Está en la página 1de 44

REPORTATGE La cria i el problema de l’abandonament SOSHurones en acció!

Campanyes de sensibilització

nº03

www.soshurones.org

APADRINA Ajuda’ns a donar-los una altra oportunitat

I MOLTS MÉS APARTATS INTERESSANTS!
Juliol de 2011 · Revista gratuïta

2

SUMARI
Editorial Reportatge Els nostres petits Apadrina pg. 03 pg. 04 pg. 12 pg. 18 Aquells petits magnífics SOSHurones en acció Altres protectores Darrera l’Arc de Sant Martí pg. 28 pg. 32 pg. 36 pg. 40

SOSHurones

Asociación Protectora de Hurones Telèfon: 622.635.714 / info@soshurones.org www.soshurones.org

PUBLICITAT
Totes aquelles persones, comerços i empreses que vulguin inserir un anunci del seu negoci en aquesta revista es poden adreçar al correu electrònic: marta_pons2002@yahoo.es

Presidenta: Rosi Perea Secretària: Carlota Gascón Tresorer: Honori-Lluís Garcia Webmasters: Cristina Purqueras i David Plaza Editora: Marta Pons

PARTICIPA!
A totes aquelles persones que ho vulguin, ens podeu enviar les vostres fotos, dibuixos, històries, articles, suggeriments, consultes... per a posar-ho en el pròxim número de la revista. Nosaltres estarem encantats de rebre tot el material que ens vulgueu fer arribar a: revista@soshurones.org

DONACIONS
Per a aquelles persones que ens vulguin ajudar d’alguna manera en la nostra tasca, poden contribuir amb SOSHurones de forma monetària, fent un donatiu a: La Caixa d’Enginyers
Nº compte: 3025 - 0005 - 82 - 1433229928 IBAN: ES94 3025 0005 8214 3322 9928

La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona
Nº compte: 2100 - 0674 - 74 - 0200212600 IBAN: ES47 2100 0674 7402 0021 2600

Tant nosaltres com totes les fures que tenim al nostre càrrec us ho agrairem moltíssim.

3

EDITORIAL
Estimats lectors, La revista número 03 de SOSHurones surt aquest estiu ple d’abandonaments d’animals i amb el desig que la gent cada cop sigui més responsable i que recapaciti i pensi molt bé els pros i els contres abans de tenir un animal al seu càrrec. La compra-venda compulsiva i la cria indiscriminada i sense control, sobretot de particulars, estan generant un mal terrible a tots els animals. En el nostre cas, el nombre de fures abandonades augmenta cada vegada més degut a la irresponsabilitat de persones que no respecten la vida ni la sensibilitat animal. Ara, a les portes de l’estiu, arriben les vacances i tots tenim ganes de sortir i marxar per descansar i desconnectar de tot un any de feina. Desde SOSHurones i crec que parlem en nom de totes les associacions i protectores animalistes, demanem que, si compartiu la vida amb un animal, feu el possible per compartir amb ell o ells les vacances. Penseu que, si l’abandoneu pel motiu que sigui, aquell animal pot arribar a morir de pena, de gana, atropellat, maltractat... I si per qualsevol causa de força major, no us podeu seguir fent càrrec del o dels vostres animals de companyia, si us plau, no el tireu a les escombraries, no el porteu a la gossera, no l’abandoneu al camp, al parc o a la muntanya. Respecteu-lo i sigueu responsables almenys en aquells moments i entregueu-lo a qui personalment ens farem càrrec d’ells quedant-nos sense vacances o busqueu-li una nova llar i assegureu-vos que estarà bé. Llògicament, la majoria de les persones que llegiu aquesta revista no abandonareu els vostres petits però creiem que heu de conèixer el gran problema que representa la cria descontrolada i el seu posterior abandonament, així com la nostra indignació davant aquests fets. De tota manera, per a tots vosaltres tenim coses agradables i boniques que ens agradaria explicar-vos. Esperem que us agradi aquest nou número que hem fet amb tot el nostre carinyo. Atentament, Pancho (Director)

Telèfon d’informació, adopcions i rescats 622.635.714 Totes les imatges, tant fotografies com dibuixos, que apareixen en aquesta revista ens han sigut enviades per socis, cases d’acollida i col·laboradors de SOSHurones, cedint-nos el dret de publicar-les tant a la revista com a la web. A tots ells moltes gràcies.
Queda prohibida la reproducció per a qualsevol medi o suport dels continguts d'aquesta publicació, en tot o en part, sense permís de l'editor.

4

REPORTATGE LA CRIA I EL PROBLEMA DE L’ABANDONAMENT JA SIGUI PER GUANYAR DINERS O SIMPLEMENT PERQUÈ SI, HI HA MOLTA GENT QUE CRIA TOT TIPUS DE MASCOTES SENSE PENSAR O SENSE SABER QUE TAL ACTE POT FER MÉS MAL QUE BÉ...
TOTS ELS PROPIETARIS D’ANIMALS SÓN SUSCEPTIBLES DE VOLER FER CRIAR A LA SEVA MASCOTA, JA SIGUI PERQUÈ FA GRÀCIA, PERQUÈ ES CREU QUE L’ANIMAL, PER REALITZAR-SE O PER MOTIUS DE SALUT, HA DE CRIAR UN COP A LA VIDA O BÉ PER ALTRES RAONS BEN DIFERENTS, COM GUANYAR ALGUN DINER EXTRA. SIGUI COM SIGUI, EN AQUEST REPORTATGE VOLEM DONAR UN COP D’ATENCIÓ A AQUEST TEMA QUE PER DESGRÀCIA ÉS UNA DE LES CAUSES PRINCIPALS DE QUE LES GOSSERES I MOLTES DE LES ASSOCIACIONS ANIMALISTES ESTIGUIN SATURADES D’ANIMALS ABANDONATS. UN PROBLEMA QUE MOLTA GENT IGNORA I QUE S’HAURIA D’ENCARAR I SOLUCIONAR COM A SOCIETAT AVANÇADA QUE VOLEM ARRIBAR A SER. Treballant en una protectora d’animals o en una associació animalista t’adones que hi ha alguna cosa que no va bé i que, si es segueix per aquest camí com fins ara, mai arreglarem un dels principals, cruels i preocu- La Luna amb els seus petits. pants problemes animals: l’abandonament. És una de les pitjors experiències que pot viure un animal: gat, gos, fura o cavall, tots ells i totes les mascotes són susceptibles que un dia siguin abandonades pels seus propietaris. Alguns, amb sort, aniran a les protectores, però d’altres acabaran vagant pels carrers o seran abandonats en te-

5

rrenys tancats sense aigua ni menjar, una mort lenta, dolorosa i cruel (tots suposo haureu sentit a les noticies diversos casos de cavalls abandonats trobats en un estat deplorable). Tot depèn del caràcter de l’animal, però la majoria sent l’abandonament amb fustració, ansietat, tristesa, plors, perden les ganes de menjar, es deprimeixen, es desconcerten, no entenen res ni se’ls hi pot explicar res. La Lluna amamantant els seus petits. Simplement del dia a la nit tot els seu món, tot allò que coneixien i totes les referències i pautes de la seva vida canvien sense poder-hi fer res perquè ni tant sols entenen el perquè, ni tant sols ho saben fins que ja és massa tard. L’abandonament, quin problema tant horrible, tant cruel, inhumà... I perquè s’abandona? Hi han moltes raons, tantes com excuses s’inventa la gent: perquè haig de marxar fora i no me’l puc emportar, perquè estic embarassada, perquè plora tot el dia i es fa les necessitats a casa (sense dir-te que el deixen sol 12 hores diàries), perquè el pare s’ha mort i cap fill se’n vol fer càrrec... i, sobretot, perquè es fan criar de forma massiva ja sigui per regalar els cadellets o per vendre’ls i guanyar-se uns diners, sense aturar-se a pensar que, dels cadells que regales o vens, algun acabarà abandonat per alguna excusa semblant a les anteriors o simplement perquè els cadells en qüestió no s’han pogut regalar ni vendre i, és clar, i ara què en fem de tants animals a casa? Però la cosa no acaba aquí, doncs el problema és encara més gran. Amb aquests abandonaments, no només s’aconsegueix que les protectores i associacions animalistes estiguin saturades d’animals abandonats, sinó que, per cada cadell que es regala o ven, tots els que hi ha a la protectora perden una oportunitat de que algú els adopti. Es miri com es miri, tot és molt cruel i sense sentit i, com no ens espavilem una mica i aprenem a ser més responsables dels nostres actes, mai avançarem com a individus i molt menys com a societat. Com va dir Gandhi “el grau d’avenç d’una societat es medeix proporcionalment al tracte que dóna als seus animals“. Abans de comprar, adopta i esterilitza, així evitaràs problemes majors i no contribuiràs en aquesta roda de cria/abandonament sistemàtica. A SOSHurones tenim molts casos víctimes d’aquest maltractament, però per sort sempre hi ha esperança. Us volem fer partíceps de tres esperançadores històries:

6

1. La del Simón, una fuerta albina que va ser abandonada sense haver complert els 2 mesos de vida i que ens va arribar amb una ferida enorme al coll. Va ser abandonat i deixat per un maltractador que no li va donar les atencions mèdiques necessaries i el va abandonar posteriorment. Però el petit Simón se n’ha sortit i ara és feliç. Aquí teniu la seva història que esperem us animi davant aquest greu problema com és l’abandonament.

La Yashin i tota la seva camada.

2. La història del Tyr, que també va ser abandonat amb dies de vida junt amb la seva mare, els seus germanets i tres fures adultes. 3. Els rescat dels 6 Mosqueters, 4 mascles i 2 femelles de 6 setmanes de vida que uns companys van recollir a Múrcia a principis de juny.

Esperem que aquestes històries, que us expliquem en les pàgines següents, commoguin i us donin certa esperança de que, tot i la cria descontrolada i l’abandonament no només de fures, sinó de tants i tants animals, n’hi ha molts que per sort troben una llar on els estimen i els cuiden tota la vida. De tota manera, sempre hem de tenir present aquells que no han tingut aquesta sort i fer valdre els valors de la responsabilitat i la conseqüència per fer un món una mica millor.

7

ELS 6 MOSQUETERS

Data de naixement: 21/04/11 Sexe: 4 mascles i 2 femelles Caràcter: Són cadellets, per tant, són juganers, actius i entremaliats.

El dia 1 de juny SOSHurones es va fer càrrec d’una ventrada de 6 furetes que tenien en aquell moment 6 setmanes de vida. Aquestes furetes estaven raquítiques, mortes de gana. La persona que les tenia no les havia alimentat convenientment després que la mare de les furetes deixés d’alimentar-les per causes que no coneixem. Aquests bebès pesaven amb 6 setmanes de 30 a 60 grams. Es van portar al veterinari i va començar l’alimentació forçada amb xeringa. Poc a poc els bebès han anat augmentat de pes i, encara que continuen essent minúsculs, ja tenen aspecte de furetes. Estan a càrrec de la Protectora fins que es pugui valorar quines conseqüències ha tingut aquesta mala alimentació que han patit en les seves primeres setmanes de vida. Les vam batejar com els sis Mosqueters perquè havien de ser uns grans lluitador. I així és. Us deixem tres links de videos de Youtube on els podeu veure un cop amb nosaltres, donant-los de menjar. https://www.facebook.com/group.php?gid=114141182160#!/permalink. php?story_fbid=134686896607554&id=114141182160 http://www.youtube.com/watch?v=1UhP1oFas0Y http://www.youtube.com/watch?v=3Gb6fcM7m4E http://www.youtube.com/watch?v=Z0idJqa_t-o

8

SIMON

Quan reps un missatge, un correu, informant-te que et porten un fura en acollida, sempre es donen una sèrie de sentiments un tant contradictoris; per una banda, alegria de tenir una altre fura per cuidar i mimar, però per l’altre t’adones del que això representa, algú no la vol, l’han abandonat, s’ha perdut… I això provoca tristesa i certa ràbia. Tot això també ho vam sentir quan ens van dir que arribava el Simon, una fura joveneta, albina, que l’antic propietari no podia fer-se’n càrrec. Però ens esperava una desagradable sorpresa tant a nosaltres com a SOSHurones, en Simon no només era una fura joveneta, sinó que tan sols tenia un mes i escaig, no pesava res, encara li estaven sortint les dents! Però el pitjor no era pas la curta edat, tan de bo... El Simon tenia una ferida (suposadament, una mossegada) profunda i exageradament gran per lo petit que era ell, al coll. Uff... vam pensar en veure’l, com pot ser? Com poden passar aquestes coses? Per què no va rebre l’atenció que necessitava quan es va fer mal? Es una fura petita, molt petita, no ha pogut merèixer això... No es just. El primer dia, les primeres hores de fet, ens feia por que no mengés el pinso, que no volgués tastar res... Vam remullar el pinso amb aigua calenta per fer-lo mes tou i que li fos més fàcil menjar-se’l, vam posar-li el recipient a la gàbia i encara no l’havíem deixat a terra que ja va començar a menjar amb una gana admirable! Oh! Quina alegria! Quin descans! El Simón tenia ganes de viure!!! Vam deixar-lo tranquil, que dormís, mengés i s’habitués al nou entorn. L’endemà, el vam treure de la gàbia, per què jugués, olorés i xafardegés. No estava massa receptiu, tot i que tampoc li feien por les mans, però no volia que l’atabaléssim, volia anar per lliure, tranquil.

9

Han anat passant els dies (no masses tampoc) i el Simon juga amb nosaltres, ens busca, vol mimos i carinyets. I és que és sorprenent com aquests animalons que ho han passat malament, que han patit, i sobretot el Simon, tant petit, busquen que els cuidis, que te’ls estimis, que estiguis per ells. Es com si t’agraïssin el fet de que els acullis a casa teva. Són fures que, quan les agafes entre les mans per primera vegada, ja te n’has enamorat, només en veure la força amb la què lluiten per tirar endavant. El Simon no deixa de sorprendre’ns tant per la rapidesa amb la que s’ha recuperat com per les coses que va aprenent cada dia. Estem veient com creix i descobreix tot un món. Riem molt quan veiem els tràfecs que té per pujar a l’hamaca, o quan vol córrer i ensopega amb les seves pròpies potetes. Podem dir que el Simon ara pot ser una fureta feliç, sana i molt estimada! Olga San Felipe Palau i Jordi Aragonès

10

TYR

El Tyr va arribar a SOSHurones juntament amb 3 germanets (tenien dies de vida), la seva mare, una altra famella adulta i 2 mascles adults. Els havien deixat al carrer dins d’una gàbia. La casa d’acollida que va cuidar aquestes fures va adoptar el Tyr. El Tyr és una fura encantadora, molt entremaliada, intel·ligent, carinyosa…, però també és molt sel·lectiva i tria qui serà el seu amic i qui no. Un dia va arribar a casa seva una fureta albina, el Conrado, que després es diria Xiu per la seva mania de xiular a tota hora. El Xiu havia passat tota la seva vida, un any aproximadament, en una gàbia tan petita que no li permetia moure’s i que li va provocar una petita deformació a la cara. El Xiu va arribar a casa del Tyr en acollida. El van treure de la gàbia i els nois que el cuidaven gairabé van començar a plorar quan van veure que el Xiu caminava totalment enganxat a la pared de l’habitació perquè mai no havia tingut espai per moure’s i no sabia com fer-ho. També dormia contra els barrots de la gàbia tot i que tenia hamaques, mantes i espai més que suficient per estar còmode.

11

Poc a poc el Xiu va guanyar confiança i a aprendre que el món era molt més gran del que ell es pensava. I també va estimar tant i tant els seus cuidadors que, quan un d’ells faltava de casa per motius de feina, deixava de menjar i l’havien d’obligar a alimentar-se. El Tyr va veure que el Xiu era una fureta molt especial, i el va començar a protegir de tal manera que, fins i tot quan dormia mirava si el Xiu estàva al seu costat i si estava bé. La relació entre el Tyr i el Xiu es va fer tan intensa que es van fer inseparables. Un dia, la casa d’acollida ens va trucar per dir que i havia algú interessat en adoptar el Xiu. Quan li vam preguntar qui era aquesta persona, ens va dir que era el Tyr. Li vam dir que el Tyr era menor d’edat i que no podia adoptar. Llavors ens van dir que el Tyr ja era major d’edat perquè havia fet 1 anyet. Això ja era una altra cosa, jaja. Vam preparar el contracte d’adopció pel Tyr i el va firmar (el que no li vam dir és que el seu pare va firmar el contracte real d’adopció del Xiu, que no s’enteri!!). Des d’aquell moment El Xiu ja forma part legalment de la família. El Tyr i el Xiu ja no se separaran.

12

ELS NOSTRES PETITS
AQUÍ TENIU UNA MOSTRA D’ALGUNES FURES QUE TENIM A SOSHurones PER ADOPTAR. TOTES LES FURES QUE DONEM EN ADOPCIÓ, PER LLEI, S’ENTREGUEN DESPARASITADES, VACUNADES, ESTERILITZADES SI SÓN ADULTES I AMB XIP. SÓN FURES ABANDONADES O ENTREGADES A L’ASSOCIACIÓ PELS SEUS PROPIETARIS PER NO PODER-LES CUIDAR MÉS. TOTES ELLES ESPEREN TROBAR UNA NOVA LLAR ON SE LES ESTIMI I RESPECTI COM UN MÉS DE LA FAMÍLIA.

Nom: Núria Sexe: Femella Data de naixement: 01/01/2010 Caràcter: Activa i juganera

Nom: Pelayo Sexe: Mascle Data de naixement: 01/01/2010 Caràcter: Molt bo

Nom: Úrsula Sexe: Femella Data de naixement: 01/04/2010 Caràcter: Molt bona

13

Nom: Guille Sexe: Mascle Data de naixement: 01/06/2010 Caràcter: Bo, però està espantat.

Nom: Chema Sexe: Mascle Data de naixement: 01/01/2010 Caràcter: Bo, actiu i carinyós.

Nom: Sort Sexe: Mascle Data de naixement: 15/06/2010 Caràcter: Bo

Nom: Liev Sexe: Mascle Data de naixement: 01/05/2010 Caràcter: Actiu i juganer.

14

Nom: Julia Sexe: Femella Data de naixement: 01/05/2008 Caràcter: Activa i boníssima.

Nom: Pere Sexe: Mascle Data de naixement: 01/01/2010 Caràcter: Bo i carinyós.

Nom: Draco Sexe: Mascle Data de naixement: 02/03/2010 Caràcter: Molt bo i juganer.

Nom: Magda Sexe: Femella Data de naixement: 01/04/2009 Caràcter: Tranquil·la i boníssima.

16

Nom: Blanc Sexe: Mascle Data de naixement: 30/11/2005 Caràcter: Independent

Nom: Quim Sexe: Mascle Data de naixement: 01/04/2010 Caràcter: Molt actiu i juganer.

Nom: Cati Sexe: Femella Data de naixement: 01/04/2010 Caràcter: Molt bona, juganera i activa. En adopció juntament amb el Berto.

Nom: Berto Sexe: Mascle Data de naixement: 01/04/2010 Caràcter: Boníssim En adopció juntament amb la Cati.

18

APADRINA
A SOSHurones TENIM UNA SÈRIE DE FURES QUE, PER DESGRÀCIA, TENEN MALALTIES QUE S’HAN DE TRACTAR ABANS DE SER ENTREGADES EN ADOPCIÓ. AQUESTES FURES NECESSITEN UN TRACTAMENT I UNA MEDICACIÓ ESPECÍFICA DIÀRIA, A MÉS DE MOLTES ATENCIONS ESPECIALS PER PART DELS SEUS CUIDADORS. COM JA SABEU, SOSHurones SEMPRE S’ENCARREGA D’AQUESTES DESPESES GRÀCIES A LA QUOTA DELS SEUS SOCIS, PERÒ TOT I AIXÍ NO ÉS SUFICIENT, JA QUE L’ASSOCIACIÓ TÉ POCS SOCIS I ELS SEUS RECURSOS ECONÒMICS SÓN MOLT ESCASSOS. DES D’AQUÍ US VOLEM FER UNA CRIDA PERQUÈ APADRINEU I AJUDEU A AQUESTS FANTÀSTICS ANIMALONS QUE NECESSITEN UN TRACTE TANT ESPECIAL, REALITZANT UN INGRÉS MENSUAL I NOSALTRES US ANIREM MANTENINT INFORMATS DE L’EVOLUCIÓ DE LA FURA QUE VOLGUEU APADRINAR. A CONTINUACIÓ US VOLEM PRESENTAR EN FOTOGRAFIES LES FURES QUE PODEU APADRINAR, JUNTAMENT AMB UNA BREU DESCRIPCIÓ DE L’ANIMAL I EL PROBLEMA MÈDIC QUE PRESENTA. TROBAREU MÉS INFORMACIÓ A LA WEB DE L’ASSOCIACIÓ WWW.SOSHURONES.ORG

D’esquerre a dreta tenim: l’Idún, la Pruna, la Lia i la Lluna.

19

LLUNA

Data de naixement: 22-04-2004 Sexe: Femella Caràcter: Molt bona La Lluna és una fureta gran, plena de vida, activa, juganera i molt carinyosa. Es passa el dia donant petonets, saltant, dokejant, corrent darrera els nostres peus, és adorable. Però, tot i que se la veu fantàsticament bé, quan va arribar ja tenía al·lopecia a la cua, la té totalment pelada i la seva vulva una miqueta inflamada, la qual cosa ens va fer preocupar. Després de fer-li unes ecografies, hem vist que té la glàndula adrenal esquerre enorme. De moment, aquest fet no li provoca altres problemes de salut. Actualment està en tractament, a l’espera de veure com va reaccionant i es valorarà què més podem fer per ella perquè estigui el millor possible el temps que li quedi de vida. La Lluna aviat farà 7 anys. És una fura activa malgrat la seva edat i el seu problema d’adrenals i de la metàstasi, cosa que fa impossible retirar-li la medicació. És discreta, carinyosa, tendra, un amor de fura. A la Lluna li encanta jugar amb els gossos de casa, corre darrera d’ells i els hi salta a sobre per agafar-los la cua i ells interactuen amb ella. El Cinamon, el seu gos amic, l’adora i la cuida. No es relaciona bé amb altres fures, quan les veu xiscla, tremola, es queda petrificada de por i busca la seguretat en els nostres braços. Si l’agafes, es queda adormida, li agrada notar el calor i l’amor que els papis d’acollida podem donar-li. Això si, si la fas enfadar, et busca el nas per mossegar-lo. Escala ràpidament pel jersei fins donar un saltet per atrapar el nas. És la millor fureta que ha pogut passar per casa, bona i molt, molt carinyosa. David

