Está en la página 1de 32

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm.

5183

MBIT DE LLENGES

(Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres) El batxillerat s la continuaci de l'escolaritzaci obligatria i l'inici estructurat de la formaci cientfica. Per tant, ha de tenir com a finalitat la consolidaci dels aprenentatges bsics que necessita qualsevol ciutad o ciutadana per esdevenir participant crtic en la vida social, i tamb ha de preparar l'alumnat per a la recerca i el tractament de la informaci propis de l'ensenyament superior, tot garantint la necessria coherncia i equilibri de la formaci humanstica. En coherncia amb els currculums de l'educaci primria i l'educaci secundria obligatria, en el batxillerat tamb cal articular i coordinar els ensenyaments de les diferents llenges que s'ensenyen al centre. Per aix, l'esquema del currculum s el mateix. Molts dels elements estan estretament relacionats i posen de manifest que l'objectiu central de l'ensenyament i aprenentatge de totes les llenges s el desenvolupament de la competncia plurilinge i intercultural. Per a la consolidaci dels aprenentatges bsics realitzats durant l'educaci obligatria, les matries lingstiques, de llengua i literatura, s'han de centrar fonamentalment en els aspectes de la cultura humanstica de la formaci de l'alumnat i en el desenvolupament de les capacitats comunicatives afavoridores de les capacitats d'anlisi, sntesi i crtica per a l'accs i elaboraci de la informaci que es genera en la nostra societat, cosa que es produeix sobretot en l's dels mitjans de comunicaci de massa i les TIC; s'han de centrar tamb en el desenvolupament de la potenciaci de les actituds positives davant la diversitat i pluralitat de la nostra societat. Pel que fa a la iniciaci en la recerca, cal una articulaci efica de les propostes d'ensenyament dels recursos lingstics des de les matries lingstiques i les no lingstiques, a fi que aquest desenvolupament sigui el ms harmnic i efica possible. Cal que, en finalitzar el batxillerat, l'alumnat esdevingui un bon receptor i emissor que participa en interaccions comunicatives. Per tant, s necessari que domini els diferents tipus de discurs per, de manera especial, els discursos acadmics que li permetin interaccionar i construir el coneixement necessari en els mbits social, cientfic, tcnic, cultural i literari. Es tracta de potenciar aquest domini en les llenges del pas, per tamb en una o dues llenges estrangeres, amb un enfocament clarament funcional en els mbits curriculars no lingstics. Els objectius d'aprenentatge lingstic i comunicatiu no sn exclusius del treball acadmic de les matries lingstiques, sin que han de ser compartits per totes les matries i mbits d'ensenyament i aprenentatge del batxillerat.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

L'ensenyament de les llenges s'ha de fer a partir del seu s en situacions comunicatives diverses que l'omplin de significat. Aix suposa que, en les activitats d'ensenyament i aprenentatge de les diferents matries cal considerar com a element central els continguts propis de cadascuna. En el cas de les matries lingstiques, el contingut especfic s la literatura (oral i escrita) i les construccions lingstiques i audiovisuals prpies dels diferents mitjans de comunicaci i tot all que es pot relacionar amb la funci esttica de la llengua. L'estudi de la literatura s un objectiu central de l'ensenyament i aprenentatge de llenges; a partir de la lectura, l'anlisi, la reflexi, la interpretaci i l's dels textos literaris ser possible mostrar les veritables capacitats de l'instrument lingstic. El contacte i l'estudi de les obres ms rellevants de la tradici literria dels nostres mbits lingstics ha de ser un motiu d'enriquiment que noms el professorat de la matria pot propiciar. A partir d'aquest context cal afavorir l'anlisi i explicaci dels fets literaris, situats en el seu context social, histric i cultural, per poder procedir a la crtica que representa la interpretaci i presa de posicions. Les activitats es basaran sobretot en la lectura i la comprensi dels textos, la qual cosa far possible la redacci d'anlisis, comentaris, explicacions i crtiques. Aix mateix, com a tasca complementria es poden tenir en compte tamb els exercicis de versionament i imitaci. Actualment l'aprenentatge lingstic no pot oblidar el paper que hi tenen els mitjans de comunicaci i les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Cal facilitar les eines necessries per comprendre i interpretar crticament els seus productes, com sn la publicitat i els diferents programes o gneres, amb una atenci especial a les especificitats de les llenges i els llenguatges audiovisuals amb qu es construeixen les seves produccions. Aix contribueix a construir tamb la capacitat per esdevenir productor i comunicador de missatges susceptibles de ser vehiculats mitjanant diferents mitjans i tecnologies (competncia meditica i digital). Un dels eixos fonamentals en les matries lingstiques (com ja s'ha vist en els altres nivells educatius) s la competncia plurilinge i intercultural, que ha de ser a la base de tots els processos d'ensenyament i aprenentatge de les llenges i la literatura; les propostes del Marc Europeu Com de Referncia han de ser el substrat sobre el qual construir l'ensenyament i aprenentatge de les llenges. L'aprenentatge de llenges estrangeres, i ms en un context de bilingisme, contribueix decisivament a l'educaci lingstica integral de l'alumnat de batxillerat, tal com es descriu en aquesta introducci, i aporta una perspectiva privilegiada per abordar la reflexi sobre el binomi llengua-comunicaci des de la distncia a la llengua objecte d'estudi, en qu se situa el parlant-aprenent. Des d'aquest emplaament distanciat, el parlant-aprenent es troba en posici per abordar, per exemple, les relacions entre llengua i cultura, reflexionar sobre similituds i diferncies de tipus pragmtic o cultural entre llenges, prendre conscincia sobre les diferents interpretacions que des d'altres societats es fan dels mateixos fets, o de les diferents formes que llenges i cultures tenen de configurar les regles de funcionament del sistema lingstic, ja siguin regles gramaticals, fonolgiques, pragmtiques o discursives.
mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

La lectura de textos en llengua estrangera es conforma, tamb, com a entorn privilegiat per a la presa de conscincia sobre estratgies de lectura i sobre formes diferents d'abordar textos diferents. El currculum de llenges estrangeres participa dels mateixos objectius globals i fonaments metodolgics integradors que el currculum de llengua i literatura (catalana i castellana). Tanmateix, la limitaci en quantitat i intensitat de contacte amb la llengua meta circumscrita a unes poques hores a la setmana obliga a una gradaci del conjunt de competncies meta plantejades i a la prioritzaci d'mbits de competncies per sobre d'uns altres. L'objectiu ideal a assolir no s el d'un parlant que s'acosti al parlant nadiu, sin el d'un usuari efica de la llengua meta en activitats de comunicaci real. Aix, l'eficcia en la comunicaci dels significats desitjats pels parlants-aprenents es prioritza per damunt de la seva correcci formal. Les activitats d'interacci i producci oral es prioritzen per sobre de la producci escrita, i la comprensi funcional i crtica de textos autntics es ms rellevant per les necessitats dels usuaris que la lectura unvoca centrada en la descodificaci literal de paraules, oracions i pargrafs expressament construts per exhibir determinats aspectes formals de la llengua meta. El Consell d'Europa recomana que els pasos membres de la Uni Europea facilitin als seus ciutadans i ciutadanes formaci lingstica funcionalment operativa tamb en una segona llengua estrangera. En les aules de segones llenges estrangeres, la gradaci de metes s encara ms urgent. Sembla convenient que des de la segona llengua estrangera es faci un esfor per aprofitar tots els coneixements i capacitats transferibles que els aprenents han adquirit o que estan en procs d'adquisici en les altres llenges de les quals tenen un nivell ms avanat. Competncies especfiques de l'mbit de llenges Una de les prioritats de tot el procs d'aprenentatge i, molt especialment, de les matries lingstiques s aconseguir dotar l'alumnat de competncia comunicativa. El desenvolupament d'aquesta competncia comporta el diferent domini de llenges, tant oralment com per escrit, en mltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals. Per la seva naturalesa, ha d'esdevenir una eina important per aprendre a aprendre i ha de possibilitar la interacci efica amb l'entorn. El treball amb una bona varietat de contextos i finalitats determinar l'assoliment d'aquest objectiu. Aquesta competncia es desenvolupa en totes les matries i, per tant, demana la coordinaci del professorat del centre per afavorir-la. A ms, cal tenir molt en compte la importncia de la mediaci i interacci oral com a eines per a la resta dels aprenentatges. El Marc europeu com de referncia de les llenges s un instrument vlid que contribueix a definir de manera operativa les diferents subcompetncies i els diferents nivells d'assoliment de la competncia comunicativa. Les matries lingstiques tenen una responsabilitat plena en el desenvolupament de la competncia esttica i literria, si tenim en compte que
mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

