Está en la página 1de 11

EL TREBALL DE CAMP

73

3.5

El sistema de gesti, consulta i difusi de les entrevistes de lArxiu de la Memria Oral Valenciana (AMOV)-Museu de la Paraula
Raquel Ferrero i Gandia. Diputaci de Valncia. Museu Valenci dEtnologia.

El sistema de gesti de lArxiu de la Memria Oral Valenciana (AMOV)-Museu de la Paraula s una gran base de dades que atresora al voltant de 400 relats biogrfics. Fins ac res, un genric, nombroses institucions i collectius arreu de lEstat Espanyol conserven entrevistes i arxius sonors. Ara b, el que s particular de lAMOV, i tal vegada per aix resulte interessant, s que aquestes entrevistes estan enregistrades en format digital, transcrites, indexades i disponibles per ser consultades i visionades en lnia. En aquest article explicar com est dissenyat eixe sistema i quina s la manera que tenim de treballar les entrevistes per poder gestionar eixe conjunt de vides i discursos. Perqu, qu fem en una instituci pblica quan custodiem eixa ingent quantitat de testimonis i estem obligats a difondre-la a la ciutadania? Com administrem internament, en tant que tcnics, investigadores i investigadors, tota aquesta informaci? Com afavorim la consulta daquest patrimoni a aquelles persones que estiguen interessades?... Aquestes preguntes han estat al nostre cap des del moment en qu eixrem al camp a fer la primera entrevista.

LArxiu de la Memria Oral Valenciana-Museu de la Paraula t cinc grans objectius: Recuperar, estudiar i conservar patrimoni immaterial Recollir dades sobre els processos de canvi sociocultural al Pas Valenci Impulsar el desenvolupament destudis des de les fonts orals

74

METODOLOGIA DE RECERCA ETNOLGICA

Crear un instrument dinvestigaci Agermanar iniciatives sobre memria oral

Ac mocupar fonamentalment del quart objectiu, el que fa referncia a la creaci dun instrument dinvestigaci per a la gesti, la consulta i la recerca.

3.5.1 Crear un instrument dinvestigaci: el sistema de gesti de lArxiu de la Memria Oral Valenciana Quan parlo aqu de crear un instrument dinvestigaci, no estic parlant de dissenyar o utilitzar una tcnica de recerca, sin daprofitar un recurs existent. A lAMOV pretenem transformar una font primria, les nostres entrevistes, en recurs per a la recerca dinvestigadors i investigadores de les diferents cincies socials i humanes, posant les nostres entrevistes al seu abast per a la consulta. Prviament a aix, calia establir uns protocols de treball per a cadascuna de les entrevistes i pensar una eina que permets lagermanament de tots eixos protocols i processos en una sola plataforma: el sistema de gesti de lAMOV. A hores dara tenim en funcionament a ple rendiment lrea privada del sistema, aquella en la qual treballem les persones que formem part de lAMOV i els conservadors i conservadores del Museu Valenci dEtnologia. Estem acabant de concloure lrea pblica, aquella que utilitzaran els usuaris en la consulta via Internet. En aquest apartat explicar el funcionament de lrea privada, la interna. Lrea pblica ser consultable a la tardor de 2010. Com en tota tasca dinvestigaci, una vegada acabat el treball de camp, continua la feina de flexo i arxiu. Al Museu Valenci dEtnologia volem treballar, i estem treballant, totes les comarques del Pas Valenci. A cadascuna de les nostres comarques li correspon un nombre determinat dentrevistes distribudes entre tots els pobles que formen part de la comarca.

EL TREBALL DE CAMP

75

El procs de treball de camp s ms o menys de manual: triem un tema dinvestigaci, ens capbussem en el procs bibliogrfic i de documentaci del tema i de la comarca; elaborem un disseny dinvestigaci; comencem la prospecci de camp i captem els informants; fem les entrevistes; tractem la gravaci; transcrivim, indexem i analitzem. Fins ac com a gran part dinvestigadors i investigadores. Ara b, com abordem tcnicament el tractament dels materials, de les entrevistes i els documents que generem? Linstrument que hem dissenyat se centra, sobretot, en qu fer quan ja tenim lentrevista enregistrada, com la processem i com la presentem als usuaris potencials. Esquemticament, les passes que seguim per tractar el material serien les segents: Enregistrament de lentrevista Catalogaci dels bruts Transferncia, conversi i cpia Alta en el sistema Registre Fitxes dentrevista Transcripci i assignaci codis de temps Indexaci 3.5.1.1 Lenregistrament de lentrevista Desprs dhaver-nos trobat, acabada una entrevista, amb algunes errades greus, com ara que no sescolts el so, o que la imatge estigus defectuosa, o que la persona sens hagus desenquadrat decidrem que sempre anirem dues persones a fer una entrevista; una socuparia de les qestions tcniques de la cmera, i laltra entrevistaria exclusivament. Amb lexperincia acceptrem que no s possible ajudar en la reconstrucci duna vida, estar atents i presents en lelaboraci daquest discurs i, al temps, ocupar-se duna cmera digital comprovant si sacaba o no la cinta, si continua enregistrant-se el so o si li queda o no bateria, per exem-

76

METODOLOGIA DE RECERCA ETNOLGICA

ple. s molt important prestar atenci a les qestions tcniques ja que una entrevista mal enregistrada, pel que fa a la imatge o al so, ser una entrevista que no es podr utilitzar per a la difusi, tot i que s per a la investigaci interna. 3.5.1.2 La catalogaci dels bruts Ja que les entrevistes es treballen de manera annima, totes tenen assignat un codi de classificaci que ens indica amb un cop dull tres dades de perfil importants: sexe, any i lloc de naixement. Al temps, tamb registrem amb el codi el nmero dentrevista que estem consultant, de quina srie i de quin projecte estem parlant. La srie classifica la procedncia de les entrevistes. Ens diu si formen part duna investigaci concreta feta pel Museu o en collaboraci amb alguna instituci; si han estat fetes per a alguna exposici concreta o si, daltra banda, procedeix duna donaci al Museu. Aix, un codi qualsevol podria ser: E-VL03El Palmar-H28, que llegirem de la manera segent: E. s una entrevista feta per a una exposici VL. Lexposici s sobre Vela Llatina 03. Aquesta s la tercera entrevista que es feu El Palmar. La persona entrevistada nasqu al Palmar H. s un home 28. Nascut el 1928

3.5.1.3 La transferncia i la conversi Una vegada hem enregistrat lentrevista cal treballar-la per poder donar-la dalta en el sistema. Seguim les segents passes: Transferncia: Quan tenim la cinta enregistrada, en format miniDV, transferim el contingut des de la cinta al disc dur, sense modificar el format i sense perdre gens dinformaci. El resultat final s un arxiu informtic amb la informaci resultant.

EL TREBALL DE CAMP

77

Conversi o compressi: El que fem ac s canviar el format del fitxer de vdeo resultant perqu ocupi menys i pugui transmetres fcilment a travs duna xarxa (Internet). Sutilitza un format que comprimeix la informaci i lestructura duna forma determinada.

El procs seria, doncs, capturar o transferir la cinta, i desprs convertir o comprimir el fitxer en un format streaming vlid per al servidor. Finalment, de totes les entrevistes sen fan dues cpies en DVD, una de les quals s entregada a la persona entrevistada, mentre laltra passa a formar part dels fons del Museu Valenci dEtnologia. 3.5.1.4 Alta en el sistema s en aquest punt del procs de treball quan comencem a considerar que una entrevista forma part del sistema, s a dir, en el moment en qu sinclou a la base de dades. Registre: Quan registrem una entrevista el que fem s un exercici de vinculaci dins del sistema. Una vegada donem dalta una nova entrevista, amb les seves corresponents fitxes, el sistema ens permet vincular aquest codi nou, amb el nmero de cinta que li pertoca, que s el que figurar com a nmero de registre, i que apareix preseleccionat pel propi sistema. Val a dir que, quan registrem, vinculem tot el material procedent duna entrevista. Fem coincidir el mster, ja transformat en arxiu informtic, amb el codi, amb el nmero dentrevista i amb el nmero de registre. Tot plegat acaba connectat amb les fitxes de la persona entrevista. Captacions. Fitxes entrevista: Totes les entrevistes tenen dues fitxes amb informaci sobre les mateixes. Les hem anomenat fitxa dinformant i fitxa dentrevista. La fitxa dinformant s la que cont informaci de carcter privat (com ara telfons, adrea, cognoms, persona de contacte per a la captaci, etc.) i a la qual noms tenim accs les persones que treballem al projecte.

78

METODOLOGIA DE RECERCA ETNOLGICA

Altrament, la fitxa dentrevista s la que recull totes les dades sobre eixa entrevista pel que fa a la catalogaci i registre: codi; data de lentrevista; lloc; projecte al qual pertany; idioma; estat en el qual es troba si ja sha acabat el procs de treball i s consultable o si, en canvi, noms est transcrita o indexada o solament enregistrada. La fitxa tamb agermana informaci sobre quines persones han treballat eixa entrevista, des de qui ha fet la captaci o la gravaci o la transcripci, fins a quin projecte est assignat i qui s la persona responsable. Ensems, podrem saber si la persona entrevistada ja ha rebut la cpia de la seva entrevista o si aquesta cpia encara est per fer i entregar. bviament, i molt important, ac tamb sabrem si lentrevista est disponible per a la difusi, depenent de si t acta de cessi dimatge i testimoni o no. Finalment, la fitxa dinformant tamb cont tant observacions de la captaci com notes del procs dentrevista. dhuc ens aporta informaci sobre la prpia persona entrevistada pel que fa a dades de perfil sociodemogrfic: professi, edat, lloc de naixement, etc., i dades danlisi. Les dades danlisi sn de dos tipus: un resum del contingut de lentrevista i el nombre de descriptors que cont i quins sn. Sn aquestes dades de contingut les que seran consultables des de la part pblica, o sigui, les que se serviran als usuaris. Les altres dades de catalogaci sn per treballar internament al Museu.

De totes les dades que aporten les fitxes, el sistema genera automticament estadstiques sobre el mateix que, llegides detalladament, ens permeten saber a banda dall que tenim i com ho tenim, all que no tenim i que, tal vegada, seria interessant treballar. 3.5.1.5 Transcripci i assignaci de codis de temps El sistema t habilitada tota una secci dedicada a la transcripci. Hi podem anar visionant i escoltant la persona entrevistada mentre transcrivim les seves paraules (com si treballrem en un format de Word) i, tot plegat, anar tallant per minutatge els fragments dentrevista perqu, posteriorment, puguin ser recuperats quan es facin cerques concretes.

EL TREBALL DE CAMP

79

3.5.1.6 Indexaci Igualment que per a la transcripci, el sistema tamb t tota una secci per a la indexaci. Diguem que el sistema t tres grans rees: la que fa referncia al llistat dinformants, que lhem anomenada captacions i des de la qual es donen dalta les entrevistes i selaboren les fitxes; la que treballa sobre la transcripci i, finalment, la que serveix per indexar les entrevistes. A partir dun tesaurus creat per indexar les nostres entrevistes i en constant procs de construcci, el sistema ens permet assignar automticament els descriptors que triem per a cadascun dels fragments dentrevista que ens interessi. Un cop seleccionat el fragment, i amb el tesaurus obert, noms ens cal triar el descriptor i assignar-lo. A partir dac el sistema ho enregistra per servir aquest fragment en el moment en qu es faci una cerca en la qual linclogui com a paraula desitjada. 3.5.1.7 Altres potencialitats s important, quan es tenen tantes entrevistes en un mateix lloc, poder trobar-les fcilment per qualsevol entrada que es conegui, sense haver de conixer obligatriament diferents dades duna entrevista per recuperar informaci. Aix, les entrevistes poden ser recuperades per projecte, o per comarca, o per codi, o per poblaci, o per persona que les ha treballat, o per lestat en el qual es troben, etc., o per la combinaci de diferents entrades. Aix ho podem fer en cadascun dels espais habilitats que hem explicat: captacions, transcripci, indexaci. Cal parar atenci tamb a una altra de les potencialitats del sistema: la seva reversibilitat. Que el sistema s reversible significa que mai no hi ha prdua dinformaci i que tota acci pot ser desfeta si ha hagut una errada. Tot i aquesta reversibilitat, totes les persones que utilitzem el sistema de lAMOV estem identificades i la nostra feina queda enregistrada constantment. A ms a ms, el sistema disposa duna jerarquia daccs que permet tenir entrada a tots els seus espais habilitats, o noms a accions o projectes determinats. Per exemple, un usuari del Museu pot tenir accs solament al projecte en el qual est treballant, i no als altres. O altre usuari pot accedir nicament a lespai de la transcripci, per no al de captaci o indexaci. Aquesta restricci, que es pot activar o no, respon a una doble ra. Duna banda, evi-

