Está en la página 1de 20

Núm.

3 Maig de 2011

PRÒLEG CONTINGUT

Benvolgudes famílies, Per això us agraeixo que hagueu cre- Pròleg ............................1
gut com a famílies usuàries en aquest
Teniu a les mans el tercer número de la projecte i que l’hagueu fet créixer. Sou
revista de Mas Pintat, amb la qual ens vosaltres la garantia que Mas Pintat
Presentació....................2
hem anat comunicant al llarg d’aquests continuï sent aquest espai on us sen-
mesos. Encara recordo quan el projec- tiu bé com a família, on us donen eines Espai
te d’un espai de suport a les famílies per a la criança i un lloc per al creixe- d’assessorament ...........2
de Reus era una quimera, quan no ment personal i col·lectiu.
s’entenia que hi podia haver un equi-
Les educadores ............3
pament perquè els pares i les mares, No voldria acabar aquestes ratlles sen-
poguéssiu canalitzar les vostres in- se agrair la tasca de les professionals
quietuds i les vostres il·lusions. de Mas Pintat, el suport imprescindible Les Associacions ..........4
perquè el projecte tiri endavant per
El Mas Pintat ja fa temps que és una molts anys amb salut de ferro. Un concurs ....................6
realitat. D’aquell projecte agosarat
s’ha passat a un espai equipat, amb
un personal preparat i amb un munt L’arbre dels desitjos ......9
de famílies usuàries que el convertiu
en la seva raó de ser. Perquè la gràcia El conte “El xiquet
de Mas Pintat és fer que cada família i la xiqueta” .................10
l’interpreti a la seva manera i hi trobi la
resposta que més li interessa: un espai
de joc, un espai de convivència amb
Espai de joc.................12
altres famílies, una estona de socialit- Empar Pont Albert
zació, un lloc on descarregar les emo- Responsable Espai familiar ...............14
de polítiques
cions que provoca la criança, un fòrum familiars
 
on trobar respostes…
Espai nadó ..................15

Espai tallers .................16

Xerrades i tallers..........17

L’espai històric.............19

Inscripcions del
Casal d’Estiu................20

I a partir del mes


d’octubre .....................20

Pàgina 1
PRESENTACIÓ ESPAI D’ASSESSORAMENT

Número 3 de la revista, tercer any de Mas Pintat, el El formen les famílies: els pares, les mares, els fills i les
projecte ple d’il·lusions es va fent realitat. Ara cada filles que ens acompanyen dia a dia i amb qui junta-
vegada amb més usuaris, que omplen els espais i les ment aprenem sobre la infància, les emocions, les rela-
activitats que programem. cions, les alegries... en definitiva sobre com viure amb
felicitat i plenitud les relacions familiars.
Al servei s’hi apropen persones preocupades i interes-
L’objectiu eix de Mas Pintat, és el de contribuir a la
sades en el benestar d’aquells a qui estimen. És un es-
millora de la infància i conciliació familiar, reforçant les
pai on poder reflexionar en veu alta sobre allò que se
habilitats educatives en companyia d’altres famílies i
sent i viu, on poder compartir preocupacions i on poder
donar eines per al suport a la conciliació familiar i per-
obtenir una visió, potser més àmplia, potser diferent,
sonal, i us puc assegurar, que posem tot els nostres
potser augmentada, sobre les realitats quotidianes re-
mitjans per aconseguir-ho. ferents a la criança dels nostres infants i a les relacions
familiars en continu canvi.
Noves fites, que pensem assolir, com consolidar un La meva experiència en aquest espai m’ha servit per
espai per a l’educació de la infància i la formació de poder conèixer de primera mà l’excepcional sensibilitat
famílies de 0 a 12 anys, dins els àmbits no formals i que presenten tots aquells familiars a qui hem atès. Tots
informals. ells, com a pares, familiars... es preocupen per oferir
el millor als seus fills i filles, amb el desig de poder-los
Tot això és possible gràcies a la nostra regidora mostrar eines que els permetin enfrontar la vida amb
l’Empar Pont, que ens ha donat empenta per poder optimisme, força i esperança. Aquest desig duu implíci-
fer tot el que fem, i creure en el nostre saber fer, junt ta la concepció de què els infants són persones, petites
però persones al cap i a la fi!
al suport en la gestió de l’Àrea Educativa de Sagessa,
Com a pares, veure-ho d’aquesta forma permet ofe-
que ens fa costat.
rir als nostres infants el seu espai com a persones,
permetre’ls tenir una veu, somnis, voluntat, criteri,
Agrair a tot el personal del Mas, el que comparteix el
il·lusions, desig.
dia a dia amb les famílies, als qui escolta, proposa,
Així doncs, qualsevol pare i mare que es preocupi pels
somriu, comparteix. Són noies amb ganes, que posen seus fills ha d’ajudar-los a creure fermament i sincera-
il·lusió en el seu treball. ment en ells mateixos. Ha de permetre que se sentin
dignes de ser estimats i valuosos per ser qui són.
Finalitzo aquest article amb una frase “Troba la felicitat Amb aquesta sensibilitat venen els pares i mares al
en la feina o no seràs feliç”.. nosaltres l’ha tenim cada Servei d’Orientació i Assessorament de Mas Pintat,
dia al matí, a l’obrir la porta de Mas Pintat. amb l’interès i inquietud de seguir millorant en la seva
tasca de criar i donar suport als seus fills i filles i amb
ganes de seguir gaudint de la VIDA EN FAMÍLIA.

Rosa Martí Dolors Busquets


Directora Psicòloga

Pàgina 2
LES EDUCADORES DE MAS PINTAT

Un bon dia sona el telèfon, em proposen treballar a Mas Els meus principis a Mas Pintat van ser al casal d’estiu,
Pintat. En aquells moments sents com el cos se t’omple una experiència bonica i satisfactòria pel que fa als nens
d’alegria, satisfacció, entusiasme, però a l’hora sents temor que van passar setmana a setmana.
davant la desconeixença d’un nou lloc de treball. Una vegada que va finalitzar el casal, la Rosa (directora
La tranquil·litat, l’experiència i la confiança que em va de Mas Pintat) em va donar l’oportunitat de poder
mostrar la Rosa des d’un principi va fer que tingués formar part del Mas Pintat. Realment em va sorprendre
molta seguretat en aquell nou projecte que començava positivament, però ben bé no sabia el treball que es
a la meva vida. Per sort he pogut descobrir unes famílies realitzava, ja que el Mas Pintat el coneixia molt poc,
que mai podré oblidar, que m’han ajudat a que tot aquest l’únic que sabia és que es treballa amb famílies, i això
procés d’adaptació sigui més fàcil i més portable. El meu em feia una mica de respecte.
objectiu des d’un inici va ser atendre a les famílies, formar- Però ara cada dia per a mi és un repte, l’assumeixo amb
me completament com educadora i com a persona. molta energia, entusiasme i amb molta iniciativa, gràcies
Del Mas... que en podria dir? Quan algú visita el Mas per als milers de moments que ens fan passar les famílies.
primera vegada i es queda bocabadat, penso que sóc Només dir que em sento molt afortunada de poder estar
una privilegiada de poder ocupar un espai que té tanta treballant en un lloc on, em sento valorada, respectada i
història com aquest. sobretot del poder formar part d’un projecte que espero
Espero que el Mas Pintat s’encamini cap als llocs més i desitjo que duri anys.
alts i n’estaré orgullosa d’haver posat un petit gra de
sorra per a que tiri endavant.

Mercè Moreno
Educadora de Suport
Núria Núñez
Educadora Els meus inicis a Mas Pintat són
Ara fa ben bé tres setmanes, vaig començar un Pla molt recents. Fa poc més d’un mes, em van donar la
local de l’ajuntament. No tenia res a veure amb el que possibilitat d’iniciar les meves pràctiques d’Educació
jo pensava trobar-me. Penses que t’incorpores d’Auxiliar Infantil al centre. Al principi m’espantava la idea de
de Suport a qualsevol dels departaments, i de sobte treballar amb els pares. Ells són molt més crítics que
arribes al Mas Pintat. els nens. Però a poc a poc et vas adaptant. Coneixes
els pares, t’involucres més a Mas pintat i t’adones del
- Mas Pintat? Em sona però realment desconeixes el significat real d’aquesta casa:
treball que fan. Ho desconeixes fins que estàs dins. - Ajudar i apropar les famílies.
Dins perquè les meves companyes han fet que tu siguis
una més del grup, una persona del Mas, on pots trobar Aquests són conceptes molt valuosos en la societat que
imaginació, il·lusió, creativitat, ganes d’aprendre coses estem vivint actualment, i encara que no ens adonem,
noves, experiència, i sobretot, conèixer molta gent on realment el món necessita més llocs així. Potser només
veus la felicitat davant teu, davant d’aquelles famílies sembli una activitat més, però l’oportunitat que se’ls
que comparteixen amb els seus fills experiències molt dóna a les famílies de gaudir del joc amb els seus fills,
gratificants. Experiències que recordaran igual que tu, el és un autèntic tresor.
teu pas al Mas Pintat.

Montse Pelegrin Aida Encina


Auxiliar de Suport Estudiant en pràctiques

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 3


LES ASSOCIACIONS AMB SEU SOCIAL A MAS PINTAT

Què ens diuen …


MAREUS XARXA EXPLORA TARRAGONA
L’Associació Mareus es va establir com associació fa dos El primer any de vida de la Xarxa Explora
anys i mig i parlar dels nostres inicis és parlar de Mas Pintat.
Hem caminat vora el mar de l’Ametlla, entre les vinyes del
Tot va ser molt curiós. Per aquell temps també començava els Lloar i sobre la sorra vermella de Prades, ens hem banyat
seus inicis un jove Mas Pintat amb il·lusió i amb projectes. Una als gorgs de la Febró, hem menjat escudella a Vallclara, hem
de les sòcies fundadores era assídua a les activitats del Mas vist titelles, hem construït castells, hem superat proves de gi-
Pintat i sentia que aquell espai era ideal per poder reunir-se mcanes familiars, hem conegut conills, gallines i cabretes en
unes mares per compartir experiències amb els seus infants. una granja d’Horta de Sant Joan, hem creuat el riu Montsant
Tan és així, que ho va proposar al Mas Pintat i la coordinadora per un pont penjant de fusta, ens hem vestit d’apicultors per
d’aquell moment no va dubtar ni un moment en dir que sí: Una veure abelles al Perelló, hem remat pel pantà de Siurana,
meravellosa relació va començar!. hem dormit al refugi d’Ulldemolins, hem entrat en un búnker
de la guerra civil, a les coves prehistòriques de l’Espluga
D’aquesta relació que encara dura hem après com associa-
de Francolí i a les mines de Bellmunt, hem fet bombolles
ció i com persones. El sentiment de ser com a casa és pre-
de sabó gegants, hem baixat per tobogans naturals i hem
sent a totes les persones que assisteixen cada setmana a
escoltat històries de bruixes al Catllar.
les reunions de Mareus i aquelles persones que assisteixen
a les xerrades. Mareus és part de Mas Pintat però Mas Pintat El primer any de vida de l’associació de famílies excursionis-
també és part de Mareus. tes del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, Xarxa Explora
ens ha portat a viure milers d’aventures.
Aprofitem per donar les gràcies per tot allò que ens heu
aportat, ho portem dintre del cor, i tot el que ens aportareu. Ens vàrem presentar oficialment el 16 de maig del 2010 al
Parc Deltaventur a Deltebre i, després de deu sortides i una
trobada familiar, el passat 15 de maig de 2011 vàrem cele-
brar el nostre primer aniversari amb tallers, jocs i animació al
càmping ecològic de Vinyols i els Arcs. A la jornada vàrem
poder descobrir les feines de l’hort i la granja d’animals,
passejar amb poni, participar en tallers de ioga i de cuina
saludable, fabricar espelmes, escoltar contes i superar les
proves d’una gimcana.

Des de l’associació Xarxa Explora, impulsada pel portal Ex-


ploraTgn.cat (www.exploratgn.cat), organitzem una sortida

Associació Mareus   cada tercer diumenge de mes, habitualment amb una ex-
cursió al matí, un dinar en una àrea de lleure i una activitat
complementària a la tarda.

Amb una filosofia en la línia de Mas Pintat de Reus, on tenim la


seu de l’associació, la Xarxa Explora ha esdevingut un espai
de trobada per a famílies, que organitza activitats adaptades

  al ritme i a les necessitats dels nens. Si voleu venir a divertir-


Xarxa Explora Tarragona vos amb nosaltres, ens trobareu a www.xarxaexplora.cat

Pàgina 4
LES ASSOCIACIONS AMB SEU SOCIAL A MAS PINTAT

ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES Dins les activitats realitzades destaquem dos mercats

MONOMARENTALS I MONO- d’intercanvi de roba infantil (tardor-hivern i primavera-estiu),

PARENTALS DEL CAMP DE xerrades, excursions i trobades familiars... i molt especial-

TARRAGONA ment el suport a la primera Jornada sobre famílies mono-


parentals del camp de Tarragona, amb el títol de Famílies

La nostra societat ha anat canviant al llarg del temps do- Monoparentals - dificultats i reptes, que es va realitzar el 6

nant lloc al reconeixement de diferents models de família. d’abril, organitzat per la regidoria de Benestar i Família de

Dins d’aquesta diversitat, tant a Catalunya com a la resta l’Ajuntament de Reus.

d’Europa, augmenten any rere any les famílies monopa-


rentals. L’associació de famílies monomarentals i monoparentals del
camp de Tarragona (AFMIP), vol continuar realitzant amb

Entenem per famílies monomarentals i monoparentals il·lusió activitats per a les quals seran benvingudes totes les

aquelles famílies encapçalades per un/a únic/a progenitor/a, persones que, de manera lliure i voluntària, tinguin interès

majoritàriament dones, en la cura i atenció dels fills i filles. en els seus objectius. Molt especialment totes aquelles per-

Sigui l’origen de la monoparentalitat la viduïtat, el divorci o sones, dones i homes, que afronten la seva maternitat/pa-

separació o la lliure elecció. ternitat com a principal progenitor/a dels seus fills i filles i
que assumeixen la seva responsabilitat en solitari.

És en aquest context en el qual ens trobem les famílies


monomarentals i monoparentals i donada la carència LÕ associaci— tŽ com a seu Mas Pintat. També podeu con-

d’estructures necessàries per donar suport a les famílies tactar amb nosaltres a monomapa@gmail.com i a Facebo-

per afrontar les dificultats afegides, el juliol de 2009, amb ok (AFMIP Associació de Famílies Monoparentals del Camp

el suport de Mas Pintat, es va constituir lÕ ASSOCIACIî DE de Tarragona).

FAMê LIES MONOMARENTALS I MONOPARENTALS DEL


CAMP DE TARRAGONA.

L’associació va néixer amb la voluntat


de treballar, entre d’altres, per fer visi-
bles les dificultats de les famílies mo-
nomarentals i monoparentals i per mi-
llorar la nostra qualitat de vida amb
els nostres fills i filles, de reclamar la
igualtat de drets i oportunitats, res-
pecte a la resta de famílies.

Fins al moment l’associació està im-


pulsant accions dirigides a compatibi-
litzar la vida familiar i la vida laboral,
a transmetre als nostres fills i filles la
normalitat de la diversitat familiar, a
crear xarxa social de suport i com-
prensi— i a facilitar lÕ accŽ s a la in-
formaci— mitjançant la creació d’una
base de dades i de recursos.
 
LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 5
UN CONCURS

Aquest any hem pensat en fer-vos tres preguntes La millor experiència viscuda
sobre la vostra experiència com a mares i Per a mi ser mare ha estat la millor experiència de la
pares... aquestes són les respostes que han estat meva vida, he après a ser mes pacient, comprensiva,
premiades, de totes les que ens heu fet arribar, que a tornar a ser nena i amb els meus nens em sento
han estat moltes. complerta afectivament, no imagino la vida sense els
meus petits, són la alegria de la casa, cada dia és una
aventura nova plena de nous descobriments per a tots.
Què ha representat ser pares o mares? Sóc més sensible, tinc mes empatia pel que m’envolta,
Quins canvis ha ocasionat a la vostra vida? sóc més afectuosa i han portat moltes rialles a les
Què no haguéssiu pensat mai i us ha passat? nostres vides, ara valoro més cada moment, cada petit
moment amb ells, s’ha creat un vincle molt fort, un
sentiment de protecci— i amor molt intens. La prioritat
El fet de ser pares sÕ ha dÕ entendre com la culminaci— per a tot és sempre per a ells, s’ha obert per a mi el
d’un projecte de vida en comú. Els fills són el millor gran món de ser MARE.
reflex de la nostra realitat, la que hem estat capaços
de construir a partir de l’estimació i el respecte que ens Quan expliques a la gent la notícia de què seràs mare,
hem professat durant els nostres anys de relació. Els fills normalment la gent comenta que és molt dur, sacrificat...
constitueixen el fruit d’aquesta llavor que ha germinat i la meva grata sorpresa ha estat que per a mi no es així,
que, com tots els creixements, no ha estat pas exempt clar que tinc més feina, però recompensa tant... diuen
de dificultats. És una planta que s’ha de regar cada dia, que donar el pit és un gran sacrifici per a mi és un plaer,
que necessita d’una atenció permanent i continuada. porto donant el pit als meus fills 32 mesos al gran i 7 a
Però que al final és extremadament agraïda: sempre la petita i és tan bonic, quan et mira amb els ulls més
t’acaba regalant els fruits més esplendorosos. macos que has vist a la teva vida o et fa una carícia
sincera (perquè els nens són això, espontaneïtat i
Ser pare no ocasiona canvis en genèric. És, de fet, “el sinceritat), si m’haguessin dit que estaria sense treballar
Canvi” en majúscules. És el que modifica de dalt baix fora de casa durant 2 anys no m’ho hagués cregut mai!!!,
la teva essència com a persona. Canvien els hàbits perquè sempre he necessitat sentir-me molt activa i ara
més quotidians. Però també canvia la percepció de pensar separar-me d’ells per la jornada laborar se’m fa
les coses, fins i tot els valors i els sentiments. T’acaba molt dur. Els fills canvien la vida, la forma de pensar i la
convertint en una altra persona, possiblement millor, forma d’actuar perquè a partir de ser mare/pare totes les
amb més capacitat per valorar les petites coses, les decisions que porto a terme són sempre pensant en el
que són realment importants. Tenir canalleta a casa seu benestar.
fa que el món tingui una altra dimensió i que hagis Adela López Sánchez, mare de Adrian i Mireia
d’ajustar la teva realitat a aquesta evidència.

Possiblement que l’esforç, la dedicació, el cansament,


els maldecaps, les molèsties derivades d’aquesta
responsabilitat quedin sempre en un segon terme,
que siguin certament intranscendents davant de la
satisfacció de veure el què hem estat capaços de
generar. Mossèn Roquer, el responsable del Santuari
de Misericòrdia que va oficiar el nostre casament,
sempre ens ho diu “D’això viviu, dels fills, dels seus
records.” I és veritat. Aquest és el nostre gran tresor.
Un tresor que ens fa immensament rics. No es pot
demanar res més a la vida.
Família Baiges - Illarramendi

Pàgina 6
UN CONCURS

Una explosió de sentiments …


“Sóc mare de dues nenes nascudes el 2007 i el 2010.
Per mi la maternitat ha estat una explosió de sentiments
i un volcà d’emocions que es tradueixen en rialles, plors,
somriures, crits, silencis i mirades plenes de tendresa i
complicitat. No m’ha canviat la vida sinó que he canviat
jo! Tot ha donat un tomb de 180º, la manera de veure i
d’entendre les coses i també la manera com em miro els
infants. Abans de ser mare sempre deia que jo feia por
als nens. Ara he entès que en realitat em feien por ells
a mi i que si són aquí és per donar-nos una gran lliçó de
Et canvien totalment la vida…
vida. Gràcies a elles he començat un camí sense retorn.
Durant l’embaràs de la Martina (3 anys) vam sentir
La maternitat és pura gratitud: donar sense condicions,
moltes vegades aquesta frase, però quina era realment
sense esperar res a canvi.Ó
la dimensi— de la realitat al respecte?
Gemma Ivern
Ara puc assegurar sense por a equivocar-me que la
vida realment ens ha canviat, i molt. Les flors boniques
Per començar hem passat de ser nosaltres i les nostres Avui el meu fill, mentres estàvem al parc (parada
circumstàncies a ser nosaltres i les seves circumstàncies. obligada després del cole) ha anat recollint tota
Què necessiten? Pensar i programar el satisfer totes mena de floretes silvestres que ha anat trobant. Me
les necessitats de les nostres filles, Martina i Berta les donava i em deia: “té mama, flors boniques”. Jo
(1 any), ens suposa un esforç important. Cal dedicar les anava aguantant un ratet a la mà, i al cap d’una
molts moments a estar amb elles, a jugar, a la higiene estona, quan ja em feien nosa, les he deixat damunt
diària, a menjar, a vestir... Ara són encara molt petites i del banc del parc.
són molt depenents, ens necessiten continuament.
Quan hem marxat, ell s’ha adonat que no portava les
Recordes quan anàvem al cine? Recordes quan sortíem flors i ha anat corrent al banc, les ha tornat agafar i
d’excursió a la muntanya? Recordes quan sortíem a me les ha tornat a donar, tot innocent ell dient-me: “te
sopar sense premeditació, per que si, per que ens venia les havies descuidat”. Tot això m’ha fet reflexionar en
de gust i marxàvem? Recordes quan remaves i anaves vàries coses. Els nens petits, tenen una innocència
tant a entrenar? Recordes quan dormíem tota la nit? I innata, que a l’anar creixent, els pobres la perden
quan no teníem ganes de dormir? Ho recordes…? inevitablement.

I de cop deixes de fer totes aquestes coses amb tanta Actuen de bona fe, sense cap rancúnia, ni pensament
freqüència com abans, és clar, i el teu temps cobra una negatiu… és a dir, ell cada dia, quan veu una flor me la
nova dimensió. Estar amb elles és molt important, però dóna tot i que podria pensar “ja no li dono cap flor més,
no cal oblidar que la parella necessita de moments de total després les deixarà al banc….)
complicitat, de moments de relax, de moments tranquils
I una altra cosa que m’encanta: mai no es donen per
per poder parlar, per recordar que, encara que ara
vençuts, és a dir, tenen paciència i són insistents. M’he
som quatre, els pilars són dos i han de ser sòlids i això
sentit una mica culpable, perquè per exemple, a l’hora
requereix dedica-hi també un temps al seu manteniment.
de sopar jo no tinc tanta paciència com ell, i ja vaig amb
Això sí, no ho canviaríem per res del mon, és l’aventura la idea de que no soparà res, que m’hauré d’esforçar
més intensa i emocionant que mai hem viscut i que mai molt perquè es mengi dues cullerades, i tot això perquè
viurem. Pensar en tornar a la vida d’abans, tots dos crec que sempre serà igual, he perdut l’esperança. Els
sols, és impensable. L’alegria d’arribar a casa i trobar nens, mai perden l’esperança.
uns braços que s’allarguen i un somriure que t’alimenta
Hauríem de ser tots una miqueta més nens perquè el
l’ànima no té preu, de ben segur és la realitat que més
món funcionés molt millor.
ens apropa a la felicitat.
Silvia Muñoz Picazo Eli Vera Guevara

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 7


UN CONCURS

Un canvi ser espectadors a les sessions de teatre infantils...i


Veure la vida d’una altra manera, amb més alegria i mooooltes altres coses que, si no haguéssim sigut
optimisme. pares, potser no hauríem fet mai (entre elles gaudir de
les activitats de Mas Pintat!)
A part dels aspectes d’horari, feina i ocupacions, ara
relativitzo molt més la importància de les coses. Mireia Balcells, mare del Pau i el Roiger
No m’imaginava el tindre tanta paciència. i un altre nen a la panxeta.
Cristina Martí

Un abans i un ara Una aventura


Quan va néixer el Daniel, van néixer també un pare i
Abans de ser pares...
una mare. A la mateixa hora. Al mateix lloc. Nosaltres
Érem 2, vivíem en un pis espaiós, teníem un cotxe petit
encara no ho sabíem, però de seguida ens vam adonar
i un de gran, jo anava cada dia a nedar a les 7 del matí,
de què érem plens d’un amor nou, d’un sentiment
el meu home sortia cada tarda en bicicleta, els caps de
desconegut. Era l’amor incondicional i altruista del
setmana voltàvem per Catalunya, estàvem abonats al
qual havíem sentit parlar a tants i tants que havien
Fortuny, sopàvem fora tot sovint...
nascut abans que nosaltres. Ara érem família. Ara ens
adonàvem del canvi.
ara...
Som 4 i 1/3 (el Pau i el Roger van néixer a principis
De seguida el nostre entorn es va transformar: pitets,
del 2010 i al setembre n’esperen un altre), ja no ens
ninos, llibres de criança (on eren les meves novel·les?)...
sobra espai al pis (de fet amb l’habitació del que vindrà
un llit per tres, una taula per tres... i trastos per deu. I
perdrem l’habitació de la planxa però, total, no crec que
dins del nostre cap una veueta dient: un petit de tres
tinguem massa temps per planxar...), ara tenim dos
quilos ens ha canviat de dalt a baix, com pot ser?
cotxes grans (però els haurem de fusionar i fer-ne un
de supergran), a les 7 només queda mitja hora perquè
Suposo que tots els que ens decidim a formar una
es despertin els nens (i la major quantitat d’aigua junta
família tenim pensat què farem i com en arribar el
que veig és la de la banyera dels nens), les úniques
moment. Ara, mirant cap endarrere, veiem que no
rodes que infla el meu home són les del cotxet dels
podíem haver-ho previst més diferent. “Com és això,
nens (i també les canvia si punxem), ara el que voltem
que té gana abans de les tres hores?” “Qui diu que
és el tomb de ravals (del dret o del revés, tant és),
ha dormit com un bebé, vol dir que s’ha despertat cinc
som nosaltres que fem teatre de titelles als nens (i els
vegades en una nit?” “I ara per què no menja el plàtan
agrada...) , trobo boníssima una pizza congelada quan
amb galeta?”
els nens ja dormen com angelets...

Sort que l’ésser humà té molta capacitat d’adaptació,


Ens ha canviat la vida? Potser una mica, però hi ha
i en el moment en què som capaços d’acceptar que
coses en aquest canvi que no tenen preu: quan et
la realitat no coincideix amb allò que ens havíem
diuen mama/papa, una riallada, una abraçada, veure
imaginat, però que no per això és millor o pitjor,
com aprenen el que els vas ensenyant, veure com
comença de veritat l’aventura més meravellosa de la
s’emocionen fent cagar el tió, com t’entenen...
vida: tenir un fill.

No ens enganyem, el canvi no ens ha estat fàcil, ens


Cristina i Vicente, pares de Daniel (3 anys)
ha costat i a vegades encara ens costa segons què,
i del petit o petita que ve de camí (15 setmanes)
però l’acceptem de molt bon grat i esperem d’aquí uns
anyets poder anar tots 5 a nedar, sortir en bicicleta,

Pàgina 8
LÕ ARBRE DELS DESITJOS...

Estem en un moment de crisi i necessitem mirar


una mica amb optimisme aquest món que ens
rodeja. Quina millor manera seria la de desitjar
alguna cosa que, si més no, igual és compleix

L’arbre dels desitjos ha estat ple de petits anhels


de tots els que han volgut tancar els ulls i escriure
allò que els faria més feliç.

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 9


EL CONTE “EL XIQUET I LA XIQUETA VIUEN LA FESTA”

El Xiquet i la Xiqueta UN CONTE QUE HEM ESCRIT PER A VOSALTRES


sobre dos personatges sempre presents
viuen la festa a la Festa Major de Reus... els coneixeu?

Aquesta és la història del Xiquet, un nen que viu a la Tombant per Reus van trobar els vestits perfectes. El
ciutat de Reus. de la Xiqueta era un vestit de primavera, ple de flors i
colors, amb una cinta que li feia joc.
A Reus és molt típica la Tronada de Sant Pere, i ben
aviat arriba el gran dia. El Xiquet es va comprar uns pantalons i una armilla ben
bonics, d’un color molt especial. El Xiquet va pensar: “Si
El Xiquet tenia una germana que es deia Xiqueta, i a
la Xiqueta s’ha comprat una cinta jo em compraré una
ella, com a bona reusenca, l’entusiasmava la Tronada de
barretina i una faixa de conjunt”.
la Festa Major. Però a ell no li agradava: li feien por els
petards.
Aquella mateixa tarda, el Xiquet i la Xiqueta es van
dirigir cap al centre de Reus. Anaven a la plaça del
Mercadal, perquè allí s’inicia la Tronada.

Ben a prop de la plaça el Xiquet estava molt trist. Tot


de sobte va aparèixer la Mulassa, que li va preguntar:

Llavors va arribar el gran dia. La Xiqueta de bon matí


ja no podia dormir més. Eren els nervis que tenia per
l’arribada de la Tronada.

La Xiqueta va dir:
- Escolta, noi, què et passa que estàs tan trist?”
- Xiquet, Xiquet, aixeca’t, que la mare ens ha dit que
ens hem de comprar un vestit nou per a aquesta El Xiquet li va contestar:
tarda.
- Ara comença la Tronada, i estic molt espantat.
El Xiquet, poc convençut, es va La Mulassa, en escoltar què era el que li passava a
llevar i se’n va anar amb aquell noi, va decidir agafar el Xiquet i la seva germana
la Xiqueta a comprar un i fer-los pujar a collibè. Allí se sentirien molt més
vestit. Però no podia segurs. Els dos germans no s’ho van pensar dos cops, i
ser qualsevol vestit, es van enfilar al llom de la Mulassa.
sinó que havia de ser
un vestit únic. En aquell moment, es va iniciar la baixada de Completes.

Pàgina 10
EL CONTE “EL XIQUET I LA XIQUETA VIUEN LA FESTA”

El seguici festiu estava El Xiquet va tancar els ulls i es va agafar ben fort a
format en primer lloc la seva germana i als seus nous amics, els nanos.
pels nanos, els gegants
i la Mulassa amb el Alguna cosa havia canviat. Ara se sentia molt més segur,
Xiquet i la Xiqueta, i no li tremolaven les cames ni li suaven les mans, ni el
al seu darrere tots els cor li bategava tan fort com abans.
balls, sense descuidar
l’Àliga.
Al cap d’uns
Des d’aquella perspectiva el Xiquet podia veure tots els moments, la fla-
ciutadans de Reus: nens i nenes, pares i mares, avis, ma va recórrer
tiets... Tots ells estaven plens d’aquella màgia que només la reguera de
aquella festa donava a tota la població. pólvora i va fer
explotar trons i
El Xiquet va tenir un gran sentiment d’enveja, en veure mascles: pum!
que tothom estava content. En aquell moment es va
omplir de valentia, va baixar del llom de la Mulassa i es De seguida la plaça es va quedar de color blanc (era el
va posar a ballar amb els nanos una cançó molt especial: fum dels petards), i es van sentir uns grans aplaudiments.

Finalment, ho havia aconseguit. El Xiquet ja no tindria


Els nanos mengen trufes, mai més por per la Tronada de Sant Pere. L’havia vençut!
arròs i peix pudent,
no sé com s’ho arreglen, I sabeu una cosa? A partir d’aquell dia el Xiquet i la
aquesta pobra gent. Xiqueta formaven part del seguici dels nanos, i estaven
feliços de tenir una pila de nens i nenes que els voldrien
donar la mà i saludar-los cada vegada que sortissin per
Els nanos són uns dropos, les Festes de Reus!
no volen treballar,
i a casa de la vila I vet aquí que acaba aquesta història, que us hem
els volen despatxar. volgut contar i que de ben segur us ha agradat!

I tots els elements de la festa es van posar a cantar


i a ballar.

De sobte tothom va parar, i la música es va acabar.


Arribava l’hora.
Imatges cedides per:
Amb la plaça ja a les fosques, el senyor alcalde va
Fundació curArte és l’autora del Projecte d’humanització
treure el cap pel balcó de l’Ajuntament i tot seguit
de totes les zones pediàtriques de l’Hospital Universitari
va treure el mocador blanc. Aquell era el senyal per Sant Joan de Reus, amb il·lustracions realitzades per
encendre la metxa. FernandezCoca.com

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 11


ESPAI DE JOC

Pàgina 12
ESPAI DE JOC

 
 

   

   

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 13


ESPAI FAMILIAR

 
 

Pàgina 14
 
ESPAI NADÓ

   

   
 

   

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 15


 
ESPAI TALLERS

 
 
 

Pàgina 16
 
XERRADES I TALLERS

     
Créixer amb tú Eines per millorar la qualitat de vida familiar i dansateràpia

     

Massatge infantil Històries, contes i comunicació Psicomotricitat en família

   
 
Decoració de Nadal Primers auxilis per a nadons Dia Internacional de la infància

   
 

Disfresses per Carnestoltes Conte a la Biblioteca Risoteràpia

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 17


XERRADES I TALLERS

   
 
Habilitats per controlar emocions Vella Quaresma Dansa del ventre

   

Taller de disfresses (pallapupas)  


Gimcana familiar esportiva Parc de Nadal

Fira del Vi Patge Reis Mags


   

Petit Casal d’estiu Gemma Lienas. Inauguració del curs 2010-2011


 

Pàgina 18
L’ESPAI HISTÒRIC DE MAS PINTAT

Un dels racons amb encant de Mas Pintat es troba a la Els rentadors del Mas han cobrat vida, sabons, ferrades, la
planta baixa, on antigament es trobaven les dones de la pala de rentar, la roba estesa, junt a la sínia, el pou i el propi
casa i xerraven llargues estones, on feien “safareig” del safareig.
que passava a la casa o arreu. Un espai de socialització Un recull de fotografies, i estris han entrat als rentadors per
femenina. mostrar-vos una mica d’història d’aquest Mas Pintat.

UNA MICA D’HISTÒRIA DEL MAS PINTAT baixa, arran de terra, com la llar. La cuina ocupa l’interstici
entre el mas i el carrer al lloc de l’antiga bassa. El centre
El Mas Pintat era una runa molt intacta malgrat els anys d’atenció a la infància i a les famílies de l’Ajuntament de
d’abandó. Havia governat un camp pla i fèrtil per això sovint Reus es situa a la planta principal i al sotacoberta. El mas
se l’anomenava Hort. Controlava l’aigua, tenia una bassa, havia estat pintat per dins i per fora però ara de la pintu-
una mina i un pou, i l’accés, un camí antic, corredor des ra exterior en quedaven poques rastres, alguns tons ocres,
del camí vell de Valls, li garantia la relació umbilical amb la vermells i verds, encara poderosos explicaven, això si, que
ciutat. Davant tenia la terra, l’horta i l’horitzó infinit, des de aquest havia estat un tema important. Es va optar per repin-
les golfes es veia clarament lluir el mar. tar-lo però d’una manera clarament moderna. Pere Folch hi
va proposar un seguit d’esferes o planetes que formen part
El Mas Pintat era un edifici del segle divuit que havia renovat d’un joc continu del pati.
i engrandit una construcció anterior, estructura i pintures en
són el testimoni. Contenien l’habitatge principal, a la primera Una sala emblanquinada, malmesa, apunt d’enderrocar, ama-
planta i el dels masovers i els magatzems a la baixa partida gava un jardí de taronges a punt de collir. Es va trobar de
per un entresòl que en feia doblar la superfície però produïa miracle, la seva aparició va confirmar el nom, Mas, Hort Pintat
espais de penúria extrema. Enderrocats els forjats més frà- i fou la recompensa. Ara amb famílies i infants que cada dia
gils malmesos i reconstruïts els estants, l’administració de la entren i surten d’aquesta Masia, que fa uns anys, no ho ha-
llar d’infants, els serveis i la ludoteca es disposen a la planta guessin dit mai els veïns de la zona, que estaria tan transitada.

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 19


INSCRIPCIONS DEL CASAL PETIT D’ESTIU CENTRE EDUCATIU

El proper 6 de juny s’inicia el període d’inscripcions al Casal Petit d’Estiu


de Mas Pintat. Espai de suport a les
famílies Mas Pintat
Aquest any com a novetat, l’horari serà el següent:
C/ de l’Abat Escarré,11
Custòdia matí: de 7.40 a 9.00 h
43204 Reus
Casal Petit: de 9.00 a 13.00 h
Custòdia migdia: de 13.00 a 14.15 h
Tel. 977 010 057
maspintat@reus.cat
Adreçat a infants d’1 a 3-4 anys i germans fins a 5 anys.
El casal obrirà el 4 de juliol fins al 2 de setembre. La inscripció serà
setmanal.
Redacció:

I A PARTIR DEL MES D’OCTUBRE... Rosa Martí


Núria Núñez
Els espais de Mas Pintat tornaran el 3 d’octubre amb nous tallers que ja Mercè Moreno
estem pensant i programant...
Dolors Busquets
Amb un calendari d’activitats que seria el següent:
Montse Pelegrín
• Taller de Reflexologia podal en família
Aida Encina
• Taller de Psicomotricitat familiar
• Quins i com expliquem contes als nostres fills i filles
• Arriba el Nadal i Reis, quines joguines són les apropiades per a la canalla
• Fem un hortet al nostre balcó? COMUNICACIÓ 2011 GRUP SAGESSA

• Taller de cuina amb els petits de la casa


• Xerrada sobre eines per controlar les emocions dels nostres fills i filles
• I més...

Amb el dia internacional de les Famílies, 17 de maig, donem tret de sorti-


da al blog de Mas Pintat: http://maspintat.blogspot.com

Articles, webs d’interès, comentaris, sortides, publicacions... tot el que


fem a Mas Pintat, el que us interessa, amb la vostra opinió... ho trobareu
al nostre blog.

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA Pàgina 20