Está en la página 1de 89

Lectura i escola

Els llibres escolars de lectura dels nostres padrins.


Una mostra antolgica: 1900-1950
Novembre de 2005 Mallorca

Any del Libre i la Lectura

Institut dEstudis Balerics Conseller dEducaci iCultura Francesc Fiol Amengual President Gabriel Janer Manila Coordinador General Miquel Segura Aguil Cap drea de Promoci i Dinamitzaci de la Llengua i la Literatura Maria Antnia Ferragut Carreo Cap drea de Promoci i Dinamitzaci dArts Plstiques, Teatre, Msica i Cinema Antoni Planas i Sanjos Universitat de les Illes Balears Departament de Pedagogia i Didctiques Especfiques Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de lEducaci

Lectura i escola
Els llibres escolars de lectura dels nostres padrins.
Una mostra antolgica: 1900-1950.
Exposici
Sala de Paper del Centre Cultural Sa Nostra Comissariat Ramon Bassa i Martn Coordinaci M Antnia Ferragut Projecte Tatum & Golomb Disseny grfic i muntatge Gotan Revisi lingstica Servei Lingstic de la UIB Producci audiovisual La Perifrica

ndex
Presentaci. Per Ramon Bassa i Martn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .90 1. Els llibres escolars de lectura i els mbits (dintervenci didctica) de la mostra. Per Ramon Bassa i Martn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 . . . . . .1.1. mbits i tipologies dels llibres de la mostra. Per Ramon Bassa i Martn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .mbit 1. Lectura i llions de coses. El llibre escolar com a element per instruir delectant. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15 . . . . . . . . . . .mbit 2. De les lectures exemplars a les lectures escollides. . . . . . . . . . . .El llibre escolar com a instrument de transmissi de valors (ideolgics i literaris) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17 . . . . . . . . . . .mbit 3. Llibre i educadors illencs (Miquel Porcel, Joan Cap, Miquel Duran). . . . . . . . . . . .El llibre com a espai dintervenci socioeducativa illenca o . . . . . . . . . . ."Nuestros libros no sirven para los maestros del antiguo rgimen" . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 . . . . . . . . . . .mbit 4. Ma-me-mi-mo-mu o de la lectura mecnica a la lectura comprensiva. . . . . . . . . . . .El llibre escolar com a iniciaci per a la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23 2. La lectura del mn. Per Gabriel Janer Manila. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25 3. Un primer pas. El llibre escolar i la renovaci educativa a casa nostra. Per Antoni J. Colom Caellas. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35 4. El segon pas. La producci d'obres escolars de lectura a Mallorca (1900-1950). Per Bernat Sureda Garcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42 5. Educaci i llibres escolars de lectura a les Illes Balears: . . . . . .cronologia (1900-1975). Per Francesca Comas Rub i Xavier Motilla Salas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51 6. Bibliografia temtica. Per Ramon Bassa i Martn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .77 7. Catleg . . . . . .mbit 1. Lectura i llions de coses. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .83 . . . . . .mbit 2. De les lectures exemplars a les lectures escollides. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .89 . . . . . .mbit 3. Llibre i educadors illencs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .125 . . . . . .mbit 4. Ma-me-mi-mo-mu o de la lectura mecnica a la lectura comprensiva. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .147 . . . . . .llibres clssics i histrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .169

Catleg
Comissariat i Documentaci Ramon Bassa i Martn Coordinaci Ramon Bassa i Martn M Antnia Ferragut Carreo Textos Ramon Bassa i Martn Antoni J. Colom Francesca Comas Gabriel Janer Manila Xavier Motilla Bernat Sureda Garcia Disseny de ledici i maquetaci Gotan Revisi lingstica Servei Lingstic de la UIB Impressi Taller Grfic Ramon

de la present edici: IEB dels textos: els autors ISBN: 84-95876-07-2 Dipsit legal:

Agraments Volem agrair de manera especial al colleccionista Torn Boig Clar (Toni Roig) la seva generosa posada a disposici de part del seu material bibliogrfic, sense el qual aquesta mostra i el catleg no haurien tingut el contingut detallat que presenten, aix com la collaboraci de lArxiu i Museu de lEducaci de les Illes Balears i la Fundaci Sa Nostra. Tamb donam les grcies a totes les persones de lequip tcnic, que han convertit en una realitat visual aquest projecte illusionat i imaginat.

La memria dun temps que tamb s nostre


La Mostra Antolgica Lectura i Escola. Els llibres escolars de lectura dels nostres padrins, organitzada conjuntament per la Universitat de les Illes Balears i lInstitut dEstudis Balerics, em sembla una iniciativa del tot necessria per indita i perqu, emmarcada en lAny del Llibre i la Lectura que s el 2005, marcar una fita tant pels professionals de la docncia com per a tots aquells que sentim el llibres i el mn que els envolta amb la proximitat de les coses que estimam. s un fet indubtable que massa sovint tenim la tendncia a installar-nos en els tpics. s, probablement, la conseqncia inevitable de la immediatesa que empeny el nostres quefers de cada dia. La vida actual ens allunya de la visi profunda i acurada, de la reflexi assossegada, i tamb de lullada cap enrere. Per aix s bo i necessari que estudiosos i experts com els que han posat en marxa aquesta iniciativa recalin en les aiges de lahir, cercant i recercant les petjades dun passat que encara tenim a labast per que, sense aquesta tasca escorcolladora, perdrem sense remei. s bo mirar cap enrere per veure la perspectiva del bosc ms enll de lespessor de les branques que ens enfosqueixen la visi del paisatge. Aquesta tasca, a ms, s ladient en un pas i en una cultura com la nostra, que necessita dinventariar-se per estantolar la memria dun temps que millor o pitjor que lactual tamb fou nostre. Benvinguda sigui, doncs, la Mostra Antolgica Lectura i Escola. Els llibres escolars de lectura dels nostres padrins. I en el prtic daquest catleg el que em pertoca s donar les grcies a tots aquells que lhan feta possible. A Ramon Bassa, comissari daquesta, i tamb a Gabriel Janer Manila, a Miquel Porcel, a Joan Cap, a Miquel Durn, tots ells entusiastes del mn de leducaci, tots ells enamorats dels llibres i de la lectura, de la Cultura amb majscules, i del conreu de la memria, sense la qual correm el perill de romandre sense brixola enmig de loce de la globalitzaci. Moltes grcies a tots i que sigui enhorabona.
Francesc Fiol i Amengual
Conseller dEducaci i Cultura del Govern de les Illes Balears.

La Universitat de les Illes Balears, mitjanant els departaments de Pedagogia i Didctiques Especfiques i de Pedagogia Aplicada i Psicologia de lEducaci, es complau a organitzar conjuntament amb lInstitut dEstudis Balerics la mostra Lectura i Escola. Els llibres escolars de lectura dels nostres padrins (1900-1950), de la qual aquest catleg s una excellent representaci. Donar a conixer mitjanant un estudi acurat els llibres que les escoles de les Illes Balears empraven tant per ensenyar a llegir com per fomentar la lectura durant tota la primera meitat del segle XX, en el marc de les XVII Jornades dHistria de lEducaci dels Pasos de Llengua Catalana, pensam que posar una fita per tal que la recerca en la histria de la lectura a les nostres illes sigui ms coneguda i reconeguda. Els diferents mbits representats: les lectures a partir de llions de coses, les lectures escollides, els llibres realitzats pels educadors illencs, i els llibres diniciaci a la lectura, omplen un camp de recerca i de documentaci prou ampli, que creiem que ser prou til per a posteriors estudis sobre el tema de la lectura i els llibres escolars, que es veu completat amb una cronologia del llibre escolar de lectura a les Illes Balears durant quasi tot el segle XX, com tamb amb una bibliografia orientativa per als estudiosos. Per acabar, voldria que aquest catleg i la mostra realitzada durant lAny del Llibre i la Lectura constitussin una fita ms, per destacada, per fomentar la lectura entre els escolars de les Illes Balears, i de manera particular, per poder conixer els autors dels diferents camps de la creaci literria en llengua catalana. Un poble que no llegeix i que no coneix la seva cultura literria i pedaggica s un poble condemnat al fracs collectiu, i a perdre loportunitat demprar la lectura com a element de convivncia, de finestra oberta al mn, des de la qual els escolars puguin afrontar els reptes del segle XXI amb les eines de la cultura. Esperam que lexposici i aquest catleg seran una contribuci valuosa en aquest sentit.
Avell Blasco
Rector de la Universitat de les Illes Balears

Presentaci
A partir del tema central de les Jornades dEstudis Histrics Locals i de les XVII Jornades dHistria de lEducaci dels Pasos de Llengua Catalana sobre Histria /Histries de la lectura, presentam una mostra de llibres i aquest catleg centrats en lanlisi de la dimensi educativa de la lectura al llarg de la primera meitat del segle XX a les Illes Balears. La mostra est dedicada dins el marc de lAny Internacional del Llibre i la Lectura a unir els dos aspectes commemoratius amb leducaci, per fer-los confluir en la temtica de la mostra: els llibres escolars de lectura dun perode determinat, de 1900 a 1950, i dins un lloc determinat, les Illes Balears, i ms detalladament Mallorca. Aix, aquesta mostra agrupa els llibres escolars dedicats a Lobjectiu s, per tant, difondre una mostra dels llibres que mestres, educadors i pedagogs han dedicat, de manera ms directa, a ser usats a lescola com a llibres de lectura per als infants de les illes. Shi podran trobar tant llibres editats a la pennsula com llibres autctons, dels quals tenim constncia que varen ser usats a les nostres escoles. Degut a la seva procedncia geogrfica o institucional, una gran majoria daquests llibres sn escrits en castell, per mor de la prohibici densenyar en llengua catalana, abans de ls ms extens del La mostra s dividida en quatre mbits: 1. Lectura i llions de coses. El llibre escolar com element per instruir delectant 2. De les lectures exemplars a les lectures escollides servir de lectures educatives o lectures escollides, a la qual noms hi hem incls alguns llibres de coneixements, com s el cas de la presncia dalgunes enciclopdies fetes directament per educadors illencs. Voldrem que aquesta mostra servs per despertar linters dels poders pblics, culturals i institucionals sobre la importncia de lestudi daquest material escolar, per tamb i sobretot per potenciar estudis especfics i aprofundits sobre aquest destacat material que sn els llibres usats a les escoles i per als infants de les Illes Balears. catal a lescola desplegat a partir de principis dels anys vuitanta; tot i aix hi ha unes quantes mostres en catal, anteriors a lpoca franquista.

3. Llibre i educadors illencs 4. Ma-me-mi-mo-mu o de la lectura mecnica a la lectura comprensiva. El llibre escolar com a iniciaci per a la lectura. Encara manca molt de cam per reconstruir histricament, sociolgicament i etnogrficament la petita histria de cada dia, del que realment era la prctica escolar dels mestres i de lalumnat tal com es produa dins lmbit de lescola. Si aquesta mostra serveix per donar a conixer una part de la seva tasca a travs dels llibres de lectura que usaven, per valorar la lectura com un pont cultural que obre els infants i els joves cap al segle XXI i per revaloritzar els llibres escolars de lectura com un element cultural i histric, haur complit la seva funci.

La lectura completa, formativa i instructiva, encara continua essent un repte al segle XXI, ja que com diu Emilia Ferreiro: Lescolaritat bsica universal no assegura ni la prctica quotidiana de la lectura ni el gust per llegir, i encara menys el plaer per la lectura.
Ramon Bassa i Martn Comissari de la mostra

10

1. Els llibres escolars de lectura i els mbits (dintervenci didctica) de la mostra.


El llibre escolar, fins a la dcada dels anys vuitanta del segle passat, va ser considerat a lEstat espanyol un element poc important com a objecte destudi. Els manuals usats a lescola, com diu Agustn Escolano (1997: 14), es consideraren objectes fungibles o sabandonaren a espais per a loblit o la destrucci, ignorant que representaven una certa arqueologia material i simblica de leducaci. A lrea cultural de llengua catalana hi ha hagut treballs pioners de catalogaci daquests llibres escolars a partir dels anys setanta del segle anterior, amb les primeres publicacions de R. Bassa et al. 1972, J. Gonzlez-Agpito 1980 i B. Sureda 1986, entre daltres. Linters per aquests tipus de llibres va anar en augment a partir dels anys noranta del segle XX, especialment a partir dels treballs dAgustn Escolano, Len Esteban, Manuel de Puelles, Julio Ruiz Berrio, Alejandro Tiana o Antonio Viao, i en el nostre mbit amb els estudis de Bernat Sureda, Salom Marqus, Josep Gonzlez-Agpito o Antoni J. Colom, entre els ms destacats. Hi ha hagut estudis de camps especfics sobre revistes escolars en catal (Larreula 1985) o sobre la literatura infantil i juvenil catalana (Bassa 1994), tamb hi ha els treballs destacats de bibliografia histrica del llibre infantil en catal (poc coneguts malauradament pel camp de leducaci) de les bibliotecries catalanes, especialment de Teresa Rovira i M. del Carme Rib (1972) i de Nria Ventura (tesina indita de 1970).

Ramon Bassa i Martn Universitat de les Illes Balears

La renovaci metodolgica de lestudi de la histria de leducaci, en relaci amb la cultura escolar i els llibres, sha produt a partir dels treballs de Carlo Ginzburg (1976: Il formaggio e i vermi) a Itlia, de Philippe Aris (1989: Historia de la vida privada) i de Roger Chartier (1985: Practiques de la lecture; 1992: El mundo como representacin; 1993: Libros, lectura y lectores en la Edad Moderna) a Frana. Aquests treballs han estimulat, tamb, una nova mirada sobre els llibres escolars per entendre i analitzar ms b la petita histria quotidiana de laula, la microhistria, que en diuen, per destriar quins conceptes instructius i quins elements ideolgics es volien transmetre i sarribaven a transmetre en un perode histric concret de leducaci dun poble. Els llibres escolars sn, com molt b diu
13

Escolano (1997: 15), un espacio de memoria en el que han objetivado, al mismo tiempo, los programas de la cultura escolar de cada poca, las imgenes dominantes en la sociedad que los ha producido y utilizado y los modos de apropiacin de las disciplinas acadmicas.

1.1. mbits i tipologies dels llibres de la mostra mbit 1. Lectura i llions de coses. El llibre escolar com a element per instruir delectant.
Molts dels llibres escolars de lectura cerquen fer possible el fams lema: instruir delectant. Una de les preocupacions dels mestres i educadors de finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX quan encara no hi havia els mitjans de comunicaci audivisuals actuals, com la televisi, els documentals o Internet s posar en contacte linfant i el seu alumnat amb el mn exterior que ens envolta, amb els avenos cientfics, amb el progrs, amb els pasos llunyans i la seva flora i fauna, amb els coneixements geogrfics. I un dels mitjans que adopten sn els llibres de coses, ttol genric que agrupa aquest conjunt de publicacions. Les llions de coses sn un tipus de llibres on el text acostuma a anar acompanyat dunes illustracions que completen i aclareixen visualment el sentit de la histria o la descripci i hi tenen un paper destacat. Les influncies higienistes i paidolgiques suggereixen que els llibres sacompanyin de lmines, dibuixos i gravats, que es tengui cura del tipus i les mides de la lletra i del color del paper. Molts dels autors dels llibres on es presenten llions de coses sn mestres, inspectors o educadors que estan en contacte amb lescola i cerquen una manera ms atractiva dapropar els coneixements als infants. Les llions de coses sn un intent didctic dintroduir linters, latenci de linfant, pels coneixements per fora del llibre de text escolar i duna manera atractiva a partir de lensenyana intutiva, lobservaci, lanlisi i la conversa. Bsicament podem distingir dues categories de llibres de llions de coses: a) uns, de tipus ms literari, on el text narratiu i el dileg tenen un paper destacat amb la finalitat de "conseguir que el nio acabe de vencer las dificultades que la lectura corriente ofrece en su primer grado"; i b) uns altres on la part de transmissi de coneixements t el paper principal, a base de temes monogrfics o de
15

14

temes heterogenis de caire enciclopdic i ms acostat a centres dinters cclics. A la mostra, dacord amb la temtica central, hem optat pels que marquen ms el caire literari amb faules, poemes o histries curtes, per sobre dels de caire merament instructiu i curricular.

mbit 2. De les lectures exemplars a les lectures escollides. El llibre escolar com a instrument de transmissi de valors (ideolgics i literaris)
Aquest mbit engloba dos tipus de llibres de lectures per a lescola que podrien perfectament anar separats:1 els llibres de lectures exemplars i els llibres de lectures escollides de caire ms literari.2 No sens amaga que el llibre escolar de lectura pot ser emprat com una eina de transmissi de determinats valors i ideologies. Mitjanant uns textos elaborats expressament amb la finalitat de promoure un infant com cal, es presenten uns missatges pretesament educatius per inculcar hbits, conductes i pensaments determinats, sense el foment de cap actitud reflexiva o que pugui ser qestionadora del missatge elaborat. sentit esttic i literari, que poden ajuntar-se o no amb el sentit formatiu social: cvic, promotor dels valors tics, del respecte entre les persones, contra el sexisme i les ideologies autoritries, o contra el racisme, etc. Tamb podrien ser considerats llibres de lectures exemplars o dexemples (literaris i cvics), en un sentit ampli, ja que lacte educatiu a lescola sacompanya dun sentit intencional i intervencionista, per actuar tamb sobre els valors. Els textos de lectures "exemplars" acostumen a adoptar la forma narrativa o novellada, en qu un nin o una nina adopten determinades conductes que sn mostrades com a models a imitar o a condemnar i rebutjar quan no sadapten a lesquema de valors del redactor del llibre o de la instituci promotora.

"Acurdate de que la mujer buena, econmica, hace la casa feliz; y que las casas felices forman la felicidad de la Patria"
(Guido Fabiani: Casa ma! Patria ma!, 1921: 209).

MARINEL-LO, Manuel: La mano del hombre. Lecciones de cosas. Barcelona: Imprenta Elzeviriana y Librera Cam, S. A., 1926.

Els rgims autoritaris sn ben conscients de la importncia del control ideolgic dels continguts dels llibres, especialment dels llibres escolars, i dicten normes legislatives en aquest aspecte. Des del segle XIX, el llibre destinat a lescola necessitava una aprovaci prvia de lautoritat poltica; desprs els mestres podien triar llibre dentre la llista dels aprovats. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fins i tot hi hagu intents daplicar el text nic per a les escoles.

Per tamb es poden presentar llibres de lectures escollides i/o elaborades a posta amb la finalitat de fomentar el

16

17

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): Els inspectors densenyament havien de retirar "los libros que no estuviesen escritos en espaol o contuvieren doctrinas de tendencias contrarias a la unidad de la Patria, o contra las bases que constituyen el fundamento del rgimen social"
(C. L. Instruccin Pblica, 1925).

Aix, si es vol fomentar determinats valors histrics o patritics, els personatges de les lectures es destaquen amb uns models semblants als herois a imitar.

FABIANI, Guido: Casa ma! Patria ma! Libro Segundo. Mtodo completo de lectura exclusivamente para nias. Barcelona: Juan Ruz Romero, Librero Editor, 1921.

Rgim de Franco (1939-1975): "Artculo 48. Los libros de uso escolar en todas las escuelas espaolas habrn de ser aprobados por el Ministerio de Educacin Nacional, previos los asesoramientos tcnicos en cuanto a su contenido y confeccin, sin lo cual no podrn utilizarse en la Primera enseanza, ni como textos ni como libros de lectura"
(Ley de Educacin Primaria de 1945).

"En esta nueva edicin lo veris. Por este libro desfilan nios santos, nios arriesgados, nios trabajadores que llegaron a ser hombres sabios, nios abnegados y nios valientes. "Siempre nios. No he querido poner ante vuestros ojos otra clase de hroes. Y as observaris cmo, en toda edad, se puede servir a la Patria y a Dios. "Que l os bendiga, y a m tambin"
(Antonio J. Onieva. Hroes, 1946. 7a ed.).

18

19

mbit 3. Llibre i educadors illencs (Miquel Porcel, Joan Cap, Miquel Duran). El llibre com a espai dintervenci socioeducativa illenca o "Nuestros libros no sirven para los maestros del antiguo rgimen"
La renovaci pedaggica produda per una srie deducadors illencs a finals del segle XIX i primer ter del segle XX desemboca en un conjunt de personatges difcils de trobar en qualsevol altre perode de leducaci, com Miquel Porcel i Riera, Joan Cap, Guillem Cifre de Colonya, Andreu Ferrer, Gabriel Comas, Margalida Comas, Joan Benejam o Lloren M. Duran. Quasi tots eren professionals de leducaci i es trobaven lligats als moviments pedaggics europeus, i decideixen tenir un paper animador, i fins i tot director, en la manera de fer escola a la Mallorca o Menorca dels anys deu, vint i trenta del segle XX. Poden considerar-se alguns dells com "el lla duni entre linstitucionisme i el moviment de lEscola Nova", com diu A. J. Colom (1991: 312). Volen renovar i canviar leducaci illenca. La influncia biologista i higienista els dur a promoure les excursions, les jornades a laire lliure i les colnies escolars (1893) dinfluncia institucionista. Les aportacions en els camps de lensenyament de laritmtica i la geometria, el dibuix, la geografia i la histria sn destacades, a partir sobretot del material amb una metodologia cclica que incorporen als llibres escolars que editen. Molts dells es converteixen en els editors de les obres que escriuen.

Mtode cclic: "Consiste la enseanza cclica en que los alumnos de una clase recorran en un determinado periodo de tiempo, el ciclo o materia de conocimiento de una o varias asignaturas; volver a recorrerlo en otro periodo, ampliando y profundizando lo ya aprendido, y continuar as, en periodos sucesivos, afirmando, ensanchando y profundizando lo aprendido en el primer crculo"
(Miquel Porcel, juliol de 1895).

de teora de la lectura i Apuntes de teora de la escritura, que demostren linters didctic per donar eines metodolgiques als mestres per a lensenyament del llenguatge.

principals publicacions de llibres escolars per a infants fetes a les illes Balears.

El catal als llibres escolars de lectura usats a les illes Balears. Pocs daquests llibres estan escrits en catal, i pertanyen als mestres illencs de lactivisme escolar com Miquel Porcel, Joan Cap, Andreu Ferrer i Lloren M. Duran, entre altres. Segons lestudi de B. Sureda et al. (1992), dun total de ms de sis-centes obres escolars fetes a les illes Balears i editades entre 1775 i 1975, noms un 5,8 per cent estan escrites exclusivament en catal. El percentatge entre les obres de la mostra que presentam s quasi semblant grcies als sillabaris i llibres de lectura editats a Barcelona, per amb escassssima incidncia a les illes Balears. Tamb hem tingut bastant difcil trobar llibres en catal a partir de les llibreries de vell o dels colleccionistes, fet que es reflecteix a
21

"Nos permitimos, pues, aconsejar a los que deseen un libro para lecciones de memoria que no acepten el presente, toda vez que no responder en modo alguno a su mtodo. Nuestros libros no sirven para los maestros del antiguo rgimen"
(Miquel Porcel 1919).

La lectura com a eina didctica i formativa ocupa un lloc central en la concepci educativa dels mestres illencs. Aix, Miquel Porcel publica ja lany 1893 dos llibres, titulats Apuntes

Joan Cap ser limpulsor del Museu Pedaggic, creat el 1918 sota el patrocini de la Diputaci Provincial, i promour les exposicions de treballs escolars i els cursets per a mestres, i escriur llibres escolars de lectures. A la cronologia es poden veure les

PORCEL Y RIERA, M.: Lectura y Lenguaje. Vida infantil. (Realidad y episodios). Grado Preparatorio.Palma: Tipografa Porcel. 1930.

20

la mostra, i que podria indicar que tingueren una baixa presncia. Segons un altre estudi, de T. Rovira i M. C. Rib (1972), els llibres per a infants editats en catal des del segle XIV fins a lany 1939 sn uns 2.100, inclosos els llibres de literatura infantil i de text. No s estrany, ja que els llibres escolars de lectura fins que lassistncia a lescola no augmenta dins el segle XX tenien un mercat lector redut, tamb per mor de lalt percentatge danalfabetisme. Finalment, hi ha un factor poltic determinant: entre 1900 i 1950 el llibre escolar en catal a les illes Balears tingu un ambient poc favorable, ja que el catal estigu prohibit com a llengua escolar des de la Illustraci fins a finals del franquisme, i hi hagu poques entitats durant aquell perode
22

que lhaguessin potenciat, com pot ser lAssociaci per la Cultura de Mallorca (1923-1936). Cal recordar tamb que a les illes Balears no es va aprovar durant la Segona Repblica cap decret de bilingisme, com es va fer a Catalunya.

mbit 4. Ma-me-mi-mo-mu o de la lectura mecnica a la lectura comprensiva. El llibre escolar com a iniciaci per a la lectura
La iniciaci i laprenentatge de la lectura ja era considerat pels educadors i poltics del segle XIX com el primer pas per introduir lalumne dins el mn de leducaci i la instrucci. La lectura era i s una forma de cultura i deducaci, i tamb s un primer pas cap a la democratitzaci dels sabers. Els intents per trobar el millor mtode de lectura ser una preocupaci constant dels mestres de finals del XX i de ben entrat el segle XX. Laprenentatge simultani de la lectura en grup i el progrs individual dun nivell a un de superior seran les primeres estratgies escolars. Per el cert s que els sistemes distaven molt de lencert didctic, aix, trobam entre els ms difosos: a) El de lletrejar a partir daprendre i anomenar les vocals i els noms de les lletres per ordre alfabtic i ajuntar-les desprs en sllabes (per exemple, el mtode Florez); b) Els sillabaris, que adopten la sllaba com a punt de partida; c) Partir duna frase que es memoritza i desprs passar a lanlisi de paraules i sllabes (per exemple, el mtode Vallejo); d) Liconogrfic, en qu susen figures, imatges o lletres mbils per facilitar el record de les lletres; i e) El fenonmic, que representa la fisonomia o el gest que es posa en pronunciar cada so, i que ja descriu M. Porcel lany 1893. Entre les cartilles i catons, nhi ha que presenten lletra lligada i altres lletra dimpremta. Alguns educadors, ja dins el segle XX, com J. Dalmau o els mestres de lactivisme escolar (Porcel, Cap, Duran, Benejam, entre altres) a les illes Balears, volen allunyar-se de:

"la perniciosa rutina, inveterada en nuestras escuelas, que convierte la lectura en ejercicio puramente mecnico, haciendo del nio un agente pasivo de la enseanza, que por lo mismo, se eterniza en la tarea de vencer las primeras dificultades que ofrece el aprendizaje del arte de leer"
(J. Dalmau: Infancia. 1932).

Un maestro nacional de Palma: Vocabulario para la enseanza del castellano en Mallorca. Palma: Imprenta de la librera politcnica, 1935.

I aconsellen llegir a poc a poc, intentant entendre el text. Tamb que el mestre llegeixi en veu alta per mostrar lentonaci que pugui servir de model a lalumnat. Es passa duna concepci de llegir basada en la mecnica a una concepci de la lectura basada en la comprensi:

"No sabes leer si no haces ms que decir con palabras las lneas de letras negras que hay en las pginas,

23

2. La lectura del mn
tranquilamente, parndote cuando corresponda, dando el tono a lo que deba tenerlo y entendiendo todo lo que leas. "Para que sepas leer, tu alma debe leer las ideas, al mismo tiempo que tu vista lee las letras"
(M. Porcel: Lectura explicada. 1907. 2a ed.).

Gabriel Janer Manila. Universitat de les Illes Balears

Els llibres de lectura han de tenir, a ms, una finalitat formativa: "han de contener un fondo de ciencia y moralidad que se preste a la educacin instruccin de los nios"
(M. Porcel, 1893: 329).
DALMAU CARLES, Jos: Infancia. Libro segundo. Nueva edicin. Gerona- Madrid-Barcelona: Tipo-litografa Auber y Pla, 1911.

"En el aprendizaje de la lectura, que es cosa distinta de la lectura, la finalidad mecnica ha de superar a la intelectiva. Existen cosas que slo se aprenden mecnicamente, justamente para que conozca individualmente las letras y sepa que tienen un nombre: todos sabemos que ese i no es si. La s es una silabacin que, unida a la i, produce la slaba si. De este modo debe procederse"
(H. S. R.: Estilo. Mtodo de lectura. Burgos: Hijos de Santiago Rodrguez, 1948, pg. 6).

No hi ha res ms bell que la mirada dun nin que llegeix.


Gnter Grass

por ms que las digas ms deprisa que un tren descarrilado. "Sabrs leer cuando leers despacio,
24

Podem comparar aquesta visi amb la daltres llibres o mtodes de lectura fora daquest moviment que defensen la finalitat mecnica per sobre la comprensiva, que s el cas daquella cartilla editada durant el franquisme on es diu:

s creena antiga que en una terra desconeguda existeix un llibre mgic que posseeix la frmula secreta per canviar la vida dels homes. Els vells relats conten que ning mai no el va trobar, encara que partiren a cercar-lo cavallers valerosos i aventurers indmits. Potser, travessaren la mar i les ones semportaren mar endins les seves naus, o es perderen en lobscuritat dels boscs misteriosos. A vegades, aquell llibre es guardava en una casa tenebrosa, en una casa on una veu cercava amb insistncia cada mitjanit la llum de la terra perqu volia llegir afanyadament en aquelles pgines. La imaginaci ha fantasiejat a travs del temps amb els poders quasi quim-

rics del llibre. Avui, just quan comena un segle nou, redescobrim novament el poder de la lectura. No existeix un llibre que oculti la frmula obscura que pugui canviar la nostra vida. Ni existeix el secret que resolgui o transformi la misria i el drama del nostre temps. No obstant, encara matrevesc a creure en el poder de transformaci que cont la lectura dun llibre. Per, no obstant, llegir constitueix encara un privilegi. La realitat s la nostra primera lectura. Quan jo era un allot comenvem a llegir en les fulles dels arbres, en un corrent daigua, en les formes dels nvols, en el vol dun ocell, en els gestos humans, en tot all que succea en el nostre entorn. Els nins davui comencen a llegir en les representacions de la realitat que els ofereix el televisor. Encara que paregui que so-

bren horitzons, s una manera empobrida de veure el mn. Fa algun temps, Fabricio Caivano escrivia a les pgines dEl Pas: "El espectculo instantneo de las cosas del mundo es apasionante, pero por eso mismo inocula abulia intelectual e inhibe una razonable reflexin sobre ellas. Y el pensar pide empeo y tiempo."3 Avui s freqent considerar que la televisi funciona com una droga: el consum dimatges modifica el comportament i el psiquisme dels seus adeptes, crea dependncia, agitaci i dificultat per a la concentraci i retarda alguns aprenentatges, per exemple el de la lectura. La realitat que la televisi converteix en espectacle s ambigua i per aix s temible, perqu substitueix la forma que la realitat t dexistir. Un espectacle que es nodreix fonamentalment dimatges obscures: la por, lamenaa, la catstrofe. Diria que es
25

complau a transmetre les turbulncies del mn, que t necessitat de convertir en espectacle el dolor, la misria, contemporanis. No dubt que pugui arribar a ser un instrument prodigis: testimoni i arma de combat. Bernard Pivot,4 que ha dirigit i presentat durant molts anys els programes Apostrophes i Bouillon de culture, persisteix a creure, a pesar diu que ha tornat boja, que quan la televisi s ben utilitzada pot ser un instrument formidable dadquisici de coneixement, de diversi i de cohesi social. Pot fins i tot estimular la lectura i facilitar la difusi del llibre. Crec que la fada catdica, com alguns lanomenen, pot seduir-nos, procurar la nostra distracci i el nostre divertiment, pot arribar a entusiasmar-nos; per no ens estima. Estic convenut que la televisi no ens estima.

Els antics grecs sabien que lunivers s un llibre escrit en un llenguatge que podem desxifrar. Els sants anacoretes del desert llegiren el pensament de Du a les pgines obertes del llibre de la creaci. En el silenci, leremita, el sant, liniciat, no solament s'allunya de les temptacions del mn, sin tamb de la parla. "Su retiro a la

cueva de la montaa o a la celda monstica es el ademn externo de su silencio",5 disposat a encarar-se amb lunivers. "Quin sera capaz de escribir un libro con silencios?",6 es pregunta Gonzalo Torrente Ballester en el seu pelegrinatge pels carrers de la ciutat de Compostella. Des de la solitud, des de la "platja deshabitada" de

Torquato Tasso o des de la "terra erma" dEliot, la lectura del mn. A vegades, com en lltim cant de Giacomo Leopardi, no s lhome qui cerca refugi en el desert, sin que s el mateix desert el que travessa lhome. Entre les escletxes de les roques de lava, inversemblant, la flor del desert com un llibre, capa de portar una promesa de renaixement. En la solitud del bosc, Ramon Llull reclamava per a Blanquerna, el protagonista de la seva gran utopia, lnica companyia dels arbres i les herbes, dels ocells i les bsties, de les aiges i els prats. Galileu afirm que el llenguatge en qu est escrit el llibre de lunivers s un llenguatge matemtic i geomtric. Rousseau insist que intervingus en leducaci dEmili el llibre del mn, la instrucci que ofereix lestricta realitat. No hi ha un llibre tan instructiu, escriv a Mallorca lArxiduc errant, fa

ms dun segle, ni amb tan belles illustracions, com la simple observaci de la natura. s millor, diria el poeta Lloren Riber, que els nins aprenguin a llegir a les fulles dels arbres abans que en les fulles dels llibres. I un pedagog del nostre temps V. Sujolimski, que ha utilitzat amb insistncia aquesta metfora, escriu que ha volgut que, abans dobrir un llibre i llegir les sllabes de la primera paraula, el nin llegs les pgines del llibre ms prodigis del mn: el llibre de la vida. Per avui tenim la certesa que la lectura daltres llibres ens facilitar la lectura del llibre del mn, que mitjanant la lectura obrim nous espais a la intelligncia. Espais de llibertat. Llavors, un cert tremolor de curiositat, de provocaci i dincertesa ens embriaga. La lectura de lunivers ha

de precedir la lectura de la paraula escrita; per la lectura daquesta paraula implica la continutat de la lectura de lunivers. Llegim per relacionar-nos amb nosaltres mateixos, per accedir a aquelles realitats uns altres mons que sn en el nostre. Un plaer amenaat. Un acte ertic que s necessari defensar contra les coaccions que el paralitzen. Encara avui, a comenaments del segle XXI, llegir s un privilegi. No hem sabut democratitzar la lectura i llegir no s un b compartit per tothom. Per, pot ser la lectura realment un b compartit? O haurem de deixar-ho, com hem fet amb altres camps, en el lmit de la igualtat doportunitats? La democratitzaci de la lectura haur de restringir-se a la simple possibilitat de tenir un llibre a labast de la m? O tal vegada podrem
27

26

pensar que seran les noves tecnologies la revoluci electrnica les que faran perdre a la lectura un cert carcter aristocrtic? Alberto Manguel s pessimista davant aquesta pregunta. "La majoria de les nostres societats (no totes, certament) escriu shan format entorn dun llibre, i per a elles la biblioteca representa un smbol essencial de poder. Simblicament, el mn antic acab amb la destrucci de la biblioteca dAlexandria; simblicament, el segle XX acaba amb la reconstrucci de la biblioteca de Sarajevo."7 Pot ser que la desaparici de lobjecte llibre, si s que aix succeeix alguna vegada, marqui el final dun cicle i el comenament dun altre que caldria emplaar sota el signe de lalliberament del text Gilles Deleuze n'ha dit desterritorialitzaci del text. Aquest allibera28

ment tindria tres conseqncies: a) la disseminaci del text, b) la desconstrucci dels suports tradicionals, c) la seva convergncia amb altres media.8 Per cada vegada que apareix un nou media, pensam que reemplaar els que el precediren, en aquest cas: el llibre. Per sabem perfectament que en aquest territori rarament preval una lgica de substituci, sin que preval una lgica de complementarietat. El cinema no substitu el teatre, la televisi no ha substitut el cinema, lordinador no substituir el llibre. Amb la comunicaci literria a travs del suport informtic ens arriscam a retrocedir a les variants dels antics manuscrits i a les variacions que caracteritzen la literatura oral. Sobre Internet apareixeran autors annims, collectius incerts... El llibre numric ens convida a noves formes de lectura. Per exemple: puc cercar en quins llibres

Alexandre Dumas evoca un determinat barri de Pars, quins sn els escriptors del segle XIX que han escrit sobre el tren, qu pensava Chateaubriand de lamor, en quins personatges de Shakespeare es troben indicis de criminalitat, quins narradors catalans han situat els seus relats en el paisatge de la Guerra Civil, quins foren els animals preferits per Colette... La lectura ser fonamentalment fragmentria. Amb dificultat es llegir un llibre sencer, sin fragments diversos, dautors diversos. Ser una lectura semblant al zping? I de quina manera aquesta forma de llegir participar en la construcci de la ment del que podrem anomenar lHomo zapiens? Pierre Bourdieu, en una llarga entrevista amb Roger Chartier,9 es preguntava si la lectura ha estat sempre un acte privat, ntim, secret, que condueix a la individualitat. I la resposta era que

no. Aquesta situaci individualista de la lectura, deia, no ha estat sempre dominant. Jo crec, afegia, que en les societats urbanes existiren entre els segles XVI i XVIII unes altres formes

de lectura: les lectures collectives, en un caf, en una taverna, en un hostal, a les esglsies. Aquestes lectures, sovint en veu alta, possibilitaven la manipulaci del text i la diversitat de recepcions. Aquesta possibilitat de desxifrar de forma mltiple i simultnia un determinat text sobrepassa la capacitat individual de lectura. Es pot considerar aquesta forma de llegir un pas cap a la democratitzaci? La paraula s'erotitza en la ment del lector i adquireix formes noves. Poblam de bell nou els somnis i descobrim que la literatura podria esser una resposta al dileg. O qui sap? una proposta damor a la vida, a la vida que tremola en les paraules, al plaer del text que et desperta, que et commou, que t'embruixa, que et torba o et fa somriure; el text que t'inquieta, que t'emociona, que et captiva, que et

sorprn i t'encanta noms pel poder fascinant de les paraules. Aquest poder de la paraula s, segurament, un dels descobriments ms inquietants dels homes i dels pobles que visqueren a les riberes mediterrnies. En aquest vell mn que descriu lOdissea, el de poeta s considerat un dels oficis ms tils al poble. Alguns poetes sn comparats als dus per la seva habilitat en el cant i, grcies a aquesta habilitat, en alguna ocasi salven la vida. Tamb Xahrazad, la narradora de Les mil i una nits, viu en la mesura que s capa de continuar la narraci dels seus relats. Mai la veu que narra no havia aconseguit erotitzar-se amb tanta intensitat. Les modulacions, la melodia, lenergia dels gestos, la sonoritat de les paraules, els silencis, activament fusionats en la configuraci del sentit que adquireix la paraula. La veu hbil, el somriure subtil de la jove
29

narradora, aconsegueix implicar tot el cos en la narraci. Aquest ritme no s estrany a all que cerca obtenir de les histries que conta: el guany de viure. Perqu contar histries equival a viure. Xahrazad viu en la mesura que s capa de continuar la narraci dels seus relats, fins a linfinit. Si Xahrazad no servs ms contances a la memria seria executada. I si vol continuar vivint haur de continuar contant, nit rere nit, noves histries, mentre Xahriar transforma el ressentiment i lodi inicials en amor a la vida. El secret de Xahrazad s la capacitat descapar de lexecuci grcies al misteri que teixeix entorn de les histries que explica: la tensi que crea, lmfasi que projecta, la seva capacitat ldica, lenigma que gira sobre les paraules. Una instncia de simbolitzaci de recreaci de lunivers significatiu significada per la veu. Llavors,
30

la ficci transita per la veu. I les histries que Xahrazad explica nit rere nit: la histria d"Alad", els "Viatges de Sindbad, el mariner", la histria de "Farizada, la del somriure rosa", la d"Al-Nur i la dola amiga", la d"El mercader i el geni"..., desprenen lexquisida sensualitat i el plaer de viure, la fascinaci pel desig, el gust per la

memria de les coses. Els viatges del mariner Sindbad ens inciten a conviure amb la fantasia, habitar els paisatges impossibles de la ficci. La curiositat s all que lincita a partir de bell nou, desprs de cada viatge, per retrobar la imaginaci perduda, el misteri inquietant dels somnis. No s difcil trobar en els contes populars

dambdues riberes mediterrnies la influncia de la cultura rab, algunes de les fascinacions que aquesta cultura ha exercit: el poder mgic de laigua, les fonts subterrnies, els pous, els tresors ocults, les herbes medicinals, les ciutats perdudes... Limaginari dun poble s el resultat de mltiples i diversos estmuls, a vegades arribats de llocs allunyats. Durant segles, les narracions faules, llegendes, contes, i les histries certes, els relats daventures, les crniques de terror, ficcions tingudes per verdiques han alimentat la imaginaci de la gent i lhan estructurada en funci daquella saviesa antiga i noble que havien acumulat a travs de la seva llarga i increble epopeia. Hi ha a aquestes histries per aix no s estrany que hagin emocionat aquells que les escoltaven una invitaci

constant a laventura de la intemprie, al risc de crrer mn, de cercar, ms enll de les postes de sol, laire fresc de la llibertat. El repte s extraordinriament suggestiu: la invitaci a laventura, la incitaci al viatge que condueix el protagonista lluny de lmbit tancat de la seguretat familiar i el projecta cap al llumeneret blau, imprevist i quimric. El viatger es posar en cam. Al seu retorn, portar sempre les flors que regeneren la vida, els fruits de lamor, les taronges que guarden el secret del temps, el misteri capa de reconciliar els homes amb la prpia histria. Amb lafany de generositat i independncia, amb el risc de sentir-se atret per laventura, dencarar-se a la por i assumir la possibilitat de perdres i comprovar que, ms enll de les muntanyes, samaga la por, terrible i remota. Una por que mai no sabrem si s possible vncer si

no fos per laventura, errant i solitria, daquest jove heroi. Passa en els nostres dies un corrent de modernitat ran de la comunicaci oral i la cultura que aquesta comunicaci representa. En contar un conte, en recitar un vell poema, en explicar una antiga histria, hem de ser capaos de crear aquella mgia dels narradors annims que sabien fer sorgir els personatges i les situacions del no-res, i inventar uns altres mons; perqu la veu que narra s una veu creadora, una veu que estimula i desperta la imaginaci. Fa alguns mesos Roger Caillois, que tants destudis ha aportat sobre el pensament fantstic, publicava un bellssim llibre autobiogrfic titulat Le Fleuve dAlphe. Aquest riu tenia entre els grecs la facultat de travessar tot el Mediterrani sense mesclar les seves aiges amb les del mar.
31

Lautor conta que fou educat per dues dones analfabetes per no incultes i delles va aprendre, quan encara no sabia llegir, els noms de les estrelles, dels arbres, dels ocells i tamb dels perfums. Sabien moltes coses de les que ensenyen els llibres i el seu jove i ric coneixement travessava, com el riu Alfeu, la societat dels que sabien llegir. I quin s lefecte que exerceix una obra literria sobre el lector? Sabem que neix de la relaci amb el seu pblic i all que la sustenta s lexperincia que en tenen els lectors. Vull dir amb aix que el llibre no existeix sense la recepci del lector que el recrea amb la lectura. I lefecte potic dun text consisteix en la seva capacitat de generar noves lectures. Lobra literria sorgeix en el moment que entra en contacte amb el lector, i el seu significat es genera durant la lec32

tura. Per, qu espera el lector del text? A quines preguntes tracta de respondre un determinat text? s evident que aquest dileg entre el text literari i el lector varia a travs de lespai i el temps, perqu s una estructura dinmica capa de respondre als interrogants que els lectors diversos, allunyats en el temps i lespai, hauran estat capaos de plantejar. Tractar dexplicar com ha estat la lectura del Quixot o de Tirant lo Blanc, posem per cas, o quin horitz dexpectatives desencadenaran aquests o altres textos daqu a cinquanta anys, correspon als estudiosos de la literatura, que hauran de comprendre el fenomen literari en el marc de la recepci que nhan fet els lectors en la perspectiva de la seva funci social i de la seva eficcia histrica. Hauran de determinar de quina forma es fa explcit en un temps i un espai definits el potencial de sig-

nificat virtualment contingut en el text. De quina manera el llibre pot seduir els fans de la televisi i de la msica moderna? No tinc cap dubte que segueix tenint una importncia extraordinria el treball dels mediadors: la resposta ha desser pedaggica. Es tracta de saber cercar per a cada hipottic lector el llibre capa de seduir-lo. Per aquesta capacitat dun text literari datreure linters del lector depn de les experincies del mateix lector, del que anomenam la constellaci psicolgica del subjecte. Cada lector llegeix a travs dels estrats successius que han creat les seves lectures anteriors. Alberto Manguel ha definit la lectura com un palimpsest. El palimpsest s un text escrit sobre un altre text. I en aix consisteix la lectura: llegim sobre altres lectures preexistents. Per aix s que podrem referir-nos a la influncia

de Kafka sobre la lectura del Quixot quan la lectura de Kafka ha precedit aquesta lectura. O a la influncia de lUlisses de Joyce sobre lOdissea, quan aquella lectura fou anterior al poema dHomer. Llegim des daltres lectures

que condicionen la nostra construcci del sentit. Els distints significats que el discurs literari cont virtualment, tot esperant que la imaginaci dun lector s'acosti a desvelar-los, han de relacionar-se amb aquesta qualitat necessria del llenguatge esttic, el carcter lquid de les paraules. Ens hem de detenir en el carcter cognitiu daquesta condici del llenguatge potic. Lambigitat lingstica de qu se serveix lescriptor es converteix en un element actiu, perqu no solament incita les capacitats cognitives del lector, sin que provoca una nova manera dobservar la realitat, capa de descobrir aspectes indits que, de vegades, sorgeixen condicionats per lectures anteriors, la influncia de les quals roman intacta en la nostra memria. El funcionament de la imaginaci tamb est vinculat a lambigitat semntica del discurs, perqu

obliga el lector a efectuar rpidament una srie dassociacions dextraordinria eficcia i la condueix a caminar per lestructura obliqua del text: la obliqitat del discurs literari s aquella especial condici que posseeixen certs textos per dir una cosa i significar-ne una altra. El que importa s, sobretot, determinar la contribuci de la literatura al procs de formaci de lexperincia humana. La lectura un plaer amenaat i restringit s capa dalliberar lhome dalgunes servituds i dalgunes dependncies; perqu lobliga a una nova percepci de la vida, al mateix temps que obre camins a lexperincia futura. Un acte ertic capa de transformar aquells que participen en el joc compartit de llegir, per mitj del qual lobra literria neix cada vegada que un lector shi aproxima
33

amb la intenci dinterrogar-la. No existeix el llibre si no hi cau damunt lvida mirada de lhome que llegeix. No existir, per tant, ni un sol llibre fins que un lector cerqui delitar-se llegint-lo. La literatura, com que ens incita a exercitar la imaginaci, anticipa el futur de lhome. Perqu aquesta s una porta que s'obre cap a lalternativa, mentre ens adverteix de la possibilitat de respostes diverses. Daquesta manera participa en la construcci de la societat humana. I aquesta s la seva contribuci a la vida i tamb el seu repte. Gnter Grass afirmava, noms fa alguns anys, que el llibre tornaria a esser subversiu. I hi haur lectors per als quals els llibres seran de bell nou una forma de supervivncia, deia. Comen a veure nins i nines farts de televisi i avorrits amb els jocs infor34

mtics que sallen amb un llibre i es deixen endur per la histria narrada..., perqu no hi ha un espectacle ms bell que la mirada dun nin que llegeix.10

3. Un primer pas. El llibre escolar i la renovaci educativa a casa nostra


El moviment de Renovaci Educativa, altrament conegut arreu com a Escola Nova o Educaci Activa, no surt de sobte, tal com gaireb expliquen els manuals i obres ms o menys especialitzades. Sc de lopini que la renovaci educativa fou fruit dun llarg cam, dalta complexitat, i duna dificultosa presa de conscincia per part de mestres annims que a poc a poc anaren desenvolupant noves formes densenyament o nous modes destar, de fer feina a lescola. Potser el joc, potser la gimnstica, o sortir a lexterior de laula per tal de donar una explicaci ms concreta dun fenomen natural, foren accions que obriren el cam a una nova forma dentendre la relaci mestre-alumne. De tal manera que al segle XIX ben b entrat el darrer ter, quan un mestre a la seva escola mantenia contactes pedaggics amb lexterior, aplicava activitats higienistes, escoltava els seus alumnes, els feia dibuixar del natural, etc., estava iniciant el llarg cam cap a la renovaci de la seva prpia feina i de la seva professi. A casa nostra, tant al continent com a les Illes, ja a partir de la dcada dels vuitanta i dels noranta de lesmentat segle, ens trobem amb mestres que a ms de totes aquestes activitats, consideren prou important el paper del nen en les tasques de laprenentatge, que comencen a organitzar concursos escolars, que fan que els ajuntaments simpliquen en el millorament de lescola (la festa de larbre, per exemple), que faran que els nens utilitzin les mans per tal dexperimentar el que estan aprenent, per exemple a partir

Antoni J. Colom Caellas. Universitat de les Illes Balears

dels treballs manuals, etc. Doncs b, s en aquests moments, molt abans que sinicin els anomenats "mtodes dautor" (tal com podrien ser el mtode Montessori, el Decroly, etc.), quan ens trobem amb els primers fenmens de renovaci educativa o descola activa. Vull dir amb aix que una escola en la qual els alumnes fan gimnstica, surten al carrer o al camp per aprendre, saprofiten del joc com a mitj de desenvolupament fsic i intellectual, assisteixen a colnies escolars, dibuixen del natural i conquesten un cert espai de protagonisme mitjanant aquestes activitats en el si de la seva escola, podem dir que s una escola que sha iniciat pels camins de la renovaci educativa. Els mtodes arribaran molt desprs, la
35

Joan Benejam i Vives (Ciutadella de Menorca 1846-1922).

qual cosa no significa que la renovaci fos un fet potser no sistematitzat, per indubtablement establert arreu, minoritriament, per amb molts dexemples dexistncia daules i de mestres renovadors. Doncs b, s parallelament a aquests esdeveni36

ments quan apareixen els primers llibres escolars per a les escoles elementals, moltes dcades abans de poder dir que al nostre pas es complia el darrer requisit per poder parlar amb coherncia i fonament de renovaci educativa: faig referncia als nous edificis escolars, als edificis escolars adients als nous mtodes i als nous requeriments de lensenyament: edificis amb diverses aules per desenvolupar la graduaci, als afores dels pobles "lescola nova sha de desenvolupar al camp", deia en un punt la declaraci de Calais respecte al nou moviment o amb un espai per als jocs dels infants, amb biblioteques, ben orientats, tot seguint els preceptes de lhigienisme, etc. Ara b, cal pensar que la construcci dels nous edificis escolars adaptats a les consideracions ms elementals

dels moviments de renovaci educativa, sols va ser possible quan els mestres estaven ja imbuts de la necessitat de la graduaci de lensenyament. s aquest un detall que no ha estat valorat com calia, ja que, independentment daquest esplet desforats mestres que iniciaren les prctiques renovadores a casa nostra, no hi ha dubte que el fet daplicar-les que implicava un augment prou significatiu de les tasques docents sols va ser ms factible s a dir, es varen facilitar molt ms les seves aplicacions quan lensenyament es va graduar. Crec que s en el si del context esmentat on t lloc la gran aportaci per fer possible la renovaci de leducaci, aix com lactivisme escolar. Aleshores, qui no pot dir que la graduaci no forms part duna revoluci total de les escoles i de lensenya-

ment? Dun mestre que encara havia daplicar sistemes semblants (o idntics) als simultanis o mutu (s a dir, per a alumnes de sis a dotze anys), es passa, a finals del XIX, a mestres que sols ensenyen i tenen a la seva aula una unitat de nens amb una diferenciaci mxima de dos anys. s en aquesta situaci quan tot s possible, i sobretot quan tot s molt ms fcil professionalment parlant. s obvi que la graduaci no s una condici necessria per a la renovaci escolar crec que ho hem deixat clar, ja que, com hem dit, primer varen ser les prctiques renovadores inicials que no pas la graduaci, per s indubtable que la graduaci de lensenyament va facilitar les coses de forma indiscutible. Vull dir que amb la graduaci de les escoles la renovaci educativa va estar ms a labast

dels mestres, tal com anys desprs va ocrrer tamb amb els nous edificis escolars, que implicaren el darrer requisit per aconseguir el miracle de la nova educaci. La graduaci, daix no hi ha cap mena de dubte, revolucion lensenyament, en millor la qualitat i fonamentalment facilit les noves experincies daula. Ara b, el que cal dir, el que ens cal saber, s que sols hi podia haver graduaci si hi havia llibres escolars apropiats a cada edat o grup dedats. s aleshores el llibre escolar el que permet la graduaci i lobjecte que sintegra en el vrtex de la renovaci educativa. La graduaci fou un canvi tal que els mestres, sense lajut del llibre, molt difcilment podien haver dut a bon terme el canvi escolar que avui tant

admirem i que fou determinant en el desenvolupament de leducaci i de lensenyament. Fou Miquel Porcel el mestre que assol la funci de ser el primer gran fenomen de masses quant a la producci de llibres de text. Comen el 1895 amb les seves publicacions i encara, desprs de la guerra contra la Segona Repblica, se seguien utilitzant; edit ms dun mili de llibres amb edicions especials per a Galcia, Catalunya, el Pas Basc, Cuba, etc. s doncs, a partir dell, i desprs amb altres mestres, quan de bon de veres es possibilitaran i facilitaran les experincies innovadores a casa nostra. No es pot entendre, doncs, el captol ms important de la histria de leducaci la renovaci educativa sense la presncia del llibre escolar. A ms, amb el llibre escolar lensen37

yament primari millor la seva imatge i ajud encara ms a la professionalitzaci del magisteri. Cal recordar que arreu, i tamb en el si dels Pasos Catalans, el llibre de text fou des del primer moment (desprs de la descoberta de la impremta, s clar), un instrument propi de les universitats, i que amb la implantaci del segon ensenyament els estudis de batxillerat assistirem a la seva primera divulgaci. Divulgaci que indubtablement va fer augmentar el prestigi daquests estudis, malgrat que les tirades editorials eren molt minses i els estudiants de batxillerat molt pocs en comparaci amb la poblaci de la mateixa edat, per, malgrat aquests impediments, el llibre de text fou realment un element de divulgaci cultural, perqu arribava a les famlies i sobretot acostumava els adolescents i joves a utilitzar i fruir una eina da38

questes caracterstiques. En tot cas, podem dir que hi ha una transmissi prou clara entre el llibre universitari i el de segon ensenyament, ja que en el fons assistim a un acte mimtic dutilitzaci dels manuals: si en un principi els professors de la Universitat publicaven els llibres de les seves assignatures, ben prest els professors dinstitut amb ttol universitari feren el mateix que havien fet amb ells, s a dir, posar a labast dels seus estudiants un llibres, escrits per ells mateixos, pel professorat de batxillerat, per tal de facilitar lordre de les llions i dels continguts, al mateix temps que tenir unes entrades econmiques de carcter extraordinari que mai no venien del tot malament a la minvada nmina mensual.

F. T. D.: Lecturas graduadas. Libro segundo. Barcelona: Editorial F. T. D., 1929. 5a. ed.

En canvi, al si de lensenyament primari aquest fenomen no es don. Sn, evidentment, uns mestres, per precisament una elit de mestres, els que satreveixen a publicar, amb criteri pedaggic i no sols cultural, uns materials impresos que tenien com a objectiu servir dajut a les tasques docents dels seus companys i no sols a la seva prpia. Amb aquest fet, lensenyament primari sigualava als altres nivells del sistema educatiu, perqu tamb els infants i els mestres disposaven de llibres amb funcionalitat escolar, molt ms independents, a la vegada, dun negoci privat, i amb una orientaci molt ms pedaggica i dajut tant per als nens com per al professorat. A poc a poc, dibuixos, esquemes, diferents tipus de lletres, aix com un llenguatge ms planer, faran la resta, i amb aix, larrelament del llibre escolar a lensenyament pri-

mari, i encara, a lensenyament primari renovador i graduat. Tant fou aix que avui podem dir que no era possible en termes generals (i sense voluntarismes heroics dels mestres) graduar lensenyament sense el llibre escolar, de la mateixa forma que la renovaci educativa es millor i es facilit amb la graduaci i els seus necessaris llibres. El llibre, doncs, determin la graduaci per tant, fou el gran protagonista del millorament de la qualitat de lensenyament primari, i sens dubte, alhora, facilit els moviments renovadors. Ara b: no volem acabar aquesta presentaci sense esmentar les crtiques, que malgrat tot, des dun principi, es feren respecte als llibres escolars, crtiques que anaven en el sentit que coartaven la llibertat dels mestres i les

iniciatives dels alumnes, que aplicaven un ordre i un formalisme que, tot plegat, anava en contra de lesperit lliure, emprenedor, renovador, que tot ensenyament nou i actiu havia de defensar. Doncs b, en el si de la renovaci educativa no deixen de ser curiosos aquests tipus darguments,
39

perqu, sempre, el llibre fou present en qualsevol manifestaci nova i renovadora de lensenyament. En primer lloc, mitjanant el "quadern de rotaci de classe" que trobem entre nosaltres a la primeria del segle XX, si no abans.
40

El "quadern de rotaci de classe" era si ms no un llibre collectiu, els autors del qual eren tots els alumnes de laula i en el qual es reflectia la feina feta a classe dia rere dia. Daquesta forma, aquest quadern venia a ser un testimoni de la feina feta a la classe al llarg del curs. bviament el "quadern de rotaci" era compatible amb la utilitzaci dels altres llibres escolars, per era, duna forma o una altra, una manera de donar un cert protagonisme a lalumne, com si es volgus demostrar que tots plegats eren tamb capaos de dur a terme una tasca parallela o semblant a la prpia del llibre de text. Lalternativa radical era ja a la vista. Es tractava de fer un pas ms, i ja que es podia demostrar que els nens tenien capacitat de fer el seu propi llibre, ara es tractaria de radicalitzar la

situaci. Hi hagu mestres renovadors i mtodes propis del moviment de lescola nova que rebutjaren i criticaren el llibre de text escolar, si b lalternativa sempre es va moure ms o menys pels mateixos parmetres. s a dir, els alumnes no utilitzaven els llibres de text, per cada un dells en els seu quadern anotava tot el que feien a classe i a fora, de tal manera que en acabar el curs cada nen era autor del seu propi llibre escolar. Per tant, o b com a element presencial des del primer moment o b com a element final desenvolupat pel nen, el llibre duna forma o una altra simplic en les tasques escolars de manera determinant, tant a les escoles renovadores com a les ms clssiques. El que s indubtable s que, tant en uns centres com en els altres, laparici del llibre escolar fou un revulsiu

en pro de la qualitat de lensenyament, per tal com fu augmentar el nivell de coneixements i facilit els aprenentatges. Amb el llibre escolar el mestre es va veure ms a prop de les experincies renovadores i va millorar la seva tasca professional. Amb els llibres es millor el control dels alumnes, a la vegada que serviren destmul per aprendre ms i per iniciar per compte propi els intricats plaers de la lectura. Lescola, lensenyament, els alumnes, els professors, tot es va veure canviat i millorat amb el llibre escolar, una iniciativa que implic un revoluci renovadora de tal envergadura que ha estat, com encara es demostra avui en dia, la gran herncia dun temps i duns homes heroics que feren de leducaci i de lescola uns terrenys que ja mai ms no serien els mateixos.

El llibre escolar implic la modernitzaci de leducaci i obr portes al futur, un futur que encara s viu i present els nostres dies. Tanmateix, les noves tecnologies no han desplaat els llibres escolars, ans al contrari, cada vegada tenim llibres de ms qualitat, que sembla que fan les mateixes funcions que varen comenar a fer, si fa no fa, fa ms de cent anys: ser una eina imprescindible per a la renovaci educativa i ser una plataforma idnia de renovaci i llibertat a lescola.

41

4. El segon pas. La producci d'obres escolars de lectura a Mallorca (1900-1950)


A principis del segle XX la producci d'obres escolars en general i d'obres de lectura en particular a les Balears senfronta ja amb la forta competncia de les grans editorials espanyoles, que amb ms capacitat de producci i de comercialitzaci s'imposen a la producci local. La millora de les tcniques d'impressi, que exigeix inversions a les impremtes i ms exigncia de qualitat, aix com l'aparici de nous sistemes de promoci, propaganda i distribuci, comena a desplaar un tipus de producci, tpic del segle anterior, en el qual eren els mateixos docents els que controlaven de forma prcticament exclusiva la producci, edici i distribuci dels llibres que es feien servir a les escoles. A les primeres dcades del segle XX, els autors editors mallorquins han de comenar a competir per un mercat en el qual cada vegada tenen ms fora les grans editorials del llibre escolar establertes fora de Mallorca, com ara la gironina Dalmau Carles, les madrilenyes de Calleja o El Magisterio Espaol, la barcelonina Seix Barral o Santiago Rodrguez de Burgos, per dir-ne algunes de les ms introdudes a les Balears, que per altra banda tenen tamb, en la majoria dels casos, els seus orgens molt lligats a persones relacionades amb el mn de la docncia per que havien esdevingut grans empreses editorials. Un dels pocs docents que va poder seguir compatibilitzant la seva tasca d'ensenyament amb el negoci de la producci d'obres escolars fou el mestre Miquel Porcel i Riera, que ocup el crrec de regent de l'Escola de

Bernat Sureda Garcia Grup d'Estudis d'Histria de l'Educaci Universitat de les Illes Balears

Prctiques agregada a la Normal de Mestres des de 1891 fins a 1931. El crrec de regent de l'Escola de Prctiques implicava un grau important d'influncia sobre la prctica dels futurs mestres i un bon nivell de prestigi entre els companys. Miquel Porcel va publicar des de finals del segle XIX i al llarg de les tres primeres dcades del segle XX unes cinquantanou obres escolars de les diverses matries que formaven l'ensenyament primari i llibres de lectura, i arrib a crear la seva prpia editorial. De la majoria d'aquestes obres en varen aparixer diverses edicions amb un nombre important d'exemplars. Per exemple, d'una Gramtica castellana. Grado medio, el 1926, al llarg de vint edicions, se n'havien publicat ms de dos-cents mil exemplars.

feccionar els seus llibres escolars Porcel s'inspir en els principis de graduaci i ciclicitat. Malgrat el seu carcter renovador per la forma d'organitzar i presentar els continguts, els manuals escolars de Porcel no rompien amb el carcter convencional dels llibres escolars. Una aportaci realment innovadora de Miquel Porcel en el camp dels llibres escolars es troba en una obreta que va tenir molt poca difusi composta el 1892, de la qual es va fer una edici reduda l'any segent i una d'ampliada el 1902 amb el ttol de Cuentos y excursiones. Aquesta obra, en la qual Porcel tan sols figura com a prologuista, s un aplec de cinquanta-vuit narracions, contes i descripcions d'excursions fets pels seus alumnes de l'Escola de Prctiques de la Normal de Palma el curs 1891-92 i signats cada un pels seus autors.11

Miquel Porcel Riera (Manacor 1869- Barcelona 1933).

El carcter dels llibres escolars publicats per Miquel Porcel respon a la voluntat de reformar la funci del llibre escolar en el marc de la prctica escolar. Influt per les idees de la Institucin Libre de Enseanza i coneixedor de les idees de la pedagogia europea de la seva poca, per con-

A l'edici que nhe pogut consultar, la preparada per convertir-se en llibre de lectura, publicada el 1902, un exemplar de la qual es troba entre la documentaci de la comissi encarregada de dictaminar sobre els llibres escolars a l'Arxiu General de l'Administraci dAlcal de Henares, apareix una dedicatria signada pels alumnes de l'Escola de Prctiques que ens informa sobre les caracterstiques de l'obra: "Hemos pasado muy buenos ratos escuchando y escribiendo estos cuentecillos y nos hemos recreado mucho en las excursiones que llevamos hechas; tanto, que no podemos dejar de controslo para que tambin os divirtis instruyis leyendo algo de lo que nos cuenta nuestro maestro, aunque tal vez hayamos dejado lo mejor dentro el tintero.

42

43

rn. Ya lo veris al leerlos. Verdad que los hay de bonitos? A todos vosotros, con tal que lo aprovechis, dedicamos nuestro trabajo." En el prleg de l'obra, Porcel explica els motius que el varen guiar i el procediment seguit per confeccionar-la. La finalitat que es pretenia era perfeccionar lexpressi escrita en la llengua castellana mitjanant el treball de correcci a partir d'exercicis espontanis de redacci, idea que no pot deixar de recordar els mtodes freinetians posteriors. La problemtica a la qual s'enfronta Porcel, indicada clarament al prleg, s la diferncia entre l'idioma propi dels nins i el que s'ensenya a l'escola. Tal com afirma al prleg: "Distinto el lenguaje materno del oficial, tienen nuestros nios que luchar con grandes dificultades de expresin para darnos conocer lo que piensan,

al mismo tiempo que su inteligencia no es an tan robusta que pueda emitir las ideas en una forma distinta aquella en que las concibe. Para vencer tales dificultades, para acostumbrar los alumnos pensar y expresarse, no basta, en mi concepto, la traduccin de mallorqun castellano, ni obligar al empleo del idioma espaol en el recinto de la escuela, sino que es preciso que produzca algo espontneo siquiera recordando que les ejercite y habite comunicarse y escribir."12 Comentant amb ms deteniment el procediment seguit per confeccionar el llibre, es pot dir que Porcel va iniciar la seva experincia despertant l'inters dels alumnes amb petites narracions, demanant als nins que les reescrivissin i premiant el millor. D'aquesta forma ens diu ell la

Joan Cap Valls de Padrinas (Felanitx 1888-Palma 1952)

"Leed estos cuentos; no os lo decimos para tener la vana satisfaccin de que leis nuestros nombres, sino para que aprendis la enseanza que contienen. Ciertos estamos de que os gusta44

qualitat de les narracions va anar millorant molt al llarg del curs. Igualment va observar que aquesta activitat despertava molt l'inters del seus alumnes: "Fue tal el inters que por los cuentos tomaron los nios, que observ que, reunidos en corro, antes de entrar en clase, los comentaban y relean con no vulgar discernimiento."13 D'aquesta observaci va sorgir la idea de recopilar les millors narracions per fer-ne un llibre de lectura i dictat d's intern a l'escola. Lexperincia recollida amb les narracions li va proporcionar la idea de ferla extensiva a les descripcions d'excursions que Porcel feia amb els alumnes. Com diu ell mateix: "Las excursiones que, no con la frecuencia que deseo, llevamos alguna vez a cabo, ofrecieron nuevo campo a los trabajos de redaccin, al par que se manifestaba en los alumnos el gusto por las

bellezas de la naturaleza y aumentaba con singular facilidad su caudal de conocimientos."14 Finalment Porcel confessa que va considerar el resultat tan satisfactori que es va decidir a reproduir les narracions seleccionades i aplegades en principi per a s intern, i respectant l'autoria de cada una, les va publicar com a llibre de lectura. La difusi de les idees regionalistes i les crtiques a la manca d'atenci a la prpia llengua i cultura en l'ensenyament que es donaren a les Balears des de principis de segle tingueren escassa repercussi en la producci d'obres escolars. El 1918 l'inspector d'ensenyament primari Joan Cap es va unir amb el seu amic Miquel Duran per crear al poble mallorqu d'Inca una editorial amb la finalitat de publi-

Andreu Ferrer i Ginard (Art 1887 Palma 1975).

car-hi llibres escolars i infantils. Els dos socis mantenien en aquells moments posicions ideolgiques properes al regionalisme conservador. La primera obra, publicada aquell mateix any, demostrava aquesta orientaci. Es tractava d'un aplec de poesies d'autors mallorquins titulat Flors de
45

Mallorca. Antologia de poetes mallorquins,15 ttol que recorda el d'aquella altra antologia de poetes, Infants i flors, recopilada per Ignasi Iglesias i publicada un any abans per l'Ajuntament de Barcelona amb dibuixos de Josep Obiols. s una obra composta d'acord amb els cnons esttics i pedaggics del noucentisme. En un prleg titulat "Als mestres", sense signar i que possiblement pertany a Joan Cap, s'indiquen els objectius de l'obra: "En la santa tasca de la nostra renaixena, no deu quedar reaguer el noucentisme pedaggic [...]. Les tendres nimes dels nostres infants, sn avui un verger ple de flaires de promeses, que en les hores lluminoses del trionf de l'Insistncia, han de florir bellament [...]. Per aix creim que l'iniciaci dels futurs ciutadans en els cants lrics dels nostres Poetes, s un factor de la seva com46

pleta educaci." Per acabar el prleg, es fa referncia a les noves orientacions que el noucentisme marcar en relaci amb els llibres escolars: "Desterrar per a sempre de les nostres escoles els llibres sense esperit. Fer que hi hagui emoci en les coses que es llegeix; i que la fruci d'ella en les hores de l'infantesa, que tant s'evoquen desprs! no sigui quelcom xorc quels pugui fer envergonyir ms tart." Al prleg de l'obra hi apareixen tamb un conjunt de recomanacions, molt encertades des del punt de vista didctic, de la manera com els mestres n'han de fer s. L'objectiu ha de ser que els alumnes arribin a conixer el sentit de cada una de les composicions i el significat de les paraules que hi apareixen. Per aconseguir aquesta finalitat, primer cada alumne llegir i estudiar la poesia corresponent i,

amb l'ajuda del diccionari o del mestre, aclarir els dubtes que tingui. Desprs el mestre llegir "tan b com pugui" la composici del dia i a l'ltim els alumnes repetiran, recitant-la, la poesia que hagi llegit el mestre. D'aquesta obra l'any 1932 sen va fer una segona edici ms ampliada pel que fa al nombre de composicions, per sense la introducci que hem comentat. A la impremta de Miquel Duran es varen publicar tamb en castell diverses obres ms de lectura moralitzant, d'acord amb les tendncies del regeneracionisme conservador, escrites per Joan Cap. Es pot parlar, per exemple, de la que va escriure amb el pseudnim dIvon titulada Libro de los ejemplos sacados de los mejores moralistas para los nios de diez a doce aos y para los jvenes adultos.16
Lloren Maria Duran Coli (Inca 1903- Palma 1986)

com el Libro de la raza,18 o el titulat Libro de las claras y virtuosas mujeres, tamb amb illustracions de M. Riera.19 El 1930 public tamb El libro de los ejemplos20 i Lo que Espaa espera de vosotros.21 La publicaci d'obres escolars i infantils en catal va ser un dels objectius que es va proposar l'Associaci per la Cultura de Mallorca (1923-1926 i 1930-1936), instituci creada amb la finalitat de promoure la llengua i la cultura catalanes i que mantenia estretes relacions amb l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana i amb altres entitats culturals del Principat. Amb el patrocini de l'Associaci es publicaren dues obretes ms de Joan Cap, que fou un dels membres fundadors de l'Associaci, compostes per ser regalades amb motiu de dues festes escolars: La

Histria de Felanitx contada als infants per un amic seu i Inca de Mallorca i ses glries contades als infants.22 La influncia de les idees del regionalisme conservador en relaci amb els llibres escolars en general i de lectura en especial es deixa sentir tamb a l'obra del mestre mallorqu Andreu Ferrer Ginard. Continuador de la tasca folklorista iniciada per mossn Alcover amb les Rondalles mallorquines, durant la seva estada en una escola de Menorca recopil i public unes Rondalles de Menorca.23 Ms tard, ja de mestre a la vila d'Art de Mallorca, crear una petita impremta i publicar un grapat de llibres de lectura per als infants: dues rondalles de mossn Alcover, Sa bosa buida i es cnyem. Tres allotes fines;24 una traducci d'un conte de Grimm, En Joanet de la sort;25 i dues rondalles seves, S'animalet verd26
47

Tamb public un Compendio de Historia de Mallorca escrita en forma de narracin sencilla, fijando principalmente la atencin sobre nuestras grandes figuras, amb illustracions de P. Barcel i M. Riera.17 Seguint el mateix estil que les anteriors, J. Cap public tamb, aquests anys, altres llibres que podien servir de lectura a les escoles,

Notes
i Els tres allots sabuts de Son Talent.27 El 1931 Andreu Ferrer, que havia establert la seva impremta a Palma, public tamb una Cartilla mallorquina.28 El canvi radical en el mn cultural i educatiu que va suposar la victria a Mallorca de la sublevaci militar del 1936 trenca amb les tendncies anteriors en el camp de la producci de llibres de lectura. La desaparici de les publicacions en catal i el fort biaix ideolgic que es va imposar a tota l'educaci marcaran la publicaci dels llibres de lectura escolar. L'adoctrinament ideolgic de la poblaci i dels nins en particular, va ser molt intens els anys de la guerra. Aquest fet va tenir el seu reflex als llibres escolars, com demostra la publicaci d'obres com Catecismo anticomunista, del canonge Andrs Coll, publicat el
48

1936, i Por Espaa y para Espaa. Deberes del nio buen espaol y ligeras sugerencias de ndole moral, religiosas y patriticas, durante la guerra de 193637, en Espaa contra las vandlicas hordas marxistas, escrita per Pedro Vidal Torres i apareguda l'any segent.29 Fins i tot Joan Cap i Valls de Padrinas va publicar una obreta titulada Soy flecha en la qual, malgrat el ttol, no feia ms que una exposici dels valors cvics i morals que Cap havia defensat en altres llibres anteriors amb petites concessions a lideolgic dominant.30 Fins a mitjans dels anys cinquanta no es reiniciar tmidament la publicaci d'obres de lectura per a nins en catal amb alguna selecci de poesia com la que Grfiques Miramar va publicar de Miquel Costa i Llobera el 195431 i alguns contes com els de Bartomeu Fiol32 i Gabriel Fuster.33

Al marge de les condicions culturals i poltiques prpies del franquisme, a partir dels anys cinquanta les grans empreses editorials de fora de Mallorca controlen ja prcticament la totalitat del mercat del llibre escolar. La producci local de Mallorca quedar reduda a obres de difusi molt minoritria i en la majoria dels casos editades per institucions pbliques o culturals.

