Justícia i Pau presenta

:

Una pel.lícula dirigida per Erika Sànchez Marcos

SINOPSI
L’habitació desprèn olor a paper vell, hi ha llibres apilats i la pols habita l’espai. Hores de lectura, dissecció, comparació i anàlisi, s’acumulen en muntanyes de diaris. Un home, amagat entre ells, treballa incansable per a trobar les veritats i mentides entre tantes pàgines d’informació.

Arcadi Oliveres, assegut en el seu Renault 19 i consultant el vell callejero, recorre milers de quilòmetres a la setmana per a transmetre la idea de que un altre món és possible, de que existeixen alternatives econòmiques per afrontar la situació actual. S’encén quan predica el seu evangeli contra els poderosos, i es relaxa en la sobretaula del menjar familiar dels diumenges. Tota una vida de lluita fan de l’Arcadi un referent per als moviments socials que reivindiquen un món millor. La seva vida és de veritat. Ell no es veu com un personatge d’una pel·lícula. No obstant, posseeix tots els ingredients per a ser el protagonista.

FITXA TÈCNICA
Dirigit per: Erika Sànchez Marcos Guionistes: Roger Danès i Erika Sànchez Marcos Realització: Xavier Esteban Producció i Coordinació del Centre d'Estudis per a la Pau J.M. Delàs: Pere Ortega Direcció fotografia: per confirmar So: per confirmar Muntatge: Xavier Esteban Música: per confirmar Post producció de so: per confirmar Documentació: Erika Sànchez Marcos Responsable de campanyes de Justícia i Pau: Eulàlia Reguant Director de Justícia i Pau: Eduard Ibàñez

DADES TÈCNIQUES Durada: 70 minuts Format: HD CAM 16:9 So: Dolby Digital Idiomes: català, castellà

AMB LA PARTICIPACIÓ DE:
Adolfo Pérez Esquivel Mossèn Joan Morera Dr. Joaquim Serrabona i Mas Muriel Casals Janine Künzi Bernat Oliveres Künzi Arnau Oliveres Künzi Marcel Oliveres Künzi Albert Oliveres Künzi Família Oliveres Boadella Amics d’escola del escolapis

SOBRE ARCADI OLIVERES
Arcadi Oliveres Boadella va néixer a Barcelona l’any 1945 al barri de l’Esquerra de l'Eixample. Va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i va obtenir el títol de llicenciat l’any 1968. Des de l’any 1966 es va implicar molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants, participant a la famosa “caputxinada”, assemblea clandestina d’estudiants celebrada a l’església dels Caputxins de Sarrià, sota el setge policial. El maig de 1968 és processat pel Tribunal d’Ordre Públic i jutjat per reunió clandestina, essent absolt gràcies als informes favorables del degà de la Facultat d’Economia i la defensa de l'advocat Francesc Casares. En el període dels anys 70 es va implicar en diferents activitats en favor de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. Així, per exemple, va participar a l’Assemblea de Catalunya. Però l’activitat més destacada en aquests anys és, sens dubte, la seva militància a Pax Christi. Un altre fet destacat va ser, l’estiu de 1976, l’organització de diferents marxes ciutadanes (Marxa per la Llibertat) per tota Catalunya, reclamant “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. En una d’aquestes marxes, prohibides pel govern, l’Arcadi Oliveres és detingut per la Guàrdia Civil a La Sènia, passant 72 hores a la garjola. L’any 1993 va obtenir el títol de Doctor, amb una tesi sobre el cicle de l’economia de defensa i va guanyar una plaça com a professor titular del Departament d’Economia Aplicada, impartint classes majoritàriament a la Facultat de Ciències Polítiques, a més d’altres centres de la mateixa universitat.

L’any 1981 va començar a militar a l’organització Justícia i Pau. El desembre de l’any 2001, després de la mort d’en Joan Gomis (llavors president de l’organització), va ser elegit president d'aquesta entitat, càrrec que manté a l’actualitat.

En tots aquests anys, l’Arcadi Oliveres ha dedicat les seves energies a múltiples qüestions en defensa dels drets humans, la pau i la justícia social. Algunes activitats destacades han estat la seva activa implicació en la primera gran campanya en favor del 0,7% , en la primera campanya en favor de l’Objecció Fiscal a la despesa militar i la constitució de l’Assemblea d’Objectors Fiscals (1983). També destaca el seu paper en les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf (1991), en la promoció de la banca ètica a Catalunya, essent elegit president honorari de la Plataforma Finançament Ètic i Solidari (FETS) el 1999, o en les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq (2003). En els últims anys, el seu activisme s’ha incrementat de forma exponencial, amb una mitjana de dues o tres conferències diàries, a més d’intervencions als mitjans de comunicació, en entrevistes, tertúlies, etc.

Sobre “Justicia i Pau”
Justícia i Pau és una entitat cristiana que actua a Catalunya des de l'any 1968 i que té per finalitat la promoció i defensa dels drets humans, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i el respecte al medi ambient. Amb aquestes finalitats, Justícia i Pau es dedica a la sensibilització i informació de la ciutadania i a la pressió política sobre institucions governamentals i partits polítics, mitjançant activitats diverses, com campanyes públiques, informes, edició de publicacions, organització de congressos, conferències, seminaris, jornades, intervencions als mitjans de comunicació, etc. Entre d'altres activitats, Justícia i Pau denuncia casos de tortura i altres violacions de drets humans, desenvolupa accions per promoure l'increment de l'ajut oficial al desenvolupament, l'abolició del deute extern dels països pobres, la justícia en les relacions comercials internacionals, per denunciar els efectes perversos del militarisme, la despesa militar i el comerç d'armes i pressionar en favor del desarmament, per promoure la banca ètica, el comerç just i el consum responsable, per exigir mesures de lluita contra la pobresa i la marginació social, per defensar els drets de les persones empresonades i la seva reinserció social, etc.

MEMÒRIA DE LA DIRECTORA
Vaig conèixer a l’Arcadi Oliveres fa tres anys en una entrevista que li vaig fer per a un documental. Ens vam veure una hora. Un any més tard vaig assistir a un seminari que impartia sobre economia, globalització i desigualtats. La temàtica era interessantíssima i la persona que transmetia el missatge em fascinà. Quan et dediques a aquest ofici, de forma inconscient, veus a la gent que t’envolta com a personatges i fabules sobre ells. A la setmana següent d’acabar el seminari, en Pere Ortega, membre de Justícia i Pau, em va proposar fer un documental sobre el meu personatge, Arcadi Oliveres. L’Arcadi Oliveres té una manera peculiar de caminar. Un dia sortint de Catalunya Ràdio em va dir que l’avancés, que estava acostumat, que la seva família ho feia, que ell “sempre arribava però una mica més tard”. No vaig preguntar per què coixejava. Ja ho descobriré. De moment, em passo llargues estones visionant les pel·lícules de súper 8 que va gavar el seu pare, per a conèixer i seguir amb la meva fabulació. Miro les fotografies de família, i m’emociono quan em passen un video de l’Arcadi Oliveres al youtube parlant sobre l’origen de les migracions que, a dia d’avui, té milers de reproduccions. És un repte fer un film d’algú que et diu que ell no es mereix que se li dediqui un projecte d’aquestes dimensions, i que quan el segueixes durant un temps, com la seva pròpia ombra, et presenta com una periodista que està fent un reportatge per a Justícia i Pau. Aquesta és la seva gran riquesa, la de no donar-se importància, la d’avergonyir-se quan algú se li apropa i li fa un gest de reverència desprès de fer una xerrada, la de saber que el poder corromp i que en la humilitat resideix el veritable poder humà. La seva coherència vital és el que m’empeny a conèixer a un home que no calla, que no dorm, que no descansa per aconseguir la justícia social.

ERIKA SÀNCHEZ MARCOS Neix el 1983 a Barcelona. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull el 2005. Completa els seus estudis cursant un Màster en Direcció i Producció Audiovisual promogut per la productora Sagrera audiovisual, un workshop sobre les Tècniques del Documental impartit per Lupe Pérez, i un curs sobre el finançament i distribució de documentals a la Fundación Autor SGAE.

El 2006 dirigeix el seu primer curtmetratge, HUEVOS. Anys més tard desenvolupa una video-instal·lació basant-se en el mateix curtmetratge acompanyada de fotografies i obres plàstiques. Entra en el món del documental de la mà de Francesc Betriu amb el projecte Mònica del Raval, com a ajudant personal del director. Mentre prepara diversos projectes documentals (A Barlovento, Maldakistan (La productora, 2006) i Siete días con Ana), rep l’encàrrec de la ONG Justícia i Pau per a dirigir el documental Ahimsa, contra la guerra. Documental sobre la cultura de la pau, i subvencionat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el Ministeri d’Educació, va ser estrenat als Verdi i distribuït a centres educatius de tot l’estat espanyol.

Munta la productora BuenoBonito Produce amb Xavi Esteban Casas, amb qui ha col·laborat en la majoria de projectes. Sense deixar mai d’experimentar amb noves maneres d’entendre l’audiovisual, co-dirigeix amb el Xavi Esteban, Simfonia Obrera, per al Centre d’Art Torre Muntadas, composició documental sobre el moviment obrer a base d’imatges d’arxiu, que va tenir una molt bona acollida. Recentment ha fet de guionista en alguns programes d’Entre veïns per a BTV. Participa como a VJ’s al Cèntric dins del Festival Kosmopolis en una iniciativa de l’Anella Cultural. Actualment prepara, juntament amb el Xavi Esteban, una exposició col·lectiva, en el marc de la convocatòria d’arts visuals Torre Muntadas, sobre la construcció de la història a través de les home movies al Prat de Llobregat, emfatitzant la figura de l’espectador-creador. Està escrivint el guió d’un curtmetratge sobre adolescència i solidaritat per a ACSUR las segovias, que rodarà al llarg d’aquest any i segueix col·laborant en diverses produccions com a script.

Xavier Esteban Casas Neix a Strasbourg, França, el 1983. Des del 1984 viu a El Prat de Llobregat, Barcelona. Llicenciat en Comunicació Audiovisual i Màster en Direcció i Producció de Cinema i Televisió per la Universitat Ramon Llull. Des del 2005 fins el 2009 treballa com a muntador de video a Sagrera Audiovisual. En aquesta productora/distribuïdora realitza gran quantitat de treballs, dels quals destaquen: edició i grafisme d'Spanish Hollywood, per a Arte TV, TV3, Avro i Canal Historia, guanyador del premi al Millor Documental al Festival Internacional de Cinema de Nova York; edició dels documentals de la sèrie Expulsados 1609, la Tragedia de los Moriscos, per a TVE, TV3 i Canal Historia; edició de La Maleta de Penón, per a Documentos TV; edició del documental Retrats, de Fabià Estapé, per a TV3; edició de 18 i +, sèrie de ficció i reportatges per a Barcelona TV, en antena durant 2 anys. També dissenya i edita gran quantitat de promos i autories de DVD (destaquen La Pesadilla de Darwin, The Take, Mondovino). El 2010 abandona Sagrera Audiovisual, per establir-se com a freelance i muntar la productora BuenoBonito Produce amb l'Èrika Sànchez, amb qui ja havia treballat estretament en diverses produccions: Entre el 2006 i 2008 preparen els documentals Maldakistan, per Lavinia-La Productora, i A Barlovento. El 2009, és editor i grafista del documental Ahimsa, Contra la Guerra, dirigit per l'Èrika per a la ONG Justícia i Pau; el 2010 codirigeixen Simfonia Obrera, composició documental per al centre d'art Torre Muntadas. Recentment ha fet de realitzador (gravació i edició) en el programa Entre Veïns (BTV) on ella és guionista. Participa como a VJ’s al Cèntric dins del Festival Kosmopolis en una iniciativa de l’Anella Cultural. Actualment preparen una exposició col·lectiva, en el marc de la convocatòria d’arts visuals Torre Muntadas, sobre la construcció de la història a través de les home movies al Prat de Llobregat, emfatitzant la figura de l’espectador-creador.Xavier Esteban també desenvolupa la seva activitat en el camp de la fotografia: el 2010 és el guanyador de la V Beca Fotografia i Societat, atorgada per l'Ajuntament del Prat, amb el projecte Actualitzacions.prat, el procés personal del projecte al blog http://actualitzacions.blogspot.com Es poden veure els seus projectes al següent blog provisional: http://www.lagranaglutinadora.tumblr.com Roger Danès Nascut a Barcelona el 1983 i llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull el 2005. Després d'això es va dedicar a aprofundir en la faceta que més li agradava de l'audiovisual: el guió. Cursà un Postgrau en Guió i Desenvolupament Audiovisual en la mateixa facultat i un Màster Internacional de Guió, aquest cop en la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha escrit diversos guions, treballant molts cops a quatre mans amb el guionista Alfred Pérez. D'aquesta fructuosa col·laboració n'han sortit guions de llargmetratge com "La Pastora", "Nundur" i "El pasaje del terror", i la minisérie "Una carta para Evita" que compta amb la direcció d'Agustí Villaronga, també coguionista del projecte. Actualment està realitzant el guió d'una nova minisérie anomenada "Que vienen los Beatles", que serà dirigida per Fernando Colomo i Joaquim Oristrell.

CONTACTE : ERIKA SÀNCHEZ MARCOS 680 76 46 92 documentalarcadioliveres@gmail.com

Amb la col·laboració:

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful