Trastorno de la Lectura: La Dislexia

1- Introduccin 2- Criterios diagnsticos DSM-IV 3- Alteraciones asociadas al trastorno: a) Mala lateralizacin b) Psicomotricidad c) Problemas perceptivos d) Alteraciones en el lenguaje e) Comorbilidad 4- Etiologa y prevalencia 5- Dislexia y mbito escolar: a) Etapa pre-escolar b) Etapa escolar 6789Evaluacin psico-pedaggica Orientaciones para el tratamiento Resumen de conclusiones Enlaces de inters

1- Introduccin

El trastorno especfico de la lectura (Dislexia) se caracteriza por un deterioro de la capacidad para reconocer palabras, lectura lenta e insegura y escasa comprensin. Ello no es debido a factores como la baja inteligencia o a deficiencias sensoriales significativas. Con frecuencia, viene acompaada de otras alteraciones en la expresin escrita, el clculo o algn otro tipo de trastorno de la comunicacin. Histricamente se han utilizado distintos nombres para calificar a estas discapacidades lectoras, tales como dislexia, alexia, incapacidad lectora, lectura en espejo, etc. El trmino Dislexia se sigue utilizando para describir un sndrome de incapacidad lectora que incluye deficiencias verbales, cognitivas y lateralidad mal definida. No obstante, hay todava un gran debate acerca de la validez diagnstica e independiente del trastorno dislxico. Algunos autores niegan la existencia del trastorno mientras que otros consideran que existe una continuidad sin lmites claros entre la dificultad severa para la lectura y la normalidad. En este segundo caso se prefiere utilizar como alternativa al trmino dislexia, el de Trastorno Especifico de la Lectura. Otro problema en el tratamiento de los problemas lectores lo constituye la variabilidad de manifestaciones dentro del colectivo, donde podemos distinguir varios grupos. En un primer grupo se situan aquellos nios que pueden comprender bien una explicacin oral, aunque no un texto escrito con los mismos contenidos (serian capaces de comprender si pudieran reconocer y leer las palabras correctamente). Este grupo sera al que tradicionalmente se ha llamado dislxico. En un segundo grupo estaran los nios que leen mal las palabras y que manifiestan problemas de comprensin tanto escritas como orales (a diferencia del primer grupo). En este caso se suele hablar de retraso lector general. Finalmente, se han identificado otros nios que pueden manifestar dificultades en la comprensin aunque leen (decodifican) bien las palabras. Se trata del colectivo de nios hiperlxicos, los cuales son capaces de leer bien pero no lo comprenden. Este grupo es menos frecuente que los anteriores y suele asociarse generalmente a una manifestacin de un cuadro patolgico ms serio. Hechas estas matizaciones se exponen a continuacin los criterios diagnsticos para el Trastorno especfico de la Lectura segn el DSM-IV. 2- Criterios diagnsticos DSM-IV: A) El nivel de lectura, medido individualmente por tests estandarizados de capacidad lectora o comprensin, est

substancialmente por debajo de lo esperado con relacin a la edad cronolgica, a la inteligencia medida y a la educacin apropiada para la edad. B) El problema del criterio A interfiere significativamente con el rendimiento acadmico o las actividades diarias que requieran habilidades lectoras. Si existe un dficit sensorial, las dificultades para la lectura son superiores a las que habitualmente van asociadas con dicho dficit.

C)

3- Alteraciones asociadas al trastorno a) Mala lateralizacin Diferentes estudios efectuados comparando el porcentaje de dislxicos de la poblacin general con el porcentaje en grupos de zurdos manuales, de individuos con lateralidad cruzada o de zurdos de la mirada, dan como resultado un mayor porcentaje en estos grupos que en poblacin normal. b) Psicomotricidad Los nios dislxicos pueden presentar problemas en esta rea asociadas o no a lateralidades mal establecidas. Hacia los 6 o 7 aos suele apreciarse un retraso en la madurez de ciertas funciones como: inmadurez psicomotriz, torpeza parcial manual o generalizada, tono muscular escaso o excesivo, falta de ritmo, respiracin irregular. Tambin dificultad en mantener el equilibrio tanto esttico como dinmico; conocimiento deficiente del esquema corporal lo que les dificulta la estructuracin espacial del propio cuerpo y, en consecuencia, el establecimiento de los puntos de referencia a partir de los cuales localizar objetos. c) Problemas perceptivos Para los nios dislxicos los conceptos derecha-izquierda, arriba-abajo, delante-detrs, referidos a s mismos, los adquieren con dificultad, lo que les impide transferirlos a un plano ms amplio. Concretamente a la lecto-escritura para cuyo aprendizaje es necesaria la capacidad de codificacin de signos y la secuenciacin en los ejes espacio-tiempo.

Si el nio no distingue bien entre arriba y abajo, tendr dificultad para diferenciar letras como la b, la p, la d, etc... Con respecto a la distincin delante-detrs su alteracin se manifestar ms bien en un cambio de letras dentro de las slabas, como, por ejemplo: le por el o se por es. Adems de los trastornos perceptivos hay que resear tambin los relativos a la percepcin auditiva y visual. No se trata especficamente de una deficiencia, sino de una alteracin cualitativa. No existe una prdida de audicin o visin, pero sin embargo, los sonidos no se discriminan con suficiente precisin y se confunden unos con otros. Respecto a la percepcin visual puede producirse la confusin entre colores, formas y tamaos. d) Alteraciones en el lenguaje En esta rea se suceden mltiples alteraciones como dislalias, bajo nivel de vocabulario, lenguaje con formas indebidas, inversiones orales con mala colocacin de las slabas, empleo incorrecto de las formas verbales y uso adecuado de conceptos contrarios (p.e. abrir-cerrar). La dificultad en la correcta construccin de los fonemas va a ser un escollo importante para consolidar el avance en el aprendizaje de la lectura. Los trastornos antes mencionados pueden manifestarse en forma conjunta, pero lo habitual es que prevalezca el dominio de alguno de ellos. Algunos autores establecen una distincin entre Dislexias con predominio de alteraciones viso-espaciales y motrices cuyas caractersticas seran : escritura en espejo, confusiones e inversiones al escribir, torpeza motriz y disgrafa, con otro tipo caracterizado por alteraciones fundamentalmente verbales y de ritmo que se caracterizaran por: dislalias, pobreza de expresin, poca fluidez verbal, baja comprensin reglas sintcticas, dificultad para redactar, etc... e) Comorbilidad Es importante resaltar la alta comorbilidad del trastorno lector con el T.D.A.H. Segn algunos estudios, entre el 30 y 35% de los nios con trastornos de la lectura presentaran tambin un cuadro de T.D.A.H. Algunas explicaciones al respecto exponen que el nio con dificultades en los procesos lectores est ms predispuesto a la desatencin. Esto se justifica por el mayor esfuerzo que tiene que realizar por controlar unos procesos de codificacin-decodificacin que escapan a su voluntad.

4- Etiologa y prevalencia El origen exacto de los trastornos lectores sigue siendo objeto de controversia. No hay duda que existen claros indicios que sealan a causas neurobiolgicas pero no se han hallado todava marcadores concretos y especficos para la dislexia. Parte del problema reside en la presencia concurrente de diversas alteraciones perceptivas, lingsticas, de lateralidad pero tambin emocionales, familiares, sociales y escolares. S est ms clara la influencia del factor hereditario. Algunos estudios sitan en un 40% el porcentaje de hermanos de nios dislxicos que presentan el mismo problema, siendo de un 30-40% en el caso de los padres. No obstante, no se conocen exactamente los marcadores genticos implicados. Siguiendo algunos estudios europeos, la prevalencia en nuestro pas podra situarse alrededor del 10 al 15%. La cifra debe tomarse con cautela a falta de estudios propios. Otro dato a tener en cuenta es que el trastorno lector se da con mayor frecuencia en nios que en nias (2 o 3: 1), si bien, tambin hay discrepancias en este terreno y algunos estudios recientes demostraran que la proporcin de nios y nias estara ms igualado de lo que se ha pensado tradicionalmente. 5- Dislexia y mbito escolar a) Etapa pre-escolar Lo que ms destaca son las alteraciones del lenguaje y las sensoperceptivas (dificultad para la distincin de colores, formas, tamaos, esquema corporal, etc...) junto a torpeza motriz y poca habilidad para los ejercicios manipulativos y grficos. Se trata de nios denominados pre-dislxicos con una predisposicin a la dislexia que aparecer ms adelante cuando comience el aprendizaje propiamente dicho de la lecto-escritura. Es en ese momento escolar cuando las dificultades se manifiestan con toda su intensidad. El nio dislxico tiene dificultad para identificar, memorizar y reproducir letras, slabas, nmeros, etc, de modo ms concreto aquellas que tienen formas semejantes como la p-b, p-q, u-n..., que se diferencian por su posicin espacial respecto a un eje de simetra. As puede leer lidro

