenyalat la necessitat de seguir treballant de la m com ho hem fet fins ara i que servisca dexemple a moltes empreses i inversors perqu prenguen com a referncia en el mn a la Comunitat Valenciana per a fer aqueixos projectes. El President de la Generalitat ha agrat el comproms per part de Ford i els ha animat a seguir collaborant amb la Generalitat per a poder seguir fent apostes de futur, apostes que ens faa ms forts i que sobretot facen visible la Comunitat Valenciana com una comunitat i un territori de prosperitat i modernitat. A ms, el Cap del Consell ha posat en relleu que Ford i el

sector de lautombil sn un dels grans motors econmics de la Comunitat valenciana. Actualment la factoria de Ford a Almussafes representa prop del 3 per cent del PIB de la Comunitat Valenciana i genera 6.200 ocupacions directes i uns 20.000 indirectes. A ms, constitueix un 18 per cent de les exportacions de la Comunitat Valenciana i suposa el 13,4 per cent de la fabricaci de turismes a Espanya. Es tracta dun sector de futur que segueix generant nous projectes, inversions i ocupacions per a la Comunitat Valenciana. s el 2n sector ms important quant al volum dexportacions i factura ms de 7.600 milions deuros.

Alzira tamb dna suport a una infraestructura vital


Lalcaldessa dAlzira i presidenta de la Federaci Valenciana de Municipis i Provncies, Elena Bastidas, es troba a Brusselles juntament amb la delegaci empresarial valenciana que est defenent el corredor mediterrani. Una delegaci que est encapalada pel president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, i formada a ms per la vicepresidenta del Consell, Paula Snchez de Len, la consellera dInfraestructures, Isabel Bonig, lalcalde de Castell, Alfonso Bataller i empresaris, entre altres. Durant la seua estada a Brusselles, la delegaci empresarial valenciana ha mantingut diferents reunions amb representants de les institucions europees per a analitzar la rendibilitat daquest projecte. Ara com ara sest desenvolupant lacte de clausura de la conferncia organitzada per Fermed TransEuropean Cluster on sestan exposant els principals beneficis del corredor mediterrani i el seu impacte en la competitivitat, desenvolupament i sostenibilitat, no sols del territori autonmic pel que discorre, sin tamb per a Espanya i per al conjunt del pasos que configuren la Uni Europea. Cal destacar que lAjuntament dAlzira elevar al ple de la setmana que ve una moci presentada, a finals del mes dagost per lequip de govern, amb la qual se sollicitar que seleve a la Comissi de la Uni Europea i al Ministeri de Foment, la necessitat dincloure en les Xarxes Transeuropees de Transport (RTE-T) prioritries el corredor mediterrani complet: des de Cadis a la frontera francesa. Bastidas ha manifestat la seua gratitud al president per haver comptat amb els ajuntaments per a recolzar la defensa del corredor mediterrani com un eix prioritari en les xarxes de transport transeuropees. A Alzira tractarem una moci sobre aix, dimecres que ve en el ple, ja que considerem que este projecte s primordial. s beneficis per a tots, ja que potenciar el rol dEspanya com a plataforma logstica internacional, connectant els nostres productes i passatgers amb la resta dEuropa. A ms contribuir al canvi del model productiu, cosa que millorar la qualitat i fiabilitat del transport .

ECONOMIA

riBera 21

LADL de Benifai contracta a 15 vens desocupats


En el primer dels programes shan contractat a 12 persones desocupades per a les funcions de gesti administrativa municipal, manteniment dinstallacions municipals i servei dajuda a domicili. Les funcions laborals que es van iniciar el passat mes de juny finalitzaran el proper 10 doctubre. Per a este programa, subvencionat al cent per cent pel SERVEF, EMCORP sha rebut ms de 53.700 euros. Lobjectiu deste tipus de programes s promoure la generaci docupaci dinters general i social per mitj dajudes i subvencions dirigit als collectius de ms difcil inserci en el mn laboral, jvens desocupats a la recerca del seu primer treball, collectiu de dones desocupades, i aturats de llarga duraci. El segon dels programes laborals projectats per lADL de Benifai s el denominat Salari Jove. Com el seu nom indica, va dirigit a jvens desocupats menors de 30 anys sense experincia laboral i amb titulaci acadmica en els ltims quatre anys. Tres vens formen part deste programa concebut com un pla de suport a locupaci en les modalitats dauxiliar administratiu, informtic i tcnic de relacions laborals grcies a una subvenci concedida pel SERVEF que supera els 26.700 euros. Els beneficiaris deixaran de ser desocupats el prxim mes doctubre i el contracte es podr ajornar fins a juny del 2012. El sou mensualque precebran ser segons conveni establit. Lobjectiu deste Salari Jove s que els seleccionats adquirisquen la formaci terica i prctica

lagncia de Cullera tamb ofereix diferents cursos

els polgons dalgemes i Mrcia sagermanen per a intensificar les relacions empresarials
necessria per a lexercici dun lloc de treball adequat a la seua formaci prvia. Cullera LAgncia de Desenvolupament Local de Cullera, a travs del projecte Cullera Impuls, ofereix Cursos dAngls i dInformtica. El programa naix en 2009, per a millorar la formaci de demandants docupaci, comerciants i emprenedors.
Cursos dangls

diniciaci i el bsic, en aquest ltim, els participants sinicien en diferents programes com el Open Office, i el Excel. Els cursos sn de dues setmanes i simparteixen tots els dies, en una aula dotada dordinadors i amb accs a Internet.
Curs de disseny

Els cursos dangls compten amb dos nivells, el bsic orientat a aquelles persones que sinicien en lidioma, i un segon, lintermedi, dirigit a comerciants i emprenedors, per a millorar la qualitat dels serveis que presten. Els cursos sn trimestrals, tenen una durada de 90 hores, i simparteixen de dilluns a divendres. Els cursos dInformtica que sofereixen tamb per al mateix pblic, tenen dos nivells, el

Tamb sha programat un Curs de Disseny i Manteniment de Pgines Web, al que nicament poden inscriures empresaris. La finalitat daquesta nova iniciativa, s que els comerciants siguen capaos de crear la seua Web i utilitzar-la com una potent eina de treball. Aquest programa de formaci, ha estat un xit i en lespecialitat dengonals, el curs passat es van inscriure 123 alumnes, mentre que el dinformtica, va ser seguit per ms de 264 persones. Els cursos comencen el 3 doctubre i les inscripcions es poden formalitzar en el Servef.

Els polgons industrials de Cotes a Algemes i lOest de Mrcia ja estan agermanats. La sala de plens de lAjuntament dAlgemes ha sigut testimoni de lacte de la firma de ratificaci del protocol dagermanament per part de Francisco Cabrera, president del polgon industrial Oest de Mrcia; Jos Ramn Sanflix, president del polgon industrial de Cotes dAlgemes; Lorenzo Mellado, alcalde dAlcantarilla; Jos Mara Tortosa, regidor dOcupaci i Empresa de lAjuntament de Mrcia; el regidor dIndstria dAlgemes, Mariano Clemente, i lalcalde dAlgemes, Vicent Ramn Garca Mont. Amb este acte, ambds polgons han acordat collaborar per a enfortir les relacions tant culturals com socials i econmiques. Ambds polgons compartiran experincies, iniciatives i solucions a

problemes comuns, alhora que aplicaran el mxim suport a iniciatives daliana estratgica entre les empreses dels dos parcs empresarials i, en conseqncia, intensificaran les relacions econmiques i empresarials. El parc industrial Oest s un dels motors econmics de Mrcia amb ms de 1.000 empreses que donen ocupaci a prop de 15.000 persones. Per la seua banda, el polgon industrial de Cotes est destinat a ser un protagonista econmic per a Algemes amb ms de 600.000 metres quadrats que ja compta amb un ampli espectre dempreses dels diversos sectors productius. Lalcalde dAlgemes, Vicent Ramn Garca Mont, ha destacat el paper dels empresaris en la recuperaci econmica, alhora que ha defs la necessitat dagrupar-se per a optimitzar recursos i millorar les empreses perqu es puga crear ocupaci.

