Está en la página 1de 16

ara.

cat DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011

Llegir em fa crixer

Els arguments per convertir els fills en nens lectors no sesgoten. La Setmana del Llibre en Catal proposa activitats per fer els llibres ms reals P. 4-6

ara

El dia ri lector per als s de 12 an 8 a ys

kids
JORDI PIZARRO

DEM

http://mestres.ara.cat

http://criatures.ara.cat

P. 12-13
Escola

P. 03
Aix fa de pare

P. 14-15
Famlia

Els ms implicats amb lescola. Pares i mares que es fan de lAMPA

Xavier Bertran, pare adoptiu, creu que els fills han encaixat a la seva vida

Qu pensen els pediatres dels pares? I els pares dels pediatres?

aracriatures
Amb la tribu

DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011 ara

La pitjor mare del mn

Anna Manso

Parcs infantils

esdaquafirmoquequeda inaugurada la nova temporadadegastarplaceta i parcs infantils! A lestiuenfujo.Nesticfins al monyo. Ja sn dotze anys de trepitjar places i el gran perjudicat daquest cansament s el petit de casa. Ja no puc ms de xuts encertats a la cara, fonts antihiginiques, sorres dubtoses, terres encatifats de burilles i merdes de gos, esgarips eixordadors i senyores llenant qualsevol deixalla a tot arreu menys a la paperera. Com deia Valmont, arribats a aquest punt, no ho puc evitar. He fet prou i de sobres i mhe convertit en una mare daquelles horribles (la pitjor, esclar) que esquiva les places i els parcs infantils. Per al meu barri s difcil, molt difcil. Visc a a Barcelona, al barri de Grcia, el barri mare de totes les places del mn. Aix que de tant en tant, com de nou deia Valmont, no ho puc evitar i pago peatge.
RESIGNADA. La pitjor mare accepta resignada que amb el nou curs haur de tornar a visitar parcs i places. GETTY IMAGES

tallar aquell mtic tobogan que acumulava electricitat esttica al cos del nen quan lliscava avall i que regalava una descrrega elctrica al primer que el tocava.
Obrir la plaa

Fa anys, quan era la primera del barri (i la ms ullerosa) a arribar a la plaa de torn, macabava discutint amb els de la neteja. Mhi discutia perqu arribaven tard i no tenien en compte que hi ha famlies que fan s del barri abans de les dotze del migdia. I tamb mhi discutia quan arribaven abans i tenien locurrncia de regar tota la zona infantil i la deixaven totalment inutilitzable. Pel que sembla, s massa esfor pensar que les zones infantils shaurien de regar al vespre. En el fons penso que eren coses que feia per no adormir-me asseguda a terra, fent veure que mirava encantada com la criatura pujava i baixava del tobogan electrificat.
Quin temps, aquell

Requisits durbanista

Cada vegada que massec en un banc incmode i observo com els nens estan a punt de trencar-se la crisma per culpa dun gronxador situat al bell mig del parc infantil, massalta el mateix pensament. Mimagino la pila de requisits per presentar-se al concurs pblic de disseny despai ludicoinfantil a laire lliure i en visualitzo una de les condicions imprescindibles: no tenir nens. I com a punt extra, odiar tot el que tingui a veure amb els menors dedat i odiar encara ms els seus pares, avis, cangurs, etc. Duna altra manera no sentn per qu hi ha el que hi ha.

Mhe convertit en una daquelles mares horribles que esquiven places i parcs infantils

A veure, anem a pams. Qui ha dissenyat la punyetera font que fa obligatria la presncia dun adult perqu qualsevol marrec deixi de tenir set? Per qu el coi de bot va ms dur que una pedra i el broc de laigua est fora de labast de tota criatura de menys de set anys? I qui decideix sistemticament que els gronxadors seran al mig del pas? Aix si hi ha gronxadors, que hi ha barris que estem castigats sense. Per el que es mereixeria un monument s la llumenera que va ins-

Ah, aquells dies de parc i plaa... Perdia nens. Moblidava les motxilles desades en un raconet perqu no empipessin. Em robaven joguines. Els nens es passaven hores i hores mirant fixament les llaminadures del quiosc fins que lamo, fart, els feia fora, o, dbil, els regalava un xiclet... Ara mhe tornat una mare expeditiva que va a la plaa una estona i prou. I que mira entendrida les mares ulleroses que esbronquen els de la neteja perqu netegen tard o reguen la plaa. Llei de vida. e Anna Manso s mare, escriptora i guionista

Criatures de foto

Envians la teva foto a: criatures@ara.cat

. LArnau i ar. DESTRENA a GEM de Mat

as, de 3 lAriadna Cas

scol anys, van a le

TOT A PUN T. L preparant-se a Laia Forcada i Culler per al seu prim er dia a lescol a.

La Laia i lOrio REIVINDICATIUS. lescola en catal. sa de shan sumat a la defen

l, dEivissa,

ara DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011

aracriatures
Aix fa de pare

El pare que et va matricular

Llus Gavald Religiosament


lmeuxiquetjafatresanysqueva a la mateixa escola per enguany scomsicomencsdedeb,perqu ha comenat primer de primria. No, no patiu, no us far ara un exercici de nostlgia daquells sobre el nen que mai ms tornar. Ms aviat em ve de gust parlar de lescola que ell tenia i que mai tornar. Parlo de lescola pre-escolar, aquella on encara no hi han servituds, obligacions ni temaris imposats. La que encara no est contaminada, la que cada dia els fa mirar el mn astorats amb tallers de descoberta, que aposta pel reciclatge, fa les matemtiques sumant i restant vaixells pirates i transforma la lletra de palenlletralligadafentservirunamquina mgica i misteriosa. Ara,per,lacosahacanviat.Inoho dic per la motxilla talla XL que hem hagut de comprar per encabir-hi tots elsllibres.Hodicperqularealitatens ha fuetejat les galtes en forma de paper, un paperet en qu sens informa queapartirdeprimeresposaadisposicidelsalumneslassignaturadereligi. S, es veu que tothom que t canalla ja ho sap aix, per ja em perdonareu, jo sc primerenc i encara no men s avenir. Al segle XXI, en unestatlaiciaconfessional,enunasocietat en qu sapleguen cada cop ms personesdeculturesicreencesdiverses resulta que lescola pblica est obligadaaoferirunahorasetmanalde religi.Ep!,inodelareligiquetutris,no,quetotssabemquelareligibonasladetotalavida,lacatlica,apostlica i romana, i que la resta som una colladinfidels.Aixs,nocalpatir.Tenimlopcidetriarunaassignaturaalternativa, creada expressament perqu els nens que facin religi puguin ferlaseva,sensemalaconscinciaper deixar els altres avorrits en un rac. Una assignatura en qu, segons sembla, els ensenyaran valors. Jo, que voleu que us digui, sc tan infidel que trobo que els valors sensenyen sobretot a casa. I un dels valors mxims que magradaria inculcar al meu fill s el de no diferenciar els alumnes segons les seves creences o les dels seus pares, el de fer-li veure que de religions nhi ha moltes i totes respectables i que cap s superior moralment a les altres. I, per qu no dir-ho, tamb magradaria que algun dia aquests valors fossin els que sensenyessin a lescola on va, sobretot si s pblica, s a dir, de tots, creients i no creients. Una escola que, de fet, paguem entre tots. Aix s, religiosament.

Xavier Bertran Noms vaig deixar sortir linstint


Xavier Bertran s actor, guionista i pare del Nael, la Znash i la Silvana, de 7, 3 i 1 any. Viu a Barcelona per medita marxar a un poble. Cmic extraordinari, sel recorda per Lo Cartany. Ara volta per Espanya amb la comdia Sexos mentre nescriu una altra que tamb ser heavy

FRANCESC ORTEU
FOTO: SCOTT CHASSEROT

ots dos sn dEtipia per no tenen cap vincle. De fet no sn ni de la mateixa zona. Adoptar s una experincia molt especial. Hi ha un temps despera, dun any i mig o dos, que vaig viure amb molta tranquillitat. Ens van trucar i ens van donar una foto. El primer contacte va ser aquella imatge, la dun nen dun any. Va ser impactant. s un moment emocionant.

em deia: ja ho veurem. No tancava la porta, per ho deixava per ms endavant.


I un dia tho planteges. El secret, crec, s tirar milles, fotre-thi de cap. Si no, sempre ests frenant les coses i el moment no acaba darribar mai. Cal ser valent, pensar que podrs amb tot. Al final descobreixes que el fill encaixa perfectament en la teva vida. Quan va sorgir la possibilitat de ladopci mhi vaig sentir a gust de seguida. I vas repetir. Lexperincia va ser fantstica i de seguida engeguem una segona adopci. I la tercera filla s biolgica, per amb una altra parella. Senten curiositat pel seu origen? S, en parlem. Els explico com va anar tot, que els vam anar a buscar lluny. El gran se sent feli quan veu la bandera dEtipia. Parlem de la manera com corren els etops. Ho porta amb orgull. Quan els temes no sn tab, no hi ha problema.

I amb la Znash, a qu jugueu? Inventem una mena de jocs molt teatrals. Fem veure que som en un restaurant. Ella fa de cambrera i em porta uns espaguetis. Per jo no els he demanat aix, li dic, i men porta uns altres, ben seriosa. Es fica de seguida en el personatge. Sn grans actors, els nens. Tenen una capacitat total dimmersi en el joc. Mencanta. La famlia ha viscut fora canvis darrerament. Les criatures els accepten molt b. En el meu cas, han viscut un canvi de parella i ho han viscut b perqu nosaltres ho hem portat duna manera fantstica. Amb la meva antiga parella ens tractem com si fssim germans, estem junts cada dia. Ben mirat, el que hem fet ha estat augmentar la famlia. Ens ajudem molt. Ens donem suport en tot. Els nens estan encantats de la vida. A ms, ella tamb acaba de ser mare duna nena. Que dius! s maco tenir la casa plena de gent.

