Está en la página 1de 60

Som Caixa Penedès,

amb un gran equip de professionals

i més de 650 oficines.

T'oferim un servei amb les

tecnologies més avançades

i productes amb les solucions que

s'adapten a les teves necessitats.

Volem estar sempre molt a prop teu

i reinvertir en benefici de la societat.

www.caixapenedes.com
ELS SABALLUTS
La revista amb força, equilibri, valor i seny dels Castellers de Sabadell

MONOGRÀFICS

LA CANALLA
Futur i present de la colla

EL CONCURS DE CASTELLS
Un premi a la feina ben feta
12
CONSELL DE REDACCIÓ
Editorial
Crèdits
Jordi Llorens
Joan Moya pàg.5
Eva Hernández

ADMNINISTRACIÓ
Josep Guitard Monogràfics
CORRECCIÓ
Eva Hernández Canalla
GRAFISME pàg.7
Jordi Llorens
Gemma Cid
Concurs
EDITA
Castellers de Sabadell pàg.24
Ribot i Serra. 265
Tel.93 723 08 43 - 08202 Sabadell
NIF G-60814241
www.castellersdesabadell.cat Feina feta
e-mail:info@saballuts.org
pàg.38 3
IMPRESSIÓ I REALITZACIÓ
DL B-26427-97-Litogràfiques ALP

AGRAÏM LA COL·LABORACIÓ DE TOTS ELS Altres


FOTÒGRAFS DE LA COLLA
pàg.46
Els redactors de la revista i els
Castellers de Sabadell no assu-
meixen necessàriament com a se-
ves les opinions que es publiquen
en aquestes pàgines, quedant com
a responsables a tot efecte els
propis autors.

Sumari
Després de 14 anys, els Saballuts es troben en plena pubertat i,
tard o d’hora, voldran madurar, voldran fer-se grans.

Després de temporades consecutives assolint el sostre en les construccions


de 7 pisos, és evident que tenen la mida presa als castells d’aquesta gamma i
no els costa recuperar-los cada any; són castells consolidats. Ara els cal pujar

Editorial un graó més, avançar amb pas decidit i ferm cap als nous reptes, i és ara que
els vénen moltes coses per descobrir, sentir i gaudir... I és que la colla està en
plena adolescència; el que visquin a partir d’ara els donarà l’experiència per
quan creixin i ompliran la maleta de les vivències que els serviran pel futur.
El bagatge de la colla de la primera etapa i el tarannà que ha anat caracterit-
zant-la de ben segur que permetrà afrontar els reptes amb eficiència i solvència
i, per descomptat, amb la dosi de rauxa quan toca.

Arribats aquí, només podem fer una cosa: viure el moment


dolç, assaborir-lo i... seguir caminant.
Joan Moya (pare)
5
CANAL
LLA La canalla és l’encarregada de coro-
nar el castell i culmina, així, l’esforç
del col•lectiu; el Concurs és la cul-
minació de la bona feina feta al llarg
de la temporada. Però, de la mateixa
manera que un castell no s’acaba en
el moment de fer l’aleta, el Concurs
tampoc és l’únic factor que determina
l’èxit o el fracàs d’una temporada.

Heus aquí dos temes claus en la


trajectòria de la colla.

Tenir una canalla fineta permet fer


castells més segurs i més alts. És per 7
això que la recerca de nens i nenes i
un bon aprenentatge de l’activitat que
hauran de realitzar és una tasca fona-
mental.