El Pacte Territorial per lOcupaci de la Ribera clausura un curs gratut sobre tendncies en la recerca docupaci i xarxes socials
El Pacte Territorial per lOcupaci en la Ribera (PATER) El PATER ha finalitzat un curs sobre Noves Tendncies de Recerca dOcupaci i Xarxes Socials, on han participat 15 persones desocupades, huit hmens i set dones amb edats compreses entre els 25 i els 50 anys. El curs, que ha tingut lloc a Sollana, estava dirigit a persones desocupades que tenien inters a reforar les seues habilitats en la recerca docupaci i conixer les xarxes socials com a via per a facilitar la seua inserci laboral. En este sentit, al llarg de les 50 hores de duraci lalumnat ha adquirit habilitats per a la redacci dun curriculum vitae, la redacci duna carta de presentaci i com enfrontar-se a una entrevista de selecci. Aix mateix, en matria de mercat laboral sha informat sobre els diferents tipus de treball existents actualment, els drets i obligacions bsiques dels treballadors i totes aquelles qestions legals relacionades amb el treball per compte propi, com la realitzaci del pla dempresa i les ajudes a la creaci dempreses. La meitat de les sessions formatives shan dedicat a la introducci de noves tendncies docupaci i les xarxes socials, com Linkedin, Xing, Facebook, a travs de les quals tamb hi ha noves possibilitats docupaci. Aix mateix tamb sha aprofundit i experimentat amb la creaci de blogs i altres ferramentes relacionades amb les noves tecnologies de la informaci, com el branding personal i el networking. La part dedicada a les noves tecnologies ha finalitzat amb la recerca de contactes laborals, la creaci de grups dinters dins de les xarxes socials i la utilitzaci de serveis de curriculum vitae online. El Pacte Territorial per lOcupaci en la Ribera s un organisme autnom format per cinc entitats en collaboraci amb el SERVEF: Mancomunitat de la Ribera Alta, Mancomunitat de la Ribera baixa, CC.OO., UGT i Confederaci Empresarial Valenciana (CEV), dins de la qual sinclouen les associacions empresarials comarcals FEDALCIS i lAssociaci Empresarial dAlzira. El seu principal objectiu s el disseny i la promoci daccions per a la creaci docupaci, la inserci sociolaboral i el desenrotllament econmic de la Ribera.

Alumnes del curs que sha desenvolupat a la localitat de Sollana.

22

| Esports |

Marc Jovani i roco Piris queden subcampions tot i linexistent suport que reben de les institucions

Els regatistes de Cullera, subcampions dEspanya de vela en la classe hobiecat 16


Bon cap de setmana per als regatistes dHobie 16 i Hobie 18 de la Comunitat Valenciana, que van participar al Campionat dEspanya de Catamarans disputat al CN Castelldefels entre els dies 9 i 11 de setembre. El millor resultat, el de Jacobo Miquel i Pauli Stiebler, del RCN Dnia, que es van alar amb el ttol de campions dEspanya en Hobie 16. En la mateixa categoria, Marc Jovani i Roco Piris, del CN Cullera, es proclamaven subcampions; i Juan Antonio Llabrs i Ana Toms, del CV de la UPV es feien amb el tercer lloc del podi. En Hobie 18, Robert Finjheer i Peter Stiebler, del RCN Dnia pujaven al podi en tercera posici i es feien amb el subcampionat dEspanya. En total es van disputar 8 proves, en les quals lequip de Jacobo Miquel i Pauli Stiebler van obtindre dos victries parcials, en la 4a i 8a proves, amb bons resultats en les restants. La suma de resultats els va donar un total de 14 punts. Impressionants van estar els equips de Marc Jovani i Roco Piris, del CN Cullera, i de Juan Antonio Llabrs i Ana Toms del CV Universitat Politcnica de Valncia. Els de Cullera van sumar una victria parcial en la 5a prova i finalitzaven la seua participaci amb 17 punts i el ttol de subcampions dEspanya. Els de la UPV van finalitzar amb 25 punts i van pujar al podi en tercera posici, per davant de Santiago Verges i Inmaculada Sala, amb 28; i dIvn Garca i Win Heuninck, amb 30, empatats a punts amb Sara Moreau i Javier Puig, del RCN Dnia. La Classe A amb domini catal ha estat molt renyida ja que hi naveguen regatistes situats entre els vint primers del mn. En el campionat denguany han participat un total de setantaquatre embarcacions repartides en quatre classes; setze de Classe A, vint-i-quatre de Hobie 16, vint-i-cinc de Frmula 18 i onze de Intersries. El primer dia es van realitzar 3 proves previstes per a cada classe amb vents de 10 nusos i 220 dadrea constant, sense rolar, amb mar pla i sol esplndid, un dia perfecte per celebrar regates. En el segon dia amb vents de 160 i fora entre 3 i 4 nusos, es va haver descurar lentrada en la primera mnega per a la Classe A i els Frmula 18 i sanull per Intersries i Hobie 16. Rolant a 210 el vent i quatre o cinc nusos es reprenien les proves, i aix es

Tot i que els regatistes de la Ribera han aconseguit classificar-se en els primers llocs des de fa ms de quatre anys, no compten amb cap suport de la regidoria dEsports ni de lajuntament de la seva localitat, la qual cosa els situa amb desavantatge amb altres equips que poden assistir dies abans de cada competici per a conixer els vents i corrents que hi ha al camp de regates o estar dotats de millors embacacions i velamen
pogueren completar en la Classe A i Frmula 18 les tres proves previstes del dia i els Intersries i Hobie 16 aconsegueiren realitzar solament dues proves. El tercer dia amb vents de huit a dotze i adrea 220 estable i un cel totalment ras se celebraren les ltimes proves on els primers classificats intentaren millorar les seves posicions amb la finalitat dobtenir la preuada placa de Campi dEspanya.
Manca de suport

Els regatistes de Cullera compten ja en el seu palmars esportiu amb diversos primers llocs tant en el campionat dEspanya com en la copa dEspanya i campionats autonmics.

Tot i que els regatistes de la Ribera han aconseguit classificar-se en els primers llocs des de fa ms de quatre anys, no compten amb cap suport de la regidoria dEsports ni de lajuntament de la seva localitat, la qual cosa els situa amb desavantatge amb altres equips que poden assistir dies abans de cada competici per a conixer els vents i corrents que hi ha al camp de regates o estar dotats de millors embacacions i velamen. Cal dir que lembarcaci amb qu han aconseguit ser subcampions dEspanya denguany t 14 anys dantiguetat. Els regatistes de Cullera tenen prevista lassisncia al proper campionat dEuropa.

Classificacions
Classificacions Hobie 16 1.- Jacobo Miquel i Pauli Stiebler, del RCN Dnia- 14p campions dEspanya 2.- Marc Jovani i Rosada Piris, del CN Cullera- 17p subcampions dEspanya 3.- Juan Antonio Llabrs i Ana Toms del CV Universitat Politcnica de Valncia 25p Classificacions Hobie 18 1.- Luis Santos i Joao Duarte Portugal 13p 2.- Toni Rivas i Jordi Snchez 19p campions dEspanya 3.- Robert Fijnheer i Peter Stiebler, del RCN Dnia- 23psubcampions dEspanya Classificacions Classe A 1.- Manuel Calavia, del RCN Barcelona 9p Campi dEspanya 2.- Jos Antonio Lpez- RCM Barcelona- 19p- subcampi 3.- Gustavo Doreste - RCM Barcelona- 19p Classificacions Intersries 1.- Marc Verdaguer 6p 2.- Lluu Bertran- 23p 3.- David de Diago- 28p

ESPORTS

riBera 23

Larquera dAlmussafes, Nerea Lpez, bronze en el Campionat despanya de cadets


La cadet del Club de Tir amb Arc dAlmussafes, Nerea Lpez, ha format part de lequip representant de la Comunitat Valenciana que el passat cap de setmana va competir en el XI Campionat dEspanya de Tir amb Arc Cadet, celebrat a Ferrol. Un total de 99 arquers de tretze Comunitats Autnomes es van enfrontar en aquesta cita esportiva, en la qual Nerea Lpez i el seu company alacant, Sergio De lOm, van pujar al podi dequips mixts en tercera posici. El Club contnua acumulant xits esportius malgrat la seua curta trajectria. Lltim, la medalla de bronze dequips mixts que una de les grans promeses de lentitat, Nerea Lpez, acaba dobtenir en lonzena edici del Nacional cadet de Tir amb Arc a Ferrol. El passat cap de setmana, el Complex Esportiu Estadi de La Gndara va acollir el Campionat dEspanya de cadets en les modalitats darc recorbo i arc compost. A partir de les 8.30 hores del mat del dissabte dia 10, es van disputar les sries classificatries i les eliminatries es van celebrar durant el mat del diumenge dia 11. Lalmussafenya Nerea Lpez integrava lequip mixt representant de la Comunitat Valenciana, juntament amb la valenciana Galla Marc i els alacantins Marc Pic i Sergio de lOm. Els quatre es van enfrontar al mig centenar desportistes daltres dotze comunitats autnomes, que durant les dues jornades van demostrar el seu potencial en el Nacional Cadet dAire Lliure. Finalment, Nerea i Sergio es van proclamar tercers dEspanya daquesta trobada per equips.

dos atletes benifaioners aconseguixen la sisena posici en una prova internacional