en lugar de libro o qero en lugar de pero. Este error se denomina inversin esttica. Otro error consiste en una inversin dinmica, es decir, la alteracin en el orden de las letras o slabas. Tambin se pueden dar omisiones o reiteraciones de las mismas, por ejemplo Barlona en lugar de Barcelona o quero en lugar de quiero. A nivel ms general se observa la lectura lenta, mecnica, sin ritmo ni entonacin adecuado al nivel de desarrollo del nio, frecuentes saltos de lnea y distraccin fcil. b) Etapa escolar Se mantienen las dificultades antes mencionadas especialmente en la escritura como disgrafas, escritura en espejo y disortografas. En una etapa ms avanzada, el dislxico se suele estacionar en una lectura vacilante, no siempre del todo comprensiva, escritura irregular, disortografa y factor verbal comprensivo-expresivo bajo. La superacin de estos aspectos est condicionada por las posibilidades intelectuales, la gravedad del trastorno y el adecuado y temprano diagnstico e intervencin psicopedaggica. 6- Evaluacin psicopedaggica Teniendo en cuenta la edad del nio y los datos hallados mediante entrevista se efectuar la correspondiente evaluacin individual. Dicha evaluacin debe comprender aspectos especficos de los procesos lectores pero tambin reas ms generales como la inteligencia o la personalidad. A continuacin se exponen las diferentes factores a evaluar: a) Nivel intelectual Se utilizan pruebas verbales como el Wisc-R (o su actualizacin el Wisc IV), tambin el K-ABC de Kaufman. En cuanto a las no verbales puede aplicarse el Test de Matrices Progresivas de Raven o el Toni-2. Los resultados obtenidos con estas pruebas suponen una medida de la capacidad intelectual del sujeto globalmente, pero tambin proporcionan un perfil de los diferentes factores mentales implicados. Recordemos que para el diagnstico de un trastorno especfico de la lectura debemos descartar la presencia de Retraso Mental. b) Anlisis especfico lecto-escritura

Algunos de los instrumentos adecuados son: 1-El TALE (o TALEC en versin catalana) construido para investigar con rapidez y detalle el nivel general y las caractersticas esenciales del aprendizaje de la lectura y escritura. Comprende dos partes (Lectura y Escritura) cada una de las cuales est integrada por varias pruebas (Tea Ediciones). 2- EDIL. Se trata de una prueba para la exploracin de las dificultades individuales de la lectura. Evala tres aspectos: Exactitud, Comprensin y Velocidad. 3- PLON- R (Prueba de Lenguaje Oral de Navarra). Es un test que sirve de screening o deteccin rpida del desarrollo del lenguaje oral. Edad de aplicacin: 3 a 6 aos. 4- PROLEC-R. Evaluacin de los procesos lectores. Se obtiene una puntuacin de la capacidad lectora de los nios e informacion sobre las estrategias que cada nio utiliza en la lectura de un texto, as como de los mecanismos que no estn funcionando adecuadamente y por lo tanto no le permiten realizar una buena lectura. Edad de aplicacin: cursos de 1 a 6 de Educacin Primaria. 6- PROLEC- SE. Evala los principales procesos implicados en la lectura: lxicos, sintcticos y semnticos. Edad de aplicacin: de 1 a 4 de ESO. 7- PROESC. Evaluacin de los procesos de la escritura. Evaluacin de los principales procesos implicados en la escritura y la deteccin de errores. Edad de aplicacin: De 3 de Educacin Primaria a 4 de Educacin Secundaria. 8- DST-J. Test para la deteccin de la Dislexia en nios. Aplicable en nios entre 6 aos y medio y 11. Ver otras pruebas para evaluar trastornos del lenguaje c) Exploracin perceptivo-motriz Abarca el examen del esquema corporal, la lateralidad y la percepcin espacio-temporal. Para apreciar la imagen que de su propio cuerpo tiene el nio pueden utilizarse la pruebas de Piaget y Head. Se trata de constatar el momento del proceso evolutivo en que se encuentra el nio en relacin con su edad. Las pautas normales al respecto son: Pautas normales (Piaget): Edad: Procesos asumidos: 5 aos Debe conocer las partes de su cuerpo. 6 aos Debe conocer, sealar y nombrar los miembros y rganos del lado derecho e izquierdo.

7 aos Debe producirse el llamado cruce del eje de simetra. Se trata de combinar el lado derecho con el izquierdo lo que posibilita la ubicacin de los objetos, tomndo a su cuerpo como punto de referencia.

Respecto a la dominancia lateral aconsejamos el uso del Test de Harris (ver qu es la lateralidad cruzada?). En la exploracin espacio-temporal resulta especialmente til el Test Guestltico Viso-Motor de Laureta Bender. d) Evaluacin del temperamento/personalidad Finalmente la evaluacin de aspectos de su personalidad pueden resultar necesarios para trazar un plan de intervencin eficaz. Tambin los aspectos conductuales, su forma de relacionarse con su entorno ms inmediato (padres, hermanos, compaeros, maestros, etc...) y cmo percibe su problema resultar de mucha utilidad. Segn la edad del nio pueden utilizarse tcnicas proyectivas como el Test de la Familia, el Test del rbol o Test de la Figura Humana como una primera aproximacin. 7- Orientaciones para tratamiento de la Dislexia Se ha comentado ya el posible origen neurobiolgico de la dislexia o trastorno especfico de la lectura. No se trata, por tanto, de un retraso madurativo ocasional, sino de un trastorno crnico que en una u otra medida seguir afectando las competencias lectoras a lo largo de la vida del dislxico. No obstante, el trastorno no afectar de la misma forma en la etapa escolar que en la vida adulta. Los mayores problemas se darn coincidiendo con la escolarizacin y la obtencin de los diferentes objetivos acadmicos. En la etapa adulta la manifestacin del trastorno se limitar a la persistencia de una cierta dificultad para la lectura (menor fluidez y precisin que la de un no dislxico) y a un mayor esfuerzo para la comprensin. A pesar de estas consideraciones resulta de vital importancia que el nio dislxico reciba, desde la manifestacin de los primeros sntomas, una intervencin psicopedaggica con el fin de minimizar las consecuencias y llevar al mximo nivel de competencia posible sus propios recursos lecto-escritores. En trminos generales, el tratamiento se dirige a corregir, mediante mtodos psicopedaggicos especficos, las alteraciones perceptivo-

motrices, verbales y de lecto-escritura, trabajando con preferencia las ms afectadas. Cuando existan asociados problemas de articulacin, trastornos neurolgicos o de personalidad, ser preciso contar adems con tratamientos de logopedia, neuropsiquiatra y psicologa. Existe en la actualidad gran cantidad de material especfico en el mercado para la recuperacin de la dislexia. Dicho material suele estructurarse en orden de dificultad y tambin por edades. Independientemente del trabajo efectuado en la escuela o por parte de los diferentes profesionales, es necesario la participacin activa de los padres en el tratamiento. Desde casa pueden apoyar al nio fomentando el juego activo en programas de ordenador especficos u otros. Es muy importante que los juegos propuestos sean sencillos (que el nio, al menos en inicio, pueda efectuarlos con facilidad), agradables, ldicos y, por encima de todo, que atraigan la atencin del nio (ver al final algunos enlaces de inters). Estos juegos adquieren diferentes formas pero van encaminados a trabajar diferentes aspectos que son cruciales a la hora de potenciar en estos nios las habilidades de descodificacin lectora y orientacin espacio-temporal. a) Ejercicios de Actividad Mental Pretenden centrar la atencin del nio mejorando su atencin sostenida (el tiempo de respuesta y la perseverancia). Tambin a captar la comprensin de estructuras con objetos y grficos, establecer relaciones de diferencias (stas pueden establecerse sobre diferencias o semejanzas). b) Ejercicios de Lenguaje Van dirigidos a trabajar la correcta articulacin de fonemas y el enriquecimiento de la comprensin y la expresin oral, se persigue un perfeccionamiento mediante el aumento del vocabulario, empleo preciso de trminos, fluidez verbal, elaboracin de frases y narracin de relatos. c) Ejercicios de Lecto-escritura Son necesarios para reconocer y reproducir signos grficos y letras, insistiendo en aquellas que por su problemtica ofrecen mayor dificultad, tambin se trabaja con slabas directas, inversas y compuestas, procurando hacerla comprensiva desde el primer momento.

