Histria de Grcia

Histria de Grcia
Etapes: Prehistria: paleoltic i neoltic Edat del bronze o Minoics o Micnics Edat Fosca poca Arcaica poca Clssica poca Hellenstica Dominaci romana Grcia bizantina, otomana i moderna La prehistria Paleoltic Mitj: primers assentaments humans a Grcia. Neoltic: societat agrcola i ramadera, sobre tot a Tesslia Edat del bronze Edat de Bronze (2500-1100): augment de la poblaci i progrs tcnic, especialment a les illes Cclades, de lactivitat martima, treball de la pedra i metalls i de lagricultura. 2100 a. C.: arribada dels indoeuropeus, pobles seminmades, amb moltes innovacions, com el cavall, els seus dus, una llengua que es va acabar imposant... De la fusi del poble indoeuropeu i la poblaci de lEgeu sorg el poble grec. Civilitzaci minoica 2000-1450 Es va desenvolupar a lilla de Creta. Els seus habitants es van establir a la zona cap a l'any 6000 a. C., i van arribar a la mxima esplendor entre els anys 2000 i 1450 a. C. Comptaven amb abundants riqueses, acumulades grcies al comer amb altres ciutats de la edat de bronze, i a la fertilitat del seu sl, que produa olives, cereals i vi en abundncia. Tot el sistema econmic se centralitzava entorn dels seus rics palaus, caracteritzats per la seva decoraci d'escenes pintades en els murs o frescs. Es tractava de construccions edificades prop del mar, i sn una mostra del desenvolupament artstic i arquitectnic de la cultura minoica: Cnossos, Festos, Hgia Trada, Malli. Des daquests palaus, irregulars i extensos al voltant dun pati central, exerciren una certa hegemonia per la Mediterrnia, talassocrcia segons Tucdides. Tipus descriptura: grcies a tauletes dargila trobades als jaciments arqueolgics, coneixem tres tipus descriptura: ideogrfica -no desxifrada-, Lineal A -tampoc desxifrat encara-, i Lineal B, un grec molt antic, ja micnic, desxifrat per Michael Ventris lany 1952.

Histria de Grcia

Des del punt de vista mtic hem de destacar el mite de Teseu i el Minotaure, potser inspirat en les relacions entre Creta i els micnics, i el mite de lAtlntida, transms per Plat i que probablement est relacionat amb la catstrofe a tot lEgeu, i molt especialment a Creta, provocada per lerupci del volc de lilla de Thera.

Civilitzaci micnica 1600-1100 Un poble indoeuropeu, que havia arribat a la pennsula grega entre el 2000 i el 1900 aC, desenvolup una societat i cultura complexes, al voltant de les monarquies de diverses ciutats. Aquest poble, aqueu, dnau, argiu als textos homrics, va ser anomenat micnic per Micenes, la ciutat d Agammnon, el cap de lexrcit grec de la Ilada. Els micnics es varen imposar per lEgeu i el Mediterrani, desprs del buit de poder que va deixar Creta pels desastres naturals. Els micnics simposaren a Creta, per tamb varen adoptar el sistema descriptura Lineal B (grec micnic), i altres trets culturals, com la cermica o la pintura mural Conservem tauletes de fang escrites en Lineal B, que generalment sn registres de comptabilitat, de productes del camp i objectes de palau, inventaris que ens informen sobre leconomia i burocrcia micnica, per molt poc sobre la societat. La societat aquea estava molt jerarquitzada: al davant estava el rei (wanax), qui dirigia una aristocrcia guerrera (basileis). Pagesos i artesans depenien de lorganitzaci econmica i centralitzada del palau-ciutadella emmurallada. Els reis exercien un poder desptic, des de les seves fortaleses, molt diferents dels palaus minoics que no tenien muralles. Les ciutatadelles micniques ms importants sn les Micenes, Tirint, Pilos, Atenes. Cal recordar el nom dHeinrich Schliemann en relaci amb larqueologia daquestes ciutats. Amants de la guerra i la caa, tenien armes de bronze i carros de guerra. Es dedicaven tamb a la pirateria i al comer. Per les pintures conservades ens mostren a ms una societat sofisticada, amb temps i riquesa per gaudir del seu temps doci El poble micnic va tenir un actiu comer martim i nombroses exportacions de productes manufacturats. Van arribar al seu zenit sobre l'any 1600 a. C., per per causes desconegudes, coincidint amb la llegenda de la caiguda de Troia, els regnes micnics comenaren la seva decadncia. La uniformitat cultural de lEgeu va desaparixer, i amb ella el poder centralista de les ciutadelles, aix com lescriptura. La societat es desintegr en petites comunitats autrquiques No es coneixen amb certesa les causes principals daquest collapse, per les hiptesis principals sn:

Histria de Grcia

destrucci dels principals centres econmics del Mediterrani pels anomenats Pobles del Mar. les enormes despeses dexpedicions com la de Troia. sublevaci de la poblaci sotmesa als reis micnics. larribada en onades successives dels doris, lltim poble indoeuropeu que va arribar a Grcia.