Un setembre dxits esportius per a latletisme benifaioner. Durant huit dies de forma ininterrompuda els jvens de Benifai David Ballester Sanz i Sergio Aranda Martn han competit amb gran esfor en una de les proves atltiques de major duresa, el TransalpineRun. Esta prova sha convertit en un dels reptes ms grans per als corredors de muntanya i s conegut com un esdeveniment internacional, professional i molt emocional per a tots els participants. La ruta travessa els Alps a travs de la bretxa alpina dAlemanya a Itlia passant per cims de fins a 3000m metres daltura i valls magnfiques. Aquests vens de Benifai han aconseguit en els huit dies que va durar la prova recrrer 278 quilmetres fronterers des dAlemanya, passant per ustria Sussa i Itlia en un temps aproximat de 28 hores. Desprs de la prova, que va finalitzar dissabte passat a Itlia i va comenar una setmana abans a Alemanya, David Ballester assenyala que el ms dur ha sigut la recuperaci, ja que la jornada esportiva lacabes amb les cames destrossades i lendem calia recrrer uns 40 quilmetres en terreny muntanys. El jove atleta tamb trau una cosa positiva sens dubte els grans paisatges que podem

veure i la quantitat de gent que coneixes. David no dubta a afirmar que van anar millorant de forma progressiva per que en cap moment vam pensar a quedar en tan bona posici, tan sols concloure la prova. I s que el Transalpine-Run s una competici per parelles havent-hi en aquesta edici un total de 350 posicions davant dels 700 atletes inscrits. Quedar en sexta posici davant de parelles professionals i fins i tot patrocinades s un gran repte complit matisa David. Transalpine-Run ha sigut per a aquests jvens benifaioners un desafiament per al cos i lnima per que no acaba ac. David ja est pensant en la prxima prova

la UTMB en el Montblanc prevista per a finals dagost amb ms de 160 quilmetres de dura competici.
Gran resultat de Jorge Cuartero

I si a nivell internacional hi ha hagut un lloc important per a latletisme benifaioner tamb a nivell nacional sha de destacar la participaci del jove Jorge Cuartero Clrigues. Les rides arenes del desert dels Monegres a Saragossa van albergar el passat cap de setmana una nova edici de la seua coneguda marat. Ms de 100 quilmetres on Jorge Cuartero va aconseguir una merescuda 10a posici demostrant aix una vegada ms la seua excellent preparaci fsica.

doblet histric del suheca triatl


El triatl dOliva va abaixar el tel de la temporada triatltica 2011. I ho va fer amb un molt bon sabor de boca per a lequip Suheca.com Triatl. Les xiques van aconseguir la victria per equips grcies al segon lloc de Nria Castells, el sptim de Raquel Prez, el tretz de Rosa Sansaloni, i el quinz de Cinta Sancho. En xics, el Suheca. com Triatl va ser tercer per equips, amb un equip format per triatletes com Juansa Nadal, Pau Navarro, Nacho Serrano, Cristian Alcanys, Salva Ortiz i Xavi Soler. La bona actuaci en Oliva ha possibilitat que el Suheca.com Triatl haja fet histria desprs de 12 anys de vida. Tant els hmens com les dones, han aconseguit ser subcampions en la Lliga de Clubs de la Comunitat Valenciana, un fet indit fins ara. En categoria masculina, el Komando fisiojreig. com ha sigut lequip campi, amb 488 punts. El Suheca.com Triatl ha acabat segon amb 466, i el Prosolia Triatl tercer amb 462. En categoria femenina, les campiones van ser les xiques del Tripuol (478 punts), seguides del Suheca.com Triatl (396 punts) i del Prodesport Gandia (388 punts).

Almussafes ofereix als seus vens un ampli ventall dactivitats esportives per al curs 2011-2012
LAjuntament dAlmussafes ha iniciat les inscripcions per al programa dactivitats fsicoesportives 2011-2012, que tindran lloc tant al pavell com a les piscines municipals. Durant les tres primeres hores dobertura del termini per a la matriculaci, que com en les anteriors edicions es du a terme al pavell poliesportiu municipal, ms de 700 vens i venes han optat per formar part dalgun dels cursos convocats aquesta nova temporada, entre els quals, com a novetat destaca un taller de balls de sal per a xiquets, una activitat fsica adaptada per a jvens entre els 12 i els 15 anys i la nataci matinera per a adults. A partir de dilluns dia 26, la Regidoria dEsports obrir el perode de formalitzaci de la inscripci a aquelles persones no empadronades a la localitat.
Activitats esportives

El dia 1 doctubre, el consistori dAlmussafes comena el programa dactivitats esportives de la nova temporada 2011-2012, una agenda que de nou ha ampliat la seua oferta amb novetats per a tots els collectius.

Durant la passada temporada, ms de 1.600 usuaris van participar en els diferents programes esportius convocats, una xifra que podria incrementar-se en aquesta nova convocatria, ja que loferta dactivitats, installacions, horaris i preus pblics que oferim sn ms que raonables per a un poble com el nostre, explica el regidor dEsports, Carles Grancha. A les 9 hores del mat del primer dia dinscripci, ms de 700 vens i venes dAlmussafes shan desplaat fins al pavell poliesportiu municipal per a ser els primers a realitzar la corresponent inscripci en el gran ventall de cursos oferits en aquesta nova edici. De fet, el programa del pavell dirigit al collectiu dadults ofereix cursos de pilates, aerbic, gimnstica de rehabilitaci i de manteniment, dansa moderna i del ventre, balls de sal, tot ball i musculaci. Per la seua banda, els xiquets poden optar entre educaci fsica de base, activitat poliesportiva i activitat fsica adaptada i, els jubilats i pensionistes accedeixen de nou gratutament als tallers de Gimnstica i de Way tan Kong.

Loferta de cursos de nataci tamb s molt mplia, ja que sinicien amb les activitats aqutiques per a bebs fins als 2 anys, passant per la nataci infantil, els dos estadis de cursos per a xiquets i els cursos de nataci per a adults. Aix mateix, la piscina coberta tamb ofereix cursos especfics per a empreses, embarassades, persones majors, com tamb nataci matinera i teraputica.
Escacs

Per onz any consecutiu, el consistori municipal convoca, dins de la programaci juvenil, tres tallers formatius destinats a laprenentatge dels escacs. La Regidoria de Joventut impulsa aquesta iniciativa, lobjectiu de la qual radica a potenciar entre xiquets i joves el domini daquest divertit i saludable joc de taula, en el seu temps doci. Els ms de trenta alumnes inscrits destinaran una hora cada vesprada durant dues setmanes als corresponents cursos diniciaci, aprenentatge o perfeccionament dels escacs, en una conjunci destratgia, tctica i tcnica.

24

| Cultura |

El MIM tanca la seua 22 edici amb el suport de ms de 20.000 espectadors


El pblic es va convertir en el protagonista de la 22a edici de la Mostra Internacional de Mim, que va concloure el diumenge 18 de setembre amb una gran afluncia de pblic i el ple total en molts dels espectacles programats. Ms de 20.000 espectadors es van donar cita a la 22a Mostra Internacional de MIM en una edici estructurada sota el motiu central de teatre gestual de repertori i caracteritzada per haver esgotat gran part de les localitats en moltes de les propostes dart en viu desenvolupades al llarg de cinc intenses jornades.
Cues i entrades esgotades

Buster Keaton de Jamelia; viure una dia de festa popular en companyia de El dolainer de Tales i els integrants de Xarxa Teatre; o descobrir els secrets del mn de la producci escnica en les pgines del llibre de Manuel Jaqus i Robert Lisart, Al.legat sobre la producci escnica presentat pels seus autors.
Estrena mundial de Pecata Minuta

Lxit del festival va fer-se pals fins i tot des dabans de comenar els espectacles. El Centre Municipal Bernat i Baldov va ser pres pels aficionats al teatre per assegurar-se una entrada. El cartell dentrades esgotades es va repetir en diversos dels espectacles presentats, com fou el cas de la versi renovada de Muu2!, una stira sobre la tauromquia que la companyia madrilenya va estrenar en el marc del Mim i que va esgotar les localitats en les sis representacions de les sis programades. xit rotund de pblic va acaparar tamb lltim muntatge dels valencians Maduixa Teatre, Consonant, un espectacle per a pblic familiar, dissenyat per a xiquets de tres a sis anys i inspirat en lunivers imaginari del poeta Joan Brossa, que va esgotar les entrades en les quatre funcions que va representar. La resposta del pblic es va fer tamb visible en lestrena de Peccata minuta, un recorregut sensorial per les debilitats humanes, que Francachela-Teatre ntim va desenvolupar a les antigues oficines i despatxos de lAteneu Sueco del Socorro i on es varen vendre totes les localitats de quatre de les sis representacions durant els pimers dies. Lestrena en terres valencianes de Persfone, variacions mortals, de Comediants, va esgotar tamb totes les seues localitats en una de les dos niques funcions programades. El festival, desenvolupat entre el 14 i 18 de setembre i promogut per lAjuntament de Sueca, Teatres de la Generalitat Valenciana i la Fundaci Bancaixa, va presentar quinze espectacles, alguns daquests estrenes absolutes, i va realitzar ms de mig centenar de funcions que es van desenvolupar pels carrers i places de la capital de la Ribera Baixa, aix com a les sales de teatre o espais culturals com el Teatre Bernat i Baldov, El Casal

Multiusos, la Sala dexposicions Els Porxets, el poliesportiu cobert, la Biblioteca Suecana o lAteneu Sueco del Socorro. La combinaci despectacles de carrer i sala afegit a una oferta escnica de qualitat han estat, segons Abel Guarinos, director del Mim, les claus i la ra de lxit de lacceptaci popular en aquesta edici. La vint-i-dosena edici de la Mostra Internacional de MIM a Sueca va baixar el tel desprs de cinc dies vestida de mim, dansa, teatre visual, dobjectes i

mscares, acrobcia, malabares, pantomima contempornia, circ i clown, i on lacollida entre el pblic pos de manifest la bona salut, creativa i artstica, dun teatre que beu de la gestualitat. El pblic sha sentit gratificat amb les representacions que ha vist, i aix s justament el que el MIM pretn: que el pblic es sorprenga, que gaudisca, que semocione en el marc dun festival que intenta ser ldic i lcid al mateix temps, destaca Guarinos. En la programaci daquest

any, els espectadors del MIM han pogut viatjar per les debilitats humanes a travs de lunivers sensorial de Peccata minuta, recreat en els antics despatxos de lAteneu Sueco del Socorro per Francachela-Teatre ntim; endinsar-se en el regne de la mort de la m del personatge de Persfone, que Comediants ha rescatat de la mitologia grega; transitar pel mn de la malaltia mental amb La mente de Vicente i els malabares de Lucas Locus; traslladar-se als agitats anys vint amb la Msica para

El festival ha tingut un dels seus moments ms importants en lestrena absoluta de Peccata Minuta (Djanos caer en la tentacin), una coproduccin de les joves companyies valencianes Francachela i Teatro ntimo, que indaga en els laberints del pecat, els desitjos ocults i les perversions ms recndites del sser hum. Un atrevit muntatge que convida a lespectador a caure en la temptaci dall prohibit a travs dun viatge sensorial i fsic que transcorre per les oficines i despatxos de lAteneu Sueco del Socorro, estances que la companyia ha convertit en habitacions del pecat. Darrere de les seues portes, els espectadors, en grups de deu persones, descobriran la decadncia de lnima, el vici del joc, la alquimia purificadora, la fascinaci per les bizarras o la doble visi dels miralls a travs de personatges que transiten entre la realitat i el desig. Partim duna lnia de treball en la qual es potencia la imaginaci i els ecos del subconscient dels creadors, en la recerca dimatges onriques que suggereixin ms que representen, explica la companyia. En Peccata minuta, Francacsat dinamitar la quarta paret i explotar els lmits de proximitat entre espectador i performencer proposant un espai escnic atpic que es converteix en un ritual teatral pag. Un treball, no apte per a menors de 16 anys, que experimenta amb els sentits i les percepcions i cerca, com assenyalen els seus creadors, acostar tot un nou univers sensorial a lespectador viatger, amb un espai obert a la reflexi en el qual, lluny de criminalitzar el pecat, convidem al plaer de deixar-se dur pels sentits. Els sons, les olors, el gest i el tacte sn els estmuls que serveixen de guia per a aquesta travessia cap al pecat que beu dels grans clssics de la literatura universal com La Divina Comdia, Els Contes de Canterbury o els textos del Marqus de Sade, i sinspira en les imatges del Bosco, els frescos pompeyans de banys i prostbuls o els clarobscurs de Caravaggio para recrear aquest univers de vicis i perversions.

CULTURA

riBera 25

Algemes inicia la seua temporada dexposicions amb quatre mostres simultnies al Museu
El Museu Valenci de la Festa va inagurar el passat 6 de setembre quatre exposicions simultnies que abracen laspecte etnolgic, musical i artstic de la Festa de la Mare de Du, candidata enguany a ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Lalcalde dAlgemes, Vicent Ramn Garca Mont, i el regidor de Cultura i Turisme, Gabriel Palop Sarras, han sigut els encarregats de donar obertura a quatre mostres que converteixen el claustre renaixentista en un museu viu que revisa la histria i la tradici a partir dels recursos de lart contemporani. La primera exposici es titula La Dola eina de la nostra Festa. Algemes, de lEscola Provincial de Dolaina a lEscola Municipal de Tabalet i Dolaina. Un recorregut per la histria de la dolaina a Algemes, sobretot des de limpuls daquest instrument amb la creaci de lEscola Provincial, la primera fundada a la Comunitat Valenciana en 1974. La mostra transcorre al llarg de 36 anys dhistria deste emblemtic i tradicional instrument, en els quals Algemes ha jugat un paper fonamental en la recuperaci i aplicaci de noves tcniques densenyament aplicades a la dolaina i al tabalet. Alhora, tamb podr ser visitada lexposici dels 74 dissenys presentats aquest 2011 en el concurs de cartells de la process de la precs realisme i suavitat tonal amb lexperimentaci material de recursos mixtos basats en el contrast i la intertextualitat. Hi utilitza un procediment prxim al collage de qual emergeix la fora de la imatge pictrica dels moments crucials de la festa, balls i personatges, extrets de fotografies annimes i dautors clebres com Vicent Santos. Es tracta doncs duna inspiraci encadenada entre la tradici, la fotografia i la pintura que ens porta a leclosi del color, autntic tema de lexposici.
Obra de MCarmen Toldr

la regidoria de Cultura de lajuntament de Cullera convoca la X edici de les Jornades destudis


Les X Jornades dEstudis de Cullera se celebraran els dies 25, 26 i 27 de novembre de 2011. A causa de les eleccions generals del prxim 20 de novembre lorganitzaci ha canviat les dates inicialment previstes, per tal de no interferir en el procs electoral. Les jornades destudis de Cullera tenen com a objectiu potenciar les investigacions i estudis locals. Amb aquesta finalitat la regidoria de Cultura convoca a tots aquells interessats en la histria local a participar-hi, tant assistint com presentat els seus estudis. Per a participar-hi han de presentar els treballs del 2 al 24 de novembre. La documentaci sha de lliurar a la Casa de la Cultura de Cullera i el ttol de la comunicaci haur de presentar-se abans del 28 doctubre. Els investigadors podran presentar comunicacions sobre les rees dHistria, Art, Geografia, Arqueologia, Llengua, Etnologa, Cultura Popular, Economia, Medi ambient, Patrimoni, Urbanisme o Turisme, entre daltres, i que tinguen com a marc de referncia la ciutat de Cullera i el seu terme municipal. Les comunicacions hauran de tindre un mxim de 25 fulls.

Mare de Du, en el qual el cartellista Vicent Ramn Pascual va resultar guanyador. Una de les lnies dactuaci ms innovadores de la programaci artstica de lAjuntament dAlgemes s, en paraules del regidor de Cultura i Turisme, Gabriel Palop, emprendre projectes que exploren la tradici i la identitat de la ciutat dAlgemes des de la diversitat creativa, com una via slida de construcci de la cultura, que ens ajuda a divulgar la histria i, al mateix

temps, a la promoci dels nous llenguatges de lart. En la mateixa lnia es troben dos mostres de dos jvens artistes algemesinencs que presenten la seua peculiar interpretaci plstica i potica de la Festa. La fora visual, ancestral, barroca i mediterrnia, que inunda cada carrer de la ciutat dAlgemes s la que explora la pintora Paula Trull (Algemes, 1980) en Els colors de la Festa. Lartista busca la fusi de la tcnica delicada del seu dibuix de

Finalment, lescultora M Carmen Toldr presenta la installaci Lligams de records, plantejada com una metfora de les relacions humanes a partir de la projecci de la imatge i la pedra en lespai. Una gran escultura de marbre, de talla suggeridora, com dos grans mans unides, presideix una de les crugies del claustre, que senllaa a travs de sogues i nucs a fotografies ubicades en diversos punts, simbolitzant el jo i lentorn. Aquestes quatre exposicions podran ser visitades fins al prxim 30 doctubre i compten amb el patrocini i collaboraci de Vins Murviedro que delectar el pblic assistent amb una degustaci daquest exquisit celler de Requena i lempresa de disseny Impacte, que sha encarregat de la producci de la imatge dels suports didctics.

CINEMA
A propsit dAlmodvar i La piel que habito
per Manolo Gil Com moltes persones en el nostre pas mafanye a veure les pellcules de Pedro Almodvar el mateix dia de la seua estrena. Sc seguidor del director manxec i confesse sense ambages que magraden les seues pellcules, unes ms i altres menys, encara que normalment experiment davant elles una barreja de catarsi i excepcionalitat, una sensaci entre la recerca del sorprenent i la troballa decebedora. No obstant aix, sempre trobe una mica que em commou, que magrada a pesar del carcter desmesurat i inversemblant de les histries que narren. El manxec s un cineasta molt meditic, i el cinema, ens agrade o no, es mou entre lart i la indstria, dos conceptes mai conciliables. Al meu entendre, aquesta s una de les principals raons per la qual certs sanedrins de la crtica culturalista no permeten a Almodvar entrar en la seua Histria. s difcil conjuminar all popular amb all culte, lxit amb el reconeixement cultural, els euros amb lOlimp. Per aix hi ha massa crtiques cinematogrfiques escrites sota el signe de la intolerncia capaces de condicionar a priori el gust de lespectador. En el cas dAlmodvar el paradoxal s que de vegades se li titlla de poc almodovari al propi Almodvar. Qu vol dir a? Un filar encara ms prim sense sentit? s com dir que Cervantes s poc cervant o Galds poc galdosi. Almodvar s un dels pocs directors espanyols amb personalitat prpia. Es pot parlar de moltes incorreccions objectives en les seues pellcules, per no la falta dalmodovarisme. La crtica sempre li demana ms i mai se li perdona gens. De vegades em costa entendre les raons daquesta postura a no ser lafany personal i el pes de la signatura. Ja se sap que bad news, good news. A pesar del que opinen alguns, La piel que habito s una pellcula dAlmodvar pels quatre costats. Desmesurada, iconoclasta, eclctica, amb una bellesa esttica que arriba al paroxisme. Una pellcula farcida de referncies culturals (el mite de Pigmali, Velzquez, Tiziano, Modrian, Franju). No falta gens de lhabitual: ni un gui inversemblant, ni lapologia de la famlia, ni el canvi didentitat en els personatges, ni lamor passional dut fins a les seues ltimes conseqncies. Tampoc falta el toc genunament espanyol, no hisp, tant en el contingent com en el contingut, encara que aquesta vegada es base en una novella de lescriptor francs Thierry Jonquet a la qual el manxec li ha donat voltes i revoltes fins a convertir-la en alguna cosa totalment personal amb la seua habitual barreja de gneres. Per no faltar no mancada ni el cameo familiar ni el toc gai. Hem de jutjar el cinema sota els mateixos criteris de valoraci que utilitzem per a lart actual. El seu carcter internacional, la

