Está en la página 1de 103

PAC 2:

L’assessorament
curricular i la
programació de les
unitats didàctiques
Projecte Interdisciplinari

El document conté el projecte Interdisciplinari “Una


part de tu, la teva salut”, en concret en relació a
conductes i hàbits saludables i conductes de risc.

Components grup 4:

Noemi Dalmau
Maria Torralba
Magda Palahi
Susana López
Susanna Mir

[Data d’entrega: 24-05-2011]

1
ÍNDEX DEL PROJECTE
pàgina

1. Títol i justificació del projecte................................................................. 2

1.2. Característiques/temporització........................................................... 4

2. Objectius d’aprenentatge del projecte interdisciplinari...................... 5

3. Competències bàsiques relacionades amb les matèries

que es treballen en el projecte. .......................................................................7

4. Continguts................................................................................................ 9

5. Consideracions i orientacions metodològiques generals................. 10

5.1. Metodologia general .......................................................................... 10

5.2. Atenció a la diversitat.......................................................................... 11

5.3. Recursos ............................................................................................ 12

6. Criteris d’avaluació del projecte global............................................... 13

7. Blocs i dimensions de les matèries .................................................... 15

8. Unitats didàctiques ............................................................................... 16

9. Annexos.................................................................................................. 58

2
1. Títol i justificació del projecte:

UNA PART DE TU, LA TEVA SALUT!

Conductes i hàbits saludables vs Conductes que comporten un


perill o risc

Des de l’equip directiu i amb el suport del professorat que forma el centre s’ha decidit
dur a terme un projecte interdisciplinari amb els alumnes de 3r d’ ESO, relacionat amb
la salut, és a dir, fomentar les conductes i hàbits saludables i prevenir o eliminar les
conductes que suposen un perill o risc per la integritat física i psíquica de les persones.
Considerem que és un valor que al llarg de l’adolescència ha de ser educat com una
part fonamental pel bon desenvolupament de la vida de la persona i que degut als
canvis bruscos que ha experimentat la societat en els darrers anys ha esdevingut un
tema en que la conscienciació per part dels joves no és l’adequada per garantir el
benestar que es precisa i la integritat física i psicològica òptima. Desprès de tractar el
tema des de l’espai de tutoria s’ha copsat la manca d’informació i el desconeixement
d’aspectes crucials pel bon desenvolupament de l’alumnat, també el seu interès per la
temàtica i la motivació que han mostrat plantejant recerques i investigacions
relacionades, així doncs, donada la rellevància del tema tindran l’oportunitat de tractar
temàtiques ben interessants i de gran importància des de les diferents matèries que
conformen el currículum en el segon cicle de l’ ESO.

El projecte es realitzarà com una assignatura optativa que durarà un semestre.. Aquest
aspecte de la persona té un component metadisciplinar que podem ensenyar i treballar
de manera transversal en diferents disciplines, i que facilitarà l’adquisició de totes les
competències bàsiques. És a dir, les competències s’adquiriran mitjançant la
implicació de 6 matèries: Ciències Naturals, Ciències Socials, Llengua Catalana,
Llengua Castellana, Visual i Plàstica i Educació per a la ciutadania i els drets humans.

Els objectius i els continguts parteixen del currículum establert per a l'educació
secundària obligatòria, concretament els que corresponen a 3r d' ESO.

Un principi comú (contemplat en el PEC) a tots els cursos i etapes de l’educació


obligatòria és l’Atenció a la diversitat de necessitats educatives que presenten els
alumnes i l’assoliment per part de tot l’alumnat de les Competències Bàsiques que li
permeten el desenvolupament integral de l’alumne des de la doble vessant de
l’educació: socialitzadora i personalitzadora, sempre partint de les necessitats
educatives dels alumnes, les seves característiques i els diferents ritmes
d’aprenentatge i ajudant-los a progressar en el seu desenvolupament.

3
Un altre principi comú és promoure l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginació.
D’acord a aquest objectiu en el centre educatiu hem creat les condicions que faciliten
l’assoliment de la igualtat en les possibilitats i el ple desenvolupament de les
potencialitats de cada jove a fi d'evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.

Per aconseguir-ho el professorat i altres professionals del centre de manera


planificada i intencionada treballem per a la millora contínua d’un Projecte Educatiu de
Centre (que potenciï una educació per a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el
dret a la diferència de tot l’alumnat), un Projecte Curricular de Centre (que es
caracteritzi per un currículum obert i flexible que doni resposta a les necessitats reals
de tot l’alumnat, des d’una òptica intercultural), un Reglament de Règim Intern (que
reculli els drets i deures dels diferents membres de la comunitat educativa), un Pla d’
Acollida i d’Integració (que faciliti la incorporació de tota la comunitat educativa a la
dinàmica del centre, especialment a l’alumnat nouvingut o amb risc d’exclusió social),
un Projecte de Convivència (PdC) on és reflecteixin totes les accions que el centre
educatiu desenvolupa per tal de capacitar tot l’alumnat i la resta de la comunitat
educativa en les bases que han de permetre l’èxit personal i social i la gestió positiva
de conflictes (aquestes accions poden anar adreçades a la millora del clima a l’aula, al
centre o a l’entorn, en el benentès que la permeabilitat entre aquests tres àmbits
d’intervenció afavoreix la transferència d’aprenentatges, valors, creences, actituds i
hàbits relacionals), un Projecte Lingüístic (que garanteixi un tractament de les llengües
que doni resposta a la situació sociolingüística de l’alumnat) i un Pla d’Acció Tutorial
(que contribueixi al desenvolupament personal dels alumnes i la seva integració
social). Documents que es van actualitzant contínuament i adequant a les
característiques de la zona, centre, famílies, alumnes i professors. El marc de treball
dels diferents professors és de col·laboració, obertura i flexibilitat, amb una prioritat
educativa essencial: Atendre a la diversitat de necessitats educatives que
presenten els alumnes optimitzant els recursos del centre i de l’entorn.

El centre vertebra la seva tasca en els tres principals agents educatius: Professorat,
Alumnat i Família, sense oblidar l’EAP, el PAS i altres serveis externs al centre:
Ajuntament, CSMIJ, centre cívic... El professorat es coordina a nivell de
Departaments, Equip docents, Tutors i Coordinadors, però el màxim òrgan de decisió
és el Claustre on es debaten les qüestions relatives al funcionament pedagògic del
centre. L’alumnat té els seus representants de classe, els delegats i subdelegats, que
formen “Junta de Delegats” en la que poden aportar la seva visió al Consell Escolar.
Les famílies intervenen en el centre amb la seva afiliació i assistència als actes de
l’AMPA, reunions i en les entrevistes amb els tutors.

4
1.2 Característiques del projecte/Temporalització:

El projecte interdisciplinari proposat consta de 10 unitats didàctiques, on cada unitat


didàctica inclou 5 o 6 sessions d’una hora. El projecte es realitzarà com una
assignatura optativa que durarà un semestre. En el curs podran passar dos grups
d’alumnes per cursar el projecte. Cada una de les unitats tracta diferents temàtiques
incloses en l’àmbit de la salut i l’aprenentatge d’hàbits saludables, les conductes de
risc i conductes que promoguin una presa de decisions responsables i conseqüents,
alguns temes concrets estan relacionats amb: alimentació, drogues o sexualitat.

Es treballarà des de 6 matèries: Ciències Naturals, Ciències Socials, Llengua


Catalana, Llengua Castellana, Visual i Plàstica i Educació per a la ciutadania i els drets
humans.

Cal especificar que aquesta proposta de projecte s’ajusta a les característiques del
centre educatiu concret, però és extensible la seva aplicació a qualsevol altre centre
sempre i quan es mantinguin les bases metodològiques i s’utilitzi la flexibilitat en què
es característica l’educació i sobretot, la regulació dels processos d’ensenyament-
aprenentatge.

5
2. Objectius d’aprenentatge del projecte interdisciplinari.

Objectius generals:

L’objectiu d’aprenentatge que pretenem aconseguir és que els alumnes agafin


consciència del valor positiu de tenir una bona salut i promoguin actituds i hàbits que
afavoreixen la cura d’aquesta, especialment es vol treballar el concepte d’equilibri en
vers les decisions que prenen i les conseqüències que es deriven a curt, mig i llarg
termini.

Els objectius del present projecte interdisciplinari es troben en coherència amb els
objectius de 3r d’ESO establerts a l’Annex 2 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel
qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

• L’escolarització inclusiva de tot l’alumnat atenent, des d’un plantejament


global de centre, les necessitats educatives dels alumnes i prioritzant, sempre
que sigui possible i adequat, la màxima participació en els entorns escolars
ordinaris.
• L’assoliment per part de tot l’alumnat de l’adquisició de les competències
bàsiques mitjançant la programació anual.
• La integració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en
el procés d’ensenyament- aprenentatge i en l’avaluació de les diferents àrees
del currículum.
• ·La integració en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge de
continguts vinculats amb la coeducació, la ciutadania, la convivència, etc...
• La coordinació entre el professorat de les diferents matèries d’un curs per tal
de potenciar la transversalitat dels coneixements i fomentar àmbits de treball
interdisciplinari.

Tanmateix, també abraça els objectius de tota l’etapa de l’Educació secundària,


que són:

- Aprendre a ser i actuar de forma autònoma.


- Aprendre a pensar i a comunicar
- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
- Aprendre a conviure i habitar el món.

Objectius competencials dels àmbits o matèries:

Principalment es treballarà des de les matèries...

- Ciències Naturals: La finalitat a aconseguir és que l’alumne actualitzi el conjunt de


competències per fer un ús responsable dels recursos naturals, tenir cura del
medi ambient, realitzar un consum racional i responsable i protegir la salut
individual i col·lectiva com elements clau de la qualitat de vida de les persones.

6
-Llengua Catalana/Castellana: es pretén que l’alumnat domini la cerca d’informació
significativa, s’expressi tant per escrit com oralment de forma correcta, comprengui la
terminologia pròpia de la temàtica a tractar, participi en debats amb arguments
coherents fruit d’una reflexió prèvia, sàpiga organitzar i distribuir la feina i sàpiga
exposar treballs davant dels seus companys de forma satisfactòria.

- Ciències socials: pretén que l’alumnat integri coneixements, habilitats i actituds


que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en
determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions
adoptades.

- Visual i Plàstica: suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament


diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, utilitzar-les
com a font d'enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels
pobles. A més, és saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena
de materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com col·lectiva
les representacions i anàlisi de la realitat que facilitin l'actuació de la persona
per viure i conviure en societat.

- Educació per la ciutadania i els drets humans. L’objectiu és que l’alumne


sàpiga utilitzar el coneixement sobre l'evolució i organització de les societats i
sobre els trets i valors del sistema democràtic, així com utilitzar el judici moral
per a triar i prendre decisions, i exercir activament I responsablement els drets i
deures de la ciutadania.

7
3. Competències bàsiques relacionades amb les matèries que es treballen en
el projecte.

- Competències transversals
• Des de la competència comunicativa lingüística i audiovisual, fomentar la
capacitat d’expressar-se oralment i per escrit, mitjançant l’ús de les TIC si
s’escau al llarg de les diferents activitats proposades en relació als hàbits
saludables i les conductes de risc.

• Des de la competència artística i cultural, crear amb paraules, amb el propi cos
o amb materials diversos de forma col·lectiva... (tenim en compte Visual i
plàstica podríem fer que construïssin un mural sobre algun relacionat amb els
que hem proposat).

-Competències metodològiques:
• Des de la competència de tractament de la informació i competència digital,
s’utilitzaran recursos de les TAC de manera que els alumnes recerquin
informació per complementar els seus treballs, utilització de plataformes
interactives, etc.

• Des de la competència matemàtica volem que els alumnes aprenguin a


interpretar dades estadístiques, que sàpiguen què signifiquen les dades que es
presenten, com s’obtenen i la representació real de la població.. Que es
familiaritzin amb que significa parlar de percentatges, graus, etc.

• Des de la competència d’aprendre a aprendre, el treball s’orientarà a que els


alumnes siguin conscients de que ells tenen alguna cosa a fer per mantenir-la i
tenir cura d’ ella amb hàbits saludables.

- Competències personals:
• Des de la competència d’autonomia i iniciativa personal, promoure l’autocrítica i
la pràctica d’hàbits saludables per iniciativa pròpia i com una necessitat
prioritària per la persona.

-Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:


• Des de la competència de coneixement i interacció amb el món físic, es pretén
aconseguir que el alumnes coneguin com l’estil de vida , hàbits i activitats que
realitzen, aporten conseqüències positives i segons quins hàbits també aporten
conseqüències negatives. De fet, aquesta competència podríem dir que és la
que engloba els conceptes Disciplinaris d’aquest projecte. La Salut forma part
d’un dels continguts de les ciències naturals, i aquesta competència la
treballarem especialment, ja que un dels nostres objectius és que coneguin el
seu propi cos, com funciona, com es regula, els efectes secundaris que poden
tenir determinat hàbits i conductes, de manera que els alumnes augmentin el
seu nivell d’insight (consciència) del paper tant important que tenen ells per
afavorir un bon funcionament del seu propi cos.

8
• Des de la competència social i ciutadania, és pretén que els alumnes coneguin
la societat a la que viuen, valorant els patrons culturals relacionats amb el
concepte de salut i els comportaments socials relacionats amb la diversió, el
temps de lleure, la cura d’un mateix... i a partir d’ aquí, fer un treball de reflexió i
qüestionament d’aquests comportaments culturals, i la seva repercussió,
positiva o negativa en l vida de les persones, tant nivell de salut física, com de
salut mental personal (relacions amb els altres, la posició de la persona al grup
segons els seus comportaments, etc...).

9
4. Continguts

Els continguts tractats es basen en el currículum de l’educació secundària obligatòria,


concretament de 3r d’ ESO, adaptant-los segons la necessitat al present projecte.

- Saber utilitzar Internet correctament i cercar informació significativa sobre el


tema a treballar. Per tant, obtenir informació (individualment i col·lectivament),
transformar-la en coneixement i relacionar-la amb el que ja sabem.
- Capacitat de síntesi i d’exposició tant oral com escrita.
- Reflexió sobre els coneixements previs de les diferents temàtiques tractades.
- Reflexió sobre què és la Salut.
- Explicació i aportar coneixements sobre els beneficis que aquesta aporta.
- Ser conscients de què són les conseqüències i el fet de que la salut depèn dels
seus hàbits.
- Recerca sobre les variables que condicionen el binomi salut- malaltia.
- Valoració dels efectes sobre la salut individual i col·lectiva de les conductes
addictives.
- Valoració de la incidència de l’entorn social en les conductes i en la salut.
- Conèixer els principals components del tabac i el seu mecanisme addictiu.
- Efectes i malalties derivades del consum de tabac.
- Coneixement sobre els diferents tipus de drogues.
- Reflexió i adquisició de valors personals per dir “no” a les drogues.
- Treball grupal, cooperació i companyerisme.
- Reflexió sobre la dieta que segueixen i si aquesta és saludable.
- Conèixer les necessitats d’alimentació adequades a cada edat.
- Funcions del principals nutrients i la seva aportació al bon funcionament de
l’organisme.
- Coneixement de les conseqüències d’una dieta desequilibrada.
- Coneixement dels trastorns alimentaris (genètics o adquirits).
- Coneixement de la importància que té el dormir pel correcte funcionament de
l’organisme.

10
5. Consideracions i orientacions metodològiques generals

5.1 Metodologia general

La metodologia utilitzada en aquest projecte és variada, tot i així, podem esmentar uns
principis comuns:

· El diàleg pedagògic a l’aula i la construcció compartida del coneixement.

· L’aprenentatge significatiu i funcional, tocant de peus a terra en aspectes


bàsics i d’ús pràctic en el seu context social, fent ús dels coneixements previs,
diferents ritmes d’aprenentatge, la diversitat a les aules, etc...

· El treball cooperatiu i les estratègies per aprendre, partint que amb el suport
del companys és més fàcil realitzar taques d’aprenentatge i de recerca per millorar el
resultats acadèmics i els desajustaments del comportament.

· La implicació del alumnes en les activitats programades, com element clau per
afavorir la presa de decisions de forma autònoma i ajustada a l’entorn social i educatiu
que comparteixen. El treball de camp, petites investigacions, estudis a partir de
notícies d’actualitat, realització de jocs de simulació, etc. afavoreixen el
desenvolupament del pensament crític.