Des del punt de vista mtic, hem de destacar el cicle pic de la guerra de Troia i els poemes homrics Ilada i Odissea.

La Edat Fosca Edat de Ferro (1100-776aC) LEdat Fosca s el perode que transcorre des del collapse del mn micnic (entre 1200 - 1100 a. C.) fins a l'poca arcaica grega (segle VIII a. C.), caracteritzat per l'escassetat de fonts que fan molt difcil la reconstrucci de les realitats histriques de l'esmentat perode. El nom dEdat Fosca reflecteix a ms la decadncia, en termes de riquesa i cultura material, enfront dels perodes precedent i posterior. Tamb se lanomena perode Geomtric, pel domini daquest estil a la cermica. La inestabilitat dominant en aquest perode va provocar moviments de poblaci a tot lEgeu, que van acabar fixant el mapa tnico-lingstic posterior i que convertiren lEgeu en un mar interior grec. Eolis: Tesslia, Becia i lilla de Lesbos. Jonis: tica, Eubea, les illes Cclades i la franja central costera dsia Menor. Doris: Nord-oest de Grcia, el Peloponns, Creta, Rodes i la franja sud dsia Menor. Alguns estudiosos identifiquen aquesta inestabilitat amb larribada dels doris, lultima onada migratria indoeuropea. I segons el mite serien els heraclides, descendents dHracles que van tornar al Peloponns a recuperar els seus drets. En la metallrgia el ferro substitueix el bronze, en lart simposa lestil geomtric de la cermica. Quant a lorganitzaci sociopoltica el marc de convivncia peculiar anir evolucionant cap a la polis, ciutat-estat de escassa extensi i poca poblaci, amb centre urb i territori circumdant, amb una economia autrquica i basada casi exclusivament en lagricultura i la ramaderia. Les relacions comercials eren molt limitades, amb escs comer de metalls i matries primes subministrades pels fenicis, que en aquesta poca controlaven les rutes del Mediterrani. Dells reberen els grecs lalfabet, que, adaptat a la llengua grega, acab amb tres segles dabsncia descriptura.

Histria de Grcia

Lpoca arcaica (776-490aC) Panhellenisme: Delfos, Jocs Olmpics. Els grans santuaris grecs, molt especialment Delfos, per tamb Dodona o Epidaure, i els jocs esportius, especialment els dOlmpia, fomenten el sentiment panhellnic, de pertinena a un mateix poble. Lany 776 correspon a la primera olimpada i es va convertir en el referent del calendari grec, com el 753 AVC a Roma. Societat: de laristocrcia a la polis. Hi ha canvis socials importants lligats a una srie de factors que interactuen: un augment demogrfic que provoca conflictivitat social; un estancament de les tcniques agrcoles i en canvi millores en la producci artesanal i en la tcnica naval que porten a lenriquiment de ciutadans sense drets poltics per no pertnyer a laristocrcia; la tensi es va resoldre en un primer moment amb les colonitzacions, per l intercanvi comercial i lextensi de ls de la moneda va canviar la naturalesa de la riquesa. Tamb va influir laparici duna nova organitzaci militar, els hoplites, ciutadans que lluitaven en un pla digualtat al costat dels aristcrates, dels que tenien el poder. El concepte disonomia, igualtat davant la llei, sanava imposant. Colonitzacions: cap a lsia Menor, Mar Negra, Magna Grcia, occident de la Mediterrnia (Empries)... Aquest procs dur aproximadament dos segles (750-550). Les colnies eren independents de la metrpolis, per mantenien relacions molt estretes, basades en el comer, cultes comuns, tradicions... que van enfortir tamb el sentiment panhellnic. Legislacions: El desenvolupament econmic, els canvis socials, la tcnica hopltica...port a reivindicacions poltiques i socials per part de sectors populars. I un element clau daquestes reivindicacions s la codificaci de lleis exposades a la vista de tothom, a lgora al mig. El legislador va ser una persona de prestigi a la qual es van atorgar poders per a redactar un conjunt de lleis que obligaven a tots els ciutadans. A Atenes destaquen Drac, amb una legislaci excessivament dura i Sol, que assign drets als ciutadans en funci de la seva riquesa, per ja no pel seu origen familiar. A Esparta Licurg s la figura llegendria a qui satribueix la Gran Retra, el codi legislatiu espart. Tiranies: sovint les reformes legals no resolien les crisis, i van aparixer els tirans, com Pisstrat a Atenes, generalment nobles que saprofitaven duna bona relaci amb el poble -demos- a qui afavorien per a fer-se amb el poder, amb repartiment de terres, amb construcci de monuments i edificis pblics, amb la instauraci duna espcie dhisenda, instituci de festes ciutadanes i foment de la cultura.... Per amb el pas del temps aquest poder tirnic acab degenerant en violncia per a perpetuar-se. En el cas dAtenes port a la mort dun fill de Pisstrat, Hpias i lexpulsi de laltre, Hiparc, i provoc revoltes que intensificarien les reformes democrtiques, com les de Clstenes a Atenes.

Histria de Grcia

Evoluci dEsparta i Atenes en aquest perode Esparta. Els grups socials solucionaren els seus conflictes mitjanant acords, per en lloc de recrrer a la colonitzaci daltres terres, van optar per lexpansi territorial a costa dels messenis, poble que van sotmetre a una dura esclavitud. Les contnues revoltes de Messnia motivaren l allament dels espartans respecte de les altre polis. Establiren una educaci militar, que va fer dEsparta la primera potncia terrestre de Grcia durant tres segles; acataven la llei i es mostraven inflexibles en el manteniment de les seves arcaiques tradicions. Tal forma de vida condicion la poltica interior i exterior, caracteritzada per lausteritat, el militarisme i la frria divisi de castes entre esparciates, o classe superior amb tots els drets i que podien participar a lapella o assemblea, periecs, que noms es podien dedicar al comer, i hilotes o esclaus sense cap dret. El govern estava format per una diarquia reial, vigilada per cinc fors i assessorada per la gerusia o consell de vint-i-vuit ancians Atenes, Desprs de la tirania de Pisstrat, amable i prspera, els seus fills foren un expulsat, laltre mort. Arribaren un seguit de reformes democrtiques, impulsades per Clstenes: una nova divisi territorial de ltica i Atenes, de manera que divid la ciutat, la plana interior i la costa en deu teros o trties cadascuna. El conjunt de du trties, una de cada zona, formava una tribu. Les deu tribus, resultants per tal de barrejar el poble substituren lantiga divisi gentilcia, que a partir d aleshores noms tingu un valor religis.. Cada tribu enviava 50 individus per formar els 500 membres de la Bul o Consell, de carcter consultiu, que preparava els projectes que eren sotmesos a lassemblea del poble o Ecclesia. Mentre 50 buleutes o consellers de la mateixa tribu presidien el govern per torn, durant una desena part de lany, eren anomenats prtanis, els quals triaven cada dia per sorteig un president, que representava lestat. Clstenes tamb instaur lostracisme, grcies al qual es consultava mitjanant ls del vot si calia fer fora de la ciutat alg durant 10 anys. Altres sinecismes i acords entre ciutats: A ms dels elements comuns que configuraven les polis, com la defensa, el culte, els edificis i espais pblics, lautonomia i autarquia duna ciutat-estat amb territori redut i poblaci escassa, tamb es formaren agrupacions ms mplies, com lAmfictionia de Delfos, la confederaci becia al voltant de Tebes, i les mateixes confederaci del Peloponns, dEsparta, o el sinecisme de ltica amb Atenes com a centre. Literatura: pica, lrica, filosofia. Des del punt de vista literari es redacten els poemes homrics, atributs a Homer; Hesode escriu la Teogonia i Els treballs i els dies. Neix la filosofia, en vers en els seus orgens: Tales, Anaxmenes, Anaximandre, Herclit...). I tamb la poesia lrica, poesia del hic et nunc del poeta, que es centra en la seva prpia circumstncia social i vital (no canta les gestes del passat, com el poeta pic).

Histria de Grcia

Lpoca clssica (490-336 aC) Esquema: Guerres mdiques 490-479 aC Pentecontcia 479-431 aC Guerres del Peloponns 431-404 aC Segle IV a Grcia i Macednia fins Alexandre el Gran (404-336)

Aquest perode comprn des de linici del segle V a. C., amb els enfrontaments de les ciutats gregues amb limperi Persa, fins larribada dAlexandre el Gran al poder el 336 AC. (en alguns manuals la data lmit de lpoca clssica s la mort dAlexandre el 323 aC) Les Guerres Mdiques (490-480 aC) Des de mitjans del segle VI, els jonis dsia Menor estaven en contacte amb la vena Ldia i havien adquirit un gran desenvolupament econmic y cultural; per larribada dels perses des dOrient a sia Menor caus un gran impacte en els pobles grecs de la costa. Molts jonis no es van sotmetre a la tirania dels perses i van fugir a Occident, on varen establir noves colnies, com van fer els foceus a Empries; el comer grec va patir pel bloqueig de les fonts de matries primes, i la independncia poltica dels grecs estava amenaada. Cap al 500 a. C. els jonis es van rebellar contra limperi persa i demanaren ajut als grecs de laltra riba de lEgeu. Desprs duns anys de guerra foren sotmesos i durament castigats. Els reis de Prsia, decidits a evitar noves revoltes, emprengueren la conquista de Grcia com a cstig per lajuda dAtenes als grecs de Jnia Primera guerra Mdica (490 a. C.): Els atenesos dirigits pel general Milcades rebutjaren latac del rei Darios a la plana de Marat, a ltica. Segona guerra Mdica (480 a. C.). Deu anys desprs, Xerxes, fill de Darios, intenta una nova invasi de Grcia amb enormes efectius; lacci conjunta de la majoria dels grecs, amb Atenes i Esparta al front, alliber Grcia: batalla terrestre de Les Termpiles amb el rei espart Lenidas, i batalles de Salamina, dirigida per Temstocles, Platea, Mcale...

Pentecontcia (479-431 aC) En acabar les Guerres Mdiques, Esparta aviat es va desentendre de la situaci fora del Peloponns; Atenes i les ciutats jnies crearen el 477aC una aliana, la Lliga Martima Dlico-tica (Lliga de Delos), amb seu a lilla de Delos, per a defensar-se de futurs atacs perses. Aquesta aliana, especialment desprs de la Pau de Cllias entre Atenes i Esparta, es transform en un imperi al servei dels interessos atenesos, que obligaren altres polis a integrar-se en la Lliga, reprimiren durament

Histria de Grcia

qualsevol deserci, installaren colnies militars de vigilncia, traslladaren el fons de la Lliga a Atenes i ladministraren amb absoluta llibertat i, finalment, promogueren la instauraci de sistemes democrtics afins. Aix mateix, Atenes comen la reconstrucci de lAcrpolis i la construcci dels Llargs Murs des de Atenes al port del Pireu; hi hagu un gran desenvolupament de la vida literria i artstica i molts intellectuals i pensadors acudien a la ciutat procedents d altres llocs de Grcia. La Democrcia Atenesa i Pricles: El progrs democrtic fou rpid degut al paper de introduren les classes populars en la victria sobre els perses. Pricles y Efialtes reformes constitucionals per les quals el poble tingu majors membres de les

responsabilitats en lAssemblea i els Tribunals populars, els

institucions rebien remuneraci salarial, i el Consell aristocrtic i l Arepag van perdre poder poltic. Aix Atenes enfort la democrcia i mantingu la supremacia sobre la resta de Grcia, pel poder naval. Per a mantenir els privilegis socials i

econmics els ciutadans imposaren lleis restrictives daccs a la ciutadania a qui no ho era (metecs, estrangers, atens esclaus). propici Limperialisme

lallunyament del perill persa, seguretat en la navegaci, unitat entre els grecs de lEgeu (unitat monetria, jurdica, poltica, cultural, lingstica...), per tamb suprim la autonomia dels aliats i entr en conflicte amb els interessos comercials dels aliats dEsparta: Corint i Mgara. Guerres del Peloponns (431-404 aC) Lenfrontament entre la Lliga Dlico-tica (Atenes i aliats) i la Lliga del Peloponns (Esparta i aliats) fou el ms llarg i cruent que patiren els grecs. Grcia qued esgotada i inici un procs continuat de decadncia. Primer perode (guerra arquidmica 431- 421 a. C.): els deu primers anys de la guerra, coneguts com guerres Arquidmiques, foren una successi dxits i fracassos pels dos bndols: els espartans envaren ltica i els habitants de la zona es refugiaren a Atenes, protegits per la muralles de la ciutat i els Llargs Murs que protegien la comunicaci amb el port del Pireu, per esclat una epidmia de pesta, vctima de la qual mor Pricles. Desprs depisodis com la victria atenesa a lilla dEsfactria i la prdua dAmfpolis ocupada per lespart Brsidas, atenesos i espartans signaren una efmera pau el 421, la pau de Ncias.

