Está en la página 1de 1

el de vuit DIVENDRES, 22 DE JULIOL DEL 2C11

OPINI
fora de lAjuntament perqu
era de dues de la matinada.
Jo em pregunto, en aquest cas,
quin directiu duna empresa
deixa que els seus empleats el
facin fora per estar treballant?
Jo no en conec cap. En qualse
vol cas, 28.800/any per una
dedicaci parcial, el com
dels mortals que anem a parar
la m no els cobrem, ns i tot
en algun cas ens rebaixen el
sou per tirar el pas endavant.
B, tret de lAznar i en Felipe,
que sn assessors i cobren una
mica ms per menys temps.
Laltre cas s encara ms fla
grant. Sra. Mrida, si la seva
explicaci al fet que se li abo
nin al voltant de 24.000/any,
i torno a repetir, ja ens agra
daria, a ms dun treballador
cobrar aix per dedicarnos
parcialment a la nostra feina,
s que vost dalguna cosa ha
de viure, i que si fos rica ho
faria de franc, anem b. Molt
mala explicaci. Sra. Mri
da, li recordo o li explico per
si no ho sap, que molts dels
seus companys de partit, en
tre els quals el que va ser pre
sident de la Generalitat, sn
provinents de famlies benes
tants, del que sanomenava la
gauche divine de Barcelona,
i que anaven al Bocaccio de
lOriol Regs on, per cert, no
hi entrava tothom. No ens
vulgui vendre la pellcula,
per sort, al llarg daquest dar
rer perode democrtic que
esperem no sacabi, pel b
de tots, persones de dretes,
desquerres i de centre, de
famlies ms riques i no tan
afortunades, shan dedicat,
cobrant, a consolidar la nostra
societat actual i no han donat
explicacions tan desafortuna
des com la seva. No anem b.
Finalment, i tal com he dit a
linici, crec que aquelles per
sones que dediquen una part
del seu temps sigui parcial o
total a treballar per la seva so
cietat han de cobrar i aquesta
compensaci ha de ser digne
en relaci al temps invertit
que segur s molt. I aquesta
s la nica explicaci que han
de donar al poble, concreta,
clara i concisa. No cal embo
licar tant la troca com vosts
han fet perqu aix noms
comporta reaccions contrri
es a les previstes.
I, per acabar, crrecs de con
ana? A ladministraci, un
crrec de conana s aquell
nomenament que es fa, indi
ferentment de la vinculaci
laboral que tingui, directa
ment i sense passar per un
concurs, ja sigui del tipus que
sigui. Per tant, si li allarguen
ns a lagost a lactual cap de
premsa, tot i que ell va passar
>> Ve de la pgina anterior
La redacci daquest setmanari es
reserva el dret de publicar o no les
cartes adreades al seu director, i
el de resumir llurs continguts quan
excedeixin de . carcters,
amb espais inclosos. Per tal que
un escrit sigui publicat a les planes
dopini ha de venir acompanyat
del nom i cognoms del seu autor,
adrea, DNI i un telfon de con
tacte. Tots els escrits es publicaran
amb el nom i cognoms del seu autor
o autors o, en el seu cas, amb el del
collectiu,
EDITA
Publicacions Peneds, SA
Papiol, 1 C372C
Vilafranca del Peneds
eldevuit@eldevuit.cat
Els escrits que publiquem a les planes dopini,
aix com qualsevol altre article signat, no sn
forosament compartits pel setmanari i noms
reecteixen el parer de qui els signa.
PRESIDENT
Pere Montserrat i Ferrer
CONSELLER DELEGAT
Xavier Freixedas i
Domnech
DIRECTOR
Ricard Rafecas i Ruiz
REDACCI:
Joan Ravents |Cap
de redacci), Judit
Benages, Cristina
Pars, Xavi Gonzlez,
|Redacci Vilafranca),
Eva Lpez |Redacci
Sant Sadurn), Ricard
Vinyals, Ferran
Rodrguez |Redacci
El Vendrell), Montse
Juv |Cultura),
Eloi Miralles, Biel
Senabre, Jordi Mir
|Castells), Tito Boada,
|Esports), Flix
Mir |Fotograa),
ngels Ventura,
Nati Ceballos,
Sandra Bermdez
|Maquetaci), Anna
Llovera, Roser
Figueras |Correcci).
Editat amb la collaboraci de
El descregut
Gerard Alczar
Periodista
gerard@alcalleop.cat
La Catalunya quntica
La fsica quntica resulta
desconcertant. Aquest camp
estudia el comportament de
les partcules subatmiques,
les que componen els toms.
Quntica ve de quantum o
quantitat denergia que sin
tercanvien aquestes partcu
les. A nivell subatmic, les
partcules es comporten com
a tals per tamb com a ones.
La singularitat daquestes
partculesones fa impossi
ble localitzarles en un mo
ment donat en un lloc con
cret. Daix sen diu Principi
dincertesa i s el ms inte
ressant ja que significa que
poden estar en diferents llocs
a la vegada. Aix vol dir que la
realitat quntica sn possibili
tats. Lorigen de lUnivers fou
quntic: moment en qu es va
crear tot el que sentn com a
existncia dins les dimen
sions on ens movem: longi
tud, amplada, alada i temps.
Segons la mecnica qunti
ca, aquesta existncia noms
s una possibilitat de les que
poden coexistir. Una realitat
que produeix lobservador,
s a dir, nosaltres. Per tant,
no sabem quina s la realitat
real, perqu el que veiem
s un holograma, una cons
trucci del nostre cervell, que
interpreta els senyals que li
arriben des de fora. Les altres
possibilitats existeixen en al
tres universos, superposats
o parallels, potser amb dife
rents lleis fsiques. s com
una ceba: cada capa s un uni
vers amb una possibilitat...
Diguem, com a exemple, que
hom s el resultat de les seves
decisions. Prenent altres deci
sions, el resultat hagus estat
diferent. Tanmateix, les altres
possibilitats segueixen existint,
per en un altre univers. Aix
vol dir que hi ha tants nos
altres com possibilitats. La
Existncia no s ms que el
conjunt total de possibilitats,
mentre que el NoRes s
justament la cancellaci
daquestes possibilitats. Luna
no t sentit sense laltra. Luna
no pot ser sense laltra. Una
defineix, per contraposici,
laltra.
s aquesta probabilitat duni
versos possibles el qu s
atractiu. Vol dir que, a menys
dun millmetre de nosaltres,
hi ha mons on vivim duna al
tra manera, daltres on ja no hi
som i daltres on encara hem
de nixer. Mons on lImperi
Rom no va desaparixer, on
les colnies nordamericanes
encara sn britniques, la Re
voluci Francesa va fracas
sar i la Revoluci mexicana
encara ha de comenar. Nhi
ha on Gran Bretanya s una
Repblica des de Cromwell,
Napole triomf a Waterloo i
Catalunya guany la guerra de
Successi. Un mn on ara Ca
talunya s independent, des
del I7IS... fascinant.
Em tranquillitza saber que
existeix una Catalunya in
dependent. Una Catalunya
quntica on, per exemple, no
hi ha governs amb consellers
poc intelligents maltracta
dors de votants paccament
indignats. Em tranquillitza
saber que existeix una Cata
lunya sobirana amb politics
preparats, sincers, hones
tos, valents i compromesos.
Lexistncia daquesta altra
Catalunya quntica s una
de les realitats possibles... Per
veurela haurem de passar
dun univers a laltre. Aix
seria tan difcil com tirar una
pilota a una paret ns que la
traspasss. Tal cosa s possible
segons els pressupostos qun
tics, per altament improba
ble. Com tamb s altament
improbable aconseguir la in
dependncia, en aquesta altra
possibilitat que vivim: Cata
lunya s massa servil, confor
mista i est massa resignada...
Una Catalunya
quntica on,
per exemple, no
hi ha governs
amb consellers
poc intelligents
maltractadors
de votants
paccament
indignats
Quan llegiu aquest article
servidora estar de vacan
ces. Aquestes lnies estan
escrites a batzegades, entre
mails, documents de treball
i factures. Entre rentadores,
maletes i consultes al web
de meteorologia del lloc de
dest. Un document obert
a lordinador que espera ser
omplert de frases amb sentit
i prou atraients pels lectors.
En moments aix, de nervis i
estrs, penses si realment val
la pena marxar de vacances.
Finalment, trobes un forat
en la teva ocupada agenda
prevacacional (un diumen
ge a les 7 del mat), tornes a
aquell document obert que
tens de fa uns dies, que t
un parell de frases escrites, i
penses que no taixecars de
la cadira ns que larticle no
estigui acabat. Tens els deu
res de la feina fets, noms et
manca aquest article.
La inspiraci no arriba, tens
el cap a tres quarts de quinze,
i sents el sndrome del full
en blanc al clatell. Les ganes
descriure no casen amb la
inspiraci i comences a dei
xar anar frases sense sentit
com les que estic escrivint
aqu.
Quan rellegeixo aquests pri
mers dos pargrafs penso
que s, que val la pena que
marxi de vacances. Quins
pargrafs ms delirants! Ne
cessito marxar per descon
nectar, per buidar la ment
de pensaments, didees, de
projectes. Posarme unes
bermudes, unes xancletes,
emportarme aquells llibres
que fa dies que tinc per llegir
i fer un reset per reiniciar
amb noves idees. Necessito
uns dies per tornarme una
esponja i captar lessncia
daquelles petites coses que
lagitaci del dia a dia et fa
obviar.
I llavors recordo aquelles va
cances dinfantesa, dos me
sos per davant per anar a la
piscina amb les amigues; fer
quilmetres i quilmetres
amb les bicis pels carrers del
poble; les nits a la fresca ex
plicantnos histries de por.
Les festes majors, la gralla,
les matinades. Les colnies
lluny de casa, amb nova gent
per conixer, noves histries.
I quan acabaven aquelles va
cances infantils que thavien
depurat, tenia aquella sen
saci que friso tenir tamb
daqu un parell de setmanes:
ganes de tornar a lescola,
preparar lestoig, dordenar
les llibretes, de fullejar els
llibres del nou curs, de coni
xer els nous professors, de
tornar a veure els companys
de classe i descobrirne algun
de nou.
Marxar de vacances per tor
nar amb energia i canalit
zarla als vells projectes que
than estat esperant aquests
dies. Marxar de vacances per
donar forma a la idea que
ens ronda i que properament
veur la llum. Marxar de va
cances per gaudir dels que
tens ms a la vora. Marxar
de vacances per quan en tor
nis, puguis gaudir del ritme
agitat del dia a dia. Marxar de
vacances per poder alar els
llapis i estrenar llibreta amb
illusi i empenta.
De vacances
Bufar i fer
ampolles
Gemma Urgell
www.viniesfera.com
Necessito uns
dies per tornar
me una esponja i
captar lessncia
daquelles petites
coses