El concurs és un tema més delicat on


hi ha diversitat d’opinions; el fet inne-
gable és que en l’edició del 2006, la
nostra primera participació va ser un
èxit tant en la vessant social com en
la castellera.
PARLANT AMB EL CAP DE CANALLA DE
Monogràfic

LA JOVES Sergi González i Flanagan

“El cap de canalla ha de ser un referent per als nens i això ho


aconsegueixes estant el màxim de temps possible amb ells”

Com diu en Miquel: “Crec que el cap de canalla ha una persona que s’encarrega de la roba de canalla.
de ser un referent per als nens i això ho aconseguei- En Miquel, com a cap de canalla, prefereix “estar al
xes estant el màxim de temps possible amb ells”. corrent de tot, és a dir, saber tot allò referent a la
Miquel de Haro Martínez, de 32 anys, és membre de canalla en tot moment”; però quan s’ha de fer alguna
la Colla Joves Xiquets de Valls des de fa molts anys. cosa intenta delegar la feina als seus companys de
8 Després d’un inici de temporada difícil amb un Sant l’equip. En Miquel creu “que el cap de canalla ha de
Joan una mica fluix, a l’estiu del 2006 la Junta Tèc- ser un referent per als nens i això ho aconsegueixes
nica va dimitir i, tot seguit, es va formar una de nova estant el màxim de temps possible amb ells”.
amb en Pere Rico al capdavant. Amb ells, en Miquel Pròpiament a l’assaig, en Miquel ens comenta que
va entrar per primera vegada a la Tècnica com a cap diferencien els experimentats i els més nous. Aquest
de canalla. fet es justifica per fer “un assaig més específic per als
El treball de l’equip de canalla comença abans de veterans i uns altres més interactius on intenten que
l’assaig. En Miquel ens explica que intenten crear un aquests ajudin a aconseguir als nous que aprenguin
ambient d’assaig en el qual no només siguin caste- a pujar i s’integrin en el grup”. En els assaigs previs
llers sinó que la relació entre ells vagi més enllà, i a una gran diada, els reuneixen i els expliquen quins
esdevinguin un grup d’amics. És per això que volen castells faran per tal de donar-lis confiança. Així, a
que el local sigui un lloc de trobada on les hores prè- l’inici de la diada, la canalla ja sap a quins castells
vies a l’assaig la canalla jugui a futbol, utilitzi els or- ha de pujar. Per tal que la canalla no s’avorreixi, sem-
dinadors... en definitiva, que s’entretinguin. A l’equip pre es porta algun joc. En Miquel creu que aquest és
s’intenten repartir les tasques de canalla, i cadascú un tema una mica delicat perquè “acostuma a passar
es fa càrrec d’un grup de nens. S’intenta que sigui que la canalla que no ha de pujar són els que més
sempre la mateixa persona per tal de saber “com res- participen i es diverteixen i els nens que realment in-
pira el nen en un dia determinat”. A més a més, a les teressa que estiguin entretinguts, els que han de fer
actuacions tenen un grup que s’encarrega de portar els castells, no hi participen gaire pels nervis lògics
la canalla a la pinya, un altre d’entretenir als petits i d’abans d’una actuació”.
Ens explica que hi ha canalla molt valenta, molt bona ens reconeix que en un principi no hi estava del tot

Monogràfic
o, en els millors dels casos, molt valenta i bona. Alho- d’acord, però finalment creu que ha estat útil i encer-
ra d’escollir un nen per a un castell límit, prioritza, en tat. Ens comenta que estan una mica més tranquils
un principi, la valentia a la tècnica. Però això depèn pel que fa a les lesions greus, tot i que creu “que a
de diverses circumstàncies, com ara el moment, el vegades se’n fa un gra massa i ens posem les mans
castell i la disposició del nen. “Per exemple si és un al cap si veiem un pilar de quatre o de cinc sense
dos de vuit sense folre intenta posar-hi al més tècnic. casc”. Sobre la introducció del casc pels dosos opi-
En canvi si és un quatre de nou sense folre o un cinc na que és molt interessant, tot i que encara no veu
de nou amb folre, es decanta per la valentia”. Igual- com s’ho faran per fer el casc que sigui efectiu i prou
ment, el tracte a la canalla ve més determinat per còmode pels dosos, i sobretot que no molesti a l’ai-
la predisposició a pujar que per l’experiència. Això xecador i l’enxaneta.
queda palès en la caiguda d’un castell, on cada nen
pot reaccionar d’una manera diferent: n’hi ha alguns
que els agafa per plorar, però els passa aviat; i al-
tres que sembla que no hi siguin quan han caigut.
Ell sap com reacciona cada nen i, per tant, hi actua
en conseqüència. “Per sort, la tendència ha canviat
i ja no es cau tant. L’any 2007 només varem caure 4
vegades”.

