Nm. 21 Juliol 2011 Publicaci digital semestral www.cooperant.

org Edita: Conselleria de Presidncia

Veus de Moambic. La lluita continua La rdio: una veu per als sense veu

Sumari

Cooperant

Index
04 09 14

Dossier Carmen Ortega / Senegal Entrevista Sensibilitzaci

Aida Quilcu
20

Educaci pel Desenvolupament

24

La radio, cooperaci en les ones

29

Edita Govern de les Illes Balears Conselleria de Presidncia. Direcci General dImmigraci Plaa Drassanes 4, 2n pis 07012 Palma Tel. 971 17 74 28 Fax 971 17 64 21 www.cooperant.org Redacci i coordinaci Nuria Abad Tel. 656 62 69 81 nuriaabadrivas@gmail.com Disseny i maquetaci Amara Ingeniera de Marketing www.amara-marketing.com Han collaborat Montse Tomas, Dina Flores, Susana Guardiola, Franoise Polo, Carmen Ortega, Pau Vilchez, Beatriz Polo Periodicitat Semestral Dipsit legal PM-590-2004 Diari de viatge

Leducaci, porta de sortida de la pobresa

30

Opini

Veus de Moambic. La lluita continua

34

La Mirada

Noticies
Cooperant nm. 21 - Juliol 2011

En Paraules

Entrevista
4

Cooperant

AIDA QUILCU
Dirigent del Comit Regional Indgena del Cauca (CRIC), Colmbia
Que els esperits i la Mare Terra ens donin fora per dur a terme el treball que hem de fer durant els anys que vnen. Aquesta s la reflexi amb la que la lder indgena colombiana Aida Quilcu dna la benvinguda a la seva pgina web, on traa un nu retrat dels quaranta anys de lluita del Comit Regional Indgena del Cauca (CRIC). Una histria de submissi, desconeixement i negaci dels drets dels pobles indgenes per part de la repblica de Colmbia; per Quin s lorigen del Comit Regional Indgena del Cauca (CRIC)? El CRIC va ser constitut lany 1971. Ara compleix quaranta anys de procs organitzatiu. Es va establir per reivindicar els drets dels pobles indgenes en quant a la seva identitat, la importncia del territori en el seu desenvolupament i lautonomia a travs de la consolidaci dun govern propi dautoritat indgena. Va nixer, aix, una plataforma de lluita contra un model de gesti que ha estat implementat des dOccident i que no reflexa la nostra originalitat, histria, cultura i organitzaci. Qu ha suposat aquesta immixti dun model occidental? Els pobles indgenes hem estat sotmesos de manera histrica a un procs danihilaci per linters que suscita la riquesa natural del nostre territori: minerals, aigua, animals, arbres... Estem exposats a ser exterminats com molts pobles que ja estan en vies dextinci. Els diferents governs, malgrat que la Constituci poltica de Colmbia reflexa els drets a la diversitat tnica i cultural, segueixen desarticulant les normes i violant la nostra potestat. I

s indispensable demanar a la UE que inclogui al seu model de desenvolupament la consulta amb les autoritats indgenes
tamb de presncia, permanncia i resistncia dels pobladors que Aida Quilcu ens relat durant la seva estncia a Mallorca el passat mes dabril grcies a lONGD Thakhiruna i lAgncia de Cooperaci Internacional de les Illes Balears.

AIDA QUILCU Estem exposats a ser exterminats com molts pobles que ja estan en vies dextinci

Entrevista

Cooperant

Amenaces que no sempre queden aqu. No. Els crims dEstat envers les comunitats indgenes a les zones rurals se segueixen intensificant. Es pot veure com van assassinant a molts dirigents sindicals i indgenes. A part daix, la preocupaci s ms gran quan parlem del reclutament massiu de joves i nens a mans de la guerrilla. A vegades, les autoritats es veuen obligades a anar a rescatar-los; als que no rescaten, els maten en el procs de confrontaci armada permanent. I les dones? Les dones som molt vulnerades. Els ndexs de violaci sexual han augmentat, per tamb el de vdues. Acabar sent caps de famlia amb els nostres fills ens posa en una situaci encara ms vulnerable. Ser indgena, vctima i, a ms, dona. Jo tamb he estat vctima del conflicte armat. El meu esps va ser assassinat

I amb quines armes lluiten vosts? Amb una lluita histrica de reivindicaci, de propostes, dexigncia permanent en vers a la reafirmaci i materialitzaci dels nostres drets a travs del dileg. Ens hem assegut a diferents taules amb el govern nacional, taules que han estat constitudes en el marc de les mobilitzacions histriques, de les marxes, de les recuperacions de terres. La nostra s una lluita per la defensa dels drets fonamentals i especfics dels pobles indgenes, per a la qual shan implementat equips de capacitaci, eines de suport jurdic, projectes productius, deducaci i salut, tenint sempre com a principis rectors la Unitat, la terra i la cultura. Quins objectius han assolit? A partir de 1991, amb lemissi de la Constituci nacional, els indgenes de Colmbia tenim una normativitat especial que lEstat colombi havia dhaver desenvolupat conservant els principis que shi estableixen al Conveni 169 de la Organitzaci Internacional del Treball; com la consulta als pobles interessats, mitjanant procediments apropiats i a travs de les nostres institucions representatives, cada vegada que es prevegin mesures legislatives o administratives susceptibles dafectarnos directament. Encara que aix no ha estat possible, els nostres pobles han assumit ms responsabilitats en assumptes dautonomia territorial, govern propi i jurisdicci interna. Ara, un dels principals objectius s la incidncia internacional: portar el nostre missatge a governs, parlaments, organismes de drets humans i societat civil en general.

Aida Quilcue encarna la llegendria histria de resistncia del poble indgena al continent americ. Foto: Comit Regional Indgena del Cauca

ho fan pel reflex clar de la pressi de les multinacionals. Aquest tipus de poltiques desemboquen en un conflicte intern molt complicat pels pobles indgenes, sotmesos de distintes maneres a la violaci dels seus drets: el desplaament forat, lassassinat, els judicis, la tortura, lassenyalament, el confinament... I la usurpaci del territori. S, no noms al Cauca, sin a Colmbia i tota Llatinoamrica. Forma part daquest model econmic nacional i internacional que per a nosaltres suposa un desplaament massiu de les comunitats indgenes. s indispensable fer resistncia contra aquestes poltiques, alhora que demanar als governs de la Uni Europea que incloguin al seu

model de desenvolupament la consulta i concertaci amb les autoritats indgenes. Tot aix en el marc dun conflicte armat que no cessa. El president lvaro Uribe ja anunci una desmobilitzaci aparent de les forces en guerra. Lactual govern de Santos parla dun postconflicte. Doncs no. No estem en un postconflicte ni en reconstrucci desprs de la guerra. Estem en una guerra que no s nostre i la vctima ms vulnerable s la societat civil. I aquesta incidncia internacional aguditza el problema amb les bases militars i la reactivaci del paramilitarisme, i comporta el fet de que les amenaces cap a les organitzacions socials i cap als dirigents indgenes sn ara ms contundents al Cauca i a Colmbia.

La incidncia internacional aguditza el problema amb les bases militars i la reactivaci del paramilitarisme
per lexrcit colombi fa dos anys. Desafortunadament, he viscut tots els processos de violaci de drets humans de diferents maneres. La vida mha ensenyat que toca lluitar per la justcia i contra la impunitat.

Entrevista

Sensibilitzaci

Cooperant

Quines sn les multinacionals amb major presncia al Cauca? En mineria, AngloGold Ashanti. Aquesta empresa va tenir molt a veure amb lexplotaci dor a frica. Avui ha aterrat amb molta fora a Colmbia. En les estadstiques a nivell nacional, quasi el 90 % de lexplotaci minera es situa als territoris indgenes. Laltre s Repsol, que t els ulls posats en els jaciments de petroli en distintes comunitats. A ms, s hi ha de sumar la implementaci de monocultius de palma africana o biocombustibles. Quina s la resposta del govern davant la petici de protecci? El govern de Colmbia, i no noms el de la nostra naci sin tamb en algunes interlocucions que hem tingut amb parlaments arreu dEuropa, diuen que sn sensibles al tema dels drets humans per no arribem a acords estructurals que, de fet, sn els que retornarien la pau al pas. En aquest context, s important que els organismes de defensa dels drets humans continun en lobservaci, en lacompanyament i contribuint davant la societat civil nacional i internacional en el recolzament de la incidncia i la visibilitzaci de la nostre situaci. Com veu el futur? Sento que, si la societat civil suneix amb molta fora per construir un procs diferent a Colmbia, hi ha una esperana. Per aquesta esperana es veu enterbolida quan observo que el govern est combatent la pobresa amb programes socials que realment no resolen els problemes estructurals. Llavors, la gent pateix moltes necessitats i tracta dacomodar-se a aquesta situaci. I torno a tenir esperana quan penso en que organitzacions com el CRIC a tota Llatinoamrica unim llaos molt forts de construcci de propostes, per tamb de solidaritat. Nria Abad, periodista independent

PERFIL
Aida Quilcu s una de les lders indgenes ms destacades en lalament indgena de Colmbia. Aquest comproms incansable amb la defensa dels drets humans li ha suposat moltes amenaces de mort. La ms contundent, un atemptat de lexrcit contra el seu vehicle en el que va morir el seu company i pare de la seva filla, Edwin Legarda. A ms de la seva labor en el CRIC, lany passat va ser candidata al Senat de la Repblica en representaci de la Alianza Social Indgena (ASI). El seu comproms poltic li ve del seu pare, que fou governador del resguard indgena de Mosoco y i ara ho s de Piskue Tha Fiw. www.aidaquilcue.net/ www.cric-colombia.org/

Educant per al Desenvolupament

10

Sensibilitzaci

Cooperant

11

l Govern balear ha implementat durant el curs 2010/11 una experincia pilot dinclusi de lEducaci per al Desenvolupament en els programes de leducaci formal. LEducaci per al Desenvolupament (EpD) s el procs educatiu constant dirigit, a travs de coneixements, actituds i valors, a promoure una ciutadania global generadora duna cultura de la solidaritat compromesa en la lluita contra la pobresa i lexclusi, aix com amb la promoci del desenvolupament hum i sostenible, segons la definici donada per Ortega Carpio i contemplada en lEstratgia dEpD de lAgncia Espanyola de Cooperaci Internacional pel Desenvolupament (AECID). s en aquesta lnea que al Pla Director de la Direcci General de Cooperaci de les

Illes Balears 2010-2011 se va establir, com a una de les prioritats en els mbits dintervenci, la plena inclusi de lEpD en els currculums i programes de leducaci formals dins dun procs de treball efectiu implantat a les aules i centres educatius. Aix, la Conselleria dAfers Socials, Promoci i Immigraci, i la Conselleria dEducaci i Cultura, dins lacord de collaboraci que t per objecte desenvolupar i aplicar programes de sensibilitzaci i educaci per al desenvolupament a tota la comunitat escolar han iniciat aquest any lexperincia pilot Educaci per al Desenvolupament (EpD) per al curs 2010/2011 en centres docents que ja porten, des danys, una trajectria de treball en aquesta vessant i que, a ms, formen part duna de les xarxes

Diada dInterculturalitat celebrada el 20 dabril al IES Emili Darder.

descoles solidries de les Illes Balears promogudes pel Fons Menorqu de Solidaritat i Cooperaci. Han participat sis escoles de Mallorca dEducaci Infantil, Educaci Primria i Educaci Secundria: Es Puig (Lloseta), Son Juny (Sant Joan), Melcior Rossell i Simonet (Santa Maria), Son Ferrer (Calvi), Aula Balear i Emili Darder (Palma). Els objectius daquest programa han estat: Impulsar lEducaci per al Desenvolupament dins el currculum dels centres educatius de les Illes Balears, no en activitats puntuals sin integrada dins les assignatures.

Donar suport tcnic i eines per treballar lEducaci per al Desenvolupament als centres. Aquest s un projecte a llarg termini que pretn generar eines per treballar la solidaritat, la tolerncia i la diferencia nord-sud mitjanant materials i activitats pedaggiques tils per al professorat que ajudin a inserir a les aules lEpD, en paraules de Mercedes Hernando, coordinadora del programa. s a lAdministraci a qui li correspon facilitar aquestes eines per portar a terme una labor que, fins ara, ha estat fonamentat en la decisiva iniciativa del professorat que desitja consolidar una educaci cvica que permeti desenvolupar una conscincia crtica sobre la realitat mundial dacord als canvis i nous paradigmes.

Diada dInterculturalitat celebrada el 20 dabril al IES Emili Darder.

Potenciar una educaci crtica i transformadora en el marc de les competncies bsiques.

Contacontes realitzat per Vctor per al projecte pilot al CP Es Puig, de Lloseta, amb alumnes de primria.

12

Sensibilitzaci
Diada dInterculturalitat celebrada el 20 dabril al IES Emili Darder.

Cooperant

13

poltiques, socials, culturals i ambientals a nivell mundial. Comprensi dels conflictes passats i actuals, de les seves causes, formes de prevenci i mediaci i del concepte de pau positiva. Inclou les segents temtiques: lluita contra la pobresa, feminitzaci de la pobresa, impacte ambiental de la pobresa, endeutament, refugiats, construcci de pau, etc. 2.Sostenibilitat econmica i social: comprensi dels principis de solidaritat i comproms de lactivitat econmica, els sectors productius i les empreses en la ciutadania activa, el seu paper en el desenvolupament local i la cohesi com a factor de democrcia i generaci de capital social. Comprensi del funcionament del sistema financer i del comer internacional, dels hbits de consum insostenibles i de les desigualtats entre pasos, les frmules, principis i propostes per corregir-les i la seva histria. Inclou les segents temtiques: comer just, finances tiques, agricultura ecolgica, responsabilitat social corporativa, etc. 3.Ciutadania global i diversitat: comprensi de la dimensi tica duna comunitat mundial diguals, tolerant amb lenriquidora diversitat interna

i internacional i propostes poltiques per reforar-les. Inclou a tall dexemple les segents temtiques: interculturalitat, estereotips i prejudicis sexistes, diversitat tnica, cultural i lingstica... Els centres seleccionats per aquesta experincia pilot han disposat dassessorament personalitzat i dels materials dEpD a travs de les webs de la Direcci General de Cooperaci de la Conselleria dAfers Socials, Promoci i Immigraci1. La conclusi principal en aquest sentit, segons Mercedes Hernando, ha estat que la integraci de lEpD sostenible a la escola necessita duna reflexi profunda sobre el paper de les administracions i un canvi en els programes de formaci del professorat; aix com la continutat i la persistncia en laccionament de programes al centres educatius, lelaboraci de materials, recursos pedaggics i guies didctiques.
Diada dInterculturalitat celebrada el 20 dabril al IES Emili Darder. En aquest sentit, un dels passos ms importants per treballar en lmbit de lEpD ha estat lelaboraci de lEstratgia dEducaci per al Desenvolupament de les Illes Balears 2011-20152. Sha de tenir en compta que, en el conjunt de la cooperaci oficial al desenvolupament, lEpD s un instrument que t com a objectiu primordial la creaci, tant als pasos del Nord com als del Sud, duna conscincia social compromesa amb leradicaci de la pobresa i la lluita contra lexclusi social, amb la defensa del desenvolupament hum i sostenible i amb la promoci de la ciutadania global.

Al llarg de lany shan realitzat diferents activitats, amb ajudes dalgunes ONGD, per anar consolidant els valors pels que les escoles han decidit apostar i que es concentren en les segents lnies de treball: 1.Desenvolupament, globalitzaci, interdependncia: comprensi del concepte de desenvolupament i de les seves variables, indicadors i components en totes les seves accepcions, anlisi de levoluci histrica del concepte i dels lmits de lactual model de desenvolupament vigent. Comprensi de la dimensi global de les relacions econmiques,

Aida Quilcu, lder indgena llatinoamericana en una trobada amb els nens del CP Jaume I de Palma.

Performance de lONG Thakhi-runa fascista indiferencia al Institut Emili Darder.

1 2

Catleg de recursos didctics de Cooperaci: http://www.recursosdidacticscoop.org/presentacion.php Quadern de Pau i Solidaritat, N 48: Estratgia dEducaci per al Desenvolupament (Illes Balears): http://issuu.com/acibpublicacions/docs/quadern_n48_pub

Dossier

Cooperant

15

Mitjans radiofnics treballen arreu del mn per ser una eina amb la que lluitar contra lexplotaci, millorar la vida de les minories i participar en larticulaci civil

na estaci de rdio s el valor de cinc batallons de lexrcit, un ex cap doperacions de pau de lONU va dir en una ocasi. En un escenari marcat per la carncia en la diversitat de mitjans i la pluralitat, per la repressi de la premsa i per la redacci de projectes de llei que beneficien als privats, els oients i els nombrosos exemples confirmen que les rdios han estat les armes de gran abast per la pau proporcionant una informaci equilibrada i fiable, oferint una veu a les minories i contribuint a un sentit de pertinena nacional. Sn, en definitiva, un exemple del bon s dels mitjans de comunicaci, la mostra viva de la capacitat socialitzadora daquests. Lany 2008, en el 60 aniversari de la Declaraci Universal dels Drets Humans, el Tribunal Internacional sobre la Infncia per la Guerra i la Pobresa creat per la Missi Diplomtica Internacional Rwanda 1994 va llanar la Radio Tribunal Internacional, una emissora contra els crims contra la humanitat i el genocidi sobre la infncia. Aquest canal, que transmet via Internet i poadcast en espanyol, francs, angls i suahili a www.tribunalinternacional.tk, cerca denunciar internacionalment aquests fets amb entrevistes a juristes, fiscals, defensors dels drets humans i testimonis

de nens i mares vctimes de la guerra. Tamb conta amb un diari interactiu i la difusi de campanyes permanents com Mai ms nens per la guerra!, que sest promovent des de fa ms de sis anys a Colmbia amb lobjectiu de que la infncia sigui menys vulnerable al reclutament per part dels grups armats colombians. Un altre bon exemple s la guardonada Radio Okapi, una xarxa de radio que opera a la Repblica Democrtica del Congo (RDC) i que lany passat va rebre el premi Free Media Pioneer del Institut Internacional de la Premsa. Creada per la ONG sussa Fundation Hirondelle i la Missi dEstabilitzaci de les Nacions Unides, el seu principal objectiu s la promoci duna soluci pacfica del conflicte. A ms de noticies nacionals i internacionals, Radio Okapi presta especial atenci als temes dajuda humanitria i a la situaci de les vctimes de la violncia i la guerra. El seus programes se distribueixen de forma gratuta a travs de la radio local i Internet. Aquesta emissora inspir el documental Radio Okapi, onda expansiva, que mostra com els seus periodistes arrisquen les seves vides a diari per publicar els abusos de poder als que est sotmesa la poblaci congolesa.

Les emissores de lesperana

16

Dossier

Cooperant

17

Tamb a frica, al nord dUganda, en una de les regions ms pobres i convulses del planeta, opera Radio Wa. Aquesta emissora comunitria, propietat de lesglsia catlica i ubicada a la ciutat de Lira, cre un programa dedicat exclusivament als nens soldats. En Radio Wa sabien que els nens raptats per lExrcit de Resistncia del Senyor (Lords Resistance Army, LRA) aconseguien, en les seves razzias pels poblats petits, transistors amb els que escoltaven clandestinament aquest programa setmanal que va anomenarse Karibu (Benvingut en suahili). Els continguts eren simples missatges desperana i dhumanitat, a vegades notcies familiars, per a joves retinguts contra la seva voluntat que havien vist i coms les majors atrocitats. La intenci no era altre que restablir els llaos emocionals i afectius trencats pels rebels i les seves violentes accions. Una nit de 2002, un comando guerriller mig destru la radio, la qual cosa sinterpret com un clar indici de que lemissora estava fent mal als rebels. Anys ms tard, a travs dun portaveu de lexrcit nacional i com a conseqncia dels interrogatoris que

regularment es feien als que escapaven de la guerrilla, es va saber que uns 15.000 nens confessaren haver escapat moguts pel programa Karibu, que els don forces per arriscar les seves vides i atrevir-se a sortir daquella situaci. Avui en dia, Uganda est tractant de superar aquell dramtic passat i el programa ha estat reemplaat, segons explica Alberto Eisman, actual director de Radio Wa, per altre programa centrat en la resoluci de conflictes i titulat Peacemaker (Pacificador). Rdios comunitries En el cas de Llatinoamrica, des de fa ms de cinquanta anys la rdio ha contribut a combatre les dictadures, educar la poblaci exclosa i articular la societat civil. Una de les experincies a destacar s Radio Sutatenza (Colmbia), la primera emissora educativa del mn. Quan en 1947 un jove sacerdot, el pare Jos Joaqun Salcedo, va emetre la primera senyal radial a uns pocs camperols congregats al voltant duna rdio de piles, no podia imaginar-se que la seva idea perduraria per set dcades i que seria imitada en tots els racons del mn.

La histria ha estat lencarregada de remodelar aquest projecte. Els anys seixanta van ser crucials. La Revoluci Cubana de Castro, la Teologia de lAlliberaci, aix com lauge dels moviments populars i de resistncia parallels a la instituci de rgims totalitaris ampliaren el concepte de la rdio social, convertint-la en una eina de lluita davant dinjustcies socials i poltiques. s el cas de les Radios Mineras de Bolvia, que jugaren un paper protagnic dinformaci i denncia sobre els cops militar del general Ren Barrientos, el coronel Hugo Banzer i el general Luis Garcia Meza, i ms tard transmissores de la protesta camperola i de la reivindicaci social en front al ja rgim democrtic de Banzer; o el cas de Radio Quillamba a Per, que era la nica que contava els enfrontaments entre Sendero Luminoso i lexrcit quan ning volia parlar del tema. Avui, aquestes rdios estan organitzades en xarxes i afiliades a alguna organitzaci coordinadora de projectes comuns com lAssociaci Llatinoamericana dEducaci per Rdio (ALER) o lAssociaci Mundial de Rdios Comunitries (AMARC). Lactual batalla daquestes entitats s contra les distintes legislacions que regulen la situaci de les rdios comunitries a Amrica Llatina i que presenten tres tipus de restriccions: en la potncia demissi, en la decisi dels continguts i en ls de publicitat com a forma de finanament (nica forma que tenen aquestes rdios de mantenir-se lluny de les influncies e interessos poltics).

Un periodista de Radio Okapi entrevista a joves congolesos. Foto: Foundation Hirondelle | Lm Duc Hin

Redacci de Radio Okapi. Foto: Foundation Hirondelle | Lm Duc Hin

Lnic fruit de les accions jurdiques i poltiques promogudes des dALER i AMARC en aquest sentit s un informe del Relator de Llibertat dExpressi de la Comissi Internacional de Drets Humans que assegura que les restriccions a la concessi de llicencies a rdios comunitries violen larticle 13 de la Convenci Americana de Drets Humans, que al seu incs 1 senyala: Tota persona te dret a la llibertat de pensament i dexpressi. Aquest dret comprn la llibertat de buscar, rebre i difondre informaci i idees de tota ndole, sense consideracions de fronteres, ja sigui oralment, per escrit o en forma impresa o artstica, o por qualsevol altre procediment de la seva elecci. Aix, la poltica repressiva de tancaments demissores a Llatinoamrica saguditza. Un bona mostra s el govern mexic, que ha decidit continuar amb la seva

18

Dossier

Cooperant

19

poltica de tancaments de rdios i augment de demandes penals contra qui usa una freqncia radioelctrica sense autoritzaci, en lloc de crear una legislaci i poltiques pbliques que generin condicions per lexistncia legal de les emissores. Aquesta poltica de criminalitzaci de la radiodifusi

a rebre amenaces de mort lany 2006, que es repetiren al 2009 i que shan multiplicat aquest any a travs de trucades telefniques, correus electrnics i cartes per un grup autodenominat Extermini. I es que fa gaireb ja deu anys que Radio Victoria sha convertit en la veu de les comunitats locals, defensores del medi ambient i militants ecologistes oposats als plans dexplotaci minera dor i plata de la companyia multinacional canadenca Pacific Rim. Aquets mitj de comunicaci comunitari exerceix un paper dinformaci crucial en aquesta situaci, perillosa per la salut i, incls, la supervivncia de les poblacions. Una de les rdios revolucionaries dltima factura s Radio Free Lybia. Els habitants de lencerclada Misurata, ciutat nord-occidental lbia, poden escoltar ara una emissora que recolza la rebelli contra el rgim de Muamar el Gaddafi. Radio Misurata, como sanomenava abans, era una estaci local com que formava part de la xarxa de comunicacions del rgim. Las veus dissidents eren silenciades i tot el contingut era estrictament controlat. Per els rebels locuparen el 21 de febrer i des de llavors tot canvi. Bon dia, Lbia, el principal programa de la nova emissora, transmet notcies des del front, entrevistes amb membres del consell rebel, informes sobre la disponibilitat de menjar, aigua i altres assumptes logstics de la ciutat. Altres programes se concentren en mantenir la moral alta.
Una veu per a les sense veu s leslgan que adorna les parets lemissora LWDR. Foto: Liberia Women Democracy Radio

no autoritzada ha estat qualificada com desproporcionada per la Comissi Interamericana de Drets Humans i lOrganitzaci de las Nacions Unides, ja que ls de lespectre radioelctric sense autoritzaci s nicament una falta administrativa i no un delicte. A aquesta situaci hi ha que afegir les amenaces i pressions que sofreixen moltes estacions de rdio arreu del mn. Un dels casos de rabiosa actualitat s el de Radio Victoria, de El Salvador. El personal daquesta emissora comen

Avions de guerra del rgim intentaren bombardejar lestaci dues vegades abans de que lOTAN cres la zona dexclusi area. Ledifici tamb ha rebut trets i part de les seves parets han caigut pel impacte dun coet. Transcendental tamb el paper de les rdios creades especialment per a les dones en zones on els seus drets sn especialment vulnerats, com s el cas dAfganistan. A Kabul sescolta des de fa uns anys una emissora de rdio que ha significat un pas ms en les llibertats del poble afg, La Veu de les Dones Afganes, primera radio del pas dirigida i gestionada nicament per dones amb el suport de lONG nacional Voice Of Afghan

Women in Global Media (VAWGM) i la UNESCO. Aquesta iniciativa s una bona notcia en un pas on els drets de la dona es violen constantment i la situaci de la seva poblaci ha deixat dinteressar a la comunitat internacional. La major part de la programaci locupen temes dinters per les dones, com leducaci, el desenvolupament i la salut. Un altre exemple s la Liberia Women Democracy Radio (LWDR) que, al acostar-se les eleccions doctubre de 2011, convoca a les dones a comenar a jugar un rol crucial en el futur de la naci. Nria Abad, periodista independent

20

Diari de viatge

Cooperant

21

Els esforos de lONG eivissenca Dignidad es dirigeixen a la construcci descoles i a la capacitaci pedaggica en les zones ms desfavorides de Moambic

ilers i milers destels illuminen la nit calorosa en un cel tan alt que et fa sentir molt frgil i petit. Un concert dinsectes nocturns envaeixen tots els teus sentits... s Moambic. Desprs de quatre anys de guerra dalliberaci del colonialisme portugus i setze anys de guerra civil, Moambic va ser declarat el pas amb lndex de sofriment ms elevat de la Terra. En aquests moments, gaireb dos teros de la poblaci viu en un estat de pobresa absoluta. A aquest fet shan dafegir les desenes de milers dorfes, la desestructuraci familiar, la malria, el clera, la SIDA, els parsits intestinals, la desnutrici, la deshidrataci, la sarna, les mutilacions produdes per mines soterrades... Dins daquest panorama, el collectiu infantil s sempre el que ms sofreix. Tenint en compte que la meitat

de la poblaci s menor de quinze anys, podem percebre fcilment la dimensi del drama. La primera vegada que vaig posar els peus al sl moambiqus, fa ja catorze anys, em va cridar latenci lenorme quantitat de nens i nenes. Per tot arreu, preciosos nens i nenes, de pell suau i ulls lluents. Per no gaudeixen de cap protagonisme, perqu sn considerats noms un projecte de persona. Des de la signatura de lAcord de Pau de Roma el 1992, el govern moambiqus ha realitzat moltes accions enfocades a reconstruir les infraestructures destrudes durant les guerres. Les seves forces shan centrat en el principal objectiu: la reducci de la pobresa. Per la realitat s que leducaci, que s un del factors claus per aquest propsit, aix com per a la promoci de la mobilitat

LEDUCACI, PORTA DE SORTIDA DE LA POBRESA

Educadors amb els diplomes daprofitament del curs en a Ribau (Zambzia).

22

Diari de viatge. Dignidad-Eivissa

Cooperant

23

nixer de la convicci del poders efecte que t lestil educatiu del professorat sobre el rendiment escolar, la prevenci i disminuci de problemes emocionals i ladaptaci dels escolars. Al llarg de tots aquests anys he tingut el privilegi destimular moltes persones dedicades a leducaci. En cada viatge treballo amb estudiants de magisteri, professors i directors descola. Els cursos que he estat impartint tenen lobjectiu fonamental de que els educadors prenguin conscincia de la importncia de la seva tasca. La marca que deixen en les vides dels seus alumnes determinar molts dels seus xits o fracassos presents i futurs. Despertar una vocaci genuna en els educadors s la millor garantia de que exerciran una influncia positiva en les vides de les nenes i els nens que passaran per les seves mans durant tots els anys que es dediquin a leducaci. La jornada de treball a Moambic comena molt dhora, aix que ens hem de llevar abans de las cinc del mat per poder arribar puntualment, perqu els trajectes sn llargs i els camins difcils de transitar. Sha de carregar al cotxe tot el que s necessari per a desenvolupar el treball. El projector i lordinador sn grans aliats per a captar i mantenir latenci dels estudiants. Les frases i les imatges projectades ajuden a centrar la seva ment i a entendre els conceptes. Jocs, concursos i diverses activitats participatives completen el programa. Aturar-se per a menjar s complicat, perqu els grups dalumnes van entrant i sortint, aix que a la nit el sopar i la dutxa sn molt reconfortants.

En acabar el curs sels hi dna un llibret que recull tot el que sha tractat. Tota la interacci s en portugus, la llengua oficial del pas, degut a que els alumnes

Alumnes amb els llibres dels cursos Professors Eficients i LAutoestima a lescola de magisteri de Nampula.

generacional, no ha pogut rebre la dedicaci necessria. s per aix que lONG Dignidad insisteix en contribuir a la millora de leducaci en aquest pas. Els seus esforos es dirigeixen a la construcci descoles en les zones ms desfavorides. Les escoles actuen com a centres dinamitzadors de les comunitats en els tres Programes de Desenvolupament de Zona en les provncies de Maputo, Zambzia i Nampula. Per a ms de la construcci descoles, s imprescindible una adequada formaci del professorat, tant del que ja est treballant com del que sest capacitant. En aquesta rea s on entro jo com a pedagoga i orientadora escolar. El meu desig de collaborar en aquest projecte va

Cam a lescola de Marcao (Zambzia).

procedeixen de diverses tnies amb dialectes diferents. Desprs duns sis mesos aproximadament, torno al centre per examinar els estudiants i que puguin obtenir el seu diploma daprofitament del curs. En cas de no superar la prova, sels ofereix loportunitat destudiar una mica ms els continguts i fer lexamen una altra vegada.

Diuen que frica t alguna cosa especial que captiva el cor. Estic bastant dacord amb aquesta afirmaci. Abans del meu primer viatge a Moambic el 1997 em vaig preparar mental i emocionalment per a viure una experincia traumatitzant, de la qual potser no tornaria. Ara, desprs de repetits viatges, Moambic ocupa en les meves memries algunes de les hores ms felices de la meva vida, encara que tamb algunes de les ms dures i tristes. No pateixo el shock cultural quan arribo all, sin quan torno a Europa. En aquelles terres viuen algunes de les gents ms encantadores que habiten el planeta i que encara posseeixen alguns del bns que escassegen en la nostra anomenada societat del benestar. s veritat que all trobem pobresa i dolor, per s innegable que les persones experimentades en el sofriment tenen un cor ms tendre i humil, un somriure ms fcil, temps per xerrar i riure, caminar i ballar, fer del moment present una ocasi per viure. Indumentria pobre, peus descalos... relacions humanes senzilles i clides. Dina Flores, cooperant de lONG Dignitat http://www.dignidad.es/

Lescola vella i lescola nova en construcci en a Mihecane (Zambzia).

Opini
24

Cooperant

25

El documental de Susana Guardiola i Franoise Polo ens trasllada les problemtiques que sofreix la dona a frica

dAbril, Maputo. Dia de la Dona Moambiquesa, commemoraci de la mort de Josina Machel.

A travs del I Congrs de Dones per un Mn Millor, que se celebr el 2006 a Moambic, comencem a investigar sobre les problemtiques concretes que continuen sofrint les dones dfrica, concretament a en aquest pas, una qesti de desigualtat de gnere. Veus des de Moambic rescata la veu de les dones africanes que lluiten diriament per activar el desenvolupament dfrica. Cinc histries que representen el cicle de vida de la dona. I lombra dun mite reencarnat en totes elles: Josina Machel, primera herona i guerrillera moambiquesa, que lluit per la independncia i pels drets de la dona. El futur dfrica es troba en milers dhistries de superaci i dacceptaci. La histria de la dona com a motor daquest canvi s la gran protagonista, que es fa evident a cada rac i a cada moment. Dones que continuen reclamant un espai per a les seves veus i reivindiquen la de Josina Machel, convertint-la en la seva prpia.

Les dones moambiqueses han de fer front a prejudicis basats en el gnere, ancorats amb fermesa als entorns socials, poltics i econmics dall on viuen i es mouen, sempre en clara desigualtat amb els homes. Per tant, estan contnuament enfrontant reptes socials, culturals, educatius i tecnolgics addicionals i diferents als dels homes quan, per exemple, decideixen establir i posar en marxa les seves prpies empreses, aix com accedir a recursos econmics o iniciar una carrera poltica. A ms a ms, est reconegut que les dones a Moambic, com a molts altres pasos, assumeixen les crregues familiars i les responsabilitats domstiques, i aquests factors tenen un efecte limitant o perjudicial en les seves capacitats per generar ingressos fora de la llar i inserir-se en la esfera pblica. A travs daquesta realitat volem escriure una historia basada en cinc veus que conformen el cicle de vida de la dona i lombra dun mite que persegueix una jove escriptora, Josina Malique, que viatja a travs de la historia i reviu un passat de lluita armada, rescatant la figura de Josina Machel, considerada herona per a lemancipaci de la dona.

VEUS DES DE MOAMBIC. LA LLUITA CONTINUA

26

Opini

Cooperant

27

Juntament amb altres guerrilleres, lluit pels drets de la dona a Moambic des de 1962 fins a la consecuci de la

es van comprometre a assolir uns objectius comuns amb la voluntat de treballar unides, de crear xarxes i ponts per avanar en la lluita per la igualtat. Es debateren els temes que afecten a totes les dones i principalment a les ms desfavorides del continent afric. Es xerr de laccs al poder de la dona, del desenvolupament econmic i de la lluita contra la pobresa; de la comunicaci i el paper de les comunicadores, de com millorar la salut i latenci sanitria, de leducaci de les nenes... i es marcaren objectius de treball. En aquella ocasi, les participants decidiren, com recull la Declaraci de Moambic, utilitzar les mltiples possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per mantenir viu lesperit daquella primera reuni, continuar el treball iniciat i seguir compartint experincies. La pobresa a lfrica t rostre de dona i a Maputo qued clar que les dones sn el motor del desenvolupament. All sencuny el terme de lapoderament com a eina per trobar el lloc que li correspon. Per a nosaltres, les directores de Veus des de Moambic, aquella primera trobada fou el punt de partida per comenar a investigar sobre les

problemtiques ms concretes que seguien sofrint les dones a frica i vam conixer el paper importantssim que va tenir la dona moambiquesa durant la lluita de la Independncia en contra la colnia portuguesa als anys seixanta i a partir de la celebraci del Dia de la Dona a Moambic, el 7 dabril, descobrim lexistncia de la histria de Josina Machel, herona llibertria moambiquesa que va lluitar per la independncia i emancipaci de les dones durant la lluita armada. Descobrrem que prcticament tota aquesta histria era desconeguda a la resta del mn, i vam voler donarli veu i visibilitat. En ple procs, sobre les histries de les nostres protagonistes aparegu Josina Malique, una escriptora moambiquesa que ens oferia loportunitat de desentranyar tot un treball periodstic indit que descobria passatges poc coneguts de tota aquella histria sobre Josina Machel i altres dones annimes, aix com rescatava tot un material darxiu que formava part de la histria dun pas que ens donava la possibilitat de reconstruir el seu procs dIndependncia.

Quatre anys desprs, el qu va nixer com un projecte al Maputo lany 2006 s ara una realitat consolidada. Dones per un Mn Millor shan anat reunint durant aquest temps a Madrid, Nger, Libria (Monrvia) i Valncia. A les trobades han assistit moltes dones que, de nou, han posat a la palestra les distintes reeixides i necessitats, marcant una agenda de treball per assolir els objectius amb un nou full de ruta que t com a lema passar a lacci. Una de les veus que ms rellevncia ha tingut i que ha marcat aquest encontre ha estat la duna de les dones africanes ms conegudes al mn, Graa Machel, amb qui vam tenir la meravellosa oportunitat de mantenir una entrevista per a la nostra pellcula Veus des de Moambic. Una dona que no deixa impassible, amb una fora devastadora i una voluntat de ferro. Graa Machel va nixer en un poble de Moambic i va viure les convulsions dun pas esclavitzat i alliberat: des del colonialisme, la guerra i els rgims autoritaris, fins les inundacions i la fam. Fou ministra dEducaci i esposa del primer president del Moambic

Independncia el 1975. La seva mort prematura marc una fita al seu pas. En aquest context, en les Trobades de Dones Africanes i Espanyoles per un Mn Millor, Moambic sollicit a lEstat Espanyol suport per a la creaci dun Centre dApoderament de Dones en aquest pas. Dones espanyoles i africanes

28

Opini

La mirada
29

independent, Samora Machel. Desprs es va casar amb Nelson Mandela. El 1998 va rebre el premi Prncep dAstries de Cooperaci per la seva activitat en la defensa dels drets de les dones i els nens. Machel ens parl de la seva prpia experincia durant la lluita per la llibertat; una llibertat que, finalment, assol Moambic. Ens cont com la seva llarga trajectria en la lluita contra lopressi havia marcat la seva vida. Durant lentrevista deix palesa la necessitat que tenim de reivindicar el lloc que ha de tenir la dona en aquesta societat i que potser, en aquests moments de crisi, es trobin noves frmules per a contrarestar-la. Susana Guardiola i Franoise Polo Directores del documental Veus des de Moambic

Web: http://www.bausanfilms.com/ ES/67/movie/voces-desde-mozambique Blog: http://vocesdesdemozambique. blogspot.com/ Triler: http://www.youtube. com/watch?v=ivQBo0z1ds&feature=player_embedded

Beatriz Polo Laez (Palma de Mallorca, 1976). Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Granada. Premi de fotografiaencolordel concursDonesfotografien a Dones 2008 del Institut Balear de la Dona

La dona difuminada (India)

La silueta de la dona es dibuixa a travs de la llum que penetrava en una de les coves de Ellora, a la India. En tots els meus viatges, intento retratar les persones que caminen, respiren i formen un pas. La dona s una pea clau per al desenvolupament duna naci i, actualment,segueixlluitantpelsdretsbsics.Quanobservoaquestafotografia, penso en elles: en les herones del dia a dia que, malgrat les circumstncies adverses, safanyen per sortir de la foscor

30

Cooperant

31

QUADERN DE PAU I SOLIDARITAT SOBRE LA BALEARITzACI GLOBAL

El nmero 49 de la publicaci Quadern de Pau i Solidaritat de la Conselleria de Salut, Famlia i Benestar Social est dedicat a La Balearitzaci Global: conflictes socioambientals de la construcci dhotels balears a El Carib i Amrica Central. Tracta el concepte de la balearitzaci en el sentit de destrucci del litoral que sestn pel Carib i Amrica Central. Les cadenes hoteleres balears shan vist afavorides pel sistema neoliberal, exportant el model dexplotaci turstica balear i promovent enclavament tot incls, urbanitzacions tancades i bunkers. El capital turstic ha tret profit de linters dels Estats empobrits i ha provocat forts impactes socials, ambientals, econmics i poltics. En moltes ocasions, la balearitzaci global genera pobresa. Com podem aturar aquest procs destructiu? Podeu consultar la publicaci als segents enllaos: http://www.caib.es/ sacmicrofront/contenido. do?mkey=M205&lang=CA&cont=10983 http://issuu.com/acibpublicacions/docs/ quadern_n48_pub/1?zoomed=&zoomPer cent=&zoomX=&zoomY=&noteText=&not eX=&noteY=&viewMode=magazine

Notcies

32

Notcies

Cooperant

33

EL CAMPUS PER LA PAU POSA EN MARxA LESCOLA VIRTUAL DE COOPERACI

NEIx FACECOOP.ORG LA PRIMERA xARxA SOCIAL SOLIDRIA

El Campus per la Pau de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) presenta lEscola Virtual de Cooperaci (EVC), un portal web amb materials de formaci i continguts didctics sobre temes de cooperaci en el desenvolupament amb llicncia oberta per redistribuir-los lliurement. Des de qualsevol part del mn, duna manera rpida i gratuta, es podran baixar tots els continguts i adquirir les competncies necessries sobre una matria, sense haver-se de matricular a un curs sencer. LEVC s un projecte solidari que aposta per la cultura de compartir i dacostar el coneixement a totes les persones. Amb el programari lliure i mitjanant el repositori de la UOC, es volen augmentar les capacitats socials, humanes, econmiques i ambientals de poblacions en situaci de risc a causa de la pobresa, els conflictes o la marginaci. Entitats i institucions estatals i internacionals, com lOrganitzaci de les Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentaci (FAO), la Universitat Nacional Autnoma de Mxic (UNAM) o lOrganitzaci dEstats Americans (OEA), hi collaboren desinteressadament, cedint els seus materials educatius al repositori institucional de la UOC. http://campusperlapau.uoc.edu/portal/catala/campus_pau/formacio/escola-virtual/ index.html

FaceCoop.org s una nova xarxa social especialitzada en solidaritat, cooperaci i participaci per al canvi social. El seu objectiu s posar en contacte a persones, institucions, organitzacions, empreses, etc, interessades o que treballen en temes com lequitat de gnere o la lluita contra la pobresa. Sobre la base daquest inters compartit, faceCoop.org facilita que els i les usuaris i usuries comparteixin inquietuds, experincies, coneixements i treball: igual que en altres xarxes, es poden pujar documents, imatges, udios, vdeos, notcies o crear esdeveniments. Per faceCoop.org ofereix una particularitat, ja que sestructura al voltant de quatre eixos temtics: participaci ciutadana, equitat de gnere, medi ambient, i lluita contra la pobresa i la fam. Cada usuari i cada contingut es georeferncia i setiqueta amb els temes a qu es refereix, de manera que es poden buscar usuaris i usuries interessats en gnere a Bolvia, documents sobre medi ambient a lfrica, o imatges sobre lluita contra la pobresa a Madrid. FaceCoop.org no s una xarxa per especialistes, sin un punt de trobada entre usuaris i usuries que, tenint major o menor grau despecialitzaci, volen canviar les coses. Per en faceCoop.org tamb es comparteix informaci i continguts de qualitat: el de les organitzacions i institucions referents en cadascun dels eixos temtics. .

34

En paraules

Cooperant
BLANC BO BUSCA NEGRE POBRE
GUSTAU NERN EDicionsLacampana(2011)
Lautor Gustau Nern planteja en el seu llibre el fracs continuat de la cooperaci internacional al continent afric. Segons lautor, aquesta fallida no ha provocat cap reflexi ni crtica per part dels donants (ONGD, governs estatals i autonmics, i institucions multilaterals), que shan acomodat perfectament a aquesta situaci, tot i saber les escasses possibilitats de desenvolupament als pasos africans. Si b s certa molta de la informaci que proporciona Nern, s t la impressi que ha cercat, en alguns casos, les situacions ms grotesques amb les explicacions ms simplistes i, en ocasions, poc veraces. La seva conclusi final que les profundes desigualtats noms es resoldran per la via dels canvis estructurals en les relacions nord-sud no s una idea nova i saborda des de fa anys en moltes institucions i associacions que treballen en el mn de la cooperaci.

35

LANTROPLEG INNOCENT : NOTES DES DUNA CABANA DE FANG

NIGEL BARLEy ED.62(2010)iLabutxaca(2009)
Qu succeeix quan un jove britnic dotat dun gran sentit de la ironia i tot just acabat de doctorar en antropologia pren la temerria decisi de partir a lfrica Negra per a contrastar tot all que ha aprs amb la realitat? Aquest s el fil conductor de la meravellosa i hilarant obra, autobiogrfica, de Nigel Barley; un regal per a la imaginaci que ens oferir somriures, riures i riallades sense treva. A partir duna experincia real, la seva estada a un poblet perdut del Camerun, Barley ens ofereix un relat ple dhumanitat en el qual aplica la mirada atenta de lantropleg tant als habitants de Dowayo, el seu objecte original destudi, com a si mateix. El llibre est farcit dancdotes i descobriments, i justament pel seu to desenfadat i voluntriament acientfic, aconsegueix dibuixar una frica completament real i, tot i aix o justament per aix, propera. Aquells que prenguin lencertadssima decisi dacompanyar lestiu amb les aventures de Barley, Zuuldibo i la resta dels Dowayo han de saber que pot provocar sndrome dabstinncia un cop acabat. Afortunadament, disposem a les llibreries duna segona part tan bona com la primera (Una plaga de orugas, Noms en castell, publicada per Anagrama). Bona lectura!

EL NAUFRAGIO. UN ANLISIS DE LAS ESTRATEGIAS DE DESARROLLO ECONMICO DE LAS ONGD

GABRIEL PONS CORTS BAkEAz, 2002
Llibre imprescindible per a tot aquell que vol treballar en lmbit de la cooperaci. Es tracta duna anlisi del impacte fallit en nombrosos projectes de cooperaci executats per les ONGD. Amb un plantejament rigors i documentat, lautor creu que cal replantejar tot el model de desenvolupament i unir la lluita poltica amb un vertader progrs econmic i social, sense obviar la importncia de lestat central dels pasos del sud, que s qui ha d assumir la responsabilitat i les competncies corresponents. Lautor arremet contra nous conceptes com sostenibilitat, participaci, apropiaci i apoderament, que exigeixen a les poblacions ms desfavorides resultats prcticament impossibles dassolir, mentre no es produeixi un canvi en les relacions econmiques en el mn globalitzat. Critica les propostes com lagricultura ecolgica, el microcrdit o els projectes de microempreses, que estan abocats al fracs. Amb assegurances, mercats regulats i subsidis hi hauria moltes ms possibilitats dxit, per la qual cosa la pregunta que es fa lautor no ens ha de deixar indiferents: Val la pena finanar projectes milionaris amb vehicles carssims, sous denginyers agrnoms i percentatges dadministraci per a resultats tan pobres?

Per Carmen Ortega i Pau Vilchez, tcnics de lAgncia de Cooperaci Internacional de les Illes Balears