la literatura s la mxima expressi de les possibilitats d'una llengua i una eina immillorable per a l'anlisi, el coneixement i la reflexi sobre l'experincia humana. Aix mateix, avala les possibilitats expressives i creatives de les llenges i afavoreix el desenvolupament de la prpia competncia comunicativa. A ms, s la base de construccions artstiques en altres formats expressius, com ara el cinema, les canons, etc. La competncia plurilinge i intercultural completa els plantejaments monolinges presents en moltes de les propostes .lingstiques.. En l'mbit de l'ensenyament de les llenges esdev un nucli articulador dels seus aprenentatges, ja que planteja l'estudi de la diversitat i de la variaci lingstica com un eix per desenvolupar el pensament propi i la prpia identitat, i per aprofundir en la representaci, la interpretaci i la comprensi de la realitat que ens envolta. En aquest punt caldr tenir en compte les propostes del Marc europeu com de referncia, substrat sobre el qual cal construir l'ensenyament i aprenentatge de les llenges. Les matries lingstiques participen tamb, com la resta de matries d'aprenentatge, en el comproms de dotar l'alumnat de la competncia en la recerca i el tractament de la informaci. Els aspectes propis de l'mbit se centren en la recerca i reflexi sobre l'entitat de la llengua i els llenguatges, i els mltiples aspectes de la reflexi literria. Sens dubte ser necessria una tasca important de coordinaci amb la resta de l'equip docent per consensuar estratgies i itineraris que facilitin els mtodes de recerca, la sistematitzaci de la informaci, l's de les diferents fonts i la planificaci i elaboraci del producte final. Contribuci de l'mbit de llenges a les competncies generals del batxillerat L'mbit de llenges contribueix de manera directa al desenvolupament de les competncies generals comunicativa, de recerca i tractament de la informaci. Aix mateix, contribueix tamb en el desenvolupament de les competncies digital, personal i interpersonal i en el coneixement i interacci amb el mn, ja que en l'mbit de llenges cal considerar l's de les tecnologies, eina imprescindible en qualsevol dels camps d'estudi, professionals o del treball; el paper que t la dimensi plurilinge i intercultural en el desenvolupament de la competncia personal i interpersonal, i el paper de la dimensi esttica i literria com a constructora de representacions de la realitat: la metfora i la creativitat sn eines necessries, en general, per poder interpretar adequadament el mn i actuar raonadament. Estructura dels continguts Els continguts de les matries lingstiques es presenten en quatre apartats: dimensi comunicativa; dimensi esttica i literria; dimensi plurilinge i intercultural i dimensi de recerca i tractament de la informaci. Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura Els continguts de la matria de llengua i literatura (catalana i castellana), en el primer curs, se centren en la dimensi esttica i literria. Aquesta dimensi s
mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

un dels apartats propis i fonamentals de la matria i, tenint en compte la diversitat de suports en qu es poden presentar les obres, ha de ser l'origen i motor de moltes de les activitats de la matria. Els continguts tenen com a eix l'hbit de la lectura i el desenvolupament de la competncia de lector literari (aspecte fonamental i eix per a les activitats de reflexi i aprenentatge de la llengua i la literatura); els tpics, els moviments i els gneres literaris; i l'expressi personal. En el segon curs, els continguts se centren en la dimensi comunicativa i la dimensi plurilinge i intercultural. La dimensi comunicativa planteja els eixos per a l's comunicatiu de la llengua i dels llenguatges (elements compartits amb la resta de matries) amb els recursos necessaris per a la participaci en interaccions i la comprensi i producci de discursos orals, escrits i audiovisuals. La reflexi metalingstica necessria per al control, comprensi i correcci de les produccions apareix aqu com a clar referent de la funcionalitat que han de tenir aquests coneixements, superant una visi purament gramaticalista de l'aprenentatge d'una llengua. La dimensi plurilinge i intercultural, que cal treballar coordinadament amb els continguts de la llengua estrangera, pren com a punt de partena la reflexi metalingstica que afavoreix les transferncies d'aprenentatges necessries per al desenvolupament de la competncia plurilinge i intercultural. Els continguts se centren en els coneixements, procediments i actituds que cal emprar per afrontar la pluralitat de la nostra societat. La dimensi de la recerca i tractament de la informaci, present en els dos cursos, es pot considerar com una part de la dimensi comunicativa orientada a la iniciaci en el camp de la investigaci, que s un dels objectius centrals dels estudis superiors. Per desenvolupar els continguts cal la coordinaci entre el professorat de totes dues matries de llengua i literatura. Cada centre ha de dissenyar un projecte propi, de manera que s'evitin repeticions i s'afavoreixin relacions significatives. Llenges estrangeres Els continguts de llenges estrangeres es presenten repartits en dos cursos. La seva organitzaci no es presenta en llistes desvinculades, sin ms aviat com un conjunt de continguts que s'aborden preferiblement a primer o a segon i que es reprenen de manera cclica en un procs d'augment progressiu de la complexitat de l'actuaci de l'aprenent. Els continguts de la matria de llengua estrangera comparteixen amb les de catal i castell l'estructuraci en quatre dimensions amb el benents que, en el cas de la llengua estrangera, el treball s'organitzar principalment a partir de la dimensi comunicativa. Els continguts de primer i segon presenten petites variacions, i s'ha d'entendre que la progressi de primer a segon curs ve marcada principalment per la prioritzaci a primer de batxillerat dels continguts integrats a l'mbit de la
mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

comunicaci oral; les millores progressives en fludesa, complexitat, cohesi, coherncia, adequaci i correcci formal dels enunciats produts o descodificats per l'aprenent; la progressiva capacitat d'abordar temes ms allunyats de la prpia experincia personal, els quals poden ser presentats de manera ms abstracta, i d'abordar tasques de ms alta demanda cognitiva; i la lleugera disminuci dels suports per a la comprensi i expressi de missatges durant la realitzaci de les tasques. En qualsevol cas, s'ha d'entendre que tots els continguts propis de primer de batxillerat sn, per totes aquestes raons, continguts propis tamb de segon, i que el fet que determinats continguts estiguin situats preferiblement a segon no implica que a primer curs no es puguin portar a terme activitats introductries que preparin l'estudiant per al treball ms sistematitzat a segon curs. Connexi amb altres matries Des de la perspectiva de la construcci dels sabers propis de cada matria, totes les matries s'han de plantejar el treball coordinat de la competncia comunicativa. Per aquest motiu, tots els continguts d'aquesta dimensi s'han d'interpretar en la clau de cadascuna de les matries. Si es pren com a referncia l'aprenentatge de llenges estrangeres, el seu domini facilita l'accs i la transmissi de sabers en els diferents mbits de coneixement acadmic, alhora que aquests coneixements poden prendre noves perspectives en ser abordats com a temes de discussi en les classes de llengua estrangera. Aix, doncs, tots aquests aspectes s'han d'atendre d'una manera especial quan com a llengua vehicular de les matries no lingstiques s'utilitzi alguna altra llengua que no sigui el catal. El mateix que s'ha dit respecte a la dimensi comunicativa cal aplicar-ho a la dimensi de recerca i tractament de la informaci. Entre tot el professorat cal consensuar els continguts pensant, sobretot, en la realitzaci del treball de recerca. La coordinaci, i tant com es pugui la integraci, de totes les matries lingstiques s el primer que cal fer d'una manera global per aconseguir un bon domini de les llenges. Com diu el Marc europeu com de referncia, els humans tenim una competncia subjacent comuna, la competncia plurilinge i intercultural, el desenvolupament de la qual demana una coherent coordinaci de tot el professorat. Hi ha un primer nivell de coordinaci, bsic i imprescindible, que consistiria en la informaci del que es fa en cadascuna d'aquestes matries lingstiques. L'ideal, per, ser l'articulaci dels objectius i continguts. En aquest camp hi ha molts elements que es poden compartir, tot evitant les repeticions intils. Per exemple, en aquests continguts: s de les estratgies necessries per prendre la paraula o intervenir en el moment adequat i collaborant perqu la interacci sigui reeixida; i per defensar els punts de vista personals amb precisi i respecte vers les altres persones. Lectura i treball sistemtic de textos de tipologia diversa, amb interpretaci guiada de les idees
mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

complexes i posicionament crtic davant del text literari, dels mitjans de comunicaci o altres. Observaci atenta de discursos de tota mena, identificaci del registre lingstic i del gnere o tipologia, si escau, i anlisi pragmtica dels discursos per a una captaci rigorosa del contingut, a fi d'adoptar una posici crtica en la seva interpretaci. En un altre mbit, les matries lingstiques tenen en com amb l'mbit de cincies socials l'aproximaci a l'actualitat poltica, econmica, social, cultural a travs de la lectura de la premsa .impresa o en format digital. i el visionament de noticiaris. Aquestes activitats afavoreixen el debat sobre les causes i conseqncies dels esdeveniments del nostre entorn, amb la qual cosa s'ofereix un terreny de reflexi totalment compartit amb les matries de filosofia i ciutadania, histria de la filosofia i histria. Amb aquestes matries caldr establir una coordinaci efica que eviti repeticions i que afavoreixi les necessries transferncies de recursos, principalment de coneixements i de procediments. Aix mateix, el treball sobre les manifestacions artstiques de la literatura universal o sobre el cinema permet explorar temes, obres i autors per mitj d'una llengua estrangera i presenta oportunitats per abordar el valor de les diferents llenges i cultures. Consideracions sobre el desenvolupament del currculum L'aprenentatge de llenges no s el resultat de l'acumulaci de sabers superposats, presentats de forma lineal sin que cal assegurar que es reprenguin en cada curs de manera cclica els diferents continguts. Per aix s important l'elaboraci d'un projecte propi de cada centre educatiu que precisi els continguts de manera que s'evitin repeticions i s'afavoreixin relacions significatives, tot evitant que cada un dels continguts sigui tractat alladament dels altres. Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura Per al desenvolupament del currculum s molt necessria la coordinaci de tot el professorat. Es tracta d'afavorir l'enfocament comunicatiu i la recerca i el tractament de la informaci en relaci amb tots els continguts de les matries. El fet que totes les llenges tinguin una mateixa estructura de currculum i que el catal i el castell prenguin, a ms, els mateixos continguts, n'hauria de facilitar l'acord. Per aix, la planificaci coordinada entre tot el professorat de llenges i entre aquest professorat i el de les altres matries s essencial per garantir una millora substancial en l'educaci lingstica integral de l'alumnat de batxillerat. La llengua s'aprn mitjanant el seu s en situacions que incitin a l's de recursos variats. Per aix, cal plantejar unitats d'ensenyament i aprenentatgecomunicaci que afavoreixin les interaccions per aprendre, la reflexi sobre l'elaboraci dels discursos i el treball collaboratiu per tal de comunicar el coneixements elaborat o assolit.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Un element complementari afavoridor de l'aprenentatge de llenges s la presa de conscincia sobre la relaci entre els significats i les formes lingstiques que vehiculen aquests significats. El treball de sensibilitzaci sobre formes gramaticals, marcadors discursius, efectes pragmtics dels enunciats, de la sintaxi de la imatge, etc., cal fer-lo a partir de les activitats de comunicaci en situacions reals o simulades, que es desenvolupen a la classe de llengua. Segons aix, les seqncies de continguts no s'han de fer a partir de la lgica de les teories lingstiques, literries o dels llenguatges audiovisuals, sin a partir d'unitats comunicatives, per fer possible la construcci de la prpia conscincia dels mecanismes de funcionament de les llenges i els llenguatges dels diferents sistemes de comunicaci que la vehiculen en la nostra societat. L'estudi de la literatura ha de partir del contacte directe amb les obres, la qual cosa fa necessari disposar de material que ajudi a la contextualitzaci i a la interpretaci d'acord amb les coordenades del moment de la creaci. El nucli del treball de cada matria (catal i castell) ha de ser la lectura d'obres completes o antologies de diferents gneres. A partir d'aquestes lectures i l'anlisi i contextualitzaci bsica per al reconeixement de les seves caracterstiques, cal elaborar treballs que podran ser en diferents suports i formats, amb la qual cosa s'afavoreix l'assoliment de les eines bsiques per a la realitzaci del treball de recerca de batxillerat. La lectura d'obres de literatura, de la premsa, l'escolta de canons i recitals de poesia, l'assistncia a obres teatrals i cinema, el visionament d'audiovisuals o d'altres, ha de permetre establir relacions entre textos, idees i situacions socials i histriques, com a eina per a la construcci de la prpia identitat en integrarse en la cultura oberta, viva, actual i diversa de la nostra societat. Per tant, cal guardar l'equilibri que contempli les obres de reconeguda vlua que facin presents diferents tpics, moviments i gneres literaris i que rastregi les manifestacions populars i ms properes a l'alumnat per cercar-hi els elements que poden motivar-los. Els objectius fonamentals del treball sobre els textos seran l'estudi dels mecanismes caracterstics del llenguatge literari, la vehiculaci de valors, la potncia expressiva, aix com l'acostament a la realitat actual i a l'experincia prpia, per tal d'establir un dileg que faci esdevenir ben viu el llegat clssic. Amb aquesta finalitat, entre altres, sembla adient tant el treball de recreaci i de transformaci en altres gneres i formats, com la comparaci, anlisi i crtica de les diferents versions existents de les obres que sn objecte d'estudi. Ats que l'element estructurador de les activitats docents s el conjunt de continguts relacionats centralment amb la literatura i tamb amb els mitjans de comunicaci cal assegurar que en les diferents llenges i cursos es tinguin en compte les diferents perspectives de l'estudi de cada un d'aquests continguts: els diferents gneres/formats, els tpics, els moviments literaris, etc. La matria es desenvolupa en dos cursos, per en fer-ho en les dues llenges, cal articular els continguts de manera que no es repeteixin innecessriament, sin que s'estableixin relacions significatives entre els aprenentatges.
mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Llenges estrangeres Les llenges estrangeres s'aprenen principalment mitjanant l's. L'aprenentatge de llenges segueix un procs no lineal on l'usuari-aprenent construeix, posa a examen, verifica i reconstrueix hiptesis sobre el funcionament de la llengua meta. Durant tot el procs l'aprenent, en el seu intent de codificar en llengua meta els seus propis significats, crea enunciats que es desvien de la norma. El pas per fases de creaci d'enunciats agramaticals s un pas necessari en el procs d'aprenentatge, i els errors produts pels usuaris-aprenents en les activitats comunicatives s'han d'entendre com a estadis indispensables en el procs d'adquisici i, alhora, com a elements que aporten al professorat pistes sobre el treball metalingstic que de manera ms o menys conscient porta a terme l'aprenent-usuari. La interacci entre aprenent i expert o entre aprenents s alhora objectiu i mitj essencial per a l'aprenentatge de llenges, per la qual cosa el fet de garantir l's normalitzat de la llengua meta com a llengua vehicular de l'aula s un principi metodolgic irrenunciable al batxillerat. L'elecci de temes de conversa i debat per a l'aula de llengua estrangera ha de defugir dels habituals tpics triats per exemplificar estructures gramaticals predeterminades i d'assumptes inicialment interessants que queden desvirtuats per la utilitzaci de textos inautntics, i ha d'optar per abordar temes que interpellin el jovent de manera que aquest s'impliqui en les converses o debats. L'acostament a l'xit comunicatiu ha de guiar de manera determinant la selecci d'objectius, continguts i activitats a les aules de llenges estrangeres. Pel que fa a la segona llengua estrangera s'ha d'assegurar almenys la capacitat de l'aprenent per funcionar com un usuari bsic d'aquesta llengua. En el cas de la primera llengua estrangera la meta ha de ser el parlant en vies d'esdevenir un usuari independent, que pot comprendre les idees principals d'una informaci clara sobre temes relatius a la feina, a l'escola, a l'oci, etc.; afrontar la major part de situacions lingstiques que poden aparixer quan es visiten altres pasos o es reben visitants; produir un discurs senzill i coherent sobre temes que li sn familiars o d'inters personal; i descriure fets i experincies, somnis, esperances i ambicions, aix com donar raons i explicacions de les opinions i projectes de manera breu. L's de temes procedents de les matries de llenges i literatura com a objecte de discussi a l'aula de llengua estrangera s pertinent i enriquidor, i dna peu a abordar de manera oberta continguts emmarcats en les dimensions plurilinge i pluricultural, i esttica i literria de la matria de llengua estrangera. Al seu torn, aquest procs contribueix de manera decisiva al desenvolupament de la capacitat de reflexi metalingstica i metadiscursiva de l'aprenent, la qual cosa repercuteix favorablement en la millora de les seves habilitats lingstiques i comunicatives en les altres llenges que fa servir habitualment i/o que est en procs d'aprendre. Semblantment al que es fa en catal i castell, cal aplicar estratgies de promoci de lectura extensiva a l'aula de llengua estrangera (biblioteca d'aula, book-crossing, etc.) amb obres .adaptades o no. interessants per als lectors i lectores als quals van adreades que fomentin la lectura per plaer i millorin els
mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

hbits lectors. A ms, les activitats de lectura guiada de fragments d'obres literries i la lectura d'algunes obres completes curosament seleccionades contribueixen al desenvolupament de la competncia literria i esttica. La finalitat comunicativa de les tasques proposades ha de ser compresa i compartida pels aprenents, nic cam perqu les activitats es portin a terme amb alguna garantia d'xit. La inclusi de temes de conversa o debat a l'aula relacionats amb autors o personatges literaris pot ajudar a millorar la cultura literria i histrica dels aprenents. Les diferents possibilitats d'accs a la llengua estrangera (activitats extracurriculars, viatges, etc.) dels estudiants d'una mateixa aula de batxillerat fan necessria la previsi d'ajustaments per atendre la diversitat a l'aula. Avaluaci de l'mbit de llenges En plantejar l'avaluaci sumativa i certificativa, el criteri bsic ha de ser la capacitat comunicativa, ms concretament la necessria per al desenvolupament de les activitats d'aprenentatge. Les dades sobre el progrs dels estudiants obtingudes a travs de tasques d'avaluaci formal .exmens o altres formats. s'hauran de complementar amb activitats d'avaluaci semiformal o informal, com ara l'observaci sistematitzada de l'actuaci dels estudiants durant les activitats d'aprenentatge, la valoraci de dossiers de treball o altres. Perqu es tasques d'avaluaci formal acompleixin la funci d'aclarir les prioritats de la matria, s essencial que inclogui, a ms dels escrits, tasques d'avaluaci de les competncies orals productives. Per objectivar el grau d'assoliment en cada mbit de comunicaci, oral, escrita i audiovisual es poden fer servir diferents instruments d'observaci, com ara les llistes de control, les escales o les graelles d'observaci. El Portfolio Europeu de Llenges ofereix un conjunt de descriptors de competncies d'inestimable valor per a l'aprenent i el professorat. Les activitats d'avaluaci formativa o formadora sn essencials perqu el professorat pugui ajustar progressivament la seva acci docent a les necessitats dels estudiants i perqu l'alumnat esdevingui agent del seu progrs. Les activitats d'autoavaluaci i coavaluaci, a ms, sn essencials per al desenvolupament de l'autonomia de l'aprenent, que li ha de permetre fixar-se metes realistes d'aprenentatge, i planificar i executar les accions convenients i necessries per aconseguir-les. Les activitats d'autoavaluaci i coavaluaci sn especialment profitoses si es presenten associades al sistema d'avaluaci sumativa. Per aquesta ra, es recomanable que els estudiants aprenguin a fer servir les escales de descriptors que el professorat fa servir en l'avaluaci sumativa, si cal, mitjanant versions simplificades.
mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

10

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura

OBJECTIUS Les matries de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura del batxillerat tenen com a finalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Valorar les llenges com a mitjans per comunicar i per a la cohesi social, com a eines d'aprenentatge, i com a instruments d'accs a l'oci i al plaer esttic. 2. Llegir, analitzar, explicar, apreciar i valorar de manera crtica els textos literaris, per tal d'entendre'ls i d'interpretar-los d'acord amb els diferents contextos histrics i socials. 3. Potenciar la capacitat d'imaginaci i d'abstracci, per descobrir la literatura com a via de representaci i interpretaci del mn i de la vida, cosa que comporta un enriquiment personal directament relacionat amb la capacitat per gaudir del plaer esttic. 4. Expressar oralment, per escrit i amb l's d'altres mitjans complementaris, la reflexi que genera la lectura i l'anlisi de textos literaris. 5. Participar de manera activa, reflexiva i crtica en interaccions comunicatives de diferent forma, necessries per a la realitzaci de les tasques, la construcci de coneixements o la participaci en la vida social. 6. Comprendre discursos orals, escrits i audiovisuals propis dels diferents contextos de la vida social i cultural, i especialment dels mbits acadmics i dels mitjans de comunicaci. 7. Emprar correctament la llengua i el llenguatge audiovisual en diferents situacions i amb diferents finalitats, especialment en l'mbit acadmic. Prendre conscincia de la prpia manera d'expressar-se per millorar l'eficcia comunicativa. 8. Fer del coneixement gramatical una eina efica per aprofundir en la comprensi, anlisi i comentari de textos i, en general, en la millora de l's de la llengua. 9. Obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, emprant amb autonomia i esperit crtic les tecnologies de la informaci i la comunicaci. 10. Conixer i valorar la riquesa de la realitat plurilinge i pluricultural del mn actual i ms concretament de Catalunya i d'Espanya. Conixer les caracterstiques generals dels perodes de la literatura en llengua catalana i castellana, aix com els autors i les obres rellevants. 11. Analitzar els diferents usos socials de les llenges i evitar els estereotips lingstics que comporten judicis de valor i prejudicis.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

11

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

CONTINGUTS

Primer curs

Dimensi esttica i literria Participaci en converses sobre textos literaris Gesti fluida i espontnia de les interaccions orals en la realitzaci de comentaris literaris i per a la construcci del coneixement. s de les estratgies necessries per adequar-se en cada moment als altres participants en la interacci i per collaborar-hi eficament. s de les estratgies necessries per prendre la paraula o intervenir en el moment adequat i collaborant perqu la interacci sigui reeixida; tamb per defensar els punts de vista personals sobre literatura amb precisi i respecte vers les altres persones. Participaci en converses sobre literatura amb flexibilitat i eficcia, matisant les opinions prpies i responent adequadament en situacions d'humor, doble sentit, formals o de caire colloquial. Coneixement del registre oral formal i el seu s en les exposicions individuals o de grup, en les manifestacions argumentades prpies de la interacci.

Comprensi de discursos literaris Lectura, anlisi i comprensi crtica de textos literaris, per tal d'interpretar l'expressi de diferents contextos histrics i socials, i a fi que ajudin a l'enriquiment personal i a la descoberta del plaer esttic. Lectura en veu alta i comentari d'obres breus i de fragments representatius de les diferents poques, gneres i moviments, de manera que es reconeguin les formes literries caracterstiques, es prengui conscincia de certs temes i de l'evoluci de la manera de tractar-los. Comentari interpretatiu de textos literaris rellevants de la nostra histria, tot relacionant-los amb els corrents esttics i literaris en els quals s'inscriuen i per fer la comparaci amb altres obres de la literatura universal. Consolidaci de l'autonomia lectora i valoraci de la literatura per al coneixement d'altres mons, temps i cultures. Utilitzaci autnoma de la biblioteca del centre, de les de l'entorn i tamb de biblioteques virtuals. Comprensi, anlisi i caracteritzaci dels recursos propis del mn de la ficci (especialment de la literria) en la societat actual.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

12

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Producci de discursos orals, escrits i audiovisuals Elaboraci d'un discurs crtic argumentat a partir de la lectura dels textos literaris, amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica. Elaboraci de textos amb voluntat literria a partir de l'anlisi i la imitaci tcnica de models dels escriptors i escriptores que han estat objecte d'anlisi. Planificaci de l'estructura del discurs en relaci amb els gneres tradicionals: prosa, poesia i teatre. Composici escrita i audiovisual de breus seqncies de teatre, can, gui cinematogrfic, cmic, publicitat, etc., amb especial atenci al llenguatge literari.

Coneixement dels textos clssics de la literatura Coneixement de la tradici literria (oral i escrita) a partir del contacte directe amb el text i amb l'ajut complementari d'altres mitjans. Identificaci de la simbologia, dels estereotips i dels tpics de l'imaginari collectiu en textos literaris, i amb l'ajut de recursos audiovisuals (canons, pellcules, etc.). Identificaci i contextualitzaci de manifestacions literries diverses en l'estructura dels diferents gneres literaris, tal com apareixen en els contextos histrics i culturals: narratius, potics, teatrals o d'altres. Reconeixement de les convencions, interpretacions i adaptacions d'obres representatives de la nostra histria literria en el teatre, el cinema i en altres manifestacions esttiques. Identificaci de les formes retriques que constitueixen els recursos ms habituals del llenguatge literari. Reflexi sobre els grans temes de la literatura, relacionant-los amb obres de gneres diversos i focalitzant-ho, bsicament, en autors i autores contemporanis. Coneixement de les convencions, interpretacions i adaptacions d'obres representatives de la histria literria en el teatre, el cinema i en altres manifestacions esttiques.

Literatura catalana Les formes i els temes narratius al llarg de la histria: de la prosa de Ramon Llull a la novella cavalleresca: Tirant lo Blanc i Curial e Gelfa. Literatura popular: les rondalles. El desenvolupament de la novella realista i naturalista: Narcs Oller. Els nous models narratius en el segle XX: narrativa modernista (Caterina Albert .Vctor Catal., Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra), narrativa de postguerra i contempornia (Lloren Villalonga, Merc Rodoreda, Pere Calders, Manuel de Pedrolo).

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

13

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Poesia: formes i temes. De la poesia trobadoresca a la poesia del segle XV: Ausis March. La poesia popular: el canoner. La Renaixena: poesia romntica (Jacint Verdaguer). La poesia del segle XX: la poesia modernista (Joan Maragall, l'Escola mallorquina), la poesia noucentista (Josep Carner), la poesia avantguardista (Joan Salvat-Papasseit), la poesia de tradici simbolista (Carles Riba, J.V. Foix), la poesia de postguerra (Salvador Espriu, Pere Quart), la poesia contempornia (Miquel Mart i Pol, Gabriel Ferrater). Teatre: formes i temes. Dels orgens del teatre al teatre del segle XIX: la Renaixena (ngel Guimer). El teatre del segle XX: teatre modernista (Santiago Rusiol, Joan Puig i Ferreter), el teatre de Josep M. de Sagarra, teatre de postguerra (Joan Oliver), teatre contemporani (Joan Brossa). L'assaig i el memorialisme al llarg del segle XX (Josep Pla i Joan Fuster).

Literatura castellana Les formes i els temes narratius al llarg de la histria: de l'pica medieval i les formes tradicionals del relat a la novella: Poema de Mio Cid, El conde Lucanor, la novella sentimental, el Amads de Gaula. El Lazarillo de Tormes. Cervantes i la novella moderna. El desenvolupament de la novella realista i naturalista en el segle XIX. De la novella realista i naturalista (Benito Prez Galds, Leopoldo Alas .Clarn. i Pardo Bazn) als nous models narratius en el segle XX (Po Baroja, Miguel Delibes, Snchez Ferlosio, Camilo Jos Cela, Martn Gaite). La novella i el conte hispanoamericans en la segona meitat del segle XX. La poesia: formes i temes. De la lrica popular i culta de l'edat mitjana (lrica tradicional i la .cuaderna va., el Romancero, el Libro de Buen Amor, Jorge Manrique i la poesia de Cancionero) a les noves formes i temes de la poesia del Renaixement i el barroc (Garcilaso, Fray Luis de Len, San Juan de la Cruz, Lope de Vega, Quevedo, Gngora). La poesia didctica del segle XVIII. Les innovacions de la lrica romntica: Espronceda. De les innovacions de la lrica romntica i el simbolisme a les avantguardes (Bcquer, Rosala de Castro, Juan Ramn Jimnez, Machado, Jorge Guilln, Federico Garca Lorca, Miguel Hernndez). Tendncies de la lrica en la segona meitat del segle XX: Blas de Otero, Jaime Gil de Biedma, Claudio Rodrguez. La presncia de la poesia hispanoamericana. El teatre: formes i temes. Dels orgens del teatre en l'edat mitjana al teatre modern. La Celestina i Juan del Encina. Lope de Vega i el teatre clssic espanyol (Caldern de la Barca, Tirso de Molina): caracterstiques, significat histric i influncia en el teatre posterior. Del teatre romntic (Duque de Rivas, Zorrilla) a la tradici i renovaci en el teatre del segle XX: Valle Incln, Buero Vallejo, Miguel Mihura.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

14

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

L'assaig: els orgens del periodisme i de l'assaig en els segles XVIII i XIX (Feijoo, Jovellanos). L'evoluci de l'assaig al llarg del segle XX: Ortega y Gasset, l'assagisme contemporani.

Dimensi de recerca i tractament de la informaci Ideaci, planificaci i execuci individual o en grup de projectes de recerca en literatura, en la realitzaci dels quals calgui la captaci, selecci processament i interpretaci de dades i la comunicaci oral, escrita i/o audiovisual dels resultats. Identificaci i localitzaci de la informaci contrastant-ne el rigor i la credibilitat. Elaboraci de continguts interpretant la vinculaci entre informaci diversa i ampliant el coneixement. Elaboraci del producte final amb la forma i el contingut adients. Comunicaci pertinent del producte final i de les conclusions, a partir del coneixement dels canals de difusi. s de les eines TIC per a l'elaboraci i la comunicaci del coneixement. Conscincia de la dimensi tica del maneig i s de la informaci (conixer la manera adequada de respectar els drets d'autoria, de citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, d's tic de la informaci obtinguda).

Continguts comuns amb altres matries Interacci, comprensi audiovisuals. i expressi de missatges orals, escrits i

CRITERIS D'AVALUACI 1. Llegir, analitzar, comprendre, interpretar i comentar els aspectes contextuals, referencials i vivencials d'obres escrites o audiovisuals de reconeguda vlua literria o esttica, en la mesura que estableixen una clara relaci entre la ficci, l'artificiositat i la realitat humana i com a expressi del context histric i social al qual pertanyen. 2. Identificar els diversos gneres literaris i les seves caracterstiques, i tamb els grans temes de la literatura, les icones de l'imaginari collectiu i els recursos literaris en les obres de la literatura, tant dins la nostra cultura com en altres manifestacions culturals universals. 3. Elaborar textos escrits amb finalitat esttica, a partir de l'anlisi, imitaci o inspiraci en models dels escriptors i escriptores que han estat objecte d'anlisi, aportant elements de la prpia creativitat i de la visi personal i collectiva de la realitat, utilitzant els gneres que sn pertinents en cada creaci i planificant el discurs adaptant-lo a les caracterstiques.
mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

15

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

4. Conversar de manera raonada usant les estratgies necessries per superar collaborativament les dificultats que poden sorgir en les situacions comunicatives prpies de les tasques acadmiques, fent s dels elements verbals i no verbals adequats a cada situaci. 5. Realitzar treballs sobre temes literaris, tenint en compte els components d'un treball acadmic i tenint cura de la comunicaci dels resultats, nous coneixements o el producte final de forma oral, escrita o audiovisual de manera que respecti la formalitat prpia d'aquests treballs. 6. Planificar la captaci i selecci de ls informaci amb les valoracions crtiques de les fonts emprades; elaborar i organitzar la informaci obtinguda per tal que sigui susceptible d'anlisi i discussi, i afavoreixi la construcci de nous coneixements. 7. Llegir significativament durant el curs les obres programades de les literatures catalana i castellana, tot valorant la capacitat de comprensi i d'interpretaci, aix com l'enriquiment personal aportat. 8. Cooperar amb els companys i companyes en la realitzaci de tasques d'aprenentatge, tot demostrant capacitat d'organitzar-se, responsabilitzarse, compartir la informaci i avaluar el funcionament de l'equip de treball. 9. Aplicar sistemticament els coneixements metacognitius, lingstics, sociolingstics, pragmtics, discursius (adequaci, coherncia i cohesi) i de correcci en l'elaboraci de textos orals, escrits i audiovisuals propis, de manera que es promogui l'assoliment de l'autonomia i el rigor en la correcci i autoavaluaci de les prpies competncies comunicatives.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

16

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Segon curs

Dimensi comunicativa Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals Gesti fluida i espontnia de les interaccions orals escrites i audiovisuals per a la realitzaci de les tasques acadmiques i per a la construcci del coneixement. s de les estratgies necessries per adequar-se en cada moment als altres participants en la interacci i per collaborar-hi eficament, sigui quin sigui el domini que tinguin de la llengua. s de les estratgies necessries per prendre la paraula o intervenir en el moment adequat i collaborant perqu la interacci sigui reeixida; tamb per defensar els punts de vista personals amb precisi i respecte vers les altres persones. Participaci en converses i discussions amb flexibilitat i eficcia, matisant les prpies opinions i responent adequadament en situacions d'humor, doble sentit, formals o de caire colloquial.

Comprensi de discursos orals, escrits i audiovisuals Observaci atenta de la varietat de discursos, identificaci del registre lingstic i del gnere o tipologia, si escau, i anlisi pragmtica dels discursos per a una captaci rigorosa del contingut, a fi d'adoptar una posici crtica en la seva interpretaci. Lectura i treball sistemtic de diversos discursos, amb interpretaci guiada de les idees complexes i posicionament crtic davant el text literari, els mitjans de comunicaci o altres. Identificaci i contextualitzaci de manifestacions meditiques diverses, amb atenci especial a l'estructura dels gneres literaris i periodstics. Interpretaci crtica de textos literaris, dels mitjans de comunicaci i de la vida acadmica on es desenvolupin missatges amb referncies socioculturals complexes. Utilitzaci autnoma de la biblioteca del centre, de les de l'entorn i de les biblioteques virtuals.

Producci de discursos orals, escrits i audiovisuals Cerca i elaboraci de conceptes o idees tils per a l'organitzaci i per al desenvolupament general del discurs, i posicionament o comentari crtic sobre la informaci elaborada. Coneixement i s de les tcniques de maneig de les idees per a l'elaboraci de discursos, aplicant els coneixements adquirits tamb en altres matries: presa d'apunts, pluja d'idees, ordenaci en esquemes i mapes conceptuals, etc.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

17

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Planificaci de l'estructura del discurs en relaci amb els gneres dins de cada registre, fonamentalment en els dels mitjans de comunicaci. Organitzaci del discurs en funci de l's de recursos verbals i no verbals (audiovisuals) de suport, atenent al nivell d'interacci amb altres parlants (dialctica, correcci, assertivitat). Coneixement i s de les tcniques de comunicaci audiovisual, tot relacionant els elements verbals i no verbals amb l'expressi i la presentaci de les idees, experincies o sentiments. Elaboraci de missatges orals, escrits i audiovisuals a partir de les estructures de cadascuna de les tipologies textuals o audiovisuals concretes. Aplicaci de la reflexi metalingstica i metacognitiva (adequaci, coherncia, cohesi i correcci) com a base de regulaci en l'elaboraci de les produccions prpies i en la seva presentaci final.

Coneixements per a la millora de la comprensi i expressi Anlisi i reconeixement de les exigncies dels diferents tipus de text que possibiliti la interioritzaci de les diverses regles de funcionament i el seu s conscient. Aplicaci reflexiva de les caracterstiques lingstiques segons les diferents necessitats discursives: persuasi, explicaci, manament, expressi de la prpia opini, narraci, descripci objectiva de fets o situacions, etc. s de connectors, tant per fer front a les necessitats anafriques per aconseguir la cohesi textual, com dels marcadors de les relacions entre els diferents segments significatius (adverbis, locucions, conjuncions, preposicions, etc.). Anlisi de les relacions significatives entre les paraules en relaci amb la coherncia dels textos i la seva adequaci al context, amb una atenci especial als contextos acadmics i socials. Reconeixement dels diferents nivells d's de la llengua i de les necessries convencions que cada s comporta. s de les normes ortogrfiques, gramaticals i tipogrfiques en la realitzaci dels textos propis. Reconeixement i s dels recursos lingstics i paralingstics d'inclusi dels discursos i les aportacions dels altres en el propi (citacions, referncies, etc.). Reconeixement i s de la correlaci entre la imatge, el so, el gest i la paraula en els productes comunicatius orals i audiovisuals. Capacitat d'usar els coneixements sobre el funcionament de la llengua per a l'autoavaluaci i correcci de les produccions prpies.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

18

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Dimensi de recerca i tractament de la informaci Elaboraci de textos en la realitzaci dels quals calgui la captaci, selecci processament i interpretaci de dades i la comunicaci oral, escrita i/o audiovisual dels resultats. Identificaci i localitzaci de la informaci contrastant el rigor i la credibilitat. Elaboraci de continguts interpretant informacions i ampliant el coneixement. la vinculaci entre diverses

Elaboraci del producte final amb la forma i el contingut adients. Comunicaci pertinent del producte final i de les conclusions, a partir del coneixement dels canals de difusi. s de les eines TIC per a l'elaboraci i la comunicaci del coneixement. Conscincia de la dimensi tica del maneig i s de la informaci (conixer la manera adequada de respectar els drets d'autoria, de citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, d's tic de la informaci obtinguda, etc.).

Dimensi plurilinge i intercultural Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge Estratgies per a l'anlisi dels recursos verbals i no verbals de les llenges que s'utilitzen en la construcci de la comunicaci o discurs oral, escrit o audiovisual. Coneixement dels trets comuns i diferencials de les llenges, especialment de la seva organitzaci en sistemes interconnectats: el so (i els sistemes d'escriptura), les paraules (creaci i derivaci, construcci de significats, els manlleus, les paraules internacionals, etc.), la manera d'organitzar-les i les oracions (ordre de les paraules, temps verbals, components de les oracions, etc.), i els discursos (connexions entre idees o els diferents tipus de text). Reflexi sobre els usos socials de la llengua. La llengua i el poder: sexisme, violncia i discriminaci sociocultural en els usos lingstics.

Coneixement de les llenges Reconeixement i valoraci de la situaci de les llenges al mn. Famlies de llenges i la seva evoluci (naixement, vida i mort) i les poltiques que atenyen aquestes situacions. Coneixement de la situaci lingstica a Europa, Espanya i Catalunya: les famlies de llenges; llenges europees i les de l'emigraci; les varietats dintre una llengua; territoris on es parlen les llenges europees.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

19

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Comunicaci en situacions multilinges Percepci de les dificultats de comunicaci amb persones que parlen altres llenges, especialment amb les de l'entorn ms proper. s de les estratgies necessries per resoldre aquestes dificultats i altres que es poden produir en situacions d'interacci multilinge o pluricultural, tot acceptant les peculiaritats de les altres llenges o cultures presents. Identificaci i adaptaci a les caracterstiques de les diferents cultures presents en situacions multilinges; gesti de l'alternana de llenges (o de les varietats d'una mateixa llengua) presents en aquestes situacions i de les rutines conversacionals segons les necessitats de comunicaci, de manera que es faciliti la cooperaci per dur a bon port la interacci. Domini de la competncia comunicativa en ms d'una llengua per realitzar intercanvis comunicatius amb parlants d'altres llenges en situacions multilinges: quotidianes en els mitjans de comunicaci, al carrer o en l's de les TIC, en especial per a la realitzaci de tasques acadmiques. s del coneixement de les llenges romniques com a bagatge que facilita l'accs a altres llenges de la mateixa famlia, especialment en la comprensi de textos escrits.

Actituds i llengua Conscincia de pertinena a una comunitat lingstica, social i cultural on el catal s vehicle de cohesi social i per a la construcci de la identitat i de la cultura. Alhora sensibilitat per comprendre la complexitat i diversitat de relacions que cadasc mant amb les llenges i cultures. Valoraci crtica i rebuig dels prejudicis relatius a les llenges: llenges fcils i difcils; llenges primitives i llenges de cultura; llenges sense gramtica; llenges aptes per a la cincia; llenges superiors i inferiors; llenges riques i matisades, i llenges pobres. Valoraci positiva i respecte vers les persones que parlen altres llenges o varietat lingstica, amb inters per conixer i apreciar la cultura, histria, geografia, folklore, literatura i costums dels llocs d'origen de l'alumnat nouvingut a les aules. Reconeixement i actitud crtica davant els missatges que suposin qualsevol tipus de discriminaci rebuig o negaci d'altri, i voluntat de superar els prejudicis. s d'un llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies. Conscincia de les prpies actituds davant les diferncies de llenges i cultures, i valoraci de la riquesa que comporta l'acceptaci de la varietat lingstica i cultural.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

20

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Continguts comuns amb altres matries Interacci, comprensi audiovisuals. i expressi de missatges orals, escrits i

CRITERIS D'AVALUACI 1. Comentar el contingut de textos orals, escrits o audiovisuals per tal de confrontar-los amb els propis coneixements o amb informaci obtinguda en altres fonts, i adoptar una posici crtica, ben argumentada i constructora de l'opini personal. 2. Realitzar exposicions orals on es desenvolupin temes d'un mbit curricular, social, cultural o literari, desprs d'haver realitzat un procs de documentaci, d'organitzaci d'idees i de planificaci de l'estructura del discurs, i adequar les tcniques de suport audiovisual a la dinmica de l'exposici i a les especificitats dels destinataris i destinatries. 3. Elaborar missatges escrits amb finalitats diverses, tot adaptant l'estructura de cadascun dels textos al tipus de discurs que ms s'adigui amb les necessitats comunicatives, tot valorant la reflexi i l'aplicaci dels criteris d'adequaci, coherncia, cohesi i correcci en el producte final. 4. Aplicar sistemticament els coneixements metacognitius, lingstics, sociolingstics, pragmtics, discursius (adequaci, coherncia i cohesi) i de correcci com a base de regulaci en l'elaboraci de textos orals, escrits i audiovisuals propis, de manera que es promogui l'assoliment de l'autonomia i el rigor en la correcci i autoavaluaci de les prpies habilitats comunicatives. 5. Realitzar textos sobre temes literaris o relacionats amb temtiques d'actualitat social o cultural dels mitjans de comunicaci, tenint en compte els components d'un treball acadmic i tenint cura de la comunicaci dels resultats, nous coneixements o el producte final de forma oral, escrita o audiovisual, de manera que respecti la formalitat prpia d'aquests treballs. 6. Llegir significativament durant el curs les obres programades de les literatures catalana i castellana, tot valorant l'enriquiment personal aportat. 7. Planificar la captaci i la selecci de la informaci amb les valoracions crtiques de les fonts emprades; elaborar i organitzar la informaci obtinguda per tal que sigui susceptible d'anlisi i discussi, i afavoreixi la construcci de nous coneixements. 8. Cooperar amb els companys i companyes en la realitzaci de tasques d'aprenentatge demostrant capacitat d'organitzar-se, responsabilitzar-se, compartir la informaci i avaluar el funcionament de l'equip de treball. 9. Analitzar i valorar crticament l's de la llengua com a transmissora de pensament objectiu i subjectiu i, en aquest sentit, subjecta a les normes socials i de convivncia, al dret de les persones, a les relacions d'igualtat i de tracte interpersonal, tot defugint els prejudicis associats a determinats usos lingstics que representen exclusi, rebuig o negaci d'altri.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

21

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

10. Conixer i valorar la riquesa lingstica que representa la realitat social de Catalunya i d'Espanya i establir relacions semntiques, lxiques i estructurals entre les prpies llenges d's i les altres llenges de la comunitat lingstica internacional. Conixer les caracterstiques generals de l'espanyol d'Amrica i algunes de les seves varietats.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

22

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Llenges estrangeres

OBJECTIUS La matria de llenges estrangeres del batxillerat t com a finalitat el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Valorar les llenges estrangeres com a mitjans per comunicar, com a eines d'aprenentatge, tant per accedir a altres coneixements i informaci, com per transformar-los o crear-ne de nous i com a instrument que obre possibilitats d'accs al lleure i al plaer esttic. 2. Participar en converses cara a cara, telefniques o electrniques amb parlants nadius i no nadius sobre temes relatius a l'entorn on es mou l'aprenent, com ara els estudis, el lleure, el dia a dia o els temes d'actualitat, i fer front a la major part de situacions lingstiques que poden aparixer en el moment que la llengua objecte d'aprenentatge esdev la principal llengua de comunicaci (viatges, intercanvis, etc.). 3. Produir un discurs efica, senzill i coherent sobre temes que sn familiars o d'inters personal i descriure fets i experincies, somnis, esperances i ambicions, i aportar raons i explicacions de les opinions i projectes de manera breu i entenedora. 4. Comprendre les idees principals d'informaci oral i escrita clara sobre temes relatius a l'entorn on es mou l'aprenent: els estudis, el lleure, el dia a dia, i de temes d'actualitat. 5. Comprendre globalment i gaudir d'obres completes originals rellevants per als aprenents, com ara contes o novelles breus, pellcules, documentals, cmics, canons, produccions digitals, etc., fent servir, si escau, diferents tipus de suport (diccionaris, glossaris, subttols, etc.). 6. Desenvolupar una actitud de reflexi sobre la llengua en la comunicaci amb la finalitat de millorar les produccions prpies i comprendre les dels altres, mostrant una capacitat de raonament prpia i esperit crtic. 7. Prendre conscincia del propi procs d'aprenentatge, de les estratgies per aprendre i dels recursos a l'abast, i desenvolupar un grau d'autonomia tal que al final de l'escolaritat permeti prosseguir l'aprenentatge de les llenges estrangeres ensenyades al centre, i iniciar-se en l'aprenentatge d'altres llenges. 8. Valorar crticament diferents expressions culturals i artstiques lligades a la realitat lingstica i social de les comunitats que parlen la llengua estrangera, per tal d'aconseguir una millor comprensi de cultures diferents de la prpia, i una millor comunicaci amb els seus parlants, comprenent alhora el valor relatiu de les convencions socioculturals. 9. Conixer i valorar la riquesa de la realitat multilinge i pluricultural del mn actual. Prendre conscincia de les varietats d's de la llengua meta com a llengua primera, segona o llengua de comunicaci internacional en diferents zones geogrfiques del mn, i en diferents mbits d's: comer, cincia, lleure, relacions personals, etc.
mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

23

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

10. Acceptar com a part ineludible de l'aprenentatge l'ansietat produda quan es troben entrebancs en la comunicaci en llengua estrangera. Desenvolupar estratgies per superar la inseguretat d'un mateix o mateixa, i sensibilitat envers les dificultats dels parlants allctons quan parlen la prpia llengua.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

24

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Primer curs

Dimensi comunicativa Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals Utilitzaci de manera habitual de la llengua estrangera com a llengua vehicular a classe. Participaci activa en converses reals cara a cara i a travs de mitjans electrnics, que abordin diverses situacions i temes rellevants per a l'aprenent. Ajustament de la manera d'intervenir en la conversa tenint en compte el grau de familiaritat amb l'interlocutor i el grau de formalitat del context. Presa i cessi del torn de paraula de manera apropiada. Comprovaci de la comprensi quan es troben dificultats en la conversa, i demanda i oferiment d'aclariments. Participaci activa en discussions o debats orals sobre temes familiars i rellevants per a l'aprenent, o en frums digitals, escoltant o llegint atentament, expressant de manera breu la prpia opini. Correspondncia informal simple amb finalitats diverses, tant en suport paper com per via electrnica, respectant les convencions de cada gnere i mostrant nivells de correcci formal suficients per a l'eficcia del missatge.

Comprensi de discursos orals, escrits i audiovisuals Alt grau de comprensi del discurs propi de l'aula tant oral com per escrit: instruccions per executar les tasques de classe, organitzaci de la feina, explicacions del professorat i dels companys i companyes. Comprensi bsica de la funci i la intenci discursiva principal de diferents documents orals i escrits. Comprensi dels elements centrals de narracions, explicacions i converses autntiques enregistrades en udio o vdeo amb durada, complexitat cognitiva, lingstica i discursiva limitades, en condicions determinades: situacions de la vida quotidiana, en varietats estndard de la llengua, amb unes condicions d'audibilitat i intelligibilitat favorables. Identificaci de les idees principals i extracci d'informaci especfica principal de varietat de tipus de textos orals i escrits sobre temtiques d'actualitat, d'inters general i de divulgaci de diferents camps del saber provinents de mitjans no especialitzats. Inferncies a partir del context lingstic, paralingstic i no lingstic, en textos orals i escrits.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

25

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Iniciaci a la interpretaci de titulars de premsa sobre notcies d'inters per a l'aprenent. Lectura extensiva de novelles graduades i d'obres amb valor literari accessibles, completes o adaptades.

Producci de discursos orals, escrits i audiovisuals Narraci oral o escrita simple i eficient d'episodis biogrfics, ancdotes personals i relats histrics o de ficci molt breus. Descripci oral o escrita de persones, objectes i llocs amb una finalitat comunicativa. Explicacions senzilles a l'entorn d'un tema interessant prviament preparat, tot explicant raonadament les opcions personals, amb el suport d'elements visuals i/o d'un breu esquema. Argumentaci bsica de les idees prpies en debats o discussions a l'aula. Exposici oral de treballs personals o de grup, elaborats amb anterioritat, on s'estableixen relacions de causa i efecte. Recitaci o dramatitzaci de textos propis o aliens en actuacions en directe preparades amb anterioritat, o enregistrades en udio o vdeo. Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge Reflexi a partir d'activitats de comunicaci sobre algunes regles bsiques de funcionament del sistema gramatical (fonologia, morfosintaxi, semntica) i sobre normes pragmtiques i discursives bsiques, mitjanant processos d'inducci o deducci. Interrelaci i integraci dels coneixements sobre la llengua i la comunicaci adquirits en diferents contextos d'aprenentatge formal i no formal (classes de llenges primeres i estrangeres, classes d'altres matries, vida escolar i privada). Utilitzaci eficient dels coneixements sobre la llengua i la comunicaci adquirits en diversos contextos formals i no formals per millorar la comprensi i l'expressi en llengua estrangera. Presa de conscincia sobre els propis processos d'aprenentatge de la llengua, la utilitat de les estratgies desenvolupades en la comprensi i producci de missatges. Autoavaluaci de les prpies fortaleses, dificultats en l'aprenentatge i competncies en llengua estrangera assolides. Identificaci dels progressos i d'rees de millora prioritries. Presa de conscincia sobre la influncia dels aspectes emocionals en l'aprenentatge de la llengua estrangera, i desenvolupament d'estratgies per superar la inseguretat prpia del parlant allcton.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

26

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Dimensi de recerca i tractament de la informaci Interpretaci d'informaci presentada de manera grfica, com ara en taules, diagrames o esquemes, similars als emprats en la vida quotidiana. s efica de material de consulta tant per trobar informaci (enciclopdies, revistes, llibres de divulgaci, pgines web) com per millorar les capacitats de comprensi i expressi (diccionaris i gramtiques). Discriminaci crtica de la fiabilitat de les fonts d'informaci consultades. Collaboraci per resoldre en equip tasques de tipus cognoscitiu o social, com ara resoldre un problema de lgica o decidir l'organitzaci ideal d'un grup social, i autoavaluaci de la capacitat per treballar en equip. Elaboraci, individualment o en grup, de treballs de tipus acadmics sobre una rea cultural o cientfica d'inters per a l'alumnat: histria, literatura, msica, cincia, tecnologia etc., respectant les caracterstiques formals d'un treball acadmic, desprs d'haver cercat documentaci sobre el tema. Redacci i posada en com oralment d'informes breus i senzills explicant el procs que s'ha seguit per portar a terme una activitat determinada, com ara un petit experiment, i presentar pblicament els resultats. Planificaci i execuci, individualment o en grup, de petites recerques o fragments de recerques que impliquin la recollida, processament i interpretaci de dades, i la presentaci oral de resultats. s de les eines TIC/TAC per a l'elaboraci i la comunicaci del coneixement. Respecte pels drets d'autoria i citaci de fonts segons algun dels estndards acceptats per la comunitat acadmica.

Dimensi plurilinge i intercultural Valoraci de la riquesa de la realitat multilinge i pluricultural del mn actual i reflexi sobre l'efecte que l's de llenges d'mbit internacional pot tenir en la preservaci de la diversitat lingstica. Presa de conscincia sobre les varietats de la llengua meta en les zones geogrfiques on es parla com a llengua primera o segona; de l's que se'n fa com a llengua de comunicaci internacional; i de la no-correspondncia unvoca entre la llengua meta i les diferents cultures que utilitzen aquesta llengua com a vehicle d'expressi. Sensibilitat envers les dificultats dels parlants allctons quan parlen la prpia llengua. Coneixement i valoraci dels elements culturals ms rellevants. Reflexi sobre les similituds i diferncies significatives entre costums, comportaments, actituds, valors o creences que prevalen entre parlants de la llengua estrangera i de la prpia.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

27

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

s de registres adequats al context, a l'interlocutor, a la intenci comunicativa, al canal de comunicaci, al suport, etc. Inters per establir intercanvis comunicatius i per conixer informaci cultural dels pasos on es parla la llengua estrangera. Valoraci de la llengua estrangera com a mitj de comunicaci i entesa entre pobles, facilitador de l'accs a altres cultures, a altres llenges i com a enriquiment personal. Reconeixement de la importncia de la llengua estrangera com a mitj per accedir a coneixements que resultin interessants per al futur acadmic i professional de l'alumne/a.

Dimensi esttica i literria Lectura amb comprensi suficient, facilitada per l's de glossaris o d'altres elements de suport, de fragments literaris curosament seleccionats pel seu inters per als aprenents, el seu valor literari o histric i la seva complexitat lingstica. Lectura amb comprensi suficient d'alguna obra completa original, amb valor literari, adequada i accessible (novella curta, conte, etc.). Reacci personal davant d'una obra de valor esttic (literria, cinematogrfica, cmic) expressada oralment o per escrit, usant com a suport anotacions, esquemes, etc.