· La participació democràtica través de la creació de contextos, on és necessari


manifestar: opinions, sentiments, desitjós, necessitats, reclamacions, propostes de
canvi, etc..

· El desenvolupament d’actituds de comprensió, empatia, assertivitat. A través


d’escoltar als altres, de comprendre’ls, d’entendre els seus problemes i necessitats,
ficant-se en el seu lloc. Intentant cercar punts d’unió entre la visió dels altres i la
pròpia, amb respecte i tolerància.

· S’involucra a la família i/o l’entorn dels alumnes.

La metodologia didàctica a emprar és diversa, i s’intenta compaginar el treball de


l’alumnat en gran grup amb l’individual, per parelles, en petit grup afavorint el treball
cooperatiu fins a la classe magistral. L’alumne ha de fer seva l’activitat
d’aprenentatge, i el docent es converteix en un facilitador de l’aprenentatge.

11
5.2 Atenció a la diversitat:

Per tal d’atendre la diversitat de necessitats de l’alumnat s’utilitzaran mesures


diverses:

- El treball en equip es realitzarà en grups heterogenis per tal de fomentar el Treball


Cooperatiu. D’aquesta manera els alumnes amb mes habilitats, donaran ajut i
recolzament a aquells companys que mostrin més dificultats.

-Per realitzar el treball individual els alumnes amb més dificultats d’aprenentatge,
comptaran amb l’ajut d’un altre professor, que estarà dins de l’aula, per donar reforç en
aquells moments que sigui necessari.

- A part d’aquestes mesures organitzatives, tots els materials estaran adaptats segons
les necessitats educatives de l’alumnat i el seu nivell d’aprenentatge.

Les primeres mesures d’atenció a la diversitat que es porten a terme són a l’aula
mateixa portant a terme programacions multi- nivell. S’ajusta a les necessitats de tot
l’alumnat del grup des dels que manifesten més dificultats per aprendre fins els més
dotats intel·lectualment. Així doncs, es preveuen activitats amb diferents grau de
complexitat per assolir un mateix objectiu i avaluar amb conseqüència.
La diversitat s’atén a través de tot el professorat, tanmateix, amb el propòsit de donar
resposta a les necessitats de l’alumnat i afavorir l’adquisició de les competències
bàsiques, s’han adoptat diferents mesures:

· Tutoria compartida: Amb la finalitat de realitzar una millor atenció individual que
permeti el seguiment de tots els alumnes i una fluïda i ràpida comunicació amb la
família, amb l’objectiu d’optimitzar el seu rendiment i la seva satisfacció envers l’
institut.
· Els grups d’ajuda: Ensenyar als alumnes a aprendre dels altres i a aprendre amb
els altres.
· Desdoblaments: Amb la finalitat de treballar a l’aula amb un nombre d’alumnes més
reduït del grup- classe, les àrees de Ciències Experimentals i Tecnologia i es
divideix el grup en dues parts iguals, de manera que un 50% cursa una àrea i
paral·lelament l’altre 50% cursa l’altra àrea. D’aquesta manera, el professor pot
accedir d’una forma més personalitzada als alumnes.
· Agrupaments flexibles: S’apliquen a català, castellà, anglès i matemàtiques.
Dels quatre grups inicials es converteixen en sis grups (A, B, C, D, E, F) partint del
nivell de competències de l’alumnat. L’últim dels quals (F) destinat a alumnes amb
problemes d’aprenentatge, de motivació.... Amb un ajut personalitzat poden assolir
els objectius proposats però a un ritme de treball més lent i aprofundint amb les
competències bàsiques.
· Reforç de dos professors dins de l’aula ordinària: Quan s’incorpora l’alumnat
amb necessitats educatives especials en determinades àrees es compte amb la
col·laboració d’un altre professor dins l’aula.
· Currículum optatiu: L’alumne amb l’ajut del tutor escollirà l’optativa que s’adeqüi
millor a les seves necessitats i interessos.

12
· Plans individualitzats: És una mesura excepcional, un cop esgotades les altres.
S’adreça a l’alumnat que per les seves condicions o circumstàncies personals les
mesures d’atenció a la diversitat previstes a la programació general del grup classe
són insuficients per al seu progrés. Aquest pla pot comportar, de forma extraordinària
i justificada, que no cursi determinades àrees o matèries curriculars. El referent de
l’avaluació per a un alumne és el Pla Individualitzat. Per a l’obtenció del títol de
graduat en educació secundària obligatòria[11], ha de tenir com a marc general
l’assoliment de les competències bàsiques i els objectius de l’etapa, i també els
criteris d'avaluació específics del pla individualitzat. La CAD promou el pla. El tutor
és el responsable de l’elaboració en col·laboració dels docents implicats amb
l’alumne i el suport de l’orientador de centre. Cal tenir en compte l’opinió dels pares i
ha d’estar aprovat pel director amb el vist-i-plau de la CAD.

· Atenció individualitzada: Adreçat a l’alumnat amb necessitats educatives


especials i alumnes que, per situacions personals o socials, requereixen una atenció
específica per part de l’orientador de centre.

5.3 Recursos

Les diferents unitats didàctiques comptaran amb el suport de diferents recursos,


especificats en cada una de les unitats, així com en els annexos. Entre ells destaquem
l’ús de pissarres digitals, diferents programes del paquet Office (tals com Power Point,
Word), accés a Internet, projectors,etc.

Tots els recursos s’utilitzaran de forma adaptada i facilitant les eines per a que tots els
alumnes, donada la diversitat, puguin treballar al màxim les seves possibilitats.

[1] Informació extreta de Ordre EDU 295/2008 per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.

13
6. Criteris d’avaluació del projecte global.

Cal saber què volem avaluar per saber què ensenyar. L’avaluació té una funció
reguladora de tot el procés d’ensenyament aprenentatge, ja que ha de permetre
decidir i adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumnat.
Tanmateix, l’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes serà contínua
(inicial, formativa, final), amb observació sistemàtica del procés d’aprenentatge i
l’anàlisi global del seu progrés. Així doncs, cal partir de l’alumne i acceptar l’existència
de diferents ritmes i estils d’aprenentatge, i per tant, ha de ser individualitzada i
diversificada. L’avaluació serveix per a detectar quines són les condicions de partida
de cada un a fi de poder mesurar el seu progrés i establir la qualificació de l’alumne
fent referència tant als objectius proposats com a la seva situació de partida. Des
d’aquesta òptica, partim de la idea que cal una avaluació tant quantitativa com
qualitativa de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge diversificant els instruments
d’avaluació per tal d’interpretar i valorar des de diferents punts de vista allò que
succeeix a l’aula i incorporant el punt de vista de l’alumnat (autoavaluació i co-
avaluació).

Els plans individualitzats, anteriorment esmentats com una mesura d’atenció a la


diversitat, esdevenen el referent per realitzar l’avaluació dels alumnes de la USEE.
En els quals es prioritza més les actituds i procediments que els coneixements
conceptuals.

Els criteris per realitzar l’avaluació del projecte globalment que es tindran en compte
són:

1. Avaluarem per competències: L’assoliment de cadascuna d’elles: molt,


força,adequat, poc, gens. Saber actuar.
2. Fer valoració per àrees, si han adquirit els diferents tipus de contingut: Saber,
saber fer, saber ser.
3. Participació activa dels alumnes. Que l’actitud d’aquests hagi estat
col·laboradora, amb implicació, i ganes de voler conèixer més, respecte al
professorat, i respecte cap els propis companys.
4. Participar de forma adequada en les situacions comunicatives habituals,
respectant les normes d’interacció orals i mostrant interès i respecte quan
parlen els altres.
5. Comunicar els raonaments realitzats i formular dubtes.
6. Ajuda a resoldre dubtes del propi grup i d’altres grups de companys.
7. Bon funcionament del treball col·laboratiu. El alumnes són capaços de resoldre
els dubtes que se’ls planteja per ells mateixos i col·laboren entre els membres
de cada grup, i entre diferents grups.
8. Capacitat de cercar recursos davant situacions noves.
9. Amplia els coneixements del grup, aportant experiències personals o altres
coneixements extra acadèmics.

14
10. Reconeixement dels encerts i les errades, durant el treball tant individual com
grupal.
11. Manté un ritme de treball estable i constant.
12. Incorpora estratègies que són útils per els aprenentatges que ha aprés
darrerament.

15
7. Blocs o dimensions de les matèries

BLOCS / DIMENSIONS NOM UNITAT DIDÀCTICA HORES

Ciències naturals:
QUÈ ÉS LA SALUT? 6h
Auto-coneixement

Visual I plàstica:

Valors personals i DIGUES NO! 5h


creativitat

Ciències naturals:
L’ALCOHOL. CONSEQÜÈNCIES D’UN CONSUM
6h
Hàbits socials I biològics ABUSIU

Ciències naturals:
QUÈ CONEIXEM SOBRE EL TABAC? 5h
Recerca i exploració

Llengua catalana

Recerca, comparació i ALIMENTA LA TEVA SALUT 5h


exposició

Llengua castellana:
DORMIR= SALUT, RESTAURACIÓ FÍSICA,
Recerca, exploració i 5h
CONSOLIDACIÓ D’APRENENTATGES
prevenció

Ciències Naturals:

Recerca, prevenció i SEXUALITAT SENSE RISCOS 5h


exposició.

Educació per la ciutadania i


els drets humans:
L’AFECTIVITAT I LES ORIENTACIONS SEXUALS 5h
Recerca, comparació i
educar en valors

Ciències socials:

Recerca, exploració i L’ESPORT I L’ÈXIT 6h


exposició

Ciències Socials:

Recerca i comparació i L’ESPORT I L’AUTOSUPERACIÓ 6h


exposició.

TOTAL
HORES .................................................................................................................... 54h
..

16
8. Unitats didàctiques

UNITAT 1:

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS PROFESSOR/A


ESCOLAR

3er d’ ESO 6 Sessions d’1 hora cada una 3er trimestre 2010-2011 Susana López

MATÈRIA TÍTOL DE LA UNITAT

Ciències Naturals QUÈ ÉS LA SALUT?

OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:

1.Definir el concepte de salut - Reflexió sobre què és la Salut 1. Participació activa durant
l’activitat
2.Conèixer les tres dimensions de la salut que Competència - Explicació i aportar 2. Escolta activa cap als
componen un estat complet de benestar d’interacció amb coneixements sobre els companys.
el món físic beneficis que aquesta aporta. 3. Col·laboració amb el grup de
3.Identificar els factors que determinen la salut treball
Tractament de la - Se conscients de què són les 4. Aportar informacions reals i
4.Reflexionar sobre els diferents aspectes de informació i conseqüències i el fet de que la correctes sobre la temàtica
la salut competència salut depèn dels seus hàbits. treballada
5. Argumentació raonada sobre
digital
5.Desenvolupar una actitud crítica respecte les seves respostes.
als factors de risc per a la salut Aprendre a
aprendre
6.Desenvolupar hàbits saludables per poder
dur-los a la pràctica en la vida diària Autonomia i
7.Detectar i qüestionar en els missatges

17
publicitaris els valors, els comportaments o les iniciativa personal
actituds que siguin poc saludables
Comunicativa
8.Conèixer la importància de l’estil de vida i lingüística i
com promocionar la salut. audiovisual

9.Generar valors positius i conductes


proactives.

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

MATERIALS ORG. ATENCIÓ A ACTIVITATS


DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS TEMPS LA D’AVALUACI
RECURSOS AULA DIVERSITAT Ó

Concepte de Salut Pissarra, i guix Alumnes 20 min És una pluja Participació


asseguts a d’idees a on activa, i
Inicial El professor escriure a la pissarra la paraula Salut. A les taules, i tots els escolta cap
continuació, es realitza una pluja d’idees de paraules aquestes alumnes als comentaris
relacionades amb aquest concepte. organitzad poden dels
es en participar companys.
Valoració de si aquestes paraules tenen connotacions
grups de
positives o negatives. Criteris: 1, 2,
4-5
persones. 3, 4, 5.

Equilibri i salut Pissarra i guix o Alumnes 35 min Es realitza la Participació


bolígraf digital asseguts a cerca per activa
Expliquem connexió amb els diferents aparells (segons com les taules grups
biològics i busques quines substàncies tant internes sigui la participant heterogenis Col·laboració
com externes els poden afectar. pissarra). en de 4-5 amb el grup
Poden utilitzar l’activitat. persones. de treball

18
els netbooks o (com a Aportar
apunts per l’exercici informacions
respondre a les anterior) reals i
qüestions correctes.
plantejades
Criteris: 1, 2,
3, 4, 5.

Els aspectes positius de la Salut Els utilitzats als Com als 20 min Els alumnes Es valorarà la
exercicis exercicis dels grups participació i
A partir del treball realitzat grup, ha de debatre i anteriors. anteriors amb més l’argumentació
escollir quin concepte és el que defineix millor el que coneixements de la resposta.
és la Salut i argumentar perquè han triat aquell. A Fotografies ajudaran als
partir d’aquí, i observant unes fotografies, comentar específiques. que presentin Criteris: 1, 2,
quin grau de salut els fa sentir o perceben que tenen majors 3, 4, 5.
les persones de les imatges dificultats

Desenvol Les tres dimensions de la Salut. Pissarra i guix o Alumnes 20 min Els alumnes Es valorarà la
upament bolígraf digital asseguts a dels grups participació i
S’escriu a la pissarra, salut física, salut psicològica, (segons com les taules, i amb més l’argumentació
salut social. A partir d’aquí, es reparteixen targetes sigui la aquestes coneixements de la resposta.
amb paraules que s’associen a algunes de les tres pissarra). organitzad ajudaran als
columnes anotades a la pissarra. En grups han de es en que presentin Criteris: 1, 2,
debatre i decidir a quina columna aniria cada concepte Targetes amb grups de majors 3, 4, 5.
i perquè. paraules que 4-5 dificultats
repartirà el persones.
professor

Quins factors determinen la salut Pissarra i guix o Treball 20 min El docent Es valorarà la
bolígraf digital individual ajudarà en la participació i
Els/les alumnes han d’identificar els factors que (segons com comprensió l’argumentació

19
determinen l’estat de salut d’un individu, grup i sigui la del que sigui de la resposta.
població. pissarra). necessari als
alumnes que Criteris: 1, 2,
S’anoten a la pissarra els factors que determinen la Full amb un cas ho demandin 3, 4, 5.
salut i també s’hi apunta un exemple: a comentar.

Distribuïts individualment, han de pensar en tres


exemples de cada un dels factors i després posar-los
en comú.

Comentar un cas per valorar aspectes favorables i


desfavorables.

Els diferents rols de la salut Treball 20 min El docent Es valorarà la


grupal de ajudarà en la participació i
El professor demanarà als alumnes que diguin coses tot el grup. comprensió l’argumentació
que ells creuen que es poden fer (menjar més Iniciem un del que sigui de la resposta.
verdura) o evitar fer (fumar) per millorar la salut. El debat necessari als
professor ha d’animar perquè apareguin elements alumnes que Criteris: 1, 2,
d’ambdós tipus i anotarà les respostes dels alumnes ho demandin 3, 4, 5.
en una columna a la pissarra fins tenir-ne una mitja
dotzena d’exemples.

Després, el professor demanarà als alumnes que, per


a cada una de les recomanacions que hagin donat,
descriguin les situacions en què normalment no se
segueixen. Al finalitzar els alumnes hauran de donar la
seva opinió sobre si influeix la presència dels altres en
les nostres decisions, per què i com mantenir les
nostres decisions davant aquestes pressions externes.

20
Síntesi El cine. Models de Salut? Sala amb Treball 180 min Es valorarà la
projector o grupal de participació i
Es realitzarà el visionat de la Pel·lícula “El club de la equipament per tot el grup. l’argumentació
Lucha”. Després de la seva finalització, analitzarem poder veure la de la resposta.
les conductes de salut i de risc que es mostren, i pel·lícula. Reflexione
quines dimensions es troben afectades. n Criteris: 1, 2,
Pel·lícula individualm 3, 4, 5.
ent i a
continuació
, Iniciem
un debat.

Què ens transmet la publicitat Anunci per Treball 20 min El docent Es valorarà la
observar. grupal de ajudarà en la participació i
A partir de la visualització d’un anunci iniciar un debat tot el grup. comprensió l’argumentació
sobre què ens ha transmès aquell anunci. Extraure Graella que del que sigui de la resposta.
idees de què volia fer-nos arribar, perquè ha fet servir ajudarà a fer Reflexione necessari als
determinades imatges, i quina opinió tenim de que l’anàlisi. n alumnes que Criteris: 1, 2,
amb la publicitat ens arribin aquest tipus de missatges. individualm ho demandin 3, 4, 5.
ent i a
continuació
, Iniciem
un debat.

Creació d’un anunci sobre la Salut Aquell material El treball 40 min Els alumnes Es valorarà la
que els es dels grups participació i
Tenint en compte el que han aprés els alumnes alumnes realitzarà amb més l’argumentació
desenvoluparan i crearan un anunci sobre la Salut. creguin en grups coneixements de la resposta.
Amb aquest anunci, també volem que dissenyin un convenient i heterogeni ajudaran als
logotip i un eslògan sobre la Salut. que es trobi s de 5 que presentin Criteris: 1, 2,

21
(Sessió 7) dins l’aula persones. majors 3, 4, 5.
(pissarra, llapis dificultats
bolígraf, i altres
utensilis...)

Observacions : Durant tota la unitat, en el cas que fos necessari, s’adaptarien materials específics per alumnes amb dificultats de comprensió
lectora. No obstant un dels objectius és el treball cooperatiu i que els alumnes puguin aprendre a treballar , negociar i buscar solucions entre
ells mateixos, a partir de la informació i materials que el professorat els aportarà.

UNITAT 2:

CURS
GRUP CLASSE DURADA PERÍODE PROFESSOR/A
ESCOLAR

5 sessions , una hora


3r d’ ESO 3r trimestre 2011-2012 NOEMI DALMAU
cada una.

MATÈRIA TÍTOL DE LA UNITAT

Visual i Plàstica Digues: No!

OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:

22
- Saber utilitzar Internet correctament i cercar Tractament de la -Estudi i experimentació a -Capacitat per al treball en petit grup
informació significativa sobre el tema a informació i través dels processos, i adquirir responsabilitats
treballar. competència digital tècniques i procediments
- Interacció amb el seu món natural i social -Capacitació per cercar informació
- Expressar-se tant per escrit com oralment de propis de la fotografia, el rellevant i ser capaços de sintetitzar-
forma correcta. vídeo i el cinema i la la.
- Desenvolupament artístic i coneixement Aprendre a utilització de recursos TIC
complex. Emprar diverses tècniques i aprendre -Capacitació per elaborar de forma
per
recursos artístics per representar de forma creativa el projecte proposat tot
creativa la realitat, les idees, les emocions, investigar i produir seguint un procés i aconseguint uns
els sentiments, les vivències.., mostrant les
narratives i discursos objectius prefixats.
adequades competències comunicatives i Autonomia i
expressives. audiovisuals i en format
iniciativa personal -Capacitació per argumentar
- Comprendre què són les drogues i fer una multimèdia.
oralment i per escrit de forma
classificació dels diferents tipus que hi ha.
Comprendre la terminologia pròpia del tema -Creació col·lectiva de coherent.
a treballar. Competència produccions artístiques
- Utilitzar recursos TIC en el camp
- Expressar-se amb creativitat, mitjançant les social i ciutadana visuals i audiovisuals.
eines del llenguatge plàstic, visual i de la imatge fotogràfica, el disseny,
audiovisual i emprar de forma flexible altres -Construcció de propostes el dibuix assistit per ordinador i
recursos, tècniques i mitjans, provinents d' multidisciplinàries en funció l'edició videogràfica.
altres àmbits del coneixement. Comunicativa d'una idea o objectiu
- Saber distribuir tasques i organitzar la feina lingüística i - Acceptació, respecte i valoració
a fer. audiovisual amb diversitat de materials, crítica vers les activitats artístiques
- Saber realitzar un treball en grup amb tècniques i procediments. pròpies i les dels companys i les
informació rellevant companyes.
- Saber exposar i defendre el treball realitzat.

MATERIALS ORG. ATENCIÓ A ACTIVITATS


DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS TEMPS LA D’AVALUACI
RECURSOS AULA DIVERSITAT Ó

23
1. Què són les drogues? Debat grupal ,temps de Projector i Treball 30 - Grups - Nivell de
reflexió. Coneixements previs (presentació per pissarra digital grup- minuts heterogenis participació
Inicial part del professor d’idees bàsiques) (annex) classe

2. Creació de grups heterogenis- Explicació Plantilla treball Treball 30 - Facilitació i -Nivell de


general sobre el treball de les properes individual minuts adaptació del participació i
sessions. Presentació d’una plantilla de treball material organització
sobre els objectius i els punts bàsics de la en petit grup.
campanya publicitària (annex).

Desenvol 3. Recerca per Internet i classificació dels Ordinador Treball 60 - Dos -Rellevància i
upament diferents tipus de drogues que existeixen. individual professors a significativitat
Creació d’un document amb el recull de la minuts de la cerca
l’aula
recerca.
4. Visualització d’anuncis publicitaris contra les Projector i Treball 30 -Atenció i
drogues (annex) pissarra digital grup- minuts interès
classe - Treball
cooperatiu
5. Debat i reflexió al voltant del tema, per què Paper- llapis Treball 30 - Nivell de
estem en contra de les drogues? Quins grup- minuts participació i
objectius tenen els anuncis visualitzats? Què classe rellevància de
fan per impactar? Quins recursos han utilitzat? les
aportacions al
debat

6. Treball en grups de 4 alumnes: Creació d’un Ordinador Treball en 60 - Nivell de


projecte de campanya publicitària amb petits correcció:
l’eslògan: Digues: no! Plantilla de grups minuts continguts,
- El treball requerirà temps de treball fora de treball correcció i
l’aula per a la creació de la campanya i la
disseny
utilització de recursos multimèdia tals com

24
vídeos, fotografia, imatges, presentacions...

Síntesi Ordinador
Treball en Autoavaluaci
Projector 45
7. Exposició als companys del projecte elaborat petit grup ói
Plantilles minuts Coavaluació
avaluació

8. Reflexió final sobre el tema treballat Treball 15 Atenció i


grup- minuts Participació
classe

Observacions : S’haurà d’ajudar a aquells alumnes que tenen més dificultat respecte a la utilització de les eines informàtiques. Els grups es
faran de forma heterogènia per tal que els alumnes amb més dificultats pugin participar activament als grups de treball. Es facilitaran aquells
suports necessaris per a l’assoliment dels objectius bàsics.

25
UNITAT 3:

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS PROFESSOR/A


ESCOLAR

3 er d’ ESO 6 sessions ( 1 hora cadascuna) 3er trimestre 2010-2011 Susana López

MATÈRIA TÍTOL DE LA UNITAT

Ciències Naturals L’ALCOHOL. CONSEQÜÈNCIES DEL CONSUM ABUSIU.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:

Fer una valoració de les conseqüències i els Competència - Origen, història i cultura 1. Participació activa durant
aspectes negatius del consum d’alcohol d’interacció amb el món del consum d’alcohol. l’activitat
físic 2. Escolta activa cap als
excessiu.
- L’alcohol en el cos. companys.
Conèixer l’acció i els efectes de l’alcohol al Tractament de la 3. Col·laboració amb el grup de
cos humà. informació i - La síndrome treball
Definir què és una intoxicació alcohòlica. competència digital d’abstinència i la 4. Aportar informacions reals i
tolerància. correctes sobre la temàtica
Definir i tenir coneixements de què és el treballada
Aprendre a aprendre
Síndrome d’Abstinència i què és tenir - La intoxicació alcohòlica. 5. Argumentació raonada sobre
tolerància a alguna substància. Autonomia i iniciativa les seves respostes.
Conducció i alcohol. personal - Conducció i alcohol.
Actualitzar i resoldre mites al voltant del - Mites de l’alcohol.
Comunicativa
consum d’alcohol.
lingüística i audiovisual

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS MATERIALS ORG. TEMP ATENCIÓ A ACTIVITATS

26
RECURSOS AULA LA D’AVALUACI
S
DIVERSITAT Ó

Debat inicial. Què coneixem? Pissarra, guix. Tot el grup 20min Al ser un Participació
treballa en intercanvi activa, i
Inicial Amb aquest debat, volem que els alumnes expliquin general. d’opinions. No escolta cap
quines experiències tenen amb l’alcohol, què creuen Parlen hi ha cap als comentaris
què és, per a què serveix, què han vist a la televisió, individualme mesura. dels
parlem d’anuncis, quina opinió tenen respecte a nt. companys.
aquesta substància, etc...
Criteris: 1, 2,
3, 4, 5.

Analitzem les noticies Fulls amb Treball 40 El docent Es valorarà la


l’article individual min ajudarà en la participació i
Els/Les alumnes han de llegir la notícia o l’article i fotocopiat. comprensió l’argumentació
respondre les preguntes que se’ls proposa. A del que sigui de la resposta.
continuació, han de posar en comú les respostes. Material propi necessari als
per si han de alumnes que Criteris: 1, 2,
Proposem una notícia i un article relacionats amb el subratllar o 3, 4, 5.
ho demandin
consum d’alcohol. respondre
unes
preguntes.
(bolígraf,
llapis, etc...)

27
Desenvol Característiques de l’alcohol. Dossier pels Treball 40 El docent Es valorarà la
upament alumnes amb individual, min ajudarà en la participació i
Iniciem l’activitat entregant als assistents un dossier a la teoria dels activitat comprensió l’argumentació
on hi ha l’explicació dels conceptes teòrics que conceptes a dirigida a tot del que sigui de la resposta.
treballarem a les següents activitats. treballar. el grup necessari als
classe a la alumnes que Criteris: 1, 2,
Teoria Biològica: procés absorció, procés distribució, Presentació 3, 4, 5.
vegada ho demandin,
metabolització, eliminació. Power Point o ho
per ajudar al necessitin.
treball.

Efecte en els adolescents. Dossier pels Treball 20 El docent Es valorarà la


alumnes amb individual, min ajudarà en la participació i
Reflexionem perquè en determinades edats no és la teoria dels activitat comprensió l’argumentació
recomanable consumir alcohol. conceptes a dirigida a tot del que sigui de la resposta.
treballar. el grup necessari als
classe a la alumnes que Criteris: 1, 2,
Presentació vegada ho demandin, 3, 4, 5.
Power point o ho
per ajudar al necessitin.
treball.

Conseqüències del consum d’alcohol excessiu. Dossier pels Treball 40 El docent Es valorarà la
alumnes amb individual, min ajudarà en la participació i
S’inicia el treball fent un breu resum de l’activitat la teoria dels activitat comprensió l’argumentació
anterior. A partir d’aquí, s’introdueix conceptes conceptes a dirigida a tot del que sigui de la resposta.
relacionats amb el síndrome d’abstinència, la treballar. el grup necessari als
tolerància, i d’altres conseqüències que comporta classe a la alumnes que Criteris: 1, 2,
realitzar un consum excessiu. Presentació vegada ho demandin, 3, 4, 5.
Power point o ho
per ajudar al

28
També donem a conèixer les conseqüències de caire treball. necessitin.
social i psicològic, com la implicació en la conducció,
el rebuig d’amics, canviar hàbits saludables, etc...

Som detectius Dossier pels Treball 20 El docent Es valorarà la


alumnes amb individual, min ajudarà en la participació i
Presentem una sèrie de situacions i s’han de la teoria dels activitat comprensió l’argumentació
relacionar amb el símptoma corresponent tenint en conceptes a dirigida a tot del que sigui de la resposta.
compte tota la teoria que hem explicat anteriorment. treballar. el grup necessari als
classe a la alumnes que Criteris: 1, 2,
Presentació vegada ho demandin, 3, 4, 5.
Power point o ho
per ajudar al necessitin.
treball.

Síntesi Mites i realitats de l’alcohol. Dossier pels Treball 20 Els alumnes Es valorarà la
alumnes amb col·laboratiu min s’ajuden entre participació i
Es comenten frases populars relacionades amb el la teoria dels de tot el grup ells. El docent l’argumentació
consum d’alcohol i realitzem un intercanvi d’opinions. conceptes a classe. ajudarà a de la resposta.
El professor anirà ajudant a deduir la resposta correcte treballar. aclarir
i explicarà el que sigui necessari per aclarir dubtes. conceptes. Criteris: 1, 2,
Presentació 3, 4, 5.
Power point
per ajudar al
treball.

Disseny i confecció d’una pagina wiki. Netbooks dels Treball 160 Els alumnes Es valorarà la
alumnes, cooperatiu. min s’ajuden entre participació i
A partir de la confecció de grups heterogenis de 4-5 connexió a ells (grups l’argumentació
alumnes, han de dissenyar una pagina wiki sobre el Internet, Docent heterogenis).

29
tema. En aquesta, han de presentar els conceptes recursos que assessora i El docent de la resposta.
apresos de manera aclaridora, proposant recursos i ells pensin que guia el treball ajudarà a
activitats que ells pensin que són enriquidors, i que són adequats dels grups aclarir Criteris: 1, 2,
poden ajudar a altres alumnes o adolescents que es d’Internet. conceptes. 3, 4, 5.
trobin en un moment donat amb dubtes respecte a
l’alcohol. Docent tenir
les pàgines
preparades
per a que els
alumnes
puguin
treballar.

Observacions : Durant tota la unitat, en el cas que fos necessari, s’adaptarien materials específics per alumnes amb dificultats de comprensió
lectora. No obstant un dels objectius és el treball cooperatiu i que els alumnes puguin aprendre a treballar , negociar i buscar solucions entre
ells mateixos, a partir de la informació i materials que el professorat els aportarà.

UNITAT 4:

30
CURS
GRUP CLASSE DURADA PERÍODE PROFESSOR/A
ESCOLAR

5 sessions , 1 hora
3r d’ ESO 3r trimestre 2011-2012 NOEMI DALMAU
cada una

MATÈRIA TÍTOL DE LA UNITAT

Ciències Naturals Què coneixem sobre el tabac?

OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:

- Saber utilitzar Internet correctament i cercar Tractament de la -Recerca sobre les -Participació activa en les activitats
informació significativa sobre el tema a informació i variables que condicionen proposades
treballar. Per tant, obtenir informació competència digital el binomi salut- malaltia.
(individualment i col·lectivament), -Capacitat per al treball en petit grup
transformar-la en coneixement i relacionar-la -Valoració dels efectes
amb el que ja sabem. sobre la salut individual i -Capacitació per cercar informació
- Expressar-se tant per escrit com oralment de Aprendre a col·lectiva de les conductes rellevant i ser capaços de sintetitzar-
forma correcta. aprendre la.
addictives.
- Comprendre la terminologia pròpia del tema
a treballar. -Valoració de la incidència - Capacitació per argumentar
- Saber distribuir tasques i organitzar la feina
de l’entorn social en les oralment i per escrit de forma
a fer. Autonomia i coherent.
- Saber realitzar un treball en grup amb conductes i en la salut.
iniciativa personal
informació rellevant
-Conèixer els principals -Capacitació per elaborar
- Saber exposar i defendre el treball realitzat
davant una audiència. components del tabac i el presentacions amb el programa
seu mecanisme addictiu. PowerPoint.
- Ésser capaç de fer una autoavaluació i Comunicativa
autoregulació del seu progrés. lingüística i
- Efectes i enfermetats - Interès per la temàtica tractada
audiovisual pels companys, capacitat per a

31
derivades del consum de realitzar crítiques constructives
tabac.

MATERIALS ORG. ATENCIÓ A ACTIVITATS


DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS TEMPS LA D’AVALUACI
RECURSOS AULA DIVERSITAT Ó

1. Què coneixem sobre el tabac? Debat grupal - Grup gran 30 - Grups - Nivell de
,temps de reflexió. Coneixements previs (torn minuts heterogenis participació
Inicial de preguntes: d’ on prové, quan va aparèixer, activa en el
components, enfermetats, riscos, consum en debat, qualitat
joves, etc)
de les
aportacions
- Facilitació i
2. Creació de grups de 4 alumnes heterogenis- Plantilla treball Treball 30 -Nivell de
adaptació del
Explicació general sobre el treball de les petits minuts participació i
properes sessions. Resolució de dubtes inicials material
grups atenció a
l’aula.

Desenvol 3. Divisió dels grups en dues temàtiques de Ordinador Treball en 60 -Rellevància i


upament treball petits significativitat
-Cerca d’informació a Internet sobre els grups minuts - Treball de la cerca
components del tabac i les seves cooperatiu
característiques principals. Recull en un -Capacitat de
document de word. síntesi i recull

32
O -Suport d’informació.
específic i
- Cerca d’informació a Internet sobre efectes i seguiment per
enfermetats relacionades amb el consum de alumnes amb
tabac. Recull en un document de word. nee.
4. Repàs dels documents de la sessió anterior. Ordinador Treball 30 -Presentació i
Debat grupal de les coincidències trobades, petits minuts correcció
ampliació de la informació. Rellevància en els grups ortogràfica.
continguts bàsics de les dues temàtiques.
I en el -Participació i
grup- suport als
classe companys
general

5. Inici de la creació d’una presentació Power Paper- Treball en 30 - Nivell de


Point sobre la temàtica. Creació d’esborrany llapis,plantilla petits minuts correcció:
per decidir: nº diapositives, repartiment de treball i grups continguts,
tasques, format, missatge a transmetre, etc.
correcció i
Ordinador disseny

-Participació
en el petit
grup

6. Treball a l’aula sobre el Power Point. Repartició Ordinador Treball en 60 - Nivell de


de punts per a l’exposició oral. petits correcció:
grups minuts continguts,
correcció i
disseny

33
-Participació
en el petit
grup

Síntesi Treball en -
Ordinador petit grup Autoavaluaci
7. Exposició als companys del tema treballat
ói
8. Atenció activa a les exposicions de la resta del Projector I en el 45
grup classe (anotació de dades rellevants, fets Coavaluació
a destacar, incoherències, etc.) grup- minuts
Plantilla classe -Capacitat de
avaluació crítica
constructiva

9. Reflexió final sobre el tema treballat - Grup gran 15 Atenció i


minuts Participació

Observacions : S’haurà d’ajudar a aquells alumnes que tenen més dificultat respecte a la utilització de les eines informàtiques.

Els alumnes amb PI realitzaran aquesta mateixa activitat amb el grup classe, per tal d’afavorir el treball cooperatiu i la màxima integració al
grup classe.

La distribució dels grups de 4 alumnes haurà de fer-se tenint en compte les característiques generals dels alumnes tot facilitant la creació de
grups heterogenis. Hem de fer un seguiment especial als alumnes amb nee per afavorir el seu grau de participació i implicació en la tasca.

34
UNITAT 5:

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS PROFESSOR/A


ESCOLAR

3r d’ ESO 5 sessions, una hora cada una 3r trimestre 2011-2012 Maria Torralba

MATÈRIA TÍTOL DE LA UNITAT

Llengua Catalana Alimenta la teva salut

OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:

Tractament de la - Reflexió i exposició sobre - Capacitació per argumentar


- Expressar-se tant per escrit com oralment de informació i la dieta que segueixen i si oralment i per escrit de forma
forma correcta. competència digital aquesta és saludable. coherent.
- Comprendre la terminologia pròpia del tema
a treballar. - Redacció coherent sobre
Aprendre a -Capacitació per cercar informació
- Participar en un debat amb arguments aprendre la dieta que duen a casa.
rellevant i ser capaços de sintetitzar-
coherents fruit d’una reflexió prèvia. - Recerca significativa a la.
- Saber utilitzar Internet correctament i cercar Autonomia i Internet de la temàtica
informació significativa sobre el tema a iniciativa personal tractada. - Capacitació per realitzar treballs
treballar. en grup i organitzar la feina.
- Saber distribuir tasques i organitzar la feina Comunicativa - Conèixer les necessitats
a fer. lingüística i d’alimentació adequades a -Capacitació per elaborar
- Saber realitzar un treball en grup amb audiovisual cada edat. presentacions amb el programa
informació rellevant .
- Funcions del principals PowerPoint.
- Saber exposar i defendre el treball realitzat
nutrients i la seva aportació
al bon funcionament de - Interès per la temàtica tractada
l’organisme. pels companys.

35
- Conseqüències d’una - Repartiment de tasques de forma
dieta desequilibrada. equitativa i suport als companys.

- Trastorns alimentaris
(genètics i adquirits)

- Exposició sobre la
temàtica triada.

MATERIALS ORG. ATENCIÓ A ACTIVITATS


DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS TEMPS LA D’AVALUACI
RECURSOS AULA DIVERSITAT Ó

1. Pluja d’idees sobre el que consideren una dieta 30 - Grups - Nivell de


saludable minuts heterogenis participació
Inicial

2. Elaboració i redacció de la dieta setmanal que Paper i llapis o Treball 30 -Presentació i


cada alumne/a segueix a casa. bolígraf individual minuts - Facilitació i correcció
adaptació del ortogràfica
material
Desenvol 3. Cerca d’informació a Internet sobre les Ordinador Treball 30 -Rellevància i
upament necessitats alimentàries adequades a cada petits minuts significativitat
edat, principals nutrients, etc. I recull per escrit. Paper i llapis o grups de la cerca
Se’ls hi donarà un document per tal de centrar bolígraf - Dos
la cerca.
professors a
4. Comparació sobre una dieta equilibrada i Treball 30 -Participació i
l’aula
saludable i la que realitzen ells a casa. petits minuts suport als
grups companys

36
5. Elecció d’una temàtica relacionada amb la Paper i llapis o Treball en 30 - Treball -Participació
dieta saludable, conseqüències d’una dieta bolígraf petits minuts cooperatiu en l’elecció
desequilibrada, trastorns alimentaris, etc... en grups del tema
funció de la informació que han trobat a
Internet.
Treball en
Paper llapis o 30 -Participació
6. Distribució de tasques i inici d’esborrany d’un petits
petit treball (8 pàgines) bolígraf minuts ordenada
grups

-Nivell de
Paper llapis o Treball en correcció:
7. Treball a l’aula sobre la temàtica triada,
bolígraf petit grup 60
resolució de dubtes i inici preparació continguts,
PowerPoint (es contempla que part del treball minuts
Ordinador correcció i
es faci a casa) disseny

Treball en
Ordinador 60
petit grup Autoavaluació
8. Exposició als companys del tema treballat minuts
Projector
Síntesi

Observacions : S’haurà d’ajudar a aquells alumnes que tenen més dificultat respecte a la utilització de les eines informàtiques. La realització
dels grups de treball es farà des del professorat per garantir al màxim que es grups siguin heterogenis. Podran comptar amb el professorat per
qualsevol dubte que tinguin al llarg de l’elaboració del treball.

UNITAT 6:

37
GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS PROFESSOR/A
ESCOLAR

3r d’ ESO 5 sessions, 1 hora cada una 3r trimestre 2011-2012 Maria Torralba

MATÈRIA TÍTOL DE LA UNITAT

Llengua Castellana Dormir= salut, restauració física, consolidació d’aprenentatges

OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:

Tractament de la -Recerca d’informació sobre - Capacitació per argumentar


- Expressar-se tant per escrit com oralment de informació i la son. oralment i per escrit de forma
forma correcta. competència digital coherent.
- Comprendre la terminologia pròpia del tema -Coneixement de les
a treballar. Aprendre a funcions de la son i fases. -Capacitació per cercar informació
- Participar en un debat amb arguments aprendre rellevant i ser capaços de sintetitzar-
coherents fruit d’una reflexió prèvia. -Coneixement de les la.
- Saber utilitzar Internet correctament i cercar Autonomia i possibles conseqüències de
informació significativa sobre el tema a iniciativa personal no dormir les hores - Capacitat per al treball en petit
treballar. necessàries. grup
- Saber distribuir tasques i organitzar la feina Comunicativa
a fer. lingüística i -Recerca acurada per -Capacitat per realitzar un
- Capacitat de síntesi. audiovisual Internet. qüestionari.
- Saber elaborar un qüestionari, extreure
informació i analitzar-la. - Fer un qüestionari de - Capacitat d’extracció i anàlisi de
- Elaboració d’un mural per tal de conscienciar forma precisa i centrat en la resultats.
als companys del centre.
recerca d’informació.

- Anàlisi i valoració de les

38
actuacions dels companys.

MATERIALS ORG. ATENCIÓ A ACTIVITATS


DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS TEMPS LA D’AVALUACI
RECURSOS AULA DIVERSITAT Ó

1. Debat sobre la importància que té la son en la Treball 30 - Grups Nivell de


salut de les persones. Temps de reflexió. grup- minuts heterogenis participació
Inicial classe

2. Petita redacció sobre les idees extretes, quines Paper i llapis o Treball 30 Presentació i
creuen que són les possibles funcions del son, bolígraf individual minuts - Facilitació i correcció
possible coneixement de les fases, adaptació del ortogràfica
conseqüències de no dormir suficientment material
Desenvo- 3. Posada en comú de les idees que es van Ordinador Treball 15 Participació i
lupament exposar en les redaccions fetes, exposició per grup- minuts suport als
part del professor/a d’un document de síntesi. Paper i llapis o classe companys
bolígraf - Dos
professors a
4. Recerca d’informació sobre les diferents fases Ordinador Treball 45 l’aula Rellevància i
del son i els dos grans períodes (REM i no- petits minuts significativitat
REM), així com de la informació comentada en Paper i llapis o grups de la cerca
la posada en comú (funcions, conseqüències bolígraf
de no dormir,etc.) - Treball
5. Inici d’elaboració d’un qüestionari per tal Paper i llapis o Treball en 30 cooperatiu Participació i
d’esbrinar els hàbits del son dels companys de bolígraf. petits minuts suport als
4t curs.

39
Ordinador grups companys

6. Es segueix elaborant el qüestionari. Elecció o Participació


reelaboració del qüestionari més complet, Treball en ordenada.
Paper llapis o 30
coherent i significatiu per esbrinar els hàbits de petits Presentació i
son. El qüestionari el realitzaran els alumnes bolígraf grups
minuts
correcció
de 4t a l’hora de tutoria (temps estimat 10 ortogràfica
minuts).
Capacitat
7. Anàlisi dels resultats del qüestionari passat als Paper llapis o Treball en
60 d’anàlisi i
alumnes de 4t. Elaboració d’un breu informe bolígraf petit grup
per tal de donar feedback als subjectes minuts síntesi de
d’estudi. Ordinador resultats

Síntesi
10. Realització de diversos murals informatius per Treball en
Material de Disseny i
tal d’informar a la comunitat educativa de la petit grup 45
importància que té la son en les nostres vides, dibuix, paper minuts
continguts
així com les conseqüències que causa el no Din-A5 significatius.
dormir, i possibles pautes d’higiene del son.
11. Reflexió final sobre el tema treballat. Treball 15 Participació
grup- minuts centrada en
classe els resultats
de l’estudi i
de la
informació
cercada, així
com de tot el
conjunt del
procés

40
Autoavaluació

Observacions : S’haurà d’ajudar a aquells alumnes que tenen més dificultat respecte a la utilització de les eines informàtiques. Els grups es
faran de forma heterogènia per tal que els alumnes amb més dificultats pugin participar activament als grups de treball. Es facilitaran aquells
suports necessaris per a l’assoliment dels objectius bàsics.

Caldrà presentar models de qüestionaris sobre diferents temàtiques per tal de que els puguin servir de guia per elaborar el seu. Se’ls guiarà i
ajudarà al llarg del procés.

UNITAT 7:

41
GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS PROFESSOR/A
ESCOLAR

3r d’ ESO 5 sessions , una hora cada una. 3r trimestre 2011-2012 Susanna Mir

MATÈRIA TÍTOL DE LA UNITAT

Ciències de la Naturalesa Sexualitat sense riscos

OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:

- Expressar-se tant per escrit com oralment de Tractament de la - Reflexió sobre els - Capacitació per argumentar
forma correcta. informació i coneixements previs dels oralment i per escrit de forma
- Comprendre la terminologia pròpia del tema competència que disposen sobre mitjans coherent.
a treballar. digital de prevenció i anticonceptius
- Participar en un debat amb arguments i els riscos de no utilitzar-los -Capacitació per cercar informació
coherents fruit d’una reflexió prèvia. Aprendre a rellevant i ser capaços de sintetitzar-
- Saber utilitzar Internet correctament i cercar aprendre - Conèixer les mitjans la.
informació significativa sobre el tema a anticonceptius que existeixen
treballar. Autonomia i -Capacitació per elaborar
i com s’haurien de fer servir.
- Saber distribuir tasques i organitzar la feina iniciativa personal presentacions amb el programa
a fer.
- Conseqüències de la no PowerPoint.
- Saber realitzar un treball en grup amb Comunicativa utilització de mitjans de
informació rellevant lingüística i - Interès per la temàtica tractada
- Saber exposar i defendre el treball realitzat protecció.
audiovisual pels companys
- Conductes sexuals
saludables.

42
MATERIALS ORG. ATENCIÓ A ACTIVITATS
DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS TEMPS LA D’AVALUACI
RECURSOS AULA DIVERSITAT Ó

1. Pluja d’idees sobre els mitjans anticonceptius Pissarra i guix. Treball 30 - Grups - Nivell de
que coneixen, la seva correcta utilització i dels conjunt de minuts heterogenis participació i
Inicial riscos de no utilitzar-los tot el grup qualitat i
classe. coherència en
les
- Facilitació i
aportacions
adaptació del
2. Plantejament de qüestions i dubtes que tinguin Pissarra i guix. Treball 30 material - Nivell de
sobre mitjans anticonceptius o riscos de una conjunt de minuts participació i
sexualitat sense protecció. tot el grup qualitat i
classe. - Dos coherència en
professors a les
l’aula aportacions

3. Elecció d’un tema (d’entre els dubtes i Paper i bolígraf Treball en 30 - Participació
qüestions plantejades) per a treballar-lo i petit grup minuts en l’elecció
justificació del motiu de l’elecció d’aquell tema (grups de - Treball del tema
en concret. cooperatiu
3 a 5) els
grups
seran els
mateixos a
partir
d’aquesta
sessió i els
formarà el
professor

43
per a que
siguin
heterogeni
s.

Desenvol 4. Cerca d’informació a Internet sobre el tema Ordinador Treball 30 - Rellevància i


upament escollit I recull per escrit. Se’ls facilitaran petits minuts significativitat
algunes pàgines i es supervisarà la cerca. Paper i bolígraf grups (de3 de la cerca.
a 5)
Webs d’interès: - Capacitat de
síntesi
http://www.casa
ldejoves.org/fr/
BANC+DE+RE
CURSOS/Sexu
alitat/

http://www.cent
rejove.org/info_
cjas/activitats_d
el_cjas/treball_
comunitari_prev
encio.html

5. Continuar amb la cerca per Internet si és Paper i llapis o Treball 30 - Rellevància i


necessari. Distribució de tasques i inici bolígraf. petits minuts significativitat
d’esborrany d’una presentació PowerPoint a grups de la cerca.
fer sobre el tema escollit per a resoldre la

44
qüestió seleccionada Ordinador (de 3 a 5) - Participació
ordenada i
suport als
companys.

- Presentació i
correcció
ortogràfica.

6. Treball a l’aula sobre la temàtica triada, Paper i bolígraf Treball en 30 Nivell de


resolució de dubtes i inici preparació petits minuts correcció:
PowerPoint (es contempla que part del treball Ordinador grups continguts, i
es faci a casa) disseny.
(de 3 a 5)
- Nivell i
qualitat de les
aportacions
dins el grup.

Treball en
Ordinador petit grup Autoavaluaci
60
12. Exposició als companys del tema treballat ói
Projector (de 3 a 5) minuts
Coavaluació

Síntesi 13.Debat, guiat pel professor sobre el que hem Pissarra i guix. Treball 60 - Nivell de
après. Conclusions per a viure una sexualitat conjunt de minuts participació i
sense riscos tot el grup qualitat i
classe. coherència en
les

45
aportacions.

- Integració de
coneixements
sobre el tema
tractat en les 5
sessions
d’aquesta
unitat.

