Núm.

3

Maig de 2011

PRÒLEG
Benvolgudes famílies, Teniu a les mans el tercer número de la revista de Mas Pintat, amb la qual ens hem anat comunicant al llarg d’aquests mesos. Encara recordo quan el projecte d’un espai de suport a les famílies de Reus era una quimera, quan no s’entenia que hi podia haver un equipament perquè els pares i les mares, poguéssiu canalitzar les vostres inquietuds i les vostres il·lusions. El Mas Pintat ja fa temps que és una realitat. D’aquell projecte agosarat s’ha passat a un espai equipat, amb un personal preparat i amb un munt de famílies usuàries que el convertiu en la seva raó de ser. Perquè la gràcia de Mas Pintat és fer que cada família l’interpreti a la seva manera i hi trobi la resposta que més li interessa: un espai de joc, un espai de convivència amb altres famílies, una estona de socialització, un lloc on descarregar les emocions que provoca la criança, un fòrum   on trobar respostes… Per això us agraeixo que hagueu cregut com a famílies usuàries en aquest projecte i que l’hagueu fet créixer. Sou vosaltres la garantia que Mas Pintat continuï sent aquest espai on us sentiu bé com a família, on us donen eines per a la criança i un lloc per al creixement personal i col·lectiu. No voldria acabar aquestes ratlles sense agrair la tasca de les professionals de Mas Pintat, el suport imprescindible perquè el projecte tiri endavant per molts anys amb salut de ferro.

CONTINGUT
Pròleg ............................1 Presentació....................2 Espai d’assessorament ...........2 Les educadores ............3 Les Associacions ..........4 Un concurs ....................6 L’arbre dels desitjos ......9 El conte “El xiquet i la xiqueta” .................10 Espai de joc.................12

Empar Pont Albert Responsable de polítiques familiars

Espai familiar ...............14 Espai nadó ..................15 Espai tallers .................16 Xerrades i tallers..........17 L’espai històric.............19 Inscripcions del Casal d’Estiu................20 I a partir del mes d’octubre .....................20

Pàgina 1

PRESENTACIÓ
Número 3 de la revista, tercer any de Mas Pintat, el projecte ple d’il·lusions es va fent realitat. Ara cada vegada amb més usuaris, que omplen els espais i les activitats que programem. L’objectiu eix de Mas Pintat, és el de contribuir a la millora de la infància i conciliació familiar, reforçant les habilitats educatives en companyia d’altres famílies i donar eines per al suport a la conciliació familiar i personal, i us puc assegurar, que posem tot els nostres mitjans per aconseguir-ho. Noves fites, que pensem assolir, com consolidar un espai per a l’educació de la infància i la formació de famílies de 0 a 12 anys, dins els àmbits no formals i informals. Tot això és possible gràcies a la nostra regidora l’Empar Pont, que ens ha donat empenta per poder fer tot el que fem, i creure en el nostre saber fer, junt al suport en la gestió de l’Àrea Educativa de Sagessa, que ens fa costat. Agrair a tot el personal del Mas, el que comparteix el dia a dia amb les famílies, als qui escolta, proposa, somriu, comparteix. Són noies amb ganes, que posen il·lusió en el seu treball. Finalitzo aquest article amb una frase “Troba la felicitat en la feina o no seràs feliç”.. nosaltres l’ha tenim cada dia al matí, a l’obrir la porta de Mas Pintat.

ESPAI D’ASSESSORAMENT
El formen les famílies: els pares, les mares, els fills i les filles que ens acompanyen dia a dia i amb qui juntament aprenem sobre la infància, les emocions, les relacions, les alegries... en definitiva sobre com viure amb felicitat i plenitud les relacions familiars. Al servei s’hi apropen persones preocupades i interessades en el benestar d’aquells a qui estimen. És un espai on poder reflexionar en veu alta sobre allò que se sent i viu, on poder compartir preocupacions i on poder obtenir una visió, potser més àmplia, potser diferent, potser augmentada, sobre les realitats quotidianes referents a la criança dels nostres infants i a les relacions familiars en continu canvi. La meva experiència en aquest espai m’ha servit per poder conèixer de primera mà l’excepcional sensibilitat que presenten tots aquells familiars a qui hem atès. Tots ells, com a pares, familiars... es preocupen per oferir el millor als seus fills i filles, amb el desig de poder-los mostrar eines que els permetin enfrontar la vida amb optimisme, força i esperança. Aquest desig duu implícita la concepció de què els infants són persones, petites però persones al cap i a la fi! Com a pares, veure-ho d’aquesta forma permet oferir als nostres infants el seu espai com a persones, permetre’ls tenir una veu, somnis, voluntat, criteri, il·lusions, desig. Així doncs, qualsevol pare i mare que es preocupi pels seus fills ha d’ajudar-los a creure fermament i sincerament en ells mateixos. Ha de permetre que se sentin dignes de ser estimats i valuosos per ser qui són. Amb aquesta sensibilitat venen els pares i mares al Servei d’Orientació i Assessorament de Mas Pintat, amb l’interès i inquietud de seguir millorant en la seva tasca de criar i donar suport als seus fills i filles i amb ganes de seguir gaudint de la VIDA EN FAMÍLIA.

Rosa Martí Directora

Dolors Busquets Psicòloga

Pàgina 2

LES EDUCADORES DE MAS PINTAT
Un bon dia sona el telèfon, em proposen treballar a Mas Pintat. En aquells moments sents com el cos se t’omple d’alegria, satisfacció, entusiasme, però a l’hora sents temor davant la desconeixença d’un nou lloc de treball. La tranquil·litat, l’experiència i la confiança que em va mostrar la Rosa des d’un principi va fer que tingués molta seguretat en aquell nou projecte que començava a la meva vida. Per sort he pogut descobrir unes famílies que mai podré oblidar, que m’han ajudat a que tot aquest procés d’adaptació sigui més fàcil i més portable. El meu objectiu des d’un inici va ser atendre a les famílies, formarme completament com educadora i com a persona. Del Mas... que en podria dir? Quan algú visita el Mas per primera vegada i es queda bocabadat, penso que sóc una privilegiada de poder ocupar un espai que té tanta història com aquest. Espero que el Mas Pintat s’encamini cap als llocs més alts i n’estaré orgullosa d’haver posat un petit gra de sorra per a que tiri endavant. Els meus principis a Mas Pintat van ser al casal d’estiu, una experiència bonica i satisfactòria pel que fa als nens que van passar setmana a setmana. Una vegada que va finalitzar el casal, la Rosa (directora de Mas Pintat) em va donar l’oportunitat de poder formar part del Mas Pintat. Realment em va sorprendre positivament, però ben bé no sabia el treball que es realitzava, ja que el Mas Pintat el coneixia molt poc, l’únic que sabia és que es treballa amb famílies, i això em feia una mica de respecte. Però ara cada dia per a mi és un repte, l’assumeixo amb molta energia, entusiasme i amb molta iniciativa, gràcies als milers de moments que ens fan passar les famílies. Només dir que em sento molt afortunada de poder estar treballant en un lloc on, em sento valorada, respectada i sobretot del poder formar part d’un projecte que espero i desitjo que duri anys.

Mercè Moreno Educadora de Suport Núria Núñez Educadora Ara fa ben bé tres setmanes, vaig començar un Pla local de l’ajuntament. No tenia res a veure amb el que jo pensava trobar-me. Penses que t’incorpores d’Auxiliar de Suport a qualsevol dels departaments, i de sobte arribes al Mas Pintat. - Mas Pintat? Em sona però realment desconeixes el treball que fan. Ho desconeixes fins que estàs dins. Dins perquè les meves companyes han fet que tu siguis una més del grup, una persona del Mas, on pots trobar imaginació, il·lusió, creativitat, ganes d’aprendre coses noves, experiència, i sobretot, conèixer molta gent on veus la felicitat davant teu, davant d’aquelles famílies que comparteixen amb els seus fills experiències molt gratificants. Experiències que recordaran igual que tu, el teu pas al Mas Pintat. Els meus inicis a Mas Pintat són molt recents. Fa poc més d’un mes, em van donar la possibilitat d’iniciar les meves pràctiques d’Educació Infantil al centre. Al principi m’espantava la idea de treballar amb els pares. Ells són molt més crítics que els nens. Però a poc a poc et vas adaptant. Coneixes els pares, t’involucres més a Mas pintat i t’adones del significat real d’aquesta casa: - Ajudar i apropar les famílies. Aquests són conceptes molt valuosos en la societat que estem vivint actualment, i encara que no ens adonem, realment el món necessita més llocs així. Potser només sembli una activitat més, però l’oportunitat que se’ls dóna a les famílies de gaudir del joc amb els seus fills, és un autèntic tresor.

Montse Pelegrin Auxiliar de Suport

Aida Encina Estudiant en pràctiques

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA

Pàgina 3

LES ASSOCIACIONS AMB SEU SOCIAL A MAS PINTAT

Què ens diuen …
MAREUS
L’Associació Mareus es va establir com associació fa dos anys i mig i parlar dels nostres inicis és parlar de Mas Pintat. Tot va ser molt curiós. Per aquell temps també començava els seus inicis un jove Mas Pintat amb il·lusió i amb projectes. Una de les sòcies fundadores era assídua a les activitats del Mas Pintat i sentia que aquell espai era ideal per poder reunir-se unes mares per compartir experiències amb els seus infants. Tan és així, que ho va proposar al Mas Pintat i la coordinadora d’aquell moment no va dubtar ni un moment en dir que sí: Una meravellosa relació va començar!. D’aquesta relació que encara dura hem après com associació i com persones. El sentiment de ser com a casa és present a totes les persones que assisteixen cada setmana a les reunions de Mareus i aquelles persones que assisteixen a les xerrades. Mareus és part de Mas Pintat però Mas Pintat també és part de Mareus. Aprofitem per donar les gràcies per tot allò que ens heu aportat, ho portem dintre del cor, i tot el que ens aportareu.

XARXA EXPLORA TARRAGONA
El primer any de vida de la Xarxa Explora
Hem caminat vora el mar de l’Ametlla, entre les vinyes del Lloar i sobre la sorra vermella de Prades, ens hem banyat als gorgs de la Febró, hem menjat escudella a Vallclara, hem vist titelles, hem construït castells, hem superat proves de gimcanes familiars, hem conegut conills, gallines i cabretes en una granja d’Horta de Sant Joan, hem creuat el riu Montsant per un pont penjant de fusta, ens hem vestit d’apicultors per veure abelles al Perelló, hem remat pel pantà de Siurana, hem dormit al refugi d’Ulldemolins, hem entrat en un búnker de la guerra civil, a les coves prehistòriques de l’Espluga de Francolí i a les mines de Bellmunt, hem fet bombolles de sabó gegants, hem baixat per tobogans naturals i hem escoltat històries de bruixes al Catllar. El primer any de vida de l’associació de famílies excursionistes del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, Xarxa Explora ens ha portat a viure milers d’aventures. Ens vàrem presentar oficialment el 16 de maig del 2010 al Parc Deltaventur a Deltebre i, després de deu sortides i una trobada familiar, el passat 15 de maig de 2011 vàrem celebrar el nostre primer aniversari amb tallers, jocs i animació al càmping ecològic de Vinyols i els Arcs. A la jornada vàrem poder descobrir les feines de l’hort i la granja d’animals, passejar amb poni, participar en tallers de ioga i de cuina saludable, fabricar espelmes, escoltar contes i superar les proves d’una gimcana. Des de l’associació Xarxa Explora, impulsada pel portal Ex  

ploraTgn.cat (www.exploratgn.cat), organitzem una sortida cada tercer diumenge de mes, habitualment amb una excursió al matí, un dinar en una àrea de lleure i una activitat complementària a la tarda. Amb una filosofia en la línia de Mas Pintat de Reus, on tenim la seu de l’associació, la Xarxa Explora ha esdevingut un espai de trobada per a famílies, que organitza activitats adaptades al ritme i a les necessitats dels nens. Si voleu venir a divertirvos amb nosaltres, ens trobareu a www.xarxaexplora.cat

Associació Mareus

Xarxa Explora Tarragona

 

Pàgina 4

LES ASSOCIACIONS AMB SEU SOCIAL A MAS PINTAT
ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES MONOMARENTALS I MONOPARENTALS DEL CAMP DE TARRAGONA
La nostra societat ha anat canviant al llarg del temps donant lloc al reconeixement de diferents models de família. Dins d’aquesta diversitat, tant a Catalunya com a la resta d’Europa, augmenten any rere any les famílies monoparentals. Entenem per famílies monomarentals i monoparentals aquelles famílies encapçalades per un/a únic/a progenitor/a, majoritàriament dones, en la cura i atenció dels fills i filles. Sigui l’origen de la monoparentalitat la viduïtat, el divorci o separació o la lliure elecció. És en aquest context en el qual ens trobem les famílies monomarentals i monoparentals i donada la carència d’estructures necessàries per donar suport a les famílies per afrontar les dificultats afegides, el juliol de 2009, amb el suport de Mas Pintat, es va constituir lÕ ASSOCIACIî CAMP DE TARRAGONA. L’associació va néixer amb la voluntat de treballar, entre d’altres, per fer visibles les dificultats de les famílies monomarentals i monoparentals i per millorar la nostra qualitat de vida amb els nostres fills i filles, de reclamar la igualtat de drets i oportunitats, respecte a la resta de famílies. Fins al moment l’associació està impulsant accions dirigides a compatibilitzar la vida familiar i la vida laboral, a transmetre als nostres fills i filles la normalitat de la diversitat familiar, a crear xarxa social de suport i comprensi— formaci— i a facilitar lÕ accŽ s a la inmitjançant la creació d’una DE FAMê LIES MONOMARENTALS I MONOPARENTALS DEL L’associació de famílies monomarentals i monoparentals del camp de Tarragona (AFMIP), vol continuar realitzant amb il·lusió activitats per a les quals seran benvingudes totes les persones que, de manera lliure i voluntària, tinguin interès en els seus objectius. Molt especialment totes aquelles persones, dones i homes, que afronten la seva maternitat/paternitat com a principal progenitor/a dels seus fills i filles i que assumeixen la seva responsabilitat en solitari. LÕ associaci— tŽ com a seu Mas Pintat. També podeu contactar amb nosaltres a monomapa@gmail.com i a Facebook (AFMIP Associació de Famílies Monoparentals del Camp de Tarragona). Dins les activitats realitzades destaquem dos mercats d’intercanvi de roba infantil (tardor-hivern i primavera-estiu), xerrades, excursions i trobades familiars... i molt especialment el suport a la primera Jornada sobre famílies monoparentals del camp de Tarragona, amb el títol de Famílies Monoparentals - dificultats i reptes, que es va realitzar el 6 d’abril, organitzat per la regidoria de Benestar i Família de l’Ajuntament de Reus.

base de dades i de recursos.

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA

 

Pàgina 5

UN CONCURS
Aquest any hem pensat en fer-vos tres preguntes sobre la vostra experiència com a mares i pares... aquestes són les respostes que han estat premiades, de totes les que ens heu fet arribar, que han estat moltes.

La millor experiència viscuda
Per a mi ser mare ha estat la millor experiència de la meva vida, he après a ser mes pacient, comprensiva, a tornar a ser nena i amb els meus nens em sento complerta afectivament, no imagino la vida sense els meus petits, són la alegria de la casa, cada dia és una aventura nova plena de nous descobriments per a tots. Sóc més sensible, tinc mes empatia pel que m’envolta, sóc més afectuosa i han portat moltes rialles a les nostres vides, ara valoro més cada moment, cada petit moment amb ells, s’ha creat un vincle molt fort, un sentiment de protecci— i amor molt intens. La prioritat per a tot és sempre per a ells, s’ha obert per a mi el gran món de ser MARE. Quan expliques a la gent la notícia de què seràs mare, normalment la gent comenta que és molt dur, sacrificat... la meva grata sorpresa ha estat que per a mi no es així, clar que tinc més feina, però recompensa tant... diuen que donar el pit és un gran sacrifici per a mi és un plaer, porto donant el pit als meus fills 32 mesos al gran i 7 a la petita i és tan bonic, quan et mira amb els ulls més macos que has vist a la teva vida o et fa una carícia sincera (perquè els nens són això, espontaneïtat i sinceritat), si m’haguessin dit que estaria sense treballar fora de casa durant 2 anys no m’ho hagués cregut mai!!!, perquè sempre he necessitat sentir-me molt activa i ara pensar separar-me d’ells per la jornada laborar se’m fa molt dur. Els fills canvien la vida, la forma de pensar i la forma d’actuar perquè a partir de ser mare/pare totes les decisions que porto a terme són sempre pensant en el seu benestar.
Adela López Sánchez, mare de Adrian i Mireia

Què ha representat ser pares o mares? Quins canvis ha ocasionat a la vostra vida? Què no haguéssiu pensat mai i us ha passat?

El fet de ser pares sÕ ha dÕ entendre com la culminaci— d’un projecte de vida en comú. Els fills són el millor reflex de la nostra realitat, la que hem estat capaços de construir a partir de l’estimació i el respecte que ens hem professat durant els nostres anys de relació. Els fills constitueixen el fruit d’aquesta llavor que ha germinat i que, com tots els creixements, no ha estat pas exempt de dificultats. És una planta que s’ha de regar cada dia, que necessita d’una atenció permanent i continuada. Però que al final és extremadament agraïda: sempre t’acaba regalant els fruits més esplendorosos. Ser pare no ocasiona canvis en genèric. És, de fet, “el Canvi” en majúscules. És el que modifica de dalt baix la teva essència com a persona. Canvien els hàbits més quotidians. Però també canvia la percepció de les coses, fins i tot els valors i els sentiments. T’acaba convertint en una altra persona, possiblement millor, amb més capacitat per valorar les petites coses, les que són realment importants. Tenir canalleta a casa fa que el món tingui una altra dimensió i que hagis d’ajustar la teva realitat a aquesta evidència. Possiblement que l’esforç, la dedicació, el cansament, els maldecaps, les molèsties derivades d’aquesta responsabilitat quedin sempre en un segon terme, que siguin certament intranscendents davant de la satisfacció de veure el què hem estat capaços de generar. Mossèn Roquer, el responsable del Santuari de Misericòrdia que va oficiar el nostre casament, sempre ens ho diu “D’això viviu, dels fills, dels seus records.” I és veritat. Aquest és el nostre gran tresor. Un tresor que ens fa immensament rics. No es pot demanar res més a la vida.
Família Baiges - Illarramendi