d) Ejercicios Perceptivo-motores Comprenden desde el aprendizaje de colores, formas y tamaos elementales, as como el conocimiento del propio cuerpo, su localizacin espacial y de nociones temporales. Se utilizan para ello lminas, grficos y especialmente el movimiento, el ritmo y el sonido. Se introducen adems contenidos espaciales sobre ejes de coordenadas y puntos cardinales. En la percepcin temporal se inicia el uso del reloj y del calendario. 8- Resumen conclusiones: 1La dislexia o trastorno especfico de la lectura, a pesar de que son varios los factores que pueden influir en su aparicin y desarrollo, tiene un claro origen neurobiolgico y, por tanto, no obedece al capricho, desmotivacin o mala actitud del nio hacia la lectura. No est causada por un bajo nivel de Inteligencia. Los nios dislxicos, en general, tienen buenas capacidades intelectuales fuera de los procesos especficos de la lectura y escritura. Los nios dislxicos, tienen su propio ritmo de aprendizaje y parten con clara desventaja respecto a los nios que no tienen estos problemas. No ridicularizar delante de otros ni hacerle sentir culpable. Se trata de un trastorno que el nio debe saber que conocemos para poder ayudarle adecuadamente. Darle todo el soporte en clase: Efectuar la evaluacin academica oralmente siempre que sea posible. Valorar ante todo su esfuerzo e inters ms que sus resultados respecto al nivel del resto de la clase. Proporcionarle un entorno fsico adecuado, con pocos elementos distractores (ventanas, sitios de paso, etc.). Dotarle de ayudas para correccin de textos y/o calculadoras para problemas de clculo si le pueden ayudar. Necesitar ms tiempo que sus compaeros para efectuar el mismo trabajo. Evitar agobiarlo con el exceso de trabajo. El nio dislxico tiene mucha ms dificultad para centrar y mantener la atencin. Procurar graduar el tiempo de trabajo y ser flexible segn las necesidades del nio. Reforzarlo adecuadamente y desdramatizar las situaciones. No hacerle repetir trabajos por haberlo hecho mal salvo situaciones excepcionales. Buscar ejercicios que le resulten ldicos y le puedan asegurar, al menos de inicio, algn xito. Probablemente necesitar atencin individualizada por parte de profesionales especializados. Como material de refuerzo y

2-

3-

4-

5-

6-

segn la edad pueden introducirse juegos ldicos mediante el ordenador u otros ajustados a su nivel. Existen en el mercado diferentes modelos para trabajar letras, slabas y las diferentes combinaciones de grafas para trabajar con los padres en casa. 7Se trata de un trastorno crnico y, por tanto, las dificultades estarn siempre presentes aunque con diferentes consecuencias. En la etapa escolar es cuando se produciran los mayores conflictos al no poder seguir el ritmo de sus compaeros. En la etapa adulta persistir un cierta dificultad en la fluidez y comprensin lectora pero sin mayores consecuencias. En todo caso, depender de la correcta atencin y tratamiento recibido en la infancia.

9- Enlaces de inters Asociaciones dislexia: Federacin Espaola Dislexia: http://www.fedis.org/ Asociacin Catalana: http://www.acd.cat/ACD/ Asociacin inglesa: http://www.dyslexic.com/ La web contiene informacin, material y software especfico para la dislexia. Es en habla inglesa. Otros: Dislexia sin barreras Software educativo: Desde la propia red recomendamos la zona click con numerosas actividades para todas las edades (a partir de 3 aos) y necesidades. Se trata de un servicio gratuito del Departamento de Educacin de la Generalitat de Catalua. Los programas de ordenador creados y comercializados en Espaa con el nombre de Pipo contienen diferentes actividades y ejercicios prcticos para trabajar las letras, slabas, palabras y tambin el clculo entre otros. Se aconsejan especialmente para poblacin infantil. Desde la web se puede efectuar algn ejercicio de prueba previo registro.

http://www.pipoclub.com/webonline/webleer.htm Otra web muy interesante con amplio contenido educativo es: http://childtopia.com Est disponible en diferentes lenguas tanto nacionales como internacionales. Material especializado: Especialmente interesante el material de intervencin en la Dislexia y otros trastornos aprendizaje creado por la empresa Rehasoft. Destacamos el programa Lexia como un excelente software para el trabajo especfico en este terreno. Tambin hay que destacar los programas de intervencin distribuidos por Mirelo. Se trata de una empresa que desarrolla programas informticos para rehabilitacin logopdica y educacin especial.

Videos interesantes acerca de la dislexia: Dislexia: maneras de aprender Se explica a travs de diferentes jvenes afectados y algunos profesionales las caractersticas del trastorno. El video es en castellano y cataln.

LA DISLXIA
RECUPERACI DELS PROBLEMES DE LECTO-ESCRIPTURA Etimolgicament la paraula dislxia vol dir aproximadament dificultats de llenguatge. En l'accepci actual es refereix a problemes de lectura, trastorn en l'adquisici de la lectura. Una primera definici senzilla de la dislxia s la qual ens diu que s el problema per a aprendre a llegir que presenten nens el coeficient intellectual dels quals s normal i no apareixen altres problemes fsics o psicolgics que puguin explicar aquestes dificultats. Segons algunes estadstiques la dislxia afecta en major o menor grau a un 10% o un 15% de la poblaci escolar i adulta. Afecta en igual mesura a nens i nenes, no obstant estadstiques angleses parlen d'una relaci de 8 a 1 entre el nombre de nens i el de nenes afectats. Aix potser tingui a veure amb el fet que es considera que les dones en general tenen un major desenvolupament en l'rea del llenguatge que els homes. Hi ha consens que entre un 4 i un 5% dels

nens presenten problemes greus d'aprenentatge de la lectura, amb la conseqent dificultat escriptora. Donada la generalitzaci de l'ensenyament a tota la poblaci de forma obligatria i l's prioritari de la lectura i l'escriptura com mediadors de l'ensenyament, la quantitat de nens que tenen dificultats escolars per aquesta causa s un factor rellevant a tenir en compte per l'ensenyant. Segons les estadstiques citades dalt es pot esperar que en cada aula de 25 alumnes hagi almenys un nen amb aquesta dificultat per a l'aprenentatge. Una bona definici la dna M.Thomson " s una greu dificultat amb la forma escrita del llenguatge, que s independent de qualsevol causa intellectual, cultural i emocional. Es caracteritza perqu les adquisicions de l'individu en l'mbit de la lectura, l'escriptura i el lletrejo, estan molt per sota del nivell esperat en funci de la seva intelligncia i de la seva edat cronolgica. s un problema d'ndole cognitiu, que afecta a aquelles habilitats lingstiques associades amb la modalitat escrita, particularment el pas de la modalitat escrita, particularment el pas de la codificaci visual a la verbal, la memria a curt termini, la percepci d'ordre i la seqenciaci. En la prctica es parla de dislxia evolutiva quan apareixen dificultats i smptomes semblants o iguals als dislxicos en nens que inicien el seu aprenentatge, per rpidament aquests smptomes desapareixen per si solos durant l'aprenentatge. Els smptomes sn inversions en l'escriptura i / o en la lectura, addicions, omissions, escriptura en mirall, vacillacions, repeticions... Cal parlar de dislxia noms quan es complix la definici senzilla del comenament: nen que no aprn a llegir, amb intelligncia normal i cap altre problema que expliqui la dificultat. Sent la dislxia en principi un problema d'aprenentatge, acaba per crear una personalitat caracterstica que en l'aula es fa notar o b per la inhibici i el retrament o b per l'aparici de conductes disruptivas, parlar, barallar-se, no treballar,.. com formes d'obtenir el reconeixement que no pot arribar a pels seus resultats escolars. La dislxia va unida en ocasions a altres problemes d'aprenentatge escolar, tals com la disgrafa (dificultats en el traat correcte de les lletres, en el parallelisme de les lnies, en la grandria de les lletres, en la pressi de l'escriptura...) i en fases posteriors apareix la disortografa (dificultats per a l's correcte de les regles d'ortografia, des de les quals es diuen d'ortografia natural a les de nivell ms complex.)

En ocasions la dislxia va unida a dificultats de pronunciaci, amb major incidncia en la dificultat de pronunciaci de paraules noves, llargues o que continguin combinacions de lletres del tipus de les quals li produxen dificultats en la lectura. En l'aula la dislxia es pot detectar inicialment pel retard en l'aprenentatge de la lecto-escriptura, les peculiaritats que es donen quan aconsegueix iniciar l'aprenentatge, la lentitud, la tendncia al lletrejo, l'escassa comprensi lectora deguda a la falta de ritme , l'absncia de puntuaci. A mesura que els cursos passen, els problemes s'aguditzen, ja que l'estudi, i el treball escolar en general es basa en les habilitats que el nen no t i es retarda progressivament. Aix, la dificultat lectora, la manca de comprensi, duen a dolents resultats escolars, un mal autoconcepte, actituds de desgana i conductes en ocasions, disruptivas, perturbadoras del bon funcionament del clima de l'aula. De vegades al nen se li diu que s um "manta", distret i s'atribuex a aquestes caracterstiques el seu mal funcionament escolar, pressionantli perqu treballi, atengui, i d'alguna manera menyspreant-lo per la seva incapacitat per a aprendre. Cal tenir en compte que la realitat s just al revs, ja que si b s una dificultat per a l'aprenentatge, les caracterstiques de la sndrome dislxica, no s que el nen pugui controlar-ho voluntriament. La dislxia es presenta en molts graus, des de petits problemes superables en breu termini, fins a una dificultat que s'arrossega per a tota la vida i que s'aproxima com en un continu cap a la disfasia, que s un problema ms greu i profund de totes les rees de llenguatge. De qualsevol manera, amb la iniciaci del tractament amb suficient precocitat se solen derivar resultats positius i una clara millora en el rendiment escolar. La major o menor efectivitat depn de factors tals com la profunditat del trastorn, el nivell de motivaci, inicial o que se li aconsegueixi inculcar, grau d'implicaci de la famlia i el professorat, adequat diagnstic i tractament, durada i seguiment del treball... He d'insistir en la importncia de la detecci preco d'aquests problemes, abans que generin els problemes de personalitat que hem alludit. En comptes d'ignorar les dificultats, atribuir-les a desdia, distraibilidad, o inmadurez, es recomana la derivaci cap al psicopedagogo/a escolar amb la finalitat de descartar problemes de deficincia intellectual o altres i orientar el diagnstic cap a la inmadurez o la dislxia.