Histria de Grcia

Segon perode (expedici a Siclia 415- 412 a. C.): En el 415 a. C. El partit radical bellicista, encapalat per Alcibades promogu la conquista de Siclia, illa de molts recursos naturals, amb lexcusa de protegir ciutats petites proatesenes contra la poderosa Siracusa, proespartana, i a ms amb lobjectiu datacar Esparta en dos fronts. Lexpedici result un fracs total i uns quinze mil atenesos hi moriren o foren venuts com a esclaus. Tercer perode (guerra deceleica 412- 404 a. C.): la guerra es mantingu , per amb desercions en el bndol atens. Esparta, seguint el consell dAlcibades, enva ltica i ocup Declia, una fortificaci a vint quilmetres dAtenes. Desprs dun parntesi oligrquic amb el govern dels Quatre-cents, que no va durar ni un any, Alcibades torn a collaborar a Atenes i propici una victria atenesa, a sia Menor. Per la flota espartana shavia reforat molt grcies a Lisandre, que derrot els atenesos a Ntion i malgrat la derrota espartana lany segent a les Arginuses, finalment lestiu del 405 Lisandre, dirigint lesquadra espartana, aconsegu una victria definitiva a Egosptamos, junt a lHellespont (404 a. C.). Segle IV a C Esparta impos la seva hegemonia sobre els grecs i instaur governs oligrquics; a Atenes el govern dels Trenta Tirans instaur un rgim de terror amb la mort duns 1500 ciutadans distingits. Aquest govern va caure finalment per la prdua dinfluncia de Lisandre a Esparta, i aquest fet propici la tornada de la democrcia, que el 399 condemn Scrates a mort. En altres ciutats hi hagu tamb revoltes contra els espartans i Esparta arrib a aliar-se amb els perses per a poder mantenir lhegemonia sobre els grecs. Per el seu poder es va veure minvat per la corrupci de les institucions i el descens demogrfic. La Lliga Becia, comandada per Tebes i dirigida por Pelpidas i Epaminondas, venc el poders exrcit espart a la batalla de Leuctra (371 a. C.) Lhegemonia de Tebas desaparegu amb la mort dEpaminondas a la batalla de Mantinea. Atenes es recuper, per no torn a tenir fora suficient per a dirigir la resta de Grcia; la crisi de les polis s agreujava cada vegada ms. Macednia En aquest moment entr en escena una nova potncia: la Macednia de Filip II, rei enrgic, tena i intelligent. En pocs anys reorganitz el seu regne i el seu exrcit amb la falange macednica, i simpos als estats grecs: conquist Tesslia i Calcdica, intervingu a Grcia Central i venc els seus opositors, dirigits per Atenes, amb un paper destacat de lorador Demstenes, , a la batalla de Queronea (338 a. C.). Des daquest moment, els grecs varen perdre la independncia poltica y quedaren sota lautoritat del rei macedoni. Macednia simpos amb facilitat a Grcia degut a la crisi de la polis, amb continus conflictes interns i externs, aguditzaci de les lluites entre rics i pobres i desinters per participar a la poltica. Per altra banda Filip va ser un poltic molt hbil que va saber comprometre les polis greges en un projecte com, la Lliga de Corint, contra la dominaci persa sobre les ciutats gregues dsia Menor.
8

Histria de Grcia

Per lassassinat lany 336 de Filip II va aturar aquest projecte, i Alexandre el Gran, el seu fill, va haver de sufocar les revoltes d algunes ciutats gregues contra Macednia. Finalment pogu continuar els projectes del seu pare i dirig lexrcit grec contra limperi persa travessant l Hellespont.

La poca hellenstica (336-146 aC) Alexandre III, fill de Filip i la grega Olmpia, noms tenia vint anys quan va pujar al tron de Macednia. Havia estat educat per Filip com el seu successor: desprs de la dura instrucci supervisada pel rude Lenidas, el noi fou confiat a Aristtil. Segurament va ser de les llions d'Aristtil que Alexandre va prendre conscincia de la importncia del coneixement del medi geogrfic i natural per a la guerra i per al comer: en el futur es faria acompanyar en les seves campanyes militars per equips de cartgrafs i naturalistes i fomentaria exploracions per zones poc conegudes. Laccs al poder no va estar lliure d'obstacles, que va aconseguir superar sense gaires escrpols: va eliminar rivals i uns quants membres de la seva prpia famlia. I a fi d'evitar la disgregaci de la Lliga de Corint, va entrar amb el seu exrcit a Grcia i, posteriorment, va esclafar la revolta de Tebes, ciutat que va ser arrasada. Un cop consolidat el llegat de Filip, ja va poder tirar endavant el projecte de guerra contra l'imperi persa iniciat pel seu pare, en un principi tan sols amb la seva mateixa pretensi de fer-los fora de la costa egea. La conquesta d'orient sia Menor: victries a Granic i Issos. Amb un exrcit d'uns 40.000 homes, entre macedonis, aliats grecs i brbars i mercenaris, Alexandre va desembarcar l'any 334 aC. a l'sia Menor, vora Troia, indret mtic on fa una visita simblica en la qual s'identifica amb Aquilles. El primer enfrontament entre seu exrcit i els perses va ser a la riba del riu Granic. L'excessiva confiana del comandament persa facilita a Alexandre la victria. Tot seguit les ciutats gregues de la costa egea van obrir-li les portes amb poca o nulla resistncia. Desprs de passar l'hivern a Grdion, an apoderant-se de la part oriental de l'Anatlia mentre es dirigia cap a la costa sudest (333 aC.). A l'entrada a Sria, a una estreta plana propera a Issos, s'hagu d'enfrontar amb el mateix Darios, al capdavant d'un gran exrcit que havia reunit per aturar la invasi. Per Darios fug davant l'empenta de la cavalleria macednia i Alexandre no accept el tractat de pau que poc desprs li ofer. Egipte: l'avan grecomacedoni per la costa siriofencia s rpid fins que queda barrat a Tir. La ciutat, estratgicament situada en una illa, noms pot ser presa desprs de vuit mesos de setge i grcies a un dic construt pels enginyers militars i a les mquines de guerra. Desprs de prendre Gaza entra fcilment a Egipte, on la poblaci i el sacerdoci acullen amb joia a qui veuen com l'alliberador del poder persa. All funda la primera de les nombroses Alexandries que anir establint com a fites de les seves conquestes, una ciutat que amb el temps esdevindr la metrpolis

Histria de Grcia

ms important del Mediterrani oriental. Tamb aprofita la seva estada per visitar, travessant un desert inhspit, l'oracle d'Amm, a l'oasi de Siwa. Gaugamela i conquesta de limperi persa: el 331 aC. Alexandre marxa d'Egipte per atacar el cor de l'Imperi persa. El gran xoc va tenir lloc ms enll del Tigris, a la plana de Gaugamela. A desgrat que el rei aquemnida disposava de la superioritat numrica i de carros amb fals i elefants, l'habilitat tctica d'Alexandre i la desorganitzaci dels perses van inclinar la victria, un cop ms, cap al costat grecomacedoni. El mateix Alexandre va fer fugir, una altra volta, Darios. Ara tenia el cam obert vers les capitals perses, que es rendirien successivament. La primera s l'antiga Babilnia, on, com a Egipte, Alexandre entra en triomf enmig de l'entusiasme del poble i dels sacerdots. La segent s Susa, on es guarda el ms gran dels tresors reials, que, sumats als altres, suposen una quantitat increble de riqueses. A continuaci vnen Perspolis i Pasrgades (330 aC.). Per, mentre que Babilnia i Susa sn respectades i, fins i tot, s'hi mantenen strapes perses, Perspolis s saquejada, la seva poblaci massacrada i els palaus reials incendiats, probablement per venjar els comptes pendents que en el cor dels grecs encara restaven amb els perses des de les guerres mdiques. Alexandre no s'atura aqu sin que emprn el cam vers els territoris ms orientals de l'imperi aquemnida, en un principi per perseguir Darios, que continua fugint, i d'en que aquest s assassinat, amb el pretext paradoxal de venjar-lo. En efecte, Bessos, el strapa de Bctria, encapala una conxorxa que elimina Darios i es proclama el nou rei aquemnida. Alexandre treu profit del regicidi donant a les seves campanyes contra els reductes orientals de l'Imperi (330-326 aC.) un nou sentit: assumeix ara ell la successi de la monarquia aquemnida contra l'usurpador. L'ocupaci sistemtica d'uns territoris tan remots esdev una lluita contnua i sorda contra una resistncia ferotge en unes regions ferstegues sovint de difcil accs, amb muntanyes esquerpes i nevades on els soldats sofreixen grans penalitats. Finalment Bessos s executat i Alexandre ateny les darreres satrapies de l'Imperi aquemnida: Bactriana i Sogdiana. Arribada a lndia. El segent objectiu va ser arribar als que suposadament eren confins del mn habitat: la conca de l'Indus. El 327 aC. va emprendre la ms incerta de les seves aventures amb un gran exrcit multi tnic de ms de cent mil soldats en direcci al Panjab. All es va enfrontar amb el rei Poros, i el va derrotar en la que seria l'ltima de les seves grans batalles (326 aC.), on va morir el seu vell i estimat cavall Bucfal. Per, quan ja s'havia proposat estendre la seva dominaci encara ms enll, vers el Ganges, els seus soldats, esgotats i atemorits davant un dest absolutament desconegut, es van negar a continuar i els esforos del rei no van reeixir a convncer-los. Desprs d'alar dotze altars gegantins com la fita

10

Histria de Grcia

extrema del seu imperi, Alexandre va recuperar el seu projecte de baixar pels rius Hidaspes i Indus fins a l'oce ndic l'any 325 aC. La tornada a occident - tan penosa que va suposar la mort de milers d'homes de fam i set sobretot en el desert de Gedrsia - va ser per tres rutes diferents: una part de l'exrcit, guiada per Alexandre, avanava per la costa, amb el suport - sovint fallit- de la flota per via martima, mentre que la tercera part va marxar per l'interior. En tornar al centre de l'antic imperi persa Alexandre es va trobar que la seva absncia de sis anys, agreujada pel rumor de la seva mort, l'havia enfonsat en el caos: alguns strapes s'havien declarat independents, altres havien abusat del seu poder... El rei emprengu mesures drstiques i fu executar els implicats, tant si eren perses com macedonis. L'imperi d'Alexandre Des del principi de les seves conquestes Alexandre mantingu les satrapies, la base de l'organitzaci administrativa persa, tot posant-hi al capdavant homes de la seva confiana, i s'adjudic el tribut que cadascuna d'elles pagava anteriorment al rei aquemnida. El tribut, la confiscaci de les propietats de la monarquia persa i el bot de guerra serien les principals fonts de finanament de les campanyes d'Alexandre. A partir de la batalla de Gaugamela va mantenir o va nomenar en molts crrecs, incloses algunes satrapies, nobles locals que hi van collaborar, malgrat que la majoria no van acceptar l'invasor. Aix mateix va reclutar tropes perses per anar substituint les tropes gregues i macednies que anava llicenciant i les que deixava en les guarnicions dels territoris ocupats. El mateix sentit pragmtic d'Alexandre fa que adopti costums de la monarquia aquemnida, de la qual es presenta com a continuador, per tal d'aconseguir l'adhesi de la noblesa. Aix, imita el cerimonial de la cort persa: es vesteix a la manera dels reis aquemnides i, com ells, s'envolta d'un harem de 360 concubines i ms endavant es casa amb Roxana, la filla d'un aristcrata bactri, i amb dues princeses aquemnides en unes noces collectives en les quals molts dels seus companys s'esposen alhora amb dones nobles. La incorporaci de tropes, fins i tot en la gurdia personal del rei, i les actituds conciliadores amb els nobles perses provoquen un malestar creixent entre els nobles i els soldats macedonis, que desemboca en un seguit de conflictes. Alexandre va recrrer molt sovint a l'assentament de colnies per afermar les seves conquestes, sobretot en els territoris ms remots: algunes fonts arriben a comptar una setantena d"Alexandries" fundades, amb una fortuna diversa, en emplaaments considerats estratgics perqu es trobaven b a la crulla de rutes cabdals per al control militar o per a les caravanes comercials, b a prop dels lmits orientals de l'imperi. Alexandria d'Egipte, Herat o Kandahar a l'Afganistan sn ciutats actuals que es remunten a la intervenci d'Alexandre. Les noves fundacions reproduen l'estructura de les ciutats gregues, amb l'gora, el teatre i el gimns, i van ser repoblades amb veterans grecs i macedonis, als quals subordinava la poblaci autctona camperola. En va ser conseqncia l'expansi del model de vida
11