Tot et va de conya. No et fa patir res? El futur? No tinc un patiment especial per res, ni cap neguit. S que veig que el mn no acaba de funcionar. Veig que alguna cosa important est petant i que potser es produir algun desajust entre les eines que estem donant als nens i el que ells acabaran necessitant. Per lnic que podem fer s confiar que sen surtin. Vindr el que hagi de venir i ho afrontarem dia a dia, que s la manera de fer les coses. Bona filosofia. Els nens no sn gens rancuniosos, no arrosseguen els temes. Veient-los penso que alguna cosa no acaba de funcionar en la manera que tenim de pensar els adults. Explica-mho. Doncs que sempre ens estem projectant endavant i enrere. Mai no gaudim del moment. Dem he de fer tal cosa. Ahir em va passar aix. Els nens, no. Cada dia saixequen contents i ja no recorden que potser sen van anar a dormir bramant.e

I desprs? Al cap de quinze dies ja rem al pas i all tot va anar molt rpid. Hi vam passar deu dies. Recordo que, des del primer moment, sense cap esfor, em va sortir el paper de pare. Res de teories, res de llibres. No vaig pensar mai com ho havia de fer. Senzillament, vaig deixar sortir linstint i de seguida em va funcionar. Per et va costar decidir-te. La decisi la vaig prendre als 35 i el primer arriba als 37. Quan era jove i pensava a tenir fills sempre

Llus Gavald s cantant

DIRECTOR CARLES CAPDEVILA SUBDIRECTORA ARIADNA TRILLAS EDICI AURE FARRAN

COLLABORADORS: TRINITAT GILBERT, XAVI TED, LLUS GAVALD, SLVIA SOLER, FRANCESC ORTEU, CARLOS GONZLEZ, DAVID CIRICI, MARIA

JESS COMELLAS, EVA BACH, GREGORIO LURI, XAVIER GUAL, JAUME FUNES, JAUME CELA, JULI PALOU, PALOMA ARENS I GEMMA CASTANYER

ARA
C/ DIPUTACI, 119 08015 BARCELONA TELFON: 93 202 95 95 CORREU ELECTRNIC: INFO@ARA.CAT

aracriatures
a la portada

DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011 ara

La Setmana del Llibre en Catal, que fins dem t lloc al Parc de la Ciutadella, t dos sentits. El primer s lesttic, perqu exposa la producci en la nostra llengua. El segon, el dinmic, perqu fa reals els llibres grcies a totes les activitats que organitzen

1. Una de les activitats de la Setmana del Llibre. 2.

Vull llegir, vull crixer


Pediatres i bibliotecaris llancen un programa que regala llibres i que vol fer ms amena la visita al metge
TRINITAT GILBERT

Ivet Gran amb un llibre a les mans. 3. Vctor Cascales remenant revistes. 4. Alguns dels protagonistes de la Setmana. LA SETMANA

a ha comenat lescola. Les motxilles ja shan omplert de llibres. I la Setmana del Llibre en Catal t obertes les portes al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Un dels nens que no sho perd per res del mn s Vctor Cascales, que acaba de comenar 4t de primria a lescola Tecnos de Terrassa. Des de nad ha remenat llibres a casa, fins i tot quan es banyava. Tenia contes daigua i recordo que mencantaven, diu. Ara, amb 9 anys fets, confessa que els seus preferits sn els cmics, com els de Mortadello i Filem, els Barrufets, els Astrix i els Stilton. Tamb li encanta anar a llibreries, pel simple fet de passejar-hi i mirar les novetats de la secci infantil. Per aix, la Setmana del Llibre no se la perd, perqu sap que

podr prendre nota de les novetats publicades, potser ja mho apuntar per demanar-ne a la carta dels Reis, sense oblidar que anir als contacontes organitzats. Magrada escoltar contes, diu.
A punt per als 30

Vctor Cascales, de 9 anys, ha crescut envoltat de llibres i li encanten La Setmana del Llibre daquest 2011 sha presentat com la gran ciutat de la lectura

La Setmana del Llibre es va celebrar per primera vegada el 1982, al vestbul de lestaci de Sants. Enguany shan presentat com la gran ciutat de la lectura, amb 30 casetes, que sn els expositors, i tamb amb rotondes, gores i places pbliques, on es fan els espectacles, explica el president, Albert Plach. Les criatures sn les protagonistes de gran part dels actes, que els permetran veure i tocar els protagonistes dalguns contes, pintar-los o tamb parlar amb els autors. Hi ha possibilitats per a tots els gustos. Ara b, la pre-

gunta clau s: per qu s tan important que els infants llegeixin? Dono 10 arguments de pes aplicables als infants, per tamb a les persones de qualsevol edat, explica Pep Molist, bibliotecari i autor de la srie de la vaca Plis-Plau, de Baula Edicions. 1. Els enriqueix de vocabulari. 2. Els dna una expressi oral i escrita ms bona. 3. Els potencia la capacitat crtica a travs duna bona pila de punts de vista. 4. Els millora el coneixement cultural. 5. Els permet viure ms vides. 6. Els dna eines per moures millor pel mn de la informaci. 7. Els ofereix bons moments. 8. Els porta a conixer mons imaginaris a travs de les paraules. 9. Els dna elements

per a la prpia formaci esttica. 10. Els desvetlla els sentits i les emocions.
Des de la consulta

Sn tan considerables els beneficis, que els pediatres van sumar-se de seguida a la proposta que els va fer el Collegi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya dacostar els llibres a les famlies. La pediatra Elisenda Trias nexplica un motiu essencial, ara adreat als nadons: Si les famlies els llegeixen en veu alta afavoriran el vincle que sestableix entre els dos. El projecte que ajunta pediatres i bibliotecaris de Catalunya i dAndorra s el Nascuts per Llegir (www.nascutsperllegir.org). Va nixer inspirat en un projecte dItlia, on la bibliotecria Nati Calvo el va conixer, i ha comportat que les sales despera de les consultes

ara DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011

aracriatures

01

Agenda Setmana del Llibre Dissabte, 17 de setembre


e
ESCENARI GORA 11.00 Pintam un conte! Amb la presncia de Cristina

Sard (Ed. Baula), Laura Gonzlez i Aina Cordoncillo (Tndem Edicions), Mar Cerd (Ed. Proteus), Merc Canals i Nria Homs (Grup Edeb) i Stefanie Pfeil (Takatuka) 18.30 Lhora del conte amb Gina Tarongina. Vivim del cuentu. La Galera. Taller familiar 19.30 Vols ser ajudant de lInspector Sito i Mai TincPo? Antonio Iturbe i lex Omist. Grup Edeb. Contacontes familiar e
ROTONDA DE LES BIBLIOTEQUES 11.00 Contacontes. Equip Ginjoler. Organitza El

Cep i la Nansa
12.00 Marramiau, basat en lobra de Gemma Lienas. A

crrec de Mon Mas. Espai: Biblioteques de Barcelona


13.00 Pintam un conte. A crrec de Cristina Sard (Ed.

Baula), Laura Gonzlez i Aina Cordoncillo (Tndem Edicions), Mar Cerd (Ed. Proteus), Merc Canals i Nria Homs (Grup Edeb), Stefanie Pfeil (Takatuka) 18.00 El monstre de xamp, basat en lobra de J.A. Martn Piol. A crrec de Marta Otzet. Espai: Biblioteques de Barcelona 19.30 Espectacle. Quina en traiem del pou? Marta Romera i Merc Canals e
TALLERS C 12.00 Taller. Juguem a fer parelles. Companyia Peus

02

03

Grossos. Publicacions de lAbadia de Montserrat. A partir de 5 anys 13.00 Taller. Anem daventures amb els quatre bandolers. Companyia Peus Grossos. Publicacions de lAbadia de Montserrat. A partir de 7 anys 17.00 Presentaci del llibre: La meva primera guia docells. Jos Luis Gallego. La Galera Familiar 18.00 Taller. Fem la careta de lEsquirol Poruc! Marinva Castellnou Edicions. Familiar. e
TALLERS LL 11.30 Joc. Geronimo Stilton, enviat especial Estrella

Polar i Skilstuna. Grup 62 / Estrella polar. Familiar 17.30 Espectacle. Endevina, endevinalla! Nria Clemares. Editorial Barcanova. A partir de 6 anys 19.00 Joc. Juguem amb les paraules. Nria Clemares. Editorial Barcanova. Familiar

Diumenge, 18 de setembre
e
ESCENARI GORA 11.00 Un mat amb Joaquim Carb (Premi Traject-

04

ria). Joaquim Carb. La Setmana Familiar 11.30 Espectacle. Locell meravells. Titelles Babi. Xarxa de Biblioteques. Familiar 12.30 Espectacle. El Miquel sobre lasfalt, de Joaquim Carb. Titelles Marduix. Biblioteques de Barcelona. Familiar 13.30 Espectacle. Animaci familiar. Oriol Bargall. APPEC. Familiar e
ROTONDA DE LES BIBLIOTEQUES 12.00 Espectacle. Bona nit, monstres! Nria Clema-

res. Editorial Barcanova. A partir de 2 anys 13.30 Espectacle. Piu-Piu, la primera revista en catal per a nens de 0 a 3 anys. Gina Clotet. Publicacions de lAbadia de Montserrat e
TALLERS C 11.30 Taller. Taller de la tribu de Camelot. Estrella

Polar i Skilstuna. Grup 62 / Estrella polar. Familiar e


TALLERS LL 13.00 Taller. Festa Major. Nria Clemares. Editorial

Barcanova. A partir de 4 anys

aracriatures

DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011 ara

dels pediatres siguin ms amenes grcies als llibres que els aporten les biblioteques i grcies als rtols penjats a les parets, plens dinformaci dels llibres ms adients per a cada etapa de la criatura. A ms, el primer mes, el segon i el sis, i tamb el 1r i 2n any, els pediatres i les infermeres donem als pares una carpeta amb una selecci de llibres que poden trobar a les biblioteques, diu la pediatra. s ms, Elisenda Trias assegura que ella va ms enll i acaba aconsellant sempre als pares que regalin llibres als seus fills, que mirin de tenir una casa on les criatures puguin trobar llibres fcilment: Quan els hi dic, els hi justifico amb tots els arguments que puc. Un, per exemple, que els llibres ajuden a augmentar la concentraci. Grcies a aquesta sensibilitzaci transversal de lInstitut Catal de la Salut i les Biblioteques de Catalunya, els llibres entren a ms cases, perqu els hem acostat a famlies que no hi estaven properes, que no coneixien la biblioteca de barri, explica ara Montse Roig, coordinadora de Nascuts per Llegir. Dit amb unes altres paraules: Hem buscat lectors all on passen moltes famlies, amb un nivell socioeconmic divers. Si hagus estat un projecte de biblioteques, haurem creat lectors en lentorn on ja nhi ha. A tot aix, les germanes Ruth i Maria Gran, juntament amb la seva cosina Ivet, tamb sen van aquest cap de setmana a la Setmana del Llibre. La Maria i la Ruth sn apassionades dels tallers de pintar. I dels contes de la Tea, de la collecci de Gernimo Stilton. La Ivet vol anar als contacontes i tamb buscar contes de relleus i textures, que sn els seus preferits.e

Vols un llibre solidari que ajudi les escoles de lfrica?


e Teniu llibres que fa temps que vau llegir i voldreu intercanviar-los per un de nou que us interessi? Unicef i la Fira del Llibre dOcasi Antic i Modern ho fan possible. Fins al 2 doctubre, a lestand que Unicef t entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el passeig de Grcia de Barcelona, es poden portar llibres usats, que es valoraran i que automticament es posaran a la venda, a un preu dentre un euro i cinc euros. La iniciativa fomenta la idea de reciclar o reutilitzar llibres, per, a ms, sustenta tot un altre projecte solidari, perqu Unicef destinar els diners recollits a garantir laccs a leducaci de les escoles de Mali (frica). Es dna la circumstncia que Mali t una poblaci de 13 milions de persones, un 45% de les quals sn menors de 5 anys. Unicef, per quart any consecutiu, aconsegueix que un esfor tan petit com portar un llibre llegit de casa es converteixi en una ajuda tan gran per a lfrica.
LLIBRES PER A TOTHOM. Un llibre ja llegit pot significar molt per a un nen de

lfrica. Unicef recull llibres vells amb finalitats solidries. UNICEF

Les criatures protagonitzen gran part dels actes de la Setmana del Llibre El projecte Nascuts per Llegir ha portat els llibres a les consultes peditriques

Un llibre especial en llengua de signes


e Leditorial El Cep i la Nansa presenta avui a les 11 h, a la rotonda de les biblioteques El sol fa tard. s un dels molts ttols infantils que tenen publicats (molt recomanable tamb Quin embolic csmic, de lescriptora Montse Balada) en la innovadora collecci Ginjoler. Per qu sn innovadors? Perqu sn llibres accessibles per als infants sords, perqu estan escrits en llengua de signes i perqu sempre sexpliquen en aquesta llengua de signes. Els oients tampoc no hi sn exclosos, perqu els contes tamb estan escrits en lletra lligada i, en les sessions de contacontes, tamb compten amb intrprets (Cesca Mestres, especialment) que aglutinen els dos llenguatges. La inflexi educativa es troba en el fet que un oient sortir de lactivitat havent aprs moltes paraules en llengua de signes, a ms duna can popular del canoner catal, que arribaran a cantar fins a tres vegades. I la criatura amb deficincies auditives es trobar amb una activitat exclusiva per a ella, que podr compartir amb la resta damics. La llengua de signes catalana tamb s una llengua del nostre pas i el Ginjoler li dna visibilitat a la festa de la literatura catalana, explica leditora dEl Cep i la Nansa, Cesca Mestres.

EN SIGNES. A la

ACTIVITATS. La Setmana

organitza contacontes i espectacles infantils. LA


SETMANA / JORDI CANYAMERES

Setmana tamb hi ha espai per als llibres per a nens sords. EL


CEP I LA NANSA

Dem a lAra Kids Curiositats sobre el cos hum Grans descobriments


Sabies que quan esternudem laire que expulsem surt a una velocitat de 150 quilmetres per hora?

ara

Tamb sabrs qu s la immersi lingstica i aprendrs a dir coses en molts idiomes en el reportatge sobre la llengua.

kids

ara DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011

aracriatures
Histries

Tamb va ser petit

Flors de Bach

Slvia Soler Vincent van Gogh


eria fcil recordar, ara mateix, alguns dels genis que no haurien arribat a ser-ho sense el suport incondicional duna persona prxima. Parlem daquella figura que es mant sempre a prop de lartista, en segon terme, proporcionant-li estabilitat emocional o seguretat econmica o posant ordre prctic al seu caos interior. O totes tres coses. La majoria de les vegades es tracta de la parella sentimental del creador: Leonard Woolf per a Virginia, Alice Toklas per a Gertrude Stein o Galla per a Dal. Potser ens costaria ms trobar un artista que tingus una relaci tan poderosa si aquesta relaci no s amorosa. Per aix, probablement, ha cridat tant latenci als estudiosos i admiradors de Van Gogh el paper tan rellevant que va tenir a la seva vida el seu germ Tho. Una complicitatqueesvacrearenlams tendra infncia i que va anar creixent i consolidant-se fins a la mort del genial pintor. Vincent van Gogh va nixer, per, marcat per lexistncia dun altre germ que no era Tho. Era un altre Vincent. Els seus pares, Theodorus i Anna, van tenir un primognit, Vincent Willem, que va nixermortel30demardel1852.Just un any desprs, el mateix dia, va nixer un altre nen, que va rebre els mateixos noms, Vincent Willem. Diu la llegenda que el futur pintor dEls girasols passava cada dia, per anar a escola, pel davant de la tomba del seu germ, on hi havia escrit el seu nom. s fcil pensar que aquest detall macabre va poder marcar dalguna manera la psicologia del petit Vincent. Desprs dell van nixer Elisabetha , Tho, Anna, Wilhelmina i Cornelis. Vincent ana-

Eva Bach Limperfecte s perfecte, de vegades

va a escola, per no cada dia ni amb horaris regulars. Noms li interessava dibuixar, per els professors consideraven que la seva tcnica no era bona i mai no va rebre cap elogi. Vincent, un noi de personalitat forta i carcter sovint massa difcil, no es va deixar desanimar i va mantenir intacta la seva passi pel dibuix i la pintura. Tres dels seus oncles eren marxants dart. De fet, el noi va comenar la seva carrera treballant en aquest negoci , per aviat va considerar que era un mn ple de falsedat i va deixar la feina. El seu germ petit, Tho, s que va mantenir-se tota la vida com a marxant dart i noms grcies al seu suport

Grcies al suport del seu germ Tho va aconseguir pintar les obres que ara sn admirades arreu

incondicional linestable i temperamental Vincent aconseguia pintar les obres que ara sn admirades als museus de tot el mn. Segons testimonia la correspondncia entre els dos germans, Tho va consolar Vincent en els seus nombrosos fracassos amorosos, va intercedir per ell en les contnues i sonades baralles amb el seu pare i va fer-li de representant perqu pogus vendre les seves obres i obtenir-ne alguns ingressos. Lamor incondicional de Tho no va poder esmorteir,per,elturmentqueVincent duia a dins seu. Amb noms 37 anys, el pintor es va disparar un tret que el va ferir mortalment i va morir, dos dies desprs, al seu llit. Va ser, evidentment, el seu germ, qui el va sostenir fins al darrer moment. Tho noms va viure mig any ms que Vincent. Les seves tombes, venes i bessones, sn visitades per milers de persones cada any al cementiri dAuvers-sur-Oise. e
Slvia Soler s escriptora

agi per endavant que sc amant de les coses ben fetes i que disculpo lerror per no la incompetncia, i menys quan esdev una xacra collectiva que desmereix i arruna un pas. La imperfecci a qu jo em refereixo s una altra. s la de les coses que encara estan lluny de lideal, la dall que est b per no, per no acaba de ser rod, la de no s com voldrem que fos i no depn de nosaltres que arribi a ser-ho. La realitat, el mn i les persones estem plenes de petites i grans imperfeccions, que no sempre podem canviar. El que no fem prou b; aquell amic que ens surt amb estirabots; aquell mestre que s antipedaggic; aquelles paraules que haurem dhaver dit o que ens haurem dhaver guardat; aquell acte que ha estat mal organitzat... Si ens hi obsessionem i ens dediquem a combatre-ho, tenim molts nmeros per viure permanentment insatisfets. Si considerem que limperfecte forma part de la vida i lassumim amb naturalitat, viurem ms relaxats nosaltres i els que ens envolten.

s qesti de lmits

Aquesta s una daquelles qestions en qu de la teoria a la prctica hi va un abisme. Podem subscriure el plantejament, per a lhora de la veritat som pares extremadament perfeccionistes i exigents amb els nostresfills,aquisotmetemaunmarcatgeangoixant i de qui minimitzem els encerts i magnifiquem els desencerts.Ensdesesperemquanlescosesnosajustenalsnostresesquemesoactuemcomsisacabsel mn quan els toca un mestre antipedaggic. Limperfecte t a veure amb els nostres lmits i amb lacceptaci de la realitat com s. Aprendre a conviure-hi esdev una cura dhumilitat i un signe de saviesa. Diu un escriptor dxit que no existeix res completament errat al mn. Fins i tot un rellotge aturat lencerta dos cops al dia.
Eva Bach, escriptora i pedagoga, aporta reflexions sobre la comunicaci entre pares i fills a partir duna frase que ens ajudi a educar

Nens, a la cuina!

Ada Parellada Aliments bons, aliments dolents i aliments nocius


la porta de lescola escolto les converses entre els pares. Avui, com ben sovint, es parla dels aliments dolents, poc recomanables. Hi ha un pare que en titlla un parell com a nocius per als infants. En la categoria mxima daliments demonitzats guanyen la brioixeria industrial, les llaminadures i tot el que agrupem amb el nom de fast food: hamburgueses, patates fregides i frankfurts. Com a aliments bons, els pares coincideixen a enumerar les hortalisses, les fruites, el peix i els llegums. No hi ha tant consens en el cas de la carn vermella i de la blanca. Hi ha pares que les classifiquen a la llista negra i daltres troben que no nhi ha per a tant... Els pares de nens que accepten amb alegria aliments considerats dels bons, ho expliquen a tort i a dret. Hi ha una mare que no diu res, deu ser que no gosa. Finalment explica que quan va de blit sopen croquetes precuinades i pizza. Se sent culpable i promet esmenar la seva conducta. Per definici, un aliment no pot ser mai nociu. Perqu tot el que s comestible aporta nutrients, que sn els elements que ens donen i conserven la vida. Els aliments no sn bons o dolents individualment, sin pel fet de formar part dun conjunt. En definitiva, una dieta pot ser excellent o nefasta, i mai un aliment per ell mateix. Hi ha quatre parmetres que determinen la categoria bona o dolenta dun aliment. Quantitat Segons la creena popular, les llenties sn ms saludables que les patates rosses. Ara b, si mengem una galleda de patates ens portaran a lhospital i si la mengem de llenties, tamb. Quan Fins i tot les llaminadures poden ser una bona opci si linfant realitza una activitat fsica superior a lhabitual. De fet, als esportistes delit prenen un suplement de sucre per recuperar-se rpidament de lesfor. Amb qu El men ha de ser saludable. Un tros de xocolata en acabar un pat en qu no hi han faltat els hidrats de carboni, les vitamines i les protenes s un bon final. Freqncia Un pastisset industrial a la motxilla quan van dexcursi s una bona opci, noms com a berenar ocasional. Per a cada dia, millor un entrep! Els aliments sn bons, depn de nosaltres transformar-los en nocius. e
Ada Parellada s cuinera

aracriatures
Infncia

DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011 ara

GENEROSITAT. Montse

Cruz s una de les donants del Banc de Llet. Aqu amb la seva filla Mireia, donze mesos.
MANOLO GARCA

La dida lctia
EVA CALVET

BANC DE LLET

Encara avui es troben mares de llet

e qu parlarien Pepeta Torres i Montse Cruz si es coneguessin? Podrien explicar-se que totes dues han ajudat nounats que no podien rebre llet de la mare biolgica. La Pepeta t 83 anys i la Montse en t 36. Pertanyen a poques distants i representen tamb dos conceptes de dida diferents. La Pepeta viu al Palau dAnglesola, al costat de Mollerussa. Va tenir cinc fills noms amb dotze anys de diferncia: el primer quan en tenia 19 i lltim amb 31. Va alletar-los tots i, en el cas de lAntonio, va doblar les hores de feina. Quan tenia cinc mesos, una dona del poble va morir desprs del part. La Pepeta es va oferir a donar el pit al nen, de manera que Antonio Visa, el seu fill, va tenir

un germ de llet durant un mes i mig que, ironies del dest, tamb es deia Antonio. Avui dia tots dos recorden lexperincia dhaver compartit la mateixa mare de llet. Sempre havem tingut bona relaci amb la famlia de lAntonio [Bresoli], i quan la seva mare va morir de seguida els vaig dir que els volia ajudar, diu la Pepeta. Cada tres hores anava a casa de lAntonio a donar-li el pit, i a la nit, si el nen plorava, lhi portaven a casa perqu lallets. La Pepeta explica que a la seva poca donar el pit era un fet molt habitual. Criar els fills amb biber era una excepci. De fet, estava una mica mal vist que una mare renuncis voluntriament a alletar el seu fill. Tamb cal dir que la llet artificial era molt ms cara i molta gent no se la podia permetre. Les motivacions per ser dida han estat histri-

cament molt diverses. Tal com explica lautora del blog La mama, Cira Crespo, nhi havia que servien en cases particulars de famlies adinerades, daltres eren llogades per un hospital i tamb hi havia dones, com en el cas de la Pepeta, que de manera desinteressada ajudaven un nad que havia perdut la mare. Mai no em vaig plantejar de cobrar per donar el pit a lAntonio, per recordo que tres setmanes desprs dhaver-lo deixat dalletar em van regalar sis gallines!, diu la Pepeta.
Coses que no canvien

Quan la seva mare va morir, de seguida els vaig dir que els volia ajudar, diu la Pepeta

Ho faig sobretot perqu penso que no poder alletar un fill propi ha de ser frustrant

Quilmetres enll i seixanta anys desprs, Montse Cruz, de Castellbisbal, tamb est vivint una experincia maternal una mica singular. Est alletant la seva filla donze mesos, la Mireia, i lexcedent de llet que sextreu del

MARE DE LLET. La Pepeta va ser mare de llet de

lAntonio, el fill duna amiga de la famlia que va morir en el part. FAMLIA VISA-TORRES

pit el guarda en uns potets al congelador. El destinatari daquesta llet s doble: un de conegut, la Mireia, i un altre aparentment sense rostre, el Banc de Llet Materna. Unes mares del grup de suport a la lactncia em van comentar que existia el Banc de Llet i que buscaven donants, explica la Montse. Ho faig sobretot perqu la llet materna s molt bona per als nens, i penso que no poder alletar un fill propi ha de ser angoixant i frustrant. De fet, al principi, lalletament de la Mireia tampoc no va ser senzill. Crec que aquesta experincia em va fer reflexionar i em va motivar a ajudar altres mares. El Banc de Llet Materna fa mig any que funciona i t per objectiu ajudar les mares que no poden donar el pit al seu fill. Tot i aix, la presidenta del Banc, Gemma Valeta, matisa que els casos en qu un nounat

ara DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011

aracriatures

pot rebre llet materna duna altra mare sn molt restringits: Noms en poden rebre els nens prematurs que hagin nascut abans de les 32 setmanes i que pesin menys dun quilo i mig. Sempre amb prescripci del seu neonatleg i desprs que hgim comprovat que la mare biolgica no t possibilitat dalletar el seu fill.
Condicions de donant

Per poder donar llet, cal estar alletant un nen i tenir prou llet, a banda duns hbits de vida saludables. El procs sinicia amb una entrevista mdica amb un professional del Banc de Sang i Teixits, que fa unes analtiques a laspirant. Si tot s correcte, li proporcionen un tirallet i els envasos especfics per poder-la conservar. El mateix Banc de Llet sencarrega danarlos a buscar al domicili de la donant. Hi ha dotze punts fixos de recollida a tot Catalunya. La Gemma explica que la majoria de donants ho fan per motius altruistes. Moltes han conviscut a lhospital amb mares amb problemes per alletar i per aquest motiu estan molt sensibilitzades. I com encaixen aquest fet les mares biolgiques? La responsable del servei de neonatologia de lUSP Dexeus, Roser Porta, creu que en general les receptores no tenen cap mena de recana a rebre llet duna altra mare. Hi ha un sentiment dagrament molt profund. Quan neix el seu fill i veuen que est malalt a lUCI, aquesta llet s vista com un medicament. Ms enll de les dones que acudeixen al Banc de Llet, avui encara hi ha

mares que, com la Pepeta, sofereixen a donar el pit al fill dun amic o familiar. Fa poc, una mare mexplicava que la seva germana tenia excedent de llet. Em va preguntar si podia alletar el seu nebot, explica la Roser. I afegeix que encara que no est prohibit lalletament directe no s recomanable, tot i que reconeix que hi ha dides submergides. La Mariona s la nta de la Pepeta i est alletant la seva filla, la Griselda. Va viure una experincia similar a la de la seva via, tot i que puntual. La seva cunyada, que t una filla de ledat de la Griselda, tenia problemes per donar-li el biber. Vaig intentar que lOna se magafs al pit i va funcionar. Va ser un intercanvi solidari i molt emotiu, diu. LOrganitzaci Mundial de la Salut recomana alimentar els nounats exclusivament amb llet materna fins als sis mesos. De fet, cada vegada ms mares consideren lalletament matern un element beneficis per al seu fill. A Catalunya hi ha nombroses associacions pro lactncia materna. Per a mares com la Montse, aquestes agrupacions sn les autntiques dides del segle XXI. Fan una tasca important perqu texpliquen com funciona lalletament i tajuden a entendre qu necessita el teu fill. Per a la Montse han estat un suport important, perqu sovint lentorn no afavoreix lalletament matern. Comenta amb ironia que el seu pare sempre li pregunta si ja li dna un suplement alimentari a la Mireia. I ella sempre li respon: Pare, si jo el regalo, el suplement!e

Famlies... parlem-ne

En famlia

M. Jess Comellas Gaudir de la seva visi del mn

Carlos Gonzlez

Mares 2.0 Trobada virtual de mares


e Les associacions pro alletament matern no sn lnic espai de trobada per a mares amb fills petits. La blogosfera pot ser un punt virtual de suport. Igual que Cira Crespo, Mariona Visa tamb ha volgut deixar per escrit lexperincia de ser mare. El blog Aprenent a ser mare s un dietari personal ple dancdotes de la seva maternitat. Ha estat una experincia molt teraputica. Rebo molts comentaris daltres mares amb qui comparteixo consells i coneixements. Som com una petita tribu a la xarxa.

