Está en la página 1de 7

PrImeres Mesures per a una VIda DIgna

12l05l011
Hem sortlt al carrer delxant a un costat l'allament de les nostres llultes parclals l
lndlvlduals l hem passat a afrontar-les con|untament, amb entuslasme collectlu. Amb
alx ha lrromput la ldea que s posslble un canvl real de la nostra exlstencla en com,
que avul sentlm amenacada.
Ens hem apropat a la placa per escoltar-nos, construlr propostes l buscar soluclons, sense
lntermedlarls que parlln per nosaltres: prenent la paraula l mlt|ancant l'autoorganltzacl.
Un crlt de rbla l lndlgnacl ens unelx davant la precarltzacl l la deterloracl de les
condlclons de vlda en tots els mblts, causades pel capltallsme, que s lncapac |a de
resoldre les seves contradlcclons lnternes l lncrementa a ms el seu potenclal de
destruccl.
La nostra lndlgnacl sorgelx no noms davant la no-voluntat de la classe poltlca
d'exerclr la seva funcl de servel pbllc per al poble, sln davant la seva crelxent
submlssl al poder de la banca l al capltal especulatlu, afavorlnt als monopolls l
promovent prlvatltzaclons de servels pbllcs.
La sltuacl de crlsl econmlca accentua els nlvells d'exclusl l atur per la reforma laboral,
les retallades l l'emplt|orament de les penslons.
L'escndol davant tal sltuacl, que de no canvlar conduelx lrremelablement a la barbrle,
ens empeny a unlr-nos a les altres forces l a fer nostres les relvlndlcaclons de les seves
llultes (llultes obreres, estudlantlls, de genere, d'orlgen, collectlus altermundlstes,
d'autodetermlnacl dels pobles...).
Aquesta sltuacl lmlt que lmpedelx la nostra subslstencla, ens obllga a exlglr l conqulstar
les segents mesures:
1. LaboraI
2. HabItatge
3. SIstema bancarI I fInancer
4. FIscaIItat
5. ServeIs pbIIcs
6. MedI ambIent
7. PartIcIpacI comunItarIa en eI funcIonament de Ies InstItucIons
pbIIques
. EIImInacI deIs prIvIIegIs aIs poItIcs, sIndIcaIIstes I representants
reIIgIosos
1. LaboraI
Retlrada del paquet de retallades en penslons, subsldls, a|udes soclals l sous dels
funclonarls. A Catalunya la llel Omnlbus.
Subsldl per desocupacl suflclent per cobrlr les necessltats dels aturats.
Nl un acomladament collectlu ms (contra els expedlents de regulacl d'ocupacl).
Convertlr els treballs temporals en flxos o flxos dlscontlnus. Froposem un nlc
contracte lndeflnlt, amb un salarl no lnferlor a 1.200-1.300 euros (tal com dlu la Carta
soclal europea, el salarl ha de correspondre's amb el 50% de la renda Espanyola)
1
.
En cas d'acomladament lmprocedent, el treballador ser qul decldelxl sobre la seva
readmlssl, tal com constava a l'estatut dels treballadors abans de la reforma laboral
de l'any 94.
1
En cas dacomladament, la lndemnltzacl ser de 45 dles per any treballat, amb un mxlm de 45 mensualltats
1
lncrement de les lndemnltzaclons per acomladament a 45 dles per any treballat.
Reconelxement del treball domestlc, de cura l atencl. lgualacl de retrlbucl laboral
sense dlscrlmlnacl de genere, orlgen o dlversltat funclonal.
Derogacl de la reforma de penslons l la reforma laboral.
Derogacl de la llel d'estrangerla l tancament dels centres d'lnternament.
Tancament de les empreses de treball temporal.
Reduccl de la |ornada laboral a 30 hores sense reduccl salarlal.
2

Avancament de l'edat de |ubllacl als 50.
Freservacl l augment de la renda bslca mnlma que assegurl una subslstencla
dlgna.
2. HabItatge
Nl un desnonament nl desallot|ament ms. Derogacl lmmedlata de la llel de
desnonament exprs.
Regular l lmplementar la dacl en pagament alx com la transformacl de les
hlpoteques: anullacl dels desnonaments l conversl en lloguer en el cas de no
poder afrontar el pagament per sltuacl de desocupacl.
Reduccl del deute hlpotecarl en proporcl a la taxacl ob|ectlva de l'habltatge, per
devaluacl del mercat.
Un mxlm del 10% dels lngressos de la unltat famlllar destlnats al pagament de
lloguerlhabltatge.
3
Augment dels lmpostos de propletat sobre les 2es, 3es, 4es
resldencles.
