La interculturalitat

no és excusa
ANA I. FORNÉS CONSTÁN ASSOCIACIÓ JARIT Davant el plantejament de què pensen les persones migrants sobre la situació de les llibertats sexuals, o l’ideal d’aquestes llibertats, que troben en la societat valenciana actual, es corre el risc de caure en generalitzacions o en clixés. Assumint que aquest és un article d’opinió, i sense haver portat a terme cap investigació prèvia que em permeta contrastar i tenir elements d’anàlisi més rigorosos, pretenc fer-hi referència a una sèrie de reflexions i experiències que he tingut en processos formatius d’integració de persones migrants i autòctones. Però primer cal analitzar el marc normatiu legal, que ens servirà d’argumentació per a concloure que s’han de defensar les llibertats sexuals de què gaudim sense que això supose una assimilació cultural. Segons el Pla estratègic de ciutadania i integració 20072010 de la Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració, “l’enfocament de les polítiques d’integració que s’han posat en marxa parteix de les reflexions següents: sense legalitat no hi ha integració possible, i calen recursos per a promoure la integració, entesa com un procés bidireccional que cerca la cohesió social”. Les polítiques d’integració assenyalen, com podem veure, que la integració s’ha de veure com un procés bidireccional. Aquest procés s’emmarca dins el marc de la Constitució espanyola, que afirma que “Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític” (art. 1) i s’ha d’interpretar de conformitat amb els drets humans (art. 10). L’article 14, a més, especifica que “els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre discriminació alguna per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. Un dels principis sobre els quals s’assenta el Pla estratègic de ciutadania i integració és la igualtat: “Igualtat com a equiparació de drets i obligacions bàsiques de la població immigrada i autòctona; discriminatòries.

autòctona. Hem d’assumir, per tant, que també hi ha amplis sectors de la societat que mantenen i, fins i tot, promouen actituds Per això, encara que en la llei es projecta una situació, aquesta no concorda plenament amb la realitat. De la mateixa manera, podem dir que encara que en el marc normatiu d’integració de migrants es diu que s’assegura la no-discriminació amb relació a l’orientació sexual, m’atreviria a afirmar que en realitat hui dia no s’hi treballa específicament, i de fet aquest és un tema tabú que, com tantes altres vegades, s’obvia. Quina és, per tant, la meua percepció sobre la valoració que poden tenir les persones migrants de les persones LGTB? Hem de tenir present que moltes d’aquestes persones provenen de territoris on hi ha una gran discriminació en funció de l’orientació sexual, que tenen un bagatge cultural molt marcat sobre aquest tema ple de prejudicis, caracteritzat encara per la concepció que tot allò que se n’isca de l’heterosexualitat (entesa com una categoria fixa) és una malaltia, i on hi ha també molta doble moral sobre aquest tema. Al mateix temps, també cal recordar que en el nostre propi context també hi ha diferents velocitats pel que fa a la normalització de les persones LGTB, i que moltes persones autòctones es mouen també en aquesta esfera d’ignorància i rebuig. Quan tractem d’aquests assumptes, habitualment sorgeix un cert conflicte en el debat sobre les llibertats sexuals. Una vegada, en un espai de reflexió en un projecte de codesenvolupament, parlant sobre la integració, algú em va fer la pregunta següent: què em pot aportar a mi la societat valenciana? La meua resposta la vaig argumentar en l’avanç dels drets i les llibertats en matèria d’orientació sexual. Per a legitimar els meus arguments em vaig basar en el nostre marc normatiu. Hem aconseguit determinades coses que no es poden qüestionar. Davant un conflicte cultural que suposa la discriminació i el noreconeixement de la igualtat, no hem de caure en el relativisme cultural, ni tenir por que el nostre discurs siga considerat com el de la cultura dominant. La interculturalitat no pot suposar en cap cas una reculada o fomentar actituds de no integració amb altres col·lectius, específicament les persones LGTB. Si ens preguntem si les entitats –públiques i privades– que treballen a favor de la integració de les persones migrants i autòctones tenen algun tipus de plantejament, estratègia o acció que promulgue al seu torn la integració amb les LGTB, la resposta és, majoritàriament, que no. Com passa amb la cooperació al desenvolupament, la lluita per la garantia de les llibertats sexuals queda relegada a un segon pla i a un temps futur en què les societats hi estiguen preparades. Malgrat ser un col·lectiu vulnerable, no es considera encara que tinga la dosi suficient de correcció política, i això es deu al fet que la resta d’entitats socials no han alineat el seu discurs amb aquesta lluita. Però no pot existir-hi una veritable interculturalitat si no s’incorporen al procés d’integració tots els col·lectius que conformem aquesta societat… Ens hi atrevim?

La interculturalitat no pot suposar en cap cas una reculada o fomentar actituds de no integració amb altres col·lectius, específicament les persones LGTB
igualtat de tracte i no discriminació per raó d’origen racial, ètnic, nacionalitat, sexe, discapacitat, edat, orientació sexual o qualsevol altre motiu; i igualtat d’oportunitats com a garantia d’una societat inclusiva.” Per tant, si assumim que a Espanya s’han adquirit una sèrie d’ideals d’igualtat al voltant de la condició sexual, i que aquests no solament s’accepten sinó que s’asseguren per llei, hem de considerar aquesta premissa com inqüestionable, i no podem acceptar cap tipus de relativisme cultural sobre aquest tema. És cert que a Espanya s’han aconseguit quotes d’igualtat respecte als drets de les persones LGTB, encara que també és cert que no hi ha una plena integració i normalització entre la mateixa població

Per a contractar publicitat al

, telefoneu al 692.047.997 / 629.672.147 (Menchu)

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful