COL·LECCIÓ DOCUMENTAL

Normes de transcripció

1. Les abreviatures s’han desenrotllat.

2. Excepte pel que fa a les normes ací explicades, els documents s’han transcrit sense
introduir correccions de les errades o variacions originals, tot assenyalant amb el signe
(sic) aquelles més destacades.
3. Els signes d’ortografia i de puntuació, així com també les majúscules, s’han regularitzat
d’acord amb els usos actuals.
4. En els textos en llatí s’ha regularitzat l’ús de la u i de la v, així com el de la i i la j, i
s’ha eliminat la repetició de consonants a començament de paraula. En allò referent a c i t
davant i, s’ha optat per emprar la c.
5. En els textos en valencià s’ha regularitzat l’ús de la u i de la v, així com el de la i i la j,
i s’ha eliminat la repetició de consonants a començament de paraula.
6. Els signes testimonials o notarials s’han representat entre parèntesi: (signe).
7. Els canvis de foli o de línia s’han assenyalat entre dos barres rectes: |f.|, |l.|.
8. Els interlineats s’han assenyalat amb dos barres inclinades: / /.
9. Les paraules, lletres o numerals que hem restituït a partir del context apareixen entre
claudàtors: [ ].
10. Les paraules, lletres o numerals que són il·legibles, per llacunes o ratlladures als
documents, apareixen amb punts suspensius entre claudàtors: [...]. Cada fragment de tres
punts tracta de representar aproximadament una paraula.
11. Les paraules, lletres o numerals que hem considerat dubtosos per dificultats en la seua
lectura apareixen amb interrogant i entre claudàtors: [ ?].

149
150
COLECCIÓN DOCUMENTAL

Normas de transcripción

1. Las abreviaturas se han desarrollado.

2. Excepto por lo que hace a las normas aquí explicadas, los documentos se han transcrito
sin introducir correcciones de los errores o variaciones originales, señalando con el signo
(sic) aquellas más destacadas.
3. Los signos de ortografía y de puntuación, así como también las mayúsculas, se han
regularizado de acuerdo con los usos actuales.
4. En los textos en latín se ha regularizado el uso de la u y de la v, así como el de la i y la
j, y se ha eliminado la repetición de consonantes a inicio de palabra. En lo referente a c y
t ante i, se ha optado por emplear la c .
5. En los textos en valenciano se ha regularizado el uso de la u y de la v, así como el de la
i y la j, y se ha eliminado la repetición de consonantes a inicio de palabra.
6. Los signos testimoniales o notariales se han representado entre paréntesis: (signo).
7. Los cambios de folio o de línea se han señalado entre dos barras rectas: |f.|, |l.|.
8. Los interlineados se han señalado con dos barras inclinadas: / /.
9. Las palabras, letras o numerales que hemos restituido a partir del contexto aparecen
entre corchetes: [ ].
10. Las palabras, letras o numerales que son ilegibles, por lagunas o tachaduras en los
documentos, aparecen con puntos suspensivos entre corchetes: [...]. Cada fragmento de
tres puntos trata de representar aproximadamente una palabra.
11. Las palabras, letras o numerales que hemos considerado dudosos por dificultades en
su lectura aparecen con interrogante y entre corchetes: [ ?].

151
152
DOCUMENT 1

153
 REGESTA
1258, agost, 13. Barcelona 1258, agosto, 13. Barcelona

Jaume I, rei de la Corona d’Aragó, dóna a Arnau de Romaní,
com a heretat franca i lliure, el domini, els drets, les rendes
i eixides de Beniparrell, alqueria de València, i dels seus
tèrmens, de manera que els tinga perpètuament o els puga
alienar a qui vulga, excepte a l’Església. Amb tot, si les
rendes i eixides de l’alqueria valen més de 100 sous en un
any la concessió queda anul·lada i la propietat ha de revertir
al rei.
Jaime I, rey de la Corona de Aragón, da a Arnau de Romaní,
como heredad franca y libre, el dominio, los derechos, las
rentas y salidas de Beniparrell, alquería de Valencia, y de
sus términos, de forma que los tenga perpetuamente o los
pueda alienar a quien quiera, excepto a la Iglesia. Con
todo, si las rentas y salidas de la alquería valen más de 100
sueldos por año la concesión queda anulada y la propiedad
debe revertir al rey.

ACA, C, reg. 9, f. 60v1 ACA, C, reg. 9, f. 60v1

1
Editat per: R. I. Burns, Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia, Princeton,
1991, vol. II, doc. 198. Traducció al valencià: «Sàpien tots que nós Jaume etcètera per nós
i els nostres donem i concedim per heretat pròpia, franca i lliure a vós, Arnau de Romaní,
i els vostres perpètuament tot el domini i tots els nostres drets, rendes i eixides que tenim i
puguem o devem haver, de qualsevol manera o per qualsevol raó a Beniparrell, alqueria de
València, i als seus tèrmens i pertinences, de forma que vós i els vostres hi tingueu, posseïu
i espleteu perpètuament el domini de l’esmentada alqueria i tots els nostres drets, rendes i
eixides, bo i podent vendre’ls, pignorar-los, donar-los, alienar-los i fer perpètuament el que
vulgueu segons la vostra voluntat i la dels vostres, excepte a clergues i persones religioses.
Altrament, vos fem esta donació i concessió amb esta condició: que si les nostres rendes i
eixides d’eixa alqueria ens valen ara més de 100 sous reials en l’any esmentat, la donació i
concessió siga nul·la de valor, de manera que revertisca lliurement al nostre domini i pro-
pietat. Donat a Barcelona, els idus d’agost de l’any del Senyor 1258».
1
Editado por: R. I. Burns, Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia, Princeton,
1991, vol. II, doc. 198. Traducción al castellano: «Sepan todos que Nos Jaime etcétera, por
Nos y los nuestros damos y concedemos por heredad propia, franca y libre a Vos, Arnau de
Romaní, y a los vuestros perpetuamente todo el dominio y todos nuestros derechos, rentas
y salidas que tenemos y podemos o debemos haber, de cualquier manera o por cualquier
razón, en Beniparrell, alquería de Valencia, y en sus términos y pertenencias, de forma que
Vos y los vuestros tengáis, poseáis y explotéis perpetuamente el dominio de la menciona-
da alquería y todos nuestros derechos, rentas y salidas, pudiendo venderlos, pignorarlos,
darlos, alienarlos y hacer perpetuamente lo que queráis según vuestra voluntad y la de los
vuestros, excepto a clérigos y personas religiosas. Por otra parte, os hacemos esta donación
y concesión con esta condición: que si nuestras rentas y salidas de esa alquería nos valen
ahora más de 100 sueldos reales en el año mencionado, la donación y concesión sea nula de
valor, de forma que revierta libremente a nuestro dominio y propiedad. Dado en Barcelona,
idus de agosto, año del Señor 1258».

TRANSCRIPCIÓ

/Noverint universi/ quod nos Iacobus et cetera per nos et nostros damus et concedimus per hereditatem propriam,
francham et liberam vobis, Arnaldo de Romanino, et vestris imperpetuum totum dominium et omnia iura nostra, redditus et
exitus que nos habemus et habere possumus vel debemus, quolibet modo vel quolibet racione in Beniperrel (sic), alcheria
Valencie, et terminis et pertinenciis suis, ita quod dominium predicte alcherie et omnia iura nostra, redditus et exitus eiusdem
habeatis, teneatis, possideatis et expletetis vos et vestri imperpetuum ad vendendum, impignorandum, dandum, alienandum et
ad omnes vestras et vestrorum voluntates cuicumque volueritis perpetuo faciendas, exceptis clericis et personis religiosis.
Hanc autem donacionem et concessionem vobis facimus sub hac condicione: quod si redditus et exitus nostri ipsius
alcherie valent nunc nobis ultra centum solidos regalium in anno predicto, donacio et concessio nullius sit valoris, immo in
dominium nostrum et proprietatem libere revertatur.
Datum Barchinone, idus augusti, anno Domini Mº CCº Lº octavo.

154
DOCUMENT 2

155
 REGESTA

1263, agost, 25. Barcelona 1263, agosto, 25. Barcelona

Jaume I, rei de la Corona d’Aragó, confirma la sentència
donada per Lope d’Aitzorroz, antic justícia de València, en
la causa lliurada entre Domingo d’Estada, per un costat,
i, per un altre, els pobladors d’Albal, representats pel seu
batle, Guillem de Subirats, i per Romeu Amat, Berenguer
Amat i Bernat Badell, i també els pobladors de Catarroja,
representats pel seu batle, Aznar Pérez de Pina, i per Pero
Peregrín d’Atrossillo, Pere de Ripoll, Martí Guasch i Adam de
Castellnos. El plet fou originat per l’aigua amb què Domingo
d’Estada volia regar l’heretat que posseïa a l’alqueria de
Beniparrell. La sentència condemnà els pobladors d’Albal
i Catarroja.
Jaime I, rey de la Corona de Aragón, confirma la sentencia
dada por Lope de Aitzorroz, antiguo justicia de Valencia, en
la causa librada entre Domingo de Estada, por un lado, y,
por otro, los pobladores de Albal, representados por su baile,
Guillem de Subirats, y por Romeu Amat, Berenguer Amat
y Bernat Badell, y también los pobladores de Catarroja,
representados por su baile, Aznar Pérez de Pina, y por Pero
Peregrín de Atrosillo, Pere de Ripoll, Martí Guasch y Adam
de Castellnos. El pleito estuvo originado por el agua con
que Domingo de Estada quería regar la heredad que poseía
en la alquería de Beniparrell. La sentencia condenó a los
pobladores de Albal y Catarroja.

ACA, C, reg. 12, f. 107r2 ACA, C, reg. 12, f. 107r2

2
Editat per: R. I. Burns, Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia, Princeton,
1991, vol. II, doc. 489. Burns hi fa observacions sobre el cognom «Açcoricho» o «Çori-
cho», que sembla ser que va prendre la forma valencianitzada «Sorigó», un cognom que
encara perdura a les nostres terres i que, segons Martínez Ferrando i Burns, prové de la
muntanya guipuscoana anomenada «Aitzorrotz». Per una altra banda, Burns apunta que el
cognom «Badell» també podria ser «Batel» o «Batle», però de ben segur correspon a la pri-
mera forma, ja que a la carta de poblament d’Albal de 1244 apareixen diversos membres de
la mateixa família, els «Vedell»: M. V. Febrer i J. E. Hernández Sanchis, «La Carta Puebla
de Albal», Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, 3 (1984), p. 129-132.
2
Editado por: R. I. Burns, Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia, Princeton,
1991, vol. II, doc. 489. Burns realiza observaciones sobre el apellido «Açcoricho» o «Ço-
richo», que, al parecer, tomó la forma valencianizada «Sorigó», un apellido que todavía
perdura en nuestras tierras; proviene de la montaña guipuzcoana de «Aitzorrotz». Por otra
parte, el mismo autor apunta que el apellido «Badell» también podría ser «Batel» o «Bat-
le», pero podemos afirmar con seguridad que corresponde a la primera forma, ya que en
la carta puebla de Albal de 1244 aparecen varios miembros de la misma familia «Vedell»:
M. V. Febrer y J. E. Hernández Sanchis, «La Carta Puebla de Albal», Annals de l’Institut
d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, 3 (1984), pp. 129-132.

TRANSCRIPCIÓ
Per nos et nostros lau[damus], concedimus [et confirmamus?] sentenciam latam per Lupum de Açcoricho, nunc iusticiam
Valencie, in causa que vertebatur inter Dominicum de Stada, ag[entem] ex una parte, et Guillelmum de Subiratç, baiulum de
Alval (sic), Romeum Amat, Berenguer Amat, Bernat Batel, pro se et hominibus populatoribus de Albal, et Açnarium Petri
de Pina, baiulum de Cataroja, Petrum Peregrino de Atrossillo, Petrum de Ripol, Martinum Guaschi et Adam de Castelnoç,
habitatores et populatores de Catoroja (sic), ex parte altera deffendentes, super facto aque de qua dictus Dominicus de Stada
volebat rigare hereditatem suam quam habet in alqueriam que vocatur Vinaparrel (sic), in qua quidem sentencia fuerunt
condempnati homines et populatores predicti de Alvas (sic) et de Cartarroja (sic), prout hec omnia in sentencia predicta melius
et plenius continetur.
Datum Barchinone, VIIIº kalendas septembris, anno Domini Mº CCº LXº tercio.

156
DOCUMENT 3

157
 REGESTA
1268, maig, 1. València
Jaume I, rei de la Corona d’Aragó, pels molts servicis
prestats, dóna perpètuament a Arnau de Romaní, com a
heretat franca i lliure, l’alqueria de Beniparrell, amb els
seus tèrmens, hòmens i dones, cristians i musulmans, amb les
seues rendes, eixides i exaccions reials fins llavors existents,
i amb el ple domini i tots els altres drets reials. L’alqueria ja
havia estat donada anteriorment a Arnau de Romaní amb la
condició que les rendes no superaren els 100 sous anuals; la
clàusula desapareix en esta nova carta de donació.3
ACA, C, reg. 15, f. 98v-99r4
3
Cf. «Col·lecció documental», doc. 1 (13.VIII.1258).
4
Editat per: R. I. Burns, Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia, Princeton,
2001, vol. III, doc. 829. Traducció al valencià: «Sàpien tots que, com nós Jaume etcètera
donàrem i concedírem perpètuament per heretat pròpia, franca i lliure a vós, Arnau de Ro-
maní, i als vostres tot el domini i tots els nostres drets, rendes i eixides que tenim i puguem
o devem haver a Beniparrell, alqueria de València, i als seus tèrmens, de forma que si les
dites rendes valgueren en un any més de 100 sous l’esmentada donació seria de nul valor,
segons que açò és contingut plenament en la carta de donació que hi teniu de nós. Per
això, pels molts i grats servicis que ens féreu, per nós i els nostres, amb esta carta donem i
concedim perpètuament a vós, Arnau de Romaní, i els vostres, com a heretat pròpia, franca
i lliure, tota l’alqueria esmentada de Beniparrell, amb tots els seus tèrmens i pertinences,
i amb tots els hòmens i dones, cristians i sarraïns, que hi habiten o habitaran, i amb les
rendes, eixides i produccions, i peites o quèsties, cenes, exèrcits i cavalcades o les seues
redempcions, i qualssevol altres exaccions o demandes reials, i el ple domini i tots els altres
drets nostres que hi percebem i devem tindre, percebre o haver per qualsevol raó o causa,
i també amb totes i cadascuna de les coses que en els seus hòmens o habitadors i els seus
tèrmens i pertinences s’esperen o es puguen esperar i es deguen per qualsevol raó, manera
o causa a l’esmentada alqueria i a nós. I així volem i concedim que vós i els vostres o qui
vulgueu, hagueu, tingueu, posseïu i espleteu l’esmentada alqueria, amb els seus tèrmens i
pertinences i amb totes i cadascuna de les coses esmentades, i tot allò altre que nós hi tenim
de qualsevol manera i puguem o devem haver, bo i podent vendre-ho, pignorar-ho i alienar-
ho, i fer perpètuament el que vulgueu segons la vostra voluntat i la dels vostres, excepte a
clergues i persones religioses, sense cap retenció –que no hi fem de cap manera–, i segons
es pot dir, escriure i entendre millor i de forma més plena al vostre –i dels vostres– bo i
sincer enteniment. Manant, etcètera. Donat a València, en les calendas de maig de l’any del
Senyor 1268».
158
1268, mayo, 1. Valencia
Jaime I, rey de la Corona de Aragón, por los muchos
servicios prestados, da perpetuamente a Arnau de Romaní,
como heredad franca y libre, la alquería de Beniparrell, con
sus términos, hombres y mujeres, cristianos y musulmanes,
con sus rentas, salidas y exacciones reales hasta entonces
existentes, y con el pleno dominio y todos los demás derechos
reales. La alquería ya había sido dada anteriormente a Arnau
de Romaní con la condición de que las rentas no superaran
los 100 sueldos anuales; dicha cláusula desaparece en esta
nueva carta de donación.3
ACA, C, reg. 15, f. 98v-99r4
3
Cf. «Colección documental», doc. 1 (13.VIII.1258).
4
Editado por: R. I. Burns, Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia, Princeton,
2001, vol. III, doc. 829. Traducción al castellano: «Sepan todos que, como Nos Jaime et-
cétera, dimos y concedimos perpetuamente por heredad propia, franca y libre a Vos, Arnau
de Romaní, y a los vuestros todo el dominio y todos nuestros derechos, rentas y salidas que
tenemos y podemos o debemos haber en Beniparrell, alquería de Valencia, y en sus térmi-
nos, de forma que si las dichas rentas valieran en un año más de 100 sueldos la mencionada
donación sería de nulo valor, según es contenido plenamente en la carta de donación que
tenéis de Nos. Por ello, por los muchos y gratos servicios que nos hicisteis, por Nos y los
nuestros, con esta carta damos y concedemos perpetuamente a Vos, Arnau de Romaní, y lo
vuestros, como heredad propia, franca y libre, toda la alquería mencionada de Beniparrell,
con todos sus términos y pertenencias, y con todos los hombres y mujeres, cristianos y
sarracenos, que allí habitan o habitarán, y con las rentas, salidas y producciones, y pechas
o questias, cenas, ejércitos y cabalgadas o sus redenciones, y cualquier otra exacción o
demanda real, y el pleno dominio y todos los otros derechos nuestros que percibimos y
debemos tener, percibir o haber por cualquier razón o causa, y también con todas y cada una
de las cosas que en sus hombres o habitadores y en sus términos y pertenencias se esperan o
se pueden esperar y se deban por cualquier razón, manera o causa a la mencionada alquería
y a Nos. Y así queremos y concedemos que Vos y los vuestros o quienes queráis, hayáis,
tengáis, poseáis y explotéis la mencionada alquería, con sus términos y pertenencias y con
todas y cada una de las cosas mencionadas, y todo lo otro que Nos tenemos de cualquier
manera y podemos o debemos haber, pudiendo pignorarlo y alienarlo, y hacer perpetu-
amente lo que queráis según vuestra voluntad y la de los vuestros, excepto a clérigos y
personas religiosas, sin ninguna retención –que no hacemos de ninguna forma–, y según se
puede decir, escribir y entender mejor y de forma más plena a vuestro –y de los vuestros–
buen y sincero entendimiento. Mandando etcétera. Dado en Valencia, en las calendas de
mayo del año del Señor 1268».
 TRANSCRIPCIÓ
Noverint universi quod, cum nos Iacobus et cetera dedissemus et concessissemus per hereditatem propriam, francham
et liberam vobis, Arnaldo de Romanino, et vestris imperpetuum totum dominium et omnia iura nostra, redditus et exitus que
nos habemus, et habere possumus vel debemus in Beniparello, alqueria Valencie, et terminis suis, ita quod si dicti redditus
valerent in anno ultra C solidos predicta donacio nullius esset valoris, prout hoc in carta donacionis quam inde a nobis habetis
plenius continetur.
Idcirco propter multa et grata servicia que nobis fecistis, per nos et nostros, damus et concedimus cum hac carta vobis,
Arnaldo de Romanino, et vestris in perpetuum per hereditatem propriam, francam et liberam totam alqueriam predictam de
Beniparello, cum terminis et pertinenciis suis omnibus, et cum omnibus hominibus et mulieribus, christianis et s[arrace]
nis, ibi habitantibus [vel habitaturis], et cum redditibus, exitibus, [et pro]ventibus, et peitis sive questiis, cenis, exercitibus et
cavalcatis et redempcionibus eorundem, et quibuslibet aliis exaccionibus seu demand[is] |f. 99r| regalibus, et pleno dominio
et aliis iuribus nostris omnibus, quas et que ibi percipimus et habemus et percipere ac habere debemus qualibet racione vel
causa, et cum [omnibus?] eciam et singulis que ad dictam [al]queriam et ad nos, [... in?] hominibus seu habitatoribus eiusdem
ac terminis et pertinenciis suis, spectant et spectare possunt et debent qualibet racione, m[od]o, vel c[ausa].
Et sic volumus et concedimus vobis quod vos et vestri vel quos volueritis habeatis, teneatis, possideatis et expletetis
predic[tam] alqueriam cum terminis et pertinenciis suis et omnibus et singulis predictis, cunctisque aliis que nos ibi habemus
quoquomodo et [ha]bere possumus seu debemus, ad dandu, scilicet, vendendum, impignorandum ac alienandum, et ad omnes
vestras vestrorumque voluntates inde cuicumque volueritis libere perpetuo faciendas, exceptis clericis et personis religiosis,
absque aliquo retento, quem ibi non facimus ullo modo, et sicut melius et plenius dici, scribi et intelli[gi] potest ad vestrum et
vestrorum bonum et sincerum intellectum. Mandantes et cetera.
Datum Valencie, kalendas madii, anno Domini Mº CCº LXº octavo.

159
160
 DOCUMENT 4
REGESTA
1272, novembre, 6. València
El bisbe Andreu i el capítol de València concedixen
perpètuament al prior Bernat i el convent del monestir de
Portaceli el terç delme de les possessions que compren de
persones religioses o militars. Igualment, els concedixen de
forma perpètua el terç delme de Beniparrell, alqueria que
han comprat al cavaller Arnau de Romaní.
ARV, Justícia Civil, Manaments i Empars, any 1638, Llibre
4t, mà 40, f. 26r-27r
1272, noviembre, 6. Valencia
El obispo Andreu y el capítulo de Valencia conceden
perpetuamente al prior Bernat y el convento del monasterio
de Portaceli el tercio diezmo de las posesiones que compren
de personas religiosas o militares. Igualmente, les conceden
de forma perpetua el tercio diezmo de Beniparrell, alquería
que han comprado al caballero Arnau de Romaní.
ARV, Justicia Civil, Mandatos y Amparos, año 1638, Libro
4º, mano 40, f. 26r-27r
161
 TRANSCRIPCIÓ
Noverint universi quod nos, frater Andreas, divina miseracione episcopus valentinus, et totum capitulum eiusdem,
bonis animo et spontaneis voluntatibus consulte, per nos et omnes successores nostros, presentes pariter et futuros, concedimus
vobis fratri Bernardo, domini Dei priori monasterii de Portaceli, ordinis cartusiensis, diocesis valentina, |f. 26v| et conventui
vestro et sucessoribus vestris in perpetuum, quod de quibuscumque possessionibus quas vos et successores vestri emeritis
sive quocumquemodo adquisiveritis ex devocione populi quamquemodo causa vel racione a personis religiosis vel militibus
dumtaxat habeatis et retineatis licite terciam decimarum quam habebant ille vel illi quibus habueritis ex concessione Ecclesie
vel de consuetudine.
Concedimus eciam vobis quod illam terciam partem decimarum quam Arnaldus de Romanino, miles, habebat et
tenebat in alqueria de Beniparrell et terminus suis diebus suis ex concessione nostra, quamquidem alchaream vos ab ipso [...]
tis habeatis de cetero et percipiatis ex concessione nostra in tota vita dicti Arnaldi de Romanino tantum, et post vitam ipsius
parti quam in decimis dicte alcharee consuevimus recipere et habere, scilicet due partes, nobis libere revertantur, vobis tercie
parte libere remanente.
Promitentes vobis bona fide et solemne stipulacione quod contra predicta non veniamus vel venire faciamus seu
consentiamus palam vel oculte per nos vel per interpositam personam vel per successores nostros aliquomodo seu aliquo
iuris casu; imo omnia supradicta et singula rata habebimus pariter atque nundi et semper et non in aliquo revocabimus. Imo
renunciamus quantum ad hec omni iuri divino et humano, canonico, ecclesiastico vel civile, et omni alii iuri, fore, legi, racioni,
consue|f. 27r|tudini quibus in predictis possumus contravenire, et in totum vel in partes in irritum invocare.
Quod est actum Valencie, 8 (sic) idus novembris, anno Domini millesimo ducentessimo septuagessimo secundo.
Ego, frater Andreas, valentinis episcopus, subscribo.
Ego, Guillermus de Alarico, sacristas Valencie, subscribo.
Ego, Petrus Michaelis, precentor Valencie, subscribo.
Ego, Guillermus d’Aregui, canonicus, subscribo.
Ego, Bernardus de Vilario, canonicus valentinus, subscribo.
Sig(creu)num Dominici Mathei, canonici Valencie.
Sig(creu)num magistri Vincentii, precentoris Maioricarum, canonici Valencie
Ego, Radulfus, canonicus Valencie, subscribo.
Ego, Petrus Cambrei, cononicus Valencie, subscribo.
Ego, Benedictus, canonicus Valencie, subscribo.
Sig(creu)num Nicolas de Hungaria, canonici Valencie.
Testes sunt huius rei Guillermus Jofre, rector ecclesie de Villalva, Arnaldus de Penyafideli, Bernardus de Addarone,
clericus.
Sig(signe notarial)num Raymundi Maçane, notarii publici Valencie, qui hoc scripsit cum supraddito in IIII linea ubi
dicis ‘partes’.

162
DOCUMENT 5

163
 REGESTA

1286, setembre, 18. València 1286, septiembre, 18. Valencia

Alfons el Franc, rei de la Corona d’Aragó, ordena al
procurador del regne de València o al seu lloctinent dellà
Xúquer que escolten les parts i posen fi a la disputa haguda
entre el monestir de Portaceli i la ciutat de València, que
reclama el pagament de la peita a l’alqueria de Beniparrell,
possessió en alou del monestir i situada dins del terme de
la urbs. Mentrestant, el rei ordena que el monestir no siga
agreujat per esta raó.
Alfonso el Franco, rey de la Corona de Aragón, ordena al
procurador del reino de Valencia o a su lugarteniente «dellà
Xúquer» que escuchen a las partes y pongan fin a la disputa
existente entre el monasterio de Portaceli y la ciudad de
Valencia, que reclama el pago de la pecha a la alquería de
Beniparrell, posesión en alodio del monasterio y situada
dentro del término de la urbe. Mientras tanto, el rey ordena
que el monasterio no sea agravado por dicha razón.

ACA, C, reg. 66, f. 196v ACA, C, reg. 66, f. 196v

TRANSCRIPCIÓ
Procuratori regni Valencie vel eius locum tenenti citra Xucharum, ex parte prioris et conventui monasteri cartusiensis
coram nobis preponitum extitit inquirendo quod iurati et universitas civitati [Valencie] inquirintur eisdem et eos in debite
adgravant pro eo quare exigunt et recipiunt peytam ab hominibus alcharie de Beniparrello, quam dictum monasterium per
alodium habet ut dicitur in termino Valencie, periudicantes ipsos et fratres et bona dicti monasterii ad solvendum in peytis et
aliis eorum exaccionibus quas dicti homines et fratres non tenentur facere ut asserunt. Quare volumus et vobis mandamus quod
prenotatis qui fuerint evocandi, causam huiusmodi audiatis et eandem sine debito terminetis. Et interim non permitatis dictos
fratres super predictis indebito adgravari.
Datum ut supra (València, 14 de les calendes d’octubre).

164
DOCUMENT 6

165
166
 REGESTA
1298, febrer, 27. València 1298, febrero, 27. Valencia

Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, enfranquix perpètuament
el lloc de Beniparrell, pertanyent al monestir de Portaceli i
situat dins del terme de la ciutat de València, de tota peita,
quèstia, subsidi, «pedido», monedatge, cena, servei, empriu,
exèrcit i cavalcada o la seua redempció, i de tota altra
exacció reial. El monedatge i les parts pertinents a la resta
d’exaccions reials seran pagades al monestir de Portaceli i
posades a compte del rei.
ACA, C, reg. 196, f. 139r-v
Jaime II, rey de la Corona de Aragón, enfranquece
perpetuamente al lugar de Beniparrell, perteneciente al
monasterio de Portaceli y situado dentro del término de la
ciudad de Valencia, de toda pecha, questia, subsidio, pedido,
monedaje, cena, servicio, uso, ejército y cabalgada o su
redención, y de cualquier otra exacción real. El monedaje
y las partes pertinentes al resto de exacciones reales serán
pagadas al monasterio de Portaceli y puestas a cuenta del
rey.
ACA, C, reg. 196, f. 139r-v

TRANSCRIPCIÓ
Noverint universi quod nos, Iacobus et cetera, ad honorem Dei et beate virginis, matris eius et ob remedium anime nostre
et parentum nostrorum, volentes vos, religiosos viros priorem et conventum monasterii de Portaceli, ordinis cartoxiensis, siti
in valentina diocesis, speciali gracia prosequi et favore ut vestris apud Deum sitis et dignis possimus deprecacionibus adiuvari,
per nos et successores nostros enfranquimus ac franchum, liberum facimus et inmunem imperpetuum locum vestrum vocatum
Beniparrell, situm in termino civitati Valencie, cum omnibus hominibus et feminis ibidem habitantibus et habitaturis ac suis
terminis et pertinenciis universis ab omni, vicelicet, peyta, questia, subsidio, pedido, monetatico, cena, servicio, ademprivio,
exercitu et cavalcata et redempcionibus eorundem, et ab omnibus et singulis aliis exaccionibus regalibus que nunc vel
imposterum dici nominari vel cogitari possit, sic quod vos et successores vestri ac habitantes et habitaturi ibidem imperpetuum
per loco predicto et hereditatibus ac possessionibus terminis et pertinenciis quibuslibet eiusdem loci non teneamini nobis ac
successoribis nostris, de cetero aliquod solvere modo aliquo in predictis seu aliquo predictorum, immo sitis inde totaliter liberi
perpetuo et inmunes.
Nos enim partem vos et habitantes et habitaturos in loco predicto in predictis vel aliquo predictorum solvere modo aliquo
contingentem in nostro et nostrorum successoris computo recipi perpetuo volumus et admiti. Volumus tamen et imperpetuum
stabilimus quod eis habitantes et habitaturi in loco predicto de Beniparrel solvant et solvere teneantur imperpetuum vobis,
priori et conventui monasterii supradicti et successoribus vestris, monetaticum [et?] partem eos in predictis peytis, questiis,
subsidiis, pedidiis, cenis, serviciis, adempriviis, exercitibus et cavalcatis et redempcionibus eorundem et aliis omnibus et
singulis exaccionibus regalibus solvere modo quilibet contingentem.
|f. 139v| Mandantes eisdem habitantibus et habitaturis quod vobis respondeant imperpetuum integre de omnibus et
singulis supradictis, compellendi ad hec ipsos habitantes et habitaturos et eorum bona vobis, dictis priori et conventui et
successoribus vestris, potestatem plenariam auctoritatem presencium concedentes. Mandantes insuper per presentem cartam
nostram procuratori regni Valencie nec non portariis, collectoribus et universis aliis officialibus et subditis nostris, presentibus
et futuris quod franquitatem et inmunitatem predictam vobis et vestris observent et faciant inviolabiliter observari ut superius
continetur et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua racione.
Datum Valencie, III kalendas marci, anno Domini Mº CCº XCº septimo.
Sig(creu)num Iacobi, Dei gracia et cetera
Testes sunt Rogerius de Loria, Amor Dionisii, Iacobus, dominus de Exerica, Iacobus Eximeni de Urrea, Eximenus Petri
de Arenoso.

167
168
 DOCUMENT 7
REGESTA
1305, abril, 20. València
Pere de Milà, ciutadà de València, com a procurador del
capítol de la catedral de València, ven a Pere Quintana,
ciutadà i canvista de València, i a Esteve Frener, veí de
València i resident a la parròquia de Sant Martí, el delme del
pa, del vi, de l’oli i de la resta de productes, excepte la carn,
corresponent a l’any 1305 d’Albal, Catarroja i Beniparrell,
juntament amb la novena part dels fruits que el capítol rep
a Albal, pel preu de 1.350 sous reials de València, a pagar
la mitat en Nadal de 1305 i l’altra mitat en Pasqua de 1306.
Amb Pere Quintana i Esteve Frener, també el porter reial
Bernat de Ginebret s’obliga a satisfer el preu de la compra.
ACV, Pergamins, núm. 29435
5
Editat per: P. L. Llorens, La villa de Catarroja, València, 1967, doc. 5,
p. 361-363.
1305, abril, 20. Valencia
Pere de Milá, ciudadano de Valencia, como procurador del
cabildo de la catedral de Valencia, vende a Pere Quintana,
ciudadano y cambista de Valencia, y a Esteve Frener, vecino
de Valencia y residente en la parroquia de San Martín, el
diezmo del pan, del vino, del aceite y del resto de productos,
excepto la carne, correspondiente al año 1305 de Albal,
Catarroja y Beniparrell, junto con la novena parte de los
frutos que el cabildo recibe en Albal, por el precio de 1.350
sueldos reales de Valencia, a pagar la mitad en Navidad de
1305 y la otra mitad en Pascua de 1306. Con Pere Quintana
y Esteve Frener, el portero real Bernat de Ginebret también
se obliga a satisfacer el precio de la compra.
ACV, Pergaminos, núm. 29435
5
Editado por: P. L. Llorens, La villa de Catarroja, Valencia, 1967, doc. 5,
pg. 361-363.
169
 TRANSCRIPCIÓ
Noverint universi quare ego, Petrus de Millano, civis Valencie et procurator capituli Valencie, auctoritate dicte
procuracionis qua fungor in hac parte, vendo et concedo vobis Petro Quintana, civi et campsori Valencie, et Stephano Frenerii,
vicino eiusdem, commoranti in perrochia Sancti Martini, presentibus et recipientibus, et vestris a kalendis mensis ianuarii
proxime transactis usque ad unum annum primum venturum decimam panis, vini, olei et omnium aliarum rerum excepta decima
carnagii dicto capitulo predictum tempus pertinentem in Albal, Catarrogia et Beniparrello, cum nonam partem fructuum quam
dictum capitulum accipit in dicto loco de Albal, ut hactenus vendi est assuetum, quam quidem vendicionem vobis facto precio,
videlicet, mille trescentorum et quinquaginta solidorum regalium Valencie, quos dicto capitulo et michi pro ipso solvere
teneamini medietatem in festo Natale Domini proxime venturo et alteram medietatem in festo subsequenti Pasce resurreccionis
Domini. Promitens vobis bona fide quod nolentes seu contradicentes vobis solvere dictam decimam vel aliqui de ipsa vobis
diminuentes ad restituendum et solvendum vobis et illud compella seu compelli faciam per censsuram ecclesiasticam, vestra
propria missione, protestor tamen quod pro presenti vendicione dictum capitulum neque bona sua neque me neque bona mea
vobis in aliquo non intendo obligare.
Ad hec autem nos, dictus Petrus Quintana et Stephanus Frenerii, recipientes a vobis dicto Petro de Millano, procuratore
dicti capituli dictam vendicionem ad dictum precium et sub forma predicta, et ego Bernardus de Genebreto, porterius domini
regis, in predictis mille CCC L solidis vobis, dicto Petro de Millano, procuratori dicti capituli, et per vos, dicto capitulo
et suis in terminis supradictis persolvendis predictis emptoribus in solidum me constituens vobis debitorem et principalem
paccatorem. Promitimus, scilicet, nos, dicti Petrus Quintana et Stephanus Frenerii et Bernardus de Genebreto, omnes tres in
simul et quilibet nostrum in solidum dictos mille CCC L solidos in terminis supradictis dicto capitulo et suis et vobis, dicto
Petro de Millano, procuratori suo persolvere et dare sine contradictu aliquo in bona pace. Tamen si pro predictis mille CCC
L solidos a nobis petendis et recuperandis dampnum aliquem vel gravamen seu interese vobis contigerit aut missionem vel
misiones vos facere oportuerit totum illud vobis et vestris restituere et emendare promitimus in solidum voluntati vestre. Et
credatur inde vestro solo sacramento quod ex nunc sicut ex tunc vobis deferimus et pro delato habeatur sine testibus et alia
probacione. Obligantes ad hec vobis et vestris in solidum quilibet nostrum, nos et omnia bona nostra, mobilia et immobilia,
ubique habita et habenda. Renunciantes super hiis beneficio dividendi accionis et nove ac veteris constitucionis de duobus
rerum debendi et omni alii cuilibet iuri contra hac venienti.
Quod est actum Valencie, XIIº kalendis madii, anno Domini Mº CCCº quinto.
Sig(creu)num Petri de Millano, procuratori, sig(creu)num Petri Quintana, Stephani Frenerii, sig(creu)num Bernardi de
Genebreto, predictorum qui hoc concedimus et firmamus.
Testes huius rei sunt Berengarius Gilaberti, campsori, Berengarius Selvati, vicinus Puçolii, Petrus d’Espígol, civis
Valencie, et Guillelmus de Vilaür, vicinus Maçamagrelli, et Iohannes Comte, Petrus de Cervaria, perpunterius, et Ferrarius
Lupeti.
Testes sunt firmamenti dicti Bernardi de Genebreto, qui firmavit XIº kalendis madii anno predicto: Arnaldus d’Areyns
et Peregrinus Perpiniani, laborator.
Sig(signe notarial)num Iacobi Martini, notari publici Valencie, qui hec scribi fecit, cum raso et emendato in VIIIm
lineam ubi dicitur ‘me’, et clausit loco, diebus et anno prefixis.