recerca dun llenguatge propi, la seua pluralitat esttica, la seua experimentalitat, la seua arbitrarietat i contradicci, la seua ambigitat i analogia, el seu carcter calidoscpic. Tots ells sn valors que conflueixen en el cinema dAlmodvar. Produccions cuidades, fetes amb diners, i qu? Per molt que diga la crtica s habitual parlar malament daquest cineasta-, Almodvar,

a pesar del seu eclecticisme manifest, s un dels poqussims directors espanyols actuals amb personalitat prpia. Estiguem on estiguem i vegem el fotograma que vegem sempre sabem que estem davant una pellcula seua. I aix no ho tenen tots. Dic. Publicat originriament en www.360gradospress.com

26

CULTURA

Juan M. RibeRa LLopis Universidad ComplUtense de madrid Amb innates mostres de capacitat per al dibuix, segons els perfils biogrfics existents, i pictricament format a lAcadmia Sant Carles (Valncia), Emilio Ferrer Cabrera (1888-1962) s reconegut com a pintor de paisatges, escenes costumistes i retrats, cisellat estilsticament en el doble aprenentatge que li va permetre treballar al costat del pintor Jos Mongrell, durant les seves llargues estades a Cullera, i lhoritz que li va obrir la concessi duna beca del Crculo de Bellas Artes de Madrid (1913), per ampliar estudis a Pars i a Roma, concessi notificada de manera elogiosa en la premsa del moment, per exemple al Mundo Grfico (Madrid, -- -12-1912). Amb una trajectria que animarien successives exposicions a Cullera, Valncia, Madrid o Barcelona - lany 1920 va participar en la convocatria de lExposicin Nacional, ressenyades a la premsa coetnia segons consta en el material dhemeroteca que hui dia anem recuperant, per exemple a lHeraldo de Madrid (20-4-1922); tamb a Buenos Aires, dest cap a on dirigiria temporalment els seus passos des de les darreries de 1927 o el comenament de 1928, tal i com sesmenta en una sentida informaci dAlberto Ghiraldo a Blanco y Negro. Revista Ilustrada (Madrid, 27-11-1927), amb motiu duna exposici madrilenya de comiat per part del pintor valenci. Sevidenciava aix una continuada carrera artstica a la qual encara remetia el rotatiu cullerenc Svcrona (11-4-1931), en informar sobre una exposici de lartista a la Societat Musical Santa Cecilia dacord amb el catleg conservat, vint-i-cinc pintures i quatre dibuixos - dins del programa de festes majors, tot indicant el dest britnic i transatlntic dalguna de les seves pintures (vegeu identificaci de colleccions i museus per Miguel Ferrer, Levante, 12-4-1989), a partir duna mostra prvia a la valenciana Sala Abad, sobre la qual shavia informat acuradament a la primera pgina d El Pueblo. Diario Republicano de Valencia (22-5-1927). Una realitat en progrs fins que, per aquelles mateixes dates, cap a comenament dels anys trenta, opt per la professionalizaci com a professor de dibuix. Aquesta ocupaci el port a Ceuta lany 1935, per ocupar una plaa com a docent a lInstituto Hispano-Marroqu, seu on el sorprengu linici de la Guerra Civil, i on fou empresonat i a la fi alliberat, grcies a la gesti

Retrat del General Milln Astray

dels generals Castejn i Milln Astray, personalitats que figuren entre els seus nombrosos retratats de la vida pblica espanyola del primer ter del nou-cents, com ara Concha Piquer. Tota una intensa experincia vital i artstica dEmilio Ferrer Cabrera, temporalment aturada en la immediata postguerra, poca en qu collabor amb el mn faller i pass a professionalitzar-se en la fotografia, camp artstic que la seva famlia continuar fins a lactual generaci. Gradualment, lartista an tornant a la prctica pictrica en els anys posteriors a la guerra, poca en qu es va limitar als encrrecs de retrats i paisatges fets pels seus conciutadans. Sendinsava en una etapa artstica potser mancada per les vibracions i la fibra plstica de la producci anterior, encara que amb celebrades excepcions com s lAutoretrat i mantenint sempre el seu domini cromtic. No obstant aix, aquesta ltima

projecci t la vlua afegida doferir-nos tant una significativa galeria de cullerencs al voltant de la segona meitat dels anys quaranta i de la dcada dels cinquanta com darreres imatges del paisatge urb, rural, coster i fluvial de Cullera, anteriors a la definitiva modificaci de la

CULTURA

riBera 27

Retrat de Concha Piquer

nostra geografia local iniciada al llarg dels anys seixanta. El present escor dEmilio Ferrer Cabrera, a banda de continuades troballes dhemeroteca i documentals de tot tipus, parteix de fonts informatives conegudes i contrastades . A aix que reunim en la nota a peu de pgina sembla limitar-se hui dia i per escrit el coneixement dEmilio Ferrer Cabrera. Des de lesmentada columna apareguda a Las Provincias, Pepe Mart escrivia que laniversari del seu naixement hauria dsser ...una buena ocasin de rescatar del olvido su nombre, su figura, su obra y su recuerdo i per organitzar una exposici antolgica; i Miguel Ferrer (Levante, 8-9-1991) informava en el seu moment sobre un projecte dhomenatjar a personalitats cullerenques dabast cultural, entre les quals sanomenava Emilio Ferrer Cabrera, excelente pintor, liberal y amigo del pueblo. Organitzada aleshores aquella primera exposici, ha restat pendent lordenaci de la biografia i del catleg del pintor i de la seva obra, bibliografia crtica que hauria de sistematitzar la seua presncia i rellevncia entre nosaltres i en la histria de lart. Moltes de les seves pintures no sn fcilment localitzables i alguns episodis vitals sols es podrien aclarir mitjanant la recerca de documentaci personal, institucional i dhemeroteca, tamb amb la consulta als seus coetanis encara vius. Lelaboraci de la seva biografia i dun catleg de la seva obra podrien sser un projecte lloable a engegar a partir del proper cinquanta aniversari de la seua mort. Una suggerncia a ms curt termini, tot coincidint amb el prxim aniversari, podria apropar-nos a la vessant de lartista menys atesa. Ja en el text citat, Pepe Mart proposava ...recoger sus prodigiosos retratos a lpiz, catalogndolos y difundiendolos en una publicacin - por qu no un libro homenaje? de su

rica, variada y plural produccin artstica. El dibuixant preco i a la fi professor de dibuix no noms ens deix acurats retrats a llapis i carbonet. Seguint el costum de lpoca, dibuix targetes dedicades a les seves amistats, unes vegades pintades a loli i altres resoltes amb plom. I, amb tcnica parallela i potser tamb gravats, hui sabem de les seues illustracions per acompanyar textos literaris, reportages i portades, per exemple en la prestigiosa revista barcelonina La Esfera. Ilustracin Mundial. Aquest considerem que fou el cas de les collaboracions amb lescriptora empordanesa Caterina Albert i Parads de pseudnim Vctor Catal -, a qui illustr les traduccions castellanes dels seus contes, aparegudes en les pgines madrilenyes dEl Sol, ax com lefgie de lautora per a la presentaci dels textos publicats entre abril de 1928 i gener de 1929. Els esmentats dibuixos opten fonamentalment per dues esttiques. Una de

tra gil, de contingut costumista i dal naturalista, laltra delaboraci i diconografa dherncia modernista. Vctor Catal rest fora interessada per laportaci de Ferrer Cabrera. La seva correspondncia s prova daquest inters, com demostra el fet que es mostrs malhumorada en una carta del dia 28-6-1930 per la falta de reposta de lartista plstic o de la redacci madrilenya als seus requeriments per aconseguir originals o proves de les illustracions i potser poder-les incloure en el seu immediat aplec de contes en catal, Contrallums (1930). A la fi, la illustraci dEl Sol per al conte Conversi pass, amb modificacions, a la coberta del volum esmentat. El silenci del pintor i dibuixant potser es justificaria tenint en compte la cronologia al voltant de les seues estades o tornades des dArgentina. Doncs, quant a aquests tipus de materials exemplificats a qu es fa referncia en aquestes pgines, hauria de considerar-se el volum abans suggerit com a primera fita commemorativa, per a la realitzaci del qual caldria indagar en tot all que es conserva en els domicilis cullerans i en els arxius de publicacions com aquelles a qu va tenir accs i amb qu es guany el prestigi, com s el cas derivat de la seva estada a Madrid. La restauraci de la figura i de lobra dEmilio Ferrer Cabrera ha dsser fruit de la recerca acadmica.

