Está en la página 1de 1

LA SUPRESSIÓ DE LA SISENA PRECIPITADA O NECESSÀRIA

Amb aquest títol s'ha presentat un treball que es pot trobar a


http://www.joanteixido.org/doc/sisenahora/supressio.pdf
El treball acaba amb algunes conclusions:
“Si la supressió ve determinada perquè es considera que no contribueix a la millora de
l'aprenentatge, entenem que és infundada. Si es tracta del procediment elegit per tal d'ajustar-se a
les restriccions econòmiques entenem que, avui per avui, és una decisió precipitada i poc oportuna
en el temps: allò més lògic i més fàcil és continuar un curs més amb la sisena hora i plantejar-se’n
el futur, amb calma, rigor i seny, per al curs 2012-13. Finalment, si es tracta d'un decisió
estratègica (tot preveient majors retallades per als cursos venidors) potser és necessària; potser és
l'opció menys dolenta de les possibles. En aquest darrer supòsit, tanmateix, calia haver-ho dit clar,
sense embuts. La comunitat educativa ho hauria sabut entendre i ho hauria entomat amb
responsabilitat. Amagar-ho amb subterfugis i veritats a mitges, només afegeix confusió i incertesa a
una situació que ja és prou complicada.”
En el debat organitzat sobre el treball, els arguments essencials en defensa de mantenir la sisena
giren des de les opinions de direccions que han fet un gran esforç per dotar-la de contingut i la
treuen. “Nosaltres hem sabut omplir-la de contingut” “hem pogut fer moltes activitats positives pel
nen”... També hi ha l’argument la de la discriminació amb la concertada, ara “tornem a ser menys
que la privada...”

En poques paraules així és com veig el fet de la retirada de la sisena i de la sisena en sí:
Per entrar en aquest debat caldria separar la forma del fons. La forma en que es va
imposar i com s’ha tret la sisena, ha estat un menyspreu a la feina que fem els mestres a l’escola.
Convenia accelerar la implantació per què venien eleccions i era una mesura populista, com ara
cal treure-la per reduir despeses, i la tasca docent era secundària en un i a l’altre cas.
Però anem al fons. Per a mi la comparativa no s’ha de fer amb la concertada, per que una
hora que té diversos preus segons les escoles en forma de quotes, és per a la concertada no un
element de qualitat i resultats, sinó essencialment un element de selecció de l’alumnat.
La reflexió que entenc que caldria fer és: com és possible que la major part de sistemes
educatius dels països de l’OCDE* fan el currículum per nens/es de 7 i 8 anys en una mitjana de
769 hores lectives anuals, o Finlàndia amb 530 hores anuals, mentre els nostres amb 5 diàries ja
feien 875 i amb la sisena arriben a la xifra rècord de 1050? i encara com és possible que amb tanta
hora lectiva els nostre tenen resultats inferiors? Potser els nens/es són genèticament inferiors a la
resta? O els nostres mestres són manifestament incompetents? La segona opció ha estat sovint
insinuada per Maragall aquests darrers cursos amb tot un seguit de tertulians que li feien de claca.
Ja n’hi ha prou!
Sobren hores lectives i cal una aproximació a la mitjana europea dels països més avançats.
Però cal posar-hi els recursos necessaris, que ells si posen, per fer “productiu” el temps lectiu
d’escola, amb professorat de reforç, amb especialistes, amb instal·lacions adequades (laboratoris
d’idiomes, de ciències...), amb formació adequada per la màxima eficàcia en la seva utilització...
És a dir amb una inversió en educació pública adequada. A Finlàndia és 98% de pública, i amb
menys de meitat d’hores lectives anuals hi destina quasi el doble de percentatge de PIB.
I, hi ha qui diu, hem sabut omplir la sisena amb activitats com teatre, música... i no dubto
que podríem posar encara més activitats (més esport, expressió, dansa,...) tot coses molt
interessants per la formació de l’infant. Però la pregunta és cal que totes aquestes activitats es
facin a l’escola? No hi ha altres espais també educatius a la vida de l’infant que són importants?
Crec que en comptes d’anar allargant interminablement les coses que es van demanar a l’àmbit
escolar, caldrà delimitar exactament què és el que s’espera de l’escola.

16 de maig de 2011. Josep Lluis del Alcázar.


jalcazar@xtec.cat
*ECD. See Annex 3 for notes (www.oecd.org/edu/eag2007). Citat per l’informe PISA