ACTA DE LA REUNIÓ DE LES ENTITATS DE MEMÒRIA

Dia i hora: 19 hores del 18 de juliol de 2011 Lloc: seu de l'Amical de Mauthausen i altres camps, carrer Sils, 1 baixos, Barcelona Assistents: • Associació Catalana d’Expresos Polítics del franquisme • Associació Pro-memoria als immolats per la llibertat a Catalunya (Lluís Serra.) • Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya (Manel Perona, Núria Gallach) • Amical de Mauthausen i altres camps (Rosa Toran) • Associació Memòria i Història de Manresa (Joaquim Aloy) • Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona (Montse Giné, Josep Viana) • Comissió Memòria Històrica EUiA (Felipe Moreno) • Asociación de hijos y nietos del exilio republicano (Sonia Subirats) • Amics de Ravensbrück (Anna Sallés) • Amical de Catalunya d'antics guerrillers espanyols a França (Lluís Martí Bielsa) • Comissió cívica per la recuperació de la memòria històrica de Terrassa (Enric Cama) • Arxivers sense fronteres (Salvador Cabré Llobet) • Comissió de la Dignitat (Pilar Rebaque) • Memorial dels treballadors/es de SEAT (Carles Vallejo Calderón) • Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya (Javier Tébar Hurtado) • Associació de la Memòria històrica del Baix Llobregat (Paco Ruiz) • AHMER (Lluís Bursó) Com a convidat, assistí Antonio Martín, de l'Associació catalana de juristes demòcrates Intervencions: • Enric Pubill: la reunió està convocada a petició de moltes entitats, algunes de les quals s'han excusat per raons de llunyania. No ha hagut nomenaments, per tant els càrrecs actuals, per haver acabat el seu mandat, ho estan en funcions, però això no significa que estiguin mancats de força moral. Des de la constitució del nou govern, ara fa sis mesos, l'única reunió convocada pel Memorial va ser per comunicar el tancament de l'espai de Via Laietana. Únicament ha parlat amb el Sr. Auladell dues vegades, una quan es tractava de cercar un nou local, i l’altra al Parlament de Catalunya, quan va demanar a la seva presidenta pel futur del Memorial, en presència del Sr. Auladell, que va respondre amb vaguetats. Tots els intents, 10 o 12, d’aconseguir una entrevista amb ell han resultat fallits. Aquesta situació de paralització del Memorial i d’infructuositat en les peticions de reunió és la que han motivat la convocatòria d’avui, no amb intenció d’iniciar una guerra, sinó de posar fil a l’agulla cara a les accions que puguem endegar el proper setembre, quan hagi més informació sobre el futur del Memorial. També caldrà pensar en convocar a més entitats, les que no estan ara presents al Consell de Participació. Manel Perona: És important tenir en compte que la Llei del Memorial està inclosa en les modificacions previstes a la Llei Òmnibus i que, segons l’esborrall, el Consell de Participació quedarà reduït de 60 a una vintena d’entitats. Josep Viana: Pel que fa al Memorial, la Llei Òmnibus concep treure continguts a allò que no

• •

• • •

• •

interessa i estar en mans del que vulgui l’administració, en definitiva, no manifestar de manera directa el reconeixement a les víctimes. Al setembre, caldrà fer un esforç contundent, per fer palesa la importància del Memorial. Enric Cama: La única convocatòria oficial des del Memorial va ser per comunicar únicament el tancament de la seu. Fins ara no s’ha endegat l’estructura organitzativa, fet que ca entendre com una estratègia de paralització, a l’espera de fer les noves lleis. El nomenament del director pot ser que es produeixi al setembre, quan l’estructura del Memorial estigui prou aprimada. Cal considerar també que es tendirà afer disminuir la memòria antifranquista i a primar les commemoracions (n’és un exemple la commemoració del centenari de Joan Sales i la supressió de les exposicions sobre l’atemptat del Papus i la lluita antifranquista a la Universitat. Atès que la majoria parlamentària ens és desfavorable i que la Llei Òmnibus es retardarà, com a mínim, dos o tres mesos, a causa de la seva fragmentació i els pactes, cal pensar en fer una convocatòria més àmplia a les entitats i fer arribar les postres reivindicacions als grups parlamentaris. El primer que hauria de fer el govern és discutir, ja que no es pot canviar el Memorial sense consultar. Pilar Rebaque: Cal fer present a les institucions que la participació de les entitats en el Memorial no costa “un duro”, i que no es pot permetre que es retalli el nombre d’entitats dins el Consell de Participació, ans al contrari, cal ampliar-lo. Carles Vallejo: Les anàlisis fetes fins ara són encertades. No podem ser ingenus, ja que la disminució del nombre d’entitats respon a raons i afinitats polítiques. Cal refer relacions amb el màxim nombre d’entitats memorialístiques i endegar accions emblemàtiques. Lluís Bursó: sembla que tinguem els mateixos problemes que fa 50 anys i que esperin a què no quedin protagonistes directes. Un país democràtic no es pot permetre posar barreres a la memòria de la lluita democràtica. Joana Ortega va usar un exemple inadequat, en recordar un parent seu afusellat pels republicans. Justament aquests fets haurien d’esperonar encara més la lluita contra els feixismes. Lluís Marti Bielsa: Coneixem que la Llei del Memorial fou aprovada pels pèls pels que ara governen, els quals, a l’espera de guanyar, farien aleshores el que els donés la gana. Cal pensar el què farem quan ens facin fora del Memorial i com plantarem cara. Una possibilitat és crear una coordinadora nacional legalitzada de les entitats víctimes del franquisme que estigui alerta de tot el que faci el memorial. Presumiblement faran sorgir un nou santoral català i pels republicans “ni aigua”. Javier Tébar: No ens haurien de sorprendre els pactes polítics que es poden donar amb la Llei Òmnibus i, d’altra banda, tenir en compte que estem en una fase descendent de la memòria històrica, que havia eclosionat a patir de l’any 2000. Cal tenir molt clar que les entitats formem part de l’àmbit civil i que podem tenir una organització al marge de les institucions, sense que això no signifiqui no participar. Hauríem de saber qui escollirà les entitats del Consell de Participació i amb quin criteri, i quins seran els òrgans de govern del Memorial. Enric Pubill: La Direcció General del Memorial va ser qui va nomenar les associacions que formem part del Consell de Participació. Segons la llei actual, són nomenades pel Govern (Conselleria), a proposta de la Junta de Govern. Manel Perona: Atès que estem davant un intent de desaparició del Memorial (un exemple és l’incompliment de la Llei de Fosses), cal fer pressió a través dels mitjans de comunicació. Cal fer pinya i desmuntar el tòpic econòmic, ja que amb pocs diners es pot fer molta feina. Al setembre, caldria fer una convocatòria àmplia d’entitats i donar-hi ressò. El Memorial no és el govern, sinó les entitats i és el govern qui ha d’estar al seu servei. Josep Viana: Des de la Mesa de Catalunya s’ha enviat, fa tres o quatre mesos, una carta a la Consellera Ortega, plantejant-li tot el que ara tractem, sense resposta. L’administració és la primera que sap que no és una qüestió econòmica, ja que les entitats actuen de forma altruista; únicament és un argument cara al públic. Cal fer una assemblea ben preparada i no aturar-nos, si no volem que ens esborrin de l’àmbit de la memòria i de la ciutadania.