1 Lespai disponible per a la mostra no nha propiciat la separaci, encara que valgui la pena fer-ne la distinci tipolgica. 2 Altres tipus de llibres exemplars escolars que no entren en la temtica de la mostra serien: a) Els llibres durbanitat; b) Els llibres o cartilles civicomorals; i c) Els llibres de catecisme o instrucci religiosa (quan lensenyament religis passa a lescola). 3 CAIVANO, Fabricio. "Las tres leyes del ojo pblico". El Pas, 28-I-2000. Pg. 3. 4 PIVOT, Bernard. "Pourquoi la tl est devenue folle". Le Nouvel Observateur, nm. 1773. Pars, 22 de gener de 1998. Pg. 44-47. 5 STEINER, G. Lenguaje y silencio. Gedisa. Barcelona, 1990. Pg. 35. 6 TORRENTE BALLESTER, G. Compostela y su ngel. Ed. Destino. Barcelona, 1984. Pg. 156. 7 MANGUEL, A. Dans la fret du miroir. Actes Sud/Lemae. Arles, 2000. Pg. 310. 8 CLMENT, J. Colloqui: "Adieu a Gutemberg?" CIELJ. Universitat de Pars VIII. Dept. Multimdia. (Informaci rebuda a travs dInternet.) 9 CHARTIER, R. Pratiques de la lecture. Petite Bibliothque Payot. Pars, 1993. Pg. 267-294. 10 GRASS, G. "Literatura e Historia". El Pas, 23-X-1999. Pg. 39. 11 Escuela Prctica Normal de Baleares. Cuentos y excursiones por los alumnos de esta escuela durante el curso 1891-92, Imprenta

Jos Tous, Palma 1893. Les dades indicades corresponen a la contraportada; a la portada figura com a impressor B. Rotger i la data s el 1902. 12 Idem, prleg de Miquel Porcel, pg. VII. 13 Idem, pg. VIII. 14 Ibidem. 15 CAP, J. Flors de Mallorca. Antologia de poetes mallorquins, a cura de..., Mallorca Editorial, Inca 1918. El 1932 se'n va fer una edici ampliada, per sense el prleg que s'ha comentat. 16 IVON [Joan Cap Valls de Padrinas]. Imprenta M. Duran, Inca, 1918.A 17 CAP VALLS DE PADRINAS, J. Imprenta de Miquel Duran. Mallorca Editorial, Inca, 1919. 18 CAP VALLS DE PADRINAS, J. Libro de la raza. Breves motivos de la conversacin sobre temas, por D. [], Inspector Jefe de Primera Enseanza de Baleares, Imprenta y Librera Guasp, Palma, 1919. 19 CAP VALLS DE PADRINAS, J. Libro de las claras y virtuosas mujeres. Sacado en su primera, segunda y tercera parte del que con este ttulo escribi el Condestable de Castilla Don lvaro de Luna y complementado en su cuarta parte por [], Imprenta La Sinceridad, Sller, Palma, 1921. 20 CAP VALLS DE PADRINAS, J. El libro de los ejemplos. Libro de lecturas morales para los nios de las secciones mayores y clases de adultos, Tip. La Esperanza, Palma, 1930.

49

21 CAP VALLS DE PADRINAS, J. Lo que Espaa espera de vosotros. Ensayo de libro de lectura para los nios de las secciones mayores y clases de adultos por [], Tip. La Esperanza, Palma, 1930. 2 vols. 22 CAP, J. La histria de Felanitx contada als infants per un amic seu, illustracions de Mateu Oliver Cap, Imprenta Reus, 1923; Inca de Mallorca i ses glries contades als infants, Imprenta Duran, Inca, 1923. 23 FERRER, A. Rondalles de Menorca, Vda. de Salvador Fbregues, Ciutadella, 1914. 24 Tip. catlica Andreu Ferrer, Art, 1926. 25 Tip. catlica Andreu Ferrer, Art, s. d. 26 Tip. Andreu Ferrer, Art, 1926. 27 Tip. Andreu Ferrer, Art, 1927. 28 Estampa de la Imprenta Politcnica, Palma, 1931. 29 Publicades a la Imprenta La Esperanza i Politcnica, respectivament. 30 CAP, J. Soy flecha por el camarada [], Imprenta de Amengual y Muntaner, Palma, 1938. 31 COSTA I LLOBERA, M. Poesies. Selecci pels infants, Grfiques Miramar, 1954. 32 FIOL, B. De com mestre Joan Pipa la va perdre, Nova Acci Editorial, Palma, 1959.

33 FUSTER, G. Histria de dues melles. Una rondaia per a nins, Imp. Mn. Alcover, Palma, 1959. 34 Per a la selecci de les publicacions que apareixen en aquesta cronologia sha emprat com a criteri bsic que fossin publicades a les Illes Balears. Daquestes, shan incls totes les obres de lectura escolar, entenent com a tals les publicades amb aquesta intenci (que queda reflectida al ttol, al subttol o al prleg), a ms daltres obres escolars que, si b no sn de lectura, ens poden ajudar a emmarcar els llibres de lectura escolar en el context ms ampli de la resta de publicacions escolars produdes a les illes Balears entre 1900 i 1975.

5. Educaci i llibres escolars de lectura a les Illes Balears: cronologia (1900-1975)

Francesca Comas Rub Xavier Motilla Salas Universitat de les Illes Balears

50

51

Hem ampliat fins al final del franquisme la cronologia sobre els llibres escolars de lectura de les illes Balears per tal de facilitar-ne una millor visi als interessats a conixer aquest camp de leducaci.34

1900-1931: Entre la tradici i el desvetllament cultural

1900 1901

Es publica lobra Escola i societat de J. Dewey. Creaci del Ministeri dInstrucci Pblica i Belles Arts (18 dabril). El catedrtic Rafel Ballester, de lInstitut Balear de Palma, reclama en un article la necessitat densenyar en la llengua prpia, el catal. Els mestres comencen a cobrar de lEstat. La crisi anticlerical que sinicia a Frana far que en anys posteriors safavoreixi el procs expansiu de les escoles i els collegis de congregacions religioses, que ja es deixava sentir arreu dels pasos de llengua catalana des de lltim quart del segle anterior. Joan Mir i Mir, mxim impulsor de les escoles racionalistes a Menorca, visita lEscola Moderna de Barcelona i sentrevista amb Francesc Ferrer i Gurdia. La Junta dInstrucci Pblica de Ma estn lexperincia dels passeigs escolars, impulsada a Menorca per Antoni Juan Alemany, a tots els mestres de la poblaci, inclosos els des Castell, Sant Llus i Sant Climent.

Es publica a Palma una obra escolar de llengua castellana de Josep Llobera Martorell. A Ciutadella Joan Benejam i Vives publica la revista escolar El Buen Amigo (seditar fins al 1904).

El mestre Rufino Carpena edita diverses obres escolars, entre les quals Cartilla de conjugacin y anlisis i Preparacin prctica al estudio de la gramtica.

53

1902 1903 1904

Decret de Romanones pel qual sobliga a ensenyar el catecisme en castell (21 de novembre). Joan Mir i Mir participa en la constituci de lescola racionalista de la Societat Progressiva Femenina a Ma. Nou pla de batxillerat. Antoni Juan Alemany, president de lAssociaci de Mestres de Menorca, organitza una trobada de mestres as Mercadal.

Es publica a Palma un Cuaderno para la escritura al dictado con las principales reglas ortogrficas, de Joan Vidal Vaquer.

Joan Mir i Mir impulsa la creaci de lEscola Lliure de Ma. Esteve Guarro, procedent de lEscola Moderna de Barcelona, nesdev el primer mestre.

La llibreria Fondevila i Alomar, de Palma, publica diverses obres escolars, de primer i segon grau, del mestre barcelon Juan Ruiz Romero. Apareixen tamb diverses obres escolars de Joan Benejam (Ciutadella de Menorca) i de Joan Llopis Glvez, Miquel Porcel i Jos Snchez Doblas (Palma de Mallorca).

1905 1906 1907

Primeres colnies escolars de lAjuntament de Palma. Sota el caliu de lExtensi Universitria de Ma es funda lAteneu Cientfic, Literari i Artstic de Ma. Francesc Ferrer i Gurdia s detingut i es clausura lEscola Moderna de Barcelona. LEscola Laica de Ma s tancada per ordre governativa. Creaci de la Junta para la Ampliacin de Estudios per influncia de la Institucin Libre de Enseanza. Fundaci de lInstitut dEstudis Catalans. Es crea lEscola Superior del Comer a Palma. El pare Guillem Vives crea un Batall Infantil al Patronat Obrer de Palma.

Joan Benejam i Vives comena la publicaci de La escuela y el hogar (durar fins a lany 1910).

Miquel Porcel i Riera i Joan Vaquer Vidal publiquen obres escolars sobre fisiologia, higiene i urbanitat i aritmtica, respectivament. Miquel Porcel publica diverses obres escolars seguint el mtode cclic daritmtica, gramtica, histria dEspanya i histria sagrada, a ms duna Lectura explicada i unes Nociones de lenguaje. Vocabulario mallorqun-castellano. Grado medio. Bartomeu Ordinas publica una Gua del mallorqun inexperto en el uso de la lengua castellana.

Nou Decret sobre lensenyament de la llengua castellana a les zones de lEstat on es parla una altra llengua (19 de desembre). Comena la publicaci dEn Patufet, revista infantil amb vocaci educativa dmplia difusi i que es mantindr fins a 1938. Es crea a Palma lEscola dArts i Indstries a partir de lantiga Acadmia de Belles Arts i sinaugura el collegi La Salle. Es funda una delegaci de lExtensi Universitria de Barcelona a Ma, des don es difondran els principis de lEscola Nova per part de diversos mestres.

54

55

1908

Francesc Ferrer i Gurdia funda la Lliga Internacional dEducaci Racionalista de la Infncia. Es creen diverses escoles racionalistes a Menorca: Alaior i Sant Llus. Joan Mir i Mir i Pere Gorns en seran els primers mestres. Joan Duran i Pineda comena a dirigir lEscola Lliure dAlaior.

Miquel Porcel continua publicant noves obres escolars de geografia i de geometria. Sediten a Palma diverses obres escolars de Sebasti Font Salv i de Joan Llopis Glvez de geometria, geografia i psicologia. A Felanitx Antonio M. Pea publica uns Temas para traducir al castellano los nios y nias de las escuelas elementales i a Palma Juan Ruiz Romero i Jos Snchez Doblas editen diverses obres escolars de gramtica castellana. Joan Benejam publica a Ciutadella El buen camino. Lecturas-conversaciones para promover alteza de miras en el carcter, en el corazn y en las maneras de los nios. Sembremos ideas de redencin.

1911

Es crea la Direcci General de Primer Ensenyament, a crrec de linstitucionista Rafael Altamira, com a nou departament del Ministeri dInstrucci Pblica. Gabriel Comas i Bartomeu Terrades fan un viatge destudi per Europa becats per lAjuntament de Palma, amb lobjectiu de visitar escoles graduades. Primeres experincies escoltes a Mallorca.

Miquel Porcel i Riera publica uns Fragmentos para el dictado y para la lectura entre daltres obres escolars. Els pares teatins publiquen a Palma una Gramtica castellana para los alumnos de tercer grado y enseanza superior. A Menorca, Lloren Pons Marqus i Lloren Lafuente Vanrell publiquen una Cartilla de profilaxia antituberculosa para las escuelas de instruccin primaria. Rufino Carpena publica a Llucmajor la revista El Educacionista, elaborada pels seus alumnes; el capit S. Vallespir publica a Felanitx Por Espaa! Consejos al nio. Cartilla de civismo. Joan Vidal Vaquer publica a Palma una obra escolar sobre geometria i Andreu Ferrer Ginart publica Vida escolar a Alaior (Menorca). A Menorca es publiquen Alfabeto y silabario, dAntoni Juan Alemany, per ensenyar a llegir i escriure als alumnes, i Para el corazn. Pequeas narraciones en prosa y en verso con los primeros ejercicios de lenguaje y composicin, de Joan Benejam.

1909 1910

Es crea lEscuela de Estudios Superiores del Magisterio. Setmana Trgica a Barcelona i posterior execuci de Francesc Ferrer i Gurdia. Tanca lescola racionalista de Sant Llus (Menorca). Antoni Juan Alemany dirigeix la primera colnia escolar al port dAddaia sota el finanament de lAjuntament de Ma. Reial decret sobre la graduaci escolar (8 de juny). Sautoritza la matrcula oficial de les dones als centres densenyament secundari. LEscola dArts i Indstries de Palma passa a denominar-se Escola dArts i Oficis. Sinicien les obres de lescola graduada de Palma i al Patronat Obrer de Palma; el pare Guillem Vives crea una escola graduada.

1912

Miquel Porcel i Riera publica noves edicions dobres escolars, entre les quals alguna de gramtica castellana.

Creaci duna biblioteca popular circulant destinada a les escoles pbliques que depn de la Direcci General de Primer Ensenyament (RD de 22 de novembre). LEscola Normal femenina de Balears passa a dependre de lEstat (des del 1872 depenia de les monges de la Puresa de Palma). Sinaugura la primera escola graduada a Palma, installada en un edifici especficament destinat a s escolar. Primer article sobre el mtode Montessori publicat a Mallorca, pel metge P. Ferrer.

56

57

1913

Es comencen a crear grups descoltes arreu dels pasos de llengua catalana. A Mallorca el bisbe Campins impulsa la creaci del grup escolta els Allots Guaites. Lloren Lafuente Vanrell, sota lempara de lAteneu de Ma, introdueix lescoltisme a Menorca. Els mestres Antoni Juan Alemany i Mateu Fontirroig Jord creen els dos primers grups a Ma amb nens de les seves escoles. Comena a funcionar una escola racionalista a Ciutadella. Les mestres mallorquines Josefina Bauz i Rosa Estars i la menorquina Eullia Villalonga entren en contacte amb el mtode Montessori a lEscola dEstiu del Consell dInvestigaci Pedaggica a Barcelona. La mestra menorquina Catalina Sastre, becada pel Ministeri dInstrucci Pblica, assisteix a uns cursos de perfeccionament didctic a la Universitat de Barcelona i en tornar imparteix tres conferncies a lAteneu de Ma per tal de donar a conixer el mtode Montessori a lilla. Es projecta la creaci de lInstitut dEstudis Superiors per a la Dona per part de lAjuntament de Palma. El projecte no reeix. Joan Cap arriba com a inspector densenyament a Mallorca.

Apareixen unes Normes ortogrfiques per escriure en catal dAntoni M. Alcover.

1916 1917

Comencen a publicar-se els textos escolars de la collecci Minerva, patrocinada per la Mancomunitat de Catalunya. Joan Cap organitza al santuari de Lluc el primer curset de perfeccionament pedaggic Projecte de lAjuntament de Palma de crear una Escola del Bosc a Bellver. Alban Rossell i Llongueres exerceix a lescola laica dAlaior. Nou decret sobre la graduaci escolar. Joan Cap impulsa la creaci del Museu Pedaggic Provincial de Balears a Palma, que subicar a ledifici de la Misericrdia i ser nucli important de la renovaci educativa illenca.

A Palma Mag Verdaguer Calls publica uns Ejercicios de traduccin y anlisis. Curso segundo.

1914

A Mallorca Nadal Garau Estrany publica una Breve cartilla cvico-moral para seoritas dispuesta para dos cursos con arreglo al mtodo cclico. Grado medio. El mestre artanenc Andreu Ferrer Ginard, destinat as Migjorn Gran (Menorca), publica les Rondalles de Menorca.

1918

1915

Joan Benejam i Vives inicia la publicaci dAlma de maestro (fins a 1916).

Joan Cap i Miquel Duran creen a Inca una empresa editorial anomenada Mallorca Editorial amb la intenci de publicar llibres infantils: el primer ser Flors de Mallorca. Antologia de poetes mallorquins (a cura de J. Cap). Joan Cap publica sota el pseudnim dIvon a limpremta de la famlia Duran un Libro de los ejemplos sacados de los mejores moralistas para los nios de diez a doce aos y para los jvenes adultos. Miquel Porcel publica diverses obres escolars per a la Repblica de lArgentina. Miquel Rossell publica un Compendio de gramtica castellana para los estudiantes del Colegio y Santuario de Nuestra Sra. de Lluch.

58

59

1919 1920 1921 1922

Segon curset de perfeccionament pedaggic sota la direcci de linspector Joan Cap. Sinaugura a Ma lEscola Municipal dArts i Oficis.

Joan Cap publica un Compendio de Historia de Mallorca escrita en forma de narracin sencilla, fijando principalmente la atencin sobre nuestras grandes figuras i el Libro de la raza. Breves motivos de la conversacin sobre temas. A Mallorca surt la setena edici de les Nociones de lenguaje. Vocabulario mallorqun-castellano, de Miquel Porcel i Riera; Nadal Garau Estrany publica Urbanidad cvica y religiosa para texto de lectura en las escuelas i Josep M. Tous i Maroto publica un Programa de lengua latina. Segundo curso. Sintaxis. Joan Cap publica a Sller un Libro de las claras y virtuosas mujeres i Andreu Ferrer a Art unes Nocions dortografia mallorquina.

1923

Fracassa lintent de fer un Congrs Pedaggic Nacional a Palma davant loposici dels sectors conservadors i catlics illencs. LAjuntament de Ma inaugura una Escola Municipal dObrers.

Sinicia la dictadura de Primo de Rivera (13 de setembre). Prohibici de lensenyament del catal en tots els graus. Sestableix lobligatorietat i la gratutat de lensenyament elemental fins als catorze anys. A Palma es crea lAssociaci per la Cultura de Mallorca amb lobjectiu daglutinar persones de tendncia diversa per impulsar la llengua catalana i la seva cultura. A Ma es crea la societat La Nostra Parla, que t els mateixos objectius que la que lany 1916 es cre a Catalunya. Reial decret sobre la inspecci densenyament primari (12 de gener). Joan Cap esdev inspector en cap de les illes Balears. Nou curset de perfeccionament pedaggic sota la direcci de Joan Cap, fet a Inca i Manacor.

Apareix a Sller el primer tom del Curso terico prctico de la lengua latina, de Bartomeu Bosch Sans. Apareixen diverses obres de linspector Joan Cap: Inca de Mallorca i ses glries contades an els infants; Lhistria de Felanitx contada an els infants, amb la collaboraci de la delegaci de Felanitx de lAssociaci per la Cultura de Mallorca.

LAteneu de Ma organitza un cicle de conferncies sobre higiene escolar. Ladvocat maons Pere Ballester Pons publica les conferncies Lletres a una mare maonesa, vertader tractat de pedagogia familiar. Creaci de la Comissi Central contra lAnalfabetisme. Es crea una escola racionalista as Castell.

1924

Apareixen a Palma els quaderns I a VI densenyament del llat de Bartomeu Bosch Sans i un Alfabeto higinico, de J. Font i Monteros.

Apareixen diverses reedicions de les nombroses obres escolars de Miquel Porcel i Riera danys anteriors. El mestre Miquel Canals Mir publica un Bosquejo histrico de Mallorca i Jaume Riera un Compendio elemental de gramtica latina, extensivo al arte mayor y menor.

60

61

1925

Nombroses entitats culturals i esportives suspenen llur activitats. Reial decret per sancionar els mestres que atempten contra la "sacrosanta unidad de la patria" (13 de setembre). Viatge pedaggic subvencionat per la Junta para la Ampliacin de Estudios dun grup de deu mestres de les Illes sota la direcci de Joan Cap. LEscola dArts i Oficis de Ma passa a denominar-se Escola Municipal dEstudis Especialitzats per a Obrers. Diversos ensenyants sn desterrats per qestions poltiques. Pla de construccions escolars: es reuneix, a iniciativa de Joan Cap des del Museu Pedaggic, una assemblea de representats municipals de les Illes per posar remei al dficit descoles. LAteneu de Ma projecta un cicle de conferncies sobre Educaci i Cultura.

Ferran Porcel edita unes Lecciones de cosas. Grado elemental con numerosos grabados y ejercicios a leditorial Porcel de Palma.

1927

Es crea una Secci de construccions escolars al si del Ministeri dInstrucci Pblica.

Bartomeu Bosch publica un Estudio del castellano por la lectura explicada de textos escogidos a Palma que es reeditar en anys successius (1929, 1930, 1931, 1934 i 1945). Andreu Ferrer Ginard segueix publicant a la seva impremta dArt rondalles, aquest cop seves, destinades als infants: Sanimalet verd i Els tres allots sabuts de Son Talent. Andreu Ferrer Ginard publica a Art a la seva editorial un Curso completo de Corografa e Historia de las Baleares para las escuelas de primera enseanza amb illustracions de P. dAlcntara Pea. Catalina Vives, primera dona doctora en Cincies dEspanya, publica Vulgarizaciones cientficas.

1926

1928
Ferran Porcel publica Espaa la bella. Lecturas para los grados medios y superior. Bartomeu Bosch una Sintaxis latina sencilla y completa (segona part del curs de llat amb exercicis sintctics i frases llatines). Andreu Ferrer Ginard publica a la seva impremta dArt dues rondalles de mossn Alcover destinades als infants: Sa bosa buida i es cnyem i Tres allotes fines.

1929

Vagues universitries davant lintent de fer oficials els estudis dels centres densenyament superior de lEsglsia. Antoni M. Sbert lidera la protesta dels estudiants mallorquins contra la dictadura primoriverista. Sinaugura lEscola Graduada de Ma: en total a les Illes aquest any hi ha noms onze escoles graduades.

Joan Cap fa una edici corregida i augmentada del seu Compendio de historia de Mallorca escrito en forma de naracin sencilla, fijando principalmente la atencin sobre nuestras grandes figuras y de una manera especial sobre la del Gran Rey Jaime I. Se segueixen publicant algunes de les obres del mestre Miquel Porcel i Riera, que arriben ja a les quinzenes edicions.

62

63

1930 1931

A Palma lAssociaci per la Cultura de Mallorca funda Joventut Escolar. Montessori s aplicat ja a molts dindrets de Mallorca (Palma, Sller, Santa Maria, Inca, Manacor, etc.).

Linspector Joan Cap publica El libro de los ejemplos. Libro de lecturas morales para los nios de las secciones mayores y clases de adultos i Lo que Espaa espera de vosotros. Ensayo de libro de lecturas para los nios de las secciones mayores y clases de adultos.

1932

1931-1936: La Repblica educadora Decret de bilingisme per a Catalunya (30 dabril). Llei que aprova un pla per crear 27.151 escoles primries en cinc anys (22 de novembre). Es funda el Patronat de les Missions Pedaggiques. Pla professional de lEscola Oficial de Magisteri (29 de setembre). Es crea lEscola Decroly de Campanet. Lloren M. Duran i Coli combina el mtode Decroly amb el de projectes a Sencelles. La Joventut Republicana crea a Ma un collegi on simparteixen classes de catal. Lobra Estudio del castellano por la lectura explicada de Bartomeu Bosch arriba a la tercera edici. A Palma, lAssociaci per la Cultura de Mallorca edita un Curs prctic dortografia i elements de gramtica de Jaume Busquets; Andreu Ferrer Ginard publica la seva Cartilla mallorquina i Francesc de Borja Moll lOrtografia mallorquina segons les normes de lInstitut adecuada al llenguatge de totes les Balears.

Se suprimeix lEscola Superior de Magisteri i es creen les facultats de pedagogia. Inici del pla de construccions escolars impulsat per Andreu Cresp, regidor de lAjuntament de Palma. Emili Darder crea a lAjuntament de Palma un Servei dInspecci Mdico-Higinica escolar. Es constitueix a Palma la Federaci Escolar Balear, adherida a la FUE, que portar a terme les missions pedaggiques a les Illes. Les seccions masculines i femenines de les Escoles Normals de Palma es refonen en una. Mestres de les Illes assisteixen a lEscola dEstiu de Barcelona, on Clestin Freinet fa una conferncia. El moviment freinetista sestn a Mallorca per influncia del mestre Teodor Tarrs. El mtode Freinet es generalitza tamb a diverses escoles de Menorca: es Mercadal, Alaior i Sant Llus. Es funda a Inca el segon Institut dEnsenyament Secundari de Mallorca. El Museu Pedaggic Provincial es trasllada a ledifici del Consolat de Mar.

Joan Caldes Suau publica a Palma una Fontica histrica de la lengua latina, sencilla y completa.

1933

Andreu Ferrer Ginard publica el Vocabulario para la enseanza del castellano en Mallorca.

64

65

1934 1935 1936

Es prohibeix la coeducaci a les escoles primries (1 dagost). Miquel Dey Palerm comena a publicar la revista escolar Consell, per la qual aplica la tcnica Freinet a la seva escola de Consell (Mallorca).

Sinicia la publicaci de llibres en catal a leditorial Moll a les Illes. Bartomeu Bosch publica una Gramtica castellana sencilla y completa. Ortografa, mtrica. Sedita Curs complet densenyament primari escrit arregladament al mtode cclic, de Miquel Porcel i Riera, per primera vegada en catal.

un Consell de Cultura de lEscola Nova Unificada que rep instruccions de la Generalitat.

1937

Es crea una Comissi per a la reforma de lensenyament primari. Colnia escolar a Portocolom dirigida per Josep M. Eyaralar, mestre normalista. 1936-1939: Els anys en Guerra Laixecament militar triomfa a Mallorca i Eivissa i fracassa a Menorca, que es mant fidel a la Repblica. Sinicia la repressi contra els docents i contra les institucions culturals i cviques. Es mana ls del castell a lensenyament i es restableix lobligatorietat de lensenyament de la religi a la zona nacional. Tancament i espoliaci del Museu Pedaggic Provincial de Balears. Creaci del CENU (Consell de lEscola Nova Unificada) a Catalunya. A Menorca es constitueix Aina de Villalonga Zaydn de Morey publica en catal a Palma unes Recitacions infantils, mentre que Andreu Coll publica un Catecismo anticomunista per a les escoles primries.

Nou pla destudis primaris que segueix les orientacions del CENU a Catalunya. Es tanca i es destrueix el Museu Pedaggic Provincial de Balears. Primers afusellaments de mestres a Mallorca.

Francesc de Borja Moll comena a publicar diverses obres per a lensenyament de litali: Clave de los temas de la Gramtica italiana i Gramtica italiana con abundantes ejercicios y vocabulario. Pere Vidal Torres publica a Palma Por Espaa y para Espaa. Deberes del nio buen espaol y ligeras sugerencias de ndole moral, religiosas y patriticas, durante la guerra de 1936-37, en Espaa, contra las vandlicas hordas marxistas. Francesc de Borja Moll publica un Diccionario manual italiano-espaol i Elementos de gramtica alemana, i linspector Joan Cap, Soy flecha.

1938

Aplicaci dels principis del nacionalcatolicisme i ordenaci provisional de lensenyament secundari al bndol nacional. A Menorca samplien les experincies de colnies escolars: es constitueix el Patronat de Colnies de Menorca. Sestenen tamb les campanyes de difusi cultural sota el control de les Milcies de la Cultura.

66

67

1939-1975: Letapa franquista

1939

Tancament definitiu i confiscaci de bns de lEscola Lliure dAlaior.

El mestre Andreu Ferrer Ginard publica el llibre de lectura escolar en castell: Empiezo a leer, novsimo Catn para la enseanza de la lectura y escritura simultneas de la lengua castellana. La impremta Mn. Alcover segueix publicant llibres de gramtica didiomes estrangers dins la collecci Manuales Moll para el Estudio de las Lenguas Modernas/Idiomas. M. Bordoy publica La Espaa inmortal. Mentre que per a lensenyament de la gramtica llatina a secundria, A. Veny publica un manual. Es publiquen algunes obres escolars per a lensenyament de litali, entre les quals un llibre de lectures per traduir titulat La locandiera commedia, de Carlo Goldoni. Primer volum duna antologia de textos llatins de Nepot, Csar, Cicer i Ovidi a crrec de Bartomeu Bosch.

1942 1943 1944 1945

Saprova una nova llei dordenaci de la Universitat.

Dins la collecci Manuales Moll para el Estudio de los Idiomas es publica un llibre de lectures graduades franceses seleccionades per Joaquim Verdaguer. Continuen les publicacions de manuals de la collecci Moll per a lensenyament didiomes moderns com el francs (a crrec de J. Verdaguer), i daltres de Bartomeu Bosch per a lensenyament del llat. La impremta Mn. Alcover continua publicant manuals de gramtica, aix com antologies de textos llatins de Csar, Salusti, Titus Livi, Cicer, Tibul, Virgili i Horaci, seleccionats i preparats per Bartomeu Bosch. Miquel Dey Palerm publica Tres fiestas infantiles. Lloren Duran Coli publica a la seva impremta dInca Tarjetas de clculo por el mtodo Mackinder. A la mateixa impremta Duran, aquest any sedita Perspectivas de historia de la literatura, dAndreu Muntaner.

1940 1941

Les matries Religi i Formacin del Espritu Nacional sn obligades a les escoles.

Obligatorietat de la matria Hogar per a lensenyament femen.

68

69

1946 1947 1948


Primera llei de reforma de lensenyana primria aprovada pel govern franquista.

Continua la publicaci de manuals per a lensenyament didiomes, aix com alguns manuals daltres matries, com els Apuntes de Geometra analtica, i en anys posteriors es publicaran altres manuals de geometria i aritmtica. Es publica un manual densenyament primari de segon grau annim. Lloren Duran publica Ejercicios de Geografa Universal a la impremta Duran dInca. LEscuela Profesional de la Mujer del Patronato Social Femenino de Llucmajor, a travs de la seva impremta, comena a publicar manuals de gramtica per a lensenyament didiomes. Primer grau densenyament primari dautor annim (suposadament de Manuela Ferretjans).Continuen els manuals de gramtica per a lensenyament didiomes estrangers (francs i angls). Carlos Jos Guitart publica Historia Universal. Edad Antigua y Media. Continuen els manuals per a lensenyament de langls.

1950 1951 1952 1953 1954 1955

La impremta dels SS Corazones edita un manual de gramtica llatina de Jess Garca Pastor.

Reedici del Grado preparatorio. Libro del alumno, de Miquel Porcel, a la Tipografa Porcel. Llei sobre ordenaci densenyaments mitjans. Llei sobre construccions escolars, que estableix un sistema de conveni entre Estat i ajuntaments per a la construcci descoles. Montserrate Juan Ballester, regent jubilada de la Normal femenina de Balears, publica Compendio de Historia Sagrada, obra habitualment emprada com a llibre de lectura.

Leducaci fsica de les dones resta a crrec de la Secci Femenina.

1949
70

Llei de formaci professional industrial.

Sedita el primer llibre de la postguerra en catal per a nens. Es tracta de Poesies. Selecci per als infants, de Miquel Costa i Llobera. Catalina Vives i Teresa Valls publiquen a la impremta Duran Prcticas de Ciencias Naturales. Francesc de Borja Moll comena a publicar llibres per a lensenyament de lespanyol per a estrangers.

71

1956 1957 1958

Recuperaci del moviment escolta confessional a Mallorca, a crrec dEladi Homs i Maria Ferret, que es convertir en un dels primers moviments educatius de resistncia pedaggica i cultural. Llei densenyaments tcnics, per la qual les enginyeries i larquitectura sincorporen a la Universitat. Es crea lEscola dAssistents Socials per iniciativa de lEsglsia. Textos llatins adreats al cinqu any de batxillerat, publicats per Bartomeu Bosch. Jos Rodrguez, prefecte dEstudis i professor del Seminari de Mallorca, publica lobra Clase de lectura y declamacin. Lloren M. Duran publica Enciclopedia escolar para el ingreso en la enseanza media. J. Santaner Mar publica un llibre de geografia a les illes Balears. Continuen les nombroses edicions de llibres de gramtica llatina. Es publiquen dos llibres de contes en catal: De com mestre Joan Pipa la va perdre, rondalles de Bartomeu Fiol, i Histria de dues melles. Una rondaia per a nins, de Gabriel Fuster. Lloren Duran continua publicant llibres escolars des de la impremta dInca. Aquest cop publica Ejercicios de aritmtica. Dos+uno. Libro del maestro.

1960 1961 1962 1963 1964

Adaptant-se al nou pla de batxillerat del 57, Ignacio Bonnn Valls publica Juglar. Cuarto curso de lengua y literaturas espaolas. Es publica una segona edici reformada de lobra de Lloren Vidal Petita ortografia balear.

Lloren Vidal Vidal publica Petita ortografia balear. Continuen els llibres de text adaptats al pla 57 de batxillerat. Bartomeu Bosch segueix publicant manuals de gramtica llatina.

Lloren Duran publica el llibre Conjugacin de los verbos de la lengua espaola, con numerosos ejercicios de aprendizaje y aplicacin a lEditorial Duran. Es crea lObra Cultural Balear a imitaci de lmnium Cultural. Primers cursos de catal organitzats per lOCB. Creaci a Palma del collegi de tarann renovador Pius XII. Leditorial Moll publica el llibre La littrature franaise par les textes, dAina Moll, que ser reeditat successivament fins a lany 1971. LOCB public una selecci de poemes de Maria Antnia Salv a cura de Francesc de Borja Moll amb lobjectiu que semprassin per a lectura, dictat i recitaci al curs elemental de llengua i cultura (Selecci de poemes per a la lectura, dictat i recitaci en el curs elemental de llengua i cultura). Bartomeu Barcel public El segle XIX a Mallorca, obra adreada als escoltes de Mallorca, que esdevindr llibre de lectura tot i no ser la seva finalitat.
73

1959

72

1965 1966 1967 1968

Es crea la Instituci Rosa Sensat, nucli de formaci i difusi de la renovaci pedaggica.

Es publica Na Verda Verdeta, adaptaci dun conte basc a crrec de Menchu Echeto, amb illustracions dAlbert Reig. LAjuntament de Llucmajor publica un recull de poemes de Maria Antnia Salv. Es tracta duna edici comentada per Joan Pons Marqus, per a ls de les escoles de Llucmajor.

1969 1970 1971


Llei general deducaci, que obre la possibilitat dincloure ensenyances de llenges "nadiues" diferents del castell a les escoles, tot i que a les illes Balears no es far. Pla de construccions escolars a Palma (1970-1975). Experincia de pedagogia llibertria a Eivissa amb la creaci de lEscola Blat. LEscola Normal de Balears sintegra als estudis de la Universitat (delegaci de Barcelona).

Francesc de Borja Moll publica La Lengua de las Baleares enseada a las personas de lengua castellana, obra pionera per a lensenyament del catal a les Balears. Joan Coromines publica El que sha de saber de la llengua catalana.

Sobre lEscola dEstiu Rosa Sensat.

Recuperaci dels estudis universitaris a les Balears com a delegaci de la Universitat de Barcelona. Alguns professors inicien clandestinament les classes en catal en diferents centres educatius de Mallorca (Escolania de Lluc, Institut Joan Alcover, collegi municipal Ramon Llull de Manacor). Primera Escola dEstiu a Mallorca. Recuperaci de les colnies escolars a les Illes de la m dinstitucions tan diverses com caixes destalvis, centres dAcci Catlica, Critas, etc. La revista Lluc comena a ser publicada per lOCB ntegrament en catal. Es reedita lobra de Jaume Busquets publicada el 1931 Curs prctic dortografia i elements de gramtica. Francesc de Borja Moll publica alguns llibres de gramtica i ortografia catalana.

Francesc de Borja Moll publica La lengua de las Baleares. 1. Aquesta obra, juntament amb la publicada al 1969, facilit la tasca delaboraci de material didctic per a lensenyament del catal que dugueren a terme alguns mestres vinculats a lOCB a partir de 1976. Primeras letras mallorquinas, de Luis Ripio. LInstitut dEstudis Eivissencs publica dues obres amb lectures escolars en catal: Curs diniciaci a la llengua. Normes gramaticals. Lectures eivissenques i formentereres i Endevinetes per les escoles nacionals de Sant Joseph. Eivissa.

1972

74

75

6. Bibliografia temtica. 1973 1974 1975


AA.VV. (1977): Leducaci a Mallorca. Aproximaci histrica. Palma: Ed. Moll.

Ramon Bassa i Martn Universitat de les Illes Balears

CASTILLO GMEZ, Antonio (coord.) (2002): Historia de la cultura escrita. Gijn: Ediciones Trea. CAVALLO, G.; CHARTIER, R. (dirs.) (1998): Historia de la lectura en el mundo occidental. Madrid: Taurus. CHARTIER, Roger (1985): Practiques de la lecture. Marsella: Rivages. CHARTIER, Roger (1992): El mundo como representacin. Estudios sobre la historia oral. Barcelona: Gedisa. CHARTIER, Roger (1993): Libros, lecturas y lectores en la Edad Moderna. Madrid: Alianza Editorial. CHARTIER, Roger (2000): Las revoluciones de la cultura escrita. Barcelona: Gedisa. CHARTIER, Anne-Marie (2004): Ensear a leer y escribir. Una aproximacin histrica. Mxico: FCE. CHARTIER, Anne-Marie; HBRARD, Jean (1994): Discursos sobre la lectura (1880-1980). Barcelona: Gedisa. CENDN PAZOS, Fernando (1986): Medio siglo de libros infntiles y juveniles en Espaa (1939-1985). Madrid: Fundacin Germn Snchez Ruiprez. COLOM CAELLAS, Antoni J. (1983): Nacionalisme i educaci a Mallorca. Palma: Obra Cultural Balear. COLOM CAELLAS, Antoni J. (1984): Miquel Porcel i els inicis de lactivisme escolar a Mallorca. Palma: Centre dEstudis Gabriel Alomar.

LOCB crea un Secretariat Pedaggic, que, entre altres afers, tindr una secci de difusi fixa a la revista Lluc. Incorporaci, per RD de 30 de maig de 1975, de les llenges no oficials als programes dels centres educatius de preescolar i EGB. Es podria ensenyar catal a les escoles de forma voluntria i sense alterar els horaris normals de classe. Escissi del moviment escolta. Creaci dels Escoltes de Mallorca, sota lempara de lOCB. Creaci de lAlternativa Escuela Pblica, en resposta a la llei de 1970. A les Balears es crea la Coordinadora de Mestres de lEnsenyament Pblic, embri del futur STEI (1977).

Continuen publicant-se manuals per a lensenyament del francs, a crrec dAina Moll. Sinicia la publicaci del primer quadern del mtode A, be, ce, sa pastera ja la s, elaborat per Aina Moll. Es publica la primera carpeta de la collecci Els Vents del Mn, de Pere Riutort. Es publica La Cometa, quaderns de preescriptura elaborats per la mestra Francisca Xamena.

ARIS, Philippe (1989): Historia de la vida privada. Madrid: Taurus. BASSA, R.; BOVER, J.; CARLOS, P. (1972): Llibres editats a Mallorca (1939-1972). Palma: Editorial Turmeda. BASSA i MARTN, Ramon (1992): El catal a lescola (1936/391985). Crnica duna desigualtat. Barcelona: La Llar del Llibre. BASSA i MARTN, Ramon (1994): Literatura infantil catalana i educaci (1939-1985). Palma: Moll. Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educaci i Esports. BASSA i MARTN, Ramon (1994): "Les revistes escolars a les illes Balears. Una aproximaci histrica (1890-2003)". A: Catleg de publicacions escolars (2000-2003). Palma: Govern de les Illes Balears. Conselleria dEducaci i Cultura. BOURDIEU, Pierre (1988): La distincin. Madrid: Taurus. BOVER PUJOL, Jaume (1989): Balearica. Bibliografia de bibliografies de Balears. 1700-1985. Palma: Miquel Font Editor. BOVER, Jaume; CARLOS, Pere; TOMS, Margalida (1976): "Bibliografia de Mallorca, Menorca i Eivissa (1974-1975)". A: Randa, nm. 1, (1976), pg. 75-102. CANUT, Mara Luisa; AMORS, Jos Luis (2000): Maestras y libros (1850-1912). Palma: Universitat de les Illes Balears - Institut Menorqu dEstudis.

76

77

COLOM CAELLAS, Antoni J. (1991): Assaig dhistria de leducaci a la Mallorca contempornia. Palma: Universitat de les Illes Balears. COLOM CAELLAS, Antoni J. (1993): Joan Cap Valls de Padrinas. Un temps, uns fets. Palma: Universitat de les Illes Balears. Ajuntament de Felanitx. COLOM, A. J.; SUREDA, B. (1980): "Bibliografia per a una Histria de leducaci a Mallorca". A: Fontes Rerum Balearium, vol. III (1979-1980). Palma: Fundacin Bartolom March. (Separata). ESCOLANO BENITO, Agustn (dir.) (1992): Leer y escribir en Espaa. Doscientos aos de alfabetizacin. Madrid: Fundacin Germn Snchez Ruiprez. ESCOLANO BENITO, Agustn (dir.) (1997): Historia ilustrada del libro escolar en Espaa. Del Antiguo Rgimen a la Segunda Repblica. Madrid: Fundacin Germn Snchez Ruiprez. ESCOLANO BENITO, Agustn (dir.) (1998): Historia ilustrada del libro escolar en Espaa. De la postguerra a la reforma educativa. Madrid: Fundacin Germn Snchez Ruiprez. FERREIRO, Emilia (1999): Cultura escrita y educacin. Mxico: Fondo de Cultura Econmica. GALLOFR i VIRGILI, Maria Josepa (1991): Ledici catalana i la censura franquista (1939-1951). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat. GINZBURG, Carlo (1981): El queso y los gusanos. Barcelona: Muchnik Editores. (Ed. Original: Il formaggio e i vermi. Torino: Einaudi, 1976.)

GONZLEZ-AGPITO, Josep (1978): Bibliografia de la Renovaci Pedaggica i el seu context (1900-1939). Barcelona: Universitat de Barcelona. GONZLEZ-AGPITO, Josep; MARQUS, Salom; MAYORDOMO, Alejandro; SUREDA, Bernat (2002): Tradici i renovaci pedaggica. 1898-1939. Histria de leducaci. Catalunya, Illes Balears, Pas Valenci. Barcelona: Institut dEstudis Catalans. Publicacions de lAbadia de Montserrat. JANER MANILA, Gabriel (coord.) (1986): Els escriptors balears i la seva producci en catal. Els autors i els seus llibres. Palma: Conselleria dEducaci i Cultura del Govern Balear. JANER MANILA, Gabriel (2002): Infancias soadas y otros ensayos. Madrid: Fundacin Germn Snchez Ruiprez. JOHNSEN, E. B. (1997): Libros de texto en el caleidoscopio. Estudio crtico de la literatura y la investigacin sobre los textos escolares. Barcelona: Pomares-Corredor. LAHIRE, Bernard (comp.) (2004): Sociologa de la lectura. Barcelona: Gedisa. LARREULA, Enric (1985): Les revistes infantils catalanes de 1939 en. Barcelona: Edicions 62. MANENT, Albert; CREXELL, Joan (1988): Bibliografia catalana dels anys ms difcils (1939-1943). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat. MANENT, Albert; CREXELL, Joan (1988): Bibliografia catalana: Cap a la represa (1944-1946). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat.

MANGUEL, Alberto (2004): Vicios solitarios. Lecturas, relecturas y otras cuestiones ticas. Madrid: Fundacin Germn Snchez Ruiprez. MANGUEL, Alberto (1998): Una historia de la lectura. Madrid: Alianza. MASSOT i MUNTANER, Josep (1978): Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat. MONS i PUJOL-BUSQUETS, Jordi (1984): La llengua a lescola (1714-1939). Barcelona: Barcanova. MUT i CARBASSA, Rosa; MART i ARMENGOL, Teresa (1981): La resistncia escolar catalana en llibres (1716-1981). Bibliografia. Barcelona: Edicions 62. OLIVER, Jaume (1978): Escola i societat. (Lensenyament a les Illes Balears en el segle XX). Palma: Ed. Moll. OLSON, D. (1998): El mundo sobre el papel. El impacto de la escritura y de la lectura sobre la estructura del conocimiento. Barcelona: Gedisa. OLSON, D.; TORRANCE, N. (eds.) (1995): Cultura escrita y oralidad. Barcelona: Gedisa. ONG, W. J. (1998): Oralidad y escritura. Tecnologas de la palabra. Mxico: Fondo de Cultura Econmica. PETRUCCI, Armando (1990): Libros, editores y pblico en la Europa moderna. Valncia: Fundacin Alfonso el Magnnimo.

PETRUCCI, Armando (1999): Alfabetismo, escritura y sociedad. Barcelona: Gedisa. PUELLES BENTEZ, M. (1980): Educacin e ideologa en la Espaa contempornea. Barcelona: Editorial Labor. ROVIRA, Teresa; RIB, M. del Carme (1972): Bibliografa histrica del libro infantil en cataln. Madrid: Asociacin Nacional de Bibliotecarios, Archiveros y Arquelogos. SANS, Joan (1994): La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represa pblica (1939-1951). I i II. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat. SUREDA i GARCIA, Bernat (2000): Leducaci a les Balears en el segle XX. Palma: Documenta Balear. (Quaderns dHistria Contempornia de les Balears; 25). SUREDA GARCIA, Bernat; VALLESPIR SOLER, Jordi; ALLS PONS, Elies (1992): La produccin de obras escolares en Baleares (17751975). Palma: Universitat de les Illes Balears. VENTURA, Nria (1970): Bibliografa histrica del libro infantil en cataln. 1939-1970. Barcelona: Escola Universitria de Biblioteconomia i Documentaci. (Tesina indita). VIAO FRAGO, A. (1999): Leer y escribir. Historia de dos prcticas culturales. Mxico: Fundacin Educacin, Voces y Vuelos. VIAO, Antonio (2002): "La enseanza de la lectura y la escritura: Anlisis socio-histrico". A: Anales de Documentacin, nm. 5, 2002, pg. 345-359.

78

79

mbit 1.
Lectura i llions de coses. El llibre escolar com a element per instruir delectant.

83

COLOMB, G. Adap.: LEN, Luis G.: Lecciones de cosas en 650 grabados. Barcelona: Gustavo Gili, S A.1948, 13a.ed. (T.B.C.)

85

DALMAU CARLES, Jos: Lecciones de cosas.Libro tercero. Gerona: Dalmau Carles & C Editores, 1910. (T.B.C.)

DALMAU CARLES, Jos: Leccions de cosas. Libro tercero. Gerona: Dalmau Carles, s.d. (AMEIB)

MARINEL-LO, Manuel: La mano del hombre. Lecciones de cosas. Barcelona: Imprenta Elzeviriana y Librera Cam, S. A., 1926. (T.B.C.)

MARINEL-LO, Manuel: Lo que nos rodea. 50 lecciones de cosas. Il.: OPISSO, Ricardo.Barcelona: Sucesores de Blas Cam. Buenos Aires:
Cabaut y C.a., 1918. 5a. ed. (T.B.C.)

86

87

mbit 2.
De les lectures exemplars a les lectures escollides. El llibre escolar com a instrument de transmissi de valors (ideolgics i literaris)

RAMOS, Maria Luisa: Manuscrito infantil. Madrid. Editorial Estudio, 194?. (R.B.M.)

88

89

ARDERIU I TI, Mn. Josep: Fruits primerencs. Vides de sants en la infantesa i joventut. Primera srie. Il.: Rapsomanikis, J. i Guerrero, F. Barcelona: Foment de Pietat, 1934. (T.B.C.)

CALLEJA FERNNDEZ, Saturnino: Lecciones de una Madre. Segunda Parte. La buena Juanita. Madrid: Casa Editorial Calleja.1905. 74. edicin. (T.B.C.)

91

CALLEJA, Saturnino: Lectura de manuscritos. Madrid: Saturnino Calleja, 1900. (T.B.C.)

CALLEJA FERNNDEZ, Saturnino: La perla del hogar. Principios de lectura para nias. Madrid: Casa Editorial Saturnino Calleja. s.a. 14ed. econmica (T.B.C.)

CASARES I AIXAL, Ramon: El meu epistolari. Barcelona: Editorial Montserrat de Salvador Santom, 1931. 3.a ed. (T.B.C.)

CASTRO Y LEGUA, V.: Grandezas de Espaa.


Lectura patritica instructiva para cada da del ao. Tomo XI. Conmemoraciones de noviembre. Madrid: Librera de los Sucesores de Hernando. Madrid, 1909. (T.B.C.)

92

93

CODINA, Rdo. D. Jos: Urbanidad en verso para uso de nias. Barcelona: Antonio J. Bastinos, Editor, 1908. (T.B.C.)

COLET, Louise, Mme.: (Tr. por la Casa Editorial La Enciclopedia de las Escuelas). Los nios clebres. Madrid: Lpes del Arco, Editor, 1905. (T.B.C.)

DALMAU CARLES, Jos: Infancia. Libro segundo. Gerona Madrid: Dalmau Carles, Pla, S. A. Editores. 36. Nueva edicin. (T.B.C.)

DALMAU CARLES, Jos: Infancia. Libro segundo. Nueva edicin. Gerona- Madrid-Barcelona: Tipo-litografa Auber y Pla, 1911. (T.B.C.)

94

95

DE ECHEVARRI, Mara: Consejos del Nio Jess a los pequeos. Barcelona: Herederos de Juan Gili, 1911. 2a. ed. (T.B.C.)

DE LARRA, Fernado Jos: Angelito. El primer libro del nene. Libro de iniciacin para el estudio del idioma espaol. Barcelona: Editorial Montserrat, 193?. 2.a ed. (T.B.C.)

DE MIGUEL, Domingo: Principios de lectura para el uso de las familias y de ls escuelas de Primera enseanza del Reino. Barcelona: Imprenta de Luis Tasso, 1905. 44a. ed. (R.B.M.)

EDELVIVES: Lecturas graduadas. Libro tercero. Zaragoza. Editorial Luia Vives, 1952. (T.B.C.)

96

97

EDELVIVES: Lecturas Graduadas. Libro primero. Zaragoza: Edelvives, 1953. (AMEIB)

E. G. M.: Mis camaradas y yo. Libro de primeras lecturas. Zaragoza: Editorial Magister. s.a.: 194?. (T.B.C.)

EL MAGISTERIO ESPAOL: Lectura en accin. Curso de lecturas infantiles. Madrid: El Magisterio Espaol, 1944. 3a. ed. (AMEIB)

EL MAGISTERIO ESPAOL: Primeras lecturas. Madrid: El Magisterio Espaol, s. d. (AMEIB)

98

99

ESCOIQUIZ, Juan: Tratado de las obligaciones del hombre. Nueva edicin. Madrid: Librera de los Sucesores de Hernando, 1909. (T.B.C.)

FABIANI, Guido: Casa ma! Patria ma! Libro Primero. Mtodo completo de lectura exclusivamente para nias. Barcelona: Juan Ruz Romero, Librero Editor, 1921. (R.B.M.)

FABIANI, Guido: Casa ma! Patria ma! Libro Segundo. Mtodo completo de lectura exclusivamente para nias. Barcelona: Juan Ruz Romero, Librero Editor, 1921. (R.B.M.)

FABIANI, Guido: (Adaptado al idioma espaol por Rueda Gonzlez, Manuel) Casa ma! Patria ma! Mtodo completo de lectura exclusivament para nias. Libro primero. Barcelona: J. Ruz Romero, Sucesor de J. Bastinos. 1926. 3 ed.. (T.B.C.)

100

101

FERNNDEZ RODRGUEZ, Antonio: Panoramas. Tercer libro de lectura. Plasencia (Cceres): Ed. Snchez Rodrigo, 1950. 2a. ed. corregida. (AMEIB)

F. T. D.: Lecturas graduadas. Libro segundo. Barcelona: Editorial F. T. D., 1929. 5a. ed. (R.B.M.)

F. T. D.: Lecturas graduadas. Libro tercero. Burgos: Editorial F. T. D., 1937. 8a. ed. 287 pp. (R.B.M.)

GARCA Y BARBARIN, Eugenio: Mosaico de fbulas escogidas. Madrid. Librera y Cas editorial Hernando, 1926. (T.B.C.)

102

103

GOMIS LLAMBAS, Juan: La Senda del Bien. (Pginas de un diario). Gerona: La Editorial Gerundense, S. A., 1927. 2a. ed. (R.B.M.)

IBARZ BORRS, Manuel: Paginas Selectas (Coleccin de trabajos literarios). Lectura para nios. Gerona: Dalmau Carles, Pla, S. A., 1930. 15a. ed. (R.B.M.)

104

105

LAPLANA Y CIRIA, Lus: Coleccin de trozos y modelos escogidos de autores literarios espaoles. Parte primera-Prosa. Madrid: Establecimiento Tipogrfico de Antonio Marzo, 1904. 2a. ed. (T.B.C.)

MANZANARES BERIAN, Alejandro: Nueva Espaa.Curso escolar de lecturas patriticas, cvicas y religiosas, inspiradas en el ideario del Movimiento. Logroo: Ed. Jaln Mendiri, 1942. (T.B.C.)

MASVIDAL PUIG, Narciso: Novsimo resumen de urbanidad para nias. Dcima edicin mejorada e ilustrada con grabados. Barcelona: Librera Rosals, 1927. (T.B.C.)

MISIONEROS HIJOS DEL CORAZN DE MARA: Gua de la niez. Manual de lectura para las escuelas de primera enseanza. Primera parte. Madrid: Editorial del Corazn de Mara, 1925. (T.B.C.)

106

107

MUNTADA BACH, Jos: Santa Tierra de Espaa. Lecturas de exaltacin de la Historia Patria desde los tiempos primitivos hasta nuestros das. Barcelona: Librera Focus, 1942. 3a. ed., 1946?. (R.B.M.)

ONIEVA, Antonio J.: Hroes. Burgos: Hijos de Santiago Rodrguez, 1946. 7a. ed. reformada. (R.B.M.)

PALUZE Y CANTALOZELLA, Esteban Escritura y lenguaje de Espaa, en prosa y verso. Barcelona: Hijos de Paluze, Editores, 1903. (T.B.C.)

PALUZE, Esteban: Tratadito de urbanidad para los nios. Barcelona: Imprenta Elzeviriana-Librera Cam, 1928. (T.B.C.)

108

109

PARRAVICINI, L.A.: (Versin libre por T. de A. Galliss. Nueva edicin revisada por el Ilmo. Sr. D. Mariano Cardedera). Juanito. Libro de lectura. Barcelona: Hijos de Paluze, Editores, 1908. (T.B.C.)

PASCUAL, Maria de lAssumpci: Lectures dinfants. Llibre primer. Barcelona: Fundaci Concepci Rabell i Cibils, 1930. (Il.: Josep Obiols). (AMEIB)

PASCUAL, Maria de lAssumpci: Lectures dinfants. Llibre segon. Barcelona: Fundaci Concepci Rabell i Cibils, 1931. (Il. Lola Anglada). (AMEIB)

PASCUAL DE SANJUN, Pilar: Breve tratado de urbanidad para las nias. Barcelona: Hijos de Paluze, 1905. (T.B.C.)

110

111

PASCUAL DE SANJUN, Pilar, i altres: Discursos, dilogos y poesas. Propios para ser recitados por nios y nias en diferentes actos escolares. Barcelona: Sucesores de Blas Cam Libreros-Editores, 1920. (R.B.M.)

PASCUAL DE SANJUN, Pilar: Escenas de familia. Continuacin de Flora. Libro de lectura en prosa y verso, para nios y nias. Barcelona: Hijos de Paluze, S. en C. Casa Editorial, 1923. (T.B.C.)

PASCUAL DE SANJUN, Pilar: Flora o la educacin de una nia. Barcelona: Imprenta Elzeviriana y Librera Cam, S. A., 1940. Nueva edicin, (188?). (R.B.M.)

PLA CARGOL, Joaqun: Segundo libro. Gerona-Madrid: Dalmau Carles, Pla, S. A. Editores, 1936 Nueva ed. corregida. (T.B.C.)

112

113

PLA CARGOL, Joaqun: Segundo libro. Ideas, hechos y ejemplos. Gerona-Madrid: Dalmau Carles, Pla, S. A. Editores, 1946. Nueva ed. corregida. (T.B.C.)

PLA CARGOL, Joaqun: Tercer libro. Narraciones-Poesas-Sugerencias. Gerona-Madrid: Dalmu Carles, Pla. E. C., 1938. 18a. ed. (R.B.M.)

PROFITS, Joan (Escolapi): El llibre dels infants. Il.: Josep Obiols. Barcelona: Publicacions Calasancies, 1931. 2.a Ed. (T.B.C.)

ROMERO, Juan Ruz: Enciclopedia escolar. Primer grado. Palma Barcelona: Fondevila y Alomar Sucesor de J. Bastinos. S.a. (T.B.C.)

114

115

RUZ, Pascual: Compendio de lectura. Segundo libro. Barcelona: Seix Barral, 1933. 2a. ed. (AMEIB)

S. FUENTES, Magdalena y Carmen: Vida de colegio. Libro de lectura para las escuelas de nios y nias. Madrid: Librera de los Sucesores de Hernando, 1916. (T.B.C.)

SADERRA Y VILALLONGA, Miguel: Lectura til y agradable a la niez.


Barcelona: Sucesores de Blas Cam, 1909. 23. edicin. Aumentada con nuevos fragmentos literarios, que dej preparados el Autor. 1 ed.: 1875. 287 pp. (R.B.M.)

SERO SABAT, Joaqun: El Nio Republicano. Barcelona: Librera Montserrat de Salvador Santom, 1932?. (T.B.C.)

116

117

SERRANO, Leonor: Diana o de la educacin de una nia. Libro de lectura escolar dividido en tres grados. Grado I. La naturaleza i la famlia. Barcelona: Imprenta Elzeviriana y Librera Cam, S. A., 1933. (R.B.M.)

SERRANO DE HARO, Agustn: Espaa es as. Madrid: Editorial Escuela Espaola, 1958. 19 ed. (T.B.C.)

118

119

SEIX Y BARRAL: Primer Libro de Lectura. Barcelona: I. G. Seix y Barral Hnos., 1943. 15a. ed. (R.B.M.)

SEIX Y BARRAL: Tercer Libro de Lectura. Barcelona: I. G. Seix y Barral Hnos., 1947. 11a. ed. (R.B.M.)

SOLAS, Pedro J.: Para los nios. Lecturas amenas, instructivas y morales. Cuentos. Madrid. Librera de los sucesores de Hernando, 1907. (T.B.C.)

120

121

SOLANA, Ezequiel: Lecturas infantiles. Primer libro de lectura corriente. Madrid: Editorial Magisterio Espaol, s.a. (R.B.M.)

SOLANA, Ezequiel; ASCARZA, Victoriano F.: Primeras lecturas. Madrid: El Magisterio Espaol, 1920. (AMEIB)

TRAS, SABATER y MONTOY: El raudal de la lectura. Barcelona: Sucesores de Blas Cam, 1910. 17 ed. (T.B.C.)

VIDAL TORRES, Pedro: Deberes del buen nio espaol y ligeras sugerencias de ndole moral, religiosas y patriticas, durante la guerra de 1936-37, en Espaa, contra las vandlicas hordas marxistas. Palma: Imprenta Politcnica, 1937. (T.B.C.)

122

123

mbit 3.
Llibre i educadors illencs (Miquel Porcel, Joan Cap, Miquel Duran). El llibre com a espai dintervenci socioeducativa illenca o "Nuestros libros no sirven para los maestros del antiguo rgimen".

VILLAR, Aniceto: Simiente menuda. Libro de lectura para grado medio. Barcelona: Salvatella, 1949. 7a Ed. (AMEIB)

124

125

ANNIM (FERRER GINARD, Andreu): Poesas castellanas para recitaciones escolares.2. Grado. Palma: Imprenta Politcnica s.a. (R.B.M.)

ANNIM: Poesies. Recull per a recitar a lescola. Quadern n. 3. destinat a escolars del curs mitj. Palma: Imprenta Politcnica. s.a. (R.B.M.)

127

ANNIM (Miguel Durn?): Flors de Mallorca. Antologia de poetes mallorquins. Inca: Imprenta de Miguel Durn, 1918. (T.B.C.)

ANNIM: Enseanza Primaria. Libro escolar. Segundo grado. Palma: Imp. SS. Corazones, 1943. (T.B.C.)

BOSCH Y SANS, Bartolom: Estudio del espaol por la lectura explicada. Lecturas y ejercicios. Tomo I. Palma: Imprenta Mossn Alcover, 1945. (R.B.M.)

CAP VALLS DE PADRINAS, Juan: Compendio de Historia de Mallorca.


Palma: Escuela-Tipogrfica Provincial, 1929. 2 ed., corregida y aumentada.

(R.B.M.)

128

129

CAP VALLS DE PADRINAS, Juan: Lo que Espaa espera de vosotros. I. Ensayo de lectura para los nios de las secciones mayores y clases de adultos. Palma: Tip. La Esperanza, 1930. (R.B.M.)

CAP VALLS DE PADRINAS, Juan: Lo que Espaa espera de vosotros. II. Ensayo de lectura para los nios de las secciones mayores y clases de adultos. Palma: Tip. La Esperanza, 1930. (R.B.M.)

CAP VALLS DE PADRINAS, Juan: Lo que Espaa espera de vosotros. III. Ensayo de lectura para los nios de las secciones mayores y clases de adultos. Palma. Tip. La Esperanza, 1931. (R.B.M.)

CAP VALLS DE PADRINAS, Juan: Libro de la Raza. Breves motivos de conversacin dedicado a todos los nios de las naciones hispano americanas. Palma: Tip. La Esperanza, 1931. 2 ed. (R.B.M.)

130

131

CAP VALLS DE PADRINAS, Juan: El libro de los ejemplos. Libro de lectura morales para los nios de las secciones mayores y clases de adultos. Palma: Tip. La Esperanza, 1930. (R.B.M.)

CAP VALLS DE PADRINAS, Juan: Iniciaciones. Primera parte. Palma: Imprenta Vda. De S. Piz. s.a., 19??. (R.B.M.)

DEY, Miguel: 3 Fiestas infantiles. Palma: Imprenta Politcnica, 1945. (R.B.M.)

DURN, Lorenzo M.: Ingreso. Inca: Imprenta y Librera Durn, 1964. 21 ed. (R.B.M.)

132

133

E. M.: Mi libro. Segunda parte.- Cartilla Palma: S.e., 1932. (T.B.C.)

FERRER GINARD, Andrs: Empiezo a leer. Novsimo Catn. Palma: Editorial Politcnica, s.a. (1939). 8a. ed. (R.B.M.)

GARAU Y ESTRANY, Nadal. Pbro.: Urbanidad cvica y religiosa para texto de lectura en las escuelas. Palma: Tipografa Catlica de S. Piz, 1920. (R.B.M.)

I. P. E. : Leamos! (Primera parte). Para nios de seis y siete aos. Palma: Tip. La Esperanza, 1931. (R.B.M.)

134

135

IVON: Libro de los ejemplos. Sacados de los mejores moralistas por IVON para nios de diez a doce aos y para los jvenes adultos. Inca: Imprenta de Miguel Durn, 1918. (T.B.C.)

J. R. P.: Juguemos a leer. Palma: Imp. La Esperanza, s.d. (1942? 2a. ed.). (R.B.M.)

MUSEO PEDAGGICO PROVINCIAL DE BALEARES: Rosas castellanas. Palma: Escuela-Tip. Provincial. s.a. (R.B.M.)

136

137

PORCEL, Fernado: Lecciones de cosas. Grado Elemental. Palma: Tipografa Porcel, 1941. 4 e. (R.B.M.)

PORCEL Y RIERA, Miguel: Historia Sagrada. Libro del alumno. (Grado Elemental). Palma: Tipografa de Bartolom Rotger, 1912- 8a. ed. (T.B.C.)

PORCEL Y RIERA, Miguel: Fragmentos para dictado y para lectura explicada. Grados Elemental, Medio y Superior. Palma. Imprenta de A. Rotger. S.A. (R.B.M.)

PORCEL Y RIERA, Miguel: Grado Elemental. Libro del alumno. Palma: Tipografa Porcel, 1942. 18 ed. (R.B.M.)

138

139

PORCEL Y RIERA, M.: Lectura y Lenguaje. Vida infantil. (Realidad y episodios). Grado Preparatorio. Palma: Tipografa Porcel, 1930. (R.B.M.)

PORCEL Y RIERA, Miguel. (Emilio Guerra y Crelp): Apuntes de Teora de la Lectura. Palma: Imprenta de J. Tous, 1893. (R.B.M.)

PORCEL Y RIERA, Miguel. (Emilio Guerra y Crelp): Apuntes de Teora de la escritura. Palma: Imprenta de J. Tous, 1893. (R.B.M.)

PORCEL Y RIERA, M.: Grado Medio. Libro del alumno. Palma: Tipografa Porcel, 1926: 12a. ed. (R.B.M.)

140

141

PORCEL Y RIERA, M.: Grado Superior. Libro dle alumno. Palma: Tipografa de B. Rotger, 1910: Nueva edicin. (R.B.M.)

PORCEL Y RIERA, M.: Grado Elemental. Libro del alumno. Palma: Tipografa de B. Rotger, 1929. 13a .ed. (T.B.C.)

PORCEL Y RIERA, M: Grau Preparatori. Llibre de lalumne. Palma: Tipografa Porcel. 1934, 1 ed. (R.B.M.)

PORCEL Y RIERA, M: Grau Preparatori. Llibre de lalumne. Palma: Tipografa Porcel, 1934. 1 ed. (R.B.M.)

142

143

PORCEL Y RIERA, M: Fragmentos para dictado y para lectura explicada. Palma: Tipografa de A. Rotger. 1907. 2a. ed. Palma: Tipografa Porcel, 1930. 7 ed. (T.B.C.)

ROSSELL, Melchor : La vida en alto. Libro escolar de lectura sobre temas del tiempo actual. Tomo I. Madrid: El Magisterio Espaol, s. d. (AMEIB)

ROSSELL SIMONET, Melchor: 50 dictados preparados. Barcelona: Ed. Miguel A. Salvatella, 1963. 2a. ed.ampliada. (R.B.M.)

ROSSELL SIMONET, Melchor: Mtodo de reforma de letra. Palma: Ediciones Paideia. s.a. (R.B.M.)

144

145

mbit 4.
Ma-me-mi-mo-mu o de la lectura mecnica a la lectura comprensiva. El llibre escolar com a iniciaci per a la lectura

ROTGER PIZ, Andreu: Enciclopedia conforme al Cuestionario Oficial. Estudio y vida. 3r grado. Palma: ImprentaM ossn Alcover, 1961. (T.B.C.)

146

147

ALVREZ: El Parvulito. Zamora. Ediciones Elma, S.a. (R.B.M.)

ANNIM: Cartilla. Sller: Ediciones Auriga, s.a. (R.B.M.)

149

ANNIM El Silabario del Nene. Barcelona: Ed. Ramn Sopena, 1936. 6a ed. (T.B.C.)

ANNIM: Leemos! Ejercicios de lectura con frases infantiles. Barcelona: Editorial Miguel A. Salvatella, 1943. 5. ed. (T.B.C.)

ANNIM: Abecedario ilustrado en colores. S.l.: Ediciones Leo, s.a. (T.B.C.)

ANNIM: ABC. Barcelona: Ed. Ramn Sopena, 1918?. (T.B.C.)

150

151

AVENDAO, Joaqun; CARDERERA, Mariano: Cuadernos de lectura para uso de las escuelas. Cuaderno 5. Madrid: Sucesores de Hernando, 1904. 6a. ed.corregida. (T.B.C.)

CALLEJA FERNNDEZ ,Saturnino: Lectura de versos y de manuscritos. El pensamiento infantil. Mtodo de lectura conforme con la inteligencia de los nios.Quinta parte. Madrid: Saturnino Calleja, 1901. (T.B.C.)

CASANOVAS CLOTA, Jos: Silabario Cam. Primera parte. Barcelona: Imprenta Elzeviriana-Librera Cam, 1933. (T.B.C.)

CASANOVAS CLOTA, Jos: Silabario Cam. Barcelona: Imprenta Elzeviriana y Librera Cam, S. A., 1933. (R.B.M.)

152

153

DALMAU CARLES, Jos: Infancia. Libro segundo del Mtodo Completo de Lectura. Gerona Madrid: Editorial Dalmau Carles, Pla, 1954. (R.B.M.)

DALMAU CARLES, Jos: Deberes. Libro cuarto. Gerona: Dalmau Carles, Pla y C Editores, 1918. (T.B.C.)

DALMAU CARLES, Jos: El camarada. Primera parte. Nueva edicin- Aprobada para texto. Gerona Madrid: Dalmau Carles, Pla, S. A. Editores, 1947. (T.B.C.)

DALMAU CARLES, Jos: El nuevo camarada. Primera parte. Adaptacin del primer libro del Mtodo completo de lectura. Gerona Madrid: Dalmau Carles, Pla, S. A. Editores, 1955. (T.B.C.)

154

155

DALMAU CARLES, Jos: El Primer Manuscrito. Gerona: Dalmau Carles, Pla S. A. Editores, 1928. (T.B.C.)

DALMAU CARLES, Jos: El camarada. Primera parte. Gerona: Dalmau Carles, Pla, S. A. Editores, 1930. (T.B.C.)

EDELVIVES: Silabario moderno. Zaragoza: Editorial Luis Vives, S.A., s.a. (R.B.M.)

EDELVIVES: Catn Moderno. Zaragoza: Ed. Lus Vives, 1942. (AMEIB)

156

157

FERNNDEZ, Antonio: Ingenuidades. Nuevo manuscrito para nios del primer grado. Barcelona: Editorial Miguel A. Salvatella, 1939. (R.B.M.)

GOICOECHEA ROMANOS, Mara A.: Parvulitos. Cartilla Libro 1.. Madrid: Ed. Saturnino Calleja, 1942. (T.B.C.).

GMEZ DE MIGUEL, Emilio: Primer libro de lectura del nene. Barcelona: Ramn Sopena, Editor, 1931. (T.B.C.)

HIJOS DE SANTIAGO RODRGUEZ: Estilo. Mtodo de lectura. Primer grado. Burgos: Hijos de Santiago Rodrguez, 1948. Nueva edicin. (R.B.M.)

158

159

HOMS, Eladio: Cartilla. Barcelona: I. G. Seix y Barral Hnos. S. A., 1921. 3a. ed. (R.B.M.)

HOMS, Eladio: Cartilla graduada. Primer grado. Barcelona: I. G. Seix y Barral Hnos. S. A., 1942. (R.B.M.)

IZQUIERDO SNCHEZ, M.: Cartilla. Mis primeras lecturas. Madrid: Librera Escolar. Hijos de Antonio Prez, 1940. (T.B.C.)

J. R. P.: Juguemos a leer. Palma: Imp. La Esperanza s.a.: 19?? 2a ed. (T.B.C.)

160

161

JIMNEZ AROCA, Mateo: El Instructor. Mtodo de lectura conforme con la inteligencia del nio Madrid. Casa Editorial Calleja, 1915. (R.B.M.)

JIMNEZ AROCA, Mateo: EL Instructor. Mtodo de lectura conforme con la inteligencia del nio. Catn de los nios. Madrid: Saturnino Calleja Fernndez, s.a. (T.B.C.)

JUNQUERA MUN, Jos: La estrella. Barcelona: Jos Cantero Editor, 1940. (R.B.M.)

MELENDES, Monserrat; TORAL, Jos Mara: Tiln, tiln! Iniciacin a la lectura. Segunda parte. Barcelona: Publicaciones y Ediciones SPES, 1952. (R.B.M.)

162

163

PAZZI, Juan: El amigo. Libro tercero. Mtodo completo de lectura para nios y nias. Barcelona: Juan Ruz Romero, Sucesor de J. Bastinos, 1923. 13a. ed. 216 pp. (R.B.M.)

PAZZI, Juan: El amigo. Mtodo completo de lectura para nios y nias. Libro tercero. Barcelona. Juan Ruz Romero, editor, 1928. 16a. ed. (T.B.C.)

PLA CARGOL, Joaqun: Primer libro. Lectura, escritura y dibujo. Gerona Madrid: Dalmau Carles, Pla, 1954. (R.B.M.)

PROFITS, Joan (Escolapi): El meu llibret. Sillabari catal (2. part). Il.: Llaverias, Joan. Barcelona: Editorial Catalan, S.A., 1922. 2.a ed. (T.B.C.)

164

165

RODRGUEZ LVAREZ, ngel: Rayas. Primera parte. Serradilla: Ed. Snchez Rodrigo, 1931. 34a ed. (AMEIB)

RODRGUEZ LVAREZ, ngel: Rayas. Segunda parte. Serradilla (Cceres): Ed. Snchez Rodrigo, 1930. 24a ed. (AMEIB)

RODRGUEZ LVAREZ, ngel: Rayas. Tercera parte. Serradilla: Editorial El Cronista, s.d. 18a. ed. (AMEIB)

ROMEVA, Pau: Sillabari catal. Barcelona: Publicacions de lEditorial Poedaggica. Associaci Protectora de lEnsenyana Catalana, 1922. (R.B.M.)

166

167

libres clssics i histrics

TORRES, Federico: Estampas y letras. Primera parte. Madrid: Librera Hernando, 1940. (R.B.M.)

XANDRI PICH, Jos: La Vida en la Escuela. Primer grado. Madrid: Tip. Yaugues, S.d. (AMEIB)

168

169

DE CERVANTES SAAVEDRA, Miguel: El ingeniosos hidalgo Don Quijote de la Mancha. Compendiado para que sirva de libro de lectura en las escuelas por un apasionado de su autor. Madrid: Librera de los Sucesores de Hernando, 1910. 3 ed. Ilustrada. (T.B.C.)

DE CERVANTES SAAVEDRA, Miguel: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. Gerona: Dalmau Carles, Pla. S. A. Editores, 1927. (T.B.C.)

171

BOR I FONTEST, Antoni: Lo Trobador catal. Barcelona: Imp. I Lib. De Montserrat de Hereus de J. Roca y Bros, 1915. 14a. ed. Augm. (T.B.C.)

REXACH, Baldiri: Instruccions per a lensenyana de minyons. Barcelona: Associaci Protectora de lensenyana Catalana, 1923. (T.B.C.)

172