CRITERIS D'AVALUACI 1. Comprendre sense gaire dificultat les explicacions, instruccions i indicacions detallades del professor/a i les que apareixen en el material de treball escolar. 2. Comprendre les idees principals i els detalls essencials de converses, debats, narracions o explicacions on participen nadius i/o no nadius, tant si s'hi assisteix en directe com si estan enregistrats, sempre que es parli amb claredat i en varietats estndard de la llengua. 3. Comprendre el sentit general d'obres audiovisuals autntiques en versi original amb subttols. 4. Iniciar i mantenir converses informals senzilles amb parlants de la mateixa edat sobre temes d'inters com. 5. Identificar les dificultats en el flux comunicatiu dins la conversa i desplegar recursos (reformulacions, demandes de repetici, etc.) per reparar els problemes detectats. 6. Prendre la paraula i cedir-la de manera apropiada en converses i debats. 7. Participar en converses i debats de classe per intercanviar idees i opinions, i arribar a acords argumentant breument la prpia opini.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

28

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

8. Explicar amb relativa fludesa els propis interessos, experincies personals, plans i illusions. 9. Explicar histries, trets biogrfics i ancdotes .personals o no-, i descriure persones, objectes i llocs. 10. Fer beus presentacions orals pbliques prviament preparades sobre un tema d'inters (actualitat, contingut acadmic, petita recerca, etc.) fent servir estratgies per captar i mantenir l'atenci de l'audincia. 11. Explicar breument el procs o el resultat d'un treball propi o de grup, amb el suport de breus anotacions. 12. Llegir amb velocitat i comprensi suficient lectures graduades o novelles adaptades de nivell mitj. 13. Comprendre detalladament textos de tipologia diversa i dificultat controlada i realitzar tasques relacionades amb la lectura. 14. Comprendre el sentit global de notcies autntiques sobre temes rellevants per a l'aprenent, aparegudes en premsa tradicional o electrnica fent servir les informacions que aporten els elements textuals i icnics de la notcia: titular, entradetes, fotos, infograma, seccions del diari, etc. 15. Donada una finalitat determinada, trobar informaci rellevant, avaluar la fiabilitat de la font i citar-la de manera adequada. 16. Redactar un text d'un o dos pargrafs breus sobre un tema prxim als interessos dels estudiants on s'expliqui de manera ordenada i coherent un fet, idea, opini, etc., amb correcci formal (ortogrfica i morfosintctica) bsica. 17. Cooperar amb els companys en la realitzaci de tasques d'aprenentatge demostrant capacitat d'organitzaci, responsabilitzaci, compartir la informaci i avaluar el funcionament de l'equip de treball. 18. Utilitzar els coneixements adquirits a l'aula de llengua estrangera i en altres contextos formals i no formals per millorar l'actuaci en llengua meta.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

29

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Segon curs Formen part del segon curs tots els continguts abordats a primer curs, amb nivells lleugerament superiors de fludesa, complexitat, correcci, cohesi, coherncia i adequaci, als quals s'han d'afegir els segents: Dimensi comunicativa Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals Participaci en converses simulades que introdueixin a l'aula una varietat de situacions comunicatives que l'aprenent pot trobar en el present o en un futur prxim, com ara simulacions d'entrevista de selecci, converses telefniques, presentaci de reclamacions, demandes de serveis o d'informaci, etc. Participaci activa en discussions o debats orals o en frums digitals, sobre temes d'alguna complexitat preparats amb antelaci escoltant o llegint atentament, expressant acord o desacord i argumentant breument les opinions prpies, tot respectant les convencions del gnere. Impartici d'instruccions de manera que l'interlocutor pugui realitzar una acci de manera adequada en contextos cognitivament ms exigents, com ara aprendre a fer servir una eina determinada, etc., adaptant la manera de parlar al grau de comprensi. Correspondncia informal i amb un cert grau de formalitat, amb finalitats diverses (demanar informaci, demanar disculpes, formular una queixa, etc.), tant en suport paper com per via electrnica, respectant les convencions de cada gnere i mostrant nivells de correcci formal superiors.

Comprensi de discursos orals, escrits i audiovisuals Comprensi crtica de la funci i la intenci discursiva principal de diferents documents orals i escrits. Identificaci de les idees principals i extracci d'informaci especfica principal de varietat de tipus de textos orals i escrits de ms gran complexitat lingstica i discursiva sobre temtiques d'inters general i de divulgaci de diferents camps del saber provinents de mitjans no especialitzats.

Producci de discursos orals, escrits i audiovisuals En presentacions orals, s de recursos verbals i no verbals (gestuals, audiovisuals) per tal de captar i mantenir l'atenci de l'audincia, i de facilitar la comprensi del missatge.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

30

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

s eficient del coneixement adquirit tamb en altres matries sobre les tcniques de maneig de les idees per a l'elaboraci de discursos: pluja d'idees, organitzaci d'anotacions en esquemes i mapes conceptuals, etc. Organitzaci d'idees i planificaci de l'estructura del discurs en pargrafs ordenats segons la funci que cada un compleix en el conjunt del text. Redacci de textos persuasius, com ara un assaig, article o discurs, recorrent a l'argumentaci i la contraargumentaci. Redacci d'assaigs de tipus acadmic a l'entorn d'un tema d'inters, on s'expressin raonadament les opcions personals, seguint un esquema o textos previs com a suport. Composici bsica de textos de gneres especfics que seran tils durant la vida laboral i/o universitria, com per exemple un currculum o una carta d'autopresentaci amb organitzaci de la informaci, correcci formal i presentaci adequades. Familiaritzaci amb els principals gneres electrnics (correu, xat, missatgeria, SMS, frum, bloc, etc.) i amb les seves regles especfiques de composici i cortesia.

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge Presa de conscincia de les diferncies entre el valor literal i el valor pragmtic dels enunciats, i sensibilitzaci sobre alguns aspectes diferencials en les maneres d'executar diferents actes de parla entre la llengua prpia i la llengua meta (demanar favors, compliments, acord i desacord, queixes, donar ordres, etc.). Identificaci dels trets bsics que caracteritzen un determinat context comunicatiu (relaci entre emissor i receptor, finalitat discursiva, grau de formalitat i familiaritat, etc.) i de recursos elementals per adequar-hi el tipus de discurs generat. Diversificaci bsica de recursos lingstics per a l'expressi dels significats volguts: s d'alguns sinnims, algunes formes alternatives bsiques de codificar les relacions lgiques entre idees, breu selecci de frases fetes o modismes, etc. Presa de conscincia sobre les principals dificultats en la producci d'enunciats i textos, i ideaci de formes autnomes de treball que facilitin la monitoritzaci i l'autoedici de les prpies produccions per tal d'aconseguir productes de ms qualitat. Presa de conscincia sobre diferncies bsiques (lxiques, fonolgiques o d'altres) entre les principals varietats geogrfiques estndard de la llengua meta i reconeixement de la seva legitimitat.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

31

Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Dimensi de recerca i tractament de la informaci Explicaci de processos histrics, tecnolgics o cientfics estudiats, a partir d'anotacions, diagrames o altres tipus de recursos. Planificaci i execuci, individualment o en grup, de breus recerques o fragments (per exemple, un fragment del treball de recerca oficial de batxillerat) que impliquin la formulaci d'hiptesis, recollida, processament i interpretaci de dades, i la presentaci de resultats oralment o per escrit, en llengua estrangera, d'una manera clara i precisa.

Dimensi plurilinge i intercultural Presa de conscincia sobre les manifestacions culturals arreu el mn i de les prctiques socials diferenciades que es vehiculen per mitj de la llengua objecte d'estudi. Reflexi sobre els usos socials de la llengua i sobre les relacions entre llengua i poder.

Dimensi esttica i literria Redacci de ressenyes crtiques senzilles sobre una obra literria o una pellcula, seguint un esquema o altres ressenyes crtiques com a suport. CRITERIS D'AVALUACI Tots els criteris d'avaluaci explicitats a primer curs, amb nivells lleugerament superiors en fludesa, complexitat, correcci, cohesi, coherncia i adequaci, als quals s'han d'afegir els segents: 1. Comprendre crticament les principals idees dels noticiaris de rdio i televisi, i en articles de premsa sobre temes rellevants per als estudiants apareguts en mitjans de repercussi internacional. 2. Comprendre el sentit general i les idees principals de cmics, histries, i altres tipus d'obres autntiques d'extensi limitada. 3. Participar activament en discussions o debats orals o en frums digitals, sobre temes d'alguna complexitat preparats amb antelaci escoltant o llegint atentament, expressant acord o desacord i argumentant breument les prpies opinions i respectant les convencions del gnere. 4. Redactar textos de tipologia variada (narratiu, explicatiu, augmentatiu, epistolar, normatiu, dialogat, ressenya crtica, etc.) d'entre 100 i 200 paraules d'extensi sobre temes propers als interessos dels estudiants, temes d'actualitat, inters general o acadmic, on s'expliqui de manera ordenada i coherent un conjunt d'informaci, fets, idees o opinions, amb correcci formal (ortogrfica i morfosintctica) bsica, tenint en compte els elements essencials del context comunicatiu real o simulat.

mbit de llenges: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llenges estrangeres

32