Aprofundint en la detecci dels nens amb problemes de dislxia els signes que poden tenir (alguns d'ells, no necessriament tots) els nens segons l'edat serien els segents: Nens de Preescolar (Educaci Infantil) Histria Familiar de problemes dislxicos (pares, germans, altres familiars) Retard a aprendre a parlar amb claredat Confusions en la pronunciaci de paraules que s'assemblen per la seva fontica Falta d'habilitat per a recordar el nom de sries de coses, per exemple els colors Confusi en el vocabulari que t a veure amb l'orientaci espacial Alternana de dies "bons" i "dolents " en el treball escolar, sense ra aparent. Aptitud per a la construcci i els objectes i joguines "tcnics" (major habilitat manual que lingstica, que apareixer tpicament en les proves d'intelligncia.), jocs de blocs, llec, Dificultat per a aprendre les rimes tpiques del preescolar Dificultats amb la paraules rimadas Dificultats amb les seqncies Nens fins a 9 anys Particular dificultat per a aprendre a llegir i escriure Persistent tendncia a escriure els nombres en mirall o en adrea o orientaci inadequada. Dificultat per a distingir l'esquerra de la dreta. Dificultat d'aprendre l'alfabet i les taules de multiplicar i en general per a retenir seqncies, com per exemple els dies de la setmana, els dits de la m, els mesos de l'any. Falta d'atenci i de concentraci. Frustraci, possible inici de problemes de conducta. Nens entre 9 i 12 anys Continus errors en lectura, llacunes en comprensi lectora. Forma estranya d'escriure, per exemple, amb omissions de lletres o pertorbacions de l'ordre de les mateixes. Desorganizacin a casa i en l'escola. Dificultat per a copiar curosament en la pissarra i en el quadern. Dificultat per a seguir instruccions orals. Augment de la falta d'autoconfiana i augment de la frustraci. Problemes de comprensi del llenguatge oral i imprs. Problemes conductuals: impulsividad, curt marge d'atenci , inmadurez.

Nens de 12 anys des d'ara. Tendncia a l'escriptura descurada, desordenada, en ocasions incomprensible. Inconsistncies gramaticals i errors ortogrfics, de vegades permanncia de les omissions, alteracions i addicions de l'etapa anterior. Dificultat per a planificar i per a redactar relats i composicions escrites en general. Tendncia a confondre les instruccions verbals i els nombres de telfon. Gran dificultat per a l'aprenentatge de llenges estrangeres. Baixa autoestima Dificultat en la percepci del llenguatge, per exemple a seguir instruccions . Baixa comprensi lectora. Aparici de conductes disruptivas o d'inhibici progressiva. De vegades, depressi. Aversi a la lectura i l'escriptura. L'observaci que tots els trastorns que desencadenen la dislxia no es donen sempre en la seva totalitat, i que les seves manifestacions no es donen sempre en la seva totalitat, duu a alguns autors a pensar que existeixen dos matisos distints de la dislxia: - Dislxia amb alteracions fonamentalment aspecte-espacials i motrius, les caracterstiques de les quals serien: escriptura en mirall, confusions i inversions a l'escriure, malaptesa motriu, disgrafas - Dislxia amb alteracions fonamentalment verbals i de ritme, que es caracteritzaria per trastorns del llenguatge: dislalias, inversions, pobresa d'expressi, poca fludesa verbal, comprensi baixa de les regles sintctiques, dificultat per a redactar i per a relatar oralment...

D'altra banda,s caracterstic que destaquin aquests nens per la falta d'atenci. A causa del esfor intellectual que ha de realitzar per a superar les seves dificultats perceptivas especfiques, solen presentar un alt grau de fatigabilidad, la qual cosa produx una atenci inestable i poc continuada. Per aquesta causa, els aprenentatges de lectura i escriptura els resulten rids, sense inters, no trobant en ells cap motivaci que atregui la seva atenci. Aquest problema s'aguditza amb el temps si l'aprenentatge de la lecto-escriptura es retarda, doncs el treball escolar exigeix cada vegada ms d'aquestes habilitats i el nens es distancia cada vegada ms del que passa en l'aula. En ocasions compensa una miqueta la seva dificultat, si se li aconsegueix motivar, mitjanant

l'atenci auditiva al que es diu en l'aula, en nens amb alta capacitat intellectual, perqu aprengui per aquesta via. Per en general es produx: Desinters per l'estudi, especialment quan es dna un mitj familiar i/o escolar poc estimulants. Les seves qualificacions escolars sn baixes i amb freqncia sn marginats del grup i arriben a ser considerats (i a considerar-se a si mateixos) com nens amb retard intellectual. La posici de la famlia i dels professors s creure que el nen t un retard evolutiu (o intellectual en casos extrems) o b, el ms freqent, que s un gandul, el que se li retreuen contnuament, amb conseqncies funestes per a la personalitat del nen, que es rebella enfront de la qualificaci amb conductes disruptivas per a cridar l'atenci o s'enfonsa en una inhibici i pessimisme propers a la depressi. Es produxen mecanismes compensatoris com es la inadaptacin personal. En general l'explicaci del seu problema, la incidncia que la seva capacitat intellectual s normal o superior, ajuden a crear un clima que afavoreix la intervenci del terapeuta. La dificultat est a generalitzar aquesta actitud positiva a la resta de l'entorn dels nens: famlia i escola. En alguns estudis s'agrupen els nens amb aquest problema en tres nivells d'edat o ms aviat d'etapes d'evoluci. En general el nen dislxic al superar les dificultats d'un nivell, es troba amb les dificultats prpies del segent nivell. Malgrat aix, una reeducaci adequada fa en general que les dificultats baixin en intensitat, s'enfrontin amb major facilitat o poden no aparixer, en funci de la dificultat intrnseca del nen, nivell de motivaci, xit de la reeducaci.... Nens en edats compreses entre els 4 i els 6 anys Aquest perode coincideix amb l'etapa preescolar, actualment s el segon cicle de l'educaci infantil. Els nens s'inicien en l'adquisici de la lectura i l'escriptura, mitjanant exercicis preparatoris, per encara no es pot parlar de lectura i escriptura com a tals exepte al final del perode. En aquest nivell es pot parlar de predislexia , possible predisposici que aparegui el trastorn o indicis que fan tmer que es vagi a produir el problema. Les alteracions tendeixen a aparixer ms en l'esfera del llenguatge: Dislalias Omissions de fonemes, principalment en les sllabes compostes i inverses . De vegades tamb l'omissi del ltim fonema. Confusions de fonemes que de vegades van acompanyades de llenguatge borrs. Pot

parlar clar si se li convida a parlar a poc a poc, per el seu llenguatge espontani s confs. Inversions, que poden ser de fonemes dintre d'una sllaba o de sllabes dintre d'una paraula . En general, pobresa de vocabulari i d'expressi, al costat de comprensi verbal baixa. A ms de les alteracions de llenguatge, s'observa tamb freqentment: Retard en l'estructuraci i reconeixement de l'esquema corporal. Dificultat per als exercicis sensor-perceptivos: distinci de colors, formes, grandries, posicions,... Motricitat: amb poca habilitat per als exercicis manuals i de grafia. Moviments grfics de base invertits. La nostra grafia requereix el gir en sentit contrari a les agulles del rellotge , per hi ha nens que els fan en el mateix sentit de les agulles. Al final del perode, si aconsegueix aprendre lletres i nombres, memoritzar-los i distingir-los, sembla l'escriptura en mirall de lletres i nombres, les inversions, les confusions, la falta d'alineaci de l'escriptura, la grandria inconstant de les grafies Quan s'ha aprs la tcnica lectora es noten vacillacions, omissions, addicions, confusions de lletres amb simetries, dificultats de les descrites a nivell oral a l'hora d'escriure. Nens d'edats compreses entre els 6 i els 9 anys Aquest perode va dels anys inicials de l'ensenyament primari, aproximadament fins al 4t de primria. s un perode crucial dels nens amb aquest problema. En aquests primers cursos es dona especial atenci a l'adquisici de les denominades tcniques instrumentals (lectura, escriptura, clcul) que deuen ser manejades amb cert domini i agilitat al final, com instruments de base de futurs aprenentatges. En aquests nivells d'edat s quan amb ms freqncia es detecta el problema i se sollicita l'ajuda de l'especialista. Sempre que o b pares o professors o alg de l'entorn o el psicleg escolar canalitzi adequadament el problema i no ho atribueixin a inmadurez, mandra, falta de voluntat, deficincia mental o qualsevol altra atribuci alternativa per a "explicar" el problema. En el llenguatge, les dislalias i omissions del perode anterior se solen haver superat o estan en fase de superaci, ms fcilment si s'han abordat a temps i no responen a una dislalia veritable, de vegades de ms difcil superaci inicial o espontnia. No obstant aix les inversions i confusions de fonemes augmenten. S'observa expressi verbal pobra i dificultat d'aprendre paraules noves, especialment els polisllabs, les paraules noves o les

fonticament complicades. En general el rendiment en les rees lingstiques s baix. Malgrat aix, si se li expliquen les coses verbalment s ms capa d'aprendre que si se li exigeix que adquireixi els coneixements mitjanant la lectura o l'escriptura repetida. L'excs d'activitats repetitives en l'aula els avorreix particularment, ms quan l'avan del coneixement no es produx per aquestes vies i no es realitza el refor adequat. En la lectura Les confusions es produxen sobretot en les lletres que tenen certa similitud morfolgica o fontica. Per exemple a i o en les vocals manuscrites, a i i en les vocals impreses, o oberta i o a nivell fontic. A nivell fontic es produx tamb la confusi entre p,b i m i en ocasions confusi tamb amb la n. Existeix tamb amb freqncia la confusi entre lletres que grficament es diferencien per la seva simetria o petits detall, en especial en lletra d'impremta. Aix: d/b; p/q; b/g; o/n; g/p; d/p. Es produxen d'altre costat omissions de lletres, addicions, principalment a final de paraula i en sllabes compostes. En les sllabes es produxen sobretot inversions , reiteracions i omissions. Les inversions poden ser per canvi d ordre de les lletres dintre d'una sllaba directa o en una sllaba inversa. Per s ms freqent la inversi de lletres que formen part d'una sllaba composta o travada. Aix, per exemple, bar per bra. En altres ocasions es canvia l'ordre de les sllabes dintre de la paraula, especialment quan sn sllabes compostes. Aix s el que rep el nom d'inversions dinmiques. Es produxen tamb reiteracions de sllabes: cucuina per cuina. Un altre dels errors freqents s l'omissi de sllabes, si b es produx en menor grau que les omissions de lletres i afecta sobretot a paraules llargues amb sllabes compostes. En les paraules es produxen : omissions, reiteracions i substitucions d'una sllaba per una altra que comena per la mateixa sllaba o t un so semblant, per exemple, llangardaix per llagardaix. De vegades la paraula noms tenen comuna la primera lletra.

En aspectes generals dins de la lectura, a ms dels problemes concrets citats, s'observen unes caracterstiques bastant tpiques que deuen fer sospitar cap a una possible dislxia: Falta de ritme en la lectura Lentitud gran. Moltes vegades, com precauci, llegixen en veu baixa abans de llegir en veu alta per a assegurar-se la correcci, el que no solen aconseguir i afegix lentitud a la lectura. Falta de sincronia de la respiraci amb la lectura, que t a veure amb: Els signes de puntuaci no s'usen per a les pautes que estan previstos, amb el que s'amuntonen les frases o es tallen sense sentit. Hi ha una dificultat a seguir la lectura, que es manifesta en salts de lnia a l'acabar cada lnia, prdues de la continutat de la lectura quan aixeca la vista del text. Aix fa que en moltes ocasions torni a comenar a llegir la mateixa lnia. Quan s'aconsegueix la lectura correcta s mecnica, no es produx tot just comprensi del llegit. En l'escriptura En ocasions es produxen inversions de lletres en mirall. En alguns casos, s'arriba a produir una escriptura total en mirall. Es tendeix a donar una escriptura vacilante i irregular, de vegades les lletres estan fetes de traos solts i en ocasions, malgrat una lletra d'aparena correcta s'observa lentitud i algunes fallades degut ala inversi dels girs, que el nen ha sobrecompensado amb dobles girs, traats peculiars, etc... Se solen presentar omissions similars a les quals es donen en la seva lectura, de lletres, sllabes o paraules. Barreja de lletres majscules amb minscules Inversions de lletres, sllabes o paraules, per el ms freqent sn les inversions en les sllabes compostes o inverses. Es produxen agrupacions i separacions incorrectes, partint paraules o unint diverses paraules en una sola. Dolenta elaboraci de les frases i escriptura confusa per les alteracions de grandria descrites i la uni en ocasions de diversos dels problemes als quals s'han alludit en els pargrafs anteriors.

En general en l'escriptura vam trobar a ms una srie de caracterstiques: Coordinaci manual baixa. Postura inadequada, tant del nen com del full de paper. To muscular inadequada, que pot ser per falta de pressi o per excs de la mateixa.

Les alteracions grfiques afecten tamb bviament als nombres, sense que es pugui parlar d'una discalculia. Es dna tamb l'escriptura en mirall dels nombres allats, especialment alguns d'ells amb ms freqncia (5,7,3,9/6 ) Es donen inversions de xifres en nombres de dues xifres, 24/42 . Amb nombres de tres o ms xifres es fa ms freqent. Troben gran dificultat a diferenciar 104 de 140. Tendeixen a confondre nombres de so semblant (60/70), en major mesura que la poblaci normal. Trastorns de carcter espai-temporal sn: Dificultats de seriacin, com hem apuntat ms amunt. Es manifesten per exemple en els passos d'una desena a una altra i en les seriaciones en sentit invers, descendent. Hi ha casos extrems amb gran retard en l'aprenentatge de la srie dels 100 primers nombres. Les dificultats grfiques i d'orientaci espacial s'uneixen per a donar un aspecte desordenat a les operacions, dificulta una correcta alineaci de les xifres en les operacions, tendeixen en ocasions a comenar les operacions per l'esquerra. Nens majors de 9 anys La variabilitat que el trastorn presenta en les caracterstiques individuals que acompanyen al problema fonamental de dificultat lecto-escriptora, es fa major a mesura que el nen creix, ja que la manera d'interactuar els distints elements personals i de l'entorn augmenta en amplitud i complexitat.

Hi ha alguns factors que influxen en l'estat del problema en aquesta edat: - El nivell mental. Els nens amb una capacitat intellectual alta, troben de vegades la forma de superar els problemes, en especial si han rebut atenci especialitzada, i/o suport familiar, de vegades en forma de reps insistent a nivell oral quan es adonen intutivament que poden compensar la seva dificultat de comprensi lectora d'aquesta manera. - La gravetat de la dislxia. Les alteracions profundes sn ms difcils de superar que les lleus. Segons alguns autors la dislxia forma un continu amb la disfasia, un trastorn de l'rea del llenguatge ms profund i amb una major correlaci amb disfuncions cerebrals. Hi ha dislxics que mantenen la seva dificultat d'adults malgrat el tractament. - El diagnstic preco i la reeducaci adequada augmenta les possibilitats que el trastorn se superi. - L'efica collaboraci de la famlia i el professorat en el tractament, tenint en compte la motivaci i l'augment de la autoestima com factors de vital importncia en el manteniment i xit del tractament. Els trastorns tpics d'aquesta edat i que de vegades romanen sn : Dificultats per a elaborar i estructurar correctament les frases, per a estructures relats i per tant per a esposar coneixements d'una forma autnoma. Dificultat per a expressar-se amb termes precisos. Dificultat en l's adequat dels temps del verb. En general contnua la pobresa d'expressi oral. La comprensi verbal continua en desnivell amb la capacitat intellectual. En la lectura s freqent que es quedin en un nivell de lectura vacilantmecnica, amb el que no troben gust algun en la lectura i no es motiven en els aprenentatges escolars ni en la lectura com distracci o complement. L'esfor del nen, quan ho fa, es perd en gran part a desxifrar les paraules, es cansa, i t gran dificultat per a abstreure el significat de el que llegix. En ocasions es detecta que la lectura silenciosa, per a si, li resulta ms efica que la lectura en veu alta, on les dificultats es manifesten de forma ms palesa. Roman la dificultat en les seriaciones. Aix es manifesta en la dificultat d's del diccionari. Els costa aprendre la ordenaci alfabtica de les

lletres. A ms els costa recordar l'ordenaci de les lletres dintre de la paraula, el que unit a les dificultats ortogrfiques que solen tenir, dna com resultat aquesta gran dificultat en l's del diccionari. En l'escriptura, segueixen presentant certa dificultat en l'aspecte motriu. s freqent el cansament motriu, donat el sobreesfor que li requereix l'escriptura a nivell grfic, comprensiu, ortogrfic i d'ordenaci en el paper. S'arriba a donar una espcie de fbia cap a l'escriptura, que dificulta el tractament i que cal superar en les fases inicials del mateix. En la lectura es dna tamb aquesta posici de rebot sistemtic quasifbico d'aquesta activitat tan negativament carregada. L'ortografia, com hem referit dalt, s una gran dificultat per a aquests nens i es pot parlar en moltes ocasions de disortografa. Molts nens acaben llegint acceptablement, per l'ortografia s deficient, a causa de una percepci i memoritzaci visual deficients, de la "gestalt " de les paraules. Els costa recordar-les com un tot. Al redactar de forma espontnia posa de manifest la seva dolenta ortografia en major mesura que en altres usos de l'escriptura. Aix s'uneix la dificultat per a ordenar les frases, per a puntuar amb correcci i expressar-se amb els termes precisos. s unaversi augmentada de la seva dificultat d'expressi oral. En altres matries a ms de la lectura, l'escriptura i el clcul, s'observen dificultats que tenen a veure amb les caracterstiques descrites, com la desorientaci espai-temporal. Aix, en histria els costa captar la successi temporal i la durada dels perodes. En geografia tenen gran dificultat per a localitzar i especialment per a establir les coordenades geogrfiques i els punts cardinals. En geometria es produxen grans dificultats per la seva relaci directa amb l'estructuraci espacial. Com hem comentat en altres llocs, malgrat la reeducaci en alguns casos la dislxia de forma atenuada fins a l'edat adulta: els costa automatitzar les nocions espacials i temporals, la seva lectura no arriba arribar a mai una gran rapidesa i la seva expressi oral no sol ser molt fluida. Aix no impedeix el desenvolupament professional, fins i tot a nivell universitari. CAUSES La discussi sobre l'origen d'aquest trastorn no s'ha tancat fins a la data. Aportarem diverses teories i estudis que avalen diferents tesis. Avanar

que el meu punt de vista s que s una dificultat funcional d'alguna part o parts del cervell que interv en el procs d'aprenentatge i execuci de la lecto-escriptura, que va generalment acompanyada de disfuncions collaterals (orientaci espacial i temporal, lateralidad, psicomotricidad gruixuda i fina , esquema corporal) , que hi ha un component hereditari en una gran quantitat de casos, que es distribux en un continu amb variaci de nivells de gravetat i de manifestacions i la gravetat final de les quals depn de la situaci personal de partida i la interactuacin amb l'entorn familiar, escolar i psicopedaggic. Les hiptesis explicatives s'agrupen principalment en dues grans rees o tipus de problemes: de tipus neurolgico i de tipus cognitiu. El nivell neurolgico d'explicaci es refereix a la manera que el cervell processa la informaci i com es diferencien els dislxics en aquest camp. L'organitzaci neuropsicolgica s la base en la qual s'assenta el funcionament cognitiu, que s l'aspecte al que se li presta ms atenci per ser directament observable en proves de lectura i en treballs d'observaci en laboratoris. Altra manera de classificar les explicacions de l'alteraci dislxica s entenent-la com una deficincia neurolgica, una alteraci de la memria a curt termini o de codificaci o com un problema lingstic d'algun tipus. L'existncia de dislxia adquirida en adults que sabien llegir i que han sofert determinades lesions neurolgicas ha disparat estudis i parallelisme, per els autors no es posen d'acord. Aquest enfocament serveix sobretot per a veure totes les implicacions i vies que s'usen en el procs de lecto-escriptura, com la via auditiva i la via visual, que donen diversos problemes que en els nens s'estructuren de manera distinta que en els adults, i en cada grup d'edat de nens tamb varien els smptomes com hem vist, per l's de diverses vies d'accs a la tasca lecto-escriptora. Hi ha hagut molta confusi entre la disfunci cerebral mnima i la dislxia evolutiva S'ha volgut associar la dislxia a problemes de lateralidad, orientaci espacial, dificultat de control i conscincia dactilar,... D'aquesta similitud de smptomes s'han dedut formes de tractament de la dislxia basades en el treball exclusiu en aquestes rees psicomotrius, com una mica previ i imprescindible per a l'aprenentatge de la lecto-escriptura. No obstant aix s clar que hi ha molts nens que tenen problemes de tipus psicomotriu i que no presenten dislxia. Igualment, encara que la majoria dels dislxics presenten alguns d'aquests problemes, no tots els presenten ni els presenten tots ni en igual mesura. Considero que el treball psico-

grafomotriz s interessant en els nens que presenten aquestes disfuncions associades a la dislxia, per que el fonamental s incidir en els problemes de llenguatge i en les deficincies lecto-escriptores del nen i de tipus motivacional que es van associant. Alguns autors han volgut veure una relaci entre problemes perinatals i dislxia. No obstant aix els estudis han demostrat que la tardana en l'aparici del parla i de la marxa eren millors predictores dels problemes verbals i de dislxia que les dificultats de naixena. Aix no vol dir que alguns problemes perinatals no incideixin en l'aparici de la dislexia en alguns casos concrets, d'acord amb l'exposat ms amunt de la possible multiplicitat d'orgens coincidents en el resultat final dels problemes d'aprenentatge de lecto-escriptura. L'ltima afirmaci del pargraf anterior es correspon amb els estudis sobre dominancia cerebral i lateralidad. Els estudis coincideixen a assenyalar que l'hemisferi esquerre est especialitzat en el processament lingstic, aix com en el processament analtic, lgic i seqencial o serial de la informaci. L'hemisferi dret est mes relacionat amb activitats de tipus espacial, com la percepci de la profunditat i de la forma . Sobre aquesta especialitzaci s'han basat diverses teories explicatives de la dislxia: 1.- La falta de dominancia cerebral faria que no hagus especialitzaci en el llenguatge i d'aqu sorgirien els problemes. 2.- El retard maduratiu en l'especialitzaci, produiria els problemes. 3.- Un dficit o disfunci en l'hemisferi esquerre explicaria la problemtica dislxica 4.- La presncia d'interferncies en el funcionament d'ambds hemisferis seria la responsable dels problemes. 5.- La dissociaci, la falta d'integraci deguda a un processament diferent del material auditiu i el material visual en els diferents hemisferis. El tema de la lateralidad se sol associar a la dislxia. Les dificultats de lateralizacin poden fer difcil aprendre b la lectura per les lletres que es diferencien per la seva orientaci lateral. Dels estudis realitzats sembla que alguna forma de lateralidad mixta o creuada sembla associada a la dislxia, especialment en poblacions clniques, per

encara no estan clars els mecanismes que operen. El ms probable sembla ser que la lateralidad creuada generi en alguns casos confusi direccional, dificultats d'escombrat visual i pot afectar a la integraci hemisfrica. No obstant aix no est comprovat que l'entrenament en dominancia jugui un paper important en el desenvolupament del funcionament cognitiu. Sembla millor adaptar el mtode d'aprenentatge a les possibilitats del nen que canviar al nen per a que aprengui d'una determinada manera. Les hiptesis de tipus cognitiu s'ocupen de processos que impliquen representacions internes , a nivell del pensament, la memria, la percepci i el llenguatge i cadascun dels seus subcomponentes. La psicologia cognitiva es basa bsicament en el enfocament del processament de la informaci: es percep estimulaci del mitj, es codifica de diverses maneres usant sistemes cognitius com la memria, anlisi de trets, recuperaci , extracci de la informaci lxica, etc. La lectura no s un procs nic : paraules allades, en veu alta, lectura silenciosa, lletres individuals... D'altre costat en la lectura s'han de tenir en compte trets visuals, trets fonolgics, trets semntics i trets articulatorios. Per a explicar la forma que interaccionen i s'integren tots aquests factors en la lectura s'han proposat diversos esquemes explicatius i s'ha centrat l'atenci en dficits en diverses rees que incideixen en la lectoescriptura. S'han estudiat les deficincies perceptivas que es donen en la dislxia en els nivells d'edat dels 5 als 8 anys. De totes maneres les conclusions dels estudis sn que el problema no s la dificultat de percepci, sin la de relacionar el percebut amb el que cal nomenar, siguin lletres, nombres, paraules o els costats dret i esquerre, que distingeix per no relaciona amb el nom. En altres estudis s'ha vist la possibilitat que els dislxics tinguin una persistncia visual major que els no dislxics, amb el que es produiria interferncia entre uns estmuls i els segents, el que al seu torn donaria lloc a moviments errtics en els ulls. En els estudis sobre la discriminaci auditiva s'ha vist que una prdua auditiva en les freqncies altes o baixes pot donar errors en uns tipus o altres de lletres. No obstant aix els ltims estudis incideixen que el

problema no s la percepci o discriminaci auditiva, sin a etiquetar el so com igual o diferent. Altres treballs s'han centrat en l'estudi de la integraci de les dades auditives i visuals, per una vegada ms es va cap a la creena que la dificultat es troba en la mediaci verbal que es dna en aquestes integracions. Els moviments oculars o sacdicos que es produxen en la lectura, s'ha estudiat en moltes ocasions que sn anmalsen els dislxics. No obstant aix aix no sembla que sigui la causa dels problemes observats, sin ms aviat la conseqncia del mal aprenentatge i les dificultats que el nen t. S'ha treballat en mltiples investigacions sobre la memria a curt termini i la seva influncia en la lecto-escriptura. No s'aprecien dificultats en la memria a llarg termini, ja que sn capaces d'aprendre i recordar l'aprs. El que s'ha detectat s una certa debilitat de la memria curt termini, particularment la memria serial i seqencial i la codificaci auditiu-verbal, pel que usen ms els codis d'accs visual. En els estudis sobre les dificultats especficament verbals es veu que el problema no s conceptual, com hem dit en altre moment, ja que els nens tenen una bona intelligncia, sin que el problema apareix a l'abstreure i generalitzar la informaci verbal en tasques tals com la transferncia d'informaci i s un subtil dficit del llenguatge que dificulta la integraci de visual a verbal. Els estudis basats en els aspectes fonolgics semblen avalar que els dislxics sn subtilment disfsics. I novament s afirma que les dificultats es relacionen amb la traducci de la informaci visual a verbal en la memria a curt termini. De tot l'anterior, el que es dedux de cara al diagnstic i tractament, s la importncia de les dificultats de processament verbal. Sn dificultats relacionades amb la traducci de l'entrada visual a codis verbals o de base auditiva. Hi ha doncs slides proves d'algun tipus de dificultat de codificaci fonolgica/fontica /verbal en els nens dislxics. DIAGNSTIC Per als professionals de l'ensenyament s important detectar els problemes de dislxia si volen contribuir a la seva soluci i no

augmentar els problemes que aquests nens tenen en aquest rea d'aprenentatge tan crucial en el nostre sistema d'ensenyament. Amb les llistes i descripcions que es presenten anteriorment en aquest treball, es pot comenar a sospitar l'existncia de una dislxia en un alumne. Torno a insistir que el fonamental s la dificultat per a aprendre a llegir i escriure correctament en absncia de problemes intellectuals o d'altre tipus que donin una explicaci alternativa al problema presentat. Aix, cal descartar: - defectes de visi - defectes de l'audici - Un C.I. per sota del normal - L'existncia d'una pertorbaci emocional primria - Que el problema sigui a causa de mera falta d'instrucci. - Que hagi problemes de salut greus que mediatitzin l'aprenentatge - Que no es donin lesions cerebrals diagnosticables i que puguin afectar a l'rea del llenguatge. - Que pugui donar-se el diagnstic d'algun retard greu de desenvolupament. Tamb un aspecte que pot guiar en el diagnstic, a ms de les dificultats de lecto-escriptura, s l'existncia de dificultats similars en la famlia. Les dificultats fonolgiques ( de correcta repetici de determinades paraules ) i les dificultats de pronunciaci, si no hi ha una dislalia clara, poden orientar cap a la dislxia. La lateralidad creuada o no definida, sol anar lligada a la dislxia. Amb aquestes dades d'observaci, el professional que no sigui psicleg o pedagog, deu remetre el nen a l'EAP o especialita, amb el fi que aprofundeixin en el diagnstic i ens ajudin amb la seva anlisi a identificar els problemes concrets que t cada alumne i establir les pautes i mtodes d'ajuda que li puguin ser ms favorables.

El psicopedagog escolar o privat, fonamentalment tractar d'establir, a ms de l'historial personal, mdic i pedaggic de l'alumne, el seu C.I. i les caracterstiques del seu perfil. El WISC (Escala d'intelligncia de Wechsler per a nens) s el test d'intelligncia ms utilitzat, per l'mplia informaci que proporcionen les seves subtests i la possibilitat d'establir un perfil, que si b es discuteix la seva utilitat, almenys permet conixer detalls del funcionament i les possibles llacunes d'aquest funcionament cognitiu.. Aquest s l'aspecte fonamental, juntament amb una prova de lectoescriptura, que permeti una anlisi detallada per nivells d'edat i escolaritzaci dels problemes que apareixen en totes les rees i maneres de la lecto-escriptura: lletres, sllabes, lectures, comprensi lectora, dictat, cpia... Si es considera necessari per la major incidncia de problemes de llenguatge, es pot utilitzar el ITPA (El test Illinois de Aptituds Psicolingsticas) L'aspecte psicomotriu es pot veure mitjanant les proves de MiraStambak i l'rea d'integraci mitjanant el test Gestltico-Visomotor de Lauretta Bender. Un bon indicador inicial i que es pot inicialment en l'aula, proporcionant informaci a l'avaluador posterior, s el test de la figura humana de Goodenough. Una alternativa per a amidar la intelligncia amb escs component verbal, sn la matrius progressives de Raven. La percepci visual en nens petits es pot avaluar amb el test de Frostig, que t un programa per a recuperar les deficincies oposades. La lateralidad es pot avaluar amb diverses proves, com la LATERALIDAD Usual de Marguerite Auzias Generalment s'admet, que en el WISC els nens dislxicos puntuen ms alt en l'escala manipulativa que en la verbal Les proves de Dgits, Informaci, Aritmtica i la de Claus estan associades als problemes de dislxia, els nens amb aquest problema puntuen baix en elles quan les habilitats que s'exigeixen en elles tenen a veure amb la memria a curt termini .

Cal tenir particular cura amb els resultats dels tests que requereixin llegir les preguntes, perqu en ells els dislxicos poden aparixer com deficients. En bona mesura, les proves que es passen tendeixen a tractar d'aclarir quins aspectes sn deficitaris en el funcionament delnen i quines rees treballar en la recuperaci. En un aula es pot detectar una possible dislxia fent llegir a un nen en veu alta i demanant-li que ens conti algun esdeveniment prviament narrat per ell o el que ha llegit , quan s'ha comprovat o que ho ha comprs i ho ha expressat correctament a nivell oral. En la lectura es poden trobar errors des del desconeixement de ms o menys lletres, fins a les addicions, omissions, repeticions, inversions, canvis de lnia, lectura amb falta de ritme, absncia de puntuaci, accentuaci i entonaci, dificultats en sllabes compostes, inverses, paraules llargues o noves, o amb acumulaci de dificultats de pronunciaci, dificultats amb la g i la j, amb la c i la , confusions en lletres simtriques: d/b, p/q, d/p, lletres de pronunciaci similar: m/n, m/p, b/p, b/m... Quan sn majors, tpicament inicien la lectura d'una paraula llarga i acaben amb una altra que aparentment s'inventen. Aix s degut al fet que per falta d'agilitat i prctica no fan l'adequada previsi del que ve a continuaci, com fan els bons lectors. Per aix en la reeducaci cal acompanyar-los al llegir i corregir amb suavitat els seus errors perqu puguin fer un aprenentatge correcte i reestructures els seus hbits i automatismes lectors. Com es veu la quantitat d'errors possibles i les possibilitats de combinaci abundncia, influncia en les dificultats, s variada, i haur de ser tinguda en compte a l'hora de programar la reeducaci. En l'escriptura, quan se li demana que escrigui d'una manera espontnia, generalment es produxen aquests fenmens: 1.- Dificultat inicial per a imaginar la histria o si l'ha imaginat adequadament, es sent incapa d'expressar-la per escrit o poc inclinat a fer-lo. Consumeix molt en temps abans d'iniciar el treball. De vegades cal suggerir-li els temes i el com expressar-los. 2.- El nen necessita un temps excessiu per a escriure el seu relat. Pot trigar 15 o 20 minuts per a escriure dues lnies, encara que aix s un cas extrem.

3.- L'escriptura en si pot ser indicativa, pel tipus de lletra, la major o menor disgrafa , la forma de vegades incorrecta dagafar el llapis, la forma de realitzar els ovals de les lletres. Es pot observar agafar el llapis massa fort, garratibat, a l'hora d'escriure. El nen pot manifestar cansament. La lletra inicialment correcta, es va desestructurant, el nen perd el control que de vegades exerceix inicialment a costa de grans esforos. 4.- Discrepncia entre l'escrit i el llenguatge oral del nen. (Per aix de vegades convindria avaluar als nens dislxicos oralment i no per escrit). De vegades utilitzen una sintaxi estranya, omet paraules especialment els nexes i les paraules de funci, adonant-se d'aix en ocasions al rellegir el text. Igualment l's dels signes de puntuaci tot just respon a les normes sintctiques. TRACTAMENT Quan es parla del tractament de la dislxia generalment es pensa en fitxes de lateralidad, orientaci espacial, grafomotricidad, orientaci temporal, seriaciones, etc.... No obstant aix no est demostrat que tot aix sigui necessriament previ a l'aprenentatge de la lectoescritura ni "conditio sine qua non" per a poder avanar i recuperar les dificultats dislxicas. El que recomana Thomson s el "sobreaprenentatge". Tornar a aprendre la lectoescritura, per adequant el ritme a les possibilitats del nen, treballant sempre amb el principi rector de l'aprenentatge sense errors, propiciant els xits des del principi i a cada pas del treball de sobreaprenentatge. Es tracta de fer el reaprenentatge correcte de les tcniques lecto-escriptores, fent-les agradables i tils per al nen, propiciant l'xit, en lloc del fracs que est acostumat a collir. Les colleccions de fitxes em semblen tils com treball de suport i complementaci de la tasca principal, per a variar les tasques i que no siguin massa idntiques a les de l'aula, aix com per a treballar determinats aspectes en els quals algun nen deu incidir especialment. En la situaci de l'aula es poden donar els segents suggeriments especfiques: 1. Faci saber al nen que s'interessa per ell i que desitja ajudar-li. Ell se sent insegur i preocupat per les reaccions del professor.

2. Estableixi criteris per al seu treball en termes concrets que ell pugui entendre, sabent que realitzar un treball sense errors pot quedar fora de les seves possibilitats. Avalu els seus progressos en comparaci d'ell mateix, amb el seu nivell inicial, no amb el nivell dels altres en les seves rees deficitries. Ajudi-li en els treballs en les rees que necessita millorar. 3. Donant-li atenci individualitzada sempre que sigui possible. Saber que pot preguntar sobre el que no comprengui. 4. Assegurin's que entn les tasques, doncs sovint no les comprendr. Divideix les llions en parts i comprova , pas a pas, que les comprn. Un dislxic no s ximple! Pot comprendre molt b les instruccions verbals . 5. La informaci nova, deu repetir-se-la ms d'una vegada, a causa de el seu problema de distracci, memria a curt termini i a vegades escassa capacitat d'atenci. 6. Pot requerir ms prctica que un estudiant normal per a dominar una nova tcnica. 7. Necessitar ajuda per a relacionar els conceptes nous amb l'experincia prvia. 8. Donar-li temps: per a organitzar els seus pensaments, per a acabar el seu treball. Si no hi ha problemes de temps estar menys nervis i en millors condicions per a mostrar-li els seus coneixements. Especialment per a copiar de la pissarra i prendre apunts. 9. Alg pot ajudar-li llegint-li el material d'estudi i especialment els exmens. Molts dislxics compensen els primers anys per l'esfor d'uns pares pacients i comprensius en llegir-los i repassar-los les llions oralment. Si llegeix per a obtenir informaci o per a practicar, ha de ferlo en llibres que estiguin al nivell de la seva aptitud lectora en cada moment. T una dificultat tan real com un nen cec, del que no s'espera que obtingui informaci d'un text escrit normal. Alguns nens poden llegir un passatge correctament en veu alta, i encara aix no comprendre el significat del text. 10. Evitar la correcci sistemtica de tots els errors en la seva escriptura. Fer-li notar aquells sobre els quals s'est treballant a cada moment. 11. Si s possible fer-li exmens orals, evitant les dificultats que li suposen la seva dolenta lectura, escriptura i capacitat organitzativa.

12. Tenir en compte que li dur ms temps fer les tasques per a casa que als altres alumnes de la classe. Es cansa ms que els altres. Procurar-li un treball ms lleuger i ms breu. No augmentar la seva frustraci i rebuig. 13. s fonamental fer observacions positives sobre el seu treball, sense deixar d'assenyali all en el que necessita millorar i est ms al seu abast. Cal elogiar-los i encoratjar-los sempre que sigui possible. 14. s fonamental sser conscient de la necessitat que t que es desenvolupi la seva autoestima. Cal donar-los oportunitats que facin aportacions a la classe. Eviti comparar-li amb altres alumnes en termes negatius ( aix s com a vegades s'aconsegueix que es converteixin en caracteriales). No fer mai acudits sobre les seves dificultats. No fer-li llegir en veu alta en pblic contra la seva voluntat. Est b el trobar alguna cosa que el nen sigui especialment bo i desenvolupar la seva autoestima mitjanant l'estmul i l'xit. 15. Cal considerar la possibilitat, com s'ha dit abans, d'avaluar-li pel que fa als seus propis esforos i assoliments, en vegada de avaluar-li respecte dels altres alumnes de la classe. (s la mateixa filosofia de les adaptacions curriculars). El sentiment d'obtenir xit duu a l'xit. El fracs condux al fracs. 16. Permetre-li aprendre de la manera que li sigui possible, amb els instruments alternatius a la lectura i escriptura que estiguin al nostre abast: calculadores, magnetfonos, taules de dades... Considero que tot professional de l'ensenyament deuria saber una mica sobre dislxia i tenir en compte aquestes actuacions en la mesura del possible. S'evitarien molts problemes en les aules. El paper dels pares en el tractament de la dislxia Moltes vegades, en el nostre sistema educatiu es dna per descomptat que la responsabilitat de l'ensenyament recau sobre el professor ms que sobre els pares. En el cas dels nens dislxics, sol recaure sobre l'especialista (psicleg, pedagog, logopeda, professor especialitzat). Aquesta mfasi en la labor del professor no s adequada, ja que els pares poden ser i de fet sn en ocasions per prpia iniciativa, una font d'ajuda important per als seus fills. El paper ms important que han de complir els pares de nens dislxics potser sigui el de suport emocional i social. El nen ha de saber que els seus pares comprenen la naturalesa dels seus problemes

d'aprenentatge. Aix requerir freqentment l'haver de donar al nen algun tipus d'explicaci sobre les seves dificultats dislxiques. El missatge important que cal comunicar s que tots els implicats saben que el nen no s estpid i que potser ha hagut d'esforar-se molt ms en el seu treball per a arribar a el seu nivell actual de lectura i escriptura. Tamb s important comunicar-li que se li seguir volent, encara que no pugui anar especialment b en el collegi. Cal evitar que l'ansietat dels pares augmenti els problemes del nen, augmentant la seva ansietat i preocupaci generant dificultats emocionals secundries. Els pares (i tots els quals es relacionen amb ell o ella) deuen deixar molt clar al nen que pot tenir xit, ja que si el nen"sap" que no pot tenir xit, perqu aix l'hi fan sentir les persones importants del seu entorn, el nen t por a intentar-lo i por per fracassar, sense tot just adonar-se. Aix complica la tasca del especialista. L'xit pot implicar una considerable quantitat de treball, per se li fa veure que es comprn el seu problema i ell va a rebre una ajuda especfica a fi que pugui superar-lo. Irnicament, sn de vegades els pares que han tingut dificultats similars i que han sofert molt en l'escola sn els quals tendeixen a exercir una pressi major, aconseguint una fi diametralment oposada al prets. Conv que admetin la seva preocupaci i compartir amb el nen els problemes que van tenir. Aix li fa al nen sentir-se ms normal. s totalment inadequat i intil comparar en sentit desfavorable al nen dislxic amb un nen sense problemes. Aix succex especialment si el nen que va b en el collegi s ms petit que el qual t el problema. Conv recordar que ambds sn distints i que el dislxic t les seves qualitats. La rivalitats fomentades entre germans poden acabar malament. s important desenvolupar l'autoestima a tot els nivells. Pot fer-se dispensant al nen consideraci positiva incondicional, especialment quan se sent decaigut o fracassat. s fonamental avaluar-lo amb el seu propi nivell, esfor i rendiment. La dificultat s no passar a la sobreproteccin, al "tot val". Per la guia s tenir clara l'escala de valors en la que es desembolica el nen, la situaci de partida, l'esfor realitzat. Altra cosa a tenir en compte sn les dificultats prctiques associades amb la dislxia: confusions amb les hores del dia, equivocacions

respecte del lloc on es colloquen les coses, tendncia al desordre, distraibilidad, malaptesa en ocasions, dificultat en el compliment de les instruccions ( sin se li donen molt clares i concretes i s'asseguren que les ha comprs). Tot aix exigeix una bona dosi de pacincia, per s tan important com comprendre les dificultats mateixes de l'aprenentatge del llenguatge escrit. Els pares poden tenir en ocasions un paper directe d'ensenyants. Aix depn en bona mesura del tipus de relaci que faig entre pares i fills. De vegades s completament impossible i fins a desaconsellable que els pares ajudin als seus fills. La situaci es torna en ocasions en tan carregada d'ansietat que els pares o el nen perden la calma, s'empipen i les condicions d'un aprenentatge amb xit i de refor positiu sistemtic, es tornen inassolibles.

BIBLIOGRAFIA

AJURIAGUERRA, BRESSON, INIZIAN, STAMBAK Y OTROS 1977 " La dislexia en cuestin " Pablo del Ro editor. AJURIAGUERRA, J. 1976 "Manual de psiquiatra infantil" Edit. TorayMasson. AUZIAS, MARGUERITE, 1978, " Los trastornos de la escritura infantil" Editorial Laia, Psicopedagoga. AVANZINI, GUY 1969, "El fracaso escolar" Editorial Herder. FERNANDA FERNNDEZ BAROJA, ANA MARA LLOPIS PARET, CARMEN PABLO DE RIESGO, 1978, 4 edicin, " La dislexia, origen, diagnstico, recuperacin", Editorial CEPE, coleccin Educacin Especial.

KAPLAN HAROLD I., SADOCK BENJAMN J. (2 edicin 1.989) "Tratado de psiquiatra" Editorial Salvat LOBROT, MICHEL , 1974," Alteraciones de la lengua escrita y remedios" Editorial Fontanella, educacin. PAIN, SARA, (3 DE. 1978) "Diagnstico y tratamiento de los problemas de aprendizaje" Ediciones Nueva Visin THOMSON, M.E. 1984: " Dislexia. Su naturaleza, evaluacin y tratamiento" Alianza Psicologa, 1992 TORO J., CERVERA,M. 1980 "TALE, Test de anlisis de la Lecto-Escritura" Pablo del Ro Editor