El proper 16 doctubre sestrena al Bernat i Baldov de sueca el documental relacions 2.0


Els realitzadors suecans Eugeni Alcaiz i Mari Carmen Redondo presentaran el proper 16 doctubre al centre municipal Bernat i Baldov un documental que aprofundeix en el mn de les relacions de parella a distncia i el canvi que han sofert durant els ltims 30 anys. A Relacions 2.0 es mostra com es comunicava la generaci dels pares del realizador a travs de cartes i despordiques trucades telefniques i la compara amb les actuals relacions on es fa servir les reds socials i les videoconferncies. El documental conta dos histries paralleles, per una part la relaci a distncia que visqueren els realitzadors, quan un dells va rebre una beca Erasmus Mundus per a estudiar a Bogot i per altra ens mostra la relaci a distncia duna parella de finals dels anys 70 mentre ell feia el servici militar.Un dels objectius del documental s mostrar que encara que la tecnologia ha evolucionat el missatge no varia massa, els sentiments que sintenten transmetre sempre sn els mateixos, assenyala Alcaiz. A En el documental Relacions 2.0 es podr vore com han anat canviat els mtodes denregistrament dimatges domstiques. Aix, es visualitzaran des dimatges recollides amb una cmera sper 8 o amb diapositives fins les ms actuals, on sutilitzen telfons mbils i cmeres dalta definici. Amb la projecci de Relacions 2.0, el Bernat i Baldov recuperar una vessant cinematogrfica perduda des de fa uns anys a Sueca durant els 45 minuts que durar el passe.Per altra banda, la presentaci del documental, dentrada lliure, permetr als ms joves poder conixer de primera m lexperincia de visionar un audiovisual al centre municipal i als ms majors tornar a sentir emocions passades al mateix sal de butaques. Lestrena es completar amb la participaci dels realitzadors qui contestaran a les preguntes dels espectadors i explicaran detalls de la producci com les diferents i actuals tcniques danimaci que shan fet servir on destaquen la rotoscpia i lanimaci amb Flash. Relacions 2.0 va ser gravat en tres localitzacions: Sueca, Gandia i Bogot. Encara que el documental estiga prcticament tot rodat en llegua valenciana, el desig dels seues realitzadors s mourel per diferents festivals de temtica documental, tant nacionals com internacionals.

BUSCA COMERCIALS PER A LA ZONA DE LES DOS RIBERES

28

| Vida & Oci |

la torreta, un mirador privilegiat a Corbera i la comarca

Amb vistes al castell


El concepte global de la casa rural La Torreta de Corbera s el dentrar per recuperar les forces que hem perdut, relaxar-se i desconnectar en un lloc dharmonia i pau, davant dun paisatge envoltat de tarongers i arrossars. La Torreta es troba a la Vila de Corbera, davant del Castell Medieval, en la mateixa falda de la muntanya, a dos minuts a peu del poble, molt prop del vall de La Murta, del riu Xquer, del Parc Natural de l Albufera i a pocs minuts de la platja. Un lloc autntic per gaudir de la cultura de la ribera del Xquer. Pura Mart, propietria de la casa rural la Torreta, procedeix duna famlia suecana que va emigrar a Frana on va viure i treballar fins que van decidir traslladar-se a la comarca de la Ribera i comenar una nova etapa de la seva vida. Nosaltres rem executius a Frana. El meu marit era enginyer superior i jo directora de recursos humans i deconomia per a diferents empreses. Portvem una vida molt estressant a Paris. El meu home s francs i vingurem ac com estrangers. Buscvem un ritme de vida ms saludable, de natura i bona temperatura. Jo tenia 40 anys quan vaig vindre ac, volia tindre famlia per amb la vida que portvem ens semblava incompatible. Buscvem una activitat compatible amb leducaci dels fills. La necessitat deixir de la ciutat per desconnectar i relaxarse li va donar un alt grau de coneixement del sector de les cases rurals, que estava molt estesa al seu pas, i la possibilitat de posar en prctica est activitat en un altre lloc amb millor climatologia. A Paris tenem el costum deixir al camp i passar els caps de setmana en els hotels rurals. Este concepte encara no existeix en cap lloc. La intimitat destar en una casa i el servei destar en un hotel. Les vistes des de la muntanya de corbera, dels tarongers, el poble, el castell, els arrossars i la mar van ser decisives per quedar-se. La primera idea era fer-ho en mig dels tarongers per vaig eixamplar la recerca i vaig trobar a. Necessitava bona vista. Que els ulls veren fins molt lluny per descansar la vista i la ment. Que no hi haguera soroll. La casa est dividida en tres plantes. En una de les quals viuen els seus propietaris. A les altres hi han dos apartament per allotjar als clients un dels quals disposa de terrassa amb jard. La casa disposa dun pati interior enjardinat amb paeller i barbacoa per utilitzar-lo a les poques estivals i piscina i jacuzzi com.

La Torreta est pensada per trobar descans i tranquillitat. En un escenari adequat per el relaxament i la recuperaci denergies
Els apartaments disposen de menjador amb xemeneia, ordinador porttil amb accs a la xarxa, wifi i impressora. La casa la remodelrem durant un any. Adaptrem la casa per a que tinguera els serveis tecnolgics necessaris. Era un xalet particular de gent que venia a lestiu per no estava acabada. La varem condicionar per all que jo volia fer. Els clients de la torreta busquen un servici molt definit basat en la varietat cultural, la bona gastronomia i el relax, fugint de les zones massificades de la costa i del soroll. Segons ens conta Pura:Est zona no s de turisme de masses. Ac es tot prou autntic. La clientela busca la cultura, vore museus, natura i platges tranquilles i poc saturades. Com ms autntic i tradicional es millor per a ells. El confort s primordial per als clients. Venen families dun a tres xiquets, tamb joves de menys de 25 anys a passar un cap de setmana. Normalment de nivell socio-econmic alt com cirurgians, professors o empresaris. La majoria dels clients sn espanyols que venen de Madrid, Catalunya, nord dEspanya i Valncia. DEuropa venen de tots els llocs menys anglesos per questi dhoraris. Ells volen packs sencers. El servei gastronmic de la Torreta t dues vessants que els propietaris coneixen i aprofiten per donar una nota dexotisme als seus clients. Per una banda la cuina tpica valenciana basada en la varietat darrossos i dolos tpics de la comarca i per altra la cuina francesa que desprs de viure ms de quaranta anys a Paris coneixen molt b. Faig menjar valenci per a la gent de fora com arrossos. En els desdejunis els faig provar tot lo nostre i ho faig jo o ma mare. Coques de carabassa, de panses i nous, dametlla, coca de llanda, confitures de moniato, carabassa, taronja. Als francesos els agrada la confitura de figues perqu ho troben extic. Als espanyols es propose coses franceses i aix proven coses noves i tenen altres experincies. Tamb adapte la vaixella del desdejuni i tenen sempre una atenci com si els conegueres. Pura tamb fa el paper de guia turstica i gastronmica orientant als clients sobre les possibilitats que poden trobar al seu voltant indicant-los on poden trobar els millors restaurants i escenaris naturals i paisatgstics.

Quan venen jo passe una hora parlant amb els clients. Primer acollint-los i ensenyant-los la casa per saber el que coneixen de la zona i la nostra cultura i aix moriente. Passe el desdejuni amb ells i aix veig el que els agrada i puc orientar-los. Hi ha gent que sap molt b el que vol per hi ha daltres que sn menys decidits. El desdejuni s sempre per als clients. Tamb magrada que quan tornen en conten com ha quedat lexcursi. Jo pense amb les mares que van de vacacions i no arriben a desconnectar del tot. Jo procure que no tinguen res a fer. Els proporcione tot el que necessiten per anar a la platja, cadires, ombrella, tovalloles, prismtics per vore la natura, jocs per als menuts... La Torreta est pensada per trobar descans i tranquillitat. En un escenari adequat per el relaxament i la recuperaci denergies. Disposa de serveis com massatges i tractaments esttics a domicili, de un jacuzzi nic empotrat en la mateixa pared de la muntanya i de us privat. Poden gaudir dun gimns a cinc minuts o de cursos de Pilates i reeducaci postural. La torreta organitza per als seus clients Cursos intensius dangls, francs, espanyol, Tallers de Fotografia i Observaci de fauna i flora. Tamb tenim serveis exteriors tots els dies de la setmana i a qualsevol hora. Treballem amb gent professional per fer els mas-

satges teraputics i de relaxaci. Desprs els clients tenen una sessi de jacuzzi i relaxaci amb msica. Fem tractaments de xocolaterapia i essncies, tractaments desttica, facials, i de pedicura. La Torreta dona un servei dorientaci i assessorament personalitzat i adaptat als clients perqu coneguen la cultura i les peculiaritats de la comarca segons lpoca de lany en que sallotgen. Segons ens conta Pura: Tenim en compte tota la nostra peculiaritat cultural com la muixeranga, festivals com el de mim a Sueca, certmens musicals, festivitats, el concurs de paelles de Sueca, lpoca de floraci de latzar, la recollida de larrs i tot all que es pot visitar a la nostra comarca com l Ermita de la muntanya dels Sants de la Pedra, El Castell de Cullera, el de Corbera, el museu de larrs i del xocolate, el museu faller, i diferents rutes de la comarca. Hui Pura continua buscant idees per millorar la casa i donar un servici de qualitat com ara energies alternatives o la venda de productes de la ribera. Un herbolari de la comarca els prepara productes naturals per als clients de la casa, productes curatius, tractaments pectorals, cremes de aloe vera, rosa mosqueta i altres per a la pell. Les sals de bany fetes en exclusiva per la Torreta faciliten que la gent es banye, es relaxe i faa una cosa diferent.

VIDA & OCI

riBera 29

Eliana Albiach, cuina tradicional amb tendncies davantguarda i productes de temporada


Juan Giner s un cuiner amb una slida formaci. Va comenar la seua carrera professional en el mtic restaurant de Pars La Tour DArgent, amb III estreles Michelin, on va tindre loportunitat de conixer de prop la bona cuina francesa. De lexperincia dhaver treballat a Paris Juan Giner destaca sobretot la posada en marxa del servici. tots estan al seu lloc, abans de servir el plat hi ha molta feina hi ha molta disciplina, has de ser molt net i puntual i sobretot has de ser perfecte en els temps de les coccions. Est tot molt pensat, son molt estrictes. Posteriorment va desenvolupar la seua carrera professional en diferents restaurants de la Comunitat Valenciana, com el Restaurant Girasol de Moraira, considerat per la Gua Gourmetour com el millor restaurant dEspanya en ledici del 2002. Ha treballat com a docent en l Escola de Hosteleria de Sussa Belvoir Park, experincia que hui continua a les escoles de cuina de Gandia i Cullera. Juan Giner va aconseguir un record Guiness de truita de crelles, segons ens conta: Va ser a Castell lany 1998. Jo estava fent prctiques en una pastisseria on hi havia un cuiner que es dedicava a fer records i jo treballava per a ell. Abans el Guiness estava a Tokio en 18.000 ous i nosaltres en frem 22.000. El restaurant Eliana Albiach elabora una carta moderna de clara inspiraci mediterrnia amb reminiscncies gales. Juan Giner T un gran domini de las tcniques culinries tradicionals sense perdre la perspectiva de las tcniques ms innovadores. La meva cuina s una cuina treballada on fem les coses des duna base. Fem les proves i les rectificacions. Quan tenim laprovaci de tot lequip s quan es plasma el plat a la carta. s una qesti de treball i sacrifici. Per a la preparaci dels plats tenim varies eixides, sempre mire receptes tradicionals i busque el producte destaci que s molt fcil de treballar i de millor qualitat.
Sabors dac i de fora

En les seues cartes combina els productes autctons com la melmelada de navelate, salmonets de roca i varietats darrossos amb les essncies prpies de la gastronomia global, com el curry o cous-cous. Sobre la nova cuina Juan pensa que hui estan eixint noves tcniques de cuinar hi ha bons i nous cuiners, cadasc va pel seu cam. Jo faig una cuina tradicional modernitzada, pense que s bo que hi haja de tot. Sota el ttol yo tambin te quierroz, el restaurant Eliana Albiach de Cullera est posant en marxa, un any ms, les jornades gastronmiques on larrs

s el protagonista. En aquesta 6 jornada Juan Giner aporta diferents i suggeridores propostes gastronmiques que tenen com a base dels seus plats aquest cereal tan autcton de la Ribera. Segons ens explica Juan aquestes jornades consisteixen en servir diferents varietats darrs en diferents plats i dins dun mateix servici. La novetat denguany es que mai havem fet un men maridatge amb els vins i caves que collaboren amb nosaltres tamb hem canviat algunes varietats darrs. A lhora de fer un maridatge el ms important s que els sabors del plat no apaguen els del vi i al contrari. Que lequilibri siga perfecte. El ms important s que potencie els sentits i el goig de les matries que consumim. Larrs Bomba, el Santa Andrea, el Basmati, el Baha i el Snia combinats amb els aromes i sabors fan que els participants de les jornades puguen diferenciar textures i ampliar els seus coneixements sobre la cultura de larrs. Per a Juan Giner, Els objectius de les jornades sn que la gent vinga a seguir provant els arrossos i veja que es poden fer moltes coses amb ells. En el men denguany he intentat utilitzar productes nous com la carrillada de vedella, un arrs amb pernil Ibric, elaboracions amb farina darrs, crema darrs i altres elaboracions que van sorgint al llarg de lany.

El men denguany a lEliana Albiach

Consultoria de comunicaci | Desenvolupament de projectes | Producci de continguts

> xavibellot@gmail.com

30

VIDA & OCI

Alimentaci i rendiment escolar


isabeL aRMengoL Montagut metgessa. mster en diettiCa i nUtriCi hUmana

Desprs de les vacances comena un nou curs escolar. Nombrosos estudis han relacionat el paper de lalimentaci i el rendiment escolar. La massa cerebral representa noms entre un 2% i un 3% del pes corporal, per pel que fa al consum denergia absorbeix fins a un 20% del total de la ingesta diria. La seua principal font sn els hidrats de carboni: la glucosa. Si laportaci dhidrats de carboni s insuficient, el cervell obtindr la glucosa a partir daltres nutrients, com les protenes i els greixos, vies ms costoses per a lorganisme. Tamb hem de cuidar el subministrament daltres nutrients com les vitamines del grup B1, A i C, minerals com el potassi, magnesi, zinc, ferro, liti, silici, seleni i crom. Tots ells relacionats amb la capacitat de concentraci, la memria, el rendiment intellectual i fins i tot lestat dnim. Quan parlem de desnutrici solem mirar al tercer mn, per actualment en la nostra societat hi ha molta desnutrici oculta. Aquesta desnutrici encoberta sorigina en realitzar dietes que no aporten tots els nutrients necessaris. Sestima que dos mil milions de persones pateixen desnutrici encoberta a tot el mn, que es manifesta amb: retard del desenvolupament

psicomotor, transtorns del llenguatge i de la conducta, retard maduratiu i del creixement i augment dinfeccions.
Funci del ferro

El ferro s necessari perqu el nostre cervell funcione correctament, la seua absncia condueix a retardar del creixement, altera el sistema immunolgic i afecta directament el seu funcionament. Est comprovat que els xiquets i adolescents amb dficit de ferro obtenen pitjors resultats en les proves de matemtiques que aquells sense dficit de ferro. El ferro que necessita el nostre organisme lobt dels aliments que consumim: carn, vsceres, peixos, mariscs, ous, fruits secs, llegums, julivert sn rics en ferro, per a millorar la seua absorci haurem dafegir aliments rics en vitamina C, taronja, kiwi, piment A Espanya, segons les ultimes enquestes, un 10% dels xics i 12% de les xiques tenen dficit de ferro i un 3% pateixen anmia. El calci, que interv en la transmissi dels impulsos nerviosos, es troba en lactis, en el peix que es mengen amb espines (sardines, llenguados), en els fruits secs, en els aliments de soja que van enriquits, en algues i en el ssam. Sense oblidar la vitamina D necessria per a labsorci del calci i una adequada aportaci proteica. El zinc, interv en la sntesi de protenes i en la formaci de

Tasta la Plaa aconseguix un xit rotund en la seua IV edici a Sueca


El Mercat Central de Sueca, ms conegut com La Plaa, va acollir divendres 16 de setembre una nova edici de Tasta la Plaa. En esta multitudinria cita gastronmica es van poder degustar ms de 4.500 tapes elaborades amb productes tpics de Sueca que es poden trobar en les parades del mercat. Tamb es van poder degustar propostes ms innovadores de restauradors del municipi, i altres ms populars, com les elaborades pel cuiner local, Toni Beltrn, consistents en la tradicional paella, espardeny o samfaina. Lassociaci de venedors de La Plaa va ser lorganitzadora desta trobada, que va comptar amb la collaboraci de les regidories de Comer i Turisme de lAjuntament de Sueca, i dArrimat, Associaci de Serveis i Comeros de Sueca. A la degustaci van assistir lalcalde, Salvador Campillo; la regidora de Comer, Manuela Egea; i el regidor dUrbanisme, Enrique Vidal. Lacte va resultar un xit de participaci per la quantitat de vens i amants de la gastronomia que no van voler perdres este esdeveniment anual. Vull agrair al president de La Plaa, a lequip de persones que van ajudar en els preparatius de la degustaci, a la gent de les parades del Mercat que van participar, a lassociaci Arrimat i, sobretot, als vens i visitants que es van acostar.