UNITAT 8:

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS PROFESSOR/A


ESCOLAR

3r d’ ESO 5 sessions, una hora cada una. 3r trimestre 2011-2012 Susanna Mir

46
MATÈRIA TÍTOL DE LA UNITAT

Educació per la ciutadania i els drets humans L’afectivitat i les orientacions sexuals

OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:

- Expressar-se tant per escrit com oralment de Tractament de la - Reflexió sobre l’amistat i - Capacitació per argumentar
forma correcta. informació i l’enamorament i el que oralment i per escrit de forma
- Comprendre la terminologia pròpia del tema competència digital busquem en els altres al coherent.
a treballar. buscar parella.
- Participar en un debat amb arguments Aprendre a - Capacitat de reflexió personal.
coherents fruit d’una reflexió prèvia. aprendre - Reflexió de la relació amb
- Promoure l’autoestima, proporcionant els de la seva edat del - Interès i respecte per les
elements per aprendre a respectar el propi Autonomia i aportacions fetes pels companys.
mateix i del sexe contrari.
cos i el dels altres, i entendre i respectar les iniciativa personal
diferències possibles en el propi cos de les Valorar les diferent
persones. possibilitats d’orientació
Comunicativa
- Saber distribuir tasques i organitzar la feina sexual i el respecte als
lingüística i
a fer. altres.
audiovisual
- Identificació del que
cerquem, i el que rebutgem
al buscar parella o al “lligar”

MATERIALS ORG. ATENCIÓ A ACTIVITATS


DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS TEMPS LA D’AVALUACI
RECURSOS AULA DIVERSITAT Ó

47
7. Reflexió i debat en grup sobre les sensacions i Pissarra i guix. 30 - Grups - Nivell de
actituds que tenim quan ens enamorem o ens minuts heterogenis. participació i
Inicial agrada algú. ¿Que ens passa al cos quan ens Paper i bolígraf. qualitat i
enamorem? ¿Com ens sentim? ¿Com
coherència en
actuem? Treball conjunt de tot el grup
les
8. Reflexió i debat en grup sobre actituds i classe. 30 - Facilitació i
accions no adequades cap als altres quan aportacions.
minuts adaptació del
s’intenta “enamorar” o lligar amb algú. Treball individual. material. - Capacitat de
reflexió
De les activitats 1 i 2 en aquesta primera sessió, personal i
com a deures per a casa, hauran de fer una - Dos capacitat de
redacció – resum de les seves vivències professors a síntesi.
relacionades amb els dos temes tractats i recollir l’aula.
les aportacions més interessants fetes a classe,
així com aportar la seva opinió.

9. Lectura voluntària de les redaccions fetes a Pissarra i guix Treball 30 - Treball - Nivell de
casa sobre els temes tractats a la sessió conjunt de minuts cooperatiu. participació i
anterior. Paper i bolígraf tot el grup qualitat i
Comentaris i opinions dels companys sobre les classe. coherència en
redaccions dels companys que les hagin volgut les
llegir. Treball aportacions.
individual.
Resolució entre tots de possibles dubtes que - Capacitat de
s’hagin pogut plantejar. reflexió
personal.

48
10. Recull de les diferents opcions d’orientació 30minut Respecte i
sexual que existeixen. s tolerància cap
Reflexió en grup i debat sobre l’homosexualitat i la a les opinions
transexualitat. ¿Quina opinió tenen de dels altres.
l’homosexualitat o la transexualitat? ¿Són
tolerants?

Desenvol 11. Taller en grup: “Ens posem en la pell de l’altre”. Treball 60minut - Capacitat de
upament En grups del mateix sexe hauran d’imaginar-se petits s treballar
que són del sexe contrari (si són nois, per Paper i bolígraf grups (de3 cooperativam
exemple, hauran d’imaginar que són noies) i a 5) ent en petit
redactar un llistat d’accions i actituds que els grup.
agradaria si intentessin lligar amb ells/es o
enamorar-los/les, i un llistat de les accions i - Nivell de
actituds que no els agradaria. Justificar el perquè participació i
de cada acció i actitud positiva i negativa. qualitat i
coherència en
Els últims 20 minuts de classe es posarà en comú les
amb tot el grup-classe i les noies opinaran si aportacions.
veuen bé el que han dit els nois quan s’han posat
en la seva pell i viceversa. - Capacitat de
reflexió
personal i
capacitat de
síntesi.

49
6. Cineforum pel·lícula “El hada ignorante” Televisió i 60minut - Capacitat
reproductor de s d’atenció.
dvd. Fitxa
tècnica i
didàctica de la
pel·lícula (veure
material
adjunt).

Pel·lícula.

Síntesi 7. Cineforum final de pel·lícula “El hada Pissarra i guix. Treball 60 - Nivell de
ignorante” 46minuts. conjunt de minuts participació i
8. Reflexionar sobre: - Com la orientació sexual tot el grup qualitat i
d’una persona pot ser variable i diversa al llarg
classe. coherència en
de la vida. – Les diverses maneres de satisfer
les necessitats d’afecte i d’establir relacions les
personals basades en l’amor. – Identificar aportacions.
situacions de risc per a la contracció de
malalties de transmissió sexual. - Integració de
coneixements
D’aquesta reflexió de la pel·lícula hauran d’aportar sobre el tema
un resum i la seva opinió personal al cap d’una tractat en les 5
setmana. Aquesta reflexió serà avaluada. sessions
d’aquesta
unitat.

- Correcció
escrita tant en
ortografia,

50
com en
organització i
correcció de la
informació.

UNITAT 9:

51
GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS PROFESSOR/A
ESCOLAR

3r d’ ESO 6 sessions , una hora cada una 3r trimestre 2011-2012 Magda Pahahí

MATÈRIA TÍTOL DE LA UNITAT

Ciències Socials "L’ESPORT I L’ÈXIT"


OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:

- Saber utilitzar Internet correctament i Tractament de la - Conèixer els Jocs - Capacitació per argumentar oralment i
cercar informació significativa sobre el informació i Olímpics i associar per escrit de forma coherent.
tema a treballar. Per tant, obtenir competència digital valors i contravalors en
informació (individualment i -Capacitació per cercar informació
la seva celebració.
col·lectivament), transformar-la en Aprendre a rellevant i ser capaços de sintetitzar-la.
coneixement i relacionar-la amb el que ja aprendre -Situar en el mapa i
sabem. -Capacitat de reflexió personal.
històricament dues
- Expressar-se tant per escrit com oralment Autonomia i celebracions de Jocs - Interès per la temàtica.
de forma correcta. iniciativa personal
- Comprendre la terminologia pròpia del Olímpics ben diferents.
- Interès i respecte per les aportacions
tema a treballar. Comunicativa - Conèixer l’himne de fetes pels companys.
- Saber distribuir tasques i organitzar la lingüística i
feina a fer. l’Olimpiada Popular.
audiovisual
- Saber realitzar un treball en grup amb
- Relació entre la
informació rellevant
pràctica de l’Esport i el - Capacitat per crear una notícia
- Saber exposar i defendre el treball
respecte pels Drets periodística
realitzat davant una audiència.
- Ésser capaç de fer una autoavaluació i Humans.
autorregulació del seu progrés.
- Iniciatives lligades a
l’Esperit Olímpic.

- Crear notícia
periodística.

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

MATERIALS ORG. ATENCIÓ A ACTIVITATS


DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS TEMPS LA D’AVALUACIÓ
RECURSOS AULA DIVERSITAT 52
Pluja d’idees sobre els Jocs Olímpics i els Llapis i bolígraf, Grup gran 30 min - Nivell de
factors d’èxit a l‘esport paper participació
UNITAT 10:

53
GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A

3r d’ESO 6 sessions, una hora cada una. 3r trimestre 2011-2012 Magda Pahahí

MATÈRIA TÍTOL DE LA UNITAT

Ciències Socials L’ESPORT I L’AUTOSUPERACIÓ

OBJECTIUS D’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’alumne ha de ser competent per a:

- Saber utilitzar Internet correctament i Tractament de la - Conèixer el concepte - Capacitació per argumentar oralment i
cercar informació significativa sobre el informació i d’esportivitat per escrit de forma coherent.
tema a treballar. Per tant, obtenir competència digital
informació (individualment i - Conèixer els valors -Capacitació per cercar informació
col·lectivament), transformar-la en Aprendre a relacionats amb el rellevant i ser capaços de sintetitzar-la.
coneixement i relacionar-la amb el que ja aprendre concepte.
sabem.
- Expressar-se tant per escrit com oralment Autonomia i - Conèixer el dopatge i
de forma correcta. -Capacitat de reflexió personal.
iniciativa personal les seves implicacions.
- Comprendre la terminologia pròpia del
tema a treballar. Comunicativa - Relació entre el
- Saber distribuir tasques i organitzar la lingüística i desenvolupament
feina a fer. - Interès per la temàtica.
audiovisual econòmic i l’esport.
- Saber realitzar un treball en grup amb
informació rellevant -Creació entrevista
- Saber exposar i defendre el treball personal - Interès i respecte per les aportacions
realitzat davant una audiència.
fetes pels companys.
- Ésser capaç de fer una autoavaluació i
autoregulació del seu progrés. - Capacitat per crear una entrevista
personal.

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

MATERIALS ORG. ATENCIÓ A ACTIVITATS


DESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS TEMPS LA D’AVALUACIÓ
RECURSOS AULA DIVERSITAT

Pluja d’idees sobre el concepte -Diccionari de Grup gran 60 min - Grups - Nivell de
d’esportivitat i búsqueda al diccionari la la llengua heterogenis participació
Inicial paraula esportivitat. Activitat de construcció catalana de l’
de frases a partir dels valors treballats. Institut 54
d’Estudis
Catalans
55
-

9. Annexos

56
1. Annexos .................................................................................................... 58

Documentació UUDD

Unitat 1.................................................................................................... 59

Unitat 2.................................................................................................... 68

Unitat 3.................................................................................................... 72

Unitat 4.................................................................................................... 74

Unitat 5.................................................................................................... 76

Unitat 6.................................................................................................... 78

Unitat 7.................................................................................................... 80

Unitat 8.................................................................................................... 83

Unitat 9.................................................................................................... 86

Unitat 10.................................................................................................. 95

57
DOCUMENTACIÓ UNITAT 1. QUÈ ÉS LA SALUT?

Tomé / Pablo Méndez


Concepte de salut
1169
La definició de salut més convencional és “l’absència de malaltia”. No obstant això, des
de l’inici del segle XX el concepte de salut ha anat canviant. Ja en el congrés en què
es va constituir l’Organització Mundial de la Salut es va donar pas a un concepte
integral de salut definida com l’estat complet de benestar físic, mental i psicològic i no
només com a absència de malaltia.

Actualment s’entén com a salut: Segons aquesta definició, es prenen com a


punts de referència de la salut les tres dimensions de la persona:
Aquesta influència mútua provoca que les persones atorguin a la salut un valor diferent
segons les seves preocupacions, situació social, etc. Fins i tot una mateixa persona
pot atorgar valors diferents a la salut en funció de la seva edat.

EXERCICI 1: Concepte de Salut


22
S’escriu la paraula "salut" a la pissarra. El/la professor/a escriu tres paraules per iniciar
la sessió. Els/les alumnes han de dir paraules, sinònims, frases fetes, idees, etc. que
associïn amb el concepte de salut.

Exemple:
SALUT
Benestar,
Equilibri,
Un estat complet de
satisfacció,
Trobar-se bé
Autoestima,
Alegria,
Despreocupació,
Il·lusió
Energia,
Força,
Qualitat,
Comunicació,
etc.

SALUT
TOTAL 20 enunciats positius sobre 20 =
LA SALUT ÉS 100% POSITIVA
Benestar =+
Equilibri =+
Un estat complet de
satisfacció =+
Trobar-se bé = +
Autoestima =+
Alegria =+
Despreocupació =+
Il·lusió =+
Energia =+
Força =+
Qualitat =+

58
Comunicació =+
etc.

La part següent de l’exercici pretén ponderar en funció de dos valors, positiu (+) o
negatiu (-), les diferents paraules, frases, idees, etc. que hagin expressat els/les
alumnes.
Després se sumaran les diferents manifestacions dels/de les alumnes.

EXERCICI 2. Equilibri i salut

Primera part:
El professor divideix la pissarra en dues parts i demana als/a les alumnes que
esmentin substàncies que l’ésser humà introdueix al cos i substàncies que produeix el
propi cos (exògenes i endògenes).
A cada part de la pissarra, s’hi apunta un tipus de substància. Una vegada que s’hagin
llistat diverses substàncies a cada banda de la pissarra, es passa a la part següent.

Exemple:
Aigua
Greix
Alcohol
Aire
Orina
Suor
Sang
Sucs gàstrics

Segona part:
La classe s’ha de dividir en grups d’ entre 4 i 6 alumnes. A cada grup s’adjudica un
dels sistemes del cos humà:
Circulatori
Digestiu
Respiratori
Endocrí
Nerviós
24
A la pissarra, s’hi escriuen les funcions següents que compleix el cos humà respecte a
les substàncies que hi entren i les que fabrica. El professor resumeix en què consisteix
cada una d’aquestes funcions.
• Absorció: regular i facilitar l’entrada de substàncies al cos
• Distribució: repartir substàncies pel cos
• Transformació: convertir unes substàncies en altres que ens serveixin per ser
utilitzades en el cos
• Eliminació: expulsar del cos substàncies que no ens serveixen

Aquestes funcions permeten al cos mantenir l’equilibri o homeòstasi entre les


substàncies externes i les internes. Ara, cada grup d’alumnes té deu minuts per
adjudicar una o més de les funcions descrites al sistema que els correspon. Passat
aquest temps, un portaveu ha d’explicar quines funcions li han adjudicat i per què.

Exemple: Sistema digestiu:


Absorció: ingereix aliments i líquids
Transformació: digereix les substàncies en altres més senzilles.
Eliminació: expulsa en els excrements substàncies que no són útils

59
25
Digestiu Nerviós Circulatori
Endocrí Respiratori

Els/Les alumnes voluntaris o nomenats pel professor, per torns, han de dibuixar una
fletxa que connecti dos sistemes i descriure’n la connexió, i respondre:
En quina part o parts del cos es connecten?
Quines substàncies es passen l’un a l’altre?

Segona part:
El professor planteja la hipòtesi que un dels sistemes comença a funcionar malament i
els/les alumnes han de descriure a quins altres sistemes afectarà i per què. Per a això,
el professor pot sol·licitar voluntaris que responguin. Aquesta segona part es pot
repetir amb un altre dels sistemes.

EXERCICI 3. Els aspectes positius de la salut

Pissarra i fotocòpies de fotografies

Distribuïts en grups d, s’ha de lliurar als alumnes fotografies que corresponguin a


persones de diferents edats i, fins i tot, pertanyents a altres cultures i països.
Els alumnes han de deduir quin concepte de salut poden tenir les persones de la
fotografia.

60
61
28

EXERCICI 4: Les tres dimensions de la Salut

Es lliura als alumnes una targeta amb un aspecte d’alguna de les dimensions (física,
psicológica o social.

El professor ha d’escriure a la pissarra cada dimensió i cada alumne ha d’apuntar a


quina dimensió pertany l’aspecte anotat a la seva targeta. Aquesta opció serveix
perquè siguin ells mateixos els que generin els aspectes.
S’ha de fer la classificació entre tots els membres del grup. Un portaveu de cada grup
exposa les seves conclusions i pacten una classificació comuna.

62
PARAULES A LES TARGETES:

Autoestima Seguretat Positivisme


Mal humor Pessimisme Irritació
Estrès Agressivitat Irritabilitat
Solidaritat Marginació Amor
Amistat Racisme Compartir
Cultura Pobresa Esport
Febre Mal de queixals Son
Rehabilitació Set Pressió sanguínia
Infecció Força

EXERCICI 5. Quins factors determinen la salut

Primera part:
els/les alumnes han d’identificar els factors que determinen l’estat de salut d’un
individu, grup i població.
S’anoten a la pissarra els factors que determinen la salut i també s’hi apunta un
exemple:
Distribuïts individualment, han de pensar en tres exemples de cada un dels factors i
després posar-los en comú.

Biològics Ecològics Sanitaris Socials Estil de vida


diabetis Contaminació Absència de Deprivació Alimentació
de l’aigua controls d’aliments equilibrada
sanitaris

Segona part:
A partir de la història de la Sara, els/les alumnes han de deduir quins factors
favorables té la protagonista i alterar la seva història canviant factors favorables per
factors desfavorables.

La Sara viu en una localitat a prop de la ciutat, en un municipi tranquil amb moltes
zones enjardinades.
Els seus avis i oncles viuen als pisos adjacents al seu i sempre han estat molt units.
La seva família és de classe mitjana: els dos pares treballen, la mare és una bona
nutricionista i treballa en una residència de la tercera edat. El pare, tot i que va
estudiar formació professional, modalitat mecànica, és comercial d’una editorial
especialitzada en temes mèdics.
La Sara té un germà un any més petit, que es diu Àlex. Quan eren petits els agradava
imaginar-se que eren grans estrelles del tennis, s’ho passaven bé jugant plegats i els
anomenaven “els germans invencibles”. Guanyaven totes les competicions. Avui, la
Sara encara conserva les copes d’aquella època.

L’afició a l’esport els ve de família. Els seus pares, quan eren joves, jugaven al voleibol
professional, i dos dels seus oncles, per part de mare, van estudiar INEF (educació
física) i van arribar a ser entrenadors importats d’esportistes d’alta competició.
Biològicament, ambdós han tingut un bon físic i també una salut de ferro.
La Sara gaudeix de l’exercici físic, està apuntada a un club de tennis i s’hi entrena tres
vegades a la setmana.

63
Com que la seva mare és nutricionista, sempre es preocupa que la seva dieta sigui
equilibrada, segons la seva edat i l’activitat que realitza.
Quant als estudis, mai ha tingut massa problemes, les matemàtiques eren el seu punt
dèbil, però amb voluntat i l’ajuda del seu pare, les va poder superar.

EXERCICI 6: Els diferents rols de la Salut

El professor demanarà als alumnes que diguin coses que ells creuen que es poden fer
(menjar més verdura) o evitar fer (fumar) per millorar la salut. El professor ha d’animar
perquè apareguin elements d’ambdós tipus i anotarà les respostes dels alumnes en
una columna a la pissarra fins tenir-ne una mitja dotzena d’exemples.
Després, el professor demanarà als alumnes que, per a cada una de les
recomanacions que hagin donat, descriguin les situacions en què normalment no se
segueixen. Si als alumnes els costa pensar en el primer exemple, aporteu aquest: “A
una persona que ha deixat de fumar, li ofereixen una cigarreta en un casament. Sap
que no ha de fumar, però en aquest moment li costa més negar-s’hi.” Veient totes les
situacions en què és més difícil seguir les recomanacions sobre salut, els alumnes
hauran de donar la seva opinió sobre si influeix la presència dels altres en les nostres
decisions, per què i com mantenir les nostres decisions davant aquestes pressions
externes.

EXERCICI 7 : El cine. Models de Salut?

Es faran 3 sessions de vídeo a on es veurà la pel·lícula “El Club de la lucha”.


Es du a terme una anàlisi dels factors objectius que determinen l’estat de salut del
protagonista, mitjançant la taula següent:

Pràctiques de risc Pràctiques de Salud Ho fa per… Dimensions de la


Obligació, Hàbit, ho persona afectades
ha escollit
lliurement?

I a continuació, han de posar en comú les respostes.

EL CLUB DE LA LUCHA (Fight club)


Dirección: David Fincher.
País: USA.
Año: 1999.
Duración: 139 min.
Intérpretes: Edward Norton (narrador), Brad
Pitt (Tyler Durden), Meat Loaf (Robert
Paulsen), Zach Greiner (Richard Chesler),
Helena Bonham Carter (Marla Singer), Rachel
Singer (Chloe).
Guión: Jim Uhls, basado en la novela de
Chuck Palahniuk.
Fotografía: Jeff Cronenweth.
Montaje: Jim Haygood.
Música: John King y Michael Simpson.

64
Diseño de producción: Alex McDowell.
Dirección artística: Chris Gorak.
Vestuario: Michael Kaplan.

EXERCICI 8. Què ens transmet la publicitat?

A partir de la visualització d’un anunci iniciar un debat sobre què ens ha transmès
aquell anunci. Extraure idees de què volia fer-nos arribar, perquè ha fet servir
determinades imatges, i quina opinió tenim de que amb la publicitat ens arribin aquest
tipus de missatges.

Anuncis:
http://www.youtube.com/watch?v=fwDYYVY09gw&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=cKxGmtwlIB0
http://www.youtube.com/watch?v=8uHKmQps5iU
http://www.youtube.com/watch?v=hhKpOz4SROE
http://www.youtube.com/watch?v=wrqIeR9um54
http://www.youtube.com/watch?v=jjaj9jt8c78
http://www.youtube.com/watch?v=BGFFyzf60SA

producte Quin tipus Quins valors Es Compraries el


d’imatges transmet corresponen que et venen?
utilitza aquests valors Per què?
amb els teus?

EXERCICI 9. Creació d’un anunci sobre la salut

Tenint en compte el que han après, els/les alumnes han de crear un anunci sobre la
salut seguint l’esquema següent:
1. L’empresa, ONG, fundació, etc. que el promou
2. El producte, comportament, esdeveniment, etc. que es promou

Els/les alumnes han de triar una estratègia, compondre un anunci i dissenyar el títol-
subtítol-text-marca-imatge-eslògan.

Poden realitzar aquest exercici utilitzant l’anunci que han analitzat abans o bé poden
triar altres anuncis.

65
DOCUMENTACIÓ UNITAT 2 Drogues: Digues no!

1) CONTINGUTS BÀSICS A PRESENTAR DESPRES DEL DEBAT


INICIAL:

Què són les drogues?

Definició de drogues segons l'OMS (Organització Mundial de la Salut) :

Les drogues són aquelles substàncies químiques, naturals, sintètiques o semi-


sintètiques, que introduïdes en l'organisme viu tenen la capacitat de poder modificar
una o més de les funcions.

L'acció que tenen les drogues sobre el sistema nerviós central, és que provoquen
canvis en l'activitat mental, les percepcions i el comportament de l'individu. El sistema
nerviós regula estats com les emocions, l'angoixa , la son, l'activitat mental i la física, la
percepció, etc. Les drogues, modifiquen el comportament o l'estat d'ànim de les
persones que les utilitzen.

Les drogues es poden prendre de diferents maneres : aspirades pel nas, inhalades,
fumades, preses per via digestiva o injectades per via intravenosa (directament a la
vena) o intramuscular.

Un greu problema és l'ús repetit de les drogues ja que pot comportar canvis en la
manera com aquestes i el consumidor interactuen. La persona pot perdre el control
sobre els aspectes importants de la vida quan la droga es converteix en la prioritat
absoluta.

Algunes drogues comunes:

TABAC, ALCOHOL, CANNABIS, HEROÏNA, DE DISSENY.... US SONEN?

Webs on trobar informació:

www.sosdrogas.com

www.sobredrogues.net

www.gencat.es/joventut

66
2) PLANTILLA DE TREBALL per als grups

Creació d’un projecte de campanya publicitària amb l’eslògan: Digues: no!

Decidiu en grup els punts més importants de la vostra campanya i feu la


distribució de les tasques. Tots els membres heu de participar i recordeu, que
la nota final és de grup així que heu d’intentar aconseguir el millor resultat
possible entre tots:

Objectius i punts bàsics de la campanya publicitària

TEMA:..................................................................................................................

ESLÒGAN:.............................................................................................................

Tipus de Projecte:................................................................................................

Membre Tasques que realitzarà Com?

Organització de grup:

Seqüència de treball:

1)

2)

3)

4)

5)

6)

3) Visualització d’anuncis contra les drogues

67
http://www.youtube.com/watch?v=ESsic0bQnMo

http://www.youtube.com/watch?v=ioiiiemPK7A&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=aCOYGR3NekI&feature=fvsr

____________________ _________________

Debat i reflexió al voltant del tema.

- Per què estem en contra de les drogues?

- Quins objectius tenen els anuncis visualitzats?

- Què fan per impactar?

- Quins recursos han utilitzat?

- Coneixem altres campanyes publicitàries?

68
4) Pauta per als alumnes- autoavaluació GRUPAL en la visualització dels
anuncis:

Qualitat
Propostes de millora Nota
Claredat del audiovisual
missatge
Grup Quines? 1 al 10
Bona? Per què?
Si/no… per què?

(assenyaleu amb un * el vostre propi grup)

69
DOCUMENTACIÓ UNITAT 3:

Activitat 2: Analitzem les noticies


Els/Les alumnes han de llegir la notícia o l’article i respondre les preguntes que se’ls
proposa. A continuació, han de posar en comú les respostes.

Proposem una notícia i un article relacionats amb el consum d’alcohol:

Els joves ja estan avisats.


Font: Hoy Digital
Càceres, 29/3/2003

La Policia Local va començar a advertir als joves, en el “botellón” del dijous, que
se’ls pot multar (mínim 300 euros) per beure al carrer.

Primer avisar i després multar. Això ho ha plantejat la Policia Local, que el dijous a la
nit, durant el “botellón” que va tenir lloc a la Plaza Mayor (com el de cada dijous), va
començ ara avisar els joves que ja és plenament en vigor la Llei de convivència i oci
de la Junta d’ Extremadura, que estableix la prohibició de beure alcohol al carrer,
excepte en els llocs que determinin els ajuntaments, que en el cas de Càceres és el
recinte firal.

I per si algú encara no se n’ha assabentat, hi ha dos grans cartells en plena via pública
que adverteixen de la prohibició, en dos llocs específics on se solen concentrar
ciutadans per beure al carrer: la Plaza Mayor, sobretot, i la Plaza de Albatros.
Els cartells es van col·locar ahir al matí i la policia va continuar anit amb la campanya
d’advertiment als joves del “botellón” i faran el mateix avui dissabte, que és quan hi ha
més afluència de gent a la Plaza Mayor.

Cal assenyalar que els cartells destaquen que es tracta d’una llei de la Junta d’
Extremadura, de manera que els afectats tenen clar que l’Ajuntament ha de complir la
norma, per que qui l’ha dictat és el Govern regional. Els cartells indiquen: «La Llei d’oci
de la Junta d’ Extremadura a l’article 15.1 disposa: no és permès
el consum de begudes alcohòliques a les vies i espais públics».
Tot i que de moment s’ha optat per posar èmfasi en la mera informació i advertiment,
fonts municipals van assenyalar a aquest diari que en estar en vigor la Llei d’oci, hi ha
la possibilitat que avui es comenci a imposar multes a les persones que beguin al
carrer. Encara que durant el “botellón” es congreguen milers de persones, els policies
s’hi poden adreçar i repetir aquesta tasca de manera sistemàtica totes les nits de
“botellón”.

No es tracta, doncs, de dissoldre policialment cap concentració, sinó d’aplicar


estrictament el que disposa la llei, és a dir, imposar sancions a qui la infringeixi, a qui
begui al carrer. Seria el mateix cas, exceptuant-ne les diferències, d’una proliferació de
cotxes mal aparcats en una plaça, de manera que la grua no es pot emportar tots els
vehicles a l’hora, ni tan sols pot multar-los a tots, però s’imposen les sancions que
es pot (la grua fa el mateix).

a) Resumeix breument la notícia


b) Què us sembla aquest tipus de mesures?
c) Quines conseqüències pot generar aquest tipus de mesures?
d) Quines altres opcions proposaries tu?

70
e) Segons aquesta notícia, el consum d’alcohol és més habitual durant els caps de
setmana.
f) Quines altres possibilitats d’oci coneixes?

DOSSIER PELS ALUMNES: Guia de l’alumne.

www.lascarasdelalcohol.com

71
DOCUMENTACIÓ UNITAT 4:

UUDD:què coneixem sobre el tabac?

1) Plantilla de treball

Components del grup:

1)

2)

3)

4)

TEMA: ...................................................................................................
........................

Passes a seguir:

a) En grup, feu una cerca per Internet sobre el tema que heu escollit.
Recolliu la informació més rellevant en un document Word.

b) Amplieu la informació recollida quan ho compartiu amb els altres


grups.

c) Creació d’un Power Point (ompliu el següent requadre)

ESBORRANY- PAUTA PER ORGANITZAR LA FEINA

Diapositi Continguts proposats Encarregat-da


ves
1 Portada: Títol, data, nom membres del
grup i imatge.

72
2) Avaluació grupal/co-avaluació

Ompliu el següent requadre mentre observeu les presentacions de la resta


de companys i entregar al professor un cop finalitzada la classe:

Grup 1) Qualitat del contingut 1) Claredat en Nota


2) Coherència en les l’exposició entre
diapositives 2) Participació de tots 1 i 10
3) Imatges i recursos els membres
1) 1)
2)
3) 2)
1) 1)
2)
3) 2)
1) 1)
2)
3) 2)
1) 1)
2)
3) 2)
1) 1)
2)
3) 2)
_____________________________________________________________________________

Propi GRUP, OMPLIR DE MANERA INDIVIDUAL : GRUP Nº ............

MEMBR Diapositives realitzades / Tasques Exposició Oral Nota que


ES (claredat, em
ordre, posaria:
participació)
1:

2:

3:

4:

Observacions del nostre grup (qualitat de l’esborrany, dificultats


que hem trobat i què podríem millorar):

73
DOCUMENTACIÓ UNITAT 5:

Una dieta equilibrada és aquella formada pels aliments que aporten una quantitat
adequada de tots i cada un dels nutrients que necessitem per tenir una salut òptima ha
de ser. La dieta ha de ser variada consumint sobre tot productes frescos i de
temporada.

La dieta equilibrada depèn d’una sèrie de factors personals com és el sexe, la talla, el
pes, l’edat, l’activitat que realitzem, el clima i l’entorn on vivim. Degut als múltiples
factors personals dels que depèn, la dieta equilibrada varia molt d’un individus a uns
altres i per això es parla de quantitats o ingestes diàries recomanades.

L’alimentació ha de cobrir els següents objectius:

- Aportar una quantitat de nutrients energètics (calories) que siguin suficients per
a portar a terme els processos metabòlics i de treball físic necessaris.

- Subministrar suficients nutrients amb funcions plàstiques i reguladores


(proteïnes, minerals i vitamines)

- Que les quantitats de cadascun dels nutrients estiguin equilibrades.

- Les proteïnes han de suposar el 15% de l’aportació calòrica total.

- Els glúcids ens aportaran almenys entre un 55-60% de l’aportació calòrica total.

- Els lípids no sobrepassaran el 30% de les calories totals ingerides.

La dieta equilibrada

Grases
Proteïnes
Fibra
C arbohidrats

74
La piràmide dels aliments:

Registre d’autoavaluació: Unitat didàctica “Alimenta la teva Salut”

Molt Basta Una Poc


nt mica

1. Creus que has resolt tots el teus


dubtes en l’àmbit treballat?

2. Has col·laborat per tal de que els teus


companys aprofundeixin en la temàtica ?

3. Creus que has sabut transmetre


oralment els teus coneixements previs?

4. Has tingut dificultat a l’hora de cercar


informació significativa a Internet?

5. Has estat capaç de fer un bon treball


de síntesi dels aspectes més importants?

6. Has participat en la tria del tema a


treballar?

7. La distribució de tasques ha estat


equitativa?

8. T’ha semblat fàcil i profitós l’ús de


Power Point?

9. Has exposat de forma satisfactòria el


tema treballat?

10. Has aprés de les exposicions fetes


pels companys?

11. En quin grau t’ha permès realitzar


una reflexió personal profitosa ?

75
12. En quin grau valores l’enriquiment
personal de les sessions dutes a terme?

76
DOCUMENTACIÓ UNITAT 6:

Documento con ideas generales sobre el sueño:

Funciones:

1. Conservación de la energía
2. Evitación de depredadores
3. Recuperación corporal
4. Consolidación de la memoria

FASES:

Sueño no REM

Estadio 1:

- Sueño ligero, 5% del tiempo de sueño


- Ondas Theta
- Tono muscular débil
- Movimientos oculares lentos
- Adormecimiento

Estadio 2:

- 50% tiempo del sueño


- Ondas Delta
- Tono muscular débil, ausencia de movimientos oculares
- Principio del sueño propiamente dicho

Estadio 3 i 4:

- Sueño ondas lentas, 20% del sueño total


- Ondas Delta
- Actividad muscular inexistente
- Sueño de recuperación
- Terror nocturno y sonambulismo

Sueño REM

- 20% del tiempo total de sueño


- Movimientos oculares rápidos
- Ausencia total de tono muscular
- Sueños (rápidos, animados)
- Ondas Theta i Beta

El sueño de ondas lentas (no REM) está relacionado con la mejora física y el sueño
REM con la mejora cognitiva.

77
Registre d’autoavaluació: Unitat didàctica: “Dormir= salut, restauració física,
consolidació d’aprenentatges”

Molt Basta Una Poc


nt mica

1. Creus que has resolt tots el teus


dubtes en l’àmbit treballat?

2. Has col·laborat per tal de que els teus


companys aprofundeixin en la temàtica ?

3. Creus que has sabut transmetre


oralment els teus coneixements previs?

4. Has tingut dificultat a l’hora de cercar


informació significativa a Internet?

5. Has estat capaç de fer un bon treball


de síntesi dels aspectes més importants?

6. Has participat en l’elaboració del


qüestionari?

7. La distribució de tasques ha estat


equitativa?

8. Has sabut extreure els resultats del


qüestionari?

9. Has sabut plasmar els resultats en un


informe?

10. Trobes útil la realització del mural


per tal de donar a conèixer la temàtica
als companys?

10. Has après de les aportacions fetes


pels companys?

11. En quin grau t’ha permès realitzar


una reflexió personal profitosa ?

78
DOCUMENTACIÓ UNITAT 7:

WEB: Centre jove anticoncepció i sexualitat


(CJAS)http://www.centrejove.org/

Els mètodes anticonceptius

Els anticonceptius ens permeten gaudir de la sexualitat


compartida evitant el risc d’un embaràs no previst. Cada persona haurà de decidir quin
mètode li pot anar millor en els diferents moments de la vida, d’acord amb la seva edat,
la situació personal, el tipus i la freqüència de les relacions, les pròpies creences, etc., ja
que som diferents i no tenim un mètode ideal per a tothom.

En el moment de triar un anticonceptiu és important conèixer les seves característiques


(mecanisme d’acció, eficàcia, possibles efectes secundaris, preu...) i saber com utilitzar-
lo correctament, ja que això ens permetrà decidir quin pot ser el millor mètode per tal de
prevenir embarassos no planificats i, en alguns casos, infeccions de transmissió sexual.

Disposar de la informació adequada i de l'orientació d'un professional t'ajudarà a triar el


mètode més indicat per a tu.

Què són les infeccions de transmissió sexual?

Són un grup de malalties infeccioses de


gravetat variable, que normalment es transmeten durant les relacions sexuals amb una
persona infectada.

79
La vagina, el penis, l'anus i la boca són els llocs més freqüents on es localitzen diferents
microorganismes (virus, bacteris, paràsits...) que poden produir una infecció de
transmissió sexual (ITS).

Les ITS es manifesten mitjançant símptomes molt diversos, que de vegades poden ser
discrets i tardans. Des que el microorganisme s'estableix al cos fins que s'observa algun
símptoma pot passar un temps, anomenat període d'incubació. Durant aquest període,
qualsevol persona infectada pot encomanar la infecció.

En algunes ocasions, les ITS també poden manifestar-se en altres llocs fora dels òrgans
genitals i urinaris, i també poden no provocar cap símptoma visible encara que
continuïn evolucionant. En altres casos, poden aparèixer símptomes prou característics
d'aquestes malalties.

Ens farà pensar en la presència d’una ITS...

• Lesions de la pell dels genitals (ulceracions, berrugues, etc.), algunes


secrecions o fluix vaginal diferents dels que normalment teniu.
• Molèsties als òrgans genitals i urinaris, com ara picor, coïssor o dolor.
• Molèsties durant les relacions sexuals.

Les infeccions de transmissió sexual més freqüents en el


nostre medi:

Els microorganismes o gèrmens


que produeixen les ITS més freqüents són: bacteris, virus, protozous, llevats (fongs) i
paràsits.

Algunes ITS produïdes per aquests microorganismes són:

• Sida
• Gonocòccia o gonorrea
• Sífilis
• Infecció per clamídia

80
• Herpes genital
• Condilomes / Infecció pel VPH (papil·lomavirus humà)
• Hepatitis víriques
• Vulvovaginitis
• Infecció per paràsits (sarna i lladelles)

WEB:
http://www.casaldejoves.org/fr/BANC+DE+RECURSOS/Sexuali
tat/

81
DOCUMENTACIÓ UNITAT 8:

FICHA TÉCNICA

Dirección: Ferzan Ozpetek


Guión: Ferzan Ozpetek, Gianni Romoli.
Producción: Tilde Corsi, Gianni Romoli
Duración: 106 min.
Países: Italia y Francia
Año de producción: 2000
Reparto: Margherita Buy, Stefano Accorsi, Serra
Yilmaz, Gabriel Garko, Erika Blanc, Andrea Renzi,
Koray Candemir, Lucrezia Valia.

Sinopsis: El hada ignorante narra la historia de


Antonia, una mujer de unos cuarenta años que
pierde repentinamente a su esposo en un accidente
de tránsito. Antonia descubre entre las
pertenencias de su difunto marido un cuadro con
una dedicatoria amorosa. Obsesionada por
encontrar a la mujer que fuera amante de su
esposo durante siete años, Antonia llega hasta la
otra punta de Roma y encuentra algo que no
esperaba. De ahí surge la necesidad de comprender
quién era realmente su marido y Antonia inicia
también una búsqueda de sí misma.

FICHA DIDÁCTICA

1. OBJECTIVOS PEDAGÓGICOS

• Reflexionar sobre como la orientación sexual de una persona puede ser cambiante y
diversa a lo largo de la vida.

• Reflexionar sobre la diversidad de maneras de satisfacer la necesidad de afecto y


de establecer relaciones personales basadas en el amor.

• Identificar las situaciones de riesgo para la transmisión del VIH/SIDA.

2. CLAVES DE TRABAJO PARA EL PROFESORADO

El hada ignorante es un elogio a la diversidad y a la apertura de miras hacia los puntos de


vista que no son los propios. Nos habla de distintos caminos para gozar del afecto y de la
sexualidad a través de la historia del descubrimiento de una relación homosexual secreta
del marido de Antonia. Junto con la noticia, ella descubre todo un mundo de relaciones

82
personales de amor y sexo entre un grupo de gente, que nunca hubiera imaginado. La
reacción de Antonia, lejos de ser agresiva o competitiva contra el que fue el amante de su
marido, se basa en la necesidad de conocer y la voluntad de comprender de forma abierta,
sin estereotipos ni prejuicios. Así, el melodrama inicial da lugar a sonrisas, ternura,
complicidades y da paso a la reivindicación de la capacidad humana para relacionarse y para
tirar adelante.

Uno de los logros de El hada ignorante es la reconstrucción que el director hace de los dos
mundos por los que transita la historia: por un lado, la casa de familia rica que compartían
Antonia y Massimo que simboliza un cierto modelo de relación de pareja y familia; y, por el
otro, la relación de Massimo con Michele y la familia que ellos habían creado con personas
que se habían elegido afectivamente y para quienes los prejuicios de edad, orientación
sexual, clase social u origen parecían no existir. A partir de estas historias, la película nos
permite abordar, entre otros, los siguientes temas:

• Sobre como la orientación sexual de una persona puede cambiar y ampliarse a


lo largo de la vida.
En El hada ignorante se nos plantea el caso de Massimo, el marido de Antonia, quien,
durante siete años, tuvo una relación con otro hombre, Michaele. En paralelo a lo
que, aparentemente, era un matrimonio heterosexual satisfactorio, Massimo vivía
otro mundo donde el afecto y la sexualidad se vivía de manera distinta: un grupo de
gente, en lugar de una pareja, con identidades y orientaciones sexuales diversas.
Por lo que Michaele cuenta sobre su relación con Massimo, éste no iba buscando una
relación homosexual, sino que se enamoró de su persona en circunstancias curiosas.
Con ello no cambió su orientación sexual, porque todo parece indicar que la relación
heterosexual con Antonia seguía siendo placentera, sino más bien, la amplió. Ello nos
viene a hablar de lo cambiante que puede ser en la vida de una persona sus gustos y
deseos sexuales. En el mismo sentido, en el grupo también hay un transexual que
afronta el momento de presentarse como mujer en una celebración familiar (tras
años de no verse). Después de dudar y discutir con sus amigos, finalmente, se
decide por la opción de autoafirmación y se viste con un vestido y se presenta como
mujer.

• Sobre la diversidad de maneras de satisfacer la necesidad de afecto y de


establecer relaciones personales basadas en el amor.
El mundo vitalista y abierto de Michaele y sus amigos que comparten su día a día y
establecen relaciones de amor y de cuidado entre ellos viene a plantear la
diversidad de formas de satisfacer la necesidad de afecto. Frente al modelo
familiar del patriarcado (pareja heterosexual con hijos o hijas), la película muestra
otro tipo de convivencia basado también en el amor.

• Sobre el entorno de los enfermos de VIH/SIDA.


El personaje de Ernesto, quien está enfermo de VIH/SIDA, representa una
historia secundaria en la película: tras una práctica de riesgo con quien fue su novio
(él afirma que "lo quería todo de su amante"), se contagia del VIH/SIDA, pero
parece que no sigue el tratamiento porque está hundido desde que su novio no se
comunica con él. Más adelante, cuando él está hospitalizado, Antonia, quien había
comprendido la historia de amor de Ernesto le cuenta lo que sus amigos no se
habían atrevido: que su novio no lo abandonó, sino que murió. A pesar del entorno de
amigos que lo cuidaban y le mostraban su afecto, necesitó mayor acompañamiento
para tirar adelante con la enfermedad.

83
3. ELEMENTOS DE DEBATE

- ¿Qué te parece la reacción de Antonia cuando descubre que su marido tenía otra relación
con otro hombre? ¿Qué es lo que más le cuesta comprender? ¿En qué medida le condicionan
sus prejuicios para afrontar la situación?

- ¿Por qué crees que Massimo tuvo una relación con Michaele? ¿Cómo ves la orientación
sexual de las personas: cómo algo estático que viene dado, como algo que cambia a lo largo
de la vida de las personas? ¿Por qué lo consideras así?

- ¿Cuál te parece que es el dilema de Mara (el transexual) a la hora de decidir cómo se
presenta a la celebración familiar? ¿Por qué crees que, finalmente, opta por presentarse
como mujer? La película no sigue con esta trama, pero ¿cómo imaginas que fueron las
posibles reacciones de la familia (piensa en distintas generaciones y formas de pensar)?

- ¿Qué te parece el trato que dan a Ernesto sus amigos y Antonia? ¿En que medida te
parece que el comportamiento de la gente de su entorno está condicionado por el
VIH/SIDA? ¿Tiene algún riesgo convivir en la misma casa con un enfermo de VIH/SIDA?
¿Cuáles son las prácticas o situaciones de riesgo?

84
DOCUMENTACIÓ UNITAT 9:

ACTIVITAT INICIAL

En aquesta piràmide, John Wooden, entrenador de bàsquet de la


lliga universitària (NCAA), resumia el que ell considera que són les
bases de l'èxit en l'esport. Tradueix cadascun dels termes que
apareix a la piràmide.

Nom i cognoms dels membres del grup:

Data d'avui:

- -

- -

- -

85
- -

- -

- -

- -

- -

- -

1936. BARCELONA I BERLÍN.

DUES CIUTATS, DOS

JOCS OLÍMPICS.

L'any 1936 s'havien de celebrar a Barcelona les Olimpíades Populars, però


l'inici de la Guerra Civil ho va impedir. El mateix any, Berlín acollia els Jocs
Olímpics d'estiu. Són dues maneres molt diferents d'organitzar un
esdeveniment esportiu que corresponen a dues maneres diferents de veure
i de voler el món

Mira amb atenció el vídeo i llegeix el reportatge.

http://www.juga-la.cat/cat/jugala/secundaria/taronja/9.php

Llegeix el reportatge que hi ha en aquest enllaç:

http://www.claror.cat/Tot Claror/Reportatges/TC54 repor.htm

Llegeix amb atenció l'himne de l'Olimpíada Popular

86
No és per odi, no és per guerra,

que venim a lluitar a cada terra.

Sota el cel blau

l'únic mot que ens escau

és un crit d'alegria: la pau.

Fora enveges, fora noses, fora noses,

afirmem contra el viure estret

el nostre dret

a fer un aire més net,

a fer un món més ple de roses.

Cors enlaire! Llum als braços!

Sempre àgils i ardits els nostre passos.

Donem-nos les mans

per sentir-nos germans

sota el verd dels llorers triomfants!

Força i vida, primavera,

ritme, gràcia i esforç i voluntat,

tots hem triat

en l'esclat del combat

perquè ens facin de bandera!

Per al més àgil, per al més destre

sigui el sol immortal

de la palestra.

Sigui aquest sol

que ens aplega en un vol

per cremar la mentida i el dol!

Contra els baixos crits innobles

aixequem cap al cel les nostres mans!

87
Vibrin els cants,

perquè es tornin més grans

i més lliures els pobles.

ACTIVITAT

Et proposem la següent activitat:

Nom i cognoms dels membres del grup:

Data d'avui:

Per què l’estadi de Montjuïc es diu Lluís Companys?

Qui va ser l’autor de l’himne de l’Olimpíada Popular?

Analitza quins són els diferents valors que defensa l’autor d’aquest poema i
enumera'ls.

El FC Barcelona era una entitat adherida a la Olimpíada Popular i cedia les


seves instal·lacions. Qui era president del Club aleshores? Documenta’t
sobre la seva biografia i fes-ne un breu resum.

Els Jocs Olímpics de 1936 es van celebrar a Berlín. En aquells Jocs va


destacar especialment un atleta per les quatre medalles d'or que va
guanyar. Va esdevenir tota una llegenda. Qui va ser aquest personatge?
Creus que va esdevenir una llegenda només per les medalles que va
guanyar?

LA LLUITA PEL RESPECTE

ALS DRETS HUMANS,

TAMBÉ A L'ESPORT.

La lluita pel respecte als drets humans abasta tots els àmbits socials.
També en el món de l'esport hi ha una història de progrés dels drets de les
persones i de retrocés de les desigualtats i injustícies. Una història que
encara continua. Un combat que encara no està guanyat.

88
llegiu els textos següents.

HASSIBA BOULMERKA

Campeona del mundo de 1.500 metros lisos en 1991 y 1995 y olímpica en


Barcelona'92, Hassiba Boulmerka nació en 1968 en la localidad argelina de
Constantina, y es firme impulsora de un movimiento promotor del deporte
de la mujer en su país.

Su carrera deportiva comenzó pronto, y comenzó a destacar a nivel


internacional en los Juegos Olímpicos de Seul de 1988, obteniendo en los
mundiales de Tokio de 1991 la medalla de oro en los 1.500 metros, medalla
que también logró en Barcelona'92 (primera medalla de oro olímpica de un
deportista argelino, antes incluso que su también destacado compatriota
Nourredine Morceli) con un tiempo de 3.55.30, la quinta mejor marca de
todos los tiempos. En los últimos mundiales de Goteborg (Suecia) volvió a
lograr el oro con una marca de 4.02.42.

Amenazada por grupos integristas religiosos, su vida está en constante


peligro. Precisamente en los últimos mundiales de Suecia tuvo que ser
trasladada a un hotel diferente del de sus compañeras argelinas, con un
dispositivo especial de seguridad. Aunque se niega a abandonar su país, y
mantiene una actitud de desafío ante todo tipo de obstáculos, dispone de un
visado de Francia que le permite vivir temporalmente en dicho país y
desplazarse con mayor facilidad allá donde tenga que participar en alguna
competición deportiva.

Font: ENTREGA DELS PREMIS PRÍNCEPS D’ASTURIES DE 1995

Els Drets Humans i l'Esport

La Carta Internacional de l’Educació Física i l’Esport, adoptada l’any 1978


per la Conferència General de la UNESCO, és un exemple de les diverses
declaracions de l’activitat física com a dret humà. Els elements clau de la
Carta de la UNESCO són que l’educació física i l’esport:

89
•Són un dret fonamental de tots.

•Són indispensables per a l’educació permanent.

•Han de satisfer les necessitats individuals i socials.

•Han de ser practicats per persones preparades.

•Requereixen instal·lacions i equipaments adequats.

•Propicien valors ètics i morals.

•Propicien una comunicació mediàtica positiva.

La Declaració de Brighton sobre Dona i l’Esport, adoptada per la Primera


Conferència Internacional sobre la Dona i l’esport l’any 1994, relaciona
explícitament igualtat i equitat per a les dones en l’esport amb els drets
humans:

1.Els estats i governs prendran totes les mesures necessàries per


assegurar que les institucions i organitzacions responsables de l’esport
acatin les disposicions de la Carta de les Nacions Unides sobre l’eliminació
de qualsevol forma de discriminació contra la dona;

2.La igualtat d’oportunitats per competir i participar en l’àmbit esportiu —ja


sigui amb finalitats d’oci i lleure, promoció de la salut o competència d’alt
nivell— és un dret inherent a totes les dones, independentment de la seva
raça, color, idioma, creença, orientació sexual, edat, estat civil,
discapacitats, convicció política o afiliació i origen social o nacional.

3.Els recursos, poder i responsabilitat s’assignaran amb justícia i sense


discriminació de gènere, però aquesta assignació haurà de rectificar els
desequilibris injustos d’avantatges que tinguin les dones i els homes (Grup
de Treball Internacional sobre la Dona, 1998).

[...]

..els esports van crear-se al segle XIX per a la socialització i el lleure de la


classe social alta masculina. [...] L' obtenció per part dels que inicialment no
van ser inclosos (nois i homes treballadors, noies i dones, habitants de
colònies i de països en vies de desenvolupament i persones amb
discapacitats) del dret de participació va ser fruit d'un procés llarg i complex

90
que sovint va necessitar la intervenció política. La història d'aquest procés
és inseparable de la història de l'esport.

[...]

Per exemple, la lluita per aconseguir que noies i dones participessin


plenament en l'esport ha durat més d'un segle i encara ara continua. A
nivell internacional, va caldre que les dones amenacessin amb la creació
dels seus propis Jocs Olímpics durant la dècada dels anys 20 perquè el CIO
acordés a contracor incloure intervencions femenines en totes les
Olimpíades.

[...]

Quant a l'esport olímpic, les Olimpíades sempre han ofert oportunitats per a
l'harmonia racial permetent que atletes de tot el món compartissin l'esperit
de la competició amistosa. Als Jocs Olímpics de Berlin de l'any 1936, malgrat
l'actitud despectiva de Hitler envers els atletes negres, l'atleta alemany de
salt de longitud Lutz Long va fer-se amic de Jesse Owens, un afro-americà.
Lutz, guiat per l'esperit dels Jocs fins i tot va ajudar Owens a realitzar un salt
que li va fer guanyar una medalla d'or.

[...]

La campanya internacional contra l’apartheid en l’esport és un bon exemple


de la unió de tot el sistema esportiu per aplicar els drets humans en
l’esport. Durant els anys 60 i 70, responent a la demanda dels esportistes
que formaven part del grup majoritari de persones de color de la Sudàfrica
de l’apartheid perseguides i privades de vot i dels seus defensors d’arreu
del món, el CIO va suspendre i més tard expulsar el Comitè Olímpic sud-
africà format exclusivament per persones de raça blanca. Els anys següents,
a mesura que la campanya internacional contra l’apartheid en l’esport
portava la moratòria contra les relacions esportives amb la Sudàfrica de
l’apartheid fins als principals organismes esportius i esdeveniments –
mitjançant lobbies i pressió política com el boicot a les cites esportives
importants –, el CIO va aportar la seva persuasió moral a la campanya. .

91
Font: Bruce Kidd. Fragment extret de “Atletes i Drets Humans”.Centre
d’Estudis Olímpics de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2003

ACTIVITAT

Us proposem les següents activitats:

Amplieu la informació:

1- Busqueu qui va ser el fundador dels Jocs Olímpics Moderns i del Comitè
Olímpic Internacional i les seves opinions sobre l’esport femení. Creieu que
aquesta visió de l’esport femení és coherent amb l’Esperit Olímpic que ell
mateix va formular? Per què?

2- Què era l’Apartheid. Busqueu-ne informació que faci referència a les


desigualtats que instaurava en l’àmbit social, econòmic, cultural, esportiu.
Imagineu la vida quotidiana en un règim d’aquestes característiques.

3- Busqueu informació sobre els Jocs Paralímpics i els Special Olimpics.

4- Llegiu la biografia d’Alice Milliat.

Per grups, prepareu una presentació que inclogui la vostra opinió raonada a
partir de la base dels textos que us proposem i de la informació que haureu
trobat. Fixeu-vos que de vegades l'esport ha anat evolucionant per a
ajustar-se als drets humans per la pressió del seu entorn social i polític i
com, a la inversa, de vegades l'esport ha estat un dels motors per a
combatre situacions injustes.

INICIATIVES QUE ES PODEN

DERIVAR DE L'ESPERIT

OLÍMPIC.

L'Olimpisme és un fenomen global, un moviment de gran importància


mundial i de presència mediàtica incomparable. Per això els valors inherents
a l'esperit olímpic es projecten amb força arreu del món, amb l'impuls dels
mateixos Jocs. Una mostra de la importància de l'olimpisme com a difussor
de valors és la mateixa existència del Centre d'estudis Olímpics de la
Universitat Autònoma de Barcelona. Us convidem a conèixer millor aquest
organisme.

92
Navega per aquest lloc web:

Centre d'Estudis Olímpics de la Universitat Autònoma de Barcelona

ACTIVITAT :

Us proposem les següents activitats:

1- Analitza els apartats i la informació d’aquest web i exposa en una llista


tot el que hi ha en referència a valors.

2- Explica què es el Centre d’Estudis Olímpics de la Universitat Autònoma?


Quina és la seva missió?

3- Proposa accions que es podrien fer en aquest centre per la defensa dels
drets humans i els valors universals.

93
DOCUMENTACIÓ UNITAT 10:

ACTIVITAT INICIAL

Ara treballarem amb algunes paraules que et seran molt útils :

Busca al diccionari la paraula esportivitat. Després, fes una frase en què


aquest terme s'utilitzi fora de l'àmbit de l'esport. Et proporcionem l'enllaç
amb el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans

Nom i cognoms dels membres del grup:

Data d'avui:

Escriu aquí la frase:

Ara et presentem tot un seguit de termes relacionats amb els valors de


l’esportivitat que et seran molt útils en les activitats.

Per cada terme, fes tres frases que descriguin una acció ajustada al valor
que representa i tres frases que descriguin una acció amb el sentit
totalment contrari. A les frases, és millor que no hi aparegui cap dels termes
de partida ni cap sinònim.

Responsabilitat/ Responsable

Compromís / Compromès / Compromesa

Justícia / Igualtat / Llibertat

Urbanitat

Educació / Educat / Educada

Respecte / Respectuós / Respectuosa

94
Modèstia / Modest / Modesta

Honradesa / Honrat / Honrada

Solidaritat / Solidari / Solidària

Companyonia / Cooperació

Esforç / Esforçar-se

Perseverança / Perseverar

Pau / Diàleg / Tolerància

UNA ESPORTISTA DECIDEIX

QUÈ VOL MILLORAR I COM HA

D'ACONSEGUIR-HO.

L'esport ens convida a l'autosuperació. Primer, cal reconèixer els nostres


punts febles, allò en què no som bons. Cal humilitat per a acceptar que no
som els millors ni pretendre ser-ho i reconèixer les nostres limitacions.
Alguns d'aquests punts febles decidirem millorar-los. Per això cal tenir
confiança en un mateix i en la pròpia capacitat d'autosuperació. Després,
pensarem què hem de fer per a assolir aquestes millores, i finalment,
treballarem per a aconseguir-les.

95
Llegeix amb atenció el següent text:

El primer text recull fragments d'una entrevista a l'esquiadora Mireia


Clemente, publicada a la revista Esports d'Hivern, de la Federació Catalana
d'Esports d'Hivern. Mireia Clemente, amb només 17 anys, va aconseguir un
tercer lloc als Campionats d'Espanya de la categoria absoluta. A les
respostes de la Mireia veiem com reconeix quins aspectes ha de millorar,
estableix els seus objectius i prioritats, determina la seva estratègia
personal per a assolir les fites que s'ha marcat i, finalment, s'esforça i
treballa per a aconseguir-ho. També veurem què n'opina d'ella i del seu
futur un dels responsables tècnics del seu equip.

Si haguessis de dir on està la clau per fer un bon eslàlom, què diries?

A entrenar molt, tant físicament com a pistes.

Ets una noia a qui li agrada entrenar, o més aviat ets mandrosa?

No, m’agrada entrenar. Per aconseguir alguna cosa, per obtenir algun
resultat, has d’entrenar.

[...]

Ara tens 17 anys i portes un ritme de vida realment estressant. No et pots


arribar a cansar? Potser has començat massa d’hora.

No. Crec que ja està bé. El que passa és que ara estic una mica entre els
estudis i l’esquí. Aquest any és important per a mi en els dos sentits. D’una

96
banda perquè tinc la selectivitat i de l’altra perquè ja sóc juvenil II i em
demanen una mica més de resultats. Quan avanci més en els meus estudis
ja m’ho podré agafar una mica més en calma i decantar-me més per una
cosa o una altra.

Ja et queda temps per fer bé les dues coses?

Bé, ara estic fins al coll de feina, però compensa. Fins el dia que no
compensi i aleshores ja m’ho plantejaré.

[...]

Sé que ets una noia que treballa molt el físic, però, i la tècnica?

Si no treballes bé el físic, si no tens una bona forma física, per més tècnica
que tinguis no faràs res. Personalment, crec que he de millorar en la tècnica
del gegant i el supergegant. També he de superar la por a la velocitat, però
és difícil. A la vegada he de millorar eslàlom. El que passa és que aquí
entrenar gegant o supergegant és molt difícil, tot i que pertanyis a l’equip
nacional. De mica en mica. L’any passat va ser el primer any que vaig
entrenar el súper seriosament i és qüestió de temps.

Així que et fa por la velocitat?

Bé, et fa una mica de respecte. Necessito més confiança en la velocitat, tot i


que el supergegant sí que m’agrada. Si no entrenes tens una sensació molt
diferent que si entrenes.

T’has posa’t una data per acabar d’explotar?

Cada any tens un objectiu. Aquest any, per exemple, vull baixar dels 65
punts FIS. Ho puc fer, en eslàlom vaig fer una cursa de 57, però en gegant
ho veig més difícil.

[...]

Una de les persones que millor coneix, que millor pot dir quina mena
d’esquiadora és Mireia Clemente és en Quim Carreras, el director tècnic
d’esquí alpí de la FCEH, ja que ell ha seguit les seves evolucions.
L'entrevistador li pregunta sobre les aptituts i el futur de Mireia Clemente.

97
Tot i que ja no la tens a les teves ordres, com diries que és Mireia
Clemente?

És una noia molt disciplinada i treballadora, que sempre ha estat al


capdavant de les classificacions, que sap que adaptant-se a les exigències
actuals i a les seves pròpies —no entrar en lesions, tirar endavant els
estudis i tenir una bona preparació física, per la qual cosa està seguint un
programa de preparació física tècnica amb la sel·lecció juvenil de la RFEDI—
pot obtenir bons resultats.

Ella diu que el més li agrada és l’eslàlom i que la velocitat li fa molt


respecte.

Ha estat bastant franca. Penso que la velocitat és una aptitud que cal
treballar, afrontar i superar. Tots els esportistes amb aptituds tècniques
treuen resultats en eslàlom. Si té una bona preparació física i tècnica, podrà
superar aquest respecte a la velocitat. Cal afrontar i adaptar-se a la
velocitat per després poder treure rendiment a l'eslàlom i altres
especialitats. El que està clar és que la velocitat també existeix a l’eslàlom,
ja que cal anar molt ràpid per guanyar.

I creus que la Mireia pot aconseguir allò que es proposi?

Sí. Ella té una gran disciplina i per arribar on és segur que ha fet grans
esforços i sacrificis. Ara, cal tenir clar que els altres també treballen per
aconseguir el mateix. Ella té la por, la tenim tots, però la pot superar
perfectament.

ACTIVITAT

Et proposem la següent activitat :

1.- Recull les frases en què creguis que es manifesta com la Mireia
Clemente reconeix els seus punts febles, decideix quins ha de millorar,
estableix prioritats, i després s'esforça per a aconseguir les fites esportives i
extraesportives que s'ha proposat.

2.- Digues un o dos aspectes en què creus que podries millorar, dins els
següents àmbits de la teva vida:

◦Esportiva o de lleure: Per exemple, "rebaixar el meu temps en els 100


metres llisos" o "xutar bé amb les dues cames."

98
◦Personal: Per exemple: "aprendre a tocar la guitarra" o "millorar la meva
dieta i menjar més sa."

◦Familiar: Per exemple: "ajudar més en les tasques domèstiques" o "discutir


menys amb els meus germans / germanes."

◦Social - cívica - ambiental : Per exemple: "separar correctament les


escombraries" o "implicar-me en alguna entitat del barri."

◦Acadèmica: Per exemple: "no suspendre cap assignatura" o "millorar la


meva nota mitja."

3.- Ara, per als mateixos àmbits, rumia i escriu alguna cosa en què creguis
que no ets gaire bo i que saps que no podràs millorar i no et queda més
remei que acceptar-ho. Digues si ho consideres una qüestió poc o molt
important segons el teu punt de vista.

4.- Ara, per cadascun d'aquests mateixos àmbits, tria un objectiu molt
concret i decideix què faràs per a assolir-lo. Has de tenir en compte les
següents recomanacions:

•Quan et plategis un objectiu assegura’t que és realment allò que vols


aconseguir, creu de veritat en l’objectiu plantejat.

•Els objectius han de ser reptes possibles d’assolir, realistes.

•Quan et plantegis més d’un objectiu cal que siguin compatibles entre ells.

•Has de tenir en compte els factors associats a l’assoliment dels objectius.


Assolir-los ha de dependre bàsicament del teu esforç i no de la sort ni del
treball dels altres.

Nom i cognoms:

Data d'avui:

Què vull aconseguir / Com ho faré?

Què vull aconseguir

Com ho faré?

EL DOPATGE EN L'ESPORT

Visualitzarem el testimoni de Marion Jones, una atleta nord-americana,


guanyadora de tres medalles d'or i dues de bronze en els Jocs Olímpics de

99
Sydney 2000, que a l'octubre de 2007 va confessar haver consumit
substàncies no autoritzades per a debutar en aquesta competició.

Visioneu aquest vídeo:

http://www.juga-la.cat/cat/jugala/secundaria/blau/12.php

ACTIVITAT

Us proposem les següents activitats:

1.- Què és el doping o dopatge?

2.- Què en penses de la confessió de Marion Jones?

3.- Coneixes altres casos d’altres esportistes? Comenta’ls.

4.- Coneixes altres àmbits on es faci ús de les drogues per millorar o rendir
en alguna altra tasca (per exemple, per estudiar més – consum
d’amfetamines). Què en penseu d’aquests casos?

5.- Quins valors es perden quan et consumeixes drogues per millorar en el


rendiment esportiu? Per què?

6.- Quines conseqüències pot tenir el consum de drogues en esportistes?

LES INSTAL·LACIONS

ESPORTIVES I EL

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC .

Les diferències econòmiques entre països no només es fan notar en els


recursos educatius, sanitaris i socials, sinó que també es fan evidents en les
infraestructures i recursos esportius. Els estadis en un són un bon exemple.

100
En aquesta activitat veurem les diferències nord – sud a partir d’estadis
esportius.

Mireu els següents estadis:

101
ACTIVITAT

Et proposem les següents activitats:

1- Analitzeu l’arquitectura i feu-ne la descripció segons l'estructura, la


graderia, el terreny de joc, la il·luminació, etc.

2- Quines són les diferències més destacables entre aquests estadis


segons els elements arquitectònics assenyalats?

3- Determineu si els estadis són a països rics o en països en vies de


desenvolupament. Podeu ajudar-vos del mapa.

102
4- Feu un gràfic de barres amb el nombre d'estadis de cada ciutat.

5- Ordeneu les ciutats de segons el nombre d'estadis que tenen, de més a


menys.

6- Situeu les ciutats en el mapa.

A continuació, aneu al següent web http://www.worldstadiums.com/ i


determineu quants estadis tenen les següents ciutats:

1- New York City

2- Tòquio

3- Londres

4- Sydney

5- Buenos Aires

6- Yaoundé

A quines conclusions heu arribat un cop realitzada aquesta


activitat?

103

También podría gustarte