Quim Morales

Quim Morales no es veu fent periodisme seris. Encara que, de fet, ell no va estudiar per aix. La capacitat innata daquest humorista badalon li va treure de seguida el somni de dirigir pellcules i lha convertit en una dels locutors ms escoltats de la seva franja horria. Els migdies de RAC1 no serien el mateix sense la seva veu i lequip de La Segona Hora. Per la seva trajectria no sacaba aqu. Abans de presentar aquest show diari en Quim va passar per la cantera de Minoria Absoluta (Polnia, Crackvia...), on encara ara hi escriu guions. Assegura que aquesta feina lhi ha servit per redactar les columnes que des de fa uns mesos escriu al diari Ara.

El pitjor que li pot passar a un columnista s que el lector shagi de rellegir el text
La Segona Hora s extravagant. De dilluns a divendres els quatre locutors daquest programa omplen lestudi ms gran de RAC1 amb crits i escarafalls, per tamb amb un pblic fidel que sentrega amb regals, riures i aplaudiments. Sn el que es coneix com uns fora de srie. Quim Morales ns la veu ms popular, per ms enll de presentador i humorista, aquest llicenciat en comunicaci audiovisual escriu columnes al jove diari Ara i porta una vida participativa a la seva vila natal Badalona i una presncia frentica a Twitter, la seva llar adoptiva. s dels que no calla i, en el seu cas, aix sagraeix. Sempre t un moment per parlar duna de les ocupacions que ms li agraden: la seva feina.

Com a columnista s possible que hagis sentit a dir que vosaltres escriviu sobre tot sense saber de res. Pots confirmar aquest extrem? S, el puc confirmar, encara que en el meu cas procuro que no sigui aix. s cert que no sempre conec tots els temes amb profunditat, per aix depn de qu escrigui. Hi ha vegades en que parlo sobre qestions properes que no em suposen un esfor, per solc documentar-me si se mescapa una mica un tema. Tanmateix, he de reconixer que no puc ser un ents en tot. Si el diari volgus gent experta haguessin contractat un cientfic per parlar sobre bacteris i un politleg per fer-ho de poltica. Nosaltres donem la nostra opini i el pblic la pot afalagar o rebutjar. Aquesta s al feina del columnista.

Creus que tamb existeixen, a laltre extrem, columnistes massa vanitosos? S, tamb hi sn. Jo procuro ser prudent, per s cert que hi ha un tipus dautor molt agosarat que vol pontificar sobre tot el que opina. Aquests escriptors volen dir-te el que has de pensar en comptes de donar la seva opini, cosa amb la que discrepo. Hi ha columnistes amb qui pots estar ms dacord i daltres amb que menys i, de la mateixa manera, ten pots trobar de ms o de menys dogmtics. Hi ha de tot.

Qu creus que li sobra al columnisme de casa nostra? Poltica. Crec que la poltica s important, i hi ha molt bons pensadors de poltica. Tot i aix a mi em satura, es tracta massa.

I qu li falta? A vegades li manca sentit de lhumor. Jo sc una persona que magrada prendrem les coses amb riure i, a ms, mhi dedico. A vegades trobo que alguns articles sn massa espessos, massa dogmtics. Tamb s cert que hi ha una nova generaci de periodistes que escriuen influts per la cultura audiovisual. Crec que aquests sn ms frescos i agrats de llegir.

Per lhumor si val en tot? Lhumor es pot aplicar amb tot si est ben usat. Per sobretot sha danar en compte de tractarho en una mesura justa i amb el temps prudencial. Ara no passa res si fas broma de Txernbil, per resulta ms arriscat fer un acudit sobre Fukushima. No a tothom li fa grcia el mateix. Tu has de trobar el teu pblic i el teu pblic tha de trobar a tu.

En una de les teves ltimes peces parlaves sobre lxit que estan tenint els llibres dautoajuda. Les columnes tamb poden tenir un efecte teraputic? Sens dubte. Alguns dels escrits que he fet mhan servit per treure coses que tenia clavades i no havia pogut deixar anar ni a la rdio ni com a guionista de televisi. El diari et dna la possibilitat de dir coses que en un altre context serien inoportunes. Tamb s molt gratificant veure els missatges que la gent tenvia desprs de llegir la teva columna. s gratificant veure com alg et dna les grcies perqu tu tamb penses com ell o quan veus que els teus lectors passen una bona estona llegint-te. Benvinguda sigui lautoajuda!

Than imposat o suggerit mai un tema per escriure? La veritat s que jo sc molt nou en aquest negoci, per sempre he tingut total llibertat. Quan en Carles Capdevila [director del diari ARA] em va proposar fer una columna jo no tenia ni idea de qu hi podria dir. Ell mateix em va animar a tractar-hi el que volgus, cada setmana una qesti diferent.

I a nivell personal, tha suposat mai una crrega el comproms descriure? De moment no mhe trobat amb el buit de no tenir res per tractar. Generalment tinc un parell de propostes al cap, aix que tinc on triar i puc agafar un tema o un altre en funci de com es mogui lactualitat. En el fons noms sn 1.800 carcters, s una mida que trobo molt assequible. Si fossin articles ms llargs potser em sentiria desbordat, per en aquest cas no.