Despenalltzacl de la reutllltzacl despals en dess per a usos soclals.
4
Frevenlr l sanclonar els usos antl-soclals de la propletat urbana, com llncompllment
ln|ustlflcat dels deures de rehabllltacl o laband dlmmobles amb flnalltats
especulatlves.
olt|ca dhab|tatge soc|al
Oue la quallflcacl dHFO slgul lndeflnlda.
Oue totes les promoclons noves l les |a exlstents dHFO no puguln ser mal de compra.
Desenvolupar una poltlca que prlorltzl la mobllltzacl dels habltatges bults l la
rehabllltacl per sobre de la construccl l que slgul compatlble, en tot cas, amb el
respecte als drets medlamblentals.
Destlnar els recursos pbllcs a formes de tlnenca de lhabltatge que garantelxln
seguretat l despeses suportables, com el lloguer soclal, la cessl ds, la masover|a o
lusdefrult.
Carantlr el degut procs l la prlorltat dels collectlus ms vulnerables en lad|udlcacl
dhabltatge proteglt, alx com lestabllment dels mecanlsmes necessarls per a evltar
tota forma de dlscrlmlnacl.
urban|sme | terr|tor|
Oue la partlclpacl clutadana slgul vlnculant l es garantelxln l prlorltzln els processos
dauto-organltzacl comunltrla.
Moratrla en lexecucl de plans urbanstlcs mentre aquests no slguln gulats per
llnteres general, concretat aquest en una efectlva partlclpacl de la clutadanla.
2
Aquesta mesura fomenta que hl pugul haver un quart torn, afavorelx la contractacl, abalxant el nmero daturats l
aturades l afavorelx tamb la conclllacl de la vlda laboral l la vlda personal
3
Reforma de la LAU (llel darrendament urb) que regull el cost mxlm del lloguer.
4
Com llncompllment ln|ustlflcat dels deures de rehabllltacl o laband dlmmobles amb flnalltats especulatlves.
2
No construlr habltatges en espals destlnats a equlpaments, |a que agreugen els
deflclts dequlpaments.
3. SIstema bancarI I fInancer
Derogacl del procs de conversl de les calxes en bancs.
Creacl d'una banca pbllca amb control comunltarl efectlu
5
, a partlr de la
Naclonalltzacl de les lnstltuclons flnanceres que han demanat a|udes pbllques, l
que dlrlgelxl el credlt amb crlterls soclals.
Devolucl dels rescats aportats per l'Estat a les entltats flnanceres no
naclonalltzades.
Fer una audltorla per esbrlnar els dlferents nlvells de legltlmltat del Deute Fbllc l
Frlvat de l'Estat espanyol. Aquella que slgul lllegtlma ser lmpagada.
4. FIscaIItat
Fosar en prctlca una Reforma Flscal Frogresslva, reestructurant la lmposlcl Dlrecta
l lndlrecta, gravar els bns de luxe l redulr els lmpostos als Bns Bslcs, recuperar
l'lmpost de Successlons l el de Fatrlmonl, augmentar l'lRFF a les rendes altes, establlr
un lmpost de Socletats Frogresslu l reestructurar els lmpostos l Freus Fbllcs (lFC)
amb crlterls soclals.
Augment radlcal dels lmpostos sobre les grans fortunes l els beneflcls bancarls.
Control comunltarl sobre el frau flscal.
Establlment d'una taxa sobre transacclons flnanceres no productlves (taxa Tobln) l
homogenetzacl del marc legal que lncldelxl efectlvament en el control sobre el
desvlament de fons a paradlsos flscals.
5. ServeIs pbIIcs
San|tat
Augment de contractacl del personal sanltarl l desprlvatltzacl del slstema per
garantlr una atencl sanltrla de qualltat.
Ellmlnacl de les retallades prevlstes.
Apllcacl l aprofundlment de la Llel de dependencla, amb una clara orlentacl cap a
la promocl de lAutonomla Fersonal.
Fomentar l apllcar el Dlsseny per a Tothom o Dlsseny Unlversal, com a nlca forma
de garantlr l'accesslbllltat fslca l de comunlcacl a totes les persones, lncloses les
persones amb dlversltat funclonal.
5

Naclonalltzacl de la lndstrla Farmaceutlca.
Concepcl de la salut com un estat de benestar l d'autonomla, que reconegul el dret
que tenlm sobre el propl cos
Edcac|o
Redlstrlbucl l augment dels recursos econmlcs l humans, amb destlnacl ntegra
de tots els recursos a l'educacl pbllca l abollnt progresslvament els concerts
educatlus per garantlr un ensenyament de qualltat l lalc. Concertada s lgual a
5
Al matelx temps, establlr un nlvell mnlm de reserves obllgatorl, conslderablement ms elevat.
5
Desenvolupar l acompllr els requerlments l artlcles que establelx la Convencl dels Drets Humans de lONU de
2005, (Ratlflcada per Espanya el 3l5l08 , que al seu Art. 1 parla de Fromoure, proteglr l assegurar el gaudlment ple
l en condlclons dlgualtat de tots els Drets Humans l Lllbertats Fonamentals per a totes les persones amb
dlscapacltat l promoure el respecte de la seva dlgnltat lnherent).
3
flnancament pbllc ms prlvada -parant les retallades l assegurant la plena
partlclpacl dels agents educatlus en aquest procs.
Matrcula unlversltrla gratuta per a les rendes lnferlors a 1000 euros per unltat
personal.
Oue tot el procs educatlu no depengul de crlterls partldlstes l econmlcs, sln de
professlonals de l'educacl l de tota la comunltat educatlva
T
. Centrar tots els
processos en les persones l les seves necessltats l no solament en el currculum l en
els seus resultats.
Formar permanentment els agents educatlus per garantlr una educacl de qualltat l
adaptada a les necessltats de les persones.
Oue l'educacl pbllca no reproduelxl dlferencles soclals que segreguln a les
persones en funcl de la seva procedencla soclocultural l persones amb dlversltat
funclonal, afavorlnt alx una educacl lncluslva que permetl educar des de la
dlversltat l en la dlversltat.
En contra de la lnlclatlva Estrategla Unlversltrla 2015 (EU2015), de les noves
mesures de reforma del slstema unlversltarl de l'estat espanyol l del model de
governament l prlvatltzacl que promouen.
Modlflcacl de crlterls en la composlcl dels Consells Soclals de les unlversltats, per
garantlr el control comunltarl l la funcl pbllca.
Asslgnacl de beques que permetln la dedlcacl excluslva a l'estudl (que cobrelxln el
con|unt de despeses d'habltatge l allmentacl).
Ellmlnacl del procs de professlonalltzacl dels rgans dlrectlus de l'Ensenyament
Frlmarl l Secundrla.
En contra de l'apllcacl de controls de qualltat lSO
8
en l'organltzacl dels centres
educatlus l establlment de processos de mlllora pedagglca per part de la Comunltat
Educatlva.
Oue la perspectlva de genere travessl totes les normes, actuaclons l poltlques que
generl la socletat.
Reconelxement del paper de les dones, lesblanes, gals, trans l lntersex en la hlstrla,
la produccl de conelxement l en la creacl artstlca.
Cltra
Revlsl radlcal del concepte d'lndstrla l empresa cultural. Fer a una cultura d'accs
lllure, plural l no vlnculada a l'estrlcte beneflcl.
Derogacl de la llel munlclpal de clvlsme l reescrlptura d'usos culturals de l'espal
pbllc, ampllada a tot tlpus de locals.
9
Froposar un model cultural, alternatlu a lactual, que no es basl en la lmmaduresa, el
consum, la vlolencla l la utllltzacl comerclal de la lmatge del sexe.
lntenslflcar l'educacl a les escoles sobre la base del desenvolupament de la
lmaglnacl, enfront del model actual, basat en el consum, la dlsneyflcacl l la
representacl de la vlolencla l el sexe publlcltarl.
Els treballadors de la Cultura sn els qul han de gestlonar els recursos pbllcs.
Frlorltzar les prctlques culturals mlnorltrles enfront de les poltlques d'espectacle
per a les masses.
C|enc|a, /nvest|gac|o | 7ecnolog|a
T
Comunltat educatlva, lncluslva l transversal, entesa com l'mblt que lnterrelaclona la famlla, els centres educatlus,
el barrl l els agents educatlus en el procs d'aprenentatge al llarg de la vlda.
8
Basats en la dlreccl per ob|ectlus amb crlterls empresarlals.
9
Mslca en dlrecte (mslca en vlu).
4
Control comunltarl l modlflcacl de crlterls per a l'aprovacl dels pressupostos
destlnats a l + D, augmentant les partldes per a lnstltuclons pbllques.
Ellmlnacl de la partlda destlnada a lnvestlgacl mllltar l augment de la lnvestlgacl
clvll.
Exlgencla del compllment de l'Estatut del Fersonal lnvestlgador en Formacl.
Formac|o
s necessarl fomentar una formacl lntegral, transversal l multldlsclpllnrla de les
persones, que els permetl prendre consclencla de la seva sltuacl personal respecte
a la resta de la socletat, el slstema l les sltuaclons d'ln|ustcla soclal crnlca l
estructural.
Ateneus enclclopedlcs populars a cada barrl, oberts a la socletat.
Blblloteques al barrl autogestlonades pels vens.
Abollcl de les llels que regulen la propletat prlvada lntellectual.
H|tjans de comn|cac|o | 7elecomn|cac|ons
Control comunltarl l potenclacl dels Mlt|ans de comunlcacl Fbllcs, fent efectlus els
mecanlsmes d'accs pbllc l generalltzacl dels Consells d'lnformatlus l Frogrames.
Control comunltarl de les lnfraestructures de comunlcacl de la lnformacl l de les
dades personals.
Transparencla l lllure accs a la lnformacl pbllca.
Frohlblcl efectlva de la comerclalltzacl l la cessl de dades personals.
Ellmlnacl de slstemes de vldeovlgllncla, geolocalltzacl, escners corporals l DNl
dlgltal.
En contra de la llel Slnde.
/stc|a
Dlgnlflcacl de les condlclons de vlda dels centres penltenclarls.
Ellmlnacl de l'amuntegament l reduccl lmportant de les places a les presons.
10
Establlment de mecanlsmes vlnculants de prevencl de la tortura, vlslbllltzacl,
reconelxement l defensa de les vctlmes.
11
Dlssolucl de l'Audlencla Naclonal (antlc "Trlbunal de Orden Fbllco") l lndependencla
efectlva del Foder ludlclal.
Reformulacl de la Llel de Memrla Hlstrlca.
Regularltzacl de totes les persones estrangeres.
Renovacl dels permlsos de treball l obtencl de la resldencla sense necessltat de
contracte.
/nter|or | Defensa
Retorn lmmedlat de les tropes de l'exerclt espanyol destlnades en terrltorl estranger,
lndependentment de la naturalesa de la seva mlssl, alx com el cessament de tota
cooperacl belllca amb l'OTAN.
Dlsmlnucl radlcal de la despesa mllltar, pollclal l burocrtlca.
Desmantellament de la lndstrla armamentstlca.
Ellmlnacl de l'arsenal atmlc l cessament d'extraccl l processament de materlal
radloactlu per a produccl d'armament atmlc.
10
Ellmlnacl de la pena de pres per a les penes multes l del reglm de fltxers d'lnterns d'Especlal Segulment (FlES) l
dels mduls de respecte.
11
Cstlg als culpables de tortures. Ellmlnacl dels lndults per als sentenclats per tortures.
5
Desmllltarltzacl de la Curdla Clvll l ellmlnacl de Cossos Represslus, antldlsturbls l
cossos de xoc mllltars.
7ransport
Reduccl drstlca en el preu del Transport Fbllc.
Mlllorar l potenclar el transport pbllc l alllberar, progresslvament, els carrers de
cotxes prlvats.
Empreses pbl|qes
Recuperacl l augment dels servels pbllcs l dels seus pressupostos.
Recuperacl de les empreses pbllques que han estat prlvatltzades.
olt|qes econom|qes
Crear l facllltar la creacl de cooperatlves al servel de l'economla local.
olt|qes de genere
Comproms de tots l totes en la Comproms de tots l totes en l'eradlcacl de tot tlpus
d'expressl de la vlolencla sexlsta: estructural, econmlca, estetlca, laboral, fslca,
pslcolglca, sexual, lnstltuclonal, rellglosa, raclsta, en forma de tracta amb flnalltats
d'explotacl laboral l sexual, etc.
Froposem una socletat on tlnguln cabuda tot tlpus de famlles l formes de
convlvencla l rebutgem l'heteronormatlvldad.
6. MedI ambIent
volem la gestl pbllca de l'algua, sense nlm de lucre l amb partlclpacl soclal, l que
els beneflcls es relnvertelxln en la qualltat del servel. Fer tant, exlglm que l'actual
gestl prlvada d'Alges de Barcelona (Crup Agbar) retornl a mans pbllques
munlclpals.
Demanem la Soblranla Allmentrla, el foment de l'Agroecologla, la prohlblcl dels
Organlsmes Modlflcats Cenetlcament (Transgenlcs), la prohlblcl de les patents sobre
les llavors l una Reforma Agrrla que ellmlnl els latlfundls l el seu reemplacament per
Bancs de Terres sota gestl comunltrla.
Reclamem un pla de xoc per redulr la dependencla dels combustlbles fsslls, que facl
front a el bec del petroll l el Canvl Cllmtlc. El tancament lmmedlat de les centrals
nuclears, la lmplementacl urgent d'energles ecolglques sota gestl comunltrla l la
promocl l consclenclacl sobre l'estalvl energetlc.
Moratrla sobre la construccl d'lnclneradores, grans urbanltzaclons, grans centres
comerclals, centrals termlques l nuclears l grans lnfraestructures com el quart
clntur, la lnla de molt alta tensl l l'AvE per permetre un debat real sobre el model
energetlc, de mobllltat l de resldus.
Exlglm un comproms real, efectlu l comprovable de reduccl de les emlsslons de
gasos d'efecte hlvernacle, ms enll del Frotocol de Kyoto l el veto al mercat
d'emlsslons.
Demanem l'apllcacl - l creacl, en cas necessarl - de llels a nlvell europeu l estatal
que assegurln la conservacl del Medl Mar, tals com la Dlrectlva Marc de l'Algua, una
correcta Foltlca Fesquera Comuna l la llel de Costes.
Reclamem una Flanlflcacl del Terrltorl que mlnlmltzl el transport prlvat l de
mercaderles, que assegurl la blodlversltat l la funclonalltat dels ecoslstemes.
volem l'establlment d'una gestl efectlva l sostenlble dels resldus l els agents
contamlnants l exlglm un lnforme de vlabllltat ecolglca de qualsevol actlvltat
5
econmlca, que conslderl les emlsslons dlrectes l lndlrectes. volem tamb
l'endurlment de les sanclons econmlques l penals de les actlvltats ms
contamlnants que les facln lnvlables l la restauracl, a crrec de l'lnfractor, dels
danys ocaslonats.
Exlglm l'obllgacl d'un etlquetatge de tot producte de consum que lncorporl la seva
pet|ada ecolglca: el consum energetlc, les emlsslons de CO2 l altres
contamlnants, els crlterls de sostenlbllltat l de proxlmltat segults en la seva produccl
l dlstrlbucl.
7. PartIcIpacI comunItarIa en eI funcIonament de Ies InstItucIons
pbIIques
No al slstema electoral actual, volem lgualtat en els requlslts per presentar-se l en els
mlt|ans utllltzats en les campanyes. Dlstrlbucl equltatlva dels temps d'exposlcl de
propostes poltlques en els mlt|ans de comunlcacl, sense tenlr en compte resultats
anterlors o sl s la prlmera vegada que es presenten (lncloent la promocl de vot en
blanc o abstencl).
Referendums obllgatorls l vlnculants.
Reconelxement del dret d'autodetermlnacl de tots els pobles del mn, tal com recull
la carta de les Naclons Unldes, l per tant el del poble catal.
Referendum sobre forma d'estat (monarqula-repbllca).
. EIImInacI de prIvIIegIs de poItIcs, sIndIcaIIstes I representants
reIIgIosos.
Retallada drstlca del sou dels poltlcs, equlparant-ho al sou de la mlt|ana de la
poblacl, o mantenlnt-los el seu sou professlonal anterlor a locupacl del crrec
pbllc. Transparencla patrlmonlal. Obllgatorletat de declaracl pbllca del patrlmonl
abans l desprs de cada leglslatura.
Supressl dels prlvllegls en el pagament d'lmpostos, dletes, anys de cotltzacl l
penslons, alx com de la superlor pensl mxlma, ellmlnant la lmmunltat assoclada al
crrec. lmprescrlptlbllltat dels dellctes de corrupcl, cessament lmmedlat dels crrecs
corruptes l reduccl als mnlms lmpresclndlbles dels crrecs de lllure deslgnacl.
Derogacl del Concordat amb l'Esglsla catllca.
EpIeg
El control comunltarl, a lmatge de la manera auto-organltzatlva en el qual
s'emmarca el movlment dels lndlgnats l la acampadabcn, ha de convertlr-se en l'elna
per transformar el slstema econmlc, poltlc l soclal |a que s l'nlca forma flable de
controlar la debllltat dels representants munlclpals l parlamentarls davant el
desvergonylment de les ellts en el poder.
A ms, aquest control comunltarl s'ha de desenvolupar per garantlr el desplegament de
processos d'acte-organltzacl en assemblees l comlsslons, pobles l barrls, alx com en
centres de treball l d'estudl com a base l plataforma de la socletat futura.
Flnalment, remarcar que aquestes mesures urgents per a l'accl sn abans de res
condlclons lmpresclndlbles per fer front a l'actual dlnmlca desbocada del capltallsme, l
lmpulsar un radlcal canvl del mn que ens precedelx l defensar-nos davant
l'aprofundlment de la mlserla l l'esclavltud que patlm.
T