Pàgina 6

UN CONCURS
Una explosió de sentiments …
“Sóc mare de dues nenes nascudes el 2007 i el 2010. Per mi la maternitat ha estat una explosió de sentiments i un volcà d’emocions que es tradueixen en rialles, plors, somriures, crits, silencis i mirades plenes de tendresa i complicitat. No m’ha canviat la vida sinó que he canviat jo! Tot ha donat un tomb de 180º, la manera de veure i d’entendre les coses i també la manera com em miro els infants. Abans de ser mare sempre deia que jo feia por als nens. Ara he entès que en realitat em feien por ells a mi i que si són aquí és per donar-nos una gran lliçó de vida. Gràcies a elles he començat un camí sense retorn. La maternitat és pura gratitud: donar sense condicions, sense esperar res a canvi.Ó
Gemma Ivern

Et canvien totalment la vida…

Durant l’embaràs de la Martina (3 anys) vam sentir moltes vegades aquesta frase, però quina era realment la dimensi— de la realitat al respecte? Ara puc assegurar sense por a equivocar-me que la vida realment ens ha canviat, i molt. Per començar hem passat de ser nosaltres i les nostres circumstàncies a ser nosaltres i les seves circumstàncies. Què necessiten? Pensar i programar el satisfer totes les necessitats de les nostres filles, Martina i Berta (1 any), ens suposa un esforç important. Cal dedicar molts moments a estar amb elles, a jugar, a la higiene diària, a menjar, a vestir... Ara són encara molt petites i són molt depenents, ens necessiten continuament. Recordes quan anàvem al cine? Recordes quan sortíem d’excursió a la muntanya? Recordes quan sortíem a sopar sense premeditació, per que si, per que ens venia de gust i marxàvem? Recordes quan remaves i anaves tant a entrenar? Recordes quan dormíem tota la nit? I quan no teníem ganes de dormir? Ho recordes…? I de cop deixes de fer totes aquestes coses amb tanta freqüència com abans, és clar, i el teu temps cobra una nova dimensió. Estar amb elles és molt important, però no cal oblidar que la parella necessita de moments de complicitat, de moments de relax, de moments tranquils per poder parlar, per recordar que, encara que ara som quatre, els pilars són dos i han de ser sòlids i això requereix dedica-hi també un temps al seu manteniment. Això sí, no ho canviaríem per res del mon, és l’aventura més intensa i emocionant que mai hem viscut i que mai viurem. Pensar en tornar a la vida d’abans, tots dos sols, és impensable. L’alegria d’arribar a casa i trobar uns braços que s’allarguen i un somriure que t’alimenta l’ànima no té preu, de ben segur és la realitat que més ens apropa a la felicitat.
Silvia Muñoz Picazo

Les flors boniques

Avui el meu fill, mentres estàvem al parc (parada obligada després del cole) ha anat recollint tota mena de floretes silvestres que ha anat trobant. Me les donava i em deia: “té mama, flors boniques”. Jo les anava aguantant un ratet a la mà, i al cap d’una estona, quan ja em feien nosa, les he deixat damunt del banc del parc. Quan hem marxat, ell s’ha adonat que no portava les flors i ha anat corrent al banc, les ha tornat agafar i me les ha tornat a donar, tot innocent ell dient-me: “te les havies descuidat”. Tot això m’ha fet reflexionar en vàries coses. Els nens petits, tenen una innocència innata, que a l’anar creixent, els pobres la perden inevitablement. Actuen de bona fe, sense cap rancúnia, ni pensament negatiu… és a dir, ell cada dia, quan veu una flor me la dóna tot i que podria pensar “ja no li dono cap flor més, total després les deixarà al banc….) I una altra cosa que m’encanta: mai no es donen per vençuts, és a dir, tenen paciència i són insistents. M’he sentit una mica culpable, perquè per exemple, a l’hora de sopar jo no tinc tanta paciència com ell, i ja vaig amb la idea de que no soparà res, que m’hauré d’esforçar molt perquè es mengi dues cullerades, i tot això perquè crec que sempre serà igual, he perdut l’esperança. Els nens, mai perden l’esperança. Hauríem de ser tots una miqueta més nens perquè el món funcionés molt millor.
Eli Vera Guevara

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA

Pàgina 7

UN CONCURS
Un canvi
Veure la vida d’una altra manera, amb més alegria i optimisme. A part dels aspectes d’horari, feina i ocupacions, ara relativitzo molt més la importància de les coses. No m’imaginava el tindre tanta paciència.
Cristina Martí

ser espectadors a les sessions de teatre infantils...i mooooltes altres coses que, si no haguéssim sigut pares, potser no hauríem fet mai (entre elles gaudir de les activitats de Mas Pintat!)
Mireia Balcells, mare del Pau i el Roiger i un altre nen a la panxeta.

Un abans i un ara

Una aventura
Quan va néixer el Daniel, van néixer també un pare i una mare. A la mateixa hora. Al mateix lloc. Nosaltres encara no ho sabíem, però de seguida ens vam adonar de què érem plens d’un amor nou, d’un sentiment desconegut. Era l’amor incondicional i altruista del qual havíem sentit parlar a tants i tants que havien nascut abans que nosaltres. Ara érem família. Ara ens adonàvem del canvi. De seguida el nostre entorn es va transformar: pitets, ninos, llibres de criança (on eren les meves novel·les?)... un llit per tres, una taula per tres... i trastos per deu. I dins del nostre cap una veueta dient: un petit de tres quilos ens ha canviat de dalt a baix, com pot ser? Suposo que tots els que ens decidim a formar una família tenim pensat què farem i com en arribar el moment. Ara, mirant cap endarrere, veiem que no podíem haver-ho previst més diferent. “Com és això, que té gana abans de les tres hores?” “Qui diu que ha dormit com un bebé, vol dir que s’ha despertat cinc vegades en una nit?” “I ara per què no menja el plàtan amb galeta?” Sort que l’ésser humà té molta capacitat d’adaptació, i en el moment en què som capaços d’acceptar que la realitat no coincideix amb allò que ens havíem imaginat, però que no per això és millor o pitjor, comença de veritat l’aventura més meravellosa de la vida: tenir un fill.
Cristina i Vicente, pares de Daniel (3 anys) i del petit o petita que ve de camí (15 setmanes)

Abans de ser pares...

Érem 2, vivíem en un pis espaiós, teníem un cotxe petit i un de gran, jo anava cada dia a nedar a les 7 del matí, el meu home sortia cada tarda en bicicleta, els caps de setmana voltàvem per Catalunya, estàvem abonats al Fortuny, sopàvem fora tot sovint...

ara...

Som 4 i 1/3 (el Pau i el Roger van néixer a principis del 2010 i al setembre n’esperen un altre), ja no ens sobra espai al pis (de fet amb l’habitació del que vindrà perdrem l’habitació de la planxa però, total, no crec que tinguem massa temps per planxar...), ara tenim dos cotxes grans (però els haurem de fusionar i fer-ne un de supergran), a les 7 només queda mitja hora perquè es despertin els nens (i la major quantitat d’aigua junta que veig és la de la banyera dels nens), les úniques rodes que infla el meu home són les del cotxet dels nens (i també les canvia si punxem), ara el que voltem és el tomb de ravals (del dret o del revés, tant és), som nosaltres que fem teatre de titelles als nens (i els agrada...) , trobo boníssima una pizza congelada quan els nens ja dormen com angelets... Ens ha canviat la vida? Potser una mica, però hi ha coses en aquest canvi que no tenen preu: quan et diuen mama/papa, una riallada, una abraçada, veure com aprenen el que els vas ensenyant, veure com s’emocionen fent cagar el tió, com t’entenen... No ens enganyem, el canvi no ens ha estat fàcil, ens ha costat i a vegades encara ens costa segons què, però l’acceptem de molt bon grat i esperem d’aquí uns anyets poder anar tots 5 a nedar, sortir en bicicleta, Pàgina 8

LÕ ARBRE DELS DESITJOS...
Estem en un moment de crisi i necessitem mirar una mica amb optimisme aquest món que ens rodeja. Quina millor manera seria la de desitjar alguna cosa que, si més no, igual és compleix L’arbre dels desitjos ha estat ple de petits anhels de tots els que han volgut tancar els ulls i escriure allò que els faria més feliç.

 

 

 

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA

 

Pàgina 9

EL CONTE “EL XIQUET I LA XIQUETA VIUEN LA FESTA”

El Xiquet i la Xiqueta viuen la festa

UN CONTE QUE HEM ESCRIT PER A VOSALTRES sobre dos personatges sempre presents a la Festa Major de Reus... els coneixeu?

Aquesta és la història del Xiquet, un nen que viu a la Tombant per Reus van trobar els vestits perfectes. El de la Xiqueta era un vestit de primavera, ple de flors i ciutat de Reus. colors, amb una cinta que li feia joc. A Reus és molt típica la Tronada de Sant Pere, i ben aviat arriba el gran dia. El Xiquet es va comprar uns pantalons i una armilla ben bonics, d’un color molt especial. El Xiquet va pensar: “Si El Xiquet tenia una germana que es deia Xiqueta, i a la Xiqueta s’ha comprat una cinta jo em compraré una ella, com a bona reusenca, l’entusiasmava la Tronada de barretina i una faixa de conjunt”. la Festa Major. Però a ell no li agradava: li feien por els petards. Aquella mateixa tarda, el Xiquet i la Xiqueta es van dirigir cap al centre de Reus. Anaven a la plaça del Mercadal, perquè allí s’inicia la Tronada. Ben a prop de la plaça el Xiquet estava molt trist. Tot de sobte va aparèixer la Mulassa, que li va preguntar:

Llavors va arribar el gran dia. La Xiqueta de bon matí ja no podia dormir més. Eren els nervis que tenia per l’arribada de la Tronada. La Xiqueta va dir: - Escolta, noi, què et passa que estàs tan trist?”

- Xiquet, Xiquet, aixeca’t, que la mare ens ha dit que ens hem de comprar un vestit nou per a aquesta El Xiquet li va contestar: tarda. - Ara comença la Tronada, i estic molt espantat. El Xiquet, poc convençut, es va llevar i se’n va anar amb la Xiqueta a comprar un vestit. Però no podia ser qualsevol vestit, sinó que havia de ser un vestit únic.
Pàgina 10

La Mulassa, en escoltar què era el que li passava a aquell noi, va decidir agafar el Xiquet i la seva germana i fer-los pujar a collibè. Allí se sentirien molt més segurs. Els dos germans no s’ho van pensar dos cops, i es van enfilar al llom de la Mulassa. En aquell moment, es va iniciar la baixada de Completes.

EL CONTE “EL XIQUET I LA XIQUETA VIUEN LA FESTA”
El seguici festiu estava format en primer lloc pels nanos, els gegants i la Mulassa amb el Xiquet i la Xiqueta, i al seu darrere tots els balls, sense descuidar l’Àliga. Des d’aquella perspectiva el Xiquet podia veure tots els ciutadans de Reus: nens i nenes, pares i mares, avis, tiets... Tots ells estaven plens d’aquella màgia que només aquella festa donava a tota la població. El Xiquet va tancar els ulls i es va agafar ben fort a la seva germana i als seus nous amics, els nanos. Alguna cosa havia canviat. Ara se sentia molt més segur, no li tremolaven les cames ni li suaven les mans, ni el cor li bategava tan fort com abans.

El Xiquet va tenir un gran sentiment d’enveja, en veure que tothom estava content. En aquell moment es va omplir de valentia, va baixar del llom de la Mulassa i es De seguida la plaça es va quedar de color blanc (era el va posar a ballar amb els nanos una cançó molt especial: fum dels petards), i es van sentir uns grans aplaudiments. Finalment, ho havia aconseguit. El Xiquet ja no tindria mai més por per la Tronada de Sant Pere. L’havia vençut! I sabeu una cosa? A partir d’aquell dia el Xiquet i la Xiqueta formaven part del seguici dels nanos, i estaven feliços de tenir una pila de nens i nenes que els voldrien donar la mà i saludar-los cada vegada que sortissin per les Festes de Reus! I vet aquí que acaba aquesta història, que us hem volgut contar i que de ben segur us ha agradat!

Al cap d’uns moments, la flama va recórrer la reguera de pólvora i va fer explotar trons i mascles: pum!

Els nanos mengen trufes, arròs i peix pudent, no sé com s’ho arreglen, aquesta pobra gent. Els nanos són uns dropos, no volen treballar, i a casa de la vila els volen despatxar.

I tots els elements de la festa es van posar a cantar i a ballar. De sobte tothom va parar, i la música es va acabar. Arribava l’hora.
Imatges cedides per:

Amb la plaça ja a les fosques, el senyor alcalde va treure el cap pel balcó de l’Ajuntament i tot seguit va treure el mocador blanc. Aquell era el senyal per encendre la metxa.
LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA

Fundació curArte és l’autora del Projecte d’humanització de totes les zones pediàtriques de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, amb il·lustracions realitzades per FernandezCoca.com

Pàgina 11

ESPAI DE JOC

 

 

 

 

 

 

Pàgina 12

ESPAI DE JOC

 

 

 

 

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA

 

 

Pàgina 13

ESPAI FAMILIAR

 

 

 

 

 

Pàgina 14

 

ESPAI NADÓ

 

 

 

 

 

 

 

 

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA

Pàgina 15

 

ESPAI TALLERS

 

 

 

 

 

 

Pàgina 16

 

XERRADES I TALLERS

Créixer amb tú

 

Eines per millorar la qualitat de vida familiar i dansateràpia

 

 

Massatge infantil

 

Històries, contes i comunicació

 

Psicomotricitat en família

 

Decoració de Nadal

 

Primers auxilis per a nadons

 

Dia Internacional de la infància

 

Disfresses per Carnestoltes

 

Conte a la Biblioteca

 

Risoteràpia

 

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA

Pàgina 17

XERRADES I TALLERS

Habilitats per controlar emocions

 

Vella Quaresma

 

Dansa del ventre

 

Taller de disfresses (pallapupas)

Gimcana familiar esportiva  

 

Parc de Nadal

 

Fira del Vi

 

Patge Reis Mags

 

Petit Casal d’estiu Pàgina 18

 

Gemma Lienas. Inauguració del curs 2010-2011

 

L’ESPAI HISTÒRIC DE MAS PINTAT
Un dels racons amb encant de Mas Pintat es troba a la planta baixa, on antigament es trobaven les dones de la casa i xerraven llargues estones, on feien “safareig” del que passava a la casa o arreu. Un espai de socialització femenina. Els rentadors del Mas han cobrat vida, sabons, ferrades, la pala de rentar, la roba estesa, junt a la sínia, el pou i el propi safareig. Un recull de fotografies, i estris han entrat als rentadors per mostrar-vos una mica d’història d’aquest Mas Pintat.

UNA MICA D’HISTÒRIA DEL MAS PINTAT El Mas Pintat era una runa molt intacta malgrat els anys d’abandó. Havia governat un camp pla i fèrtil per això sovint se l’anomenava Hort. Controlava l’aigua, tenia una bassa, una mina i un pou, i l’accés, un camí antic, corredor des del camí vell de Valls, li garantia la relació umbilical amb la ciutat. Davant tenia la terra, l’horta i l’horitzó infinit, des de les golfes es veia clarament lluir el mar. El Mas Pintat era un edifici del segle divuit que havia renovat i engrandit una construcció anterior, estructura i pintures en són el testimoni. Contenien l’habitatge principal, a la primera planta i el dels masovers i els magatzems a la baixa partida per un entresòl que en feia doblar la superfície però produïa espais de penúria extrema. Enderrocats els forjats més fràgils malmesos i reconstruïts els estants, l’administració de la llar d’infants, els serveis i la ludoteca es disposen a la planta

baixa, arran de terra, com la llar. La cuina ocupa l’interstici entre el mas i el carrer al lloc de l’antiga bassa. El centre d’atenció a la infància i a les famílies de l’Ajuntament de Reus es situa a la planta principal i al sotacoberta. El mas havia estat pintat per dins i per fora però ara de la pintura exterior en quedaven poques rastres, alguns tons ocres, vermells i verds, encara poderosos explicaven, això si, que aquest havia estat un tema important. Es va optar per repintar-lo però d’una manera clarament moderna. Pere Folch hi va proposar un seguit d’esferes o planetes que formen part d’un joc continu del pati. Una sala emblanquinada, malmesa, apunt d’enderrocar, amagava un jardí de taronges a punt de collir. Es va trobar de miracle, la seva aparició va confirmar el nom, Mas, Hort Pintat i fou la recompensa. Ara amb famílies i infants que cada dia entren i surten d’aquesta Masia, que fa uns anys, no ho haguessin dit mai els veïns de la zona, que estaria tan transitada.

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA

Pàgina 19

INSCRIPCIONS DEL CASAL PETIT D’ESTIU
El proper 6 de juny s’inicia el període d’inscripcions al Casal Petit d’Estiu de Mas Pintat.

CENTRE EDUCATIU
Espai de suport a les famílies Mas Pintat
C/ de l’Abat Escarré,11 43204 Reus Tel. 977 010 057 maspintat@reus.cat

Aquest any com a novetat, l’horari serà el següent:
Custòdia matí: Casal Petit: Custòdia migdia: de 7.40 a 9.00 h de 9.00 a 13.00 h de 13.00 a 14.15 h

Adreçat a infants d’1 a 3-4 anys i germans fins a 5 anys. El casal obrirà el 4 de juliol fins al 2 de setembre. La inscripció serà setmanal.

Redacció: Rosa Martí Núria Núñez Mercè Moreno Dolors Busquets Montse Pelegrín Aida Encina

I A PARTIR DEL MES D’OCTUBRE...
Els espais de Mas Pintat tornaran el 3 d’octubre amb nous tallers que ja estem pensant i programant... Amb un calendari d’activitats que seria el següent: • • • • • • • • Taller de Reflexologia podal en família Taller de Psicomotricitat familiar Quins i com expliquem contes als nostres fills i filles Arriba el Nadal i Reis, quines joguines són les apropiades per a la canalla Fem un hortet al nostre balcó? Taller de cuina amb els petits de la casa Xerrada sobre eines per controlar les emocions dels nostres fills i filles I més...

COMUNICACIÓ 2011 GRUP SAGESSA

Amb el dia internacional de les Famílies, 17 de maig, donem tret de sortida al blog de Mas Pintat: http://maspintat.blogspot.com Articles, webs d’interès, comentaris, sortides, publicacions... tot el que fem a Mas Pintat, el que us interessa, amb la vostra opinió... ho trobareu al nostre blog.

LA REVISTA DE L’ÀREA EDUCATIVA

Pàgina 20