A la Colla Joves es fan un munt d’activitats per moti- 9


var la canalla. Organitzen diverses sortides com ara
anar a la platja, d’acampada, a Port Aventura... i a
final de temporada, pels que han fet algun castell a
plaça, els preparen un viatge que acostuma a ser una
esquiada. En Miquel ens diu que “la canalla sap que
m’agrada diferenciar molt els que pugen dels que no
pugen, i a moltes d’aquestes sortides només hi van
els que pugen”. Per altra banda, el dia abans d’una
sortida important porten la canalla al cinema o a la
bolera per tal que desconnectin una mica. Finalment,
“segons els castells que han fet durant l’any tenen
un regal de final de temporada que poden triar ells
mateixos. Els regals que més triomfen són les bici-
cletes, les PlayStation i les PSP. Cal dir que tots els
nens que fan el seu primer castell de nou tenen com
a premi una bici”.

Per últim li hem preguntat pel casc, ja que en els úl-


tims anys hem après a conviure amb ell. El Miquel
ELS TALLERS A LES ESCOLES
Monogràfic

La Comissió de Tallers

Tallers adreçats a les escoles tenen un caràcter didàctic. Es treballa amb el grup classe

(fins a 25 alumnes)

El taller consta de tres parts: una part teòrica, una Material i equipament
part pràctica i una tercera part amb la confecció d’un
dossier. Cada part té una durada de trenta minuts Per a la presentació teòrica cal que l’escola disposi
10 aproximadament. d’una sala de projeccions equipada amb un projector,
una pantalla i un ordinador amb el programa Power-
Per començar es fa una explicació teòrica sobre el Point.
món dels castells. Amb l’ajut d’una presentació en Per la part pràctica es necessita una sala àmplia i
PowerPoint s’explica la història i l’origen dels cas- amb un sostre alt (tipus gimnàs) o un pati.
tells, es detallen les parts i el tipus de castells, s’in- Per poder omplir la fitxa es necessita una aula amb
trodueix el tema de la música que acompanya les taula i cadires, llapis, llapis de colors, gomes i ma-
construccions, es parla de la colles castelleres que quinetes.
hi ha i en concret dels Saballuts (els seus castells i Els alumnes que participin al taller hauran de dur roba
altres activitats d’oci) i s’acaba la presentació teòri- còmoda per a l’activitat física.
ca amb una petita referència a altres construccions
humanes que es poden trobar arreu. Un cop acabada La temporada passada es va lliurar una carta a les es-
l’explicació teòrica s’obre un torn de preguntes. coles oferint aquests tallers i també s’han mantingut
contactes amb l’Ajuntament per incloure’ls dins del
Després de la presentació es subdivideix el grup en Programa “Ciutat i Escola”.
dos. Un dels grups realitzarà, amb l’ajut dels moni- Els tallers es fan a demanda de cada escola i són dins
tors de castellers, la part pràctica del taller, mentre horari escolar. Aquest fet limita força el nombre de
l’altre grup podrà confeccionar una fitxa relacionada castellers/es que poden realitzar-los i dificulta la seva
amb el món dels castells. Passada mitja hora es fa el organització. Però, fins ara, s’han pogut dur a terme
canvi de grup. tots els que ens han demanat.
L’escola ha de pagar el taller, una part és pels moni-

Monogràfic
tors que el realitzen i una altra per a la Colla.

Aquesta temporada passada hem rebut una subven-


ció de l’Obra Social Caixa Sabadell, gràcies a un
projecte presentat per la Junta . Amb aquests diners
hem renovat els nostres tallers, hem elaborat nous
materials i subvencionat part de les despeses dels
Tallers Populars.

