Explora Libros electrónicos
Categorías
Explora Audiolibros
Categorías
Explora Revistas
Categorías
Explora Documentos
Categorías
L’assessorament
curricular i la
programació de les
unitats didàctiques
Projecte Interdisciplinari
Components grup 4:
Noemi Dalmau
Maria Torralba
Magda Palahi
Susana López
Susanna Mir
1
ÍNDEX DEL PROJECTE
pàgina
1.2. Característiques/temporització........................................................... 4
4. Continguts................................................................................................ 9
9. Annexos.................................................................................................. 58
2
1. Títol i justificació del projecte:
Des de l’equip directiu i amb el suport del professorat que forma el centre s’ha decidit
dur a terme un projecte interdisciplinari amb els alumnes de 3r d’ ESO, relacionat amb
la salut, és a dir, fomentar les conductes i hàbits saludables i prevenir o eliminar les
conductes que suposen un perill o risc per la integritat física i psíquica de les persones.
Considerem que és un valor que al llarg de l’adolescència ha de ser educat com una
part fonamental pel bon desenvolupament de la vida de la persona i que degut als
canvis bruscos que ha experimentat la societat en els darrers anys ha esdevingut un
tema en que la conscienciació per part dels joves no és l’adequada per garantir el
benestar que es precisa i la integritat física i psicològica òptima. Desprès de tractar el
tema des de l’espai de tutoria s’ha copsat la manca d’informació i el desconeixement
d’aspectes crucials pel bon desenvolupament de l’alumnat, també el seu interès per la
temàtica i la motivació que han mostrat plantejant recerques i investigacions
relacionades, així doncs, donada la rellevància del tema tindran l’oportunitat de tractar
temàtiques ben interessants i de gran importància des de les diferents matèries que
conformen el currículum en el segon cicle de l’ ESO.
El projecte es realitzarà com una assignatura optativa que durarà un semestre.. Aquest
aspecte de la persona té un component metadisciplinar que podem ensenyar i treballar
de manera transversal en diferents disciplines, i que facilitarà l’adquisició de totes les
competències bàsiques. És a dir, les competències s’adquiriran mitjançant la
implicació de 6 matèries: Ciències Naturals, Ciències Socials, Llengua Catalana,
Llengua Castellana, Visual i Plàstica i Educació per a la ciutadania i els drets humans.
Els objectius i els continguts parteixen del currículum establert per a l'educació
secundària obligatòria, concretament els que corresponen a 3r d' ESO.
3
Un altre principi comú és promoure l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginació.
D’acord a aquest objectiu en el centre educatiu hem creat les condicions que faciliten
l’assoliment de la igualtat en les possibilitats i el ple desenvolupament de les
potencialitats de cada jove a fi d'evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.
El centre vertebra la seva tasca en els tres principals agents educatius: Professorat,
Alumnat i Família, sense oblidar l’EAP, el PAS i altres serveis externs al centre:
Ajuntament, CSMIJ, centre cívic... El professorat es coordina a nivell de
Departaments, Equip docents, Tutors i Coordinadors, però el màxim òrgan de decisió
és el Claustre on es debaten les qüestions relatives al funcionament pedagògic del
centre. L’alumnat té els seus representants de classe, els delegats i subdelegats, que
formen “Junta de Delegats” en la que poden aportar la seva visió al Consell Escolar.
Les famílies intervenen en el centre amb la seva afiliació i assistència als actes de
l’AMPA, reunions i en les entrevistes amb els tutors.
4
1.2 Característiques del projecte/Temporalització:
Cal especificar que aquesta proposta de projecte s’ajusta a les característiques del
centre educatiu concret, però és extensible la seva aplicació a qualsevol altre centre
sempre i quan es mantinguin les bases metodològiques i s’utilitzi la flexibilitat en què
es característica l’educació i sobretot, la regulació dels processos d’ensenyament-
aprenentatge.
5
2. Objectius d’aprenentatge del projecte interdisciplinari.
Objectius generals:
Els objectius del present projecte interdisciplinari es troben en coherència amb els
objectius de 3r d’ESO establerts a l’Annex 2 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel
qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.
6
-Llengua Catalana/Castellana: es pretén que l’alumnat domini la cerca d’informació
significativa, s’expressi tant per escrit com oralment de forma correcta, comprengui la
terminologia pròpia de la temàtica a tractar, participi en debats amb arguments
coherents fruit d’una reflexió prèvia, sàpiga organitzar i distribuir la feina i sàpiga
exposar treballs davant dels seus companys de forma satisfactòria.
7
3. Competències bàsiques relacionades amb les matèries que es treballen en
el projecte.
- Competències transversals
• Des de la competència comunicativa lingüística i audiovisual, fomentar la
capacitat d’expressar-se oralment i per escrit, mitjançant l’ús de les TIC si
s’escau al llarg de les diferents activitats proposades en relació als hàbits
saludables i les conductes de risc.
• Des de la competència artística i cultural, crear amb paraules, amb el propi cos
o amb materials diversos de forma col·lectiva... (tenim en compte Visual i
plàstica podríem fer que construïssin un mural sobre algun relacionat amb els
que hem proposat).
-Competències metodològiques:
• Des de la competència de tractament de la informació i competència digital,
s’utilitzaran recursos de les TAC de manera que els alumnes recerquin
informació per complementar els seus treballs, utilització de plataformes
interactives, etc.
- Competències personals:
• Des de la competència d’autonomia i iniciativa personal, promoure l’autocrítica i
la pràctica d’hàbits saludables per iniciativa pròpia i com una necessitat
prioritària per la persona.
8
• Des de la competència social i ciutadania, és pretén que els alumnes coneguin
la societat a la que viuen, valorant els patrons culturals relacionats amb el
concepte de salut i els comportaments socials relacionats amb la diversió, el
temps de lleure, la cura d’un mateix... i a partir d’ aquí, fer un treball de reflexió i
qüestionament d’aquests comportaments culturals, i la seva repercussió,
positiva o negativa en l vida de les persones, tant nivell de salut física, com de
salut mental personal (relacions amb els altres, la posició de la persona al grup
segons els seus comportaments, etc...).
9
4. Continguts
10
5. Consideracions i orientacions metodològiques generals
La metodologia utilitzada en aquest projecte és variada, tot i així, podem esmentar uns
principis comuns:
· El treball cooperatiu i les estratègies per aprendre, partint que amb el suport
del companys és més fàcil realitzar taques d’aprenentatge i de recerca per millorar el
resultats acadèmics i els desajustaments del comportament.
· La implicació del alumnes en les activitats programades, com element clau per
afavorir la presa de decisions de forma autònoma i ajustada a l’entorn social i educatiu
que comparteixen. El treball de camp, petites investigacions, estudis a partir de
notícies d’actualitat, realització de jocs de simulació, etc. afavoreixen el
desenvolupament del pensament crític.
11
5.2 Atenció a la diversitat:
-Per realitzar el treball individual els alumnes amb més dificultats d’aprenentatge,
comptaran amb l’ajut d’un altre professor, que estarà dins de l’aula, per donar reforç en
aquells moments que sigui necessari.
- A part d’aquestes mesures organitzatives, tots els materials estaran adaptats segons
les necessitats educatives de l’alumnat i el seu nivell d’aprenentatge.
Les primeres mesures d’atenció a la diversitat que es porten a terme són a l’aula
mateixa portant a terme programacions multi- nivell. S’ajusta a les necessitats de tot
l’alumnat del grup des dels que manifesten més dificultats per aprendre fins els més
dotats intel·lectualment. Així doncs, es preveuen activitats amb diferents grau de
complexitat per assolir un mateix objectiu i avaluar amb conseqüència.
La diversitat s’atén a través de tot el professorat, tanmateix, amb el propòsit de donar
resposta a les necessitats de l’alumnat i afavorir l’adquisició de les competències
bàsiques, s’han adoptat diferents mesures:
· Tutoria compartida: Amb la finalitat de realitzar una millor atenció individual que
permeti el seguiment de tots els alumnes i una fluïda i ràpida comunicació amb la
família, amb l’objectiu d’optimitzar el seu rendiment i la seva satisfacció envers l’
institut.
· Els grups d’ajuda: Ensenyar als alumnes a aprendre dels altres i a aprendre amb
els altres.
· Desdoblaments: Amb la finalitat de treballar a l’aula amb un nombre d’alumnes més
reduït del grup- classe, les àrees de Ciències Experimentals i Tecnologia i es
divideix el grup en dues parts iguals, de manera que un 50% cursa una àrea i
paral·lelament l’altre 50% cursa l’altra àrea. D’aquesta manera, el professor pot
accedir d’una forma més personalitzada als alumnes.
· Agrupaments flexibles: S’apliquen a català, castellà, anglès i matemàtiques.
Dels quatre grups inicials es converteixen en sis grups (A, B, C, D, E, F) partint del
nivell de competències de l’alumnat. L’últim dels quals (F) destinat a alumnes amb
problemes d’aprenentatge, de motivació.... Amb un ajut personalitzat poden assolir
els objectius proposats però a un ritme de treball més lent i aprofundint amb les
competències bàsiques.
· Reforç de dos professors dins de l’aula ordinària: Quan s’incorpora l’alumnat
amb necessitats educatives especials en determinades àrees es compte amb la
col·laboració d’un altre professor dins l’aula.
· Currículum optatiu: L’alumne amb l’ajut del tutor escollirà l’optativa que s’adeqüi
millor a les seves necessitats i interessos.
12
· Plans individualitzats: És una mesura excepcional, un cop esgotades les altres.
S’adreça a l’alumnat que per les seves condicions o circumstàncies personals les
mesures d’atenció a la diversitat previstes a la programació general del grup classe
són insuficients per al seu progrés. Aquest pla pot comportar, de forma extraordinària
i justificada, que no cursi determinades àrees o matèries curriculars. El referent de
l’avaluació per a un alumne és el Pla Individualitzat. Per a l’obtenció del títol de
graduat en educació secundària obligatòria[11], ha de tenir com a marc general
l’assoliment de les competències bàsiques i els objectius de l’etapa, i també els
criteris d'avaluació específics del pla individualitzat. La CAD promou el pla. El tutor
és el responsable de l’elaboració en col·laboració dels docents implicats amb
l’alumne i el suport de l’orientador de centre. Cal tenir en compte l’opinió dels pares i
ha d’estar aprovat pel director amb el vist-i-plau de la CAD.
5.3 Recursos
Tots els recursos s’utilitzaran de forma adaptada i facilitant les eines per a que tots els
alumnes, donada la diversitat, puguin treballar al màxim les seves possibilitats.
[1] Informació extreta de Ordre EDU 295/2008 per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.
13
6. Criteris d’avaluació del projecte global.
Cal saber què volem avaluar per saber què ensenyar. L’avaluació té una funció
reguladora de tot el procés d’ensenyament aprenentatge, ja que ha de permetre
decidir i adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumnat.
Tanmateix, l’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes serà contínua
(inicial, formativa, final), amb observació sistemàtica del procés d’aprenentatge i
l’anàlisi global del seu progrés. Així doncs, cal partir de l’alumne i acceptar l’existència
de diferents ritmes i estils d’aprenentatge, i per tant, ha de ser individualitzada i
diversificada. L’avaluació serveix per a detectar quines són les condicions de partida
de cada un a fi de poder mesurar el seu progrés i establir la qualificació de l’alumne
fent referència tant als objectius proposats com a la seva situació de partida. Des
d’aquesta òptica, partim de la idea que cal una avaluació tant quantitativa com
qualitativa de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge diversificant els instruments
d’avaluació per tal d’interpretar i valorar des de diferents punts de vista allò que
succeeix a l’aula i incorporant el punt de vista de l’alumnat (autoavaluació i co-
avaluació).
Els criteris per realitzar l’avaluació del projecte globalment que es tindran en compte
són:
14
10. Reconeixement dels encerts i les errades, durant el treball tant individual com
grupal.
11. Manté un ritme de treball estable i constant.
12. Incorpora estratègies que són útils per els aprenentatges que ha aprés
darrerament.
15
7. Blocs o dimensions de les matèries
Ciències naturals:
QUÈ ÉS LA SALUT? 6h
Auto-coneixement
Visual I plàstica:
Ciències naturals:
L’ALCOHOL. CONSEQÜÈNCIES D’UN CONSUM
6h
Hàbits socials I biològics ABUSIU
Ciències naturals:
QUÈ CONEIXEM SOBRE EL TABAC? 5h
Recerca i exploració
Llengua catalana
Llengua castellana:
DORMIR= SALUT, RESTAURACIÓ FÍSICA,
Recerca, exploració i 5h
CONSOLIDACIÓ D’APRENENTATGES
prevenció
Ciències Naturals:
Ciències socials:
Ciències Socials:
TOTAL
HORES .................................................................................................................... 54h
..
16
8. Unitats didàctiques
UNITAT 1:
3er d’ ESO 6 Sessions d’1 hora cada una 3er trimestre 2010-2011 Susana López
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:
1.Definir el concepte de salut - Reflexió sobre què és la Salut 1. Participació activa durant
l’activitat
2.Conèixer les tres dimensions de la salut que Competència - Explicació i aportar 2. Escolta activa cap als
componen un estat complet de benestar d’interacció amb coneixements sobre els companys.
el món físic beneficis que aquesta aporta. 3. Col·laboració amb el grup de
3.Identificar els factors que determinen la salut treball
Tractament de la - Se conscients de què són les 4. Aportar informacions reals i
4.Reflexionar sobre els diferents aspectes de informació i conseqüències i el fet de que la correctes sobre la temàtica
la salut competència salut depèn dels seus hàbits. treballada
5. Argumentació raonada sobre
digital
5.Desenvolupar una actitud crítica respecte les seves respostes.
als factors de risc per a la salut Aprendre a
aprendre
6.Desenvolupar hàbits saludables per poder
dur-los a la pràctica en la vida diària Autonomia i
7.Detectar i qüestionar en els missatges
17
publicitaris els valors, els comportaments o les iniciativa personal
actituds que siguin poc saludables
Comunicativa
8.Conèixer la importància de l’estil de vida i lingüística i
com promocionar la salut. audiovisual
18
els netbooks o (com a Aportar
apunts per l’exercici informacions
respondre a les anterior) reals i
qüestions correctes.
plantejades
Criteris: 1, 2,
3, 4, 5.
Els aspectes positius de la Salut Els utilitzats als Com als 20 min Els alumnes Es valorarà la
exercicis exercicis dels grups participació i
A partir del treball realitzat grup, ha de debatre i anteriors. anteriors amb més l’argumentació
escollir quin concepte és el que defineix millor el que coneixements de la resposta.
és la Salut i argumentar perquè han triat aquell. A Fotografies ajudaran als
partir d’aquí, i observant unes fotografies, comentar específiques. que presentin Criteris: 1, 2,
quin grau de salut els fa sentir o perceben que tenen majors 3, 4, 5.
les persones de les imatges dificultats
Desenvol Les tres dimensions de la Salut. Pissarra i guix o Alumnes 20 min Els alumnes Es valorarà la
upament bolígraf digital asseguts a dels grups participació i
S’escriu a la pissarra, salut física, salut psicològica, (segons com les taules, i amb més l’argumentació
salut social. A partir d’aquí, es reparteixen targetes sigui la aquestes coneixements de la resposta.
amb paraules que s’associen a algunes de les tres pissarra). organitzad ajudaran als
columnes anotades a la pissarra. En grups han de es en que presentin Criteris: 1, 2,
debatre i decidir a quina columna aniria cada concepte Targetes amb grups de majors 3, 4, 5.
i perquè. paraules que 4-5 dificultats
repartirà el persones.
professor
Quins factors determinen la salut Pissarra i guix o Treball 20 min El docent Es valorarà la
bolígraf digital individual ajudarà en la participació i
Els/les alumnes han d’identificar els factors que (segons com comprensió l’argumentació
19
determinen l’estat de salut d’un individu, grup i sigui la del que sigui de la resposta.
població. pissarra). necessari als
alumnes que Criteris: 1, 2,
S’anoten a la pissarra els factors que determinen la Full amb un cas ho demandin 3, 4, 5.
salut i també s’hi apunta un exemple: a comentar.
20
Síntesi El cine. Models de Salut? Sala amb Treball 180 min Es valorarà la
projector o grupal de participació i
Es realitzarà el visionat de la Pel·lícula “El club de la equipament per tot el grup. l’argumentació
Lucha”. Després de la seva finalització, analitzarem poder veure la de la resposta.
les conductes de salut i de risc que es mostren, i pel·lícula. Reflexione
quines dimensions es troben afectades. n Criteris: 1, 2,
Pel·lícula individualm 3, 4, 5.
ent i a
continuació
, Iniciem
un debat.
Què ens transmet la publicitat Anunci per Treball 20 min El docent Es valorarà la
observar. grupal de ajudarà en la participació i
A partir de la visualització d’un anunci iniciar un debat tot el grup. comprensió l’argumentació
sobre què ens ha transmès aquell anunci. Extraure Graella que del que sigui de la resposta.
idees de què volia fer-nos arribar, perquè ha fet servir ajudarà a fer Reflexione necessari als
determinades imatges, i quina opinió tenim de que l’anàlisi. n alumnes que Criteris: 1, 2,
amb la publicitat ens arribin aquest tipus de missatges. individualm ho demandin 3, 4, 5.
ent i a
continuació
, Iniciem
un debat.
Creació d’un anunci sobre la Salut Aquell material El treball 40 min Els alumnes Es valorarà la
que els es dels grups participació i
Tenint en compte el que han aprés els alumnes alumnes realitzarà amb més l’argumentació
desenvoluparan i crearan un anunci sobre la Salut. creguin en grups coneixements de la resposta.
Amb aquest anunci, també volem que dissenyin un convenient i heterogeni ajudaran als
logotip i un eslògan sobre la Salut. que es trobi s de 5 que presentin Criteris: 1, 2,
21
(Sessió 7) dins l’aula persones. majors 3, 4, 5.
(pissarra, llapis dificultats
bolígraf, i altres
utensilis...)
Observacions : Durant tota la unitat, en el cas que fos necessari, s’adaptarien materials específics per alumnes amb dificultats de comprensió
lectora. No obstant un dels objectius és el treball cooperatiu i que els alumnes puguin aprendre a treballar , negociar i buscar solucions entre
ells mateixos, a partir de la informació i materials que el professorat els aportarà.
UNITAT 2:
CURS
GRUP CLASSE DURADA PERÍODE PROFESSOR/A
ESCOLAR
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:
22
- Saber utilitzar Internet correctament i cercar Tractament de la -Estudi i experimentació a -Capacitat per al treball en petit grup
informació significativa sobre el tema a informació i través dels processos, i adquirir responsabilitats
treballar. competència digital tècniques i procediments
- Interacció amb el seu món natural i social -Capacitació per cercar informació
- Expressar-se tant per escrit com oralment de propis de la fotografia, el rellevant i ser capaços de sintetitzar-
forma correcta. vídeo i el cinema i la la.
- Desenvolupament artístic i coneixement Aprendre a utilització de recursos TIC
complex. Emprar diverses tècniques i aprendre -Capacitació per elaborar de forma
per
recursos artístics per representar de forma creativa el projecte proposat tot
creativa la realitat, les idees, les emocions, investigar i produir seguint un procés i aconseguint uns
els sentiments, les vivències.., mostrant les
narratives i discursos objectius prefixats.
adequades competències comunicatives i Autonomia i
expressives. audiovisuals i en format
iniciativa personal -Capacitació per argumentar
- Comprendre què són les drogues i fer una multimèdia.
oralment i per escrit de forma
classificació dels diferents tipus que hi ha.
Comprendre la terminologia pròpia del tema -Creació col·lectiva de coherent.
a treballar. Competència produccions artístiques
- Utilitzar recursos TIC en el camp
- Expressar-se amb creativitat, mitjançant les social i ciutadana visuals i audiovisuals.
eines del llenguatge plàstic, visual i de la imatge fotogràfica, el disseny,
audiovisual i emprar de forma flexible altres -Construcció de propostes el dibuix assistit per ordinador i
recursos, tècniques i mitjans, provinents d' multidisciplinàries en funció l'edició videogràfica.
altres àmbits del coneixement. Comunicativa d'una idea o objectiu
- Saber distribuir tasques i organitzar la feina lingüística i - Acceptació, respecte i valoració
a fer. audiovisual amb diversitat de materials, crítica vers les activitats artístiques
- Saber realitzar un treball en grup amb tècniques i procediments. pròpies i les dels companys i les
informació rellevant companyes.
- Saber exposar i defendre el treball realitzat.
23
1. Què són les drogues? Debat grupal ,temps de Projector i Treball 30 - Grups - Nivell de
reflexió. Coneixements previs (presentació per pissarra digital grup- minuts heterogenis participació
Inicial part del professor d’idees bàsiques) (annex) classe
Desenvol 3. Recerca per Internet i classificació dels Ordinador Treball 60 - Dos -Rellevància i
upament diferents tipus de drogues que existeixen. individual professors a significativitat
Creació d’un document amb el recull de la minuts de la cerca
l’aula
recerca.
4. Visualització d’anuncis publicitaris contra les Projector i Treball 30 -Atenció i
drogues (annex) pissarra digital grup- minuts interès
classe - Treball
cooperatiu
5. Debat i reflexió al voltant del tema, per què Paper- llapis Treball 30 - Nivell de
estem en contra de les drogues? Quins grup- minuts participació i
objectius tenen els anuncis visualitzats? Què classe rellevància de
fan per impactar? Quins recursos han utilitzat? les
aportacions al
debat
24
vídeos, fotografia, imatges, presentacions...
Síntesi Ordinador
Treball en Autoavaluaci
Projector 45
7. Exposició als companys del projecte elaborat petit grup ói
Plantilles minuts Coavaluació
avaluació
Observacions : S’haurà d’ajudar a aquells alumnes que tenen més dificultat respecte a la utilització de les eines informàtiques. Els grups es
faran de forma heterogènia per tal que els alumnes amb més dificultats pugin participar activament als grups de treball. Es facilitaran aquells
suports necessaris per a l’assoliment dels objectius bàsics.
25
UNITAT 3:
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:
Fer una valoració de les conseqüències i els Competència - Origen, història i cultura 1. Participació activa durant
aspectes negatius del consum d’alcohol d’interacció amb el món del consum d’alcohol. l’activitat
físic 2. Escolta activa cap als
excessiu.
- L’alcohol en el cos. companys.
Conèixer l’acció i els efectes de l’alcohol al Tractament de la 3. Col·laboració amb el grup de
cos humà. informació i - La síndrome treball
Definir què és una intoxicació alcohòlica. competència digital d’abstinència i la 4. Aportar informacions reals i
tolerància. correctes sobre la temàtica
Definir i tenir coneixements de què és el treballada
Aprendre a aprendre
Síndrome d’Abstinència i què és tenir - La intoxicació alcohòlica. 5. Argumentació raonada sobre
tolerància a alguna substància. Autonomia i iniciativa les seves respostes.
Conducció i alcohol. personal - Conducció i alcohol.
Actualitzar i resoldre mites al voltant del - Mites de l’alcohol.
Comunicativa
consum d’alcohol.
lingüística i audiovisual
26
RECURSOS AULA LA D’AVALUACI
S
DIVERSITAT Ó
Debat inicial. Què coneixem? Pissarra, guix. Tot el grup 20min Al ser un Participació
treballa en intercanvi activa, i
Inicial Amb aquest debat, volem que els alumnes expliquin general. d’opinions. No escolta cap
quines experiències tenen amb l’alcohol, què creuen Parlen hi ha cap als comentaris
què és, per a què serveix, què han vist a la televisió, individualme mesura. dels
parlem d’anuncis, quina opinió tenen respecte a nt. companys.
aquesta substància, etc...
Criteris: 1, 2,
3, 4, 5.
27
Desenvol Característiques de l’alcohol. Dossier pels Treball 40 El docent Es valorarà la
upament alumnes amb individual, min ajudarà en la participació i
Iniciem l’activitat entregant als assistents un dossier a la teoria dels activitat comprensió l’argumentació
on hi ha l’explicació dels conceptes teòrics que conceptes a dirigida a tot del que sigui de la resposta.
treballarem a les següents activitats. treballar. el grup necessari als
classe a la alumnes que Criteris: 1, 2,
Teoria Biològica: procés absorció, procés distribució, Presentació 3, 4, 5.
vegada ho demandin,
metabolització, eliminació. Power Point o ho
per ajudar al necessitin.
treball.
Conseqüències del consum d’alcohol excessiu. Dossier pels Treball 40 El docent Es valorarà la
alumnes amb individual, min ajudarà en la participació i
S’inicia el treball fent un breu resum de l’activitat la teoria dels activitat comprensió l’argumentació
anterior. A partir d’aquí, s’introdueix conceptes conceptes a dirigida a tot del que sigui de la resposta.
relacionats amb el síndrome d’abstinència, la treballar. el grup necessari als
tolerància, i d’altres conseqüències que comporta classe a la alumnes que Criteris: 1, 2,
realitzar un consum excessiu. Presentació vegada ho demandin, 3, 4, 5.
Power point o ho
per ajudar al
28
També donem a conèixer les conseqüències de caire treball. necessitin.
social i psicològic, com la implicació en la conducció,
el rebuig d’amics, canviar hàbits saludables, etc...
Síntesi Mites i realitats de l’alcohol. Dossier pels Treball 20 Els alumnes Es valorarà la
alumnes amb col·laboratiu min s’ajuden entre participació i
Es comenten frases populars relacionades amb el la teoria dels de tot el grup ells. El docent l’argumentació
consum d’alcohol i realitzem un intercanvi d’opinions. conceptes a classe. ajudarà a de la resposta.
El professor anirà ajudant a deduir la resposta correcte treballar. aclarir
i explicarà el que sigui necessari per aclarir dubtes. conceptes. Criteris: 1, 2,
Presentació 3, 4, 5.
Power point
per ajudar al
treball.
Disseny i confecció d’una pagina wiki. Netbooks dels Treball 160 Els alumnes Es valorarà la
alumnes, cooperatiu. min s’ajuden entre participació i
A partir de la confecció de grups heterogenis de 4-5 connexió a ells (grups l’argumentació
alumnes, han de dissenyar una pagina wiki sobre el Internet, Docent heterogenis).
29
tema. En aquesta, han de presentar els conceptes recursos que assessora i El docent de la resposta.
apresos de manera aclaridora, proposant recursos i ells pensin que guia el treball ajudarà a
activitats que ells pensin que són enriquidors, i que són adequats dels grups aclarir Criteris: 1, 2,
poden ajudar a altres alumnes o adolescents que es d’Internet. conceptes. 3, 4, 5.
trobin en un moment donat amb dubtes respecte a
l’alcohol. Docent tenir
les pàgines
preparades
per a que els
alumnes
puguin
treballar.
Observacions : Durant tota la unitat, en el cas que fos necessari, s’adaptarien materials específics per alumnes amb dificultats de comprensió
lectora. No obstant un dels objectius és el treball cooperatiu i que els alumnes puguin aprendre a treballar , negociar i buscar solucions entre
ells mateixos, a partir de la informació i materials que el professorat els aportarà.
UNITAT 4:
30
CURS
GRUP CLASSE DURADA PERÍODE PROFESSOR/A
ESCOLAR
5 sessions , 1 hora
3r d’ ESO 3r trimestre 2011-2012 NOEMI DALMAU
cada una
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:
- Saber utilitzar Internet correctament i cercar Tractament de la -Recerca sobre les -Participació activa en les activitats
informació significativa sobre el tema a informació i variables que condicionen proposades
treballar. Per tant, obtenir informació competència digital el binomi salut- malaltia.
(individualment i col·lectivament), -Capacitat per al treball en petit grup
transformar-la en coneixement i relacionar-la -Valoració dels efectes
amb el que ja sabem. sobre la salut individual i -Capacitació per cercar informació
- Expressar-se tant per escrit com oralment de Aprendre a col·lectiva de les conductes rellevant i ser capaços de sintetitzar-
forma correcta. aprendre la.
addictives.
- Comprendre la terminologia pròpia del tema
a treballar. -Valoració de la incidència - Capacitació per argumentar
- Saber distribuir tasques i organitzar la feina
de l’entorn social en les oralment i per escrit de forma
a fer. Autonomia i coherent.
- Saber realitzar un treball en grup amb conductes i en la salut.
iniciativa personal
informació rellevant
-Conèixer els principals -Capacitació per elaborar
- Saber exposar i defendre el treball realitzat
davant una audiència. components del tabac i el presentacions amb el programa
seu mecanisme addictiu. PowerPoint.
- Ésser capaç de fer una autoavaluació i Comunicativa
autoregulació del seu progrés. lingüística i
- Efectes i enfermetats - Interès per la temàtica tractada
audiovisual pels companys, capacitat per a
31
derivades del consum de realitzar crítiques constructives
tabac.
1. Què coneixem sobre el tabac? Debat grupal - Grup gran 30 - Grups - Nivell de
,temps de reflexió. Coneixements previs (torn minuts heterogenis participació
Inicial de preguntes: d’ on prové, quan va aparèixer, activa en el
components, enfermetats, riscos, consum en debat, qualitat
joves, etc)
de les
aportacions
- Facilitació i
2. Creació de grups de 4 alumnes heterogenis- Plantilla treball Treball 30 -Nivell de
adaptació del
Explicació general sobre el treball de les petits minuts participació i
properes sessions. Resolució de dubtes inicials material
grups atenció a
l’aula.
32
O -Suport d’informació.
específic i
- Cerca d’informació a Internet sobre efectes i seguiment per
enfermetats relacionades amb el consum de alumnes amb
tabac. Recull en un document de word. nee.
4. Repàs dels documents de la sessió anterior. Ordinador Treball 30 -Presentació i
Debat grupal de les coincidències trobades, petits minuts correcció
ampliació de la informació. Rellevància en els grups ortogràfica.
continguts bàsics de les dues temàtiques.
I en el -Participació i
grup- suport als
classe companys
general
-Participació
en el petit
grup
33
-Participació
en el petit
grup
Síntesi Treball en -
Ordinador petit grup Autoavaluaci
7. Exposició als companys del tema treballat
ói
8. Atenció activa a les exposicions de la resta del Projector I en el 45
grup classe (anotació de dades rellevants, fets Coavaluació
a destacar, incoherències, etc.) grup- minuts
Plantilla classe -Capacitat de
avaluació crítica
constructiva
Observacions : S’haurà d’ajudar a aquells alumnes que tenen més dificultat respecte a la utilització de les eines informàtiques.
Els alumnes amb PI realitzaran aquesta mateixa activitat amb el grup classe, per tal d’afavorir el treball cooperatiu i la màxima integració al
grup classe.
La distribució dels grups de 4 alumnes haurà de fer-se tenint en compte les característiques generals dels alumnes tot facilitant la creació de
grups heterogenis. Hem de fer un seguiment especial als alumnes amb nee per afavorir el seu grau de participació i implicació en la tasca.
34
UNITAT 5:
3r d’ ESO 5 sessions, una hora cada una 3r trimestre 2011-2012 Maria Torralba
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:
35
- Conseqüències d’una - Repartiment de tasques de forma
dieta desequilibrada. equitativa i suport als companys.
- Trastorns alimentaris
(genètics i adquirits)
- Exposició sobre la
temàtica triada.
36
5. Elecció d’una temàtica relacionada amb la Paper i llapis o Treball en 30 - Treball -Participació
dieta saludable, conseqüències d’una dieta bolígraf petits minuts cooperatiu en l’elecció
desequilibrada, trastorns alimentaris, etc... en grups del tema
funció de la informació que han trobat a
Internet.
Treball en
Paper llapis o 30 -Participació
6. Distribució de tasques i inici d’esborrany d’un petits
petit treball (8 pàgines) bolígraf minuts ordenada
grups
-Nivell de
Paper llapis o Treball en correcció:
7. Treball a l’aula sobre la temàtica triada,
bolígraf petit grup 60
resolució de dubtes i inici preparació continguts,
PowerPoint (es contempla que part del treball minuts
Ordinador correcció i
es faci a casa) disseny
Treball en
Ordinador 60
petit grup Autoavaluació
8. Exposició als companys del tema treballat minuts
Projector
Síntesi
Observacions : S’haurà d’ajudar a aquells alumnes que tenen més dificultat respecte a la utilització de les eines informàtiques. La realització
dels grups de treball es farà des del professorat per garantir al màxim que es grups siguin heterogenis. Podran comptar amb el professorat per
qualsevol dubte que tinguin al llarg de l’elaboració del treball.
UNITAT 6:
37
GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS PROFESSOR/A
ESCOLAR
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:
38
actuacions dels companys.
2. Petita redacció sobre les idees extretes, quines Paper i llapis o Treball 30 Presentació i
creuen que són les possibles funcions del son, bolígraf individual minuts - Facilitació i correcció
possible coneixement de les fases, adaptació del ortogràfica
conseqüències de no dormir suficientment material
Desenvo- 3. Posada en comú de les idees que es van Ordinador Treball 15 Participació i
lupament exposar en les redaccions fetes, exposició per grup- minuts suport als
part del professor/a d’un document de síntesi. Paper i llapis o classe companys
bolígraf - Dos
professors a
4. Recerca d’informació sobre les diferents fases Ordinador Treball 45 l’aula Rellevància i
del son i els dos grans períodes (REM i no- petits minuts significativitat
REM), així com de la informació comentada en Paper i llapis o grups de la cerca
la posada en comú (funcions, conseqüències bolígraf
de no dormir,etc.) - Treball
5. Inici d’elaboració d’un qüestionari per tal Paper i llapis o Treball en 30 cooperatiu Participació i
d’esbrinar els hàbits del son dels companys de bolígraf. petits minuts suport als
4t curs.
39
Ordinador grups companys
Síntesi
10. Realització de diversos murals informatius per Treball en
Material de Disseny i
tal d’informar a la comunitat educativa de la petit grup 45
importància que té la son en les nostres vides, dibuix, paper minuts
continguts
així com les conseqüències que causa el no Din-A5 significatius.
dormir, i possibles pautes d’higiene del son.
11. Reflexió final sobre el tema treballat. Treball 15 Participació
grup- minuts centrada en
classe els resultats
de l’estudi i
de la
informació
cercada, així
com de tot el
conjunt del
procés
40
Autoavaluació
Observacions : S’haurà d’ajudar a aquells alumnes que tenen més dificultat respecte a la utilització de les eines informàtiques. Els grups es
faran de forma heterogènia per tal que els alumnes amb més dificultats pugin participar activament als grups de treball. Es facilitaran aquells
suports necessaris per a l’assoliment dels objectius bàsics.
Caldrà presentar models de qüestionaris sobre diferents temàtiques per tal de que els puguin servir de guia per elaborar el seu. Se’ls guiarà i
ajudarà al llarg del procés.
UNITAT 7:
41
GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS PROFESSOR/A
ESCOLAR
3r d’ ESO 5 sessions , una hora cada una. 3r trimestre 2011-2012 Susanna Mir
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:
- Expressar-se tant per escrit com oralment de Tractament de la - Reflexió sobre els - Capacitació per argumentar
forma correcta. informació i coneixements previs dels oralment i per escrit de forma
- Comprendre la terminologia pròpia del tema competència que disposen sobre mitjans coherent.
a treballar. digital de prevenció i anticonceptius
- Participar en un debat amb arguments i els riscos de no utilitzar-los -Capacitació per cercar informació
coherents fruit d’una reflexió prèvia. Aprendre a rellevant i ser capaços de sintetitzar-
- Saber utilitzar Internet correctament i cercar aprendre - Conèixer les mitjans la.
informació significativa sobre el tema a anticonceptius que existeixen
treballar. Autonomia i -Capacitació per elaborar
i com s’haurien de fer servir.
- Saber distribuir tasques i organitzar la feina iniciativa personal presentacions amb el programa
a fer.
- Conseqüències de la no PowerPoint.
- Saber realitzar un treball en grup amb Comunicativa utilització de mitjans de
informació rellevant lingüística i - Interès per la temàtica tractada
- Saber exposar i defendre el treball realitzat protecció.
audiovisual pels companys
- Conductes sexuals
saludables.
42
MATERIALS ORG. ATENCIÓ A ACTIVITATS
DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS TEMPS LA D’AVALUACI
RECURSOS AULA DIVERSITAT Ó
1. Pluja d’idees sobre els mitjans anticonceptius Pissarra i guix. Treball 30 - Grups - Nivell de
que coneixen, la seva correcta utilització i dels conjunt de minuts heterogenis participació i
Inicial riscos de no utilitzar-los tot el grup qualitat i
classe. coherència en
les
- Facilitació i
aportacions
adaptació del
2. Plantejament de qüestions i dubtes que tinguin Pissarra i guix. Treball 30 material - Nivell de
sobre mitjans anticonceptius o riscos de una conjunt de minuts participació i
sexualitat sense protecció. tot el grup qualitat i
classe. - Dos coherència en
professors a les
l’aula aportacions
3. Elecció d’un tema (d’entre els dubtes i Paper i bolígraf Treball en 30 - Participació
qüestions plantejades) per a treballar-lo i petit grup minuts en l’elecció
justificació del motiu de l’elecció d’aquell tema (grups de - Treball del tema
en concret. cooperatiu
3 a 5) els
grups
seran els
mateixos a
partir
d’aquesta
sessió i els
formarà el
professor
43
per a que
siguin
heterogeni
s.
http://www.cent
rejove.org/info_
cjas/activitats_d
el_cjas/treball_
comunitari_prev
encio.html
44
qüestió seleccionada Ordinador (de 3 a 5) - Participació
ordenada i
suport als
companys.
- Presentació i
correcció
ortogràfica.
Treball en
Ordinador petit grup Autoavaluaci
60
12. Exposició als companys del tema treballat ói
Projector (de 3 a 5) minuts
Coavaluació
Síntesi 13.Debat, guiat pel professor sobre el que hem Pissarra i guix. Treball 60 - Nivell de
après. Conclusions per a viure una sexualitat conjunt de minuts participació i
sense riscos tot el grup qualitat i
classe. coherència en
les
45
aportacions.
- Integració de
coneixements
sobre el tema
tractat en les 5
sessions
d’aquesta
unitat.
UNITAT 8:
3r d’ ESO 5 sessions, una hora cada una. 3r trimestre 2011-2012 Susanna Mir
46
MATÈRIA TÍTOL DE LA UNITAT
Educació per la ciutadania i els drets humans L’afectivitat i les orientacions sexuals
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:
- Expressar-se tant per escrit com oralment de Tractament de la - Reflexió sobre l’amistat i - Capacitació per argumentar
forma correcta. informació i l’enamorament i el que oralment i per escrit de forma
- Comprendre la terminologia pròpia del tema competència digital busquem en els altres al coherent.
a treballar. buscar parella.
- Participar en un debat amb arguments Aprendre a - Capacitat de reflexió personal.
coherents fruit d’una reflexió prèvia. aprendre - Reflexió de la relació amb
- Promoure l’autoestima, proporcionant els de la seva edat del - Interès i respecte per les
elements per aprendre a respectar el propi Autonomia i aportacions fetes pels companys.
mateix i del sexe contrari.
cos i el dels altres, i entendre i respectar les iniciativa personal
diferències possibles en el propi cos de les Valorar les diferent
persones. possibilitats d’orientació
Comunicativa
- Saber distribuir tasques i organitzar la feina sexual i el respecte als
lingüística i
a fer. altres.
audiovisual
- Identificació del que
cerquem, i el que rebutgem
al buscar parella o al “lligar”
47
7. Reflexió i debat en grup sobre les sensacions i Pissarra i guix. 30 - Grups - Nivell de
actituds que tenim quan ens enamorem o ens minuts heterogenis. participació i
Inicial agrada algú. ¿Que ens passa al cos quan ens Paper i bolígraf. qualitat i
enamorem? ¿Com ens sentim? ¿Com
coherència en
actuem? Treball conjunt de tot el grup
les
8. Reflexió i debat en grup sobre actituds i classe. 30 - Facilitació i
accions no adequades cap als altres quan aportacions.
minuts adaptació del
s’intenta “enamorar” o lligar amb algú. Treball individual. material. - Capacitat de
reflexió
De les activitats 1 i 2 en aquesta primera sessió, personal i
com a deures per a casa, hauran de fer una - Dos capacitat de
redacció – resum de les seves vivències professors a síntesi.
relacionades amb els dos temes tractats i recollir l’aula.
les aportacions més interessants fetes a classe,
així com aportar la seva opinió.
9. Lectura voluntària de les redaccions fetes a Pissarra i guix Treball 30 - Treball - Nivell de
casa sobre els temes tractats a la sessió conjunt de minuts cooperatiu. participació i
anterior. Paper i bolígraf tot el grup qualitat i
Comentaris i opinions dels companys sobre les classe. coherència en
redaccions dels companys que les hagin volgut les
llegir. Treball aportacions.
individual.
Resolució entre tots de possibles dubtes que - Capacitat de
s’hagin pogut plantejar. reflexió
personal.
48
10. Recull de les diferents opcions d’orientació 30minut Respecte i
sexual que existeixen. s tolerància cap
Reflexió en grup i debat sobre l’homosexualitat i la a les opinions
transexualitat. ¿Quina opinió tenen de dels altres.
l’homosexualitat o la transexualitat? ¿Són
tolerants?
Desenvol 11. Taller en grup: “Ens posem en la pell de l’altre”. Treball 60minut - Capacitat de
upament En grups del mateix sexe hauran d’imaginar-se petits s treballar
que són del sexe contrari (si són nois, per Paper i bolígraf grups (de3 cooperativam
exemple, hauran d’imaginar que són noies) i a 5) ent en petit
redactar un llistat d’accions i actituds que els grup.
agradaria si intentessin lligar amb ells/es o
enamorar-los/les, i un llistat de les accions i - Nivell de
actituds que no els agradaria. Justificar el perquè participació i
de cada acció i actitud positiva i negativa. qualitat i
coherència en
Els últims 20 minuts de classe es posarà en comú les
amb tot el grup-classe i les noies opinaran si aportacions.
veuen bé el que han dit els nois quan s’han posat
en la seva pell i viceversa. - Capacitat de
reflexió
personal i
capacitat de
síntesi.
49
6. Cineforum pel·lícula “El hada ignorante” Televisió i 60minut - Capacitat
reproductor de s d’atenció.
dvd. Fitxa
tècnica i
didàctica de la
pel·lícula (veure
material
adjunt).
Pel·lícula.
Síntesi 7. Cineforum final de pel·lícula “El hada Pissarra i guix. Treball 60 - Nivell de
ignorante” 46minuts. conjunt de minuts participació i
8. Reflexionar sobre: - Com la orientació sexual tot el grup qualitat i
d’una persona pot ser variable i diversa al llarg
classe. coherència en
de la vida. – Les diverses maneres de satisfer
les necessitats d’afecte i d’establir relacions les
personals basades en l’amor. – Identificar aportacions.
situacions de risc per a la contracció de
malalties de transmissió sexual. - Integració de
coneixements
D’aquesta reflexió de la pel·lícula hauran d’aportar sobre el tema
un resum i la seva opinió personal al cap d’una tractat en les 5
setmana. Aquesta reflexió serà avaluada. sessions
d’aquesta
unitat.
- Correcció
escrita tant en
ortografia,
50
com en
organització i
correcció de la
informació.
UNITAT 9:
51
GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS PROFESSOR/A
ESCOLAR
3r d’ ESO 6 sessions , una hora cada una 3r trimestre 2011-2012 Magda Pahahí
- Saber utilitzar Internet correctament i Tractament de la - Conèixer els Jocs - Capacitació per argumentar oralment i
cercar informació significativa sobre el informació i Olímpics i associar per escrit de forma coherent.
tema a treballar. Per tant, obtenir competència digital valors i contravalors en
informació (individualment i -Capacitació per cercar informació
la seva celebració.
col·lectivament), transformar-la en Aprendre a rellevant i ser capaços de sintetitzar-la.
coneixement i relacionar-la amb el que ja aprendre -Situar en el mapa i
sabem. -Capacitat de reflexió personal.
històricament dues
- Expressar-se tant per escrit com oralment Autonomia i celebracions de Jocs - Interès per la temàtica.
de forma correcta. iniciativa personal
- Comprendre la terminologia pròpia del Olímpics ben diferents.
- Interès i respecte per les aportacions
tema a treballar. Comunicativa - Conèixer l’himne de fetes pels companys.
- Saber distribuir tasques i organitzar la lingüística i
feina a fer. l’Olimpiada Popular.
audiovisual
- Saber realitzar un treball en grup amb
- Relació entre la
informació rellevant
pràctica de l’Esport i el - Capacitat per crear una notícia
- Saber exposar i defendre el treball
respecte pels Drets periodística
realitzat davant una audiència.
- Ésser capaç de fer una autoavaluació i Humans.
autorregulació del seu progrés.
- Iniciatives lligades a
l’Esperit Olímpic.
- Crear notícia
periodística.
53
GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A
3r d’ESO 6 sessions, una hora cada una. 3r trimestre 2011-2012 Magda Pahahí
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:
- Saber utilitzar Internet correctament i Tractament de la - Conèixer el concepte - Capacitació per argumentar oralment i
cercar informació significativa sobre el informació i d’esportivitat per escrit de forma coherent.
tema a treballar. Per tant, obtenir competència digital
informació (individualment i - Conèixer els valors -Capacitació per cercar informació
col·lectivament), transformar-la en Aprendre a relacionats amb el rellevant i ser capaços de sintetitzar-la.
coneixement i relacionar-la amb el que ja aprendre concepte.
sabem.
- Expressar-se tant per escrit com oralment Autonomia i - Conèixer el dopatge i
de forma correcta. -Capacitat de reflexió personal.
iniciativa personal les seves implicacions.
- Comprendre la terminologia pròpia del
tema a treballar. Comunicativa - Relació entre el
- Saber distribuir tasques i organitzar la lingüística i desenvolupament
feina a fer. - Interès per la temàtica.
audiovisual econòmic i l’esport.
- Saber realitzar un treball en grup amb
informació rellevant -Creació entrevista
- Saber exposar i defendre el treball personal - Interès i respecte per les aportacions
realitzat davant una audiència.
fetes pels companys.
- Ésser capaç de fer una autoavaluació i
autoregulació del seu progrés. - Capacitat per crear una entrevista
personal.
Pluja d’idees sobre el concepte -Diccionari de Grup gran 60 min - Grups - Nivell de
d’esportivitat i búsqueda al diccionari la la llengua heterogenis participació
Inicial paraula esportivitat. Activitat de construcció catalana de l’
de frases a partir dels valors treballats. Institut 54
d’Estudis
Catalans
55
-
9. Annexos
56
1. Annexos .................................................................................................... 58
Documentació UUDD
Unitat 1.................................................................................................... 59
Unitat 2.................................................................................................... 68
Unitat 3.................................................................................................... 72
Unitat 4.................................................................................................... 74
Unitat 5.................................................................................................... 76
Unitat 6.................................................................................................... 78
Unitat 7.................................................................................................... 80
Unitat 8.................................................................................................... 83
Unitat 9.................................................................................................... 86
Unitat 10.................................................................................................. 95
57
DOCUMENTACIÓ UNITAT 1. QUÈ ÉS LA SALUT?
Exemple:
SALUT
Benestar,
Equilibri,
Un estat complet de
satisfacció,
Trobar-se bé
Autoestima,
Alegria,
Despreocupació,
Il·lusió
Energia,
Força,
Qualitat,
Comunicació,
etc.
SALUT
TOTAL 20 enunciats positius sobre 20 =
LA SALUT ÉS 100% POSITIVA
Benestar =+
Equilibri =+
Un estat complet de
satisfacció =+
Trobar-se bé = +
Autoestima =+
Alegria =+
Despreocupació =+
Il·lusió =+
Energia =+
Força =+
Qualitat =+
58
Comunicació =+
etc.
La part següent de l’exercici pretén ponderar en funció de dos valors, positiu (+) o
negatiu (-), les diferents paraules, frases, idees, etc. que hagin expressat els/les
alumnes.
Després se sumaran les diferents manifestacions dels/de les alumnes.
Primera part:
El professor divideix la pissarra en dues parts i demana als/a les alumnes que
esmentin substàncies que l’ésser humà introdueix al cos i substàncies que produeix el
propi cos (exògenes i endògenes).
A cada part de la pissarra, s’hi apunta un tipus de substància. Una vegada que s’hagin
llistat diverses substàncies a cada banda de la pissarra, es passa a la part següent.
Exemple:
Aigua
Greix
Alcohol
Aire
Orina
Suor
Sang
Sucs gàstrics
Segona part:
La classe s’ha de dividir en grups d’ entre 4 i 6 alumnes. A cada grup s’adjudica un
dels sistemes del cos humà:
Circulatori
Digestiu
Respiratori
Endocrí
Nerviós
24
A la pissarra, s’hi escriuen les funcions següents que compleix el cos humà respecte a
les substàncies que hi entren i les que fabrica. El professor resumeix en què consisteix
cada una d’aquestes funcions.
• Absorció: regular i facilitar l’entrada de substàncies al cos
• Distribució: repartir substàncies pel cos
• Transformació: convertir unes substàncies en altres que ens serveixin per ser
utilitzades en el cos
• Eliminació: expulsar del cos substàncies que no ens serveixen
59
25
Digestiu Nerviós Circulatori
Endocrí Respiratori
Els/Les alumnes voluntaris o nomenats pel professor, per torns, han de dibuixar una
fletxa que connecti dos sistemes i descriure’n la connexió, i respondre:
En quina part o parts del cos es connecten?
Quines substàncies es passen l’un a l’altre?
Segona part:
El professor planteja la hipòtesi que un dels sistemes comença a funcionar malament i
els/les alumnes han de descriure a quins altres sistemes afectarà i per què. Per a això,
el professor pot sol·licitar voluntaris que responguin. Aquesta segona part es pot
repetir amb un altre dels sistemes.
60
61
28
Es lliura als alumnes una targeta amb un aspecte d’alguna de les dimensions (física,
psicológica o social.
62
PARAULES A LES TARGETES:
Primera part:
els/les alumnes han d’identificar els factors que determinen l’estat de salut d’un
individu, grup i població.
S’anoten a la pissarra els factors que determinen la salut i també s’hi apunta un
exemple:
Distribuïts individualment, han de pensar en tres exemples de cada un dels factors i
després posar-los en comú.
Segona part:
A partir de la història de la Sara, els/les alumnes han de deduir quins factors
favorables té la protagonista i alterar la seva història canviant factors favorables per
factors desfavorables.
La Sara viu en una localitat a prop de la ciutat, en un municipi tranquil amb moltes
zones enjardinades.
Els seus avis i oncles viuen als pisos adjacents al seu i sempre han estat molt units.
La seva família és de classe mitjana: els dos pares treballen, la mare és una bona
nutricionista i treballa en una residència de la tercera edat. El pare, tot i que va
estudiar formació professional, modalitat mecànica, és comercial d’una editorial
especialitzada en temes mèdics.
La Sara té un germà un any més petit, que es diu Àlex. Quan eren petits els agradava
imaginar-se que eren grans estrelles del tennis, s’ho passaven bé jugant plegats i els
anomenaven “els germans invencibles”. Guanyaven totes les competicions. Avui, la
Sara encara conserva les copes d’aquella època.
L’afició a l’esport els ve de família. Els seus pares, quan eren joves, jugaven al voleibol
professional, i dos dels seus oncles, per part de mare, van estudiar INEF (educació
física) i van arribar a ser entrenadors importats d’esportistes d’alta competició.
Biològicament, ambdós han tingut un bon físic i també una salut de ferro.
La Sara gaudeix de l’exercici físic, està apuntada a un club de tennis i s’hi entrena tres
vegades a la setmana.
63
Com que la seva mare és nutricionista, sempre es preocupa que la seva dieta sigui
equilibrada, segons la seva edat i l’activitat que realitza.
Quant als estudis, mai ha tingut massa problemes, les matemàtiques eren el seu punt
dèbil, però amb voluntat i l’ajuda del seu pare, les va poder superar.
El professor demanarà als alumnes que diguin coses que ells creuen que es poden fer
(menjar més verdura) o evitar fer (fumar) per millorar la salut. El professor ha d’animar
perquè apareguin elements d’ambdós tipus i anotarà les respostes dels alumnes en
una columna a la pissarra fins tenir-ne una mitja dotzena d’exemples.
Després, el professor demanarà als alumnes que, per a cada una de les
recomanacions que hagin donat, descriguin les situacions en què normalment no se
segueixen. Si als alumnes els costa pensar en el primer exemple, aporteu aquest: “A
una persona que ha deixat de fumar, li ofereixen una cigarreta en un casament. Sap
que no ha de fumar, però en aquest moment li costa més negar-s’hi.” Veient totes les
situacions en què és més difícil seguir les recomanacions sobre salut, els alumnes
hauran de donar la seva opinió sobre si influeix la presència dels altres en les nostres
decisions, per què i com mantenir les nostres decisions davant aquestes pressions
externes.
64
Diseño de producción: Alex McDowell.
Dirección artística: Chris Gorak.
Vestuario: Michael Kaplan.
A partir de la visualització d’un anunci iniciar un debat sobre què ens ha transmès
aquell anunci. Extraure idees de què volia fer-nos arribar, perquè ha fet servir
determinades imatges, i quina opinió tenim de que amb la publicitat ens arribin aquest
tipus de missatges.
Anuncis:
http://www.youtube.com/watch?v=fwDYYVY09gw&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=cKxGmtwlIB0
http://www.youtube.com/watch?v=8uHKmQps5iU
http://www.youtube.com/watch?v=hhKpOz4SROE
http://www.youtube.com/watch?v=wrqIeR9um54
http://www.youtube.com/watch?v=jjaj9jt8c78
http://www.youtube.com/watch?v=BGFFyzf60SA
Tenint en compte el que han après, els/les alumnes han de crear un anunci sobre la
salut seguint l’esquema següent:
1. L’empresa, ONG, fundació, etc. que el promou
2. El producte, comportament, esdeveniment, etc. que es promou
Els/les alumnes han de triar una estratègia, compondre un anunci i dissenyar el títol-
subtítol-text-marca-imatge-eslògan.
Poden realitzar aquest exercici utilitzant l’anunci que han analitzat abans o bé poden
triar altres anuncis.
65
DOCUMENTACIÓ UNITAT 2 Drogues: Digues no!
L'acció que tenen les drogues sobre el sistema nerviós central, és que provoquen
canvis en l'activitat mental, les percepcions i el comportament de l'individu. El sistema
nerviós regula estats com les emocions, l'angoixa , la son, l'activitat mental i la física, la
percepció, etc. Les drogues, modifiquen el comportament o l'estat d'ànim de les
persones que les utilitzen.
Les drogues es poden prendre de diferents maneres : aspirades pel nas, inhalades,
fumades, preses per via digestiva o injectades per via intravenosa (directament a la
vena) o intramuscular.
Un greu problema és l'ús repetit de les drogues ja que pot comportar canvis en la
manera com aquestes i el consumidor interactuen. La persona pot perdre el control
sobre els aspectes importants de la vida quan la droga es converteix en la prioritat
absoluta.
www.sosdrogas.com
www.sobredrogues.net
www.gencat.es/joventut
66
2) PLANTILLA DE TREBALL per als grups
TEMA:..................................................................................................................
ESLÒGAN:.............................................................................................................
Tipus de Projecte:................................................................................................
Organització de grup:
Seqüència de treball:
1)
2)
3)
4)
5)
6)
67
http://www.youtube.com/watch?v=ESsic0bQnMo
http://www.youtube.com/watch?v=ioiiiemPK7A&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=aCOYGR3NekI&feature=fvsr
____________________ _________________
68
4) Pauta per als alumnes- autoavaluació GRUPAL en la visualització dels
anuncis:
Qualitat
Propostes de millora Nota
Claredat del audiovisual
missatge
Grup Quines? 1 al 10
Bona? Per què?
Si/no… per què?
69
DOCUMENTACIÓ UNITAT 3:
La Policia Local va començar a advertir als joves, en el “botellón” del dijous, que
se’ls pot multar (mínim 300 euros) per beure al carrer.
Primer avisar i després multar. Això ho ha plantejat la Policia Local, que el dijous a la
nit, durant el “botellón” que va tenir lloc a la Plaza Mayor (com el de cada dijous), va
començ ara avisar els joves que ja és plenament en vigor la Llei de convivència i oci
de la Junta d’ Extremadura, que estableix la prohibició de beure alcohol al carrer,
excepte en els llocs que determinin els ajuntaments, que en el cas de Càceres és el
recinte firal.
I per si algú encara no se n’ha assabentat, hi ha dos grans cartells en plena via pública
que adverteixen de la prohibició, en dos llocs específics on se solen concentrar
ciutadans per beure al carrer: la Plaza Mayor, sobretot, i la Plaza de Albatros.
Els cartells es van col·locar ahir al matí i la policia va continuar anit amb la campanya
d’advertiment als joves del “botellón” i faran el mateix avui dissabte, que és quan hi ha
més afluència de gent a la Plaza Mayor.
Cal assenyalar que els cartells destaquen que es tracta d’una llei de la Junta d’
Extremadura, de manera que els afectats tenen clar que l’Ajuntament ha de complir la
norma, per que qui l’ha dictat és el Govern regional. Els cartells indiquen: «La Llei d’oci
de la Junta d’ Extremadura a l’article 15.1 disposa: no és permès
el consum de begudes alcohòliques a les vies i espais públics».
Tot i que de moment s’ha optat per posar èmfasi en la mera informació i advertiment,
fonts municipals van assenyalar a aquest diari que en estar en vigor la Llei d’oci, hi ha
la possibilitat que avui es comenci a imposar multes a les persones que beguin al
carrer. Encara que durant el “botellón” es congreguen milers de persones, els policies
s’hi poden adreçar i repetir aquesta tasca de manera sistemàtica totes les nits de
“botellón”.
70
e) Segons aquesta notícia, el consum d’alcohol és més habitual durant els caps de
setmana.
f) Quines altres possibilitats d’oci coneixes?
www.lascarasdelalcohol.com
71
DOCUMENTACIÓ UNITAT 4:
1) Plantilla de treball
1)
2)
3)
4)
TEMA: ...................................................................................................
........................
Passes a seguir:
a) En grup, feu una cerca per Internet sobre el tema que heu escollit.
Recolliu la informació més rellevant en un document Word.
72
2) Avaluació grupal/co-avaluació
2:
3:
4:
73
DOCUMENTACIÓ UNITAT 5:
Una dieta equilibrada és aquella formada pels aliments que aporten una quantitat
adequada de tots i cada un dels nutrients que necessitem per tenir una salut òptima ha
de ser. La dieta ha de ser variada consumint sobre tot productes frescos i de
temporada.
La dieta equilibrada depèn d’una sèrie de factors personals com és el sexe, la talla, el
pes, l’edat, l’activitat que realitzem, el clima i l’entorn on vivim. Degut als múltiples
factors personals dels que depèn, la dieta equilibrada varia molt d’un individus a uns
altres i per això es parla de quantitats o ingestes diàries recomanades.
- Aportar una quantitat de nutrients energètics (calories) que siguin suficients per
a portar a terme els processos metabòlics i de treball físic necessaris.
- Els glúcids ens aportaran almenys entre un 55-60% de l’aportació calòrica total.
La dieta equilibrada
Grases
Proteïnes
Fibra
C arbohidrats
74
La piràmide dels aliments:
75
12. En quin grau valores l’enriquiment
personal de les sessions dutes a terme?
76
DOCUMENTACIÓ UNITAT 6:
Funciones:
1. Conservación de la energía
2. Evitación de depredadores
3. Recuperación corporal
4. Consolidación de la memoria
FASES:
Sueño no REM
Estadio 1:
Estadio 2:
Estadio 3 i 4:
Sueño REM
El sueño de ondas lentas (no REM) está relacionado con la mejora física y el sueño
REM con la mejora cognitiva.
77
Registre d’autoavaluació: Unitat didàctica: “Dormir= salut, restauració física,
consolidació d’aprenentatges”
78
DOCUMENTACIÓ UNITAT 7:
79
La vagina, el penis, l'anus i la boca són els llocs més freqüents on es localitzen diferents
microorganismes (virus, bacteris, paràsits...) que poden produir una infecció de
transmissió sexual (ITS).
Les ITS es manifesten mitjançant símptomes molt diversos, que de vegades poden ser
discrets i tardans. Des que el microorganisme s'estableix al cos fins que s'observa algun
símptoma pot passar un temps, anomenat període d'incubació. Durant aquest període,
qualsevol persona infectada pot encomanar la infecció.
En algunes ocasions, les ITS també poden manifestar-se en altres llocs fora dels òrgans
genitals i urinaris, i també poden no provocar cap símptoma visible encara que
continuïn evolucionant. En altres casos, poden aparèixer símptomes prou característics
d'aquestes malalties.
• Sida
• Gonocòccia o gonorrea
• Sífilis
• Infecció per clamídia
80
• Herpes genital
• Condilomes / Infecció pel VPH (papil·lomavirus humà)
• Hepatitis víriques
• Vulvovaginitis
• Infecció per paràsits (sarna i lladelles)
WEB:
http://www.casaldejoves.org/fr/BANC+DE+RECURSOS/Sexuali
tat/
81
DOCUMENTACIÓ UNITAT 8:
FICHA TÉCNICA
FICHA DIDÁCTICA
1. OBJECTIVOS PEDAGÓGICOS
• Reflexionar sobre como la orientación sexual de una persona puede ser cambiante y
diversa a lo largo de la vida.
82
personales de amor y sexo entre un grupo de gente, que nunca hubiera imaginado. La
reacción de Antonia, lejos de ser agresiva o competitiva contra el que fue el amante de su
marido, se basa en la necesidad de conocer y la voluntad de comprender de forma abierta,
sin estereotipos ni prejuicios. Así, el melodrama inicial da lugar a sonrisas, ternura,
complicidades y da paso a la reivindicación de la capacidad humana para relacionarse y para
tirar adelante.
Uno de los logros de El hada ignorante es la reconstrucción que el director hace de los dos
mundos por los que transita la historia: por un lado, la casa de familia rica que compartían
Antonia y Massimo que simboliza un cierto modelo de relación de pareja y familia; y, por el
otro, la relación de Massimo con Michele y la familia que ellos habían creado con personas
que se habían elegido afectivamente y para quienes los prejuicios de edad, orientación
sexual, clase social u origen parecían no existir. A partir de estas historias, la película nos
permite abordar, entre otros, los siguientes temas:
83
3. ELEMENTOS DE DEBATE
- ¿Qué te parece la reacción de Antonia cuando descubre que su marido tenía otra relación
con otro hombre? ¿Qué es lo que más le cuesta comprender? ¿En qué medida le condicionan
sus prejuicios para afrontar la situación?
- ¿Por qué crees que Massimo tuvo una relación con Michaele? ¿Cómo ves la orientación
sexual de las personas: cómo algo estático que viene dado, como algo que cambia a lo largo
de la vida de las personas? ¿Por qué lo consideras así?
- ¿Cuál te parece que es el dilema de Mara (el transexual) a la hora de decidir cómo se
presenta a la celebración familiar? ¿Por qué crees que, finalmente, opta por presentarse
como mujer? La película no sigue con esta trama, pero ¿cómo imaginas que fueron las
posibles reacciones de la familia (piensa en distintas generaciones y formas de pensar)?
- ¿Qué te parece el trato que dan a Ernesto sus amigos y Antonia? ¿En que medida te
parece que el comportamiento de la gente de su entorno está condicionado por el
VIH/SIDA? ¿Tiene algún riesgo convivir en la misma casa con un enfermo de VIH/SIDA?
¿Cuáles son las prácticas o situaciones de riesgo?
84
DOCUMENTACIÓ UNITAT 9:
ACTIVITAT INICIAL
Data d'avui:
- -
- -
- -
85
- -
- -
- -
- -
- -
- -
JOCS OLÍMPICS.
http://www.juga-la.cat/cat/jugala/secundaria/taronja/9.php
86
No és per odi, no és per guerra,
el nostre dret
de la palestra.
87
Vibrin els cants,
ACTIVITAT
Data d'avui:
Analitza quins són els diferents valors que defensa l’autor d’aquest poema i
enumera'ls.
TAMBÉ A L'ESPORT.
La lluita pel respecte als drets humans abasta tots els àmbits socials.
També en el món de l'esport hi ha una història de progrés dels drets de les
persones i de retrocés de les desigualtats i injustícies. Una història que
encara continua. Un combat que encara no està guanyat.
88
llegiu els textos següents.
HASSIBA BOULMERKA
89
•Són un dret fonamental de tots.
[...]
90
que sovint va necessitar la intervenció política. La història d'aquest procés
és inseparable de la història de l'esport.
[...]
[...]
Quant a l'esport olímpic, les Olimpíades sempre han ofert oportunitats per a
l'harmonia racial permetent que atletes de tot el món compartissin l'esperit
de la competició amistosa. Als Jocs Olímpics de Berlin de l'any 1936, malgrat
l'actitud despectiva de Hitler envers els atletes negres, l'atleta alemany de
salt de longitud Lutz Long va fer-se amic de Jesse Owens, un afro-americà.
Lutz, guiat per l'esperit dels Jocs fins i tot va ajudar Owens a realitzar un salt
que li va fer guanyar una medalla d'or.
[...]
91
Font: Bruce Kidd. Fragment extret de “Atletes i Drets Humans”.Centre
d’Estudis Olímpics de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2003
ACTIVITAT
Amplieu la informació:
1- Busqueu qui va ser el fundador dels Jocs Olímpics Moderns i del Comitè
Olímpic Internacional i les seves opinions sobre l’esport femení. Creieu que
aquesta visió de l’esport femení és coherent amb l’Esperit Olímpic que ell
mateix va formular? Per què?
Per grups, prepareu una presentació que inclogui la vostra opinió raonada a
partir de la base dels textos que us proposem i de la informació que haureu
trobat. Fixeu-vos que de vegades l'esport ha anat evolucionant per a
ajustar-se als drets humans per la pressió del seu entorn social i polític i
com, a la inversa, de vegades l'esport ha estat un dels motors per a
combatre situacions injustes.
DERIVAR DE L'ESPERIT
OLÍMPIC.
92
Navega per aquest lloc web:
ACTIVITAT :
3- Proposa accions que es podrien fer en aquest centre per la defensa dels
drets humans i els valors universals.
93
DOCUMENTACIÓ UNITAT 10:
ACTIVITAT INICIAL
Data d'avui:
Per cada terme, fes tres frases que descriguin una acció ajustada al valor
que representa i tres frases que descriguin una acció amb el sentit
totalment contrari. A les frases, és millor que no hi aparegui cap dels termes
de partida ni cap sinònim.
Responsabilitat/ Responsable
Urbanitat
94
Modèstia / Modest / Modesta
Companyonia / Cooperació
Esforç / Esforçar-se
Perseverança / Perseverar
D'ACONSEGUIR-HO.
95
Llegeix amb atenció el següent text:
Si haguessis de dir on està la clau per fer un bon eslàlom, què diries?
Ets una noia a qui li agrada entrenar, o més aviat ets mandrosa?
No, m’agrada entrenar. Per aconseguir alguna cosa, per obtenir algun
resultat, has d’entrenar.
[...]
No. Crec que ja està bé. El que passa és que ara estic una mica entre els
estudis i l’esquí. Aquest any és important per a mi en els dos sentits. D’una
96
banda perquè tinc la selectivitat i de l’altra perquè ja sóc juvenil II i em
demanen una mica més de resultats. Quan avanci més en els meus estudis
ja m’ho podré agafar una mica més en calma i decantar-me més per una
cosa o una altra.
Bé, ara estic fins al coll de feina, però compensa. Fins el dia que no
compensi i aleshores ja m’ho plantejaré.
[...]
Sé que ets una noia que treballa molt el físic, però, i la tècnica?
Si no treballes bé el físic, si no tens una bona forma física, per més tècnica
que tinguis no faràs res. Personalment, crec que he de millorar en la tècnica
del gegant i el supergegant. També he de superar la por a la velocitat, però
és difícil. A la vegada he de millorar eslàlom. El que passa és que aquí
entrenar gegant o supergegant és molt difícil, tot i que pertanyis a l’equip
nacional. De mica en mica. L’any passat va ser el primer any que vaig
entrenar el súper seriosament i és qüestió de temps.
Cada any tens un objectiu. Aquest any, per exemple, vull baixar dels 65
punts FIS. Ho puc fer, en eslàlom vaig fer una cursa de 57, però en gegant
ho veig més difícil.
[...]
Una de les persones que millor coneix, que millor pot dir quina mena
d’esquiadora és Mireia Clemente és en Quim Carreras, el director tècnic
d’esquí alpí de la FCEH, ja que ell ha seguit les seves evolucions.
L'entrevistador li pregunta sobre les aptituts i el futur de Mireia Clemente.
97
Tot i que ja no la tens a les teves ordres, com diries que és Mireia
Clemente?
Ha estat bastant franca. Penso que la velocitat és una aptitud que cal
treballar, afrontar i superar. Tots els esportistes amb aptituds tècniques
treuen resultats en eslàlom. Si té una bona preparació física i tècnica, podrà
superar aquest respecte a la velocitat. Cal afrontar i adaptar-se a la
velocitat per després poder treure rendiment a l'eslàlom i altres
especialitats. El que està clar és que la velocitat també existeix a l’eslàlom,
ja que cal anar molt ràpid per guanyar.
Sí. Ella té una gran disciplina i per arribar on és segur que ha fet grans
esforços i sacrificis. Ara, cal tenir clar que els altres també treballen per
aconseguir el mateix. Ella té la por, la tenim tots, però la pot superar
perfectament.
ACTIVITAT
1.- Recull les frases en què creguis que es manifesta com la Mireia
Clemente reconeix els seus punts febles, decideix quins ha de millorar,
estableix prioritats, i després s'esforça per a aconseguir les fites esportives i
extraesportives que s'ha proposat.
2.- Digues un o dos aspectes en què creus que podries millorar, dins els
següents àmbits de la teva vida:
98
◦Personal: Per exemple: "aprendre a tocar la guitarra" o "millorar la meva
dieta i menjar més sa."
3.- Ara, per als mateixos àmbits, rumia i escriu alguna cosa en què creguis
que no ets gaire bo i que saps que no podràs millorar i no et queda més
remei que acceptar-ho. Digues si ho consideres una qüestió poc o molt
important segons el teu punt de vista.
4.- Ara, per cadascun d'aquests mateixos àmbits, tria un objectiu molt
concret i decideix què faràs per a assolir-lo. Has de tenir en compte les
següents recomanacions:
•Quan et plantegis més d’un objectiu cal que siguin compatibles entre ells.
Nom i cognoms:
Data d'avui:
Com ho faré?
EL DOPATGE EN L'ESPORT
99
Sydney 2000, que a l'octubre de 2007 va confessar haver consumit
substàncies no autoritzades per a debutar en aquesta competició.
http://www.juga-la.cat/cat/jugala/secundaria/blau/12.php
ACTIVITAT
4.- Coneixes altres àmbits on es faci ús de les drogues per millorar o rendir
en alguna altra tasca (per exemple, per estudiar més – consum
d’amfetamines). Què en penseu d’aquests casos?
LES INSTAL·LACIONS
ESPORTIVES I EL
DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC .
100
En aquesta activitat veurem les diferències nord – sud a partir d’estadis
esportius.
101
ACTIVITAT
102
4- Feu un gràfic de barres amb el nombre d'estadis de cada ciutat.
2- Tòquio
3- Londres
4- Sydney
5- Buenos Aires
6- Yaoundé
103