• • •

• •

Francisco Ruiz: El govern té molts fronts oberts, i cal obrir-li també el front memorialístic, per un camí independent de les institucions. Entrar, en la situació actual, dins del Memorial, és obrir una divisió entre nosaltres. Abans de l’existència del Memorial, havia petites divisions entre les entitats, ara es tracta d’obrir un front de les entitats de memòria, d’ideologia d’esquerres, contra un govern de dretes. Cal convocar a totes les entitats, sigui quina sigui la seva importància, sempre i quan estiguin legalitzades, comptant amb la Mesa de Catalunya, i fer pressió política, amb accions concretes (escrits a Joana Ortega, comunicats de premsa, concentració...). De la reunió cal sortir amb la idea que cal entrar en combat. Núria Gallach: refrenda la necessitat d’unió, en el front comú de la lluita antifranquista. La inquietud actual ja s’ha manifestat reiteradament a la Mesa. Carles Vallejo: Cal crear un espai obert a noves propostes (joves, associacions veïns...) , amb nous mitjans (espai web...), sense que necessàriament hagin de ser entitats legalitzades. Javier Tébar: Refrenda la idea que estem en una fase descendent i que cal obrar amb realisme. Cal endegar una política d’aliances, oberta a tots els membres del Consell de Participació i fer servir la coordinadora d’entitats com a un instrument. El primer que cal definir són els objectius. Sonia Subirats: La seu de la Via Laietana era en centre de referència per a conferències, cursos..., però també disposava d’arxiu, on la seva associació havia dipositat entrevistes, fotografies... Cal esbrinar on es troba i quin serà el futur d’aquest material. Pel que fa al retard en el pagament de les subvencions, també cal saber quan pagaran el 30% restant, atès que el 70% l’han rebut a través del sistema bancari Confirming. Joaquim Aloy: Ates que en el Consell encara estem en funcions, cal aprofitar aquest instrument, ja que cada dia que passa fa la situació més difícil. El pacte del govern amb el PP significarà una reducció del paper del Memorial Democràtic. Hem de guiar-nos pel pragmatisme i actuar ràpid, deixant la plataforma o coordinadora com a un pas següent. Manel Perona: Aclareix el tema de les subvencions, en el sentit que segons la resolució pot haver de 18 a 24 mesos de demora, des del moment que s’atorguen. Un cop passa cada expedient de subvenció al departament d’Economia, se li adjudica un número d’ordre, i els referits al Memorial estan a la cua. De les 3 partides del Memorial, l’ordre de prioritat és: personal, manteniment –amb la corresponent reducció- i, en darrer lloc, subvencions i inversions. Cal demostrar a la Generalitat que les entitats no treballen per a les subvencions. Josep Viana: cal cercar aliats i saber quins són els adversaris. Poden fer-se al·legacions a la Llei Òmnibus a través dels parlamentaris, als quals hem de fer arribar les nostres propostes. Enric Pubill: Com a conclusions, es pot concretar una altra reunió, a mitjan setembre, la tramesa de protestes al Parlament, a Joana Ortega..., denunciar als mitjans de comunicació i organitzar un acte massiu i obert. Cal seguir reivindicant el Memorial, però denunciant les mancances. Rosa Toran: Ates el temps que falta fins el setembre i que poden produir-se nous esdeveniments, caldria concretar, des d’ara, alguna acció que simbolitzi la unitat i el sentiment de les entitats reunides, com a primer pas per endegar noves accions a partir de setembre. Proposa realitzar una nota que resumeixi els continguts d’aquesta reunió, amb la finalitat d’enviar-la a la premsa, als organismes institucionals (govern, parlamentaris...), a la resta d’entitats del Consell de Participació, a més de fer-ne difusió a través dels mitjans de cadascuna de les nostres entitats.

Acords Fer el comunicat, de la redacció del qual s’encarregaran Javier Tebar i Rosa Toran. Convocar la propera reunió pel dimarts 13 de setembre, a les 19h. al mateix local de l’Amical de Mauthausen i altres camps.

Acta redactada per Rosa Toran.