170
DOCUMENT 8

171
 REGESTA
1306, abril, 20. València 1306, abril, 20. Valencia

Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, a petició del prior Pedro
de Bielsa, concedix al monestir de Portaceli l’autorització
per a vendre a persones de l’estament militar la seua alqueria
de Beniparrell, que havien comprat al cavaller Arnau de
Romaní.
Jaime II, rey de la Corona de Aragón, a petición del prior
Pedro de Bielsa, concede al monasterio de Portaceli la
autorización para vender a personas del estamento militar su
alquería de Beniparrell, que habían comprado al caballero
Arnau de Romaní.

ACA, Pergamins, Jaume II, núm. 2.277 ACA, Pergaminos, Jaume II, núm. 2.277

TRANSCRIPCIÓ
Nos Iacobus, Dei gracia rex Aragone, Valencie, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, ac sancte romane ecclesie
vexillarius, amirantus et capitaneus generalis, ad instanciam et humilem suplicacionem vestri, patris Petri de Belsa, prioris
monasterii Porte celi ordinis cartusiensis, siti in regno Valencie, concedimus vobis dicto priori nomine dicti monasterii quod
alchaream de Beniparrel, cum hominibus et feminis ibi habitantibus et habitaturis, quam Arnaldus de Romanino, miles quondam,
ex dominacione inde sibi facta per illustrissimum dominum regem Iacobum, felice recordacionis avum nostrum, habebat in
termino et orta Valencie et nunc dictum monasterium habet et possidet ex empcione inde facta a dicto Arnaldo, possitis vendere
seu excomutare aut alio modo alienare personis militaribus absque tamen preiudicio iuris alieni. Volentes et concedentes vobis
quod ille vel illi in quo vel in quibus transtuleritis alchaream predictam dum modo, ut predicitur, militares persone existant,
habeant et possideant dictam alchaream iuxta dominacionem inde factam per dictum dominum regem Iacobum, alieno iure in
omnibus semper salvo.
In cuius rei testimonium presentem cartam nostram vobis fieri fecimus nostro sigillo appendicio sigillatam.
Datum Valencie, duodecimo kalendas madii, anno Domini millesimo CCCº sexto.

172
DOCUMENT 9

173
 REGESTA

1307, juny, 11. Osca 1307, junio, 11. Huesca

Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, ordena als jurats de
València i a Arnau Cortit, porter reial, que deixen d’exigir els
300 sous reials o poc més amb què havien obligat els hòmens
del lloc de Beniparrell, pertanyent al monestir de Portaceli,
pel cabeçatge dels dos anys anteriors, 1305 i 1306. El diners
han de ser rebuts per Pedro de Bielsa, prior de Portaceli, i
descomptats del compte del rei en el total del cabeçatge.
ACA, C, reg. 267, f. 64v-65r
Jaime II, rey de la Corona de Aragón, ordena a los jurados de
Valencia y a Arnau Cortit, portero real, que dejen de exigir
los 300 sueldos reales o poco más con que habían obligado
a los hombres del lugar de Beniparrell, perteneciente al
monasterio de Portaceli, por el cabezaje de los dos años
anteriores, 1305 y 1306. El dinero debe ser recibido por Pedro
de Bielsa, prior de Portaceli, y descontado del cómputo del
rey en el total del cabezaje.
ACA, C, reg. 267, f. 64v-65r

TRANSCRIPCIÓ
Fidelibus suis iuratis civitatis Valencie necnon Arnaldo Cortit, porterio nostro, salutem et graciam. Religiosus frater
Petrus de Bielsa, prior domus de Portaceli ordinis cartusiensis, presens exponuit coram nobis quod eum vos compelleretis
homines loci de Beniparrell domus predicte ad dandum et solvendum cabessagium nobis dari concessum in civitate et regno
Valencie, dictusque prior asseret homines ipsorum ad dandum nobis ipsum cabessagium non teni et ubi tenentur ipsum solvere
illud (dictus prior ad se diceret pertinere iuxta concessionem nostram dicte domui factam) et dicto negocio sit in dubio existente,
predictos homines in quantitate CCC solidos regalium vel parum plus, solvendorum infra certum tempus sub certis penis pro
cabessagio duorum annorum preteritorum obligari fecistis.
Unde significamus vobis nos, ad suplicacionem prioris predicti, de gracia concessisse eidem quod sive dicti homines
dictum cabessagium nobis solvere teneantur sive non, prior ipse habeat et percipiat dictam quantitatem dictorum CCC solidos
vel parum plus, ad quam se vobis obligaverunt dicti homines ut superius continetur, ita cum quod ipsa quantitas in nostro
compoto recipiatur pro soluta nobis et data. Quare volumus ac vobis dicimus et mandamus quatenus homines ipsos et bona
eorum pretextu obligacionis per eos vobis facte de solvenda quantitate predicta minime compellatis, immo ipsos ab obligacione
ipsa penitus absolvatis. Aliter, per presentes mandamus procuratori regni Valencie vel eius locum tenenti quod vos, dictos
iuratos, ad exequendam huiusmodum |f. 65r| mandatum nostrum compellat per huiusmodi, autem graciam seu concessionem
nostram nolumus quod iuri nostre seu iuri dicti prioris in solvendis et dandis nobis similibus in futuro partem preiudicium
generetur.
Datum Osce IIIº idus iunii anno predicto (1307).

174
DOCUMENT 10

175
 REGESTA

1307, juny, 13. Osca 1307, junio, 13. Huesca

Jaume II ordena al justícia de València que procedisca Jaime II ordena al justicia de Valencia que proceda según el
segons el Fur de València en la causa que s’ha entaulat Fuero de Valencia en la causa que se ha entablado sobre el
sobre el jurament de fidelitat que el prior de Portaceli exigix juramento de fidelidad que el prior de Portaceli exige a los
als hòmens de Beniparrell. hombres de Beniparrell.

ACA, C, reg. 139, f. 305v ACA, C, reg. 139, f. 305v

TRANSCRIPCIÓ
Iacobus, et cetera, fideli suo iusticie Valencie et cetera. Intelleximus per venerabilem priorem monasterii Porte celi
ordinis cartusiensis quod inter ipsum priorem et conventum dicti monasterii, agentes ex I parte, et homines loci de Beniparrell,
qui est ipsius ordinis deffendentes ex altera, racione sacramenti fidelitatis quod dictus prior exigit ab ipsis hominibus loci de
Beniparrell, quodque asserit sibi per ipsos homines debere prestari iuxta forum Valencie, causa sub vestro examine ventilatur,
quare vobis dicimus et mandamus quatenus ad decisionem ipsius cause iuxta forum Valencie ut faciendum fuerit procedatis.
Datum Osce, idus iunii anno Dominum Mº CCCº septimo.

176
DOCUMENT 11

177
178
 REGESTA

1307, desembre, 15. València 1307, diciembre, 15. Valencia

Pere Boïl, mestre racional de la Corona d’Aragó, rep
comptes de la col·lecta de 4.380 sous reials del cabeçatge de
l’any 1305 encomanada a Arnau Cortit, porter reial. D’una
banda, Boïl certifica haver rebut 4.237 sous 10 diners reials
i, d’altra banda, Cortit mostra una carta reial mitjançant la
qual s’absolen els 186 sous 4 diners reials amb què havia
obligat els hòmens del lloc de Beniparrell, pertanyent al
monestir de Portaceli, pel cabeçatge d’aquell mateix any.
En conseqüència, el total retut, 4.424 sous 2 diners, excedix
la quantitat comissionada en 44 sous 2 diners, suma per la
qual Pere Boïl expedix un albarà debitori a Arnau Cortit.
ACA, RP, MR, Llibres d’albarans, 622, f. 52v-53r
Pere Boïl, maestro racional de la Corona de Aragón, recibe
cuentas de la colecta de 4.380 sueldos reales del cabezaje
del año 1305 encomendada a Arnau Cortit, portero real.
Por una parte, Boïl certifica haber recibido 4.237 sueldos
10 dineros reales y, por otra parte, Cortit muestra una carta
real mediante la que se absuelven los 186 sueldos 4 dineros
reales con que había obligado a los hombres del lugar de
Beniparrell, perteneciente al monasterio de Portaceli,
por el cabezaje de aquel mismo año. En consecuencia, el
total rendido, 4.424 sueldos 2 dineros, excede la cantidad
comisionada en 44 sueldos 2 dineros, suma por la que Pere
Boïl expide un albarán debitorio a Arnau Cortit.
ACA, RP, MR, Libros de albaranes, 622, f. 52v-53r

TRANSCRIPCIÓ
Jo, En Pere Boyl, et cetera, atorch a vós, N’Arnau Cortit, porter d’aquell metex senyor, que havets comptat ab mi de la
cullita que a vós fo comanada per lo dit senyor rey, ab carta sua que fo feta en València nonas madii anno Domini millesimo
CCC sexto, de IIII mília CCC LXXX sòlidos reals de València, qui romanien a pagar del compte de la cullita de la ajuda del
cabessatge atorgada al senyor rey en la ciutat e en lo regne de València per l’any de M CCC V, la qual cullita era de quantitat
de C L mília sòlidos reals de València, dels quals IIII mília CCC LXXX sòlidos reals devíets respondre a mi, lavors thresorer
del dit senyor segons que la dita carta del senyor rey era contengut, de la qual quantitat donàs et liuràs a mi e a altres per mi,
estant lavors thresorer, dels quals sous fiu albarà de reebuda IIII mília CC XXXVII sòlidos X diners reals, los quals yo posé en
meo compte de reebuda entre IIes partides el meu libre Xén del dit offici de la thresoreria en la VIa carta.
Ítem mostràs a mi I carta del senyor rey a vós tramesa de manament de absolere e de jaquir la obligació la qual era feta
a vós ab carta pública per alguns homes per part del prior de la casa de Portaceli de la orde de Cartoxa per pagar la quantitat
que·s pertanya de pagar a la part de la dita casa per lo loch de Beniparrell, que és del dit orde en la dita cullita del dit any, la
qual quantitat pertanyent de pagar a la part de la dita casa era C L XXX VI sòlidos IIII diners reals segons que apparia per la
dita obligació a vós feta per lo batle del dit loch de Beniparrell, la qual a mi mostràs.
E axí en la forma dessús dita havets fet compliment e satisffet a la cort de la dita cullita dels dits IIII mília CCC LXXX
sòlidos e encara de més que no era aquela, çò és de XL IIII sòlidos II diners reals los quals devets cobrar del dit compte e dels
quals yo he fet a vós albarà en special lo dia que aquest és fet ensems a altres quantitats que per la cort vos són degudes. E és
cert que yo he cobrat de vós la dita carta de la comissió de la dita cullita e en altra ab l’albarà que jo us havia fet de la reebuda,
e la dita carta pública de la obligació dessús dita. E en testimoni de la declaració del dit compte fas a vós lo present albarà
segellat ab lo segell del dit meu offici, qui fo fet en València, XV dies anats del mes de desembre, anno Domini millesimo
CCCº septimo.

179
180
DOCUMENT 12

181
 REGESTA
1308, març, 11. València 1308, marzo, 11. Valencia

Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, ordena als jurats de
València que deixen d’exigir el cabeçatge als hòmens del
lloc de Beniparrell, pertanyent al monestir de Portaceli, que
pretenien cobrar al·legant que en la franquesa d’exaccions
reials concedida al lloc no s’esmentava explícitament el
cabeçatge. Contràriament, el rei ordena que, d’acord amb la
tenor d’aquella franquesa, la part corresponent a Beniparrell
en el cabeçatge siga enfranquida i posada al seu compte.
ACA, C, reg. 205, f. 145v-146r
Jaime II, rey de la Corona de Aragón, ordena a los jurados
de Valencia que dejen de exigir el cabezaje a los hombres
del lugar de Beniparrell, perteneciente al monasterio
de Portaceli, que pretendían cobrar alegando que en la
franqueza de exacciones reales concedida al lugar no se
mencionaba explícitamente el cabezaje. Contrariamente, el
rey ordena que, de acuerdo con el tenor de aquella franqueza,
la parte correspondiente a Beniparrell en el cabezaje sea
enfranquecida y puesta a su cuenta.
ACA, C, reg. 205, f. 145v-146r

TRANSCRIPCIÓ
Fidelibus suis iuratis civitatis Valencie salutem et graciam. Intelleximus pro parte religiosorum prioris et conventus
monasteris de Portaceli, ordinis cartusiensis, quod cum homines loci sui vocati Beniparrell, siti in termino dicte civitatis, sint
et esse debeant franchi et liberi ex concessione nostra ab omni peyta, questia, subsidio, pedido, monetatico, cena, servicio,
ademprivio, exercitu et cavalcata et redempcionibus eorundem, et ab omnibus aliis exaccionibus regalibus quod dici nominari
vel cogitari possint, prout in privilegio nostro quod inde habent lacius continetur, vos contra tenoris franchitatis predicte
compellitis seu compelli facitis homines dicti loci de Beniparrell et bona sua ad dandum et solvendum cabeçagium nobis
concessum, asserentes dictam franchitatem non debere extendi ad dictum cabeçagium quia de cabeçagio in ipso privilegio
specialis mencio non habetur.
Verum, cum iuxta concessionem nostram predictam homines predicti loci ab omni exaccioni regali debeant esse
franchi et preterea ad contribucionem dicti cabeçagii nobis concessi compelli non debeant seu distringi, ideo vobis dicimus
et mandamus quatenus visis presentibus ab exhigendo dicto cabeçagio a prefatis habitatoribus predicti loci de Beniparrell |f.
146r| penitus desistatis, cum volumus privilegium nostrum predictum inviolabiliter observari. Nos enim partem ipsos homines
in ipso cabeçagio solvere contingentem in compoto nostro recipi volumus et admitti iuxta dicti privilegi nostri continenciam
et tenorem.
Datum Valencie, Vº idus marcii anno predicto (1308).

182
DOCUMENT 13

183
 REGESTA

1308, setembre, 30. València 1308, septiembre, 30. Valencia

Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, a requeriment del prior
de Portaceli, ordena al procurador del regne de València
que obligue Jaume Milà, Pere Noguera, Maimó i Guillem
de Josa, habitants de Beniparrell, a prestar el jurament de
fidelitat al prior, com han fet la resta d’habitants del lloc.
ACA, C, reg. 142, f. 211v
Jaime II, rey de la Corona de Aragón, a requerimiento
del prior de Portaceli, ordena al procurador del reino de
Valencia que obligue a Jaume Milà, Pere Noguera, Maimó
y Guillem de Josa, habitantes de Beniparrell, a prestar el
juramento de fidelidad al prior, com han hecho el resto de
habitantes del lugar.
ACA, C, reg. 142, f. 211v

TRANSCRIPCIÓ

Nobili procuratori regni Valencie vel eius locum tenenti et cetera. Cum locus de Beniparrell pertineat, ut intelleximus, ad
priorem domus Porte celi cartusiensis ordinis iure et titulo empcionis facte ab Arnaldo de Romaní, milite quondam, permissione
et concessione felicis recordacionis domini Iacobi, regis Aragonum avi nostri, tanquam alodium franchum, et Iacobus Milan,
Petrus Noguera, Maymonus et Guillelmus de Josa, habitatores eiusdem loci recusent sine causa racionabili facere dicto priori
[fi]delitatem, [sicu]t ceteri habitatores ipsius loci qui dictam fidelitatem sibi ut domino prestiterunt, et idcirco recurrerit ad
nos suplicando sibi provideri de remedio opportuno eius suplicacione benigne admissa, vobis dicimus et mandamus quatenus
si est ita dictos Iacobus Milan et alios prenominatos ad prestandum fidelitatem et reverencia dicto priori tanquam seniori et
cohercione debita prout de foro Valencie fuerit faciendum compellatis nisi causa racionabilis opponita fuerit que obsistat, de
qua s[...] opponita fuerit breviter cognoscatis eaque fine debito terminis, malicis et diffugiis retroiectis.
Datum Valencie, pridie kalendas octobri anno predicto [1308].

184
 DOCUMENT 14

REGESTA
1311, febrer, 5. València 1311, febrero, 5. Valencia

Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, ordena al justícia de
Beniparrell que faça executar la sentència que ha dictat en
la causa entaulada entre Jaume d’Alió, prior de Portaceli,
i Jaume Galter, veí de Beniparrell, per cert camp situat al
terme de Beniparrell.
Jaime II, rey de la Corona de Aragón, ordena al justicia de
Beniparrell que haga ejecutar la sentencia que ha dictado en
la causa entablada entre Jaume d’Alió, prior de Portaceli,
y Jaume Galter, vecino de Beniparrell, por cierto campo
situado en el término de Beniparrell.

ACA, C, reg. 146, f. 28r ACA, C, reg. 146, f. 28r

TRANSCRIPCIÓ
Fideli suo iusticie de Beniparrell et cetera. Intelleximus per religiosum fratrem Iacobum de Alione, priorem domus de
Portaceli, quod in causa que vertebatur inter ipsum priorem, ex Iª parte, et Iacobum Galterii, vicinum dicti loci de Beniparell,
ex altera, super quodam campo [situ]ato in termino ipsius loci fuit per vos lata sentencia que in rem transsisse dicitur iudicatam,
quare vobis dicimus et mandamus quatenus [...] ita dictam sentenciam exequcioni debite demandetis, maliciis et difugiis non
admissis.
Datum Valencie, nonas febrerii [anno predicto] (1311).

185
186
DOCUMENT 15

187
 REGESTA

1311, febrer, 5. València 1311, febrero, 5. Valencia

Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, a petició de Jaume
d’Alió, prior de Portaceli, ordena al justícia de València,
Jaume Bonmacip, que lliure a l’esmentat prior el camp situat
al terme de Beniparrell que l’anterior justícia de València li
havia espoliat indegudament i havia donat a Jaume Galter,
i que ara ha estat retornat segons sentència del justícia de
Beniparrell.
Jaime II, rey de la Corona de Aragón, a petición de Jaume
d’Alió, prior de Portaceli, ordena al justicia de Valencia,
Jaume Bonmacip, que entregue al mencionado prior el
campo situado en el término de Beniparrell que el anterior
justicia de Valencia había expoliado indebidamente y había
concedido a Jaume Galter, y que ahora le ha sido devuelto a
través de una sentencia del justicia de Beniparrell.

ACA, C, reg. 146, f. 30r ACA, C, reg. 146, f. 30r

TRANSCRIPCIÓ
Iacobus et cetera, fideli suo Iacobo Bonmacip, iusticie Valencie, salutem et graciam. Exposuit coram nobis frater
Iacobus de Alio, prior domus Sancte Marie de Portaceli, quod in causa que vertebatur inter ipsum priorem, ex una parte, et
Iacobuum Galterii, vicinum loci de Beniparrel, ex altera, super quodam campo situato in termino dicti loci de Beniparrel,
fuit lata sentencia per iusticiam dicti loci, que sentencia in rem transisse dicitur iudicatam propter quod dictus iusticie induxi
dictum priorem in possessionem campi supradicti, a qua possessione iusticie Valencie qui tunc erat dictum priorem indebite
spoliavit eamque tradidit Iacobo supradicto, propter quod dictus prior nobis humiliter suplicavit ut super predictis dignaremur
eidem de iuris remedio provideri.
Nosque supplicacione ipsa benigne admissa vobis dicimus et mandamus quatenus si est ita dictum priorem in
possessionem dicti campi vedutatis nisi alia iusta causa opposita fuerit /que obsistat de qua si opponita fuerit cognoscatis
simpliciter et de plano eamque pro ut de foro faciendum fuerit/ terminatis, maliciis et difugiis omnibus premissis. Nos enim
super hiis nobis comitimus vices nostras.
Datum Valencie, nonas febroarii anno Domini Mº CCCº Xº.

188
 DOCUMENT 16
REGESTA
1311, maig, 14. València
Bernat Ça-Nou, ciutadà de València, com a procurador del
bisbe de València, i Pere Dez-Pont, com a procurador del
capítol de la catedral de València, venen a Ponç Llançol
la part del delme del pa, del vi, de l’oli i de la resta de
productes, excepte la carn, que correspon al bisbe i el capítol
durant l’any 1311 a Beniparrell pel preu de 400 sous reials
de València, a pagar la mitat en Tots Sants de 1311 i l’altra
mitat en la Quaresma de 1312.
ACV, Pergamins, núm. 2951
1311, mayo, 14. Valencia
Bernat Ça-Nou, ciudadano de Valencia, como procurador
del obispo de Valencia, y Pere Dez-Pont, como procurador
del cabildo de la catedral de Valencia, venden a Ponç Llançol
la parte del diezmo del pan, del vino, del aceite y el resto de
productos, excepto la carne, que corresponde al obispo y el
cabildo durante el año 1311 en Beniparrell por el precio de
400 sueldos reales de Valencia, a pagar la mitad en Todos
los Santos de 1311 y la otra mitad en la Cuaresma de 1312.
ACV, Pergaminos, núm. 2951
189
 TRANSCRIPCIÓ
Noverint universi quare nos, Bernardus de Nuce, civis Valencie et procurator reverendi patris domini fratris Raymundi,
divina miseracione episcopi Valencie, et Petrus de Ponte, procurator venerabilis capituli valentini, ex certa sciencia auctoritate
dictorum procuracionum qua fungimur in hac parte, vendimus et concedimus vobis Poncio Lançol, presenti et recipienti, et
vestris a kalendis mensis ianuarii proxime transactis usque ad unum annum primum venturum partem decimam panis, vini
et omnium aliarum rerum excepta inde decima carnagii dicti dominis episcopo et capitulo predictum tempus pertinentem in
Beniparrello, ut hactenus vendi est assuetum precio, videlicet, quadringentorum solidorum regalium Valencie, quos dictis
dominis episcopo et capitulo et suis et vobis pro ipsis solvere teneamini medietatem in festo Omnium Sanctorum et alteram
medietatem in festo carniprivii Quadragesime Domini proxime venturis. Promittentes vobis bona fide quod nolentes seu
contradicentes vobis solvere dictam partem decimam vel aliqui de ipsa diminuentes ad solvendum et restituendum vobis eam
et illud distringemus et distringi faciemus per censuram ecclesiasticam, vestra propria missione protestamur causa quod pro
presenti vendicione nobis, dictos dominos episcopum et capitulum et bona sua, nec nos nec bona nostra non intendimus in
aliquo obligare.
Ad hec autem ego, dictus Poncius Lançol, recipiens a vobis, dictis procuratoribus et eorum dominorum episcopi et
capituli, dictam vendicionem ad dictum tempus et ad dictum precium et sub formam predictam, promitto et convenio vobis
quod in dictis terminis dabo et solvam dictis dominis episcopo et capitulo et suis, et vobis pro ipsis dictos quadringentos
solidos precii supradicti sine contradictu aliquo in bona pace, tamen si a dictis terminis in antea pro predicto precio a nobis
pectando et recuperando dampnum aliquod vel gravamine seu iniure dictis dominis episcopo et capitulo et suis, et vobis
predictis procuratoribus contigerit aut missionem vel missiones ipsos vel vos faceret opportuit totum illud ipsis et vobis
restituere et emendare promitto voluntati sue et vestre. Super quibus omnibus credatur ipsis et vestribus, suo et vestro solo
sacramento quod ex nunc sicut ex tunc ipsis et vobis defero pro delato habeatur sine testibus et alia probacione. Obligando
ad hec vobis nomine procuratoris predictis et per vos, dictis dominis episcopo et capitulo et suis, nos et omnia bona nostra,
mobilia et immobilia, ubique habita et habenda.
Quod est actum Valencie, XIIIIº madii anno Domini Mº CCCº XI.
Sig(creu)num Bernardi de Nuce, sig(creu)num Petri de Ponte, procuratori, sig(creu)num Poncii Lançol, procuratori,
qui hoc concedimus et firmamus.
Testes huius rei sunt Matheus Cases, Iohannes Denia et Arnaldus de Terrachona, Valencie vicini.
Sig(signe notarial)num Iacobi Martini, notarii publici Valencie, qui hoc scribi fecit et clausit loco, die et anno
prefixis.

190
DOCUMENT 17

191
 REGESTA

1311, agost, 30, Barcelona 1311, agosto, 30, Barcelona

Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, a petició de Pere de
Ripoll, ciutadà de València, ordena al justícia de València
que si efectivament els hòmens de Beniparrell es neguen a
prestar el jurament de fidelitat a l’esmentat Pere, que ha
comprat el lloc al monestir de Portaceli, els obligue a fer-ho
com indica el Fur de València.
Jaime II, rey de la Corona de Aragón, a petición de Pere de
Ripoll, ciudadano de Valencia, ordena al justicia de Valencia
que si efectivamente los hombres de Beniparrell se niegan
a prestar el juramento de fidelidad al dicho Pere, que ha
comprado el lugar al monasterio de Portaceli, les obligue a
hacerlo como indica el Fuero de Valencia.

ACA, C, reg. 148, f. 92r-v ACA, C, reg. 148, f. 92r-v

TRANSCRIPCIÓ
Fideli suo iusticie Valencie vel eius locum tenenti salutem et cetera. Intelleximus pro parte Petri de Ripullo, civis
Valencie, quod cum ipse emerit a prior et conventu domus de Portaceli ordinis cartuxensis locum vocatum Beniparrell, homines
ipsius loci contra mandatum eis factum per priorem et conventum supradictos contradicunt prestare dicto Petro sacramentum
fidelitatis ut tenentur iuxta forum, quare ad supplicacionem pro parte dicti Petri de |f. 92v| Ripullo nobis factam vobis dicimus
et mandamus quatenus si est ita homines predictos ad prestandum dictum sacramentum fidelitatis prefato Petro vel procuratori
suo prout faciendum fuerit compellatis maliciis et diffugiis omnibus premissis.
Datum Barchinone IIIº kalendas septembri anno Domini Mº CCCº XIº.

192
DOCUMENT 18

193
 REGESTA

1313, abril, 6. Barcelona 1313, abril, 6. Barcelona

Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, ordena als notaris del
regne de València que admeten i facen contractes de les
compres de rendes o béns immobles que vol fer el monestir
de Portaceli al terme de Borriana amb els diners obtinguts
de la venda del lloc de Beniparrell .
Jaime II, rey de la Corona de Aragón, ordena a los notarios
del reino de Valencia que admitan y hagan contratos de las
compras de rentas o bienes inmuebles que quiere hacer el
monasterio de Portaceli en el término de Borriana con el
dinero obtenido de la venta del lugar de Beniparrell.

ACA, C, reg. 151, f. 197r ACA, C, reg. 151, f. 197r

TRANSCRIPCIÓ
Iacobus, et cetera, fidelibus nostris universis notariis in civitate et aliis locis regni Valencie constitutis ad quos presentes
pervenerint salutem et graciam. Exponuit coram nobis religiosus frater Petrus de Bielsa, prior domus de Portaceli, cartusiensis
ordinis, quod ipse vendidit quondam locum vocatum Beniparrell, situm in dicto regno ad dictam domum pertinentem,
proptereaque intendit emere redditus seu alia bona stabilia ad sustentacionem dicte domus de precio supradicto in terminis
Burriane prout licitum est et permissum secundum forum Aragone ad quem locus ipse populatus existis, et quod vos super
contractibus empcionum huiusmodi per eum factarum seu faciendarum non vultis recipere vel confitere publica instrumenta.
Cum autem idem prior supplicando petierit per nos sibi et dicte domui super hiis de opportuno remedio provideri,
ideo, supplicacionem ipsa benigne admissa, vobis et cuilibet vestrum dicimus et mandamus quatenus super contractu seu
contractibus empcionum per prefactum priorem ad opus domus de Portaceli predicte factarum seu faciendarum in terminis
predictis Burriane recipiatis et confitiatis publica instrumenta. Nos vero tenore presencium volumus et concedimus quod
domus predicta habeat et habere possit id quod in dictis terminis Burriane emptum fuerit ad opus ipsius cum franchitate qua
de foro habere debeant propterea ipsa bona. Mandantes universis officialibus nostris, presentibus et futuris, quod predicta
observet et faciat inviolabiliter observari ut superius continetur.
Datum Barchinone, VIII idus aprilis, anno Domini Mº CCCº terciodecimo.

194
DOCUMENT 19

195
 REGESTA
1314, març, 18. Barcelona 1314, marzo, 18. Barcelona

Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, ordena als notaris del
regne de València que admeten i facen contractes de les
compres de rendes o béns immobles que vol fer el monestir de
Portaceli als tèrmens de Borriana, Vila-real i Almassora, amb
els diners obtinguts de la venda del lloc de Beniparrell.
ACA, C, reg. 210, f. 146r
Jaime II, rey de la Corona de Aragón, ordena a los notarios
del reino de Valencia que admitan y hagan contratos de las
compras de rentas o bienes inmuebles que quiere hacer el
monasterio de Portaceli en los términos de Borriana, Vila-
real y Almassora, con el dinero obtenido de la venta del
lugar de Beniparrell.
ACA, C, reg. 210, f. 146r

TRANSCRIPCIÓ
Iacobus, et cetera, fidelibus nostris universibus notariis in civitatis et aliis locis regni Valencie constitutis ad quos
presentes pervenerint salutem et graciam. Exposuit coram nobis religiosus frater Petrus de Bielssa, prior domus de Portaceli,
cartusiensis ordinis, quod ipse vendidit quendam locum vocatum Beniparrell, situm in dicto regno ad dictam domum
pertinentem, proptereaque intendit emere redditus seu alia bona stabilia ad sustentacionem dicte domus de precio supradicto in
termino Burriane et Ville regalis et de Almassora, prout licitum est et permissum secundum forum Aragone ad quem loca ipsa
populata existunt, et quod vos super contractibus empcionum huiusmodi per eum factarum seu faciendarum non vultis recipere
vel confitere publica instrumenta.
Cum autem idem prior supplicando petierit per nos sibi et dicte domui super hiis de opportuno remedio provideri, ideo,
supplicacionem ipsa benigne admissa, vobis et cuilibet vestris dicimus et mandamus quatenus super contractu seu contractibus
empcionum per prefatum priorem aut alios priores successores suos ad opus domus de Portaceli predicte factarum seu
faciendarum in terminis predictis Burriane et Ville regalis et de Almaçora recipiatis et confitiatis publica instrumenta. Nos vero
tenore presencium volumus et concedimus quod domus predicta habeat et habere possit id quod in dictis terminis Burriane,
Ville regalis et de Almaçora emptum fuerit ad opus ipsius cum franquitate qua de foro habere debeant propterea ipsa bona.
Mandantes universis officialibus nostris, presentibus et futuris, quod predicta observent et faciant inviolabiliter observari ut
superius continetur.
Datum Valencie, XVº kalendas aprilis, anno Domini millesimo CCCº XIIIº.

196
 DOCUMENT 20

REGESTA
1316, octubre, 10. València 1316, octubre, 10. Valencia

Vidal Sarthou, com a procurador substitut de Domingo
Salat –rector de l’església de Puçol i procurador i síndic del
bisbe i del capítol de la catedral de València–, realitza una
protestació per la compra del lloc de Beniparrell, feta o en
procés de fer-se per part d’Andreu Guillem Escrivà, cavaller,
a Pere de Ripoll, ciutadà de València, o el seu fill Nicolau, ja
que perjudica els drets de l’Església de València.
ACV, Pergamins, núm. 6472
Vidal Sarthou, como procurador sustituto de Domingo
Salat –cura de la iglesia de Puçol y procurador y síndico
del obispo y del cabildo de la catedral de Valencia–, realiza
una protestación por la compra del lugar de Beniparrell,
realizada o en proceso de realizarse por parte de Andreu
Guillem Escrivá, caballero, a Pere de Ripoll, ciudadano
de Valencia, o su hijo Nicolau, puesto que perjudica los
derechos de la Iglesia de Valencia.
ACV, Pergaminos, núm. 6472

TRANSCRIPCIÓ
Sàpien tots que en presència de mi, notari, e dels testimonis dejús escrits, En Vidal Sarthou, procurador subtituït d’En
Domingo Salat, rector de la Esgleya de Puçol, procurador e síndich del honrat pare e senyor En Ramon, per la gràcia de Déu
bisbe de València e del honrat capítol d’aquella Seu, constituït en presència del honrat N’Andreu Guillem Escrivà, cavaller,
dix et sposà denant aquell que an·[a]udiència d’ell és novellament pervengut que·l dit N’Andreu Guillem ha comprat o entén
a comprar d’En Pere de Ripoll, ciutadà de [Valè]nc[ia] o d’En Nicholau, son fill, lo loch de Beniparrell ab los térmens et
pertinences d’aquell, en com lo dit Pere de Ripol (sic) o Nicholau no puxen lo dit loch de Beniparrell vendre a[xí] com lo
venen, per ço, lo dit En Vidal, en nom de la dita procuració et sindicat[ur]a des de present protesta que no consent a la dita
venda o compra del dit loch de Beniparrell en ap[ré]s com feita sia en perjudici de la Esgleya de València, ans espressament hi
contradex et met aquella en mala veu a tant com se pertayn et pertànyer pot al dret de la Esgleya desúsdita, protestan que tot
son dret sia salvu a la dita Esgleya et que aquell puxen demanar et haver en son loch et en son temps davant qui deien et així
com deien.
De les quals coses lo dit Vidal, en lo nom que desús, requés que li sia feita carta pública a perdurable memòria de les
dites coses et a conservació del dret de la dita Esgleya de València. E el dit N’Andreu Guillem demanà còpia de les dites coses
per haver acort sobre açò e que la dita protestació no sia mesa en forma pública tro ell haja respost a açò.
Quod est actum in dicto loco de Beniparrell, VIº idus octobri, anno Domini Mº CCCº sexto decimo.
Presens testimonis a açò apel·lats e pregats: En Guillem de Manresa et En Simó del Mas, ciutadans de València.
Sig(signe notarial)num Laurencii de Angelats, notarii publici Valencie, qui predictis interfuit et hoc scribi fecit, cum
raso et emendato in tercia linea ubi dicitur ‘Nicholau’, et in VIIª linea ubi dicitur ‘deien’, et cum supraponito in IXª linea ubi
dicitur ‘haja’, et clausit loco, die et anno prefixis.

197
198
DOCUMENT 21

199
200
 REGESTA

1330, gener, 27. València 1330, gener, 27. Valencia

Alfons el Benigne, rei de la Corona d’Aragó, ordena als
mesuradors, pesadors, lleuders, peatgers, guardians i
compradors dels drets mercantils corresponents que no
demanen pes, mesuratge, lleuda, portatge, peatge, ribatge
ni altres drets similars, als hòmens del lloc de Beniparrell,
que és d’Andreu Guillem Escrivà, ja que són francs de tota
exacció segons un privilegi concedit pel seu pare, Jaume II.
ACA, C, reg. 480, f. 100v-101r
Alfonso el Benigno, rey de la Corona de Aragón, ordena a
los mesuradores, pesadores, lezderos, peajeros, guardianes
y compradores de los derechos mercantiles correspondientes
que no pidan peso, mesuraje, lezda, portaje, peaje, ribaje
ni otros derechos similares, a los hombres del lugar de
Beniparrell, que es de Andreu Guillem Escrivá, puesto que
son francos de toda exacción según un privilegio concedido
por su padre, Jaime II.
ACA, C, reg. 480, f. 100v-101r

TRANSCRIPCIÓ
Alfonsus et cetera, fidelibus nostris mensuratoribus, pesatoribus, leudariis, pedagiariis ac guardianis et emptoribus
predictorum iurium qui nunc sunt vel pro tempore fuerint et omnibus et singulis officialibus nostris. Ut intelleximus per dilectum
nostrum Andream Guillelmum Scribe quod cum homines sui loci vocati Beniparre (sic), siti in termino civitatis Valencie, sit et
esse debeant franchi et liberi ex concessione serenissimi principis dominis Iacobi, felicis memorie regis Aragone progenitoris
nostri, ab omni videlicet, peyta, questia, subsidio, pedido, cena, servicio, ademprivio, exercito et cavalcata et redempcionibus
eorundem, et ab omnibus aliis exaccionibus regalibus que nunc vel imposterum dici nominari vel cogitari possint, prout in
privilegio quod inde habent lacius continetur, vos vel aliquis vestrum contra tenorem franchitatis predictis compellitis seu
compellere [nimium?] homines dicti loci de Beniparrell ad dandum et solvendum nobis pensum, mensuraticum, leudam,
portaticum, pedagium, ribatgium et alia iura predictis consimilia et alias exacciones regales in dictorum Andree Guillelmi
et hominum loci ipsius periudicium et gravamine, asserentes dictam franchitatem non debere extendi ad dictum pensum,
mensuraticum, pedagium, leudam, portaticum, ribatgium et ad alia consimilia iuri vel exacciones regales quia de ipsis in ipso
privilegio specialis mencio non habetur verum [tamen?] nos dicto privilegio et quibusdam declaracionibus super eo factis per
dominum progenitorem nostrum in nostra cancellaria discursis et examinatis invenerimus iuxta concessionem dicti domini,
progenitoris nostri, predictos homines loci predicti ab omni exaccioni regali esse franchos et propterea ad contribucionem et
exaccionem predictorum iurium compelli non debeant distringi.
Ideo vobis et cuilibet vestrum dicimus et mandamus quatenus, visis presentibus, |f. 101r| exigendis dictis penso,
mensuratico, leuda, portatico, pedagio, guidatico, ribatgio et aliis iuribus et exaccionibus regalibus eisdem consimilibus
a prefati habitatoribus dicti loci de Beniparrell, presentibus et futuris, penitus desistatis, cum velimus eisdem hominibus
privilegium dicti domini progenitoris nostri inviolabiliter observari. Nos enim partem ipsos homines in predictis solvem
contingentem in compoto nostro recipi volumus et admitti iuxta dicti privilegii domini progenitoris nostri continenciam et
tenorem. Mandantes insuper per presentem cartam nostram procuratori regni Valencie necnon baiulus generali eiusdem, et
iusticiis et aliis officialibus et subditis nostris, presentibus et futuris, quod hanc cartam nostram faciant inviolabiliter observari
prout superius continetur et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cuius rei testimonium
presentem cartam nostram feri iussimus sigillo nostro pendenti munitam.
Datum Valencie, VIº kalendas febrerii anno Domini millesimo CCCº vicesimo nono.
201
202
DOCUMENT 22

203
 REGESTA
1339, març, 23. València 1339, marzo, 23. Valencia

Pere el Cerimoniós, rei de la Corona d’Aragó, ordena que
els habitants de Beniparrell, lloc que és del seu conseller i
ciutadà de València Arnau Ça-Morera, tinguen la mateixa
exempció de peatge, lleuda, portatge, mesuratge, pes,
passatge i ribatge, que tenen els ciutadans de València,
dins del terme de la qual està el lloc esmentat. A més a més,
autoritza Arnau Ça-Morera a fer cartes als seus habitants
que testimonien que hi estan domiciliats.
Pedro el Ceremonioso, rey de la Corona de Aragón, ordena
que los habitantes de Beniparrell, lugar que es de su consejero
y ciudadano de Valencia Arnau Ça-Morera, tengan la misma
exención de peaje, lezda, portaje, mesuraje, peso, pasaje y
ribaje, que tienen los ciudadanos de Valencia, dentro de cuyo
término se encuentra el lugar mencionado. Además, autoriza
a Arnau Ça-Morera a realizar cartas a sus habitantes que
testimonien que están domiciliados allí.

ACA, C, reg. 865, f. 227r ACA, C, reg. 865, f. 227r

TRANSCRIPCIÓ
Petrus et cetera, dilectis et fidelibus universis et singulis officialibus nostris, presentibus et futuris, vel loca tenentibus
eorundem salutem et cetera. Cum progenitores nostri emfranquiverint ac franchos, liberos et inmunes per terram, scilicet, mare
et aquas dulces, universos et singulos cives sive vicinos civitate et termini Valencie, fecerint cum omnibus bonis et rebus seu
mercibus suis ab omni pedagio, lezda, portatico, mensuratico, penso, passagio atque ribagio,6 et locus de Beniparrell cum eius
terminis, qui est dilecti consiliarii nostri Arnaldi de Moraria, civis Valencie, sit in eiusdem civitatis termino constitutus, idcirco
vobis et unicuique vestrum dicimus et districte percipiendo mandamus quatenus universitatibus et singularibus hominibus
dicti loci de Beniparrell, habitantibus et habitaturis in eo, franchitates, libertates et inmunitates omnium predictorum servens
in omnibus et pro omnia in[...?]uss[.?] prout civibus et habitatoribus civitatis iamdicte observare consueveritis teneamini et
debetis.
Volentes et demerentes quod dictus Arnaldus de Moraria, cuius est dictus locus, possit dictis hominibus suis et unicuque
ipsorum cartam seu cartas testimoniales facere quod dictum locum inh[abi]tant vel domicilium ibi tenent, cui seu quibus cartis
per dictum Arnaldum ut predicitur faciendis fidem huius ferit per nos et singulos vestrum indubiam percipimus adhiberi.
Datum Valencie, decimis kalendas aprilis, anno Domini Mº CCCº XXX octavo.
6
Al document s’escriu erbagio, però, en consonància amb la resta de tributs mercantils, el més lògic és que el dret referit siga el de «ribatge».

204
 DOCUMENT 23

REGESTA
1355, maig, 29. València 1355, mayo, 29. Valencia

L’infant Pere, en nom de Pere el Cerimoniós, rei de la Corona
d’Aragó, ordena als justícies reials i als senyors dels llocs
valencians costaners al mar o a un llac, que li trameten un
o dos hòmens de mar, o que estiguen acostumats a pescar,
per tal de tractar sobre certs afers reials que s’han de
despatxar en la mar. Entre tots ells s’escriu a Joan Ximénez
de Montornés, com a tutor de l’hereva de Jaume de Romaní,
pel seu lloc de Beniparrell.
El infante Pedro, en nombre de Pedro el Ceremonioso, rey
de la Corona de Aragón, ordena a los justicias reales y a los
señores de los lugares valencianos costeros al mar o a un
lago, que le envíen uno o dos hombres de mar, o que estén
acostumbrados a pescar, para tratar sobre ciertos asuntos
reales que se deben despachar en el mar. Entre todos ellos
se escribe a Joan Ximénez de Montornés, como tutor de la
heredera de Jaume de Romaní, por su lugar de Beniparrell.

ACA, C, reg. 1401, f. 80v-81r ACA, C, reg. 1401, f. 80v-81r

TRANSCRIPCIÓ
Infant En Pere, et cetera, e per lo molt, et cetera, al amat e nostre En Johan Exeménez de Montornés o lochtinent o
procurador seu en lo loch de Benicàcim, salut e dilecció. Com per alcuns affers tocants molt la honor del senyor rey vullam
parlar e tractar ab alcuns homes dels lochs de la marítima qui sien experts e sabents en fet de mar, o usats e acostumats de
pescar en l’Albufera, per tal com los dits affers tocants lo dit senyor rey se han a desembargar en mar, e siam certs que en lo
damuntdit loch ha homes de la dita condició, per ço tenim per bé que nos trametats mantinent I o II homes del dit loch de la
condició damuntdita ab los quals nos puxa parlar e tractar dels dits affers.
Dada en València a XXIX dies de mayg, en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor M CCC L V.
Similis fuerunt misse infrascriptis posito in ille qui diriguntur iusticis ‘dicimus et mandamus’. (...)7
|f. 80v| Al amat nostre En Johan Exeménez de Montornés, tudor de la hereua d’En Jacme de Romaní o son lochtinent
o procurador de Beniparrel.
7
La missiva també va ser enviada als justícies de Borriana, Vila-real, Castelló de la Plana, Morvedre Meliana, Alboraia, Alfafar, Massamagrell, Massanassa, Sedaví i la Vila-joiosa; a Guerau
Ça-Font com a procurador als llocs de Gandia, Palma, Ròtova, Bellreguard, Dénia, Xàbia, Polop, Callosa, Benidorm i Finestrat; i als senyors de Benicàssim (Joan Ximénez de Montornés),
d’Orpesa (Berenguer Dalmau com a tutor dels fills de Guillem Jàffer), de Peníscola, Benicarló, Vinaròs, Alcossebre, Sueca, Aielo i Silla (el mestre de Montesa), d’Almassora (el bisbe de
Tortosa), de Moncofa i Nules (Gilabert de Centelles), d’Almenara (Alfons de Pròxida), de Canet d’En Berenguer (Arnau Joan), del Puig (la reina mare, Elionor), de Puçol (el bisbe de Valèn-
cia), d’Albalat de la Ribera (Pero Maça), d’Albalat dels Sorells (el mestre racional Berenguer de Codinachs), de Catarroja (Berenguer Dalmau), del Romaní (Joan Fernández), de Benifaió
(Ramon de Vilanova), d’Almussafes i la Vall d’Alfàndec (l’abat de Valldigna), de Sollana, Trullars i Alcaissia (Antoni de Vilaragut), de Corbera, Matada, Fortaleny, Riola, Polinyà (l’infant
Ramon Berenguer), de Pardines (Guillem Ça-Noguera), de Cotes (Guerau Ça-Font), d’Oliva i La Font d’En Carròs (Teresa, dona de Francesc Carrós), de Pego (el vescomte de Cardona), i
de Cullera, Beniuaquil, Teulada, Benissa, Ifac i Altea (la comtessa de Terranova).

205
206
DOCUMENT 24

207
 REGESTA
1358, febrer, 20. València 1358, febrero, 20. Valencia

Jaume Conesa, secretari reial, afig el signe, el segell i
l’autoritat de Pere el Cerimoniós, rei de la Corona d’Aragó,
a l’instrument notarial fet el 28 de gener de 1358 per Bernat
Mensa, notari de València, de la venda de Beniparrell en
alou, realitzada amb el consentiment del mateix rei i la
reina Elionor pels nobles Esteve d’Aragó i la seua dona
Elicsén, així com per Joan Ximénez de Montornés –en nom
propi i com a tutor d’Elicsén–, a Pere Arrufat, ciutadà de
València. La venda es fa per 28.000 sous i inclou totes les
edificacions, habitants, terres, drets, pertinences i, també, la
jurisdicció civil i criminal de Beniparrell tal com pertanyia
als predecessors dels esmentats senyors.81
ACA, C, reg. 900, f. 7r
8
En rigor, dins d’una oració positiva la partícula «necnon» que ací precedix el complement
«cum iurisdiccione civili et criminali» significa «i no», però en els documents medievals és
emprat a bastament per a reforçar una afirmació, amb el sentit d’«així mateix», com sembla
que és utilitzat en el present document.
Jaume Conesa, secretario real, añade el signo, el sello y la
autoridad de Pedro el Ceremonioso, rey de la Corona de
Aragón, al instrumento notarial hecho el 28 de enero de
1358 por Bernat Mensa, notario de Valencia, de la venta
de Beniparrell en alodio, realizada con el consentimiento
del mismo rey y la reina Leonor por los nobles Esteban de
Aragón y su mujer Elicsén, así como por Joan Ximénez de
Montornés –en nombre propio y como tutor de Elicsén–, a
Pere Arrufat, ciudadano de Valencia. La venta se hace por
28.000 sueldos e incluye todas las edificaciones, habitantes,
tierras, derechos, pertenencias y, también, la jurisdicción
civil y criminal de Beniparrell tal y como pertenecía a los
predecesores de los mencionados señores.8
ACA, C, reg. 900, f. 7r
8
En rigor, en una oración positiva la partícula «necnon» que aquí precede el complemento
«cum iurisdiccione civili et criminali» significa «y no», pero en los documentos medievales
es también empleado de forma frecuente para reforzar una afirmación, con el sentido de
«así mismo», como parece que es utilizado en el presente documento.

TRANSCRIPCIÓ
In civitate Valencie XXº die febrerii anno a Nativitate Domini Mº CCCº Lº VIIIº fuerunt aposita signum, sigillum et
decretum domini regis in quodam publico instrumento clauso per Bernardum Mensa, notarium publicum Valencie vendicionis
facte de assensu et voluntate illustrissimorum dominorum Petri, Dei gracia regis Aragone, et Alionoris, regine eius consortis,
per nobiles Stephanum de Aragonia et Elicsendem, eius uxorem, et Iohanem Exemeniç de Monte Tornesio, nomine proprio et
ut tutorem et curatorem dicte Elicsendis, Petro Arrufatum, civi Valencie, de loco vocato Beniparrell pro libero et francho alodio,
omni debitorum onere et quarumlibet aliarum obligacionum expedito, quitio et inmuni, cum turribus, fortitudinibus, domibus,
edificiis ibi constructis et decetero construendis, hominibus et feminis, cuius vis, legis, nature seu condicionis ibi habitantibus
et in futurum habitaturis, et cum omnibus terminis, terris et iuribus et pertinenciis dictis nobilibus et Iohani, nomine quo
supra, in dicto loco pertinentibus seu pertinere debentibus, necnon cum iurisdiccione civili et criminali prout /predecessoribus/
predictorum supra proxime nominatorum in dominio dicti loci pertinebat, pro precio XXVIIIº millia solidorum regalium
Valencie, ut in dicto instrumento confecto in dicta civitate die dominica intitulata Vº kalendas febrerii anno Domini Mº CCCº
Lº VIIº predicta et alia lacius continentur, cuius quidem signi et decreti tenor talis est:
Signum.9 Petri, Dei gracia regis Aragone, et cetera, qui hinc vendicioni de consilio et assensu nostro facte, per nosque
firmate et iurate ut superius continetur auctoritatem nostram impendimus pariter et decretum appositum hic de nostri mandato
per fidelem secretarium nostrum Iacobum Conesa, in civitatem Valencie die XXº febrerii anno a Nativitate Mº CCCº Lº
VIIIº, nostrique regni XXº IIIº, et ad maiorem corroboracionem premissorum sigillum nostrum huic instrumento iussimus
appendendum.
9
«Signum», al marge esquerre.

208
DOCUMENT 25

209
 REGESTA
1358, març, 3. València
Pere el Cerimoniós, rei de la Corona d’Aragó, atés que el
noble Esteve d’Aragó té dèsset anys i no pot dur les seues
causes per ser-ne menor de vint-i-cinc, nomena Vivet de
Jusseu, notari, veí d’Alzira, com al seu tutor i defensor
legítim en litigis, causes i negocis. A més a més, li concedix
potestat per a recuperar el lloc de Beniparrell, que ha estat
alienat a causa dels deutes del dit noble, així com també
per a vendre, imposar o carregar censals, béns o drets sobre
aquell lloc o altres béns i drets del mateix noble.
ACA, C, reg. 900, f. 31r-v
210
1358, marzo, 3. Valencia
Pedro el Ceremonioso, rey de la Corona de Aragón, dado que
el noble Esteban de Aragón tiene diecisiete años y no puede
llevar sus causas por ser menor de veinticinco, nombra a
Vivet de Jusseu, notario, vecino de Alzira, como su tutor y
defensor legítimo en litigios, causas y negocios. Además, le
concede potestad para recuperar el lugar de Beniparrell,
que ha sido alienado a causa de las deudas de dicho noble,
así como también para vender, imponer o cargar censales,
bienes o derechos sobre aquel lugar u otros bienes y derechos
del mismo noble.
ACA, C, reg. 900, f. 31r-v
 TRANSCRIPCIÓ
Nos Petrus, Dei gracia rex Aragone, et cetera, attendentes nobilem et dilectum nostrum Estephanum de Aragonie, qui
in etate decem septem annorum constitutus existit, cum sit minor viginti quinque annorum propter deffectum etatis in iudicio
sistere non valere nec per se ipsum posse ducere causas suas, idcirco volentes in ipsius negociis talem provisionem facere
quod tranquilla serenitatem inferentur ac ab adlisis potenti deffensionis et auxilio fulciantur. Eapropter de fide et legalitate ac
industria vestri fidelis nostri, Viveti de Jusseu, notarium, vicini Algezire, merito confidentes, et ut dictus nobilis qui in etate
ut premittitur decem septem annorum constitutus est, quiquenon habet ad presens qui eum deffendat, habeat deffensorem
legitimum in suis lictibus sive causis. Tenore presentis vos sibi in curatorem damus et assignamus ad universas et singulas
causas seu lices dictum nobilem seu eius iuris et bona tangentes quomvis modo. Concedentes vobis, dicto Viveto, ac vobis
plenariam facultatem tribuentes sepedictum nobilem Stephanum et eius bona et iura in omnibus et singulis causis, questionibus
et demandis, tam in agendo quam deffendendo, motis et movendis in iudicio et extra iudicium deffendatis, et in suis negociis
cum diligencia vos agatis ipsum in eisdem, viriliter deffendendo prout verus et legitimus curator facere pote et debet.
Verum cum sint fidedigna relacionem percepimus locus de Beniparell qui esti dicti nobilis sit pignori traditus vel alias
per debitis ipsius nobilis alienatus, ideo concedimus vobis dicto curatori ac vobis potestatem plenariam impertimur. Ex pro
luendo seu redimendo et recuperando ad opus nobilis ipsius loco predicto, et pro aliis eciam negociis ipsius nobilis expediendis
et agendis et dirigendis, possitis super ipso loco et super aliis eciam quibusvis locis, bonis et iuribus nobilis antedicti, censualia
et alia bona et iura quecumque vendere, imponere et onerare instrumentum vel instrumenta quecumque in premissis necessaria
facere et cum effectu firmare sub illa forma, modis, condicionibus, securitatibus et cautelis quibus vobis videbitur peragendum,
et quecumque alia carta predicta et alia ex eis dependencia vel emergencia facere et libere exercere que debite et legitime
predictorum expedicioni necessaria fuerint vel eciam opportuna et sine quibus predicta non possent legitime conservari, |f. 31v|
eciam si talia essent que mandatu exigerent speciales.
Est tamen certum quod vos iurastis in nostra cancellaria ad sancta Dei quatuor evangelia quod causas seu questiones
predictas et alia eciam omnia premissa legitis, procurabitis et in utilia dicto nobili et eius bonis evitabitis, quodque ipsas causas
indeffensas non demitetis. Nos enim decernimus cum presenti quicquid per vos, dictum curatorem, in et super predictis omnibus
et singulis ex eis in iudicio et extra actum et procuratum fuerit plenam obtinere roboris firmitatem. Mandantes gubernatori
et aliis universis et singulis officialibus regiis nostris vel eorum locatenentibus, presentibus et futuris, quatenus provisionem
nostram presentem observet et faciant ab aliis observari et non contraveniant quavis causa. In cuius rei testimonium presentem
cartam nostram vobis feri iussimus nostro sigillo appendicio comunitam.
Datum Valencie, tercia die febroarii, anno a Nativitate Domini Mº CCCº Lº VIIIº, nostrique regni XXIIIº.

211
212
DOCUMENT 26

213
 REGESTA
1387, febrer, 12. València10
Elicsén de Romaní, senyora de Beniparrell, a petició dels
prohòmens del mateix lloc, accedix a baixar a la huitena
part dels fruits la renda cobrada a totes les terres del
terme, excepte al carrascar, a les terres franques, a algunes
fanecades properes als senials que censen a tant per fanecada,
i a altres terres que paguen cens segons forma antiga. Els
signants, Bartomeu de Cervés, batle, Pere de Cremades,
justícia, Martí Canals i Pere Ivorra, jurats, Guillem Teulada,
Guillem Mas, Jaume Mas, Bernat Muntaner, Antoni Tortosa,
Jaume Tortosa, Bartomeu Canals, Bartomeu Martí i les
vídues Marieta, Pelegrina i Francesca –mare de l’esmentat
Jaume Mas–, es comprometen a posar en conreu totes les
terres del terme en el termini d’un any a partir de Sant Joan
de 1387, tot escurant i persolant les séquies i els braçals. En
el futur estos canals s’haurien de mantindre en bon estat sota
la vigilància del batle, i si algú deixava de cultivar les terres
de secà esmentades hauria de satisfer la mateixa quantitat
de cereal –la mitat en blat i l’altra mitat en civada– que si
estigueren conreades, donant-lo de la seua producció de
l’horta. La resta de drets senyorials es continuarien pagant
com fins aleshores.
ACA, Diversos, Sástago, Pergamins, Carpeta 9, Lligall F 1,
núm. 6
10
Trasllat notarial fet el 13 de novembre de 1419.
214
1387, febrero, 12. Valencia10
Elicsén de Romaní, señora de Beniparrell, a petición de los
prohombres del mismo lugar, accede a bajar a la octava
parte de los frutos la renta cobrada en todas las tierras del
término, excepto en el carrascal, en las tierras francas, en
algunas hanegadas cercanas a las cenias que censan a tanto
por hanegada, y en otras tierras que pagan censo según
forma antigua. Los firmantes, Bartomeu de Cervés, baile,
Pere de Cremades, justicia, Martí Canals y Pere Ivorra,
jurados, Guillem Teulada, Guillem Mas, Jaume Mas, Bernat
Muntaner, Antoni Tortosa, Jaume Tortosa, Bartomeu Canals,
Bartomeu Martí y las viudas Marieta, Pelegrina y Francesca
–madre del mencionado Jaume Mas–, se comprometen a
poner en cultivo todas las tierras del término en el plazo de
un año a partir de San Juan de 1387, limpiando y apisonando
las acequias y los brazales. En el futuro estos canales se
tendrían que mantener en buen estado bajo la vigilancia del
baile, y si alguien dejaba de cultivar las tierras de secano
mencionadas debería satisfacer la misma cantidad de cereal
–la mitad en trigo y la otra mitad en avena– que si estuviesen
cultivadas, dándolo de su producción de la huerta. El resto
de derechos señoriales se continuarían pagando como hasta
entonces.
ACA, Diversos, Sástago, Pergaminos, Carpeta 9, Legajo F
1, núm. 6
10
Traslado notarial realizado el 13 de novembre de 1419.
 TRANSCRIPCIÓ

Hoc est translatum in civitate Valencie fideliter factum tercia decima die mensis novembris anno a Nativitate Domini
millesimo quadringentesimo decimonono sumptum a quodam publico instrumento, non viciato nec cancellato nec in aliqua
sui parte suspecto, sed prorsus omni vicio et suspicione carente, c[uius] tenor talis est:
Pateat universis et singulis presentem paginam inspecturis quod anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo
octogesimo septimo, die martis qua computabatur duodecimis mensis febroarii in civitate Valencia: Com sobre les rendes,
drets e sdeveniments pertanyents a senyor en e sobre lo loch de Beniparrell e terme de aquell fos haüt tracte e parlament entre
la noble dona Na Elicsén de Romaní, muller del noble N’Eximén Pérez d’Arenós, cavaller, senyora del dit loch de Beniparrell,
de una part, e En Berthomeu de Cervés, batle del dit loch, En Pere Cremades, justícia, En Martí Canals, En Pere Hivorra, jurats
en l’any present, En Guillem Teulada, En Guillem Mas, en son nom propri e axí com a curador d’En Jacme Mas, Bevenguda
e Isabel, fills e hereus d’En Lorenç Mas, e lo dit Jacme Mas, de voluntat del dit curador seu, En Bernat Muntaner, N’Anthoni
Tortosa, En Berthomeu Canals, En Jacme Tortosa, la dona Na Marieta, muller quòndam d’En Berthomeu de la Mata, la
dona Na Pelegrina, muller quòndam d’En Guillem Aguiló, la dona Na Francescha, muller quòndam d’En Lorenç Mas, e En
Berthomeu Martí, vehins e habitadors del sobredit loch, de la part altra, perquè foren atorgats, ordenats e fermats [... ...] per la
dita noble dona Elichsén de Romaní e los dessús dits prohòmens, los capítols inffrasegüents.
«Capítols fets entre la noble dona Na Elicsén de Romaní, muller del noble N’Eximén Péreç d’Arenós, senyora del loch
de Beniparrell, situat en la orta de València, e los prohòmens [del dit] loch sobre lo baxament de la renda de les terres».
Primerament, los prohòmens de Beniparrell suppliquen e preguen la senyora que com en lo terme del dit loch hajen
moltes possessions e les demés hermes e malmenades, de les quals ni ells ne la dita senyora no han ne poden haver alcun profit
o fruyts o[...] pl[...] fer alguna gràcia de baxar la renda acostumada reebre en lo dit loch, ço és, que totes les terres del dit loch
(exceptat lo carrascal, les terres franques e alcunes fanecades prop los cenials, ço és, una fanecada per cénia per[ço que]·ls
[sens]a e altres [ter]res [que?] fan ce[n]s segons forma antiga) sien tornades a la huytena part de fruits e esplets de tot ço que
en les terres del dit terme Déus hi darà.
La senyora, atenent que en lo dit terme ha moltes terres ermes e marjals segons damunt és dit, per profit e utilitat dels
dits hòmens |l. 10| e perçò que tot lo terme sie laurat e panifficat atorgue e fa la gràcia als dits prohòmens per ells demanada. En
tal manera e condició que los dits prohòmens sien tenguts laurar e panifficar tot lo dit terme acabadament, ço és, cascun tot ço
del seu d’ací a la festa de Sent Johan del mes de juny primer vinent e de la dita festa en un anyn (sic) aprés següent, los quals
termes aconseguits e les dites terres laurades e panifficades la dita senyora haje a reebre et reeba la huytena part de totos (sic)
los fruyts e esplets que Déus darà en totes les dites terres segons dessús és dit e ací serà declarat, ço és, que si s’esdevendrà que
alcuns cessen laurar e sembrar les terres baves o partida de aquelles tro en la meytat de ço que cascun hi ha cascun any, que
en tal cas aquell qui cessarà lo dit laurar e sembrar haje a donar cascun any a part de senyor de ço que haurà sembrat e cullit
en la millor orta aytant blat com haurie cullit en la marjal si sembrat ho hagués, ço és, la meytat forment e la meytat civada e
no pus.
Axí entés e promés per los dits prohòmens que totes les céquies e braçals del dit terme sien per ells escurades e
persolades de continent dins lo dit temps o abans, e d’allí avant peretnalment tinguen aquelles en lur condret a coneguda del
batle, les quals coses e cascuna de aqueles sinó feyen ells volén, els plau que el batle del dit loch face fer et complir totes les
dites coses a messió lur.
E la dita senyora [r]eté [...] si tots los drets a ella pertanyents en lo dit loch e terme de aquell, e encara en los dits
prohòmens [e] vassalls, segons axí com ans de la present era.
E los dessús dits Berthomeu de Cervés, batle, En Pere Cremades, justícia, En Martí Canals, En Pere Hivorra, jurats,
En Guillem Teulada, En Guillem Mas e·ls dits noms, e lo dit Jacme Mas de voler e exprés consentiment del curador seu, En
Bernat Muntaner, N’Anthoni Tortosa, En Berthomeu Canals, En Jacme Tortosa, la dona Na Marieta, muller quòndam d’En

215
 Berthomeu de la Mata, la dona Na Pelegrina, muller quòndam d’En Guillem Aguiló, la dona Na Francescha, muller quòndam
d’En Lorenç Mas, e En Berthomeu Martí, per ells e per lurs successors, reebents e acceptants de la dessús dita noble dona Na
Elicsén de Romaní la dessús dita gràcia e tornament de huytena part e altres coses dessús dites prometeren cascun per si, per
ell e los seus, e en bona fe convingueren a la dita noble dona que ells e los seus servarien, atendrien, complirien, pagarien,
respondrien, satisffarien e integrarien a aquella dita noble dona e als seus totes e sengles coses que dessús són dites, raonades,
declarades, specifficades, retengudes, paccionades e compreses en e per la forma declarada superius. E per aquelles atendre e
complir cascú per si e per los seus successors obligaren tots sos béns mobles e seents haüts e per haver, on que fossen.
En testimoni de les quals coses totes e sengles dessús dites la dessús dita noble dona et los dits prohòmens requeriren
concorditer esset facta carta publica |l. 20| ad memoriam in futurum de sic gestis habendam. Emperò lo dit En Guillem Mas
dix que protestave e protestà que per rahó de la ferma dessús per ell en lo nom de curador feta alcun dan o prejuhí a ell ne als
béns seus no esdevingue e s’e[...?]endre, ans aquells tots temps sien salves e il·leses en totes coses e per totes.
Que acta fuerunt loco, die et anno premissis. S[e](creu)nyal de la noble dona Na Elicsén de Romaní; s[e](creu)nyal
d’En Berthomeu Cervés, batle; s[e](creu)nyal d’En Pere Cremades, justícia; s[e](creu)nyal d’En Martí Canals, s[e](creu)
nyal d’En Pere Hivorra, jurats; s[e](creu)nyal d’En Guillem Teulada; s[e](creu)nyal d’En Guillem Mas e·ls dits noms; s[e]
(creu)nyal del dit Jacme Mas; s[e](creu)nyal d’En Bernat Muntaner; s[e](creu)nyal d’En Anthoni Tortosa; s[e](creu)nyal
d’En Berthomeu Canals; s[e](creu)nyal d’En Jacme Tortosa; s[e](creu)nyal de la dona Na Marieta, muller quòndam d’En
Berthomeu de la Mata; s[e](creu)nyal de la dona Na Pelegrina, muller quòndam d’En Guillem Aguiló; [se(creu)ny]al de la
dona Na Francescha, muller quòndam d’En Lorenç Mas; s[e](creu)nyal d’En Berthomeu Martí; qui totes e sengles coses
dessús dites loaren, aprovaren, atorgaren e fermaren.
Presents testimonis foren a les dites coses appel·lats e pregats los discrets En Bernat [Ma..si.., ...], En Pere Barrera,
prevere, e En Pascual Soriano, habitadors de València.
E a la ferma dels dessús dits En Pere Cremades, justícia, En Martí Canals, En Pere Hivorra, jurats, En Guillem Mas
en lo dit nom de curador, axí ja en lo dia de la confecció de la sobredita carta hagués ferma en son nom propri en la ciutat de
València, En Bernat Muntaner, N’Anthoni Tortosa, En Berthomeu Canals, En Jacme Tortosa, e la dona Na Marieta, muller
quòndam d’En Berthomeu de la Mata, que totes e sengles coses dessús dites loaren, aprovaren, atorgaren e fermaren en lo loch
de Beniparrell en absència de la dita noble dona, emperò mi, notari dejús scrit, axí com a pública persona stipulant e reebent en
loch, nom e veu de tots aquells de qui·s pertany o pertànyer pora en esdevenidor, la qual ferma feren dimarts que era comptat
nona die mensis aprilis del any de la Nativitat del Nostre Senyor mil CCC vuytanta set dessús dit, totes [... ... ... ... ... ... ...] los
dessús dits En Bernat [Ma..si..], En Pere Barrera, e En Francesch Escolà, notari de la dita ciutat.
E a la ferma dels dits Na Francescha, muller del dit En Lorenç Mas, e En Berthomeu Martí, qui fermaren en lo dit loch
de Beniparrell e tots los béns seus obligaren en absència de la dita noble dona Na Elicsén de Romaní, mi, /emperò/ notari dejús
scrit, stipulant segons dessús, ço és, divendres a trentahú dia del mes de maig del dit any. Foren testimonis N’Andreu Móra
e En Jacme López, del dit loch.

Sig(signe notarial)num mei, Raimundi Salat, regia auctoritate notarii publici Valencie. Enim predictis interfui eacque
scripsi et clausi absque firmamento dicte Pelegrine, que non firmavit. Ideo puncta in signo eius [...]eate firma [...] non apposui
loco, |l. 30| die et anno premissis.
S[ig](creu)num [... ...] de signo [... ...] iusticie civilis Valencie [... ...] prefatus originali publico instrumento hinc
translatus auctoritatem suam prestitit et decretum
Sig(signe notarial)num mei, Alffonso Petri, auctoritate regia notario publici Valencie, qui loco discretorum Anthoni de
Pratis, Anthoni Iohannis, [... ...?] dominorum et scribarum curie civilis Valencie, in hoc translatum auctoritatem [... ... ... ...?]
mandato scripsi et apposui.
Sig(signe notarial)num mei, Francisci Cavaller, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et
dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui presens transumptum a suo originali instrumento abstrahi et scribi
feci et cum eodem comprobatum legittime clausi loco, die et anno in prima linea contentis. Constat de rasis et correctis in
primo linea ubi videtur ‘sumptum a /quodam/’, et in XIII ubi legitur ‘marjal’ et cum supraposito in XXVIII ubi liquet ‘emperò’.
Et in presente clausura ubi demostratur a quodam [...?].
216
 DOCUMENT 27
REGESTA
1398, desembre, 16. Alberic11
Còpia registrada pel justícia civil de València d’un trasllat
notarial de la clàusula del testament d’Elicsén de Romaní,
fet a Alberic el 16 de desembre de 1398 i publicat el 9 de
juliol de 1404. Elicsén de Romaní hi instituïx com a hereu al
seu cosí germà, Manfré Escrivà, i vincula tots els béns de la
seua herència als seus primogènits masculins no religiosos,
amb la prohibició total d’alienar-los. En cas que Manfré
morira abans que Elicsén es declara l’ordre de successió
per a heretar: el primogènit de Manfré, el germà de Manfré
–Arnau Escrivà–, el primogènit del germà de Manfré, Joan
Llançol, Joan Castellà, Jaume Llançol i Berenguer Vives de
Canyamàs. Abans que hereten, però, Gueraldona de Romaní,
tia d’Elicsén i mare de Manfré, en serà usufructuària vitalícia,
amb l’obligació de pagar al dit Manfré 6.000 sous anuals
i deixar-li el regiment dels llocs de vassalls. L’hereu, si el
marit d’Elicsén, Eximén Pérez d’Arenós l’afilla com ambdós
havien acordat, tindrà l’obligació de prendre el cognom
‘Romaní d’Arenós’ i adoptar el senyal quarterat d’ambdós
a les seues armes i segell. En cas que cap dels instituïts
puga heretar, es declara la constitució d’una causa pia per
a redimir captius, maridar òrfenes i donzelles empobrides
i mantindre pobres vergonyants, administrada pel bisbe de
València i els dos parents més íntegres d’Elicsén, un per part
del pare o la mare i un altre per part del marit. Finalment,
abans que Gueraldona de Romaní o els altres hereus instituïts
accedisquen a l’ús i la propietat de l’herència, Elicsén
de Romaní declara el seu marit, Eximén Pérez d’Arenós,
usufructuari vitalici de l’herència i li deixa 20.000 sous en
propietat.
ARV, Justícia Civil, Manaments i Empars, any 1658, Llibre
3r, mà 30, f. 1r-6v
11
Data del testament d’Elicsén de Romaní, publicat el 9 de juliol de 1404. El document
parcialment transcrit és una còpia d’un trasllat notarial fet el 6 de juliol de 1563 continguda
al Llibre de Manaments i Empars del justícia civil de València de l’any 1658.
1398, diciembre, 16. Alberic11
Copia registrada por el justicia civil de Valencia de un
traslado notarial de la cláusula del testamento de Elicsén
de Romaní, realizado en Alberic el 16 de diciembre de 1398
y publicado el 9 de julio de 1404. En dicha cláusula Elicsén
de Romaní instituye como heredero a su primo hermano,
Manfré Escrivá, y vincula todos los bienes de su herencia a
sus primogénitos masculinos no religiosos, con la prohibición
total de alienarlos. En caso de que Manfré muriera antes
que Elicsén se declara el orden de sucesión para heredar:
el primogénito de Manfré, el hermano de Manfré –Arnau
Escrivà–, el primogénito del hermano de Manfré, Joan
Llançol, Joan Castellà, Jaume Llançol y Berenguer Vives de
Cañamás. Sin embargo, antes de que hereden Gueraldona de
Romaní, tía de Elicsén y madre de Manfré, será usufructuaria
vitalicia, con la obligación de pagar al dicho Manfré 6.000
sueldos anuales y dejarle el gobierno de los lugares de
vasallos. El heredero, si el marido de Elicsén, Eximén Pérez
d’Arenós lo ahija como ambos habían acordado, tendrá la
obligación de tomar el apellido ‘Romaní de Arenós’ y adoptar
el símbolo heráldico cuartelado de ambos en sus armas
y sello. En caso de que ninguno de los instituidos pueda
heredar, se declara la constitución de una causa pía para
redimir cautivos, casar huérfanas y doncellas empobrecidas
y mantener pobres vergonzantes, administrada por el obispo
de Valencia y los dos parientes más íntegros de Elicsén, uno
por parte del padre o la madre y otro por parte del marido.
Finalmente, antes de que Gueraldona de Romaní o los otros
herederos instituidos accedan al uso y la propiedad de la
herencia, Elicsén de Romaní declara a su marido, Eximén
Pérez d’Arenós, usufructuario vitalicio de la herencia y le
deja 20.000 sueldos en propiedad.
ARV, Justicia Civil, Mandatos y Amparos, año 1658, Libro
3º, mano 30, f. 1r-6v
11
Fecha del testamento de Elicsén de Romaní, publicado el 9 de julio de 1404. El docu-
mento parcialmente transcrito es una copia de un traslado notarial realizado el 6 de julio
de 1563 contenida en el Libro de mandatos y amparos del justicia civil de Valencia del año
1658.
217
 TRANSCRIPCIÓ

Hoc est translatum bene et fideliter factum Valencie sub die sexto mensis iulii anno a Nativitate Domini millesimo
quingentessimo sexagesimo quinto sumptum fideliter atque bene clausula universalis herencie nobilis dompne Elicsendii de
Romaní, quondam uxoris nobilis Eximeni Péres de Arenós, quondam domini loci de Alberich, et seu alias ultimo testamento
dicti Elicsendi de Romaní, receptum |f. 1v| per discretum Petrum Basella, quondam notarium, sub die decimo sexto mensis
decembris anni millesimi trecentesimi nonagesimi octavi, a post dicte testatricis mortem per eundem notario publicato sub die
nono menses iulii anni millesimi quadrigentesimi quarti in suam publicam formam redacto non viciato nec cancellato neque
in aliqua eius parte suspecto sed omni [...]us vici seu suspicione carente, cuius quidem clausule tenor sequitur et est talis:

Pagades e cumplides e sengles lexes desusdites, exigint nostre testament prout segons qui desús és ordenat en tots los
altres béns, drets e av[er]s e cosses nostres, mobles, sehents e semovents, són, que sien [e] seran a nós pertanyents y pertànyer
devents o podents heu que sien y seran ara o en esdevenidor, sustituhim e fem hereu universal nostre per dret de sustitució, o
per aquella mellor manera que mills fer se puxa, lo honrat En Manfré Escrivà, cosingermà e marmessor nostre desús dit; e si
per ventura aquell defallira ans que nós sustituhim e fem hereu en la forma damunt dita lo fill mascle major de aquells dels fills
mascles del dit En Manfré que serà pus abte e de mellor intenció y no serà prevere, de orde |f. 2r| de religió.
E si aquell dit En Manfré Scrivà o lo fill de aquell que serà nostre hereu per ventura defallira et cetera [e que?] no serà
nostre hereu, e fallira e finara quant que quant sens fills mascles legítims e naturals e de llegítim matrimoni e de carnal còpula
procreats a ell sobrevivents, substituhim a aquell que nostre hereu serà lo qual llavós, substituhim universal lo honrat En Arnau
Scrivà, germà del dit Manfré, semblantment cosingermà nostre. En axí, emperò, e axí lo volem y declaram, volent usar del
benefici del fur, totes aquelles persones e[...] que, si lo dit En Manfré o fill seu que serà nostre hereu defallira en la forma desús
dita, no puixa haver ne conseguir en nostres béns sinó tansolament un florí de or de Aragó lo qual li lexam pertot e qualsevol
dret que pogués [... ...] conseguir en nostres béns per qualsevol causa, manera e rahó. E si lo dit En Arnau Escrivà defallira ans
que pervingués a ell la dita herència e havia fill mascle de el·legítim [o?] de llegítim matrimoni procreats, sustituhim aquell
fill del dit En Arnau, que major serà e pus apte e no serà prevere ne en orde de religió, hereu nostre propri e universal per dret
de sustitució.
E si lo dit En Arnau e fill de aquell que serà nostre hereu defallira, e seus fills mascles llegítims y naturals y de llegítim
|f. 2v| matrimoni procreats quantquequant, substituhim a ell o aquell que hereu nostre serà defallint en la dita forma, a nós hereu
substituhim lo honrat Joan Llansol, fill del honrat quòndam mosén Berenguer Llansol, señor del castell e vall de Vilalonga. E si
aquell en la dita forma defallira substituhim a aquell llavors, hereu instituhim lo honrat En Joan Castellà, fill del honrat mosén
Andreu Castellà e de la honrada dona Na Saura Eximénes de Lomberri, neboda nostra. E si lo dit En Joan Castellà defallira en
manera damunt dita, substituhim aquell, a nós instituhim hereu lo honrat En Jaume Llansol, cosí nostre. E defallint aquell en
la forma damunt declarada, substituhim aquell llavors hereu, instituhim lo honrat Berenguer Vives de Canyamás, cosí nostre.

Emperò, és intenció nostra e així ho volem que aquell que serà hereu nostre, així lo sustituhit com lo substitut, segons
fur [...] aprés obte de aquell o en la vida haja e sia tengut donar e lexar la dita heretat al mellor fill mascle que haurà aprés obte,
de millor enteniment e a dret de sos membres e enteniment, y que no sia prevere ni en orde de religió, no contrastant que sia
menor.

218
 [Ans] declara[m] que quant s[...] nostra heretat universal e proprietat, e en pocessió (sic) serà e ser deurà |f. 3r| de mà y
poder del dit En Manfré Escrivà, ara per ladonchs li deixam lo usufruit e tenor dels béns de la nostra dita heretat universal a la
dita madona Geraldona, mare de aquell eha (sic) n[...] de tota la vida de aquella, en axí que dels fruits, rendes y emoluments
dels dits béns ella de vida sua tansolament fasa e fer puxa a totes les voluntats sens tot retiment de compte salva sa proprietat al
hereu, y així mateix volem y manam que aquella sia tenguda donar cascun any al dit En Manfré Escrivà, hereu nostre, de tota
la vida de aquells dels béns del dit usufruit sis mília sous; declarants l’aytal és nostra intenció e ací ho volem que los regiments
dels llochs, vasalls e béns de la dita nostra heretat haja e tinga lo dit En Manfré Escrivà, hereu nostre, e la dita tia nostra e mare
de aquell solament haje los dits usufruits ella pagant cascun any al dit En Manfré los dits sis mília sous.
Emperò és nostre desich e nostra intenció e així ho volem y manam expresament que la dita heretat nostra universal
tots temps sia e [v]aja [e pas?] una e éntrega, sens alguna diminució o divisió, en així que lo dit En Manfré Escrivà primer e
principal hereu nostre, havent dos o més fills o altres decendents mascles, sia tengut entre vius o en darrera voluntat dar e lexar
tota |f. 3v| la dita heretat éntrega o sens alguna diminució al fill o altre decendent major en edat si serà apte e convenient e de
bon enteniment segons damunt és dit. E així sia enseguint en sos decendents de aquell e a cascun de aquells, tota detracció,
deducció e retenció de llegítima, de trebel·lianica e de altre qualsevol dret que dir e nomenar se puxa e pertanyga e puxa
pertànyer, puxa o dega per son fur, dret o costum e constitució, presents e sdevenidors, sinó tansolament cascú d’aquells un
florí d’or de Aragó, lo qual ly lex ans per tots y qualsevols drets que pertànyer-los pogués.
E no [...] ha[..]n més avant introduhir y vedar als instituhit y substituhits e successors llurs en dita heretat e a cascú
de aquells dita venda, divisió, empeñorament, donació, diminució, obligació e qualsevol alienació de la propietat en tot o
en qualsevol part o partícula dels béns de la dita nostra heretat, encara que esdevén que algú o alguns tots aquells casos o
necessitats en los quals o en les quals per dret o per fur se pot e puixa trencar o desfer vincle en tot o en part, encara que fos
per fills mandar o de [...] e paga de captivitat, com per qualsevol altres casos o necessitats, com no entenam ne vullam que de
la proprietat de la dita heretat sien mandades ne venuts, per ço que aquella no sie disminuhida segons que dit és, cas nós que
nostra voluntat és poder fer absolutament per lo fur damunt al·legat, e en altra manera |f. 4r| a nostra guisa e voler volent que
així sia e es complixca com dit és, no contrastant qualsevol fur, dret, privilegi, constitució e costum presents y esdevenidors,
als quals renunciam y volem que no ha fer loch ans cas en aquells casos e afers. E si de feyt lo contrari era o serà fet volem e
ordinam que no haja alguna valor e fermetat, ans de dret o de feyt sia e romanga de si null, cas, irrit e va, així com si fet no fos,
no res meny aquell desús instituhit e substituhits, hereus o descendents que lo contrafera o fera alguna pèrdua, la dita herència
e aquella pervinga als altres sustituts per orde ab les dites condicions e ordinacions segons desús és contengut.
Emperò dehim que com moltes e diverses vegades lo dit noble marit nostre, en cas rahonat-nos entre nós, e nos
complaguessen, com no havíem fills los quals la sua heretat e nostra poguessen possehir e nós aquelles lexar o haver cascú
de nostre cognom, puix la divina providència així ho havia fet y ordenat per salut segons entenem y crehem de la sua e nostra
ànimes, e per ço que lo seu e nostre nom e cognom no romangués en oblit, fonch per aquell a nós dit e promés que ell se afillaria
el afillat d’a[...] perdrie e dels seus béns heretaria aquell e quals nós faríem hereu y que aquell hagués a pendre lo cognom del
dit noble e lo nostre, ço és, que fes nomenar e los nomenar (sic) ‘Romaní de Arenós’, e fer e portar les sues e nostres armes e
señals, |f. 4v| per què nós, a constrast de sa promissió, declaram que qualsevol instituhits [e] substituhit al qual la dita nostra
heretat pervindrà sia tengut e haja a pendre [e] haver lo nostre sobrenom e lo sobrenom del dit noble marit nostre, ço és,

219
 ‘Romaní de Arenós’, e fer e prestar en armes y sagell [el] señal de Arenós y Romaní quartanejat.
S[...]eses sens alguna més cla[..] encara e haja d’ésser sens sacres órdens o sens hàbit de religió, mas persona sana
ea recta de sos membres e de son enteniment e pensa, e haytal no serà e si [...] les dites coses e ordinacions en la dita heretat
posades, ço és, de la dita integritat e unitat, prohibició de alienació e diminució, nom e sobrenom, señal e altres damunt escrites,
vendrà o serà que no haja la dita heretat, ans si de feyt la havia haüda, que perda aquella e que torne e pervinga éntregament
als altres substituhits per orde sots aquelles mateixes conicions. Emperò si lo dit noble marit nostre no voldrà o vol[g]ue fer
ço que per aquell a nós és estat promés, ço és, de afillar e heretar los dits nostres hereus segons damunt dit és, en aquell cas lo
dit nostre hereu instituhit e substituhit no sie tengut de pendre ne fer los dits sobrenom e señal de Arenós, ne ha per allò puxa
perdre la dita nostra heretat, ans haja aquella complidament ab e sols totes les altres damunt dites e declarades condicions e no
sense aquelles, exceptat la dels dits sobrenom y señal de Arenós.

Declaram |f. 5r| e encara volem e ordenam que en cas que algú o alguns dels instituhits e substituhits hereus nostres
desús nomenats defallís o defallisen, per altre orde dels desús dits posats en les dites institucions y substitucions puya perçò a
aquelles o alguna de aquelles no sien caduques ne sien de fil trencat, ans la dita nostra heretat pertanyga als altres infants per
orde [...] axí com si cascú de aquelles defallira o era defallit per son orde desús contengut. E si cas hera (sic) que tots los hereus
damunt dits instituhits e substituhits desús nomenats e los decendents [...] defalliran en la manera ya dita, volem y ordenam
que tots los béns de la dita nostra herència mogue[n] a mà e poder del reverent pare en Christo señor bisbe de València que
per temps serà e dos parents puix propinchs, ço és, lo hu nostre de part de pare si ne haurà, e si no de part de mare, aquell
emperò vullesie de pare o de mare que de millor forma e condició e vida serà, e lo altre sie lo pus prohisme parent del dit noble
marit nostre, lo que serà de mellor fama e concensia, los quals ensemps ab lo dit bisbe e no sens aquell mas tots tres ensemps
convirtexquen en renda censals aquells béns nostres que ladonchs en seran rendanbles (sic) o no profitosament [h]o seran, així
com és mobles, Alberich o semblants cosses. E los dits bisbe e nostre parent del dit noble marit nostre [que] segons damunt dit
[és] perpètuament tinguen los béns e la dita nostra |f. 5v| heretat, realment e poderosa convertexquen a llur elecció y voluntat
les rendes [e] esdeveniments de aquelles a cascun any en rembre catius christians de la ciutat e del regne de València de poder
desús, [als?] en maridar hòrfenes e doncelles virtuoses majorment de estament pervengudes a pobrea e fretura, e a pobres
vergoñants majorment de estament venguts a pobres, e no en alguns altres actes sinó en aquest[s] prop declarats tansolament. E
de açò e de la manera de la dita destribució fahedora honestament e justa tota afecció a part postada davant càrrechs al dit señor
bisbe e dos dels parents, lo hu nostre e lo altre del dit noble marit nostre segons és dit damunt, en llur ànimes [e] consències
perçò que mellor hy sien inclinats, és intenció nostra e volem que aquests successivament en continent, passat e complit cascun
any de fer administració, sien tenguts retre conte e rahó de la dita administració de les rendes y emoluments dels béns de la
dita nostra heretat a dites bones e honorables persones de bona fama, vida e condició, e haver absolució de aquelles a justes
despesses e mesions de les dites rendes e emoluments; may en algun cas o en alguna altra manera lo dit señor bisbe o vicari o
official seu o altre señor official, o persona eclesiàstica o seglar, no se entremetra ne puixa entremetre de alguna administració
dels dits béns, |f. 6r| ne distribució de les dites rendes e emoluments de aquelles, ne de alguna altra cosa, honesta distribuhidora
en los dits actes o en altres [...]s [h]o hajen a fer los dits bisbe o dos parents, lo hu nostre e lo altre del dit noble marit nostre
segons damunt dit i declarat en la forma damunt dita mascles, puixen ésser [...]trets o forsats per lo justícia civil de València

220
e per los dits compradors per aquell, asegurades a retre lo dit compre e distribuhir tota resta en los tres actes declarats desús
tansolament a elecció e voluntat del dit bisbe e de dos parents segon dit és.

En aprés, sots vincles, condicions, retencions desús escrites, e no sens aquelles ne en altra manera, leixam al noble
Ximén Péres de Arenós, marit nostre, a totes ses voluntats vint mília sous reals de València; e encara sots aquelles mateix (sic)
vincles, e condicions e retencions, lexam a ell en tota sa vida tansolament lo usufruit e violari de tots los béns e drets los quals
desús leixam a nostre hereu universal. Així, emperò, e sots aquells vincles, retencions y condicions, ço és, que lo dit noble
marit nostre haja los dits vint mília sous e comense haver e pendre lo usufruit e violari, sie quant lo present nostre testament
serà complit, ço és, totes e sengles leixes damunt dites sien o seran pagades e no abans, [e no] en altra manera. E si per ventura
lo dit noble marit nostre lo contrafarà e fer farà, [6v] consentirà e ens[.. ...?] [f]arà, ladonchs hi revocam y volem haver per
revocades aquestes leixes de dinés y de usufruit que dites són, e·l privam de aquelles e de cascuna de aquelles e de tot benefici
nostre; e, més anant, si per ventura el dit noble marit nostre, ans o en aprés que haja les dites leixes, pervindrà en propietat o
en usufruit o en violari, per herència o per successió o per matrimoni o per offici o benefici de señor o persona cavallera o per
altra qualsevol manera, era no tants béns que de aquell[s] pogués o puxa viure continentment segons son estament e condició,
així, emperò, que les dites propietats, |f. 6v| usufruit y violari, offici y benefici, sien de tota vida del dit noble marit nostre.
Volem e ordenam que en qualsevol de aquestos casos retenguts en[...] los dits vint mília sous tan solament, [e] tot lo usufruit e
violari que li leixam de nostres béns segons dit és sia finit e lès de tot en tot, en continent, de dret o de feyt; e de nostra herència
universal tantost haja e haver puixa e leixa en qualsevol dels dits casos realment e de feyt los béns de la ditat heretat que [...]
y desembargats de la leixa y usufruit y violari que n’havia feyt, e no fos car nos en los dits casos en qualsevol de aquells hi
revocam aquell a sup[..] lladonchs, e volem aquella ésser nul·la, cassa [e] vana, així com si feta no fos encara.
Volem, manam e ordenam que lo dit noble marit nostre, aprés obte e quan lo usufruit dels dits béns nostres serà en son
poder, de allí avant sia tengut donar cascun any del dit usufruit al dit En Manfré Escrivà, hereu nostre, e o sustitut de aquell, dos
mília sous reals de València. Si realment, com nós hajam haüda e con de present hajam intenció, en cas del noble marit nostre
finant sos dies ans que nós, en aquell cars ell pogués fer a ses voluntats [en son] testament i altra darrera voluntat de vint mília
sous tan solament de nostres béns de gràcia, ara declaram e confermam la dita intenció. Volem [e] ordenam que si per ventura
nós sobreviurem al dit noble marit nostre [...] tant poch temps que los dits deu mília sous no haguesen o no poguessen haver
pagats e convertits en aquelles coses que ell havia ordenades e lexades en son testament o en altra darrera voluntat, que en tal
cas, per nostres marmessors o hereu o qualsevol d’ells, sien fets, complint de nostres béns als dits vint mília sous.

(Clàusules notarials i del justícia civil de València no transcrites)

221
222
DOCUMENT 28

223
 REGESTA
1420, gener, 12. València
Carta pública del 12 de gener de 1420 que conté la relació de
les accions realitzades per Manfré de Romaní per a prendre
possessió dels béns de l’herència d’Elicsén de Romaní, en
general, i del lloc de Beniparrell, en particular. El 21 d’agost
de 1419 Manfré demana al justícia civil de València, Pere de
Siscar, que done fe de la mort d’Eximén Pérez d’Arenós, per
a la qual cosa este pren testimoni de Vicent Tamarit, frare,
Joan de Vilanova, Bartomeu Pasqual, prevere, Galceran
Bou, cavaller, Enric Díez, escuder, i Francesc Escolà, notari.
Segons la seua declaració Eximén Pérez d’Arenós havia
mort a les dos de la nit del divendres al dissabte 19 d’agost
de 1419 i va ser enterrat a la catedral de València al vespre
següent. El 23 d’agost Manfré de Romaní demana novament
al justícia civil que declare la seua presa de possessió dels
béns de l’herència d’Elicsén de Romaní i el 24 d’agost
hi demana ser posat en possessió del lloc de Beniparrell.
Així, acompanyat per una comissió nomenada pel justícia
–formada per Antoni Joan, escrivà, i Joan Sobirats alias
d’Albal–, Manfré de Romaní pren possessió senyorial de
Beniparrell amb una sèrie d’actes simbòlics: obrir i tancar
les portes de la casa del senyor, de l’almàssera i el forn, i
tallar branques de l’hort, el vinyar i el figuerar del senyor;
així mateix, apleguen els caps de família –(?) Tortosa,
justícia, Bartomeu Mas i Pere Tortosa, jurats, Joan Cervés,
batle, Jaume Cremades, Pere Cremades, Guillem Algali,
Bernat Mas, Bartomeu Abella, Macià Galter, Bartomeu
Canals, Pere Ivorra i un altre de nom desconegut–, els quals
li presten jurament de fidelitat. Finalment, el 3 d’octubre de
1419, Manfré de Romaní demana al justícia civil tornar a
ser posat en possessió de la casa senyorial de Beniparrell,
on restava Ferrando d’Arenós, fill del difunt Eximén Pérez
d’Arenós.
ACA, Diversos, Sástago, Pergamins, Carpeta 8, Lligall C,
núm. 4
224
1420, enero, 12. Valencia
Carta pública del 12 de enero de 1420 que contiene la
relación de las acciones realizadas por Manfré de Romaní
para tomar posesión de los bienes de la herencia de Elicsén
de Romaní, en general, y del lugar de Beniparrell, en
particular. El 21 de agosto de 1419 Manfré solicita al justicia
civil de Valencia, Pere de Siscar, que de fe de la muerte de
Eximén Pérez d’Arenós, para lo que éste toma testimonio
de Vicent Tamarit, religioso, Joan de Vilanova, Bartomeu
Pasqual, presbítero, Galceran Bou, caballero, Enric Díez,
escudero, y Francesc Escolá, notario. Según su declaración
Eximén Pérez d’Arenós había muerto a las dos de la noche
del viernes al sábado 19 de agosto de 1419 y fue enterrado
en la catedral de Valencia al anochecer siguiente. El 23 de
agosto Manfré de Romaní pide nuevamente al justicia civil
que declare su toma de posesión de los bienes de la herencia
de Elicsén de Romaní y el 24 de agosto solicita ser puesto
en posesión del lugar de Beniparrell. Así, acompañado por
una comisión nombrada por el justicia –formada por Antoni
Joan, escribano, y Joan Sobirats ‘alias’ d’Albal–, Manfré
de Romaní toma posesión señorial de Beniparrell con una
serie de actos simbólicos: abrir y cerrar las puertas de la
casa del señor, de la almácera y el horno, y cortar ramas del
huerto, la viña y el higueral del señor; así mismo, reúnen a
los cabezas de familia –(?) Tortosa, justicia, Bartomeu Mas y
Pere Tortosa, jurados, Joan Cervés, baile, Jaume Cremades,
Pere Cremades, Guillem Algali, Bernat Mas, Bartomeu
Abella, Macià Galter, Bartomeu Canals, Pere Ivorra y otro
de nombre desconocido–, los cuales le prestan juramento
de fidelidad. Finalmente, el 3 de octubre de 1419, Manfré
de Romaní solicita al justicia civil volver a ser puesto en
posesión de la casa señorial de Beniparrell, donde todavía
estaba Ferrando d’Arenós, hijo del difunto Eximén Pérez
d’Arenós.
ACA, Diversos, Sástago, Pergaminos, Carpeta 8, Legajo C,
núm. 4
 TRANSCRIPCIÓ

Anno a Nativitate Domini millesimo quadrigentesimo decimonono, die lune vicesima prima agusti, davant l’onorable
mossén Pere de Siscar, cavaller, justícia de la ciutat de València en lo civil, comparech l’onorable En Mamfré de [Romaní ...
... ... infras]cripto nomine posà la requesta següent:
Davant la presència de vós, molt honorable Pere de Siscar, cavaller e justícia de la ciutat de València en lo civil,
personalment constituhit En Mamfré de Romaní, donzell [... ... ... ...] béns e drets que quòndam foren de la noble dona Na
Elichsén de Romaní, muller que fon del noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, cavaller, diu e proposa que com la dita noble
Elichsén de Romaní en son derrer testament instituhís hereu seu universal al dit En Mamfré de Romaní [e] usufructuari dels
béns e drets hereditaris de la dita heretat al noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, marit quòndam d’aquella lo qual [... ... ....
.... ...] a dit noble mossén Eximén Pérez, lo qual morí e passà d’aquesta present vida dissabte pus passat e per consegüent lo dit
En Mamfré de Romaní deu haver la possessió dels dits béns e drets hereditaris que [... ...] en la dita heretat. Et jatsesia la dita
possessió pogués pendre per la propria auctoritat, emperò per major cautela, la qual per aprofitar mostraré a vós, dit honorable
justícia, lo testament de la dita noble dona [... ... ....] ne [...] en alcuna part de aquell sospitós per lo qual apparec la dita institució
d’hereu e lexa de usufruyt, vos requer que, rebuda sumària informació de la mort del dit noble Eximén Pérez d’Arenós, [... ...]
tar la dita possessió e metats aquell en possessió dels dits béns com axí per justícia fer-ho dejats. Et generalment requer que
sobre les dites coses li façats compliment de justícia, fon interrogat per sagrament lo [... ... ... ...] dictada la dita requesta, et dix
que micer Climent de Vilanova.
Et statim lo dit honorable justícia manà ésser rehebuda informació de testimonis sobre la mort del dit mossén Eximén
Pérez la qual fon rehebuda [... ... ...] |l. 10| [...]formació de testimonis rehebuda en la ciutat de València sobre la requesta davant
lo honorable mossén Pere de Siscar, justícia civil de la dita ciutat, sots kalendari de vicesima prima mensis augusti propos[ada
en l’any de la] Nativitat del Nostre Senyor mil quatre-cents e dehenou per lo honorable En Mamfré de Romaní, donzell,
habitador de València, los dits e deposicions dels quals són ut sequitur:
Die lune intitulata vicesima prima [anno a Nativitate] Domini millesimo CCCC decimo nono lo reverent e religiós frare
Vicent Tamarit, del orde de Madona Sancta Maria del Carme, maestre en sacra Theologia, testimoni produhit e donat per part
del dit [En Mamfré de Romaní], testimoni sobre la dita sua requesta, lo qual jurà a Déu e als sants quatre evangelis de aquell
posant-se la mà sobre los pits –com dix sia costum dels mestres en sacra Theologia– dir veritat sots virtut del qual jurà [... ... ...]
sobre la dita requesta, la qual li fou lesta de verbo ad verbum. Et dix saber sobre aquell ço que·s segueix, ço és, que sabia que
lo dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós era mort e passat de la present vida en l’altre divendres en la nit [... ... ...] E el dit
testimoni vehé aquell eo lo cors d’aquell mort en la casa e habitació del dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenos, e metre lo
cos del dit noble en una caxa empeguntada. E axí mateix, en aprés lo dia de dissabte [anà] a casa de aquell ab d’altres frares del
seu orde per fer exèquies al dit cos. Et no fon d’aquí avant a la sepultura ne·y sab pus. Interrogat de temps e loch e de presents
e dix que ja·n havia dit dessús.
Dictis die et anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono, lo mossén Johan de Vilanova, habitador de la
ciutat de València, testimoni produhit e donat per part del dit En Mamfré de Romaní sobre la dita sua requesta sots lo dit
kalendari proposada, lo qual jurà a Déu e als sants quatre evangelis, de la sua mandreta corporalment toquats, dir veritat sots
virtut del qual jurament interrogat deposà son testimoni in hunc qui sequitur modum. Et primo fon interrogat sobre la dita
requesta la qual li fon lesta. Et dix sobre aquella saber ço que·s segueix, ço és, que divendres en la nit ell, dit testimoni, fon
appel·lat per companya que·s deya de casa de mossén Eximén Pérez d’Arenós demanant-lo que anàs a la dita casa cor lo dit
mossén |l. 20| Eximén Pérez stava a la fi. E ell, dit testimoni, de fet anà a la casa del dit mossén Eximén Pérez e fon allí a les
tres ores passada mija nit. Et com fou allí dixeren-li que poch havia era mort. Et mirà lo lit del dit noble e mostrava’s en aquell
que·n havia cors mort, lo qual cos se deya que era del dit mossén Eximén Pérez d’Arenós, havent allí grans plors per la noble
muller d’aquell dit noble mossén Eximén Pérez e plors [...] de casa de aquell per la lur mort. Et aprés lo dissabte avespre fou
convidada gent per anar soterrar d’aquell dit cors del dit noble a la Seu de València en la capella de Sent Berthomeu, la qual

225
 sepultura se de[ya] era del cos del dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, a la qual ell, dit testimoni, fou e vehé metre lo cos
dins la dita capella. Interrogat de temps, loch e presents, e dix que ja·n havia dit dessús.
Dictis die [et anno a Nativitate] Domini millesimo CCCC decimonono, lo honorable mossén Berthomeu Pasqual,
prevere rector de la ecclèsia de Sancta Creu de la ciutat de València, testimoni produhit e donat per part del dit honorable En
Mamfré [de Romaní sobre la] dita sua requesta sots lo dit kalendari proposada, lo qual jurà a Déu e als sants quatre evangelis
de aquell, de la sua mandreta corporalment toquats, dir veritat en poder e mà del discret mossén Jacme Coll [... ... ...] ciutat,
sots virtut del qual jurament, interrogat sobre la dita requesta. Et dix saber sobre aquella cosa ço que·s segueix, ço és, que sabia
que lo dit mossén Eximén Pérez d’Arenós era mort e passat de aquesta [vida. E] sabia-ho per tal com ell, dit testimoni, fon
present e vehent com aquell morí e passà de aquesta vida en l’altra e li legí la indulgència. Et finà sos dies divendres propassat
en la nit aprés mija nit dues hores o qu[... ... ... ...] e habitació de aquell dit noble, present ell, testimoni, e altres qui allí foren.
Interrogat de tempore, loco et presentibus, et dix que ja·n havia dit dessús.
Dictis die et anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono lo honorable [mossén Galce]ran Bou, cavaller,
habitador de la ciutat de València, testimoni produhit e donat per part del dit honorable En Mamfré de Romaní sobre la dita sua
requesta sots lo dit kalendari proposada, lo qual jurà a Déu e als sants qu[atre] |l. 30| evangelis de aquell, de la sua mandreta
corporalment toquats, dir veritat sots virtut del qual jurament interrogat deposà son testimoni. Et dix saber sobre la dita requesta
e coses en aquella contengudes ço que·s segueix, [ço] és, que sabia que lo dit mossén Eximén Pérez d’Arenós era mort, e
passat de aquesta present vida en l’altra. E sabia-ho per tant com lo havia vist mort. Et era stat dissabte avespre pus propassat
a la sepultura del cors de aquell, lo qual és stat soterrat en la Seu de València en la capella de Sant Berthomeu, presents moltes
persones que a la dita sepultura foren. Interrogat de temps, loch e presents, e dix que ja·n havia dit d[essús].
Dictis die et anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono En Enric Díez, scuder de casa de mossén Eximén
Pérez d’Arenós, testimoni produhit e donat per part del dit honorable En Mamfré de Romaní sobre la dita sua requesta sots lo
dit kalendari proposada, lo qual jurà a Déu e als sants quatre evangelis de aquell, de la sua mandreta corporalment toquats, dir
veritat sots virtut del qual jurament interrogat deposà son testimoni. E dix saber sobre aquella ço que·s segueix, ço és, que sabia
que lo dit noble mossén Eximén Pérez era mort, e passat de aquesta present vida en l’altra, lo qual morí divendres en la nit dues
hores aprés mija nit p[...] ell, dit testimoni, vehé, e fon present quan aquell morí e passà de aquesta present vida en l’altra. Et
axí mateix fon present a la sepultura de aquell, la qual fon feta lo dissabte avespre en la Seu de València en la capella de [Sant
Bertho]meu, a la qual foren moltes gents. Interrogat de temps, loch e presents, e dix que ja·n havia dit dessús.
Dictis die et anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono, l’onrat e discret En Francesch Scholà, notari,
ciutadà de [València, testi]moni produhit e donat per part del dit En Mamfré de Romaní sobre la dita requesta, lo qual jurà a
Déu e als sants quatre evangelis, de la sua mandreta corporalment toquats, dir veritat sots virtut del [qual jurament inter]rogat
deposà son testimoni. E dix saber sobre la dita sua requesta ço que·s segueix, ço que·s, que sabia que lo dit noble mossén
Eximén Pérez d’Arenós era mort, e passat de aquesta present vida en l’altra. Et sabia [... ... ...] |l. 40| dit testimoni, ha vist lo
cors de aquell mort. Et fon present a la sepultura de aquell, la qual fon feta dissabte avespre en la Seu de València en la capella
de Sent Berthomeu, a la qual sepultura entre [... ... ... ...] gent. Interrogat de temps, loch e presents, e dix que ja·n havia dit
dessús.
E, rehebuda la dita informació de testimonis, e aquella haüda per publicada, lo dit honorable se retench acord [... ...
...] feyt insuper, die mercuri vicesima tercia augusti anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono, davant lo dit
honorable justícia comparech lo dit honorable En Mamfré de Romaní, e fon-li publicat lo acord. E lo dit honorable justícia,
vist e regonegut lo dit feyt, haüd acord e del·liberació sobre aquell ab micer Berenguer Clavell, assessor seu ordinari, vist lo
testament de la noble dona Elichsén de Romaní; e vist com lo [dit] noble N’Eximén Pérez d’Arenós era usufructuari e lo dit
honorable En Mamfré de Romaní hereu de la dita honorable Na Elichsén de Romaní; et com conste de la mort del dit noble
N’Eximén Pérez, e conseg[üent]ment lo dit usufruyt ésser finit, proveheix e mana que lo dit honorable En Mamfré de Romaní
sia mès en possessió dels béns e drets de la herència dessús dita de la dita noble dona Na Elichsén de Romaní, axí com a
hereu de aquella lata sentencia per lo dit honorable justícia dictis die et anno. Se(creu)nyal del honorable mossén Pere de
Siscar, cavaller, justícia dessús dit, qui la dita sentència donà e promulgà. Presents tes[ti]monis foren a la publicació de la dita

226
sentència N’Anthoni Bosch, e En Daniel Sànxez, scriptors.
Postea vero die iovis, vicesima quarta augusti anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono, davant lo dit
honorable justícia comparech lo [dit] honorable En Mamfré de Romaní requirent ésser mès en possessió del loch de Beniparrel,
qui és dels béns de la dita herència. E tantost lo dit honorable justícia manà e féu comissió verbal a·n Johan Sobirats, àlias
d’Albal, [... ... ...] ensemps ab N’Anthoni Johan, scrivà de la sua cort, anassen al dit loch e d’aquell donassen la possessió
vàcua al dit En Mamfré de Romaní, los quals scrivà e comissari, en virtut de la dita verbal comissió, a[... ...] |l. 50| ab lo dit
honorable En Mamfré de Romaní al dit loch de Beniparrel. E foren al alberch o casa de senyor del dit loch e lo dit comissari
féu obrir les portes majors del dit alberch o casa e près [per la mà lo] dit honorable En Mamfré e mès-lo dins la casa Romaní
lo dit comissari de fora, e adonchs lo dit honorable En Mamfré de Romaní en senyal de possessió tanquà e obrí les portes del
[... ...] qual alberch havia dues cases descubertes.
Et, contínuament, lo dit comissari los actes de la dita possessió féu venir, e ajustar los vehins e habitants en lo dit loch
en la casa de senyor, on [... ... ...] Tortosa, justícia del dit loch, En Berthomeu Mas, e En Pere Tortosa, jurats, En Jacme Lòpiç,
mustaçaf, En Johan Cervés, batlle, En Jacme Cremades, En Pere Cremades, En Guillem Algali, En Bernat Mas, En P[... ...], En
Berthomeu Abella, En Macià Galter, En Berthomeu Canals, En Pere Ivorra. E ajustats los dessús dits lo dit comissari absolgué
aquells de sagrament de feeltat que eren tenguts al noble mossén Ex[imén] Pérez d’Arenós, usufructuari del dit loch, manan
a aquells e cascun d’aquells que prestassen sagrament de feeltat al dit honorable En Mamfré de Romaní, senyor proprietari
del dit loch, e d’ací avant haguessen[-lo] per senyor. E adonchs los dessús nomenats, toquats per ells e cascuns d’ells los sants
evangelis de Déu, prestaren sagrament de feeltat al dit honorable En Mamfré de Romaní segons fur de València, manan lo
dit comissari als dessús dits de part del dit honorable justícia que d’ací avant haguessen per lur senyor e del dit loch lo dit En
Mamfré de Romaní, los quals alchuns lo dit manament dixeren que·ls plahia.
Encara lo dit comissari, continuant la dita possessió, féu entrar lo dit En Mamfré de Romaní en l’ort de senyor e en
senyal de possessió lo dit En Mamfré tallà de les rames dels arbres del dit ort. Et aprés lo dit honorable En Mamfré de Romaní
anà a la vinya e figueral de senyor, e entrà en aquella, e en senyal de possessió tallà de les sarments dels ceps de aquella e de
les rame[s de les] |l. 60| figueres. E, tornant al dit loch, lo dit honorable En Mamfré de Romaní entrà en la almàcera del oli
del dit loch, la qual stava mig descuberta, e la caldera de aquella que era foradada, e [en senyal de] possessió tanquà e obrí les
portes de la dita almàcera. E en aprés fon lo dit honorable En Mamfré de Romaní al forn del dit loch, lo qual fon atrobat mig
descubert, e en senyal de possessió tan[quà e obrí les] portes de aquell dit forn.
E, fetes les dites coses, lo dit honorable En Mamfré de Romaní requés de les dites coses carta pública, la qual li fou
feyta per lo scrivà de la cort a conservació de son dret e a [haver de les dites] coses memòria en sdevenidor. Presents testimonis
foren a les dites coses comorats e appel·lats honorable micer Climent Vilanova, doctor en leys, En Francesch Cavaller, notari,
e N’Andreu Vidal, ciutada[ns de València].
Consequenter die martis tercia octobris anno a Nativitate Domini millesimo CCCC decimonono, davant lo dit honorable
justícia comparech lo dit honorable En Mamfré de Romaní requerint ésser-li donada la possess[ió del] alberch de la dita heretat
hon lo dit noble N’Eximén Pérez stava. E adonchs lo dit honorable justícia, a consell de son assessor, manà e féu comissió
verbal a Stheve Sànxez, porter, que ensemps ab N’Anth[oni] Johan, scrivà de la sua cort anàs al dit alberch e d’aquell liuràs
possessió vàcua al dit En Mamfré de Romaní, los quals scrivà e comissari, en virtut de la dita comissió anaren al dit alberch,
hon fou atrobat [mossén] Ferrando d’Arenós, hereu del dit noble, e lo dit comissari féu exir del dit alberch lo dit mossén
Ferrando e près per la mà lo dit honorable En Mamfré de Romaní e mès-lo dins lo dit alberch Roman[í] lo dit comissari de
fora. E lavós lo dit honorable En Mamfré de Romaní, en senyal de possessió, tanquà e obrí les portes del dit alberch, requirent
de [les] dites coses carta pública per lo scrivà de la [cort] ésser-li feta a conservació de son dret e a haver de les dites coses
memòria en sdevenidor. Presents testimonis foren a les dites coses N’Arnau Domènech e En Jacme Alamany, perayres [...]
|l. 70| Sig(signe notarial)num Anthoni Iohannis, auctoritate regia notarii publici Valencie, domini et scribe curie
civilis dicte civitatis, una cum venerabile Anthonio de Pratis, connotario, domino et scriba curie predictis, omnibus dum sicut
m[ittitur] agerentur et fierent una cum prenominatis testibus presens fui eaque in publicam formam redigendo per alium scribi,
fecit et clausit Valencie duodecima die ianuari anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº vicesimo.

227
228
DOCUMENT 29

229
230
231
232
233
234
235
 REGESTA
1427, febrer, 8. València
Decret dictat per Climent de Vilanova i Ramon de Riusech,
doctors en lleis, en què, després d’explicar els diversos
conflictes i causes judicials dirimits, s’inclou la sentència
donada a Ferrando d’Arenós –fill d’Eximén Pérez d’Arenós,
difunt–, Eximén Pérez de Romaní, antigament Escrivà –fill
de Manfré de Romaní Escrivà, difunt, i d’Elionor Saranyó–,
i Jaumet Escrivà ­–fill del mateix Manfré, tutelat per sa mare,
Iolant de Vilaragut–, pels conflictes originats pels testaments
d’Elicsén de Romaní, publicat el 9 de juliol de 1404, el
d’Eximén Pérez d’Arenós, publicat el 21 d’agost de 1419,
i el de Manfré de Romaní Escrivà, publicat el 20 de març
de 1426. La sentència obliga Ferrando d’Arenós –al qual,
per donar seguretat a la seua signatura, se li ha concedit
una absolució temporal d’una excomunicació dictada per
l’Església– a pagar a Eximén Pérez de Romaní els diners que
Eximén Pérez d’Arenós devia a Manfré de Romaní del temps
del seu usdefruit vitalici de l’herència d’Elicsén de Romaní,
un total de 10.787 sous 9 diners, sense comptar les despeses
judicials; així mateix també ha de pagar-li els diners deguts
pel llegat de 100.000 sous que Eximén Pérez d’Arenós havia
deixat a la mateixa herència d’Elicsén a través d’un censal
carregat sobre Alberic i Benifaraig: 4.673 sous 8 diners
del retard de 8 mesos i 15 dies del carregament del censal i
15.556 sous 7 diners de les set tèrcies quadrimestrals que no
s’havien pagat des del 5 de gener de 1425. D’altra banda,
la sentència declara expressament Eximén Pérez de Romaní
successor de l’herència d’Elicsén de Romaní, en la qual
s’inclou el lloc de Beniparrell, ja que, contravenint el vincle
als primogènits establert per aquella, Manfré Escrivà de
Romaní havia instituït el fill menor Jaumet Escrivà com el
seu hereu universal; a més, per tal de no privar de recursos
el dit Jaumet, se li concedeixen alguns censals pertanyents
al seu germanastre Eximén Pérez de Romaní: un de 13.200
sous carregat sobre la batlia de Xàtiva que rendia 1.100
sous anuals, un altre de 6.000 sous sobre la vila de Cervera
del Maestrat que rendia 400 sous anuals, i, finalment, un
altre de 14.000 sous sobre la ciutat de València que rendia
anualment 866 sous 8 diners.
ACA, Diversos, Sástago, Pergamins, Carpeta 9, Lligall F 1,
núm. 7
236
1427, febrero, 8. Valencia
Decreto dictado por Climent de Vilanova y Ramon de
Riusech, doctores en leyes, en que, después de explicar
los diversos conflictos y causas judiciales dirimidos, se
incluye la sentencia dada a Ferrando d’Arenós –hijo de
Eximén Pérez d’Arenós, difunto–, Eximén Pérez de Romaní,
antiguamente Escrivá –hijo de Manfré de Romaní Escrivá,
difunto, y de Elionor Saranyó–, y Jaumet Escrivá –hijo del
mismo Manfré, tutelado por su madre, Iolant de Vilaragut–,
por los conflictos originados por los testamentos de Elicsén
de Romaní, publicado el 9 de julio de 1404, el de Eximén
Pérez d’Arenós, publicado el 21 de agosto de 1419, y el de
Manfré de Romaní Escrivá, publicado el 20 de marzo de
1426. La sentencia obliga a Ferrando d’Arenós –al que, para
dar seguridad a su firma, se le ha concedido una absolución
temporal de su excomulgación dictada por la Iglesia– a
pagar a Eximén Pérez de Romaní el dinero que Eximén
Pérez d’Arenós debía a Manfré de Romaní del periodo de
su usufructo vitalicio de la herencia de Elicsén de Romaní,
un total de 10.787 sueldos 9 dineros, sin contar los gastos
judiciales; así mismo, también debe pagarle el dinero debido
por el legado de 100.000 sueldos que Eximén Pérez d’Arenós
había dejado a la misma herencia de Elicsén a través de un
censal cargado sobre Alberic y Benifaraig: 4.673 sueldos 8
dineros de la demora de 8 meses y 15 días del establecimiento
del censal y 15.556 sueldos 7 dineros de las siete tercias
cuatrimestrales que no se habían pagado desde el 5 de enero
de 1425. Por otra parte, la sentencia declara expresamente
a Eximén Pérez de Romaní sucesor de la herencia de Elicsén
de Romaní, en la que se incluye el lugar de Beniparrell, ya
que, contraviniendo el vínculo a los primogénitos establecido
por aquélla, Manfré Escrivá de Romaní había instituido al
hijo menor Jaumet Escrivá como su heredero universal;
además, para no privar de recursos al dicho Jaumet, se le
conceden algunos censales pertenecientes a su hermanastro
Eximén Pérez de Romaní: uno de 13.200 sueldos cargado
sobre la bailía de Xàtiva que rendía 1.100 sueldos anuales,
otro de 6.000 sueldos sobre la villa de Cervera del Maestrat
que rendía 400 sueldos anuales, y, finalmente, otro de 14.000
sueldos sobre la ciudad de Valencia que rendía anualmente
866 sueldos 8 dineros.
ACA, Diversos, Sástago, Pergaminos, Carpeta 9, Legajo F
1, núm. 7
 TRANSCRIPCIÓ

In nomine Patris amen. Noverint universi quod nos, Ferdinandi Ximénez d’Arenós, [...?] lata [... ... ... ... ... ... ... ... ...
... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] et eius sancta quatuor evangelia manu nostra dextera corporaliter tacta, filius
et heres universalis [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] cum ultimo die quondam
nobilis Eximini Petri de Arenoso testamento Valencie prima die m[ensi ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
... ... ... ... ... ... ...] ipsius nobilis testamentis per eundem notario publicato vicesima prima die mensis augusti [... ... ... ... ... ...
... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] successor bonorum omnium atque iurium quod quondam fuerit
nobilis [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] Eximini Petri de [Arenoso ... ... ... ... ... ... ... ... ...] testamentum.... voluntatem
ante nobilis Elichsendis de Romanino, quondam [... ... ... ... ...] per honorabile Gabriele Navarro, iusticiam in civilibus dicte
civitatis sub die vic[... ... ... ... ...] anni a Nativitate Domini de mil CCCC vicesimi sexti, presentis et subscripti receptam per
[... ... ... ... Anthonium?] de Pratis, notarium et scribam dicte curie civilis, et Yolantis, uxor quondam honorabilis Manfridus de
[Romanino], domicelli, habitatoris eiusdem civitatis, nomine usufructuario in quo [... ... ...] seu inferius dicedam concernant
interesse meum proprium quomodolibet et usufructuaria bonorum [... ... ...] dicti viri tamen et ut tutrix et curatrix testamentaria
Iacobeti Scriva [... ... ...]edis dicte quondam honorabilis Manfredi de Romanino, ut de dictis tutela et cura constat cum ultimo
[... ...] locis tricesima die mensi decembris anni a Nativitate Domini millesimi CCCC vicesimi sexti presentis et infrascriptum
recepto per venerabile Iohannem Ça-Posa, notarium publicum [... ... ...] |l. 10| [...] morte dicti Manfridi [... ... ...] vicesima die
mensis marcii dicti anii parte ex a [...?] sedula meditacione pensantes in iuris et civilis belli materia [... ... ... ...]tate et ab ipsis
pax separatur et dileccio contra nostri redemptoris preceptum qui illa duo plus teneri voluit atque iussit aliquibusquindem
utibus nos in consilie deviare nequeminus immo in n[... ... ... ...] nostrum partium predictorum ad invicem litigavimus et etiam
litigamus in audienciam illustrissimi domini nostri regis pretextu illorum centum millia solidorum regalium Valencie dicto
honorabili Manfrido de Romaní ut [... ...] dicte nobilis Elichsendis de Romaní legatorum per dictum nobile Eximinum Petri
d’Arenoso sub certa forma in quodam codicillo per dictum nobilem Eximinum Petri d’Arenoso facto Valencie decima octava
die mensis augusti anno a Nativitate Domini millessimo CCCCº decimo nono, recepto per dictum venerabilem Franciscum
Sala, notarium, quos centum mille solidos dictus nobilis Eximinus Petri de Arenoso iusiit in dicto suo ultimo codicillo per
manumissores suos dicto Manfrido de Rom[aní ... ...] heredi predicto dari post lapsum unius anni computandi a die mortis dicto
nobilis in antea et fuit secutum quod honorabiles manumissores dicte nobilis Eximini Petri d’Arenós per solv[i] de dicti legati
cen[tum mil]le solidorum dicto Manfrido fiendo onerarunt super baronia de Alberich dicto honorabili Manfrido de Romaní,
ut heredi predicto et ad oppus ipsius hereditatis, sex milia sexcentos s[exagin]ta sex solidos octo de[narios] censual[es] [... ...
... ...] instrumento publico recepto, clausis et subsignato per venerabile Anthonini Pasc[hasi], notarium publicum Valencie,
octava die mensis madii anno a Nativitate Domini mil [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] et solucionem ipsius pro parte
[...?] dicti Ferdinandi Ximénez d’Arenós, no[... ...?]ant dicto fuerunt [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] et
omnium actum ex dicto legato dependencium, tam coram honorabili gubernatore regni Valencie quam coram honorabilibus
|l. 20| [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] septimi madii anni Nativitate Domini millessimi CCCC vicesimi quinti,
quequisdem causa fuit comissa [... ...] regis dictis honorabilibus Guillermo [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] pro
prosperum adventum dicti domini regis causa ipsa fuit evocata ad sacram regiam audienciam et predic[... ... ... ... ... ... ... ...]
gendum et refferendum [...] per process[... ... ... ... ...] videri qua de causa intervenientibus aliquibus nobilibus et honorabilibus
militibus et aliis parentibus et a[... ... ... ... ... ... ...] expectata pronunciacione latium predictarum inter nos ne scintilla tenius
infamamus destructivam transiret deliberavimus per amicabilis composicionis gladium oneram
litigandi materiam [... ...] et pro laboribus evitandis et maliciis ininvendis, missionibus tollendis et dampnis penitus removendis,
per maxime quod ex controversiis oriuntur inimiciorum capitales fit amissio bonoriem supervenire sol[... ...] onerosse principalia
et utilia negocia prope[...]ntur labor animi[...] exercetur et corpus assidue fat[ig]atur et mortalia termina comittuntur, nam

237
 illi qui credunt se penitus obtinere frequenter subcubunt in causis et si forsitant obtinent deputatis laboribus et expensis nichil
adquitun et alia ut plurimum dampna contingunt et accidisse frequenter eveniunt hiis predictis de causis et aliis quam pluribus
quas hic exprimere non curatenis ad evitandos amafractus verborum et alios nos dicte partem ne[...]bus quibus suppram
gratis et ex cerva sciencia delliberate et desubite tenore presentis publici intrumenti ubique firmiter valituri et in aliquo non
revocaturi precedentibus licencia auctoritate et decetero illustrissimi domini nostre regis nunc regnantis, feliciter per eum
prestitis et concessis cum eius carta pergamenea ipsius sigillo comuni in cera rubea impresso in vetis serici impendentis [...?]
continencie subsequentis:
Cunctis pateat evidenter quod nos, Alfonsus Dei gracia rex Aragonum, Sicilie, Valencie, Maioricarum, Sardinie et
Corsice, comes Barchinone, dux Athenarum et Neo|l. 30|patris, ac etiam comes Rossilionis et Ceritane, visa supplicacione
coram nobis oblata per Michaelem de Seta, notarium procuratorem nobilis Ferdinandi Eximénez d’Arenós et Eximinum
Petri de Romaní, et Iohannem de Pina, notarium procuratorem Yolantis, ut tutricis et curatricis Iacobeti Scrivà, pupilli,
visa comissionis per nos facta, Clementi de Vilanova et Gabrieli de Rivosicco, legum doctoribus, habitatoribus Valencie ad
colligendum et refferendum, visaque presentacione de dicta suplicacione eis facta et provisione per eosdem iudices facta
super recepcione hinc inter testium et aliis inde secutis, visis testibus hinc inde productis post eorundem publicacionem,
visis atestacionibus et eorum dictis et diligenter inspectis, visis processibus, instrumentis, actis et munimentis in dicta causa
productis et per nos inspectis diligenter et recognitis et aliis que duce partes dicere et allegare voluerunt, tam in scriptis quam
de hiis que occulariter fecerunt fidem, quod alias visa renunciacione et conclusione de dicto negocio per dictas partes factam.
Facta relacione de dicto negocio in nostri audiencia per fideles nostros, iamdictos Clementem de Villanova et Gabrielem de
Rivosicco, ubi copia doctorum et in iurisperitorum grandis et in multitudine copiosa adheerat[...], visis videndis attentisque
attendendis Deum perocculis habentes et eius sacrosanctis evangeliis per nos reverenter, inspectis ut de vultu Dei nostrum
rectum procedat iudicium et occulimentis nostre cernere valeant equitatem, facta assignacionem dictis partibus ad audiendum
setenciam quam ad diem et horam presentem assignavimus, quam etiam ad maiorem cautelam pro presenti assignamus nostram
sentenciam, delliberacione seu declaracionem proferimus in scriptis in modo sequentem.
Et quamvis de pluribus actis, contractibus, sentenciam et munimentis fuerit facta mencio in dicta suplicacione et
signanter de dictis transaccione censualis et sentencia per iusticii in cuilibus latis inter dictos Eximinum Petri de Romaní et
Iacobetum Scrivà, pupillum, fratres, et de vendicione loci de Alberich, et de aliis contentis in dicta supplicacione. Et inter
partes prenominatas secutis constet iamdicta |l. 40| valida esse nostrique roboris presidio fore decretanda seu roboranda verum
quia ad huc setencia seu sentenciis, arbitrorum et seu amicabilium compositorum inter dictas partes eligendorum sperantur
dicta negocia, cause et lictis, orie et oriendo, finienda ut per dictam suplicacionem seriosius est videre constetque per dicta
acta producta dictum Ferdinandum Eximénez d’Arenós se asseruisse maiorem viginti annorum, et ita eciam iuramenti mandi
et alias utilius fore dictis partibus, et unicuique ipsarum ad invicem et vicisim dictas causas, lictes et controversias motas,
movendas et negocia secuta et secutura finiri et determinari debere per viam arbitralem seu amicabilem composicionem quod
de iuris rigore et ita fuisse et esse probatum quod pluribus testibus omni excepcione maioribus, et signanter dicte tutrici et
curatrici dicto nomine dictas causas loge utilius fore determinari et finiri per viam arbitralis composicionis quod per iuris
rigorem.
Hiis propterea et aliis attentis que animum nostrum movere possunt et debent, damus, tribuimus et concedimus, et
facultatem plenariam elargimur dictis partibus et unicuique ipsarum, adinvicem et vicisim, compromissum et compromissa,
per via amicabilis composicionis firmandi unum vel plura inter dictas partes ad invicem et vicisim in arbitrum vel arbitros per
viam amicabilis composicionis eligendum seu eligendos et in eis seu eos dicto modo compromissio seu compromissa firmandum,
cum dictis clausulis prorogacione ante sentenciam in sentencia et post et correccionem, declaracionem, mutacionem in totum

238
vel partem, dictum seu dictos arbitrium seu arbitros sentencia seu sentencias pronunciandas, cum aliis clausulis et cautelis
inter dictas partes concordandis et in dicto compromisso seu compromissis fiendis et firmandis inter dictas partes adinvicem
et vicisim, qualitercumque et [qu]omodocumque, et sentencia seu sentencias, arbitria lauda seu mandata inde secutura eos, ei
et eas collaudamus et nostrum consensum in eis atribuimus.
Mandantes per presentem auctoritatem et decretum in eisdem et quilibet eor[um in]terponi quod et quam cum presenti
ad uberiorem cautelam interponimus et mandamus interponi in principio et fine unius cuiusque |l. 50| compromissi sentencie
et vel alias. Et ita pronunciamus et declaramus per hanc nostram setenciam, declaracionem, collaudacionem, consensium seu
decreti interposicionem [... ... ...?] ex causa in expensis, condempnantes latis fuit hec sentencia per nos seu in nostri presencia
per fideles consiliarium et cancellariam regentem nostrum Iacobum Pelegrini, legum doctorem, in domo vulgariter nuncupati
‘la Sala de València’, quod alias quibus negociis nostris expediendis ibi personaliter constitutum, et lecta sive publicata
de nostri seu ipsus mandato per fidelem scriptorem nostrum Bartholomeum Gros, decima septima die decembris anno a
Nativitate domini millesimo CCCC vicesimo sexto, regnique nostro undecimo, presentibus instantibus et dicta sentencia ferri
postulantibus dictis Michaele de Seta, notario procuratore nobilis prefati Ferdinandi Eximini de Arenosio et Eximino Petri de
Romaní, et Iohanne de Pina, notario procuratore dicte Yolantis, tutricis et curatricis Iacobeti Scrivà, pupilli.
Et presentibus etiam per testibus Gabriele Roset, taliadorerio nostro, Anthonio Paschasii, notario, Guillermo Cana,
mercatore, Iohanne de Calataiubis, scutifero de alguatzaria nostra, et aliis pluribus in multitudine. Co[m]po[sit] Pelegrí R.
Signum (signe reial) Alfonsi Dei gracia regis Aragonum, Sicilie, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitis
Barchinone, ducis Athenarum et Neopatrie ac etiam comitis Rossilionis et Ceritane, qui han pronunciacionem tulimus eidemque
sigillum nostrum inpenti iussimus apponendum.
Sig(signe notarial)num Bartholomei Gros, scriptoris dicti domini regis et auctoritate regia notarii publici per totam
eius terram et dominacionem, qui prolacioni dicte sentencie interfuit predictaque scribi fecit et clausit cum rasis, correctis et
emendatis in lineis, videlicet, secundi ubi scribitur ‘turricis’, et in decima ubi legitur ‘etiam iuramento’. Est in sentenciarum
Valencie IIº, Bartholomeum Gros ex sentencia in sala Valencie predicta [latis pro rescripti?].

Compromittimus et bonum verum validum et solemnem compromissum facemus et firmamus in vos, multum honorabiles
viros Clementem de Vilanova et Gabrielem de Rivosicco, legum doctores, habitatores Valencie, tamquam in arbitros, arbi|l.
60|tratores et amicabiles compositores per nos dictas partes comuniter et concorditer electos super dicta causa seu questione
in dictis processibus contenta et specificata et super omnibus et singulis causis, questionibus, peticionibus, controversiis et
demandis que una pars contra altera et econtra, adinvicem et vicisim, coniunctim vel divisim, tam inter me, dictum Ferdinandum,
parte una, quam inter me, dictum Eximinum Petri de Romaní et dictum Iacobum Scrivà, pupillum, et seu me dictam Yolantem, ut
tutricem et curatricem, qui supra aut dicto nomine usufructuario vel altero ipsorum, parte ex alteri, seu inter nos, quovis nomine
predictorum parte altera et seu inter nos, Eximinum Petri de Romaní ex utra et dictum Iacobum Scrivà, fratrem meum, seu me,
dictam Yolantem, dictis nominibus aut aliquo ipsorum, adinvicem et vicisim, singulariter et distincte seu quomodocumque seu
qualitercumque, coniunctem et divisim movere possemus quomodocumque et qualitercumque, tam racionibus predictis quam
aliis que inter nos, partes predictas, adinvicem et vicisim et coniunctim vel divisim seu quemlibet nostrum moveri possent,
et signanter racione quarundam cominatarum questionum tam per me, dictum Ferdinandum Eximénez d’Arenós, quam per
dictum nobilem patrem meum, motarum contra dictum quondam Manfridum de Romaní, tam nomine proprio quam hereditario
nobilis Elichsendis de Romaní seu aliis quibuscumque causis seu racionibus in processibus inde actitatis contentis, et que
inter eos seu nos, partes predictas, movere possemus, quam etiam racione cuiuscumque questionis que per aliquos, ut dicitur,
promoveri posset per me, Eximinum Petri de Romaní, racione baronie et loci de Alberich et vendicionis eiusdem quam aliis

239
 racionibus sive causis, quomodocumque et qualitercumque provenientibus seu que promoveri possent quomodocumque inter
nos, partes predictas, qualitercumque.
Promittentes nos, dicte partes premissis nominibus adinvicem et vobis, dictis dominis arbitriis, arbitratoribus et
amicabilibus compositoribus, et notariis subscriptis, tanquam publicis personis hec a nobis pro illis omnibus quorum interest
vel intererit aut interesse poterit legitime stipulantibus et recepientibus. Ex |l. 70| quicquid vos, idem domini arbitri, arbitratores
et amicabiles compositores super vel in premissis et quibusvis eorum inter nos dixeritis, sentenciaveritis, pronunciaveritis,
arbitrati fueritis aut volueritis, et aut declaraveritis de iure facto vel de foro, usu, laudo, arbitrio vel amicabili composicione,
nobis, partibus presentibus vel absentibus aut una presente et altera absente, citatis vel non citatis, diebus feritatis vel non
feritatis, etiam in honore Dei introductis, de die vel de nocte, ubique et in quocumque loco stando, sedendo vel gradiendo,
una pronunciacione vel pluribus iuris vel fori, ordine servato aut penitus vel inme[... ... ...] alias quomodocumque volueritis
et vobis placuerit ac fuerit benevisum uni parti nostrum seu alias, dando et alteri auferendo in modica quantitate vel magna
etiam graviter et [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .... ... ... ... ...] arbitris et arbitratoribus liberum etiam arbitrium et voluntatem
concedentes, pronunciantes prout infra [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...]ibus omni iuris et f[...]
i excepcione [ ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
... ... ... ...] iamdictis [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] et vicisim et alias exponito et stipulacione
premissis vobis, dictis dominis arbitris et arbitratoribus [... ... ... ... ... ... ... autorita]tem licenciam, merum et liberum arbitrium
et potestatem plenariam tribuentes quod in et super predictis et quibusvis eorum valeatis, procedens simpliciter et de plano
resumptis processibus vel alias |f. 2, l. 80| cum vel sine scriptis mido verbo et alia solemnitate vel partium vocacione et alio
strepitu seu figura iudici iuris, ordine servato vel pretermisso vel alias quomodocumque volueritis et vobis placuerit ac fuerit
benevisum.
Et nos, partes predicte antedictis nominibus, teneamur in hiis procedere, facere et parere prout suppra et per vos,
dictos arbitros, arbitratores et amicabiles compositores, concorditer fuerit dictum pronunciatum et arbitratum seu alias
quomodocumque ordinatum; alias pars inobediens vel contradicens subscriptam incidi penam de cuius pene comissione
compromittimus sicut de causa principali, ut superius est dictum et inferius dicetur, et super dicta pena seu penis si eam
vel eas contingat comitti valeatis ad vestri liberum arbitrium procedere prout super infra tempus presentis compromissi et
prorogacionis seu prorogacionum eiusdem.
Hoc presenti compromisso eciam dicto casu durante et in suo remanente pleno effectu robore et valore adiicientis viribus
dictorum stipulacionis et parti quod licet in scriptis inceperitis sine non possitis auctoritatis desistere et alias perdere et procedi
facere sine processi et mido verbo si vobis benevisum fuerit, et pronunciare et arbitrari, et pronunciata et arbitrata, laudata
seu amicabiliter composita, imposterum, in toto vel in parte, declarare, corrigere, meliorare vel adaptare, et seu interpretari et
commutare, prout vobis placuerit et fuerit benevisum. Nec ex hoc vel alias possimus processum vel pronunciacionem vestram
dicere nullum seu nullam, vel invalidam nec aliquam allegare nullitatem seu invaliditatem, vel modo aliquo impugnare, de iure
vel de facto, ex quacumque iuris solemnitate. Etiam si per viam restitucionis in integrum iure speciali vel ex clausula generali,
vel per via excepcionis vel officio iudicis seu quamvis alia via, auxilio aut aliquo alio iure, foro, benefficio sive modo id facere
possemus ad talem allegacionem vel dictum nullatenus admitamur. Immo eis omnibus et singulis ac aliis quibusvis nos contra
predicta modo aliquo adiuvantibus de certa sciencia et expresso, ex dictis pacto et stipulacione premissis |l. 90| renunciamus
rato semper manente pacto, etiamque volumus nos, dicte partes nominibus preexpressis, et vobis, dictus dominis arbitris,
arbitratoribus et amicabilis compositoribus, concedimus que omnia et singula acta racionibus predictis per nos, antedictis
nominibus, coram vobis facta vel fienda valeant tantum et sint illius efficacie seu valoris quantum si coram illustrissimo
domino rege vel eius vicecancellario facta essent.

240
 Volumus etiamque nos, dicte partes predictis nominibus, et vobis, dictis dominis arbitris, arbitratoribus et amicabilis
compositoribus superius nominatis, concedimus quod non possitis compelli sive forciari ad pronunciandum in dicto facto
per magnificum dominum regem, vel eius vicecancellarium, vel gubernatorem regni Valencie aut eius locumtenentem, vel per
alium quemcumque iudicem vel officialem ante iurisdiccionem aliquam exercentem, tam ecclesiasticum quam secularem, et
tam motu proprio quam ad instanciam utriusque partis nostrum, immo pars attemptis proxime dicta incurrat pena subscriptam
ipso facto, nichilominus omnia attemptata sint cassa, irrita atque vana et tali casu nos, dicte partes, nunch per tunch,
abdicamus omnem potestatem per nos, partes, vobis, dictis dominis arbitris, arbitratoribus atributam atque datam omnia
quidem premissa et singula eorum per nos, premissi nominibus, promittimus et teneamur servare, attendere et complere
et non contrafacere vel venire remedio accionis, defensionis, excepcionis,12 replicacionis, suplicacionis, appellacionis vel
offici iudicis aut alterius cuiusque defensionis vel alias quomocumque, sub pena quinque mille florinorum auri comunium de
Aragonia a parte nostrum in obediente parti, parenti et adquiescenti sentencie dicto arbitro et pronunciacioni, correccioni,
declaracioni, mutacioni, interpretacioni vel voluntati vestri solvendorum et adquirendorum integriter omni excusacione et
excepcione reiectis, et prout per vos fuerit in predictis vel aliquo predictorum ordinatum, sentenciatum, arbitratum, tam in
prima sentencia quam alia quacumque [...] seu |l. 100| alias. Que pena tociens comittatur in solidum quociens verbo vel
scriptis vel oppere per aliquem nostrum in omnibus et singulis aut aliquo vel aliquibus suppradictis, huius compromissi aut
sentencie dicti arbitri vel pronunciacionis, correccionis, declaracionis, interpretacionis, mutacionis vestri fuerit contrafactum
ex stipulacione legittima et solempni pacto premissis, et de quam compromittimus sicut de principali causa, ad invicem et
vicisim, coniuctum vel divisim, et que peti et levari valeat si comittatur simul cum principali vel separatum rato semper pacto
manente, ac de eisdem re iudicata vel arbitrata, correcta, declarata, interpretata seu mutat et pena comissa fieri valeat executio
realiter de facto omni solemnitate et ordine iudiciario pretermissis. Ita quod semper remaneant atque firma nec valeant aut
valeat aliqua pars nostrum habere recursum ad arbitrium boni viri racione alicuius lesionis enormis vel eciam eno[r]missime
quibus lesionibus si interveniant ex dictis pacto et stipulacione premissis renunciamus, cui recursi et oppinioni, asserencium
boni viri arbitro renunciare nequire omnibuque aliis beneficiis iuribus tam canonicis quam civilibus foriis, privilegiis nobis
seu cuique nostrum, contra predicta pertinentibus et pertinere competentibus et competituris ex nunc renunciamus expresse
per pactum et stipulacionem predicta.
Nichilominus, ego, dicta Yolantis, ut tutrix et curatrix dicti Iacobeti Scrivà, certificata de iuribus dicti Iacobeti,
minoris, renuncio beneficio restitucionis in integrum eidem pertinente racione minoris etati vel alias quomodolibet et omni
excepcioni, doli, mali in factum et sine causa et ex iniusta causa, accioni et cuilibet etiam errori, lesioni, decepcionis et fraudi,
et omni excepcioni, deffectus ac iuris et omnibus et singulis privilegiis, foris, legibus et decretalibus quibus mediantibus
contra predicta vel aliquid predictorum possem modo aliquo venire, quibusquidem foris, privilegiis, iuribus, |l. 110| legibus,
decretibus et aliis supradictis sic expresset solemniter intelligatur renunciatum fore quemadmodum si in dicta renunciacione
de eis et eorum quolibet specialis mencio facta foret; et etiam meo proprio nomine in quantum interesit seu interesse possit in
predictis vel quolibet predictorum. Et etiam nos, dicte partes, iuramus per dominum Deum et eius sancta quatuor evangelia,
manibus nostris corporaliter tacta, predicta omnia et singula, rata, grata et firma habere, tenere et perpetuo observare et
in aliquo non contrafacere vel venire; et pro predictis omnibus et singulis et quolibet ex eis tenendis, complendis, solvendis
et observandis, obligamus scienter et gratis una pars nostrum alteri, ad invicem et vicisim, coniunctum vel divisim, omnia
et singula bona et iura dictarum hereditatum. Et ego, dicta Yolantis, ut tutrix et curatrix omnia bona et iura dicti Iacobeti
Scriva, filii nostri, privilegiata et non privilegiata ubique presencia et futura et mea propria in quantum quod dicta seu
aliquid predictorum concernant seu concerneri possunt interesse meum Et ego, dictus Eximinus Petri de Romaní, obligo bona
mea propria respectu vestri dicte domine Yolantis, dicti nominibus dum taxat perfingimus autem terminum infra quem duret
12
Repetit excepcionis.

241
 presens compromissum hinc ad festum circumcissionis Domini proxime venturum. Dantes nos, dicte partes, et vobis, dictis
dominis arbitris et arbitratoribus plenarie concedentes licenciam et facultatem dicti compromissi terminum porrogare (sic)
tam ante sentenciam quam in sentenciam seu sentenciis quam post promulgandis semel et pluries prout vobis videbitur absque
notificacione alterius partis nostrum et nobis seu altero nostrum volentibus seu nolentibus requisitis seu non requisitis.
Quod est actum Valencie decima octava die mensis decembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº vicesimo
sexto. Sig(creu)num Ferdinandi Ximénez d’Arenós. Sig(creu)num Eximini Petri de Romaní. S[ig](creu)num Yolanti predictorum,
qui hec dictis nominibus con|l. 120|cedimus, laudamus et firmamus. Testes huius rei sunt venerabilis Arnaldus Ferragut,
cirurgicus, Andreas Albert, coffrerius, et Petrus Ferrer, cerdo, cives Valencie.
Et quo ad firmam dicte honorabile domine Yolanti, que nominibus quibus suppra firmavit, iuravit et cerciorata
renunciavit Valencie die et anno quibus suppra, absentibus dictis nobili Ferdinando Ximénez d’Arenós et honorabili Eximino
Petri de Romanino, presentibus tamen notario infrascriptis, ut publici personis stipulantibus et legittime recipientibus loco
dictorum absencium et omnium illorum quorum interest vel intererit aut interere potest vel poterit in futurum. Sunt testes
discreti Nicholaus Thome, cirurgicus, Bernardus Blascho, clericus simpliciter tonsuratus, beneficiatus in ecclesia sancti
Nicholai, et Iacobo Guitard, scutifer Valencie, degentes.

In nomine Domini amen. Noverint universi ex anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº vicesimo sexto die mecuri
intitulata decima octava mensis decembris, in presencia nostri, Michaelis de Seta et Francisci Cavaller, notariorum et scribarum
a causam huiusmodi electorum personaliter constituti dicti nobili Ferdinandis Eximénez d’Arenós, et honorabilis Eximinius
Petri de Romanino, olim cognominatus Scrivà, et venerabili et discretus Iohannes de Pina, notarius civis Valencie, procurator
honorabilis domine Yolantis, uxore quondam honorabilis Manfredi de Romanino, domicelli deffuncti, tutricis et curatricis
testamentarie persone et bonorum Iacobeti Scrivà, pupilli, filii eorum coniugum heredisque universalis omnium bonorum
et iurium que quondam fuerunt dicti honorabilis Manfridi, patris illius, coram honorabili Clemente de Vilanova in legibus
licenciato, habitatore dicte civitatis, presentarunt et per nos et infrascriptos notarios et scribas legi publice requiseverunt eidem
in domo sue habitacionis personaliter adinvento compromissum preinsectum, quoquidem compromisso presentato et habito
pro lecto et publicato iidem honorabilis Clemens de Vilanova dixit quod acceptabat et acceptavit de facto illud ob reverenciam
Iesus Christi et intuitu partium predictarum, offerens se procedere in causis illius simul cum dicto |l. 130| suo coarbitrio iuxta
formam eis traditam in compromisso supradicto et partes ducere proposse ad bonam concordiam atque pacem. Presentibus
ad hec pro testibus vocatis et assumptis honorabile Petro Garret, legum doctore, habitatore Dertuse, discreto Gabriele Bonet,
notario, et Iacobo Salzet, sellerio, civibus Valencie. Et statim dicte partes discedendo ab inde personaliter accesserunt ad
domum dicti honorabilis Gabrielis de Rivosicco, legum doctoris, alterius ex arbitris supradictis et ibi personaliter constituti in
presencia nostri dictorum et subscriptorum notariorum et escribarum presentarunt, et per nos legi publice requisiverunt, illud
idem compromissum eidem in studio sive domus superius designate personaliter adinvento. Et presentato et habito pro lecto et
publicato dicto compromisso statim dictus honorabilis Gabriel de Rivosicco dixit quod acceptabat illud respondens per eadem
verba quibus idem honorabilis Clemens de Villanova responsum dederat presentacioni ipsius compromissu superius sibi facte.
Presentes fuerunt ad hec pro testibus vocati dicti honorabilis Petrus Garret, Gabriel Bonet et Iacobus Salzet.
Subsequenter vero die martis intitulata vicesima quarta decembris anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº
vicesimo sexto, cum verteretur in dubium an firma compromissi facta per dictum nobilem debitum posset sortiri effectum ex
eo quia dicebatur ipsum nobilem fore excomunicatum per honorabilem officialem domini episcopi valentini ad instanciam et
requisicionem honorabili Petri Rosselli, magistri in medicina, procuratoris venerabili Petri Fexes, prebiteri abdomedarii sedis
Valencie, curatoris dati per dictum dominum officialem, persone et bonis Petri Rosselli, in minori etate constituti, beneficiati in

242
ecclesia sancte Caterine ville Algezire in altari ibi constructo sub invocacione sancte Anthonii, confessoris racionibus positis
et contentis in actis hac de causa factis in curia dicti domini officialis. Et ipso nobilis velit ut expedit dictum dubium remanere
obtentat prius, videlicet die decima nona presentis mensis decembris absolucione a dicta excomunicacione ad cautela ac
suspensione eiusdem a venerabilis domino Anthonio Belloti, locutus dicti officialis usque ad festum circumcissionis Domini
proxime venturum laudans, aprobans, ratificans et confirmans dictum compromissio et omnia et singula in eo con|l. 140|tenta
et etiam quecumque vigore illius acta, processa et enantata illud ex sua certa sciencia et certificatus et instructus plenarie de
iuribus suis iterum fecit, concessit et firmavit sub eisdem pactis, penis, obligacionibus et aliis clausulis omnibus et singulis
et particulis in illo positis et contentis. Presentibus ad hec pro testibus magistro Anthonio Guerau, perpunterio domini regis,
discreto Silvestro Palomar, notario, et Anthonio Valero, apothecario, civibus Valencie.
Denique vero die martis intitulata tricesima prima et ultima mensis decembris anno a Nativitate Domini millesimo
CCCCº vicesimo septimo honorabiles Clemens de Villanova et Gabriel de Rivosicco, arbitri, arbitratores et amicabiles
compositores que suppra personaliter constituti in domo dicti honorabilis Gabrielis de Rivosicco alterius ex dictis arbitris
dixerunt quod, cum arduhitate presentis negocii et alias occupaciones, aliorum negociorum detenti, non valuerint infra tempus
predictum questiones compromissi huiusmodi difinire, quod prorogabant et prorogarunt de facto dictum compromissum et
tempus ipsius cum omnibus suis clausulis et particulis hinc ad undecima die mensis ianuarii proxime venientis, salvo quod ab
inde possint illud quociens voluerint prorogare. Testes huius prorogacionis fuerunt venerabilis et discretus Petrus Monlober,
notarius et secretarius nobilis et potentis viri Iohannis d’Ixer, Benedictus de Blanes, notarius, et Laurencius de Lopra, mercator
florentinus, Valencie degentes.
Post hec de die sabbati intitulata undecima mensis ianuarii anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº vicesimo
septimo dicti honorabilis Clemens de Villanova et Gabriel de Rivosicco, arbitris, arbitratores et amicabiles compositores,
utraque illorum in domibus ipsorum repertus ex eadem causa prorogarunt dictum compromissum et tempus ipsius cum
omnibus clausulis et particulis in eo appositis et contentis hinc ad decima nona diem presentis mensis ianuarii, salvo quod ab
inde possit illud quociens voluerint prorogare. Testes fuerunt prorogacioni facte per honorabilem Clementem de Villanova,
Laurencius de Lopra, mercator florentinus, Petrus Oliver, mercator, et discretus Francischus Canyada, notarius, civis Valencie.
Et prorogacioni |l. 150| dicti honorabilis Gabrielis de Rivosicco sunt testes honorabilis Guillermus de Celma, domicellus
habitator [Valencie], et Iohannes de Menaguerra, mercator civis Valencie.
Deinceps vero die sabbati intitulata decima octava mensis ianuarii anno a Nativitate Domini Mº CCCCº vicesimo
septimo dicti honorabilis Clemens de Villanova et Gabriel de Rivosicco, arbitri, arbitratores et amicabiles compositores
personaliter constituti in domo dictis honorabilis Gabrielis de Rivosicco, alterius ex dictis arbitris, quia propter brevitatem
temporis precedentus prorogacionis et alias non potuerunt de causis compromissi huius plenius inquirere nec eas examinare,
ideo prorogarunt ipsum compromissum et tempus ipsius cum omnibus suis clausulis et particulis hinc ad vicesimam quintam
diem mensis ianuarii presenti cum protestacione quod possit illud si eis vedibitus ulterius prorogare |f. 3| [... ... ... ... ... ... ... ...
... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] discretus Mathia Albaro, presbitero et canonico sedis colligiate civitatis Xative et
Francisco Ça-Rovira, notario, et Ludovico Dez-Pont, fus[te]rio, civibus Valencie.
Denique vero die iovis intitulata vicesima tercia mensis ianuarii anno a Nativitate Domini millessimo CCCCº vicesimo
septimo dicti domini, arbitri, arbitratores et amicabiles compositores in domo dicti honorabilis Gabrielis de Rivosicco,
personaliter constituti ante publicacionem sentencie super factis habendis compromissi, volentes sibi facultatem eis concessam,
videlicet, eorum sentenciam, arbitracionem, mandatum, laudum, arbitrium et amicabilem composicionem declarandi,
corrigendi, meliorandi, adaptandi, interpetrandi et vel comutandi, prout eis fuerit benevisum dictum compromissum et
tempus ipsius cum omnibus suis clausulis et particulis hinc a festum Sancti Iohannis mensis iunii proxime venturi concorditer

243
 prorogarunt. Testes fuerunt huic prorogacioni venerabilis Iohannes Lobet, Gabriel Bonet et Ambrosius Alegret, notariis, cives
|l. 160| Valencie.
Et facta dicta prorogacione iidem domini, arbitri, arbitratores, et amicabilis compositores ibidem personaliter
constituti, partibus absentibus enantarunt ad dandum et promulgandum sentenciam arbitrale, arbitracionem, mandatum,
laudum, arbitrium et amicabilem composicionem in modum sequentem:

In Christi nomine ac beatissime virginis matris tociusque curie triumphantis, amen. On nosaltres, En Climent de
Vilanova, licenciat, e En Gabriel de Riusech, doctor en leys, habitadors de la ciutat de València, àrbitres, arbitradors e amigables
composadors entre les parts dessús dites, concordantment elets, vist primerament lo compromés per les dites parts en nosaltres
fet e fermat e lo poder en e per aquell a nosaltres atribuït e donat, reebut per los discrets en Francesch Cavaller e Miquel de
Seta, notaris, sots kalendari de dehuyt del mes de deembre, any mil CCCC vint-sis.
Vistes les prorogacions del dit compromés per nosaltres fetes.
Vist enaprés lo testament de la noble quòndam madona Elichsén de Romaní, primera muller del dit quòndam noble
mossén Eximén Péreç d’Arenós, cavaller, e vista la herència, substitucions e vincles en aquell apposats, e vist lo legat de les
cent libras annuals fet en lo dit testament al dit quòndam honorable En Manfré de Romaní en certa manera en lo dit testament
contenguda, e en altra manera ante mortem dicte nobilis testatricis cognominat Scrivà, lo qual dit testament fon fet en lo loch
de Alberich a setze dies del mes de deembre l’any mil CCC noranta huyt, reebut per En Pere Basella, notari; vist enaprés com
per rahó del dit legat de les dites cent libras fon sustituida qüestió e debat entre los dits quòndam mossén Eximén Pérez de la
una part e lo dit quòndam En Manfré de la part altra, en nom de hereu de la dita quòndam noble madona Elichsén de Romaní,
de la qual causa e qüestió lo dit mossén Eximén Pérez subcumbé per tres sentències conformes promulgades axí per lo justícia
civil com per jutges delegats segons que per processes, cartes e nos mos|l. 170|trats e exhibuits a ull, consta e havem vist ésser
axí e per aquelles dites sentències lo dit quòndam mossén Eximén Pérez fon condempnat en les despeses dels dits processes
de les appel·lacions.
Vist enaprés una altra qüestió e debat lo qual fon entre los dits quòndam mossén Eximén Pérez de la una part e lo dit
quòndam En Manfré de la altra, en lo dit nom de hereu de la dita quòndam noble madona Elichsén de Romaní, per rahó de certs
comptes demanats per lo dit quòndam mossén Eximén Pérez de la que·s dehia administració feta per la dita quòndam madona
Elichsén per rahó del qual debat entre les dites parts fon ordit un gran procés en la cort civil de la ciutat de València segons
que occularment a nosaltres és stat mostrat, e vist com enaprés per lo dit quòndam mossén Eximén Pérez ab acte públich fon
renunciat al dit procés en certa manera en la dita renunciació contenguda, reebuda per lo discret N’Anthoni Prats, notari, sots
kalendari de deheset dies del mes de agost any mil CCCC dehenou.
Vista una altra qüestió e debat a nosaltres occularment mostrada e mostrat lo procés sens veure aquell salvu la sentència
dejús dita entre los dessús dits mossén Eximén Pérez e Manfré de Romaní, en lo dit nom, per rahó dels milloraments e altres
coses en lo procés de la dita causa contengudes segons que consta per procés inhiciat denant los honorables micer Berthomeu
del Mas, doctor, e micer Bernat Abri, licenciat en leys, axí com a comissaris per lo molt noble mossén Ramon Boyl, governador
de regne de València, de voler e exprés consentiment dels dits noble mossén Eximén Pérez d’Arenós e honorable En Manfré
de Romaní, segons que consta de la dita comissió donada en València a quinze de març del any mil CCCC cinch, e encara
per altra comissió feta per lo honorable En Pere Gençor, lochtinent del honorable mossén Gizbert Val·leriola, justícia de la
ciutat de València en lo civil, de voler e exprés consentiment de les parts dessús dites als dits honorables |l. 180| jutges per En
Francesch Scolà, notari, en nom de procurador del dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, e per lo honorable En Manfré
de Romaní, òlim appel·lat Manfré Scrivà, donzell, marmessor e hereu universal de tots los béns e drets que quòndam foren

244
de la dita noble dona madona Elichsén de Romaní, e per En Vicent Benajam, notari, en nom del honorable N’Anthoni Gaçó,
prevere, rector del loch d’Almaçora e prior de la loable confraria de nostra dona Santa Maria e marmessor ensemps ab lo dit
En Manfré del últim testament de la dita noble dona Na Elichsén de Romaní, sots kalendari de die sabbati in terciis intitulata
XXVII mensis iunii anno a Nativitate Domini millessimo CCCCº quinto, del qual fon scrivà lo discret En Berthomeu Ça-Era,
notari, e aprés àrbitres, arbitradors e amigables composadors entre les dites parts los dits honorables micer Berthomeu del Mas
e micer Bernat Abri, e vista la sentència per aquells donada e promulgada sots kalendari de deu dies del mes de juliol any mil
CCCC sis, rebuda per lo discret En Berthomeu Ça-Era, notari, en e per la qual fou condempnat lo dit quòndam En Manfré com
a hereu e encara los marmessors de la dita quòndam madona Elichsén en donar e pagar al dit quòndam noble mossén Eximén
Pérez vint-cinch mília florins segons en la dita arbitral sentència les dites coses e altres són pus largament contengudes. E com
enaprés, per execució de la dita sentència e per oblació feta del dit loch de Alberich per lo dit quòndam En Manfré per paga
fahedora al dit noble mossén Eximén Pérez dels dits vint-cinch mília florins en la dita sentència arbitral contenguts, fon, aprés
subastació e diverses altres solempnitats, lo dit loch e baronia venut per la cort civil de la dita ciutat per comissió del molt alt
senyor rey don Martí, de gloriosa memòria, la qual fon donada en València a nou de febrer del any de la Nativitat de Nostre
Senyor mil CCCC set, e la qual baronia fon venuda per lo dit ladonchs justícia civil –com a comissari qui |l. 190| dessús– e
comprada per lo dit quòndam Eximén Pérez segons que consta de la dita venda ab acte públich reebut per lo scrivà de la dita
cort sots kalendari de quatre dies del mes de juny del any mil CCCC set per preu de dohentes huitanta nou mília sòlidos, del
qual preu deduhits los dits vint-cinch mília florins, restaren en poder del dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós com a
usufructuari dels béns de la dita noble dona quatorze mília sòlidos restants del preu de la dita baronia, en los quals lo dit noble
promés e·s obligà restituhir aquells al dit quòndam honorable En Manfré de Romaní en nom de hereu de la dita quòndam noble
dona aprés obte seu, segons per la dita venda e actes d’aquén enseguits d’aquella les dites coses largament apparen refferint
aquells en tot ço que en aquells sia contengut.
Vists enaprés diverses compromeses fermats per e entre los dits nobles mosén Eximén Pérez, de una part, e En Manfré
de Romaní, en nom de hereu de la dita noble dona de la part altra, en poder dels honorables micer Guillem Ça-Era e de mi, dit
Climent de Vilanova, axí com a àrbitres, arbitradors e amigables composadors, e diverses sentències per los dits honorables
àrbitres, arbitradors, promulgades sots diversos kalendaris, reebuts e reebudes per lo discret En Luis Guerau, notari, en e
per les quals lo dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós fon condempnat per rahó dels loïsmes e mig loïsmes en
quatorze mília sis-cents dehenou sòlidos sis, dels quals ne foren pagats axí en vida com aprés mort del dit noble al dit quòndam
En Manfré de Romaní set mília trehents nou sòlidos nou, de què restaven a pagar set mília trehents nou sòlidos nou, segons
que per actes a nosaltres a hull exhibuits les dites coses e altres apparen als quals nos referim.
Vist enaprés lo testament del dit noble mossén Eximén Pérez, fet en València lo primer dia de juliol del any de la
Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC dehuyt, reebut per lo discret En Francesch Scolà, notari, en e per lo qual se mostra lo
no|l. 200|ble mossén Eximén Pérez inter alia assí haver instituhit hereu universal de tots sos béns e drets lo dit noble mossén
Ferrando Ximénez d’Arenós, fill seu, del qual testament elegí e féu marmessors e del dit testament execudors, ço és, lo noble
mossén Vidal de Vilanova, senyor de Pego, cosingermà seu, e los honorables mossén Guerau Bou, cavaller, e micer Francesch
Blanch, doctor en leys, habitadors de la dita ciutat de València, e En Guillem Benet, alcayt del dit loch d’Alberich, en certa
forma en lo dit testament contenguda, e, en defalliment d’aquells, lo prior qui ladonchs serà de la confraria de nostra dona
santa Maria de la dita ciutat e lo qui ladonchs serà alcayt del dit loch d’Alberich ab ample e bastant poder, segons per lo dit
testament appar al qual nos referim.
Vist enaprés un codicil fet per lo dit noble mossén Eximén Pérez en València a dehuyt del mes d’agost del any de la
Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC dehenou, reebut per lo dit En Francesch Scolà, en e ab lo qual lo dit noble quòndam

245
 mossén Eximén Pérez lexà a la heretat de la dita noble dona madona Elichsén de Romaní e al dit quòndam honorable En
Manfré de Romaní, hereu e en nom de hereu de la dita quòndam noble madona Elichsén de Romaní, cent mília sòlidos reals
de València en certa forma en la dita clàusula del dit codicil contenguda, segons per lo dit codicil consta al qual e coses en
aquell contengudes nos referim.
Vist enaprés com lo dit noble mossén Vidal de Vilanova a la publicació del testament del dit quòndam noble mossén
Eximén Pérez d’Arenós expressament renuncià a la marmessoria del dit noble mossén Eximén Pérez e no volch acceptar
aquella perquè covench lo honorable micer Johan Gastó, official e canonge de València, subrogar mossén Bernat Riera,
prevere, rector de Canals, prior ladonchs de la dita confraria de nostra dona de santa Maria de la ciutat de València, segons de
la subrogació consta ab carta pública feta en la cort del dit official del reverent senyor bisbe de la ciutat de València |l. 210|
a XXX dies del mes d’agost del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC dehenou, reebuda per lo honrat e discret En
Berenguer Dez-Camps, notari e scrivà de la dita cort.
Vist enaprés com per lo dit En Manfré de Romaní, en nom de hereu dessús dit, fon acceptat lo dit legat de cent mília
sòlidos per lo dit quòndam noble mossén Eximén Péreç d’Arenós a la dita heretat de la dita noble dona e a ell, axí com a hereu
de la dita noble dona, fet segons de la dita acceptació consta ab acte públich fet en la dita cort civil a XIIII de setembre del
any mil CCCC dehenou, reebut per N’Anthoni Johan, notari e scrivà de la dita cort, a la qual acceptació e coses en aquella
contengudes nos referim.
Vist enaprés un procés intitulat ‘En requestes’, accitat per part del dit quòndam honorable En Manfré de Romaní, en
nom de hereu dessús dit, davant lo ladonchs honorable justícia civil de la dita ciutat sots kalendari de vint dies del mes de
octubre del any mil CCCC dehenou, en lo qual procés lo dit En Manfré de Romaní requiria lo dit justícia que com a ell, dit
En Manfré, axí en nom propri com encara de hereu de la dita noble dona fossen adjudicades certes quantitats de peccúnia, axí
per les dites sentències arbitrals com per les altres tres sentències conformes e ell, duptàs si les dites quantitats de peccúnia
eren compreses en lo dit legat dels cent mília sòlidos o no, per ço requiria lo dit justícia que appelats los marmessors del dit
quòndam noble mossén Eximén Péreç d’Arenós, per ell fos feta declaració si los dits deutes indubitats eren compreses en lo
dit legat dels dits cent mília sòlidos o no, contra la qual requesta e coses en aquella contengudes foren posades certes rahons
per part dels dits marmessors segons per lo dit procés appar al qual nos referim.
Vist enaprés com per intercessió del honorable quòndam micer Guillem Ça-Era e altres notables persones entrevenints
entre los dits honorables marmessors del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós d’una part, e |l. 220| lo dit quòndam
honorable En Manfré de Romaní en nom de hereu dessús dit, fon feta e fermada certa composició, transacció e avinença de les
qüestions e debats que entre les dites parts eren en certa forma en la dita transacció contenguda, feta en València a huyt dies
del mes de maig del any mil CCCC vint-hú, reebuda, closa e subsignada per mà dels discrets En Johan Gomiç, major de dies,
e En Miquel de Ripoll, notari.
Vists enaprés diverses decrets interposats per los ladonchs justícia civils de la dita ciutat, axí en la dita transacció com
en la carta del censal dejús mencionat aprés e abans de les fermes dels dits contractes requestes, axí per los dits honorables
marmessors com per lo dit quòndam honorable En Manfré de Romaní en lo dit nom de hereu, segons per les requestes de
aquells pot ésser vist, a les quals e coses en aquells contengudes nos refferim e segons que de aquelles per lo procés dessús dit
e entre les dites parts accitat consta e appar pus largament.
Vist més una carta de carregament de censal feta e fermada per los dits tunch honorables marmessors del últim testament
del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós sots kalendari de huyt de maig de l’any de la Nativitat de Nostre Senyor
mil CCCC vint-hú, reebuda e closa per l’onrat N’Anthoni Pasqual, notari, per la qual clarament consta com los dits honorables
marmessors del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, en paga e solució dels dits cent mília sòlidos al dit

246
quòndam honorable En Manfré de Romaní en nom de hereu dessús dit lexats per lo dit quòndam noble mossén Eximén Pérez
d’Arenós en lo dessús dit codicil, veneren e carregaren al dit quòndam honorable En Manfré de Romaní, axí com a hereu de la
dita quòndam noble dona Na Elichsén de Romaní e en nom de la dita heretat e sots los vincles contenguts en lo dit testament de
la dita quòndam noble dona, sis mília sis-cents sexanta-sis sòlidos huyt diners de recens pagadors en tres terces cascún any, ço
és, a |l. 230| cinch de jener e a cinch de maig e a cinch de setembre, sots pena de trehents sòlidos per cascuna solució, los quals
dits sis mília sis-cents sexanta-sis sòlidos huyt diners de recens foren specialment carregats en e sobre los lochs de Alberich e
Benifaraig, los quals dits lochs en lo temps del dit carregament eren en senyoria e proprietat dels dits honorables marmessors
e generalment |f. 4| so[bre tots los altres béns] de la dita marmessoria, segons per lo dit contracte del dit carregament les dites
coses e altres se mostren al qual nos referim, volent-ho dir e haver dit segons en aquell és contengut.
Vist en aprés un manament executori request per lo dit En Francesch Cavaller, notari, en nom de procurador del dit
quòndam honorable En Manfré de Romaní, emanat de la cort del governador de regne de València sots kalendari de die lune
VII madii anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº visesimo quinto, ensurtit en virtut del prodit contracte de carregament
de recens e dirigit als dits honorables tunc marmessors del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, e presentat
a alguns dels dits tunc marmessors, en e per lo qual lo dit Francesch Cavaller dicto nomine affermava ésser deguts al dit seu
principal quatre mília quatre-cents quaranta quatre sòlidos sis diners de pensions del dit recens de pagues passades qui finiren
a cinch dies del mes de maig del dit any mil CCCC vint-cinch e sexanta-cinch libras de penes que·s dien ésser comeses per
retardació de pagues passades, segons per lo dit manament executori les dites coses son pus largament contengudes al qual
nos referim. Contra lo qual dit manament executori per En Miquel de Seta, notari, procurador del dit noble mossén Ferrando
Ximénez d’Arenós, fill e hereu del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, e per interés d’aquell, foren posades
moltes e diverses rahons a invalidació del dit manament executori, impugnants lo dit manament executori e carregament de
recens dels dits sis mília sis-cents sexanta sis sòlidos huyt diners davant lo |l. 240| dit honorable governador sots kalendari de die
iovis intitulata decima nona mensis iulii anno predicto millesimo CCCCº vicesimo quinto. Vistes moltes rahons, satisfaccions,
replicacions e triplicacions hinc inde per cascuna de les dites parts davant lo dit honorable governador sots diverses kalendaris
proposades, segons les dites coses e altres pus larch per lo dit procés se mostren al qual nos referim e volent-ho haver dit segons
en aquell és pus larch contengut.
Vist enaprés una comissió del molt alt senyor rey impetrada per lo dit noble mossén Ferrando Ximénez d’Arenós, de la
dita causa dirigida als honorables micer Guillem d’Alpicat, doctor, e micer Johan de Gallach, licenciat en leys, habitadors de
la ciutat de València, la qual fon donada en lo camp Real, prop lo loch de Sentadrià del regne de Navarra, a huyt dies del mes
de setembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC vint-cinch, la qual comissió fon presentada als dits honorables
jutges per lo dit En Miquel de Seta en lo dit nom sots kalendari de die lune hora vesperorum vel inde circa que hom comptava
huyt del mes d’octubre del dit any mil CCCC vint-cinch en poder del discret En Bertomeu Tolosa, notari e scrivà de la dita
causa, e la inhibició per los dits honorables jutges al dit honorable governador feta. Vistes diverses rahons per cascuna de les
dites parts denant los dits honorables jutges proposades segons per lo dit procés entre les dites parts accitat, les dites coses e
altres són pus largament contengudes al qual e coses en aquell contengudes nos refferim.
Vist enaprés com per la pròspera venguda del senyor rey en la ciutat de València per part del dit honorable En Manfré de
Romaní fon suplicat de les dites causes, e evocades a la sua sacra Audiència e comeses als dits honorables jutges ad referendum
sots kalendari de XIIII decembris anno predicto millesimo CCCCº vicesimo quinto.
Vists encara diverses rahons per cascuna de les dites parts proposa|l. 250|des, axí davant los dits honorables jutges
reladors com davant lo molt honorable micer Johan de Funes, vicecanceller del dit molt alt senyor rey, sots diverses kalendaris
en lo procés entre les dites parts accitat contengudes.

247
 Vist en aprés com pendent la dita causa e qüestió entre les dites parts lo dit honorable quòndam En Manfré de Romaní
enmalaltí de la qual malaltia morí e passà d’aquesta present vida en l’altra.
Vist lo testament del dit En Manfré de Romaní poch temps ans que morís fet en València a XXX dies del mes de
deembre del any mil CCCC vint-sis, reebut per lo dit discret En Johan Ça-Posa, notari, e publicat per lo dit notari a vint de
març del prop any, en e per lo qual se mostre lo dit honorable En Manfré de Romaní haver instituït, así dels bens de la heretat
de la dita quòndam noble madona Elichsén de Romaní com dels seus propris, hereu propri e universal Jacme Scrivà, fill seu
e de la dita Na Yolant, muller sua, segons per la clàusula del testament del dit quòndam En Manfré de Romaní appar al qual e
coses en aquell contengudes nos referim.
Vist en aprés una requesta proposada davant l’onrat En Gabriel Navarro, ladonchs justícia civil de la ciutat de València
per l’onrat N’Eximén Pérez de Romaní, òlim cognominat Scrivà, fill major del dit quòndam honorable En Manfré de Romaní
sots kalendari de decima nona mensis marcii anno a Nativitate Domini millesimo CCCCº vicesimo sexto, en via de requesta
continent en effecte com la dita noble madona Elichsén de Romaní hagués fet testament en poder e mà de Pere Basella, notari,
a setze dies del mes d’octubre del any mil CCC noranta huyt, en e ab lo qual instituhí así hereu universal in primo gradu lo
dit En Manfré de Romaní, ladonchs nomenat Manfré Scrivà, cosingermà d’aquella, substituhint-li lo fill major d’aquell abte e
covinent e de bon enteniment. E com lo dit En Manfré de Romaní haja fet testament en poder e mà del dit En Johan Ça-Posa,
notari, e haja instituhit hereu, así |l. 260| dels béns de la dita heretat de la dita noble dona com dels béns propris lo dit Jacme
Scrivà, fill menor d’aquell, la qual cosa fer no ha pogut en perjuhí del dit N’Eximén Pérez de Romaní, com concorreguessen
en aquell totes les qualitats contengudes en les substitucions del dit testament, perçò acceptava e prenia davant lo dit honorable
justícia lo sobrenom e lo cognom de Romaní e les armes, segell e senyal de Romaní, e prenia les dites substitució, disposició e
successió a ell diferides segons dit és ab benefici de inventari, segons les dites coses e altres en la dita requesta són contengudes
a la qual nos refferim.
Vist en aprés una carta pública, reebuda per lo dit honorable N’Anthoni Pasqual, notari, sots kalendari de die iovis
currentis dotzena hora ante meridie intitulata vicesima prima marcii anno a Nativitate Domini Mº CCCCº vicesimo sexto,
insurtida en virtut d’una requesta o scriptura en presència dels notaris e testimonis allí contenguts, proposada per lo dit
N’Eximén Pérez de Romaní, continent en effecte que com a notícia de ell, dit N’Eximén Pérez de Romaní, fos novellament
pervengut e ell sabés que en lo derrer testament del dit honorable En Manfré de Romaní, pare seu, reebut per lo dit En Johan
Ça-Posa, notari, e publicat sots los dits kalendaris són contengudes certes clàusules per les quals se mostra lo dit honorable En
Manfré de Romaní haver fets certs legats al dit N’Eximén Pérez de Romaní, fill seu, los quals legats lo dit N’Eximén Pérez de
Romaní aquells nos mostrà haver acceptats, ans se mostrà per la dita carta aquell haver haüt propòsit, intenció e voler que·l
dit N’Eximén Pérez sia stat e és de obtenir, haver e tenir la universal successió dels béns de la dita quòndam noble dona Na
Elichsén de Romaní, e haver acceptada ja la prop dita successió, segons les dites coses e altres pus larch apparen per la dita
carta pública et alias a la qual e coses en aquella contengudes nos refferim.
Vist en aprés un procés intitulat ‘En demanda’, proposada davant lo dit honorable En Gabriel Navarro, tunc justícia
de la ciutat de València en lo civil, per lo dit N’Eximén Pérez de Romaní, present lo discret En Nicholau Cremades, notari,
procurador e actor de la dita honorable madona Yolant, muller del dit quòndam honorable En Manfré de |l. 270| Romaní,
tudriu e curadriu de Jacmet Scrivà, fill dels prop dits cònjuges, sots kalendari de XXII marcii anno predicto millesimo CCCCº
vicesimo sexto, en e per la qual se mostra lo dit N’Eximén Pérez de Romaní sots diverses capítols e articles requerie ésser
declarat per lo dit honorable justícia e cort sua la universal successió dels béns de la dita quòndam noble madona Elichsén de
Romaní pertànyer a ell, axí com a fill major del dit En Manfré de Romaní a dret de sos membres de bo e sans enteniment e
primer substituhit, axí com aquell en lo qual són e concorren e són concorregudes totes les qualitats e condicions per la dita

248
quòndam noble dona en lo dit seu testament apposades per haver e obtenir aquella dita successió; vists los testimonis per lo dit
N’Eximén Pérez de Romaní e part sua sobre la dita demanda produhits e donats, e les attestacions de aquells. Vists los poders
e procuracions dels dits En Nicholau Cremades e Francesch Cavaller, notaris, en lo dit procés de demanda exhibuits. Vista la
sentència per lo dit honorable justícia civil a consell del honorable micer Bernat Bonshoms, assessor seu ordinari, en e sobre
la dita demanda de successió donada e promulgada sots kalendari de divendres que·s comptava dotze dies del mes d’abril
del dit any mil CCCC vint-sis, reebuda per lo honrat N’Anthoni Dez-Prats, notari, escrivà de la dita cort, en e per la qual se
mostra lo dit honorable, de consell del dit seu assessor, haver pronunciat e declarat la dita successió dels béns e herència de la
dita noble madona Elichsén de Romaní, muller que fon del noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, haver pertangut e pertànyer
al dit N’Eximén Pérez de Romaní e aquell ésser universal successor de la dita noble dona per lo testament e última voluntat
d’aquella e coses damunt dites e aquell deure e poder havers la real possessió dels béns de la dita successió e herència, e no
poder ni deure ésser empatxat per lo dit Jacmet Scrivà ne per la dita honorable tudriu e curadriu d’aquell en la aprehensió dels
dits béns e heretat, la qual sentència aprés promulgació d’aquella fon per la dita honorable madona Yolant en lo dit nom de
tudriu e cura|l. 280|driu del dit Jacmet Scrivà, lohada e emologada, dient que no se’n entenia appel·lar d’aquella.
Vist en aprés com per lo dit En Francesch Cavaller, notari, en lo dit nom fon de paraula request lo dit honorable justícia
que, attés que la dita sentència per ell promulgada era stada emologada per les dites parts e d’aquella no se’n entenie appel·lar,
requeria aquell dit justícia ésser liurada al dit N’Eximén Pérez de Romaní, principal seu, la real e corporal possessió del loch
de Beniparrell e dels altres béns recahents en la dita heretat de la dita noble madona Elichsén de Romaní. Vist en aprés com
per lo dit honorable justícia de consell de son assessor ordinari [provehí?] e manà la dita honorable dona Na Yolant ésser
interrogada si volia o entenia dir res o al·legar per què la dita possessió no fos liurada al dit N’Eximén Pérez de Romaní, de les
quals coses ne fon feta comissió al dit N’Anthoni Dez-Prats, notari e scrivà de la sua cort, per lo qual fon la dita interrogació
a la dita honorable madona Yolant, dicto nomine, la qual dita honorable dona dix e respós que no·y entenia res dir e al·legar,
ans li plahia que li fos del·liurada.
Vist en aprés com per lo dit honorable justícia a requesta del dit En Francesch Cavaller, dicto nomine, fon feta comissió
verbal a·n Goçalbo de Xàtiva, porter de la sua cort, que ensemps ab l’onrat N’Anthoni Johan, notari e scrivà de la sua cort, anàs
personalment al loch de Beniparrell, e a hun alberch situat en la perròquia de Sent Nicholau e altres béns de la dita successió, e
dels dits loch e alberch e altres béns liuràs possessió vàcua, real e corporal e desembargada al dit N’Eximén Pérez de Romaní,
donant e cometent-li tot son loch e veus.
Vist en aprés com en lo dia de dissapte que·s contava tretze dies del mes d’abril del dit any mil CCCC vint-sis lo dit
En Goçalbo de Xàtiva, porter e comissari dessús dit, en virtut de la dita sua comissió verbal, instant lo dit N’Eximén Pérez de
Romaní sens revocació de son procurador, fon ensemps ab lo dit N’Anthoni Johan, notari e escrivà de la sua cort, al |l. 290| dit
loch de Beniparrell e liurà al dit N’Eximén Péreç de Romaní, en lo dit nom de hereu, la real e corporal possessió del dit loch,
manant als habitadors del dit loch que féssen e prestàssen al dit N’Eximén Pérez de Romaní lo sagrament de feeltat en fur
establit, e lo haguessen per ver senyor del dit loch, e li responguessen de tots drets al senyor del dit loch pertanyents, los quals
dixeren que·ls plahia, e, de fet, li prestaren sagrament e homenatge de feeltat. E axí mateix li liurà la possessió del dit alberch
situat en la perròquia de Sent Nicholau, segons totes les dites coses e altres per lo dit procés apparen al qual nos refferim,
registrat en la cort civil en la VIª mà a vint-nou cartes en demandes.
Vist en aprés una carta pública feta en València en lo dia de diluns en hora de tèrcia vel quasi intitulata XV aprilis anno
a Nativitate Domini Mº CCCCº vicesimo sexto, rebuda, closa e subsignada per lo dit honrat N’Anthoni Pasqual, notari, per
la qual se mostrà lo dit honrat N’Eximén Pérez de Romaní, donzell, fill del honrat En Manfré de Romaní, donzell, en scrits
haver produhit e donat al dit N’Anthoni Pasqual en presència dels testimonis en la dita carta contenguts una cèdula o scriptura

249
 continent en effecte com la universal successió de la noble madona Elichsén de Romaní, muller que fon del noble mossén
Eximén Pérez d’Arenós, sia stada delada a ell dit N’Eximén Pérez de Romaní, qui molt enans era stat cognominat Scrivà, la
qual successió és stada per lo dit N’Eximén Pérez de Romaní acceptada; e axí mateix haja acceptat eo acceptava en lo dit nom
lo legat dels cent mília sòlidos per lo dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós lexats a la heretat de la dita quòndam
noble dona en la forma e manera per lo dit noble codicil·lant a la dita heretat lexada, e prometia e jurava per Nostre Senyor
Deus e per los sants quatre evangelis d’aquell per les mans d’aquell corporalment toquats de servar e com|l. 300|plir les coses
en lo dit codicil per lo dit noble dispostes e ordenades per causa del dit legat e disposició del dit noble, segons les dites coses
e altres pus larch se mostren per la dita carta a la qual nos refferim.
Vist en aprés un compromés fet e fermat per e entre los dits honorable N’Eximén Pérez de Romaní, òlim cognominat
Scrivà, d’una part, e la honorable madona Yolant, muller del dit quòndam honorable En Manfré de Romaní alias Scrivà,
mare, tudriu e curadriu testamentària del dit Jacmet Scrivà, fill de aquella e del dit quòndam honorable En Manfré de Romaní
alias Scrivà, de la part altra, los quals dits N’Eximén Pérez e Jacmet per consegüent són frares e germans, fills abduys del dit
quòndam honorable En Manfré de Romaní, en los honorables mossén Ramon Torrelles e mossén Jacme Romeu, cavallers, axí
com a àrbitres, arbitradors e amigables composadors, per les dites parts concordantment elets, del qual compromés consta per
carta pública d’aquén feta en València en poder del honorable En Johan d’Aguilar, notari, en lo quinze dia del mes de maig del
dit any mil CCC vint-sis. Vista la sentència d’aquén entre les dites parts per los dits honorables àrbitres, arbitradors e amigables
composadors, donada e promulgada sots kalendari de die iovis XVI madii anno a Nativitate Domini Mº CCCCº vicesimo sexto,
reebuda per lo prop dit notari e coses en aquella contengudes |f. 4| als quals compromés e sentència nos refferim.
Vist demún una s[upplicació? ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] que són estats entre les dites parts
[...?] requisició e interposició [...?] decret al dit compromés, sentència e altres actes segons per aquella [... ... ... ... ...]at denant
lo molt alt senyor rey e sa sacra Audiència, proposada per lo honorable N’Eximén Pérez de Romaní, e·n Miquel de Seta,
procurador del noble mossén Ferrando d’Arenós, e En Johan de Pina, notari procurador de la dita honorable madona Yolant,
muller del dit honorable En Manfré de Romaní, quòndam, en los dits noms de tudriu e curadriu e usufructuà|l. 310|ria, dessús
dits, la qual fon provehida per lo molt honorable regent [de] la cancellaria del dit molt alt senyor rey en poder del honorable
En Barthomeu Gros, scrivà, de manament del dit senyor rey sots kalendari de nona decembris anni millesimi CCCCi vicesimi
sexti, e comesa a nós, dits àrbitres, arbitradors e amigables composadors, ad colligendum et refferendum, e en aquell dia mateix
presentada per les parts dessús dites e cascuna de aquelles en poder del discret En Berthomeu Tolosa, notari. Vists tots los actes
en la dita supplicació mencionats. Vists los testimonis sobre aquella produhits, e com per aquells inter alia consta lo dit mossén
Ferrando Ximénez d’Arenós ésser major de vint anys, e com és pus útil e profitós comprometre que judicialment ésser tractats
los dits affers. Vista la declaració e interposició de decret feta per lo molt alt senyor rey a relació de nosaltres dits àrbitres,
tunc jutges, la qual fon promulgada sots kalendari de decima septima die mensis decembris anni Nativitate Domini millesimi
CCCCi vicesimi sexti, per la qual fon donada licència, facultat e plen poder a les dites parts e cascuna d’aquelles et signanter a
la dita tudriu e curadriu de comprometre de les dites causes en la forma e manera que dessús és stat fermat lo dit compromés
en nosaltres, dits àrbitres, arbitradors e amigables composadors, e segons per la dita requesta és contengut pus largament.
Vist tot ço e àls que per les dites parts és stat dit e al·legat, mostrat e exhibuit, axí de paraula com per scrits. Hoydes les
dites parts e cascuna d’aquelles et signanter los dits procuradors de cascuna de les dites parts, e tot ço e als que en los dits fets
feya a veure, e podia e devia ésser vist per cascuns verdaders àrbitres, arbitradors e amigables composadors, Deus havent denant
los ulls de nostra pensa, e los sants quatre evangelis d’aquell denant nós proposats, pertal que de la faz d’aquell proceescha lo
nostre dit lou, arbitració, sentència, transacció, manament e amigable composició, seguints via de àrbitres arbitradors e ami|l.
320|gables composadors dehim, loham, manam sentenciam, composam, transigim e amigablament declaram en e entre les

250
parts dessús dites e cascuna d’aquelles en la forma e manera següents:
Dominus Iesus (creu) Christus, Marie filius, sit nobis auxilium, amen. En nom de Déu tot poderós e de la sua beneyta
mare, madona santa Maria. Attenents primerament que segons dessús és stat dit e recitat per lo testament de la dita noble
madona Elichsén de Romaní foren lexades cent libras annuals al dit quòndam honorable En Manfré de Romaní, alias Scrivà,
durant lo usufruyt del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós dels béns de la dita noble dona Na Elichsén de
Romaní, muller sua, e axí per rahó del dit legat com per les despeses de les tres sentències obtengudes per lo dit quòndam
honorable En Manfré de Romaní contra lo dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós restaria que lo dit mossén Ferrando
Eximénez d’Arenós, com a hereu dessús dit, deuria de les dites quantitats al dit quòndam En Manfré de Romaní, e en loch
d’aquell al dit N’Eximén Pérez de Romaní, hereu de la dita noble madona Elichsén de Romaní, o al dit Jacme Scrivà, pupil, e
a la dita tudriu e curadriu, en nom d’aquell hereu universal dels béns e drets que quòndam foren del dit En Manfré de Romaní,
tres mília quatre-cents setanta-huyt sòlidos, sens les despeses e messions en les quals lo dit quòndam noble mossén Eximén
Pérez d’Arenós fon condempnat e les quals foren enaprés tatxades.
E consta encara que, en virtut de les dites sentències arbitrals promulgades per lo dit honorable micer Guillem Ça-Era
e mi, dit Climent de Vilanova, lo dit mossén Ferrando en lo dit nom hauria encara a pagar o li restaria a pagar los set mília
trehents nou sòlidos nou diners; enaxí que coadunats ab los dessús dits tres mília quatre-cents setanta huyt sòlidos pendrien
summa de deu mília set-cents huytanta set sòlidos nou diners.
E trobam encara que lo dit mossén Ferrando sia tengut dar e pagar als dessús dits germans e qualsevol d’aquells lo just
interès o inter usuri que corregué o poguera haver corregut a rahó de censal del temps |l. 330| aprés que·l legat dels dits cent
mília sòlidos devia ésser pagat segons forma del dit codicil fins al dia del dit carregament del dit censal, que serien huyt meses
e quinze jorns que al for que·l dit censal fon aprés carregat muntaria quatre mília sis-cents setanta tres sòlidos huyt diners,
remetent-ho tota vegada a açò que segons vera calculació serà trobat muntar, axí lo dessús dit com dejús pronunciador.
E consta encara que lo dit mossén Ferrando eo los marmessors que quòndam foren del dit noble mossén Eximén Pérez
d’Arenós haver pagades les annuals pensions del dit censal fins al cinqué dia del mes de jener del any mil CCCC vint-cinch
exclusive, en axí que sien degudes fins a cinch de jener del present any inclusive set pagues que sumarien quinze mília cinch-
cents cinquanta-sis sòlidos set diners.
En axí que coadunades totes les dites quantiats pendrien summa in universo de trenta hun mília dehèset sòlidos sens les
dites messions dels dits processes perquè et alias, seguints la dessús dita via de àrbitres, arbitradors e amigables composadors,
ajutgam totes les dites quantitats al dit noble mossén Ferrando Ximénez d’Arenós ensemps ab les dites messions. E sobre
aquelles e qualsevol d’aquelles demanar, exhigir en juhí e fora juhí als dessús dits N’Eximén Pérez de Romaní, hereu universal
de la dita noble madona Elichsén de Romaní, e a Jacmet Scrivà, fill e hereu del dit quòndam honorable En Manfré de Romaní, e
a la dita tudriu e curadriu usufructuària en los dits noms e qualsevol d’aquells e qualsevol dels dessús dits, imposam callament
perdurable. Enaxí que res de les dites quantitats ne de qualsevol d’aquelles no puxen demanar per qualsevol manera, causa e
rahó, que les dites quantitats e qualsevol d’aquelles se poguessen dir, competre o pertànyer a aquell o a aquelles o qualsevol
d’aquelles singula singulis refferendo, e axí diem, pronunciam, arbitram, transigim e manam ésser fet e inseguit.
|l. 340| Attenents en aprés que segons és stat dit dessús per rahó de la dita sentència arbitral promulgada per los dits
honorables micer Berthomeu del Mas e micer Bernat Abri, e execució de la dita sentència e per paga fahedora al dit quòndam
noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, fon venuda la baronia d’Alberich segons que dessús és stat largament recitat, e per
remoure tots e qualsevol duptes, ambigüitats e litigis que entre les dites parts se poguessen enqui[ri]r ab aquesta nostra present
sentència, dit, lou, arbitració e amigable composició, abdicam e manam als dessús dits N’Eximén Perez e En Jacme Scrivà, e a
la dita Na Yolant, en los dits noms, que no puxe (sic) impugnar ne contravenir als dits compromés en sentència dels dits micer

251
 Berthomeu del Mas e micer Bernat Abri, e execució de la dita sentència ne a la dita venda de la dita baronia d’Alberich, e tots
e qualsevol actes en virtut d’aquell inseguits e impugnar aquells o qualsevol d’aquells dits actes, abdicam ab aquesta nostra
present arbitració, poder e facultat als dits N’Eximén Pérez de Romaní e En Jacme Scrivà e descendents de aquells, e a la dita
tudriu e curadriu e usufructuària, en los dits noms e qualsevol d’aquells, e qualsevol dret que a aquells o a qualsevol d’aquells
competís, competescha, pertangués o pertangua, imposam als dessús dits e qualsevol d’aquells super predictis et quolibet
predictorum callament perdurable e scilènci perpetual ab la present nostra arbitral sentència e amigable composició.
Attenent majorment que lo dit honorable En Eximén Pérez de Romaní ab contracte reebut per lo discret e honrat
N’Anthoni Pasqual, notari, sots kalendari de XV aprilis anni proxime preteriti, hi ha renunciat largament en certa manera en lo
dit contracte contenguda, e attés encara que la dita sentència arbitral promulgada per los dits micer Berthomeu del Mas e micer
Bernat Abri fon loada e emologada per lo dit quòndam En Manfré en lo dit nom de hereu e en la forma e manera que lo dit En
Manfré ha[vís?] lo dit legat dels dits cent mília sòlidos pervé en lo dit N’Eximén Pérez de Romaní, e per consegüent és tengut
de no moure qüestió contra la dita |l. 350| heretat sots pena de privació del dit legat dels dits cent mília sòlidos.
Ulterius, attenents que per lo dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós en vida d’aquell fon promoguda
qüestió contra lo dit honorable quòndam En Manfré de Romaní, en nom de hereu de la dita quòndam noble madona Elichsén
de Romaní per rahó de la administració que·s dehia ésser feta per aquella axí com a procuradriu del dit quòndam noble marit
d’aquella, segons que dessús és largament deduhit e pus amplament consta e appar per lo procés e actes de la dita causa. E jatsia
al dit procés se mostre ésser renunciat segons és dit dessús per lo dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós en vida
de aquell ab la dessús dita renunciació, però per remoure tots e qualsevol duptes que·s poguessen fer e qualsevol ambigüitats,
e pleyts e litigis que·s poguessen seguir entre les dites parts e qualsevol d’aquelles, abdicam al dit mossén Ferrando tot poder o
altre qualsevol havent causa d’aquell de impugnar la dita renunciació del dit procés, volent ésser aquella entesa en sguard de la
dita causa o litigi e instància d’aquell o d’aquella, a major cautela, ab aquesta nostra arbitral sentència e amigable composició
a qualsevol dret, petició, acció e demanda que al dit noble mossén Ferrando e a qualsevol altre havent causa d’aquell competís
e pogués pertànyer contra la dita renunciació, e per rahó del dit procés, causa o litigi eo de les coses contengudes e deduhides
en lo dit procés e causa imposam callament perdurable e scilènci perpetual al dit noble mossén Ferrando Ximénez d’Arenós e
als seus, abdicant-li tot poder de experir, ex juhí o fora juhí, contra los dits honorables N’Eximén Pérez de Romaní, En Jacme
Scrivà, ni contra la dita usufructuària, en los dits noms e qualsevol d’aquells, e axí·u dehim, loham, arbitram e amigablament
composam.
Preterea considerants que, per paga fahedora als dits cent mília sòlidos lexats al dit En Manfré de Romaní en nom de
hereu de la dita quòndam noble madona Elichsén de Romaní, per lo dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós en
lo dit seu codicil |l. 360| per los dits tunc marmessors foren venuts e carregats, specialment sobre los lochs d’Alberich e de
Benifaraig e generalment sobre los altres béns de la dita marmessoria, sis mília sis-cents sexanta sis sòlidos huyt diners de
recens pagadors en certs terminis cascuns anys, segons per lo dit contracte de carregament de recens les dites coses e altres
son pus largament contengudes, ensemps ab carta gràcia de poder liurar e quitar aquell, foren reebudes per lo honorable
N’Anthoni Pasqual, notari, sots kalendari de VIII de maig del any mil CCCC vint-hú, però attenents que, segons dessús és
stat dit e largament recitat, en virtut del dit contracte de recens fon tret manament executori de la cort de la governació del
regne de València e presentat a alguns dels dits tunc marmessors del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez, e per la dita
rahó, per inmiscuïment fet per lo dit mossén Ferrando contra lo dit manament executori, foren posades contra aquell per part
del dit noble mossén Ferrando d’Arenós moltes rahons e impugnacions, axí contra lo dit manament executori com contra lo
dit contracte de censal o de recens, com encara per invaliditat del legat dels dits cent mília sòlidos, al·legant inter alia aquell
ésser condicional e lo dit carregament ésser stat fet ans de la purificació del dit legat e axí rullament. E on fos stat pur ans

252
del carregament seria stat perdent per moció o acceptació de qüestió que·s deya ésser feta per lo dit quòndam En Manfré de
Romaní, en lo dit nom de hereu contra la heretat que quòndam fon del dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, impugnant
encara los decrets interposats per los dits tunc justícia civil, axí en lo interposat en la dita transacció com en lo interposat en lo
dit carregament de recens. E fetes encara moltes impugnacions contra lo dit legat e lo dit carregament de recens la part dels dits
En Manfré de Romaní mentres visqué e part seu en les dites coses. E aprés met d’aquell lo dit N’Eximén Pérez de Romaní, axí
com a hereu universal de la dita noble dona Na Elichsén de Romaní. E encara la dita honorable tudriu e curadriu del dit Jacmet
|l. 370| Scrivà, fill e hereu del dit En Manfré de Romaní en lo dit nom e com a usufructuària dessús dita, lo contrari de totes les
dites coses, affermants segons que per los processes de la causa les dites coses e altres són pus largament deduhides a les quals
coses en aquelles contengudes nos referim. E attenents que los dits cent mília sòlidos foren lexats per lo dit quòndam noble
mossén Eximén Pérez d’Arenós segons se lig per descàrrech de consciència d’aquell, e lo dit legat segons vera arbitració, e
atteses les causes en aquell apposades deu ésser amigablament conjecturat que la intenció del dit noble codicil·lant era de haver
lexats los dits cent mília purament e sens condició alguna, o almenys que retés lo legat condicional. E tal ne sia nostra intenció
que·s vol per subtilitat de dret se’n pogués dir ni al·legar. E perçò e alias seguons la dessús dita via de àrbitres, arbitradors e
amigables composadors, loham, aprovam, confermam e corroboram lo dit censal e recens de la primera línea fins a la derrera
inclusive, axí pròpriament com si huy per lo dit mossén Ferrando d’Arenós, major de vint anys, personalment en lo dit nom
de hereu del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez fos stat lo dit carregament de recens fet e fermat per paga dels dits cent
mília sòlidos segons forma del dit codicil. E per major seguretat e fermetat del dit recens diem, loham, manam e arbitram que
lo dit noble mossén Ferrando per si e per sos successors perpetualment sia tengut, loant, aprovant e confermant tot ço e quant
per los dits marmessors, venedors del dit censal, fon ab lo dit contracte fet e fermat, obligant-se en lo dit nom de hereu, axí
com a principal venedor del dit recens, a complir tot ço que los dits venedors ladonchs en lo temps del dit carregament ab lo
contracte d’aquell prometeren ab totes les clàusules, penes, pactes, stipulacions, sotsmetiments de for e altres qualsevol en
lo dit contracte apposades e ab obligació de tots los béns de la dita heretat al dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós sense
derogació alguna de la obligació per los dits marmessors en la venda |l. 380| del dit censal feta, mas a major corroboració,
fortificació e validitat de aquella, axí que en la loació de la dita sentència lo dit mossén Ferrando lohe e aprove lo dit contracte
e coses en aquell contengudes, axí com si aquell fos stat principal venedor e carregador del dit contracte de recens en lo temps
que·s vené per los dits tunch marmessors e axí com si fos stat de legíttima e dat en lo dit temps sens fer altre.
|f. 6| [... ... ...] la dita lohació e aprovació e coses en la present sentència contengudes. E en la dita lohació sia tengut
lo dit noble mossén Ferrando de prestar sagrament, de no litigar per rahó del dit contracte ne del pagament d’aquell, ne de
posar rahons algunes als manaments executors sinó de paga sots les penes en lo dit contracte contengudes. Manant al dit noble
mossén Ferrando que en los térmens apposats en lo dit contracte de carregament de recens e sots les penes apposades en aquell
tansolament pague les pensions del dit recens en los térmens en aquell apposats. En axí que per no pagar en los dits térmens
o algú de aquells no sia encorregut en les penes del dit compromés, mas en les contengudes en lo dit contracte e segons tenor
d’aquell, les quals pensions volem e manam en la dessús dita manera de arbitració que córreguen del cinquén dia ja passat
del present mes de jener perpetualment segons forma del dit contracte, començant fer la primera paga lo cinqué dia del mes
de maig primerament. E d’aquí avant en lo[s] terminis en lo dit contracte apposats tant e tantlongament com lo dit honorable
N’Eximén Pérez de Romaní, o legíttims descendents d’aquell, o aprés successivament la dita heretat de la dita noble dona
Na Elichsén de Romaní, vingués al dit Jacmet Scrivà e legítims descendents d’aquell volent que lo dit censal passe en lo dit
N’Eximén Pérez de Romaní e Jacme Scrivà successivament segons dessús dit, ço és, defallint los dits N’Eximén Péreç e los
legítims descendents de aquell per dreta línea segons és dit ab les clàusules de no litigar, de moure o attentar qüestió o dèbit
contra lo dit noble mossén Eximén Pérez segons que per la clàusula de dit [... ... ...] cent mília sòlidos |l. 390| en lo dit codicil

253
 contenguts les dites coses e altres són pus largament contengudes al qual nos refferim, e sots les penes en aquell apposades
segons que en lo dit contracte és contengut. En axí que si lo dit N’Eximén Pérez de Romaní mourà qüestió o demanda alguna
al dit mossén Ferrando o a la dita heretat que quòndam fon del dit noble mossén Eximén Perez d’Arenós contra la forma de la
clàusula del dit legat dels dits co[...] en lo dit codicil contenguda que de continent sia lo dit censal extint. E los dits cent mília
sòlidos tantsolament aplicats a la heretat que quòndam fon del dit noble mossén Eximén Pérez d’Arenós [... ... ...] és del noble
mossén Ferrando d’Arenós remoguda qualsevol altra obligació o caució, [...?]ciana e altra qualsevol solempnitat com per la
present sentència hajam a tot asats suficientment provehit.
E pronunciam e arbitram que si cas era que lo dit noble mossén Ferrando o altre, havent causa d’aquell en tot o en part
segons la forma de la carta de gràcia volia quitar o fer quitament del dit censal o recens o part de la sort principal de aquell, que
són cent mília sòlidos, que en tal cas lo dit noble mossén Ferrando o havent causa d’aquell haja e sia tengut de intimar-ho ab
carta pública al dit N’Eximén Pérez o Jacme Scrivà, o a aquell qui ladonchs serà senyor del dit censal per quinze jorns enans
de liurar la quantitat que volrà quitar, perçò que dins los quinze jorns se cerque e puxa trobar loch tut e segur. a coneguda del
maestre racional del molt alt senyor rey qui ara és o lavors per temps serà en lo qual se puxa la dita quantitat que·s quitarà
esmerçar a rahó de censal ab carta de gràcia, o si cas era que lo dit N’Eximén Pérez o descendents de aquell havien algun
loch en lo temps del dit quitament que fos segur per la dita quantitat, a coneguda del dit mestre racional, que lo dit N’Eximén
Pérez o descendent de aquell puxa assegurar e consignar la dita quantitat que quitada serà sobre lo dit tal loch, en axí que on
se vol que la dita quantitat serà posada a censal o en lo dit tal loch, que en lo contracte se haja a fer expressa menció que la
dita quantitat stiga de cara al |l. 400| dit mossén Ferrando e als hereus d’aquell per lo interés que és d’aquell o qualsevol altre
que·s pogués mostrar, axí per rahó de la clàusula penal apposada en la clàusula codicil·lar com alias per interés, axí mateix de
la heretat de la dita quòndam noble madona Elichén de Romaní e hereu d’aquella qui ara és e per temps sia. E si cas era que
dins los quinze dies loch tut e segur no·s trobava per poder esmerçar la dita quantitat que quitada serà, dins los quals volem
e manam que córreguen les pensions e tant e tantlongament fins aytant lo dit mossén Ferrando realment se sia desexit de la
quantitat que haurà intimat que volrà quitar. E en tal cas lo hereu, donant bones e bastants fermançes e principals obligats fins
aytant la dita quantitat sia esmerçada o assegurada sobre loch segur, segons és dit, lo dit N’Eximén Pérez, o altre descendent de
aquell e de les fermançes, puxa a tot càrrech d’aquell rebre en si la dita quantitat que volrà ésser quitada, les quals fermançes
e principals obligats sien reebuts a coneguda del dit mestre racional, la qual obligació de les dites fermançes dure tant e
tantlongament fins en loch tut e segur sie esmerçada sots la dita coneguda e per tantes vegades com de la dita quantitat serà fet
quitament. E, fet lo dit esmerçament, les dites fermançes ipso facto et iure sien desobligats, puix lo smerç e obligació sie feta
a coneguda del dit mestre racional. Volem emperò e provehim que lo dit mestre racional de la dita elecció no·n puxa haver
dan algú, ans aquella puxe fer sens que no·y puxe ésser convengut de mala elecció ne a aquell en lurs béns ne vinga o puxa
venir dan algú. E si cas era que la dita quantitat axí quitada en tot o en part se perdia per qualsevol manera, que sia perduda
per al dit hereu qui ladonchs serà de la dita madona Elichsén de Romaní. E que lo dit hereu que la dita quantitat reebrà o en
lo temps de aquell lo dit quitament feya sia tengut, axí al dit mossén Ferrando e als seus successors per lo interés de aquell e
aquelles com als hereus o hereu qui per temps seran de la dita quòndam madona Elichsén de Romaní, com no sia rahó que lo
dit mossén |l. 410| Ferrando hi sia tengut, puix haja una vegada pagat e·s sia desexit de la dita quantitat. Volem emperò e axí ho
provehim e manam que en qualsevol cas de quitament en lo carregament que·s farà en la dessús dita manera se haja de posar
una clàusula que la sort principal scrigua tots temps de cara e sia inalienable, axí per interés del dit noble mossén Ferrando com
dels hereus d’aquell, com del hereu o hereus qui ladonchs seran o en sdevenidor se speren ésser de la noble madona Elichsén
de Romaní, romanint al venedor del dit censal, no contrastant la dita clàusula francha libertat de poder luir e quitar lo dit censal
tota vegada que luir e quitar volrà, segons forma e tenor de la carta de gràcia que en lo temps de la venda del dit censal eo

254
per rahó d’aquell per lo comprador del dit censal atorgada li serà. E les pensions del dit censal sien pròpries del dit N’Eximén
Pérez o del descendent d’aquell, o del dit Jacme o del descendent d’aquell qui·s trobarà hereu de la dita madona Elichsén de
Romaní. E si cas era que aquell qui haurà carregat o venut lo dit censal de la quantitat axí quitada volia luir e quitar, que en
tal cas ab les dites fermançes en la manera dessús dita lo dit N’Eximén Pérez o Jacme Scrivà, o altres legítims descendents de
aquell qui lavors hereu se trobarà de la dita madona Elichsén, puxen pendre la dita quantitat. E aprés la hajen a smerçar en la
dessús dita manera. E axí per tantes vegades per quantes se seguís carregament e quitament e axí ho volem, dehim, manam e
pronunciam, loham e arbitram.
E com lo dit noble mossén Ferrando haja axí en lo dit procés lo qual se menava davant lo dit governador, e aprés davant
los dits jutgers (sic) delegats, dit e al·legat que havia pagades injustament les pensions e penes del temps que·s trobava haver
pagat e que aquelles devia recobrar e volia repetir e repetia. E axí mateix ço que era pagat per los tunc marmessors dessús
dits del dit legat de les dites cent libras, e per rahó de les dites sentències arbitrals promulgades per los dits honorables miçer
Guillem Ça-Era e per mi, dit Climent de Vilanova, al·legaven inter alia que totes les dites quantitats foren compreses en lo
dit legats dels dit cent mília, perquè per remoure majors dubitacions a major cautela sobre la dita petició o qualsevol altre
que per la dita rahó pogués ésser feta per lo dit mossén Ferrando o altre qualsevol, havent causa de aquell, imposam al dit
mossén Ferrando e als seus callament perdurable e scilènci perpetual. En axí que res d’açiavant no·n puxa, ne per aquell ne
per successors alguns de aquell, ésser demanat, denegant-li audiència de demanar-ho ab la present nostra sentència, e axí ho
pronunciam, sentenciam, declaram, transigim e arbitram.
E, attenents que segons és dit lo dit quòndam honorable En Manfré de Romaní en son últim testament elegí hereu de la
dita madona Elicsén de Romaní lo dit Jacmet Scrivà, preterints lo dit honrat N’Eximén Pérez de Romaní, e aprés, segons és dit
per lo dit justícia civil, fos declarat lo contrari, la dita heretat de la dita quòndam madona Elichsén pertànyer segons la última
disposició d’aquella al dit N’Eximén Pérez e no al dit Jacme Scrivà, e per remoure qualsevol duptes que entre los dits germans
se poguessen enseguir, pronunciam e declaram en la dessús dita via de arbitració la dita heretat e successió de la dita quòndam
madona Elichsén de Romaní pertànyer al dit N’Eximén Pérez de Romaní al present, segons la voluntat e última disposició
de aquella e no gens al dit Jacme Scrivà, pronunciant e declarant en la dita via de arbitració e amigable composició del temps
aprés de la dita declaració e sentència del dit justícia civil pertànyer la dita heretat al dit N’Eximén Pérez de Romaní e no gens
al dit Jacme Scrivà, declarant a major cautela la dita sentència del dit tunc honrat justícia civil e lo metiment de possessió e
possessions, axí de la heretat com alias, e de altres actes en virtut de la dita declaració del dit justícia civil seguits e fets en la
persona del dit N’Eximén Pérez de Romaní valer e tenir e ésser justs e útils e justament e vàlida fets, e axí·u pronunciam e
declaram en la dessús dita manera de àrbitres, arbitradors e amigables composadors, lohants e aprovants axí |l. 430| mateix en
sguard dels dits germans lo compromés fet e fermat entre los dits germans eo ab la dita tudriu e curadriu en poder del dit honrat
mossén Ramon Torrelles e mossén Jacme Romeu, cavallers, reebut per lo honorable En Johan d’Aguilar, notari, sots kalendari
de setze dies de maig, any mil CCCC vint-sis, ab les modificacions dejús següents, e la sentència d’aquén inseguida axí com
a bé justament promulgada, e axí ho declaram en la dessús dita manera de arbitració.
Attenents emperò que segons la dita sentència arbitral, e atteses los béns que huy posseex lo dit pubil, e la dita tudriu
e curadriu en nom de aquell, no bastaria a sostenir lo stament del dit pubil ans quodammodo romandria depauperat e lo dit
N’Eximén Pérez opulent. E, attenent que puix lo dit pubil e honorable tudriu e curadriu de aquell sens malícia alguna han
regoneguda bona fe, puix han vist que per justícia la heretat de la dita noble madona Elichsén de Romaní per mort del dit
En Manfré de Romaní ha pertangut e pertany al dit N’Eximén Pérez de Romaní, segons la voluntat de la dita noble dona, és
rahonable que lo dit N’Eximén Pérez de Romaní se haja favorablament vés lo dit Jacmet, germà consanguíneu seu, pertal
et alias ab la present dit, lou, arbitració e amigable composició, diem, loam, arbitram e amigablament composam que lo dit

255
 N’Eximén Pérez de Romaní sia tengut donar e transportar al dit Jacmet Scrivà, e ab la present en aquell dit Jacme Scrivà
transportam, e en aquell eo a la dita honorable Na Yolant, tudriu e curadriu d’aquell, los censals, béns e drets següents, ço és,
tots aquells mil cent sòlidos censals, rendals e anuals, migançant carta de gràcia, los quals lo dit N’Eximén Pérez de Romaní
ha e rep cascuns anys sobre los drets e emoluments de la batlia de la ciutat de Xàtiva, pagadors en certs terminis segons pus
largament les dites coses e altres se demostren per carta pública rebuda per lo honorable e discret En Gitard Dez-Pont, notari
defonct, a dotze de jener del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC dotze, e·s lo preu del dit censal tretze mília
dohents sòlidos; ítem tots aquells quatre-cents sòlidos censals los quals lo dit honorable N’Eximén Pérez de Romaní ha [e
rep] |l. 440| cascuns anys sobre la universitat de la vila de Cervera del Maestrat de Muntesa e singulars d’aquella, pagadors a
cinch de maig sots certa pena, e foren originalment cinch-cents sòlidos carregats per preu de sis mília sòlidos e aprés reduhits a
quatre-cents sòlidos de pensió, dels quals dits sis mília sòlidos, preu del dit censal, pertanyen al dit N’Eximén Pérez de Romaní
cinch mília dohents sòlidos e los restants huyt-cents sòlidos a compliment dels dits sis mília sòlidos, preu dels dits quatre-
cents sòlidos censals, pertànyen al dit Jacme Scrivà axí com a hereu del dit quòndam honorable En Manfré de Romaní, pare
seu, segons les dites coses e altres pus largament se demostren per carta pública feta en València en poder del propdit notari
en los propdits dia e any a la qual nos refferim; ítem tots aquells huyt-cents sexanta sis sòlidos huyt diners censals migançant
carta de gràcia, los quals lo dit N’Eximén Pérez de Romaní ha e rep cascuns anys sobre la universitat de la ciutat de València
e singulars d’aquella, pagadors a setze de octubre e a setze de abril sots certa pena, los quals originalment foren venuts e
carregats per lo tunch síndich de la dita ciutat per preu de quatorze mília sòlidos al honorable En Manfré de Romaní, alias
Scrivà, axí com a pare e legítim administrador del dit N’Eximén Pérez, segons les dites coses e altres consten per carta pública
rebuda per l’onrat e discret En Jacme Dez-Pla, notari, a quinze dies del mes d’octubre del any de la Nativitat de Nostre Senyor
mil CCCC quatorze, los quals dits censals pertanyen al dit En Eximén Pérez de Romaní, axí com a hereu de la honorable
dona madona Elienor, mare quòndam de aquell, segons de la herència consta ab testament de la dita quòndam honorable dona,
reebut en València a XI dies de juny del any mil CCCC cinch per En Ramon Martell, notari. Pertal et alias, seguints la dita via
de arbitració e de amigable composició, ajutgam tot los dits censals al dit Jacme Scrivà, pubil, e a la dita honorable madona
Yolant, en lo dit nom de tudriu e curadriu, tantsolament e per sola utilitat del dit pubil quan a la proprietat, lo usufruyt reservat
a la dita honorable madona Yolant segons forma del testament del dit honorable en Man|l. 450|fré de Romaní, marit quòndam
de aquella, transferint ab la present tot e qualsevol dret axí real com personal e qualsevol acció útil e directa e altre qualsevol
dret que transferir se puxa e que al dit N’Eximén Pérez pertanga, axí en nom propri com encara com a hereu de la honorable
quòndam madona Elionor de Saranyó, mare sua e muller quòndam primera del dit honorabe quòndam En Manfré, e los quals
volem, provehim e manm que sien propris del dit Jacmet Scrivà. E los dits censals e qualsevol d’aquelles ajutgam al dit En
Jacme Scrivà sots los vincles, condicions e maneres següents, ço és que si venia cas, ço que a Déu no plàcia, que aquell morís
dins pupil·lar edat, e aprés quant que quant sens fills legítims e de legítim matrimoni procreats, no feta diferència de linatge
masculí a femení, que en tal cas o qualsevol de aquells, e encara si lo dit Jacmet Scrivà impugnava los presents [compro]més
e sentència o altres actes dessús comemorats per qualsevol manera ne movia qüestió alguna contra lo dit N’Eximén Pérez ne
dessús dit mossén Ferrando, per virtut de la elecció feta per lo dit quòndam En Manfré en lo temps d’aquell de la heretat de la
dita quòndam madona Elichsén, per virtut de la present sentència o per qualsevol altra manera o rahó, tots los censals dessús
a aquell dit Jacme Scrivà ajutgats tornen ipso facto et iure, ensemps ab lo usufruyt e pensions que reebudes haurà, sens alguna
solemnitat ni pertiment de possessió en lo dit N’Eximén Pérez de Romaní o legítims decendent o altres hereus d’aquell, e
axí·u pronunciam, diem, volem, transigim e manam. Manant ab la present al dit N’Eximén Pérez que dins quinze dies aprés
promulgació e intimació de la present done e liure sens algun empaix la real e corporal possessió dels dits censals e contractes,
e intime e faça intimar als emphiteotes e censalistes, e universitats, síndics e havents legítim poder que responen d’aquiavant

256
e hajen per senyor sots los dits vincles e condicions lo |f. 7| dit Jacme Scrivà; dins los dits quinze dies manam al dit [... ... ... ...
... ...] contractes al dit Jacme [... ... ... ... ... ... ... ...] aquell e los [...] d’aquén [... ... ... ... ...] l. 460| [...] de la present sentència
se hajen a fer en poder dels [... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...] la heretat de la dita noble madona Elicsén
de Romaní és ajutgada per lo dit justícia civil e per nosaltres, dits arbitradors, al dit N’Eximén Pérez e lo dit Jacme Scrivà
estat elet hereu en lo testament del dit quòndam En Manfré Scrivà. E les pensions dels dits cent mília sòlidos e los cent mília
sòlidos són ajutgats al dit N’Eximén Pérez, que si lo dit Jacme o altre hereu de aquell o procurador per aquell impetra lo dit
mossén Ferrando o altre hereu de aquell, que lo dit N’Eximén Pérez sia tengut, a ses pròpries despeses e a tot càrrech de aquell,
defendre lo dit mossén Ferrando e hereus de aquells singula singulis refferendo.
Ítem per certes causes movents lo coratge de nosaltres, dits àrbitres, arbitradors, axí per despeses de tresllats com del
decret lo qual ha pagat lo dit N’Eximén Pérez de Romaní, e per altres causes les quals no curam de exprimir ultra lo censal
dessús dit en lo qual no [toc?]am en res, condempnam lo dit noble mossén Ferrando en dar e pagar al dit N’Eximén Pérez de
Romaní trentat e set florins eo vint libras e set sòlidos moneda reals de València, los quals sots pena de déu florins volem ésser
pagats al dit N’Eximén Pérez per tot lo mes de febrer, primerament e perçò com és gran interés del dit N’Eximén Pérez de tenir
lo dit decret en poder de aquell per rahó de les coses pronunciades entre los dits germans. Volem, provehim e manam lo dit
decret que si[a] en poder del dit N’Eximén de Romaní, en axí que tota ora que lo dit mossén Ferrando volgués lo dit decret o
agués aquell mester lo exhibuescha al jutge per poder usar d’aquell en axí que finit lo dit és, vinga en poder del dit N’Eximén
Pérez. E perçò com lo dit decret deu star en poder del dit N’Eximén Pérez, manam que dins quatre meses ne faça fer trenslat
autèntich a totes ses despeses, lo qual liure al dit mossén Ferrando perçò que del dit decret tinga trenslat en poder de aquell. E
per les dites coses en lo present capítol contengudes no encórreguen les parts en penes algunes salvu dels deu florins.
Ítem com a nosaltres, dits àrbitres |l. 470| arbitradors sia cert dels grans treballs e affanys, dans e destorps que los
discrets En Miquel de Seta e En Francesch Cavaller, scrivans del present fet han haüt en e sobre los dits compromés e present
sentència arbitral, axí en tenir aprop a nosaltres dits àrbitres com en fer trenslats segons per nosaltres era a aquells dits, com
alias e per tal, e alias per los treballs e salaris aquells pertanyents per los dit compromés e sentència present, tansolament taxam
e adjudicam a cascú quinze liures, ço és a saber, mossén Ferrando quinze libras e altres quinze libras lo dit N’Eximén Pérez, e
que per les dites trenta libras los dits scrivans ajen a dar a les dites parts los compromés e sentència en pública forma si aquella
volran, ço és un a mossén Ferrando e altre a N’Eximén Pérez, les quals trenta libras, ço és, quinze libras cascun, paguen e
sien tenguts de pagar als dits En Francesch Cavaller e En Miquel de Seta d’açí per tot lo mes de maig primerament, e axí·u
diem, loam e arbitram com a nosaltres sia lícit de fer les dites taxes, e açò per cascun sots pena tansolament de cent sòlidos
applicadora als dits scrivans.
E manam al dit mossén Ferrando que d’açí per tot lo mes de febrer primerament done e liure totes les cartes fahents per
la heretat que quòndam fon de la dita madona Elichsén de Romaní que en poder de aquell sien, e que ven[r?]e quals sien ho
ajam nosaltres a conéxer sens pena alguna.
E com a nosaltres, dits àrbitres arbitradors, sia permés e lícit de prorogar lo compromés, axí ans de la sentència
com aprés, ajam prorogat lo present compromés d’açí a la festa de Sent Johan de juny primerament ab totes les clàusules,
condicions e qualitats en lo dit compromés contengudes, perquè loant e confermant la dita prorogació retenim poder que dins
aquella o altra per nós fahedora segons la potestat a nós donada per les dites parts, puxam la present sentència e coses e aquella
contengudes corregir, sinenar (sic) en tot o en part, e affegir, declarar, interpretar, millorar e enadir en tot o en part, segons
que a nosaltres serà ben vist e·ns plaurà concordantment. Et manam a les dites parts e cascuna de aquelles que la present
sentència e coses en |l. 480| aquella contengudes tinguen e observen, lohen e approven e emologuen, e totes les coses en aquella
contengudes complexquen singula singulis refferendo, sots les penes en lo dit compromés contengudes s[alvu] en los cassos

257
 en los quals dessús és stat provehit de menors penes.
Sobre totes e sengles altres qüestions [e] demandes que per les dites rahons o qualsevol de aquelles incidenter aut
alias se poguessen moure o inceptar per les dites parts o alguna d’aquelles, de la una a la altra e de la altra a la altra, et seu
alias quomodocumque et qualitercumque, ad invicem et vicisim, coniunctum et divisim, salire insuperius dictis, a les parts
dessús dites e a cascuna d’aquelles callament perdurable imposam. Manant a les dites parts e cascuna d’aquelles que la present
sentència tinguen e observen e contra aquella no vinguen per alguna manera sots les penes en lo dit compromés contengudes,
e aquella lohen e aproven dins tres dies aprés que·ls serà intimada sots les dites penes, salvu que no entenen a pronunciar en
los patronats los quals pretén lo dit noble assí pertànyer, lata sentència, dit, lou, pronunciació, arbitració, manament e amigable
composició per nosaltres, dits àrbitres, arbitradors e amicables composadors en la ciutat de València en la casa e habitació de
mi, dit Gabriel de Riusech, a vint-tres dies del mes de jener del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC vint-set.
Sen(dos creus)yals de nosaltres, Climent de Vilanova e Gabriel de Riusech, àrbitres, arbitradors e amigables composadors
que la dita sentència arbitral, dit, lou, arbitració, pronunciació, manament e amigable composició, donam, loham, fermam,
manam, arbitram e amigablament composam. Testimonis foren a la dació e promulgació de la dessús dita sentència arbitral los
honrats e discrets En Johan Lobet, En Gabriel Bonet e N’Ambrós Alegret, notaris, ciutadans de València.
En aprés, dissabte que era comptat huyt dies del mes de febrer del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil CCCC
vint-set, la present sentència arbitral fonch intimada de paraula a paraula e de la |l. 490| primera línea fins a la derrera inclusive
per nosaltres, dits e davall scrits notaris e escrivans, e lesta e publicada per mi, dit Miquel de Seta, present lo dit En Francesch
Cavaller, com notari e scrivà meu e de voler d’aquell, a les dites parts en la casa on la dita tudriu e curadriu habita e té son
domicili per aquesta rahó ajustades. E lesta e publicada la dita sentència arbitral segons és dit lo dit noble mossén Ferrando
Ximénez d’Arenós, satisfahent a la dita publicació, donà per resposta la scriptura infrasegüent:
Lo dit noble mossén Ferrando Eximénez d’Arenós, entesa e hoyda la dita [sentència arbi]tral dix que loha e emologa,
aprova, ratificava e confermava la dessús dita sentència arbitral de la primera línea fins a la derrera inclusivament. E, defeyt,
loha, ratifica e emologa, aprova, [...] la present lohació, vol, entén fer e fa totes e qualsevol coses e obligacions a ell manades
fer per la dita sentència arbitral. E, a súper abundant cautela, loha, aprova lo dit contracte de recens dels dits sis mília sis-cents
sexanta-sis sòlidos huyt diners e tots e qualsevol coses en aquell dit contracte contengudes, axí com si aquell fos stat principal
venedor e carregador del dit contracte de recens en lo temps que·s vené per los dits tunc marmessors e axí com si fos stat
de legítima edat en lo temps del dit contracte de recens e carregament d’aquell, jurant per Nostre Senyor Déu e per los sants
quatre evangelis d’aquell, per la sua mà dreta corporalment tochats, de no litigar per raó del dit contracte ne del pagament de
aquell, ne de posar rahons algunes als manaments executors a aquell, en virtut del dit contracte presentadors sinó de paga sots
les penes en lo dit contracte contengudes. E per la present, segons és dit, vol e entén fer tot ço e quant per la dita sentència li és
stat manat, refferint-ho segons que en aquella és contengut e sots aquelles paraules en la dita sentència contengudes axí com
si de paraula a paraula açí fossen insertades. E les dites coses promet |l. 500| [e] observa fer e tenir sots obligació dels béns e
heretat que quòndam foren del dit quòndam noble mossén Eximén Pérez d’Arenós, pare quòndam d’aquell. E tot ço e quant
contra aquella dita sentència arbitral e altres coses en aquella contengudes fos dit, posat e al·legat, directament o indirecta, ho
cassa, revoca e anul·la, ara per lavors e lavors per ara, com si no fos dit, posat o al·legat, volent tota hora star en los térmens
en la dita sentència arbitral contenguts.
E lesta, intimada e publicada la dessús dita sentència arbitral en presència de la damunt dita honorable madona Yolant,
muller del honorable quòndam En Manfré de Romaní, axí com a usufructuària dels béns del dit honorable En Manfré de
Romaní, marit seu, e com a tudriu e curadriu testamentària de Jacmet Scrivà, fill e hereu dels béns e drets del dit honorable
[quòndam En Man]fré de Romaní, e lesta la dita sentència arbitral, encontinent la dita honorable madona Yolant dix de

258
paraula que lohava, ratificava, emologava e confermava la dessús dita sentència arbitral de la [primera] línea fins a la derrera
inclusivament. E ab la present vol, fa e entén fer, lohar e aprovar tot ço e quant en la dessús dita sentència arbitral és contengut,
e tot ço que fos dit ara o per avant contra aquella ho cassa, revoca e anul·la e·u vol haver per no dit, posat e al·legat, axí com
si dit no·u hagué.
E lesta, publicada e intimada la dita sentència arbitral en presència del dit honorable N’Eximén Pérez de Romaní en
nom de hereu de la dita noble madona Elichsén de Romaní, e aquella hoyda e dada a entendre encontinent lo dit honorable
N’Eximén Pérez de Romaní, en lo nom dessús dit, dix de paraula que lohava, ratificava, emologava e confermava la dessús
dita sentència arbitral e totes e sengles coses en aquella contengudes de la primera línea fins a la derrera inclusivament. E ab la
present vol, fa e entén fer, lohar e aprovar tot ço e quant en la dita sentència arbitral és contengut, e tot ço que fos vist dir ara o
per avant contra aquella ho cassa, revoca e anul·la e·u vol haver per no |l. 510| dit, posat e al·legat, axí com si dit no·u hagué.
Testimonis foren presents a les dites intimació e respostes appel·lats los honrats e discrets mossén Arnau Tarés, rector
de la capella del Real, mossén Pere Còria, preveres beneficiats en la Seu de València, En Johan Vives, texidor de teles, e En
Johan de Segòvia, scuder, comorants en la dita ciutat.

(Clàusules notarials no transcrites)

259
260
Índex onomàstic

A Benet, Guillem, alcaid d’Alberic, doc. 29

Abella, Bartomeu, habitant de Beniparrell, doc. 28
Bernat, prior del monestir de Portaceli, doc. 4
Abri, Bernat, llicenciat en lleis, doc. 29
Bielsa, Pedro de, prior del monestir de Portaceli, doc. 8, 9,
Adaró, Bernat d’ (Bernardus de Addarone), clergue, doc. 4
18, 19
Aguilar, Joan d’, notari, doc. 29
Blanch, Francesc, doctor en lleis, habitant de València, doc.
Aguiló, Guillem, habitant de Beniparrell difunt, doc. 26
29
Aitzorroz, Lope d’ (Lupum de Açcoricho), doc. 2
Blanes, Benet de, notari, doc. 29
Alamany, Jaume, peraire, doc. 28
Blasco, Bernat, clergue tonsurat i beneficiat de l’església de
Alaric, Guillem d’, sagristà de València, doc. 4
Sant Nicolau de València , doc. 29
[Albalat], Andreu d’, bisbe de València, doc. 4
Boïl, Pere, mestre racional, doc. 11
Albert, Andreu (Andreas Albert), cofrer, ciutadà de València,
Boïl, Ramon, governador del regne de València, doc. 29
doc. 29
Bonet, Gabriel, notari, ciutadà de València, doc. 29
Alegret, Ambròs, notari, ciutadà de València, doc. 29
Bonmacip, Jaume, justícia de València, doc. 15
Alfons el Benigne, rei de la Corona d’Aragó, doc. 21
Bonshoms, Bernat, assessor del justícia civil de València,
Alfons el Franc, rei de la Corona d’Aragó, doc. 5
doc. 29
Alfons el Magnànim, rei de la Corona d’Aragó, doc. 29
Bosch, Antoni, escrivà, doc. 28
Algali, Guillem, habitant de Beniparrell, doc. 28
Bou, Galceran, cavaller, habitant de València, doc. 28
Alió, Jaume d’, prior del monestir de Portaceli, doc. 14, 15
Bou, Guerau, cavaller , habitant de València, doc. 29
Alpicat, Guillem d’, doctor en lleis, doc. 29
Alvaro, Macià (Mathia Albaro), prevere de la catedral de
Xàtiva, doc. 29 C
Amat, Romeu, habitant d’Albal, doc. 2 Ça-Era, Bartomeu, notari, doc. 29
Amat, Berenguer, habitant d’Albal, doc. 2 Ça-Era, Guillem, doc. 29
Angelats, Llorenç d’, notari de València, doc. 20 Ça-Morera, ciutadà de València i conseller reial, doc. 22
Aragó, Esteve d’, noble, doc. 24 Ça-Nou, Bernat, ciutadà de València i procurador del bisbe
Aregui, Guillem d’, doc. 4 de València, doc. 16
Arenós, Ferrando d’, vide Ximénez d’Arenós, Ferrando Ça-Posa, Joan, notari de València, doc. 29
Arenys, Arnau d’, doc. 7 Ça-Rovira, Francesc, notari, ciutadà de València, doc. 29
Arrufat, Pere d’, ciutadà de València, doc. 24, 25 Calataiud, Joan de, escuder de l’algutziria reial, doc. 29
Atrossillo, Pero Peregrín d’, habitant de Catarroja, doc. 2 Cambra, Pere de (Petrus Cambrei), doc. 4
Cana, Guillem (Guillermo Cana), mercader, doc. 29
Canals, Bartomeu, habitant de Beniparrell, doc. 26, 28
B Canals, Martí, jurat de Beniparrell, doc. 26
Badell, Bernat, habitant d’Albal, doc. 2
Canyada, Francesc, notari, ciutadà de València, doc. 29
Barrera, Pere, prevere de València, doc. 26
Cases, Mateu, doc. 16
Basella, Pere, notari de València, doc. 27, 29
Castellà, Joan, doc. 27
Bellot, Antoni (Anthonio Belloti), doc. 29
Castellnos, Adam de, habitant de Catarroja, doc. 2
Benajam, Vicent, notari, doc. 29
Cavaller, Francesc, notari de València, procurador de Manfré
Benet, canonge de València, doc. 4
Escrivà de Romaní, doc. 26, 28, 29

261
 Celma, Guillem de, donzell, habitant de València, doc. 29
Cervera, Pere de, perpunter doc. 8
Cervés, Bartomeu de, batle de Beniparrell, doc. 26
Cervés, Joan, batle de Beniparrell, doc. 28
Clavell, Berenguer, assessor del justícia civil de València,
doc. 28
Coll, Jaume, doc. 28
Comte, Joan, doc. 7
Conesa, Jaume, secretari reial, doc. 24
Còria, Pere, prevere, beneficiat de la catedral de València,
doc. 29
Cortit, Arnau, porter reial, doc. 9, 11
Cremades, Jaume, habitant de Beniparrell, doc. 28
Cremades, Nicolau, notari, procurador de Iolant de Vilaragut,
doc. 29
Cremades, Pere de, justícia i habitant de Beniparrell, doc.
26, 28
D València, doc. 29
Dez-Camps, Berenguer, notari, doc. 29
Dez-Pla, Jaume, notari, doc. 29
Dez-Pont, Guitard, notari, doc. 29
Dez-Pont, Lluís, fuster, ciutadà de València, doc. 29
Dez-Pont, Pere, procurador del capítol de la catedral de
València, doc. 16
Dénia, Joan (Iohannes Denia), doc. 16
Díez, Enric, escuder d’Eximén Pérez d’Arenós, doc. 28
Dionís, Amor, doc. 6
Domènech, Arnau, peraire, doc. 28
E Guerau, Lluís, notari, doc. 29
Elionor, reina de la Corona d’Aragó, doc. 24
Escolà, Francesc, notari de València, procurador d’Eximén
Pérez d’Are-nós, doc. 26, 28, 29
Escrivà, Andreu Guillem, cavaller, doc. 20, 21
Escrivà, Arnau, doc. 27
Escrivà, Jaumet, doc. 29
Escrivà de Romaní, Eximén Pérez, doc. 29
Escrivà de Romaní, Manfré, donzell, habitant de València,
doc. 27, 28
Espígol, Pere d’, ciutadà de València, doc. 7
Estada, Domingo d’, doc. 2
262
F
Feixes, Pere (Petri Fexes), prevere de la catedral de València
i beneficiat de l’altar de Sant Antoni de l’església de
Santa Caterina d’Alzira, doc. 29
Ferragut, Arnau, cirúrgic, ciutadà València, doc. 29
Ferrer, Pere, artesà, ciutadà de València, doc. 29
Francesca, vídua de Llorenç Mas i habitant de Beniparrell,
doc. 26
Frener, Esteve, habitant de València, doc. 7
Funes, Joan de, doc. 29
G
Gaçó, Antoni, rector d’Almassora i prior de la confraria de
Santa Maria de València, doc. 29
Gallach, Joan de, llicenciat en lleis, doc. 29
Galter, Jaume, habitant de Beniparrell, doc. 14, 15
Galter, Macià, habitant de Beniparrell, doc. 28
Garret, Pere, doctor en lleis, habitant de Tortosa, ciutadà de
Gastó, Joan, canonge de València, doc. 29
Gençor, Pere, lloctinent del justícia de la ciutat de València,
doc. 29
Gilabert, Berenguer, canvista , doc. 7
Ginebret, Bernat de, porter reial, doc. 7
Gomiç, Joan, doc. 29
Gros, Bartomeu, escrivà de l’Audiència reial de València,
doc. 29
Guasch, Martí, habitant de Catarroja, doc. 2
Guerau, Antoni, perpunter reial, ciutadà de València, doc.
29
Guitard, Jaume, escuder de València, doc. 29
H
Hongria, Nicolau d’, canonge de València, doc. 4
I
Ivorra, Pere (Pere Hivorra), jurat i habitant de Beniparrell,
doc. 26, 28
J
Jaume I, rei de la Corona d’Aragó, doc. 1, 2, 3
Jaume II, rei de la Corona d’Aragó, doc. 6, 8, 9, 10, 11, 12,
13, 14, 15, 17, 18, 19
Joan, Antoni, escrivà de la cort del justícia civil de València,
doc. 26, 28
Jofre, Guillem, rector de Villalva, doc. 4
Josa, Guillem de, habitant de Beniparrell, doc. 13
Josa, Maimó de, habitant de Beniparrell, doc. 13
Jusseu, Vivet de, notari d’Alzira, doc. 25
L N
Llançol, Jaume, doc. 27
Llançol, Joan, doc. 27
Llançol, Ponç, doc. 16
Llobet, Ferrer (Ferrarius Lupeti), doc. 7
Llobet, Joan (Iohannes Lobet), notari, ciutadà de València,
doc. 29
Llúria, Roger de, doc. 6
López, Jaume, habitant de Beniparrell, doc. 26
Lopra, Lorenzo (Laurencius de Lopra), mercader florentí,
doc. 29
M Pelegrí, Jaume, doctor en lleis de l’Audiència reial de
Maçana, Ramon (Raymundi Maçane), notari de València València, doc. 29
, doc. 4
Manresa, Guillem de, ciutadà de València, doc. 20
Marieta, vídua de Bartomeu de la Mata i habitant de
Beniparrell, doc. 26
Martell, Ramon, notari, doc. 29
Martí, Bartomeu, habitant de Beniparrell, doc. 26
Martí, Jaume, notari de València, doc. 7, 16
Martí I, rei de la Corona d’Aragó, doc. 29
Mas, Bartomeu, jurat de Beniparrell, doc. 28
Mas, Bartomeu del, doctor en lleis, doc. 29
Mas, Bernat, habitant de Beniparrell, doc. 28
Mas, Guillem, habitant de Beniparrell, doc. 26
Mas, Jaume, habitant de Beniparrell, doc. 26
Mas, Llorenç, habitant de Beniparrell difunt, doc. 26
Mas, Simó del, ciutadà de València, doc. 20
Mata, Bartomeu de la, habitant de Beniparrell difunt, doc.
26
Mateu, Domingo, canonge de València, doc. 4
Menaguerra, Joan, mercader, ciutadà de València, doc. 29
Mensa, Bernat, notari de València, doc. 24
Milà, Jaume, habitant de Beniparrell, doc. 13
Milà, Pere de, ciutadà de València i procurador del capítol de
la catedral de València, doc. 7
Miquel, Pere, cabiscol (precentor) de València, doc. 4
Montllober, Pere (Petrus Monlober), notari i secretari del
noble Joan d’Íxer, doc. 29
Móra, Andreu, habitant de Beniparrell, doc. 26
Muntaner, Bernat, habitant de Beniparrell, doc. 26
Navarro, Gabriel, justícia civil de València, doc. 29
Noguera, Pere, habitant de Beniparrell, doc. 13
O
Oliver, Pere, mercader, doc. 29
P
Palomar, Silvestre, notari, ciutadà de València, doc. 29
Pasqual, Antoni, notari de València, doc. 29
Pasqual, Bartomeu, rector de l’església de Santa Creu de
València, doc. 28
Pelegrina, vídua de Guillem Aguiló i habitant de Beniparrell,
doc. 26
Penyafiel, Arnau de (Arnaldus de Pinyafideli), doc. 4
Pere el Cerimoniós, rei de la Corona d’Aragó, doc. 22, 23,
24, 25
Pérez, Alfonso (Alffonso Petri), notari de València, doc. 29
Pérez d’Arenós, Eximén (segle XIII), doc. 6
Pérez d’Arenós, Eximén, doc. 27, 28, 29
Pérez de Pina, Aznar, batle de Catarroja, doc. 2
Perpinyà, Peregrí (Peregrinus Perpiniani), llaurador, doc. 7
Pina, Joan de, notari i procurador de Iolant de Vilaragut, doc.
29
Prats, Antoni, escrivà de la cort del justícia civil de València,
doc. 26, 28, 29
Q
Quintana, Pere, ciutadà de València i canvista, doc. 7
263
 R T
Radulf, canonge de València, doc. 4
Ramon, bisbe de València, doc. 16
Riera, Bernat, rector de Canals i prior de la confraria de Santa
Maria de València, doc. 29
Ripoll, Miquel de, notari, doc. 29
Ripoll, Nicolau de, fill de Pere de Ripoll, ciutadà de València,
doc. 20
Ripoll, Pere de, ciutadà de València, doc. 17, 20
Ripoll, Pere de, habitant de Catarroja, doc. 2
Riusech, Gabriel de, doctor en lleis, habitant de València,
doc. 29
Romaní, Arnau de, cavaller doc. 1, 3, 4, 8, 13
Romaní, Elicsén de, doc. 24, 26, 27, 28, 29
Romaní, Eximén Pérez de vide Escrivà de Romaní, Eximén
Pérez
Romaní, Gueraldona de, doc. 27
Romaní, Jaume de, doc. 23
Romaní, Manfré de vide Escrivà de Romaní, Manfré
Romeu, Jaume, cavaller, doc. 29
Roset, Gabriel, tallador (taliadorerio) reial, doc. 29
Rossell, Pere, mestre en medicina, procurador de Pere Feixes,
prevere de la Seu de València, doc. 29
S doc. 28, 29
Sala, Francesc, notari, doc. 29
Salat, Domingo, rector de Puçol i procurador del bisbe i el
capítol de la catedral de València, doc. 20
Salat, Ramon, notari de València, doc. 26
Salzet, Jaume, seller, ciutadà de València, doc. 29
Sànxez, Daniel, escrivà, doc. 28
Sànxez, Esteve, porter del justícia civil de València, doc. 28
Saranyó, Elionor de, doc. 29
Sarthou, Vidal, procurador substitut del bisbe i el capítol de
la catedral de València, doc. 20
Segòvia, Joan de, escuder, habitant de València, doc. 29
Selvat, Berenguer (Berengarius Selvati), habitant de Puçol,
doc. 7
Seta, Miquel de, notari de València i pocurador de Ferran
Ximénez d’Arenós, doc. 29
Siscar, Pere, justícia civil de València, doc. 28
Sobirats, Joan (Joan Sobirats alias d’Albal), doc. 28
Soriano, Pasqual, veí de València, doc. 26
Subirats, Guillem, batle d’Albal, doc. 2
264
Tamarit, Vicent, mestre en teologia, doc. 28
Tarés, Arnau, rector de la capella del palau del Real de
València i beneficiat de la catedral de València, doc. 29
Tarragona, Arnau de, doc. 16
Teulada, Guillem, habitant de Beniparrell, doc. 26
Tolosa, Bartomeu, notari doc. 29
Tomàs, Nicolau (Nicholaus Thome), cirurgià, doc. 29
Torrelles, Ramon, cavaller doc. 29
Tortosa, (?), justícia de Beniparrell, doc. 28
Tortosa, Antoni, habitant de Beniparrell, doc. 26
Tortosa, Jaume, habitant de Beniparrell, doc. 26
Tortosa, Pere, jurat de Beniparrell, doc. 28
U
Urrea, Jaime Ximén de, doc. 6
V
Val·leriola, Gizbert, justícia de la ciutat de València, doc. 29
Valero, Antoni, apotecari, ciutadà de València, doc. 29
Vicent, cabiscol (precentor) de Mallorca i canonge de
València, doc. 4
Vidal, Andreu, ciutadà de València, doc. 28
Vilanova, Climent de, doctor en lleis, habitant de València,
Vilanova, Joan, habitant de València, doc. 28
Vilanova, Vidal de, senyor de Pego, doc. 29
[Vilaragut], Iolant de, doc. 29
Vilaür, Guillem de, habitant de Massamagrell, doc. 7
Villar, Bernat de, canonge de València, doc. 4
Vives, Joan, teixidor, habitant de València, doc. 29
Vives de Canyamàs, Berenguer, doc. 27
X
Xàtiva, Goçalbo de, porter del justícia civil de València, doc.
29
Xèrica, Jaume de, doc. 6
Ximénez d’Arenós, Ferrando, doc. 28, 29
Ximénez de Montornés, Joan, tutor de l’hereva de Jaume de
Romaní, doc. 23, 24
Índex toponímic

A
Albal, doc. 2, 7
Alberic, doc. 27, 29
Almassora, doc. 19, 29
Alzira, església de Santa Caterina, doc. 29

B
Benicàssim, doc. 23
Benifaraig, doc. 29
Beniparrell, doc. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15,
16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29
Borriana, doc. 18, 19

C
Canals, església de, doc. 29
Catarroja, doc. 2, 7
Cervera del Maestrat, doc. 29

M
Massamagrell, doc. 7

P
Portaceli, monestir de, doc. 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14,
15, 17, 18, 19
Puçol, església de, doc. 20

V
València
Bisbat, doc. 4, 16, 20, 27
Capella de Sant Bartomeu de la catedral, doc. 28
Catedral, doc. 4, 7, 16, 20, 29
Confraria de Santa Maria doc. 29
Jurats de, doc. 5, 9, 12
Palau del Real, doc. 29
Sant Nicolau, església de doc. 29
Sant Nicolau, parròquia de, doc. 29
Sant Martí, parròquia de, doc. 7
Vila-real, doc. 19

X
Xàtiva, catedral de, doc. 29

265