Aquesta temporada es té previst iniciar l’elaboració


d’una “maleta pedagògica” que, juntament amb la
col·laboració del Servei de Recursos del Vallès Oc-
cidental, pugui voltar gratuïtament per les escoles
interessades en el tema. Dins hi hauria materials,
DVD, llibres, dossiers, fotografies, orientacions di-
dàctiques pel professorat...

Des de la Comissió pensem que aquesta difusió és


prou important, no només amb l’objectiu d’ampliació
de la nostra Colla, sinó també per anar deixant un 11
pòsit de Cultura Castellera amb perspectives de fu-
tur. Maniquis que simulen la posició de dosos, ideals per als primers
cops que es puja.
I TALLERS, PER A QUÈ?
Monogràfic

Núria Vírseda

“Ah! Però hi ha colla castellera a Sabadell?” era la frase que més


havia de sentir.

La meva família i jo vam començar a pertànyer a la augmentar la colla perquè com he dit més amunt “per
Colla el setembre del 2000. Per a mi era un orgull i estimar has de conèixer”.
una satisfacció ser castellera i ho anava dient a tots Al llarg d’aquests anys les diferents comissions s’han
els nostres coneguts, amics i familiars. Ah! Però hi esmerçat en diversificar i dissenyar tallers diferents
ha colla castellera a Sabadell ? era la frase que més dedicats a persones i espais diferents.
12 havia de sentir. Hem fet tallers a les escoles, a les festes dels barris,
Era bastant penós, però, cal entendre que “és difícil a esplais i casals d’estiu, al carrer per commemorar
estimar i valorar allò que no coneixes”. diferents festes i El Taller de Festa Major .
Per sort, aquesta frase cada cop la sento menys i és
a causa, no tan sols a la nostra bona trajectòria, sinó Convido a tothom de la Colla a participar-hi doncs és
també al ressò i la publicitat que li donem. responsabilitat de tots que cada vegada es facin més
Els tallers formen part d’aquesta empenta social tan i millors tallers.
important que necessitem si volem fer créixer la Co-
lla i que Sabadell tingui una tradició castellera ben
arrelada a la ciutat.
Els tallers ajuden a que la gent ens conegui, que en-
tengui l’ordre i estructura d’un castell, que aprengui
el vocabulari específic, que la canalla s’engresqui
provant de ser enxaneta, que tothom s’ho passi bé
durant una estona dins d’un espai de cultura popu-
lar...
L’altre gran objectiu que tenen els tallers és animar
a la gent, tant petits com grans (els nens vénen nor-
malment amb els pares), a venir als assaigs i a pro-
var què se sent fent castells de debò. És una via per Jocs als tallers
13

DESCOMPTES PER CASTELLERS

Via Aurèlia, 26 local 1


08206 Sabadell
937230693 simonperruquers@acatel.org
TALLERS POPULARS
Monogràfic

La Comissió de Tallers

Els Tallers de Castells que oferim a la ciutat són a l’aire


lliure, en places o barris, i tenen un caire festiu i popu-
lar.

El calendari s’estableix en funció de les demandes de * La part lúdica, dirigida principalment a la canalla,
diferents entitats ciutadanes: Associació de Veïns, consta de diferents jocs o activitats:
Ajuntament, Policia Municipal, Associacions Cultu- -Fitxes per pintar
rals...; o els que organitza la nostra Colla per celebrar -Memori (cartronets per aparellar)
la Diada, inauguració de temporada o qualsevol situ- -Puzle gegant
14 ació que considerem adient.

Aquest tallers han anat evolucionant i millorant al


llarg dels anys: hem confeccionat diferents suports i
materials per fer-los més interessants i didàctics.

L’estructura és sempre bastant semblant. Consten de


tres parts: la teòrica, la lúdica i la pràctica.

* La part teòrica té un suport visual de cinc plafons


grans on, lliurement o seguint les explicacions d’al-
gun membre de la Colla, la gent va aprenent el nom
de les parts de què consta un castell, com es comp-
ten els pisos, les diferents tipologies, els músics que
acompanyen les actuacions, l’organització interna i Monitors donant instruccions tècniques a la canalla
les altres activitats que fem ( sardinada, excursions,
colònies...). * La part pràctica és dirigida per gent de la tècnica i
També hi ha unes fotografies gegants amb uns vel- voluntaris que ensenyen a la canalla els passos cor-
cros on la canalla ha d’anar situant els rètols al lloc rectes per pujar a sobre d’un casteller. Els nens i ne-
que cor respon. nes es treuen les sabates, s’enfaixen i... amunt!!
Ara comptem amb el suport de la Gemma i l’Imma,

Monogràfic
les nostres dosos de ferro, amb molt èxit entre la ca-
nalla.

En acabar es lliura una tarja o tríptic informatiu i se’ls


convida a assistir a un assaig al nostre local.

Hi ha un taller molt especial: el de Festa Major . És


el més multitudinari i per organitzar-lo millor donem
a cada nen i nena una tarja de control on es van mar-
cant les tres parts diferents (teoria, jocs i pràctica)
a mida que les van realitzant. Quan acaben, si les
han fet les tres, poden recollir un diploma i un petit
obsequi.

La Comissió de Tallers dóna les gràcies a totes les


persones que han fet possible que aquests tallers
s’hagin pogut dur a terme any rere any. És bastant
habitual que sempre siguin els mateixos castellers i
castelleres els qui hi assisteixen.
15
Animem i demanem la col·laboració de la resta dels
integrants de la Colla, de manera que l’esforç sigui
rotatiu i que tots ens ho passem bé fent TALLERS.
Apendre a pujar és el primer pas

L’Esport enriqueix l’esperit, tonifica i reforça l’organisme,


però necessita d’unes atencions, d’uns aliments i d’uns tractaments
per conservar l’estat de forma
Josep Orriols i Vergés
Col·legiat per F.E.N.A.C.O. Núm 405

Nova adreça! QUIROMASSATGISTA


NATUROPATA-HEILPRAKTIKER
C/ Montserrat, 106 - 08201 SABADELL
Telf. 93 726 89 87 - 670209457 info@joseporriols.com
D’ON VÉNEN ELS NENS?
Monogràfic

Jordi Segura

Per poder fer bons castells és imprescindible poder anar renovant la canalla a mesura
que es van fent grans. Per tant, l’entrada de nens i nenes a la colla és molt important.
Però, com arriben al local aquests nens?

Per intentar resoldre aquesta incògnita s’han enques- 7


tat a 27 saballuts que són o han entrat a la colla com 6
a canalla en els últims deu anys. L’enquesta s’ha re- 5
alitzat a principis de la temporada del 2008 i s’ha de
4
tenir en compte que dels més veterans només s’han
16 pogut preguntar als qui actualment encara continu- 3
en vinculats als Saballuts. Un altre dels objectius de 2
l’enquesta era poder saber la importància dels tallers 1
en aquestes incorporacions. 0 2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998
família
11%
nascuda de pares castellers
30%
11%
actuació

germans 4%

amics pares 7%

amics 7%
30%
taller

La gràfica superior indica per anys l’entrada del nens


i nenes i la via d’accés a la colla. En el gràfic circular
es pot veure el percentatge per cada via d’accés.
Monogràfic
Entrada a la colla Convidem als amics

D’entrada, per la procedència, es poden distingir tres Hi destaca que força nens (el 41%) han començat a
grans grups: venir als Saballuts perquè hi tenia un amic. Aquesta,
que és una via d’entrada comuna en els adults, també
- el primer seria el de contacte directe entre la colla i ho és en els petits. En aquesta línia no s’està fent res
la família o nen, com són els tallers i les actuacions: en concret però hi ha altres colles que fan activitats
41% (30+11); extraordinàries perquè la canalla hi convidi els seus
amics. En l’enquesta tots els nens i nenes han decla-
- el segon seria el del boca a boca, és a dir, un nen de rat que recomanarien a un amic fer-se saballut.
la colla que convida a un amic a fer-se casteller, o un
adult que convida a un altre a fer-se casteller i porta
els seus fills o uns familiars: 41% (30+7+4);