20

NESS

Data de naixement: 01-06-08 Sexe: Mascle Caràcter: Molt llest i carinyós Degut a la confiança dels humans, que moltes vegades no és falta de preocupació, Ness es va electrocutar i l’electricitat va sortir per la seva maneta del davant. Encara que es va tractar de conservar-li la manera amb molt d’esforç, es va haver d’amputar. Vam tenir por que no s’adaptès a les altres fures que vivien amb ell, la gàbia gran, pujades... tot podia ser dificultats per fer vida normal. Això crèiem els humans necis, les persones que donem importància a aquestes coses, pero els animals estan per sobre de tot això i, com un lluitador nat, amb un caràcter tendre, dolç i molt juganer, el Ness es va adaptar de manera genial i fa vida normal, corre i juga i puja (encara que al principi va caure alguna vegada), sense por, sense sentir-se inferior. Els seus companys no noten res d’estrany i és amic de tots. És una fuereta albina que invita a l’abraçada i que conquereix el cor de la persona més dura amb les seves llepades. Merche

21

LORENA

Data de naixement: 24-03-2010 Sexe: Femella Caràcter: Boníssima La Lorena és tranquil·la i dolça. El seu únic ronyó funciona bé de moment i esperem que continui així per molt de temps. És una meravella tenir-la a casa, no dóna gens de feina, només vol carícies i disfrutar de la família d’acollida. Karla

22

LIA

Data de naixement: Agost del 2007 Sexe: Femella Caràcter: Simpàtica i tranquil·la La Lia continua activa i juganera. S’ha de controlar molt intensament el pes i el que menja per ajustar la medicació que l’ajuda amb el seu problema autoimmunològic. Amb el seu tractament, ha millorat molt la seva salut; es troba molt bé a la seva casa d’acollida juntament amb els seus companys. Tot això comporta molta feina, però tot val la pena quan es veu que la petita continua tenint tanta vitalitat. Maria

23

PRUNA

Data de naixement: 03-03-2005 Sexe: Femella Caràcter: Molt bona, independent i juganera La Pruna és una fureta simpática que sempre ha estat molt independent i juganera. Va arribar a nosaltres fa gairabé dos anys, juntament amb el Kiwi, eren inseparables. Té el mateix problema d’adrenals que tenia el seu company, que acaba de morir fa uns dies. A la Pruna li encanta buscar i tafanejar per tots els racons i robar qualsevol coseta que pugui emportar-se a la seva gàbia. És molt llesta i entremaliada. Encara que doni la sensació que la seva malaltia ha millorat gràcies al tractament, no és així; la malatia segueix el seu curs, però gràcies a les atencions que té disfruta d’una bona qualitat de vida i és feliç. Carlota

24

JACOB

Data de naixement: Agost del 2007 Sexe: Mascle Caràcter: Simpàtic i tranquil En Jacob és una fureta particular. És petitona de tamany, tendra i adorable. Un dia la policía de Badia del Vallès ens va trucar perquè s’havien trobat una fureta. Quan hi vam a arribar, el vam veure amb la seva trista mirada i vam saber que el Jacob seria una fura especial. Des de que va arribar, va tenir molèsties quan feia les seves necessitats i no menjava, per tant vam haver de donar-li papilla amb xeringa durant molts dies, tot i que a ell no li agradava gens. Les proves i la sintomatologia han corroborat que té IBD (malaltia inflamatòria intestinal), per la qual cosa s’ha d’estar molt a sobre de quan deixa de menajr o quan té molèsties per donar.-li la seva medicació i, si cal, obligar-lo a menjar. Malgrat tot això, en Jacob és una fureta simpàtica i diferent, i amb la seva forma de caminar tan graciosa es passeja per tota la casa buscant carícies. Carlota

25

IDUN

Data de naixement: 01-03-2010 Sexe: Femella Caràcter: Boníssima Aquesta petita és molt nerviosa. El seu problema d’urèters i de ronyó continua estable. Està previst que li hauran d’extirpar un ronyó, però segur que això no l’impedirà continuar fent malifetes com si fos un bebè. Karla

26

DARK

Data de naixement: 25-12-2008 Sexe: Mascle Caràcter: Molt carinyós i ple de vida Els seus problemes repiratoris i l’escoliosi que pateix no impideixen que el Dark salti i corri com si encara fos una fureta de mesos; això sí, amb limitacions perquè es cansa ràpidament. El Dark és tot dolçor, és bo, carinyós i una mica trasto, però molt simpàtic. Les cures constants que necessita aquest petitó estan donant el seu fruit i tenim una fureta grassoneta i feliç. Eva

28

AQUELLS PETITS MAGNÍFICS
SEGUR QUE MOLTS DE VOSALTRES CONEIXEU O HEU SENTIT A PARLAR DE CASOS DE FURES, GOSSOS, GATS I MOLTS ALTRES ANIMALONS QUE FAN GESTES EXTRAORDINÀRIES I QUE SENSE SABER-HO NI VOLER-HO ENS ENSENYEN A VIURE I A AFRONTAR SITUACIONS QUE NO SERIEM CAPAÇOS D’AFRONTAR. EN AQUEST NOU APARTAT QUE INAUGUREM EN AQUEST TERCER NÚMERO DE LA NOSTRA REVISTA, US VOLEM PRESENTAR EL CAS DE LA CHARLOTTE. CHARLOTTE, UNA FURA MINUSVÀLIDA PLENA DE VIDA La Charlotte va arribar a la meva vida el juliol del 2010, gairebé amb un any d'edat, una fureta preciosa, bonica, simpàtica, amb moltíssimes ganes de jugar, però la petita no té potes de darrere ni cueta. El primer dia que la vaig veure, el cor se’m va fet petit, vaig creure que mai la veuria caminar, córrer, que necessitaria atenció especial, però la Charlotte és única, malgrat la seva diferència amb les altres fures, corre a una velocitat impressionant, li encanta jugar amb les pilotes de ping pong, les fa rodar amb el morro, les empeny, les canvia de direcció al seu gust, com si d'un jugador de futbol es tractés. La seva minusvalidesa no la priva de res, és una fura que fa vida normal. Per caminar a poc a poc es recolza sobre els seus monyons, combinant-los per poder fer el gest de caminar. A l'hora de córrer, fa saltets, s'impulsa amb la part de darrere del cos amb moviments curts, però molt ràpids, de manera que es desplaça per casa molt ràpidament, sigui per córrer darrera de les seves joguines, entrar pels tubs o jugar amb altres fures. A l'hora d'escalar i enfilar-se, és forta i amb moviments precisos. Per pujar les escales, estudia els dos laterals, busca el punt que més li agrada, fa un petit saltet i recolza les seves potes davanteres fent força per pujar tot el cos; una vegada elevada, gira lateralment la seva part posterior recolzant-la sobre el nou esglaó i així puja tota l'escala.
La petita Charlotte.

n Búscanos e

Facebook!

CLÍNICA VETERINARIA DIAGONAL. VETERINARIO ESPECIALISTA EN HURONES.

Avda. Diagonal, 237 bajos (entre Padilla y Lepanto) - 08013 Barcelona Tel. 93 246 08 05 www.clinicaveterinariadiagonal.com

HORARIO: de lunes a viernes de 10 a 20,30horas y sábados de 10 a 14 horas

30

La petita Charlotte investigant i jugant.

Pujar per la gàbia o a les seves hamaques i cubs per a ella és ja una tasca molt fàcil, es mou per la seva gàbia al seu gust, sempre ajudant-se de les seves potes de davant per arribar als llocs més alts. La Charlotte és una petita molt sociable, li agrada jugar amb els seus companys, córrer darrere d'ells, especialment si els altres li agafen "les seves" joguines. Encara que és sociable i bona, té molt caràcter. Totes les joguines són seves, tots els tubs són seus i, si ella hi és present, no deixa que els altres entrin; les caixes de cartró són seves, i les bosses del supermercat també són seves, per no dir que el seu llitet, el seu cub, la seva manta, tot és més que seu. La Charlotte és especial, única, de vegades una mica pallasseta quan bota, salta, dokeja, però bona com ella sola, afectuosa, és un cel, és la meva "Charly". David Plaza

32

SOSHurones EN ACCIÓ CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ SOBRE L’ABANDONAMENT, L’ADOPCIÓ I LA PROTECCIÓ DE LES FURES
EN AQUEST APARTAT US HEM VOLGUT ENSENYAR UNA PETITA MOSTRA DE LES ÚLTIMES ACTIVITATS DUTES A TERME PER SOSHurones PER CONCIENCIAR I SENSIBILITZAR LA POBLACIÓ SOBRE L’ABANDONAMENT DE LES FURES, AIXÍ COM FOMENTAR LA SEVA POSSIBLE ADOPCIÓ COM A ALTERNATIVA A LA COMPRA D’AQUESTS PRECIOSOS ANIMALS.

FIRA PER LA TERRA 2011
La Fira per la Terra és un event que se celebra anualment a Barcelona, en el Parc de la Ciutadella, on hi participen entitats ecologistes i associacions de protecció del medi ambient i de protecció animal. Hi ha moltes activitats organitzades per a tots els públics i un ambient festiu fantàstic. Aquí teniu unes quantes fotografies de com va anar la festa i l’ambient que hi vam viure.

33

FIRA DE LA PRIMAVERA A TRINITAT VELLA (BCN)
Diumenge 10 d’abril vam participar a la Fira de la Primavera de Trinitat Vella de Barcelona. Desde les 10h fins les 14h vam disfrutar de diferents activitats com una xocolatada, pallassos, un dinar popular, etc. A més, diverses associacions animalistes van estar allà per informar-vos de tots els requisits que es necessiten per poder adoptar un gos, un gat, o una fura. Ens ho vam passar molt bé i si l’any que vé es repeteix us animem a que vingueu a veure’ns.

34

FESTA DE LA MASCOTA A CASTELLAR DEL VALLÈS
El diumenge 03 d’abril de 2011 SOSHurones va participar a la Festa de la Mascota a Castellar del Vallès situada a l’espai Tolrà. Aquí en teniu unes imatges del nostre stand.

EDUKOFESTA 2011
El dissabte 02 d’abril de 2011, SOSHurones va participar a la EDUKOFESTA de la Rambla Prim, entre Pere IV i Gran Via, Barcelona. Hi va haver concursos, exhibiciones d’Agility i diferents stands de protectores.

35

ALTRES FIRES I FESTES
· Folkarria eco-festi-ball (03/04/2011) La Ferrettería de Sosh hi va ser present amb una taula informativa i una mostra dels seus productes artesans solidaris. La mostra es va dur a terme en el recinte ferial de Torres de la Alameda, Madrid. · Festa d’aniversari de la Ferrettería de Sosh (12/04/11) El 12 d’abril La Ferrettería de SOSH va cumplir el seu primer aniversari com un espai solidari d’artesania. Durant tot el mes d’abril, per celebrar la inmillorable acollida que vam tenir entre tots vosaltres, vam fer un 20% de descompte en tots els nostres productes fins agotar existencies! Així, vam voler premiar la vostra ajuda per recaudar fons per les fures malaltones. El nostre agraïment més sincer per a tothom. L’equip de La Ferrettería de SOSH (http://soshuronestienda.blogspot.com) · II Diada Animalista a Cerdanyola, Barcelona (07/05/11) Vam celebrar la II Diada Animalista a Cerdanyola, Barcelona, junt amb altres protectores. · Fira del Trasto, Badalona (08/05/11) Recaudant fons per les furetes. · Primera feria Artesanarte, Madrid (13/05/11) Aquesta primera fira es va celebrar a l’espai Theman, al carrer Eugenio Salazar 14, Local 1, Metro Prosperidad de 10h a 20h. Sempre és positiu ser presents a les fires i més en la seva primera edició. · Festa Major de Ca N’aurell, Terrassa (28/05/11) És la gran celebració de la Festa Major de Ca N’Aurell a Terrassa. Va ser un dia ple d’activitats on varies protectores junt amb nosaltres hi vam ser per informar sobre l’adopció dels animals de companyia. · Festa Veu Animal (05/06/11) La Festa Veu Animal es va celebrar al Parc Europa de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) durant tot el dia.

36

ALTRES PROTECTORES EL CLUB DE KAT
EN L’ÚLTIM NÚMERO DE LA NOSTRA REVISTA US VAM PRESENTAR AQUEST NOU APARTAT QUE FA REFERÈNCIA A ALTRES PROTECTORES, ORGANITZACIONS I ASSOCIACIONS QUE COM NOSALTRES PROMOUEN LA DEFENSA I LA CONSERVACIÓ DE LA NATURA I/O DELS ANIMALS. DONAT LES BONES CRÍTIQUES QUE AQUEST ESPAI HA OBTINGUT DE PART DELS NOSTRES LECTORS I LECTORES, HEM DECIDIT INCLOURE’L COM UN APARTAT FIXE I AIXÍ DONAR A CONÈIXER LA FEINA DE TANTA GENT AFÍ A NOSALTRES. AIXÍ DONCS, EN AQUEST TERCER NÚMERO US VOLEM PRESENTAR EL CLUB DE KAT: ASOCIACIÓN PARA ANIMALES DISCAPACITADOS Y ENFERMOS CRÓNICOS.

El Club de Kat va néixer fa uns 8 anys per ajudar altres animals que, com la Kat, tenen alguna discapacitat i/o malaltia crònica amb la què han de conviure així com totes aquelles persones que cuiden de tots ells. El Club de Kat és d’àmbit nacional i va sorgir com a pàgina web (www.elclubdekat.org), un espai on els usuaris i internautes intercanvien informació, experiències, recolzament i consells. Tot per ajudar i recolzar les persones que viuen amb animals de companyia discapacitats (cecs, sords, sordcecs, paràlisis, extremitats amputades, etc) i malalts crònics (diabetis, epil·lèpsia, leishmania, asma, inmunodeficiència felina, leucèmia, etc). Una part molt important de la seva feina és ajudar aquells animals amb necessitats especials que busquen una llar que els hi proporcioni les atencions, l’entorn, l’estimació i el carinyo que necessiten. El nom del Club de Kat fa referència a una gateta que va ser trobada atropellada i amb paràlisi. Molta gent opinava que el millor seria autanasiar-la, però les ganes de viure de la petita Kat van fer que s’adaptés bé a la seva situació i, per tant, l’opció del sacrifici va quedar descartada. La Kat ha pogut viure molts anys amb una vida normal amb certes cures. Molts animals que són abandonats es troben amb el doble repte de no només sobreviure al carrer sinó de conviure sense uns cures extres. Per tant, el que intentem des del Club de Kat és aconseguir que la seva situació en temes de salut s’estabilitzi i promoure la seva adopció per persones i families preparades i capacitades per cuidar-los i disfrutar de la seva companyia i convivència. A continuació us exposem tres d’històries del Club de Kat: l’Ani, el Buny i la Hope. Són tres preciositats que busquen una llar que els cuidin i els estimin com es mereixen la resta de la seva vida.

37

ANI

Aquesta preciositat es diu Ani i és una mini pequinesa que va ser abandonada amb 10 anys i una paràlisi en les potes de darrera. Actualment, està en una casa d’acollida fins que li trobin una llar definitiva. El traumatòleg/neuròleg no creu que es curi ni pugui tornar a caminar, però mirarem si se la pot ajudar amb fisioterapia o acupuntura... tot i així, a ella sembla no importar-li. L’Ani té caràcter i li encanten les joguines. Si li aixeques les potes del darrera, fa pipí i caca sense cap problema perquè no pateix d’incontinència. Per a més informació podeu contactar amb l’Associació del Club de Kat al mail socioscdk@gmail.com.

38

BUNY

El petit Buny és un cadellet que no arriba a l’any de vida i és de tamany petitó. Al principi sempre sembla que tingui por, però al cap de poca estona ja s’acosta buscant mimos, és molt dolç i millora moltissim quan té confiança. El petit Buny estava en una gossera, però degut a la seva malatia ja no hi podia seguir més i ara està acollit pel Club de Kat. El Buny té hipoplàsia cerebelosa, les potes de davant les mou a la vegada donant saltets com un conill i a vegades pot perdre l’equilibri. Necesitaria una casa sense cap més animal o amb algun gos o gat molt tranquil perquè, quan se li acosten, es nota intranquil pel seu problema de mobilitat i cau. Pel que fa a la resta de coses, el Buny pot fer una vida completament normal i necesita una família que l’estimi i el cuidi i pugui demostrar com n’és d’especial.

El Buny s’entregaria en adopció amb contracte i seguiment. Actualment està a Catalunya i s’hauria d’estudiar la possibilitat de viatjar si sortís algun adoptant més lluny.

39

HOPE

“Hope“, Esperança en anglès, és una gosseta de dos anyets que degut a un tràgic accident va quedar paraplègica de les potes del darrera. Ara la Hope busca una casa que l’aculli, una família que l’estimi i tingui cura d’ella i que sigui capaç d’adaptar-se a les seves necessitats. Per a més informació, podeu contactar amb: socioscdk@gmail.com / clubdekat@gmail.com

40

DARRERA L’ARC DE SANT MARTÍ
EN OCASIONS MOLT ESPECIALS... LA LLUM I L’AIGUA ES FONEN PER CREAR UN LLOC MERAVELLÓS ANOMENAT... ARC DE SANT MARTÍ. SEMPRE ÉS DOLORÓS ACOMIADAR-SE D’AQUESTS ADORABLES I ENTRENYABLES PELUDETS QUE HAN ARRIBAT A SER UN MÉS DE LA FAMÍLIA. NO HI HA RES QUE PUGUI SUPLIR EL BUIT QUE DEIXA LA SEVA ABSÈNCIA I EL DOLOR ARRIBA A SER FORT, COM UNA ESPINA CLAVADA AL COR. ENS QÜESTIONEM SI REALMENT LI VAM DONAR TOTA L’ATENCIÓ I L’AFECTE MENTRE VA ESTAR AMB NOSALTRES, PERÒ EL QUE ESTÀ CLAR ÉS QUE EL SEU RECORD ENS QUEDARÀ PER SEMPRE I QUE S’HAN DE RECORDAR TOTS AQUELLS MOMENTS FELIÇOS QUE VAM PASSAR JUNTS AL SEU COSTAT.

AITOR

Aitor, has estat una fureta especial i molt estimada. Només espero que, allà on siguis, no tornis a tenir por i que estiguis tranquil, sense ningú que et molesti tot el dia amb medicacions i veterinaris. Has lluitat fins el final, però avui has decidit no lluitar més, no volies menjar, només dormir, i les potetes del darrere no et responien, portaves unes setmanes malament i no has aconseguit remuntar. Ho sento tant..., però has viscut molt més del que pensàvem... al costat de l’Otto.

Suposo que, en marxar ell, moltes forces et van fallar i no has pogut continuar. Volies marxar amb ell, i avui he decidit deixar-te marxar. Era el millor per a tu. Ja no tenies qualitat de vida aquí, entre nosaltres; estic segura que darrera l’Arc de Sant Martí, sí. El meu bebè vellet... et trobaré molt a faltar, i els teus companys d’aventura, també. Perdona’m per haver-te molestat tant temps. Sé que no t’agradava la medicació, ni que et portés al veterinari. Sé que no vaig aconseguir donar-te el que necessitaves, he estat un pegat de l’amor que et van negar. No vas superar mai el teu abandonament i sempre vas voler tornar enrera, amb la teva antiga família. Sento

41

molt no haver estat suficient per a tu. Ho he intentat, de veritat, i també mantenirte al meu costat, però, al final, la pena guanya, i les malalties també. Ho sento moltíssim. Sé que en aquests últims mesos ens aveniem millor, que ja gairabé no em mossegaves. Aquestes últimes setmanes, que estaves enfadat amb mi, no m’has mossegat ni un sol cop. A la teva manera, m’has demostrat que sabies que tot era pel teu bé i, encara que sigui una mica, sé que m’estimaves, potser no tant com a la teva antiga família, ni com a l’Otto, però sí una mica, i amb aixó ja estic contenta. També m’alegra que el Lucas t’hagi cuidat tan bé. Quan jo no hi era a casa ell ha estat el teu protector, no s’ha separat de tu ni un moment fins el final. Has estat ple d’amor i de carícies per part del teu company i per la meva part. Et trobarà a faltar, cuida’l, perquè ho necessitarà. Busca a l’Otto i diga-li que el trobo a faltar i que us estimo a tots dos i que no us oblidaré mai. No heu marxat molt lluny, esteu en el meu cor i aquí romandreu per sempre. Descanseu i sigueu feliços, petits meus. Raquel

42

KIWI

Vas arribar a nosaltres ara fa quasi 2 anys i, durant aquest temps, només hem rebut coses boniques de part teva, has estat un clar exemple de vitalitat i energia, sempre has tingut ganes de seguir endavant, mai has deixat de lluitar, jugar i “dokejar”. Vas ser el primer avi fureta que va entrar a casa i des d’aleshores he comprès com en sou d’especials, és una experiència que li recomano a tothom, és totalment reconfortant, sou carinyosos, especials i juganers. Vas venir sense pèl i amb la panxa inflada, junt amb la teva companya, la Pruna, ereu inseparables. I encara que sempre vaig saber que aquest moment arribaria, no em veia preparada per acceptar-ho. Tots i cada un de vosaltres, els meus petits, sou únics perquè sou sincers, plens d’amor i vida, la vida que fa que cada dia, en llevar-me, somrigui quan us miro i escolto els vostres “dokejos“ i em feu els vostres petonets d’amor i tendresa. El meu nen, te’n vas anar el 29 de maig, et vas quedar adormidet, ja sabiem que no tardaria a passar, perquè dia a dia t’anaves apagant, però no paties, només volies estar tranquil·let.

43

I així va ser, vas descansar per sempre. Ara una estrella més brillarà sempre al cel. Cada vegada que agafo la Pruna, cada moment que la miro, em dona la sensació de veure’t a tu, de veure els teus ullets negres mirant-me, demanat-me mimos o jocs. La Pruneta et troba a faltar, està molt carinyosa i no para de donar-me petonets, potser em nota trista, però ella es feliç amb els vostres companys, així que estigues tranquil que estarà bé. Com cada un dels meus nens, ets especial i sempre estaràs al meu cor. T’estimo moltíssim, petitó meu. Carlota

RONES CTORA DE HU CIACIÓN PROTE SO RG SOSHurones A @SOSHURONES.O .714 / INFO .635 TELÈFON: 622 RONES.ORG WWW.SOSHU