ls perodes de temps que es poden trobar per escoltar les criatures donen moltes oportunitats per entendre les seves respostes infantils, moltes preguntes que fan o, senzillament, com actuen. Massa sovint mirem el que fan amb una interpretaci adulta i, per tant, amb impacincia o amb valoracions negatives. I, de mica en mica, els fem saber com els veiem. Per posar alguns exemples hi ha massa respostes del tipus: Quins acudits! Mira qu diu!, Per, per qu fas aix?, Don ho has tret? o Qui tho ha dit? Per qu aquesta predisposici a trobar en les respostes infantils una intencionalitat com si fossin adults? Ho fan per provocar? Ho diuen per desestabilitzar el que diem? Un primer element que cal valorar s que les criatures davui dia tenen molta informaci, els donem moltes explicacions perqu entenguin el que els demanem, les nostres intencions, els nostres sentiments i desitjos. Els donemjustificacionssobreelsmotius dels mens, els horaris i el cansament que tenim al final del dia. Possiblement per aix, desprs podem arribar a creure que com que tenen tanta informaci han dactuar com esperem o com volem que ho facin. Per no ho poden fer. Sortosament, sn criatures i necessiten entrar en el mn de mica en mica, sense impacincies, i aprendre qu sn els matisos. Anar fent un cam que s llarg i lent per entranyablement interessant si sobserva i es troba un petit moment per escoltar i mirar amb els ulls nets de judicis previs, rpids i sense sentit. s aquest un moment interessant i duna riquesa extraordinria. s el moment de la comprensi i la tendresa adultes. Ms aviat cal fer preguntes: Com s que dius aix? o Qu et fa pensar aix?, i esperar abans de fer afirmacions absurdes, perqu sha dentendre que el pensament infantil no s el de ladult ignorant, i que donar informaci, encara que es repeteixi fins al cansament, no s garantia de comprensi ni que pugui ser assumit si ledat no ho permet. Cal aprofitar totes els moments possibles per fer aquesta descoberta i no perdre loportunitat de gaudir daquest creixement, que pot passar per alt si no hi ha una mirada serena, ja que s molt rpid. Segurament es trobaran moments per recordar conjuntament el procs infantil dinterpretar el mn.

Vencent la timidesa
Quan jo era jove, els tmids rem objecte duna forta pressi social. Les llibreries es van omplir de tractats del tipus Com vncer la timidesa. Encara sen troben. Imagineu un llibre titulat Com vncer la solidaritat o Com vncer lalegria? Qui redimonis sha atorgat el dret a decidir que la timidesa s una xacra que cal vncer? e Recordo els anys de sentir-me inadequat, defectus, inferior. Fins al dia que, amb 15 anys, vaig prendre la decisi de no avergonyir-me de la meva timidesa. Sc com sc i no tenen dret a menystenir-me. No necessito canviar perqu no seria millor si fos diferent. Encara ara, quan una mare em pregunta qu pot fer per corregir la timidesa del seu fill sento una solidria indignaci. Ser tmid no es cap defecte, ni cap delicte, ni cap immoralitat. e La timidesa s noms un tret de la personalitat, tan respectable com un altre. No es pot saber si un nen de dos anys ser o no ser tmid quan sigui gran; per el que el seu fill necessita no sn tcniques per modificar la seva conducta o la seva personalitat, sin labsoluta seguretat que la seva mare lestima tal com s, tant si es tmid com si no. e Potser en els ltims temps no es parla tant de la timidesa, per no han disminut les ganes de certa part de la societat de canviar el carcter i la personalitat dels altres. Simplement hi ha ms coses que shan de canviar. Alguns professionals de leducaci, la psicologia i la salut (i molts familiars o vens) sembla que creuen que la seva finalitat a la vida s analitzar detalladament cada nen i trobar-li algun petit defecte que calgui corregir. Els silenciosos han de parlar, els moguts shan dassossegar, els tranquils shan de moure i cal fer callar els xerraires. e Com ms petit s el nen, ms gran s la pressi. Els nois grans sn qualificats amb un simple aprovat o notable; per els pares dels ms petits reben sovint informes trimestrals de diverses pgines on sanalitza si la nena juga amb tothom o noms amb un petit grup damigues, si demana amb freqncia lajuda de la mestra, si sap entretenir-se sola, si participa espontniament en les activitats de la classe, si ordena els llapis, si sap esperar el seu torn i parlar quan li toca... e Ja el filsof John Stuart Mill, al seu assaig Sobre la llibertat (1859), advertia contra la tirania social, ms temible que molts tipus dopressi poltica, ats que, encara que no complementada habitualment per cstigs tan extrems, deixa menys vies de fuita i penetra molt ms profundament en els detalls de la vida i esclavitza lnima mateixa. Carlos Gonzlez s doctor en pediatria

Per a ms informaci
www.bancsang.net/ca/ Banc de Sang i Teixits - Banc de Llet Materna. http://fentdemama.blogspot.com Blog La mama, de Cira Crespo. http://aprenentasermare.blogspot.com Blog Aprenent a ser mare, de Mariona Visa. www.grupslactancia.org/ca/federacion-portada/ Federaci Catalana de Grups de Suport a la Lactncia Materna.

Maria Jess Comellas s doctora en psicologia i pedagoga

10

aracriatures
Adolescncia

DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011 ara

A lescenari
Una escola de vida
GEMMA CASTANYER
FOTO: CLIA ATSET

El teatre ajuda els adolescents a perdre les pors, controlar els sentiments, exercitar la memria i integrar-se en un grup
obtenir el graduat escolar, raona. El teatre s leix temtic que gira al voltant de totes les matries i tallers que es tracten a laula oberta. I ho fan a partir de les pautes i la collaboraci de Trapezi Cinema, una productora despectacles nascuda a Castellterol el 2003, fruit de les inquietuds dun grup de persones vinculades a les arts escniques. El treball amb els alumnes s progressiu, explica Slvia Martin, artista, exprofessora de secundria i fundadora de Trapezi Cinema. Abans dentrar a laula em reuneixo individualment amb cada alumne. Desprs, i durant tot el primer trimestre, treballem sensibilitzaci i tcniques teatrals que potencien diversos valors: pertnyer a un grup, ser puntuals, tenir autoestima, etc. A partir daqu, i amb estricta coordinaci amb els tutors, anem explicant lobra que farem i aprofitem per tractar les assignatures, afegeix. La collaboraci entre lIES Moians i Trapezi Cinema ha aconseguit que alumnes de 3r i 4t dESO sense cap motivaci ni inters per lescola acabin demanant representar lobra de teatre quan sarriba a final de curs. Els resultats ja els observes a curt termini perqu si els tens a classe significa que no han abandonat el curs. A llarg termini se naconsegueixen molts ms: adquireixen hbits, respecten horaris i assumeixen responsabilitats, apunta la Slvia.
Una dosi dautocontrol

l Dani t 18 anys i tot just fa una setmana que ha comenat el curs a lescola deducaci especial Jeroni de Moragas (Ampans) de Santpedor, al Bages. Hi va amb ms autoestima, ms confiana, havent millorat molt lexpressi oral i amb una motxilla plena de coneixements que ha adquirit a laula oberta de lIES Moians, on lany passat va estudiar totes les assignatures a partir dun sol eix temtic: el teatre. El Dani t una minusvalidesa psquica del 33%, explica el seu pare, Toni beda. T problemes daprenentatge i no pot seguir la dinmica dun curs normal, per aix ens van proposar dintegrar-lo a laula oberta, afegeix. Amb el teatre ha fet una evoluci espectacular. No noms ha millorat la confiana i lautoestima, sin que sha sentit integrat en un grup. Sha sentit til i respectat i fins i tot, en algun moment, ha estat capa dassolir el mateix nivell daprenentatge que els seus companys, diu amb orgull. A laula oberta de lIES Moians hi van els alumnes amb necessitats educatives especials. El motiu pel qual formen part daquest particular grup s, per, una qesti menor, apunta Gemma Manuel, coordinadora de la classe. Fa sis anys que s tutora daquests alumnes i assegura que el projecte ha crescut amb ells i que ella tamb sha fet gran amb el projecte. Sn joves que no quallen en un sistema tan reglat i estructurat, i que en altres temps haurien rebutjat rebre qualsevol tipus deducaci. A laula oberta treballem en un espai i amb unes pautes diferents a partir de les quals sn capaos dassolir la maduresa necessria per

El pare del Dani explica: Amb el teatre, ha fet una evoluci espectacular

Treballem sensibilitzaci i tcniques teatrals que potencien diversos valors

Vaig aprendre a expressar-me millor, a controlar els nervis, a parlar en pblic, a tenir ms memria i a fer nous amics, diu la Jlia. T 13 anys i lany passat va fer el seu primer taller de teatre al mateix institut que el Dani, per com a activitat extraescolar. Assajaven els dijous de tres a cinc i per Sant Jordi van representar Somni duna nit destiu, de Shakespeare. A mi em va tocar fer de fada. Em van donar un paper fcil perqu era el meu primer any i mho vaig passar molt b, explica. La Jlia confia que aquest curs pugui tornar a pujar dalt dun escenari, relacionar-se amb gent daltres anys i representar un paper amb ms presncia que el de lany passat. Si hi ha prou subvencions perqu es torni a fer, segur que lapuntarem, assegura la seva mare, Laura Lpez. Com a cap destudis de lIES Moians defensa la prctica del teatre entre els adolescents perqu se senten valorats, integrats, part dun grup i aprenen a controlar el seu temperament, explica. Parlem dedats en qu els sentiments estan a flor de pell, tot est en ebullici. El teatre els obliga a decidir quan han de riure, plorar, cridar o callar, afegeix.
Esfor i recompensa

TREBALL EN GRUP. Una de les activitats amb

adolescents que organitza Trapezi Cinema. TRAPEZI Per a ms informaci


www.trapezicinema.tk Productora despectacles puntuals i tallers per a escoles. www.elspera.com Organitzen estades dedicades al teatre per a adolescents. www.escolamemory.cat Escola de teatre i musical. www.eolia.es Escola de teatre, dansa, veu, dramatrgia i direcci.

A Mnica Vives (Matar, 1980) comenar amb 13 anys a estudiar teatre musical a lescola Memory de Barcelona li va suposar descobrir la seva passi. Lescola la va fer crixer exponencialment: Em va marcar molt, no noms pel fet dintegrar-me en un mn

INTEGRACI. Dani beda t una discapacitat

psquica. A lIES Moians es va apuntar a un grup de teatre que lha ajudat a socialitzar-se.

ara DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011

aracriatures
nou com era Barcelona, sin perqu vaig entrar en contacte amb gent de la meva edat, que compartia els mateixos interessos i passions que jo. Tot era molt intens segurament perqu era adolescent, explica. Ara, amb 30 anys i 12 com a professional en espectacles musicals com Mamma mia i, actualment, Cop de Rock (Teatre Victria), la Mnica recorda amb nostlgia els anys de formaci, quan cada professor es convertia en un model a seguir i cada comentari era un al per continuar aprenent. La Mnica s un exemple de treball i actitud, afegeix Ramon Molins, professor dinterpretaci. La Mnica va adoptar lactitud correcta. No feia teatre per dedicarshi i ser famosa. Feia teatre perqu sho passava b, era la seva carrera de fons i no un objectiu a acomplir. Marc Vilavella, cap destudis de lescola Memory, defensa el mateix punt de vista: El teatre hauria de ser assignatura obligatria a linstitut apunta perqu linstrument de lactor s ell mateix, els seus sentiments, la seva actitud, el seu esfor, el respecte vers els seus companys. Ho subratlla Rosa Galindo, cofundadora de lescola Elia, on tenen alumnes des dels 2 fins als 18 anys: El teatre s un aprenentatge per a la vida. Sentrenen valors que sovint queden oblidats: treball en equip, autoconeixement i solidaritat. Cal exercitar la mirada dins un mateix, sense complexos, conclou Galindo.e

11

Lexplorador reprimit

Jaume Funes Torna la barra lliure


la columna de fa quinze dies els follets de la redacci del diari van fer de les seves. Un servidor havia escrit al titular dogmes i ells van posar drogues. Efectivament, hi ha dogmes que sn drogues, que atordeixen el pensament i que generen dependncies inexplicables. Per ni pensava escriure sobre drogues ni considero, encara, el Papa, motiu de larticle, una droga. Tanmateix, el lapsus de la redacci i diversos incidents daquests dies sobre lalcohol mhan fet pensar que avui potser podrem parlar de drogues. Al final del mes dagost, les autoritats quedaven descollocades amb laparici en algunes zones doci nocturn de la venda de chutes inhalats de chupitos dalcohol vaporitzat. El vapor dalcohol concentrat com una manera daconseguir els seus efectes de cop, com a experincia dimpacte. Les veus dalarma no es van fer esperar, per les normes reguladores no tenien previst impedir aquesta manera de relacionar-se amb lalcohol. Parallelament, en comenar el curs, alguns professionals mhan fet descobrir que la llei mnibus (aquesta que liquida multiplicitats de lleis duna patacada) tamb sha ficat amb la beguda. A la llei de drogodependncies actual hi ha un article que intenta limitar la simple promoci de lalcohol, s a dir, que evita estimular una conducta que es pretn moderar. Sintenta impedir, per exemple, ofertes de barra lliure o de 2x1. Ves, per, que a la nova racionalitzaci de ladministraci la molesta aquest article i, damagat, ho vol permetre. Per aix ha decidit suprimir del text aquesta frase: Queda prohibida la promoci feta [...] per mitj dofertes promocionals, premis, bescanvis, sortejos, concursos. Ms quotidianament i casolanament, tamb han estat dies en qu pares i mares amics abocaven a les xerrades, encara disteses, comentaris inquiets sobre ls alcohlic estiuenc dels seus adolescents, enmig de nits en blanc o de festes relativament controlades.

Negoci i maneres

Per qu fer-ne? Teatre i adolescents


e Ajuda a perdre les pors e Modula els sentiments e Integra ladolescent en un grup e Aprenen a respectar i a sentir-se respectats e Introdueix hbits, rutines i horaris e Pot servir com a eix temtic per introduir diverses assignatures e Fan nous amics i dedats diferents e Exercita la memria e Assumeixen noves responsabilitats

Suposo que a cap lector o lectora se li escapen tres dades duna realitat tossuda. La primera, que la qesti de lalcohol s fonamentalment un assumpte econmic, de negoci pur i dur. Al mateix consell de govern saproven mesures preventives, es facilita que la indstria vincola no tingui cap impediment per fer negoci i es fan meravelloses declaracions sobre escoles lliures de drogues. Tampoc crec que hi hagi ning que encara cregui que els nostres adolescents sesperen als 18 anys, com diu la llei, per comenar a beure. Finalment, per poc que observin la realitat, poden comprovar com, quan es tracta de drogues, el que bsicament va canviant sn les maneres dusar-les. No es tracta de beure sin de divertir-se bevent. No es tracta de fer botelln sin de trobar-se, ser-hi i potser beure. Desprs de ms de tres dcades de treball professional relacionat amb latenci als problemes derivats del usos de drogues, no tinc cap confiana que les autoritats facin pedagogia i difonguin un missatge sensat. Tanmateix, existeix. A la nostra societat, amb lalcohol, haurien dacceptar en primer lloc lobjectiu. Es tracta que els nostres fills i filles facin el que la majoria de nosaltres hem fet: aprendre a relacionar-se duna manera no problemtica amb la beguda. Abans, per, necessitem reconixer i explicar que lalcohol s una droga perillosa. Hem aprs a ser ms felios amb un reserva que amb un criana, a beure en bona companyia millor que en soledat. Per tamb hem aprs qu significa una ressaca i una vida centrada en la beguda. Sabem distingir entre les neurones animades i les xopades. Tota relaci amb una substncia perillosa requereix que no sigui estimulada, que la publicitat no li doni un valor que no t, que no es promocioni com si fos imprescindible en la nostra vida. Laprenentatge del control i la moderaci sn incompatibles amb la promoci. El negoci, que facilita la llei, pretn que beguin ms i ms. Leducaci, de nou simblica, pretn que aprenguin a beure. Per, digui el que digui qui governa, sn pretensions incompatibles.

Jaume Funes s psicleg, educador i periodista

12

aracriatures
Lleure/ Escola

DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011 ara

Em poso al servei de lescola


Les AMPA reivindiquen el seu paper en la comunitat educativa
XAVIER TED
FOTO: FRANCESC MELCION

l cas de Francesc Vila no s el ms habitual. Fa quinze anys que s a lAMPA i actualment ns el president a lIES Santiago Sobrequs, de Girona. Ell, a diferncia de la majoria de mares i pares que shi apunten i que no shi estan ms de tres o quatre anys, continua al peu del can i ja s el ms veter de tots. Shi va involucrar quan el seu fill gran va comenar P-3 i, tot i que el seu fill ja s a la universitat, no ho va deixar perqu les seves dues altres filles encara sn a linstitut. El Francesc explica el motiu pel qual shi va afegir: Volia ajudar, aportar el meu gra de sorra. I reconeix: Normalment la gent no hi dedica tant de temps, per jo segueixo perqu magrada i crec en els nanos. El fet que sigui professor tamb hi ajuda, per el seu motor s sobretot el comproms: Penso que sha de donar un cop de m i jo tinc ben arrelat aquest esperit de servei. Quan mira enrere no t cap dubte a lhora de valorar la seva dedicaci: El balan s positiu perqu hem avanat en molts temes tot i que encara en tenim dencallats. La participaci dels pares en el dia a dia de lescola s el que el fa sentir ms orgulls: Ja no ens veuen com una amenaa, sin com un ms, i sha fet cam. De fet, assegura que els principals problemes amb els quals shan denfrontar sn els canvis de normativa i els constants relleus a la junta de lAMPA. Ens

hem passat molts dies organitzant qu farem a la sisena hora i ara la treuen, i amb la setmana blanca passa el mateix, cada escola la fa una setmana diferent i aix fa que els pares que porten els seus fills a ms duna escola no sho puguin combinar. Pel que fa a lentrada de nous pares a lAMPA, el Francesc remarca: Ha de passar un temps perqu tots ens recolloquem, perqu al principi, per exemple, proposen coses que ja shan fet i no han funcionat. Una dificultat afegida s la implicaci dels pares: Quan els nanos sn petits els pares shi involucren ms, per quan es van fent grans passen ms. Les dades lavalen: Costa fins i tot que vinguin a lassemblea, a lltima van anar-hi set pares dels 750 alumnes que hi ha a linstitut i cinc eren de la junta de lAMPA. En aquest sentit, lexperincia li ha fet veure que a secundria costa molt ms que simpliquin i noms van a les reunions per batallar contra els mestres que no els agraden o per queixar-se duna cosa determinada.
Revolucionant lescola

En Francesc explica per qu shi va afegir: Volia ajudar, aportar el meu gra de sorra Els canvis de normativa i els constants relleus a les juntes sn els problemes de les AMPA LAMPA ha dajudar a millorar el rendiment dels alumnes, diu Noem Alonso

AL MXIM. La Noem i el Xavi shan implicat

activament en totes les activitats de lAMPA. Han creat comissions per fer front a tots els reptes.

Noem Alonso i Xavi Costas representen la nova fornada de pares agrupats en una AMPA. Ella sempre ha estat vinculada al teixit associatiu de Sant Adri de Bess i quan la seva criatura va entrar a P-3 es va sumar a lAMPA del Pompeu Fabra. No va tenir gaire temps per conixer les interioritats de lassociaci perqu tocava canvi de junta i a

finals de curs ja va ser escollida presidenta. Des daleshores fins ara han anat introduint canvis per millorar el funcionament de lescola. El meu inters principal era que hi hagus ms relaci entre els pares i lescola, i el primer any ja vam crear els delegats de classe, que sn pares que sencarreguen de recollir informaci i transmetre-la tant a la direcci com a lAMPA. En aquesta, com en moltes altres escoles, el 90% de pares sn socis de lAMPA per beneficiar-se dels descomptes en la compra de llibres de text i daltres serveis. A lhora de participar en les activitats que organitza lAMPA, per, la tasca resulta ms complicada: La crida mai satura, fem coses perqu els pares es motivin, per no s fcil. Aquests tres anys que fa que s al capdavant de lAMPA li han perms treure algunes conclusi-

ons: Els que mai shi han involucrat no ho faran i, en canvi, els que mostren una mica dinters s que shi fiquen. Es tracta que no siguin ells, els que facin la paella, sin que posin el seu gra darrs. Amb lobjectiu de promoure la motivaci, han creat diferents comissions per fer front a tots els reptes que tenen. Un dells s el dels llibres socialitzats, que es posar en marxa lany vinent i que consisteix en el reciclatge dels llibres de text. La Noem subratlla el benefici econmic i ecolgic de la iniciativa, a banda que aix els nens prenen conscincia que han de cuidar el material. Amb leliminaci de la sisena hora, lAMPA ha hagut dorganitzar un espai dacollida a la tarda perqu els nens, sota la tutela dun professional relacionat amb els mestres, facin els deures i esport: Aix quan arriben a casa ho tenen tot fet.

La xifra Ms mares que pares


e Tot i que els temps han canviat i que la implicaci dels pares per cuidar els fills va creixent, el cert s que des de la Fapac es reconeix que hi ha moltes ms mares que no pas pares a les AMPA. Imma Fuy, presidenta de lentitat, xifra en un 70% el nombre de dones i en un 30% el dhomes, per remarca que en els ltims anys hi ha ms implicaci de lhome, potser motivada perqu hi ha ms pares a latur. Sigui com sigui, Fuy tamb apunta una dada, si ms no, curiosa: Les mares sn ms pencaires i els pares ocupen ms crrecs, per regla general. En certa manera, doncs, sextrapola la realitat laboral, amb poques dones directives.

ara DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011

aracriatures

13

La setena hora

Jaume Cela & Juli Palou Cansament

om que estem cansats dhaver de tornar a explicar qu s la immersi lingstica i els bons resultats que ha obtingut la societat catalana amb la seva aplicaci, com que estem cansats daquesta gent que amaga sota conceptes grandiloqents que els importa un rave que el catal sigui una llengua viva i de cultura, comencem a entreveure una altra possibilitat: i si pensem a fer una Escuela Espaola, com tenim la daltres pasos estrangers, com ara lEscola Alemanya, lEscola Francesa o lEscola Italiana? En el currculum daquesta Escuela Espaola es podrien incloure els segents continguts: Du noms va concebre una naci important, la resta sn filles del pecat. La llengua que es parla a Bogot, Sevilla i Valladolid s la mateixa amb les seves variants corresponents; en canvi el catal que es parla a Girona, Alacant o Eivissa sn llenges diferents. Una llengua val ms si t un nombre ms elevat de parlants, per tant aprendre catal s perdre el temps. Podrien aprendre que hi ha una gent estranya que es diuen catalans i sen senten, que sencaparren a defensar la seva llengua i que actuen com a veritables forassenyats, perqu parlen per telfon en catal i sadrecen a la gent en catal, fins i tot a les criatures quan neixen, i pensen en un mn on totes les llenges mereixin el mateix respecte, perqu totes sn igual de valuoses. Aquesta Escuela Espaola podra anomenar-se: Alicia Caja de las Maravillas. Alicia per la senyora Snchez Camacho, que no t cap vergonya de dir el que diu vivint com viu a Barcelona i de qui no li hem sentit dir ni piu sobre les poltiques lingstiques que el seu partit vol imposar al Pas Valenci i a les Illes. Caja per linefable senyor de Convivncia Cvica Catalana, tres paraules que no sadiuen amb la seva actitud, i las Maravillas per all que pdicament amaga amb les mans el senyor Rivera en els cartells electorals, perqu la cosa t pebrots.
Jaume Cela s mestre i escriptor i Juli Palou s doctor en filosofia i educador La cua de Quir

Gregorio Luri
Les activitats extraescolars ara les han delegat a una empresa que gestiona els cobraments i la resta de tasques perqu lAMPA ha dajudar a millorar el rendiment dels alumnes i no assumir tasques que no li pertoquen. I s que la Noem no es cansa de repetir que lAMPA ha de ser una part ms de la comunitat educativa.
Per una escola verda

El Xavi s dun dels pocs pares que formen part del pinyol de lAMPA del Pompeu Fabra. Creu que si els homes no shi fiquen s per una qesti social i tamb pels horaris. Ell, per, t molt clar per qu shi ha posat: Volem que lescola sigui verda. Mentre no arriba aquest moment, el Xavi ha aconseguit que sutilitzin gots reciclables a totes les festes i ara ja t al cap repartir carmanyoles perqu els pares no emboliquin

els entrepans amb paper de plata: Hem de reduir residus, sn petits passos perqu els pares vegin la necessitat de portar a la prctica el respecte pel medi ambient. Unes mesures que complementa a lescola de pares que ha creat i on fan colloquis deducaci emocional o de sexualitat un cop al mes. Amb els mestres tamb fa pedagogia quan es reuneixen: Ha de ser lescola qui faci el pas per convertir-se en una escola verda i et diuen que s, per es tiren enrere perqu han de fer unes sessions fora de lhorari lectiu. Ara t pendent visitar lAjuntament per aconseguir que compleixin la promesa de fer el cam escolar.
Retallades i uni

Imma Fuy, presidenta de la Federaci dAssociacions de Pares dAlumnes (Fapac), admet que les AMPA travessen un

moment econmic difcil, per considera que les retallades faran que senforteixin, que hi hagi ms solidaritat: Ens haurem de fer forts i creixeran les AMPA, perqu quan hi ha problemes, els pares suneixen amb tota la comunitat educativa. En aquest sentit, Fuy assenyala que les AMPA han passat un moment de crisi, mirant-se el melic i que ara el gran repte s que facin xarxa per intercanviar experincies i projectes. Des de la Fapac es mostren molt crtics amb el rol que han agafat les associacions de pares dalumnes: assumir tasques de menjador, les activitats extraescolars i lacolliment matinal. No ho hem de gestionar nosaltres, aix, a nosaltres ens toca treballar per millorar el projecte educatiu, no pot ser que haguem de pagar alguns professors com passa actualment.e

Incentivar el docent

ada vegada sn ms evidents les dificultats dels governs per generar consensos educatius amplis. En lnic que es posen dacord tots els poltics s a lhora de subratllar la importncia dels mestres, per a mesura que la responsabilitat educativa es va desplaant dels gabinets ministerials a les aules es va imposant la idea dincentivar econmicament els docents per millorar els resultats escolars. La idea de premiar econmicament els docents pels bons resultats dels seus alumnes sha practicat en diferents pasos amb un xit ms que dubts, per com que a casa nostra sembla tenir ress, conv reflexionar-hi una mica. Dentrada, aquesta mesura llana una sospita sobre els docents, perqu suposa que sn millors com ms cobren. Un sou digne s necessari per viure dignament, per no fa ms viu lentusiasme docent. Estic convenut que la immensa majoria dels docents sobliden de la nmina davant dun alumne. Una altra cosa s el que en pensin davant de la caixa del supermercat. Si defensem els valors a lescola, no podem mercantilitzar el principi de leducabilitat dels nens. En segon lloc, exposa el sistema escolar al maquillatge dels resultats, com sha comprovat als Estats Units. Com ms pendents estan les decisions dels poltics danlisis quantitatives, ms exposada est la recollida de dades a la manipulaci. Sc fermament partidari de tenir sempre presents els resultats, perqu en ells sobjectiven les nostres bones intencions, per em sembla ms eficient lautoavaluaci dels docents, amb criteris objectius i estrictament professionals, que lincentivisme lligat a una avaluaci externa.

Gregorio Luri s doctor en filosofia i educador

14

aracriatures
Famlia

DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011 ara

Convivncia
T. GILBERT
FOTO: PERE TORDERA / JORDI PIZARRO

(entre pediatres i pares)


Els pediatres diuen que les famlies sn intolerants amb les malalties dels fills. Els pares troben a faltar ms disponibilitat en lespecialista
Top ten Els pares pregunten
e Aquesta llista de les preocupacions ms habituals que fan els pares a la consulta del pediatre sha elaborat a partir de lexperincia dels pediatres Margarita Pich, lvaro Daz, Laura Garcia i Carmen Monzn. e1 Febre. Els preocupa molt, i els costa entendre que s un smptoma i no una malaltia. e2 Alada. De vegades ens trobem amb pares baixets que estan angoixats perqu la seva criatura t poca alada. La nostra feina s dir-los que s possible que el fill sassembli a ells. e3 Pes. Tenen dubtes sobre excs o dficit. e4 Diarrea. s habitual en criatures petites. e5 Com es pot aconseguir una alimentaci sana i equilibrada. e6 Quan faran el canvi (sobretot quan les famlies tenen nenes). Tenen la creena que quan facin el canvi ja no creixeran ms, i per aix shi amonen. e7 s dantibitics. Hi tenen una fe cega, els en donarien sempre, malgrat que ara ens trobem amb un corrent que no en vol donar. e8 Hbits de dormir, educar, renyar. Les preguntes de comportament faig que les solucionin ells mateixos. Els faig fer una reflexi en veu alta davant meu perqu hi trobin la soluci. e9 Vacunacions. Avantatges i desavantatges. e10 Efectes secundaris de medecines que cal receptar als infants en determinats casos.

stan obligats a entendres. Nhan de parlar. Perqu enmig hi ha la criatura. No sn un matrimoni, per els primers mesos de linfant es veuran tant com amb la sogra. La relaci va de pares i mares amb pediatres, i comena quan linfant fa els 15 dies del Big Bang, del naixement. Desprs continua amb el primer mes, el segon, el tercer i, si tot va b, fins als 6 mesos no es retroben. Desprs la relaci es pot espaiar fins a lany, per la teoria queda en paper mullat amb el primer esternut, moc, tos. En aquest pas hi ha molta dependncia dels pediatres. Ens arriben pares a la consulta que no saben ni com els han de posar el termmetre, ni com han de bullir els xumets, diu la pediatra Margarita Pich, de la Clnica Teknon de Barcelona. Ella mateix argumenta per qu s aix: Sha perdut la transmissi de coneixements de pares a fills sobre la cura dels nadons. I per aix nhi ha molts que quan agafen un nad als braos s com si senfrontessin a un examen per al qual no han estudiat gens ni mica. La mateixa pediatra tamb safanya a dir que tamb hi ha pares molt llestos, que ho agafen tot de seguida, que han tingut germans petits i estan ms acostumats a estar amb canalla, per, en general, no s aix. Per aix la Margarita t preparats fulls informatius sobre com fer un pur de verdura o de fruita. Els hi dono per escrit perqu no se noblidin i, fins i tot, els dic que ho facin tot al dia, que sigui natural, per llavors em pregunten: I no puc fer sis purs de verdures de cop i congelarlos? La pediatra els respondr que ho poden fer sempre que es congeli el

PROPERA. La pediatra Laura Garcia facilita el seu

telfon als pares per resoldrels consultes i dubtes.

En aquest pas hi ha molta dependncia dels pediatres, afirma la Dra. Margarita Pich La clau per fer que la relaci entre famlies i pediatres funcioni s la confiana

menjar quan estigui fred, i que es descongeli a la nevera, a poc a poc, i sense fer servir el microones. Sembla un curs de cuina, i no, som a la consulta del pediatre, encara.
Telfon mbil

Ara parlen els pares. La primera queixa, s, queixa, s que els pediatres no els donen el telfon mbil. Molt sovint amb una trucada podrien resoldre urgncies imprevistes, i aix sevitarien omplir les urgncies dels hospitals. Jo s que els dono el telfon respon la pediatra Margarita Pich, per els aviso que no em truquin per ximpleries, ni tampoc a les nits ni els caps de setmana. En canvi, el pediatre lvaro Daz, vocal de relacions pbliques de la Societat Catalana de Pediatria i cap del Servei de lHospital de Nens de Barcelona, no el dna. Per als pediatres s feixuc donar el nostre nmero de mbil a les famlies i poder conciliar la nostra vida privada amb la laboral. Ara b, el pediatre matisa la seva reflexi: Com que estic vinculat a un hospital, s que em truquen per consultar-me assumptes, per no em truca directament el pacient. De fet, Joan Ribas, pare de dos infants de 4 anys i 16 mesos, assegura que un dels motius pels

quals els agrada la seva pediatra, Laura Garcia, s el fet que els dna el mbil: I ens ha respost fins i tot en caps de setmana. En Joan tamb en valora el carcter i el fet que els respongui totes les preguntes que li fan. La pediatra Laura Garcia, del CAP Roger de Flor de Barcelona, posa altres temes damunt de la taula. Els pares sn intolerants amb les malalties dels fills. Per a ells, que el fill estigui malalt s un entrebanc que volen solucionar de la manera ms rpida possible. I el problema s que sovint la soluci ms senzilla s que la criatura descansi, perqu la malaltia faci el seu curs en una setmana. Per aix Laura Garcia s molt contundent quan els pares li fan aquesta pregunta: Quan linfant deixi de tenir febre ja el podem portar a la llar dinfants? Doncs la resposta s que no. Un no ben clar perqu potser no t febre per pot estar feble i, per tant, val ms que sassegurin que es troba perfectament b abans de tornar-lo a portar a lescola.

s evident que tant Laura Garcia com molts pediatres entenen perfectament qu els passa, als pares. Si els pares tenen feina, quedar-se a casa s un embolic, un cataclisme, per aix ens transmeten langoixa i ens pressionen perqu curem la criatura tan aviat com puguem, diu el pediatre lvaro Daz. En aquest punt, Laura Garcia puntualitza que reben a la consulta molts pares amb sentiment de culpabilitat i tamb sensaci de no ser un bon pare o una bona mare, perqu passen poc temps amb els fills, i quan sn amb ells voldrien que fos un temps ideal i, per molts motius, no ho s. Tamb es troben casos en qu, per no barallar-se amb els fills les poquetes hores que els veuen al dia, no els marquen lmits, els deixen fer de tot i les criatures en treuen un rdit important. I el cas s que als nens que no tenen lmits marcats els clissem a la primera: tan bon punt entren a la consulta ho toquen tot i els pares no els diuen res. I afegeix:

ara DISSABTE, 17 DE SETEMBRE DEL 2011

aracriatures

15

Separats amb nens, uniu-vos!


SUPORT. Joan Ribas t dos fills, de 4 anys i 16 mesos, i est molt satisfet de la relaci que ha establert amb la seva pediatra, Laura Garcia.

David Cirici El Banc Popular s del Rajoy?

a meva filla veu un anunci dun banc al diari i em pregunta si el Banc Popular s del Rajoy, i se mescapa el riure mentre el meu fill em pregunta si per calcular els entrepans de pernil que es poden fer amb quatre barres i 350 grams de pernil, tenint en compte que de cada barra en surten tres entrepans i que cada entrep necessita 50 grams de pernil, ha de comenar pel pernil o per les barres. Estic temptat de contestar que una mica del Rajoy s que ho deu ser, el banc, i, al nen, que amb quatre barres el que es pot fer s una bandera catalana, per no: mhi dedico una estona i miro daclarir-los els seus grans interrogants vitals. Immediatament arribo a la conclusi que, quan vius en parella, et pots permetre respostes daquesta mena, que tamb eduquen perqu donen una visi diferent de les coses, provoquen nous interrogants i relativitzen la seriositat de tot plegat. La teva parella pot assumir la part formal de la resposta, i tu la visi inslita, humorstica o simplement absurda, que tamb s important. O al revs. Per em fa lefecte que la majoria de separats que mirem de mantenir una bona entesa de cara a leducaci dels nens ens tornem ms seriosos, ms formals, ms endreats i tantes altres coses que potser no rem quan vivem junts. Si aix s bo o no, no en tinc ni idea. La vida de separat no et permet ser complementari. Passes a ser fonamental. Abans potser ella preparava la bossa amb els mitjons, la camisa i els pantalons dentrenament, les botes, les plantilles, les xancletes per a la dutxa, el sab i la tovallola, i tu noms els portaves a lentrenament. Ara prepares la bossa i lentrep i els portes a lentrenament. I els reculls. I pel cam vas contestant per qu els astronautes van amb escafandre, com s que si laire calent pesa menys que el fred a les muntanyes fa ms fred que arran de mar o per a qu serveix la hac. Ja nhe parlat altres vegades: intueixo que la clau de la qesti consisteix, malgrat els canvis profunds que molts de nosaltres hem de fer per evitar que tot plegat sigui un caos, i que a la bossa dentrenament hi hagi les partitures i la tovallola molla del dia abans, a mantenir tant com es pugui una manera de fer i una manera de ser. Jo no em vull tornar avorrit, formal, conservador i gaireb de dretes per culpa de la separaci. I segur que els nens hi surten guanyant.
David Cirici s escriptor

Fins quan es va al pediatre?


e Un dels dubtes que es plantegen molts pares s fins a quina edat el metge del seu fill ha de ser un pediatre. La resposta s clara: fins que faci els 15 anys. A partir daquesta edat, els pediatres deriven el noi al metge de capalera o al metge de famlia. Pel que fa als medicaments, a partir dels 50 quilos ja en poden prendre dadults i no dinfantils, diu Carmen Monzn, presidenta de la secci datenci primria de la Societat Catalana de Pediatria. e La pediatria desenvolupa la seva base cientfica a partir del segle XIX, especialment a Frana i Alemanya, i es creen els primers hospitals infantils moderns a Europa i Amrica del Nord. Va ser en aquell moment quan la pediatria es va convertir en una especialitat mdica amb entitat prpia.

Sc jo qui he danar dient al nen o a la nena no toquis aix, no toquis all. Per tot plegat, la pediatra assegura que els hi diu tantes vegades com faci falta: Posar lmits s esgotador, i potser teniu la sensaci que no fan efecte, per a la llarga en veureu el resultat.
La clau: confiana

Carmen Monzn, presidenta de la secci datenci primria de la Societat Catalana de Pediatria, revela quina s la clau perqu la relaci entre famlies i pediatres funcioni: la confiana. Jo no sc com el Dr. House, que diu que el pacient sempre menteix, jo no ho dic, per madono que els pares no em diuen tota la veritat, que mexpliquen el que saben que vull sentir. Per aix em diuen que donen verdures als fills mentre que no els en donen, o que mengen fruita i, en canvi, no ho fan. Jo els enganxo. Hi ha una excepci daquesta relaci de poca confiana, que s quan la criatura est malalta. Llavors s que ens ho expliquen tot,

per en les revisions no s aix. Els pediatres lvaro Daz i Laura Garcia fiquen cullerada en aquest debat i coincideixen a dir que internet ha fet molt mal. Segons els pediatres, els pares tenen excs dinformaci, perqu la xarxa els en facilita, per no tenen intuci, no sadonen que qui els dna informaci real s el seu propi fill, diu Laura Garcia. De manera que quan una famlia demana a la Laura per un llibre que expliqui com estimular el seu fill, els diu: Agafa el teu fill i mira-tel, coneixlo i llavors sabrs qu necessita exactament. Per la seva banda, el Dr. Daz explica que sha arribat a trobar amb famlies que li han dit: Pot donar lhormona del creixement al meu fill?, s que sest quedant baixet i hem trobat en pgines web que es pot fer. Llavors el pediatre els respon que a internet hi ha molta informaci, per que sha de saber filtrar. Lnica pgina web que jo els recomano s la del mateix Hospital de Nens, assegura.e

PUBLICITAT A L

Horari comercial: podeu telefonar de 9 h a 19 h al

93 202 95 95

Fora daquest horari i els caps de setmana, envieu un correu electrnic a:

paper@ara.cat