- el tercer grup serien infants que han arribat a la colla


abans de tenir edat de ser castellers, ja que els seus
pares eren saballuts abans del seu naixement o el seu pares no

germà gran era canalla i ell ha crescut dins la colla: castellers

18% (11+7).
pares que s'han
fet castellers
22%
pares que eren 17
després que els castellers abans
seus fills que els seus fills
59% 19%

El 58% dels nens que entren a la colla han participat en


algun taller

Tot i que el percentatge de nens i nenes que arriben a


l’assaig directament des d’un taller és del 30%, molts
dels nens que han arribat per altres vies havien par-
ticipat abans en algun taller. Això ens indica que ja
coneixien la colla i probablement els va facilitar fer el Els pares també es fan castellers
pas. Els tallers que diuen haver participat són els de
Festa Major, Diada, la Festa de la Diversitat i un taller És important també remarcar que una gran majoria
que s’acostumava a organitzar en una llar d’infants. del pares de canalla (el 78%) participen activament
Però cal destacar que el taller amb més èxit segons a la colla. Ja com a castellers, grallers o col·laborant
l’enquesta és el de Creu Alta. en altres tasques (organització d’activitats, fotos i ví-
A més d’un 11% que ha contactat amb la colla en una deo...). En aquest sentit els pares del 76% dels nens
actuació. Això indica que també durant les actuacions nous es fan castellers.
pot ser un bon moment per arribar a les famílies.
EQUIP DE CANALLA
Monogràfic

Laura i Muriel

Bon dia lectors Saballuts i Saballudes! Som la Muriel Pastel i la Laura Taula.
Ens ha tocat fer l’article sobre la feina de canalla (no sabem ben bé per què).
Així que som-hi!

L’equip de canalla està format per: l’Helena Artigues, Això és un resum general del que fa l’equip de ca-
que és la cap de canalla, la Laia Jarque, la Muriel nalla.
Puig i la Laura Corralo. També tenim a la Laura Bosch Esperem que us hagi quedat clar!
i a la Gemma Cid, que són els nostres últims fitxat-
ges.
18 Laura i Muriel, TV3, Sabadell. Bon dia!
Parlant de l’assaig de canalla, per començar i per fer
una mica d’escalfament, fem pujar als nens i nenes a
la corda. Després ja fem poms i columnes petites (ara
que tenim l’Imma i la Gemma de ferro, ens va encara
millor). Cap a les nou o quarts de deu ja comença a
venir més gent i podem fer castells més alts.
Intentem que tots els nens i nenes facin un nombre
de proves mínimes.

Creiem que és molt important crear entre ells una


relació d’amistat, amb les colònies de canalla anuals,
les gimcanes, la tarda de cine…, perquè no tot són
castells.
Sabem per damunt de tot, que hi ha nens i nenes
que els costa més pujar que a d’altres (siguin per les
raons que siguin) i és per això que creiem que cal fer
altres activitats extracastelleres, perquè no se sentin
desplaçats els nens que no pugen.Tot i que intentem
que no puguin sempre els mateixos. Equip de canalla
EL POM DE DALT
Monogràfic

Dani Benitez

Explicar com funciona el pom de dalt d’un cas-


tell és com explicar la suma en una classe de
matemàtiques

Fer explicacions tècniques de com funciona (o ha de


Anxeneta
funcionar) el pom de dalt d’un castell és, hauria de
ser per una revista castellera, com explicar el meca- Acotxador
nisme de la suma en una classe de matemàtiques, i
20 no perquè sigui fàcil o evident (segurament sumar
no és fàcil), sinó perquè si no saps sumar difícilment
podràs aprendre a multiplicar, fer logaritmes o de- Dossos
rivades.