80

METODOLOGIA DE RECERCA ETNOLGICA

tar la prdua de feina ja feta (al llarg de la nostra experincia hem conegut uns quants casos daquests...), en aquest sentit s una mesura de precauci. I, per altra banda, fa que el sistema sigui ms gil i immediat, ja que afavoreix larribada a all que ens interessa sense passar per fases o seccions intermdies. bviament, per desenvolupar i mantenir tot aquest sistema cal una important i cara infraestructura tcnica, des de cmeres de vdeo, micrfons i auriculars, fins a potents servidors i aparells de postproducci per processar i servir els vdeos. Per, a ms, calen professionals que els facin servir, i aquesta s una tasca que des del Museu hem hagut dexternalitzar, ja que no tenim experts en tecnologia digital, ni estem capacitats per habilitar eixa informaci digitalitzada en la xarxa. Tanmateix, qualsevol decisi tecnolgica porta darrere una reflexi metodolgica en funci de les necessitats del projecte. Aix, des del Museu Valenci dEtnologia hem definit el qu i el perqu, i hem demanat suport a experts en noves tecnologies perqu ens ajudaren a definir el com. A partir daquesta collaboraci, sha creat laplicaci de codi obert Ddalo: plataforma de programari per a la gesti de patrimoni immaterial. Aquesta plataforma est desenvolupada en www.fmomo.org 3.5.2 Qestions pendents En el procs de disseny de leina de gesti sens han plantejat molts dubtes en els diferents processos de treball i encara en tenim alguns a hores dara. Tenen a veure fonamentalment amb la transcripci, la indexaci i la difusi. Vaig a compartir-los, a tall de cloenda, per deixar pals que aquest s un procs obert en constant revisi. 3.5.2.1 Transcriure Inicialment el projecte estigu vinculat a la Universitat de Valncia, la qual afavoria la collaboraci de becaris i becries que siniciaven en la realitzaci dentrevistes i en la transcripci. s per aix que, desprs de tots aquests anys, molts sn els estils de transcripci que es poden trobar al sistema, tot i haver-hi unes normes de transcripci explcites. Quan la premissa central s transcriure des de la literalitat respectant al mxim all fonolgic per damunt dall ortogrfic, hem dassumir que deixem un gran espai obert a la subjectivitat i loda de la persona que transcriu. Si, a ms a ms, altra prescripci important s transcriure de manera que hi hagi un equilibri entre aquest respecte del qual parlem i la llegibilitat, els dubtes sincrementen. En determinat moment del procs observrem que lexcs de presncia fonolgica en les transcripcions les feia sovint inintelligibles o amb greus dificultats per ser llegides amb fludesa. Al llarg dels anys hem acceptat que noms professionalitzant aquesta tasca i codificant-la acuradament, podrem eixir mnimament daquest atzucac. Estem treballant en aquesta direcci. 3.5.2.2 Indexar Aquest tamb ha estat un procs no exempt de dubtes. El moll de los del conflicte que generava la indexaci era la seva prpia existncia. Indexar relats de vida ens semblava, dentrada, una aberraci metodolgica. Per calia fer-ho si pretenem oferir les entrevistes als usuaris. Si pensem que les nostres entrevistes se centren en all viscut, s a dir, giravolten en lespai de les representacions, en lespai de les motivacions, els valors, els interessos, els conflictes, etc., indexar aquests documents no tenia sentit, ja que les entrevistes havien de ser

EL TREBALL DE CAMP

81

llegides i interpretades com un tot, un conjunt, una unitat. Indexar-les suposava una fragmentaci excessiva i descontextualitzadora. Per, al temps, algunes deixes mateixes entrevistes tamb transcorrien entorn als modes de vida. O sigui, tot i ser sociosimbliques, pel que fa a les representacions, tamb eren socioestructurals, ens parlaven de posicions i de fets. Si la primera part s difcilment indexable, la segona oferia menys resistncia. Indexar un mode de vida, per exemple, dun comerciant que descriu un procs de treball, volum de vendes, detalls topolgics, accs a la clientela, etc., suposava menys conflictes metodolgics. El problema estava en qu massa vegades deslligar la perspectiva socioestructural, la de les posicions, de la sociosimblica, la de les representacions, no s possible. A hores dara encara no tenim plenament resolt aquest problema. s per aix que hem decidit que, tot i que les entrevistes estiguin indexades, sempre es podr accedir al conjunt de lentrevista o les entrevistes que interessen als investigadors o investigadores, i no noms als talls que es recuperen amb ls dels descriptors del tesaurus. Pensem que deixar oberta aquesta possibilitat s molt important per a la qualitat en la consulta dall que oferim. 3.5.2.3 ...I difondre: la consulta Ac podem iniciar un altre espai de reflexi. Qu podran consultar les persones interessades? Quin material es podr extraure? Com se servir aquest material?... El que est difan s que solament es podran consultar aquelles entrevistes de les quals tenim autoritzaci escrita; noms aquelles que tenen adjunta una acta de cessi de testimoni i imatge. Tots els informants signen una acta de cessi, per tenim persones entrevistades que un cop acabada lentrevista han decidit que no volien que la seva imatge aparegus enlloc o que una vegada signada lautoritzaci, i passat un temps, sho han repensat i ens demanen que el seu testimoni no sigui utilitzat. Aquestes entrevistes resten automticament bloquejades al sistema. A lArxiu de la Memria Oral Valenciana-Museu de la Paraula estem a punt de deixar de ser aparador i passar a laccs obert i total, per no podem oblidar alhora que el que nosaltres custodiem s material sensible, molt sensible. Els nostres fons no estan formats per peces dindumentria, eines de treball al camp o estris domstics, nosaltres custodiem vida. I cal ser molt cauts i curosos. A hores dara encara estem elaborant els documents de sollicitud de consulta i les normes ds de lAMOV. Es podran descarregar entrevistes senceres? Es podran copiar noms fragments concrets? Quants? De text, dudio, de vdeo? Qu passa quan sens demana cpia per elaborar documentals? I per fer treballs de tesi? O exposicions? Han de tenir la mateixa consideraci i tracte les empreses privades que les institucions o els usuaris individuals? Hauria destar tot en funci de la destinaci dels materials? Amb quins criteris avaluem aix? Caldr establir una tipologia dusuaris?... Estes i moltes altres qestions encara no les tenim plenament resoltes. Per, s que estem dacord amb Robert Perks24 quan parla de superar el rol darxivers-guardians: [...] a medida que la Red se vaya convirtiendo en un archivo multimedia de la vida de la gente, tendremos que renegociar nuestros roles como archiveros y guardianes y pensar ms all de nuestros propios principios rectores de coleccin de artefactos, procedencia y diferenciacin. (2006, pg. 39).

24

Perks, R. Acceso a la Red en Gran Bretaa. A: Historia, antropologa y fuentes orales, 2006, nm 36.

82

METODOLOGIA DE RECERCA ETNOLGICA

Ja que encara estem prenent decisions sobre com fer, ofereixo aqu unes notes sobre algunes webs que contenen arxius sonors i entrevistes per compartir la diversitat dopcions que existeixen: Ahozko Historiaren Artxiboa <http://www.ahoaweb.org/> Pgina del Pas Basc on es difonen testimonis orals i audiovisuals. Tenen la informaci organitzada per colleccions i dins de cadascuna shi poden consultar fragments curts de text i dudio de diverses entrevistes, per no es poden visionar els vdeos, ni accedir a la totalitat duna transcripci o udio. VOAHA The Virtual Oral / Aural History Archive <www.csulb.edu/voaha> Tenen un catleg dentrevistes classificades per temes generals, amb una explicaci de cadascun. Una vegada triat un tema, es pot escollir una srie sobre eixe tema i sofereix una altra explicaci. Dins de la mateixa srie, podem escollir entre tots els entrevistats, i ofereixen de cadascun un resum de la seua vida i circumstncies especials. De cada persona tenen almenys una entrevista, sempre dividida en segments. Totes les entrevistes i segments tenen al comenament un resum dall que es podr escoltar. Per, si el que volem s escoltar lentrevista sencera, tamb ho podem fer. No es poden descarregar les entrevistes, per s que es poden demanar cpies completes duna entrevista. Hi ha limitacions per transcriure (un mxim de 5 fragmentes dentrevista), encara que hi ha la possibilitat de demanar-los perms per transcriuren ms. Museum of London <http://www.museumoflondon.org.uk/archive/londonsvoices/default.asp> Els drets dimatge els t el Museu, i les entrevistes o extractes no es poden reproduir sense el seu perms. Ofereixen histries de vida de ciutadans, classificades per temes. Segons els casos, podem llegir i escoltar un fragment, o llegir lentrevista sencera, per mai tenim lopci de veure tota lentrevista. Columbia University Libraries. Oral History Research Office <http://www.columbia.edu/cu/lweb/digital/collections/oral_hist/carnegie/> Tot el que contenen es pot utilitzar per a s privat, per es necessita el seu perms per a la transmissi, reproducci i presentaci pblica. Ofereixen les gravacions, transcripcions i imatges que tenen, per cal traure-ho de la biblioteca de la Universitat. s curis que la recerca es fa pels autors dels projectes i no pels temes. University of Alaska. Project Jukebox <http://jukebox.uaf.edu/> No sen pot fer un s comercial. S que es poden utilitzar referncies o cites curtes, sempre que hi haja un objectiu educatiu. En aquest cas, shan dafegir totes les dades de lextracte: entrevistat, entrevistador, data, nmero de cinta, jukebox program i direcci web. Per fer-ne cpies s necessari el seu perms per escrit. Tenen un llistat dels diferents projectes. Una vegada nhem escollit un, ens faciliten explicacions generals, fotografies, informaci sobre lequip, vdeos curts, mapes, etc.

EL TREBALL DE CAMP

83

Tal com podem comprovar, sn moltes les opcions que ens podem trobar, tant pel que fa a la informaci a la qual podem accedir i a ls que podem fer-ne, com a la manera daccedir. Existeixen moltes ms pgines que contenen arxius sonors. Ara b, el que sovint s difcil daconseguir s poder visionar, escoltar i llegir alhora una entrevista sencera, o per separat, o recuperar diversos fragments amb cerques temtiques. A lAMOV-Museu de la Paraula seguim treballant per oferir aquesta possibilitat, amb les mnimes restriccions possibles. Finalment, en aquest procs que estem portant endavant, duns fons darxiu des dun museu, i ja per concloure, no s casualitat que aquest projecte sanomene Arxiu de la Memria Oral Valenciana-Museu de la Paraula. Parlem darxiu i parlem de museu perqu, dacord amb Bartomeu Mar25, que ho explica molt encertadament,: La diferencia entre un archivo y un museo est en la visibilidad y en la capacidad de articular ideas que generen opinin y accin. Un archivo no es su contenido material, analgico o digital, sino el uso que se haga de l. Y un museo no es slo sus salas de exposicin repletas de objetos, imgenes o narraciones, sino una idea dedicada a la educacin, al cambio de los valores dominantes. El uso y las maneras de acceso a la informacin diferencian dos entidades con un objetivo muy semejante. Lo que diferencia un archivo de un museo es el uso que se hace de los objetos que contiene. Un archivo expuesto es un museo y no puede haber museo sin accin archivstica previa. El archivo precede al museo y lo sobrepasa en tanto en cuanto permite la pluralidad de interpretaciones y lecturas a travs del tiempo; el museo es caduco, pasa de moda, debe reinventarse constantemente. Aix s el que estem fent.

Mar, B. Los museos y los papeles del abuelo. El Pas. 13/03/10. Bartomeu Mar s el director del Museu dArt Contemporani de Barcelona MACBA.

25

Calificar