Aquesta limitaci despai ajuda a plantejar la pea o et limita el que vols dir? De moment no tinc una frmula mgica per escriure, per he anat agafant petites nocions que mhan ajudat molt. Amb lespai que tens has de saber que no et pots embolicar i has de deixar les idees molt clares. Lestructura sol ser de tres o quatre pargrafs i el contingut lhas de plantejar de manera concisa. No pots remuntar-te en altres fets ni fer grans anlisis perqu lextensi s molt limitada. Per poc que escriguis pots sobrepassar lespai i llavors ja no saps per on retallar. Es va millorant amb el temps.

Aix doncs, escriure b una columna s qesti dexperincia. Per descomptat, com en tot. Recordo que al principi potser em passava dues hores per enllestir una pea i ara en un moment ja est acabada. La meva primera columna em va sortir massa llarga i vaig patir molt per quadrar-la. Si la comparo amb la ltima que he escrit, noto una evoluci molt important. Em resulta ms fcil buscar el tema, trobar el titular i comenar a escriure. La lectura instrueix. Els columnistes shaurien de llegir ms entre ells? Jo procuro fer-ho. Aix tajuda a no trepitjar un tema a algun company, per som tants i hi ha tantes coses per dir que veig difcil que aix passi. En qualsevol cas, penso que est b llegir les altres opinions, tant les que tagraden com les que no, aix descobreixes com funcionen.

El fet de combinar un programa dhumor a la rdio amb la feina de columnista pot afegir descrdit a la teva opini? Jo crec que els oients de La segona hora ja saben en quin to parlo i, en el fons, aquesta s la meva manera de ser. Procuro traslladar les meves frases al paper, afegint-hi la ironia, el sarcasme i les dobles lectures que fem servir al programa. Sense passar-me gaire, aix s.

I pels que no tescolten? Suposo que aquests maniran descobrint. Potser alg pensa que sc un pocasolta, per espero que nhi hagi daltres que senganxin i segueixin llegint les meves columnes. No sc alg de la talla den Quim Monz o lEnric Juliana, per el diari Ara treballa amb molta gent jove, i aix tamb s un punt a favor. Fins hi tot hem fet trobades entre els columnistes novatos per intercanviar experincies.

Tha servit la teva feina de guionista a lhora descriure? S. Quan fas guions pel Polnia has de saber que els gags han de tenir missatge i contingut, per tamb hi han de passar coses. Si un personatge fa una intervenci de ms de quatre lnies s possible que quedi massa llarga. Lexperincia dagilitzar textos i resumir les idees mha ajudat molt a lhora descriure les columnes.

Per la opini no s ficci. Quan vaig pensar el ttol de la columna, Molstia a part, volia fer entendre que tractaria qestions que poguessin suscitat certa polmica, per sense voler ofendre a ning. Jo deixo anar la meva opini per no vull que ning senfadi. Simplement vull dir el que penso, sense pretendre instruir a ning ni tampoc informar, perqu per aix ja tenim el diari. La meva finalitat s donar una opini de manera concisa. El pitjor que li pot passar un columnista s que el lector shagi de rellegir el text per entendre qu volia dir.

Es pot opinar de tot? Jo crec que s. De fet, mai mhan demanat que no toqui una qesti, encara que aix deu ser perqu confien en el meu sentit com. Les reaccions de laudincia sn tamb sn bons termmetres. A vegades no ets conscient de qui et pot arribar a llegir i com de fina pot tenir la pell. s un risc que has dassumir.

La relaci entre columnista i lector s important. Sents complicitat de la teva audincia a travs dels comentaris a la web o al Twitter? La veritat s que nhi ha fora. Sobretot si tenim en compte que lAra s un diari nou i, sobretot, que noms s un diari. Si dons la meva opini per rdio o televisi els efectes es multiplicarien per mil. Es nota que aquest diari t un pblic molt jove i cada setmana et van deixant la seva opini a travs del Twitter i els altres mitjans. Crec que aix s molt positiu, tajuda a saber quina acollida ha tingut. Hi ha tem es que susciten un munt de comentaris i daltres que es queden ms fluixos.

Hi ha algun mitj on no escriuries? Suposo que em costaria escriure en els diaris que reflecteixen la dreta espanyola. Per no crec que lABC o La Razn em vinguessin a buscar a mi per escriure una columna. Jo estic molt cmode al diari Ara per tot el que suposa el projecte, s ideal per mi. Tampoc em veig escrivint en un rotatiu com La Vanguardia, al santuari del periodisme barcelon.

Qu aporta el diari Ara al panorama periodstic? Sha de veure com va calant. De moment ha superat les expectatives, cosa que no s fcil. s un diari estructurat duna altra manera, fet per gent amb moltes ganes i pensat en catal. Es parteix de la base que quan alg es compra el diari ja sap les notcies, i per tant lAra aporta opini. s ple de gent jove per que raona molt b. A mi no em suposa cap problema llegir un article de lAra, en canvi se mescapen reflexions publicades en altres mitjans.

Josep Andreu Palacios