Histria de Grcia

hell i de la llengua i la cultura gregues, normalment al marge de l'entorn indgena, tot i que el comer i els contactes interculturals acabarien originant una mescla de formes artstiques i de pensament. Mort i herncia d'Alexandre El 324 aC. va emmalaltir i va morir Hefesti, l'amic ms prxim a Alexandre, a mans del qual havia deixat la governaci de l'antic Imperi persa mentre el rei combatia en les terres ms orientals. L'any segent (323 aC.) Alexandre estava preparant-se de nou per una llarga expedici per circumnavegar i dominar Arbia i, potser, dirigir-se cap a la Mediterrnia occidental, per un dia desprs d'un banquet va comenar a patir febre i va morir al cap d'uns dies, quan encara no havia arribat als 33 anys. Una mort tan sobtada va aixecar sospites d'enverinament, malgrat que la causa ms probable degu ser simplement la malria, i va deixar a l'aire el problema de la seva successi. Tanmateix a regent, el per poder tamb veritable en queda dels

fonamentalment en mans de Perdicas com mans comandants de l'exrcit d'Alexandre, que es reparteixen les provncies de l'imperi. Les lluites pel poder entre els antics companys La seva d'Alexandre, herncia els s anomenats recollida didocs, s'allarguen des del 323 al 281 aC. fonamentalment pels regnes hellenstics, encapalats pels antics collaboradors d'Alexandre o els seus successors: Ptolemeu a Egipte, Seleuc a l'Orient Mitj, Lismac a l'sia Menor i els descendents d'Antgon a Macednia. Les ms o menys duradores dinasties fundades per ells dominaran el Mediterrani oriental fins que els seus regnes seran absorbits per l'Imperi rom i l'Imperi part. La Grcia romana (146aC-395dC)

Les lluites entre les polis gregues van portar a demanar ajut a Roma,

i per als

romans fou una bona excusa per intervenir a Grcia com a protectors primer i dominadors desprs. En el 166 a. C. acabaren amb la dinastia de Macednia i en el 146 a. C. (destrucci de Corint) suprimiren la Lliga Aquea. Grcia es convert en provncia romana amb el nom dAcaia. Atenes pass a ser un ciutat de provncia amb prestigi cultural i filosfic, per sense cap paper poltic. Posteriorment Roma an annexionant els altres regnes hellenstics: Prgam el 133 aC, Sria el 64 aC, i Egipte el 30 aC desprs de la mort de Clepatra i Marc Antoni. La cultura de lantiga Grcia va influenciar molt escriptors, artistes i intellectuals de Roma; apareixen gneres literaris nous com la biografia (Plutarc) o la novella
12

Histria de Grcia

(Longus). Molts autors sn grecs, per tamb hi ha ciutadans oriental hellenitzats, com Estrab o Lluci. La figura de Jess i la nova religi tindr un paper decisiu en levoluci de limperi rom, especialment a partir de ledicte de Mil el 313 per Constant. I com a fet poltic i histric destacable, cal recordar que el 330 dC lemperador Constant el Gran don a Constantinoble, lantiga Bizanci, els mateixos privilegis que a Roma, quan la cort imperial es trasllad a aquesta ciutat. Lany 392 Teodosi prohibeix els jocs olmpics, que ja no es recuperaran fins 1896.

La Grcia bizantina (395dC-1453dC) Lany 395 Teodosi divideix limperi rom en Occident, amb capital a Roma, i Orient, amb capital a Constantinoble, i que comprn el mn grec antic. Constantinoble encara tingu moments desplendor com el perode 527-565 amb lemperador Justini, malgrat que var tancar lAcadmia de Plat a Atenes. Un fet clau en les relacions entre Orient i Occident va ser el Cisma dOrient el 1054, amb la ruptura entre el cristianisme catlic de Roma, i lortodox de Bizanci. Grcies a Bizanci la cultura grega segu viva fins la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs lany 1453. Molts grecs emigraren a Itlia i tornaren a portar lantiga cultura clssica a occident, impulsant aix el Renaixement.

La Grcia otomana (1453-1821) Aquests quatre segles van suposar lempobriment cultural de lantic imperi rom dorient, per la fugida de savis, com el monjo Bessari que port la seva biblioteca de clssics a Vencia i erudits a occident, i per lopressi otomana que no tenia cap inters pel mn clssic antic. La Grcia actual (1821-fins avui) A principis del segle XIX, en el marc del moviment romntic i nacionalista a tota Europa, els pobles sotmesos per limperi turc comenaren les lluites per la independncia. En el cas de Grcia la revolta comena el 1821, i el 1829, ajudada per les grans potncies europees, va ser reconeguda com estat independent.

13