teixits. Sn aliments rics en zinc la carn, el peix,el marisc, els ous, els fruits secs,els llegum i els formatges. Les vitamines Hidrosolubles del grup B participen en la producci de neurotransmissors, i estan presents en la majoria daliments dorigen vegetal (verdures, fruites, fruits secs, llegums, cereals) i animal (carn, vsceres, peix, marisc, ous i lactis). El dficit de iode repercuteix sobre la capacitat diniciativa i la presa de decisions , sn una bona font de iode, la sal iodada, peix, marisc, carn, llet i ous.
Quantitat dingestes

Lesmorzar i el berenar tamb tenen un paper important en el rendiment, ens permet recuperar lenergia perduda durant les activitats de fem a primeres hores de la mat i vesprada i ens permet arribar al menjar o sopar sense necessitat de picar entre hores. Una pea de fruita, iogurt, suc natural o un xicotet entrep sn el ms adequat. Haurem devitar el consum de brioixeria industrial molt rica en sucres i greixos saturats.
Dieta i exercisi fsic

Tamb hi ha una relaci clara entre el rendiment i el nombre dingestes que es realitzen al dia, delles el desdejuni s la que sha comprovat que t una major relaci amb el rendiment escolar. Cap xiquet hauria deixir de casa sense haver desdejunat adequadament, un lacti (llet, iogurt), un cereal (pa, galetes, cereals) i una fruita o suc sn elements imprescindibles per a un bon desdejuni. Es poden acompanyar duna protena com un ou o companatge magre .

Perqu el rendiment escolar siga ptim cal incorporar al nostre - dia a dia - una adequada activitat fsica (escolar i extraescolar) i les suficients hores de descans nocturn. La clau del rendiment acadmic no depn exclusivament dall que mengem, la disposici anmica, la capacitat i la percia de cada alumne, les hores dedicades a lestudi, tamb tenen un paper fonamental. No obstant aix una adequada nutrici ens ajudar a millorar la nostra capacitat de concentraci, memria, rendiment intellectual i fins i tot el nostre estat dnim.

VIDA & OCI

riBera 31

Guia comercial

Informaci de la Ribera
comercial@informaciodelaribera.com 664 41 10 31
LLOGUERS - COMPRA-VENDA - Lloguer apartament Edifici Laura 90 m2, 8-3 habitacions, dos quartos de bany, galeria. Vistes al riu. Tel: 600 240 136/ 610 437 655 - Lloguer Baix Comercial 120 m2 , front al riu, Avgda. Germn Sapia, Xafl Tel: 600 240 136 - Se vende solar en Favara, nueva urbanizacin, bien orientado. Interesados llamar al Tel: 609612491 -Venc catamar vela, Hobie Cat 16 en bon estat, veles, mesh de competici negra, timons blancs de fibra. Llest per navegar. Tel: 646320163 - Alquilo apartamento en Cullera enprimera linea de playa. Zona rac, piscina, tenis y garaje. Tel: 961720913 - Alquilo plaza de garaje para coche pequeo o moto en centro de Cullera, plaza de la virgen Tel: 646320163 - Vendo piso en Cullera centro, Plaza de la Sal, primer piso, 3hab, ascensor. Tel: 610437655 - Vendo apartamento en Palmeres, en calle Va Sant Roc n30. 3 planta exterior. A 50 metros de la playa. 120 m2, 3 habitaciones exteriores, 2 baos completos. Saln comedor con terraza de 20 m2 y cocina tipo loft completamente equipada. Mobiliario de diseo. Para entrar a vivir. Precio: 260.000 . Plaza garaje: 30.000 . Tel: 677444700 - Vendo remolque seminuevo y rotovator Pasquali. Tel: 961724474 OFERTES DE TREBALL -Se buscan coniner@s que sepan hacer arroz. Imprescindible carnet de manipulador y transporte propio. Se valorar conocimientos de ingls y valenciano. Restaurante Terrassa. Paseo martimo de Cullera. Edificio Florazar 3. tel: 961723419-607084978. terrassa@yahoo.es -English challenge, academia de idiomas necesita personal cualificado, entregar curriculum en C/ del Riu n 21, bajo, de 5 a 8, Cullera tel: 608 031 0 41- 617 200 739

Lall i pebre

per Paco Grau


All i Pebre Presentat al XLI Concurs Internacional Ciutat de Catarroja pel Restaurant lIlla de Cullera 2n Premi en el Concurs 17 de setembre 2011
ELABORACI:

LAll i Pebre, s un guisat tpic Valenci de la zona de lAlbufera de Valncia. Segons conten era un plat que guisaven els pescadors del llac, en el qual, antany, hi havia gran quantitat deste peix. Originriament es creu que este guisat es feia noms amb anguiles, all, pebre roig, vitet, sal i aigua. A partir del descobriment del continent Americ per Cristbal Colon, va ser quan van descobrir la Crella i la van introduir a Espanya, s per tant quan es creu que, sobre el primer quart del segle XVI, sadopta la crella en lAll i Pebre, cosa que donar ms consistncia a este menjar en els mesos ms freds de lany, digueu, mesos amb R, quan

per tots s sabut que languila s ms Suculenta. La localitat Valenciana de Catarroja, ostenta el ttol de ser considerada El Bressol de lAll i Pebre, de fet celebra anualment en honor al seu patr, Sant Miquel, un concurs culinari de carcter internacional deste guisat. Enguany concretament ha celebrat el 41 Concurs Internacional dAll i Pebre ciutat de Catarroja.

Per a preparar el tradicional All i Pebre, necessitem el segents ingredients per a 4 Persones: 1Kg danguiles, 1Kg de crelles, 8 dents dall, 3 cullerades de pebre roig dol, 1 vitet coent, oli doliva i sal. LAnguila una vegada neta la tallem a trossos, pelem les crelles i les tallem esclafint-les Esgarraes, i a lall se li fa un tall o b es xafa un poc esclafat. Es colloca la cassola al foc i safig un got doli, els alls xafats, i es van daurant a poc a poc, una vegada daurats afegirem el pebre roig dol, es donen dos voltes i ofeguem amb aigua, una vegada alce el bull afegim languila i les crelles, una punta de sal i el vitet, deixem reduir a foc lent i rectifiquem de sal, sha de procurar traure una textura lligada a la salsa. Bon profit i atenci amb el coent.

la sala Braham guanya la 51 edici del Concurs Internacional de Paella Valenciana de sueca
La Sala Braham de Riola va aconseguir ahir el primer premi de la 51 edici del Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca, una edici marcada per la solidaritat amb els Estats Units dAmrica, quan es compleix el des aniversari de latemptat contra les Torres Bessones, i amb Jap i la poblaci murciana de Lorca, pels terribles terratrmols que han patit en 2011. Quaranta-dos restaurants vinguts de tots els racons de la Comunitat Valenciana, Espanya i el mn, competien per alar-se amb el ttol de millor paella del mn que, finalment, es va emportar el cuiner, Salvador Chofre, i el seu ajudant, Mauricio Chofre, de la sala Braham de Riola. El segon premi va ser per al Restaurant Casa Xaparro, de Riba-roja. LEscola dHostaleria TAES, de Valncia, va aconseguir el tercer guard. El premi Nicolau Primitiu al cuiner ms jove, va ser per a Jordi Bonillo, de 21 anys, i representant del Restaurant Rossinyol, de Nquera. El premi a la millor paella cuinada per un restaurant de fora dEspanya, va ser per a Ginza Espero, de Jap. El premi a la millor paella de fora de la Comunitat Valenciana va ser per a Arrocera Belsay,

www.pixelpub.es

de Crdova; i el premi Bernat i Baldov, per a la millor paella comarcal, va ser per al Restaurant lIlla, de Cullera. En el captol de Paellers dHonor, van ser guardonats en esta edici: Evarist Miralles, guanyador del concurs Millor Cuiner dEspanya 2010; Julio Biosca, del restaurant Casa Julio, ubicat a Fontanars dels Alforins; Manuel Ferrando, president de la DO Arrs de Valncia; Gabino Sotelino, important hostaler exportador de la cuina espanyola als EUA; Manuel Moreno, restaurador dAlgesires, que posseeix un restaurant referncia en matria primera del mar; i Daniel Vidal, suec i guanyador del primer premi del Certamen de Cullera

que el portar a les Worldskills. El guard de Paeller dOr va ser atorgat al coordinador del Concurs, Jess Melero, al complir 25 anys al capdavant de la direcci gastronmica del Certamen. Lalcalde de Sueca, Salvador Campillo; lequip de govern al complet; regidors de la Corporaci; i representants de tota la societat suecana; van acudir a esta importantssima cita gastronmica. Tamb van estar presents, la delegada del Govern, Ana Botella; la secretria general dInfraestructures del Ministeri de Foment, Inmaculada Rodrguez; el secretari autonmic de Turisme, Luis Lobn; i el subdelegat del Govern, Luis Felipe Martnez.