Així, doncs, el pom de dalt d’un castell està compost


pels últims tres pisos de la construcció. Aquest tres
pisos no tenen la mateixa nomenclatura que els ante-
riors (segons, terços, etc) que fan referència a l’alça-
da que estan respecte el terra, sinó que s’anomenen
segons la seva funció o membres que l’ocupen. En
primer lloc i d’avall a amunt tenim els dosos, perquè
sempre són dues persones qui ocupen aquest lloc. I Però això només és el cas normal, continuant amb el
els dos últims pisos compostos per una sola persona símil matemàtic, seria com sumar enters. Però què
per pis: l’acotxador, aixecador, cassola o cassoleta passa si sumem números amb decimals o pitjor, nú-
en primer terme que es col·loca eixarrancat, en po- meros irracional? Tornat als castells, com és el pom
sició de granota o de motorista flipat entre els dos de dalt d’un cinc de set? I el d’un pilar? O pitjor el
dosos per tal que l’anxeneta, últim pis del castell i qui pom d’un nou? Intentarem donar algunes explicaci-
el corona, pugui repenjar-se sobre ell per fer l’aleta i ons però potser no és tot tan fàcil com semblava.
carregar el castell.
El Cinc El cinc a l’antiga

Monogràfic
L’estructura del tronc del cinc (de sis, de set...) és Difereix del cinc actual en el pom de dalt. En aquest
composta, és a dir, es tracta d’una estructura de tres, cas els dosos es col•loquen com si es tractessin de
afegint una torre a l’esquena de la rengla del tres. dos tresos, de manera que la rengla del tres real té
Al ser una estructura composada de dues simples, un peu de un dos diferent a cada esquena. La gràcia
s’han de fer dues aletes, és a dir, s’han de coronar les d’aquesta configuració és que l’anxeneta ha de bai-
dues estructures i fins que no s’ha coronat l’última xar del pis de dosos per coronar cada estructura.
no es dóna el castell per carregat. Veient les dues es- Esquema de l’estructura d’un pom de cinc a l’antiga.
tructures que compon el cinc és fàcil explicar el pom
del cinc: per una banda un pom de tres i per l’altra un
altre pom de torre.
Les dues úniques peculiaritats és que els dosos de la
torre agafen el dos de la rengla i que es fa amb una
sola anxeneta: ve de la plena del tres, corona primer
el tres i, en lloc de baixar per la rengla, traspassa a la
torre i la corona per baixar per la rengla per la qual no
ha pujat l’acotxador.

21

El pilar

Com és el pom de dalt d’un pilar? De fet, té pom de


dalt? En primera instància, podíem dir que sí (de fet
el castell s’ha de coronar, per tant, tenim anxeneta);
però hi ha acotxador? El que sembla clar és que la
posició d’acotxador no existeix. I la de dosos? En-
cara menys ja que en cap pis hi ha dues persones.
Així, doncs, podríem decidir que en realitat el pom de
dalt del pilar està compost únicament per l’anxeneta;
però si comptem pisos, per exemple, en un pilar de
quatre (que equival a un castell de sis) veurem que
tenim un problema... al primer pis el segon, al segon
pis del tronc el terç i després... en ser un castell de
sis no pot ser un quart, però tampoc pot ser un acot-
xador i un dos menys!
Doncs com en molts temes al món casteller, no ens
Monogràfic

acabem de posar d’acord sobre la nomenclatura. En


alguns llocs li diuen el quart i, per tant, no formaria
part del pom de dalt, i en uns altres, acotxador, enca-
ra que la seva posició no sigui acotxada. A Saballuts,
per portar la contraria i, sobre tot, perquè la persona
que ocupa aquesta posició normalment va a la posi-
ció de dos a la resta de castells, parlem del dos del
pilar o que “puges de dos al pilar”, però com veieu
tot és possible.

El nou

Aquest castell, que normalment és mes ample que


alt, està compost per quatre estructures simples. Es
tracta d’un tres amb una torre afegida a cada una de
les rengles. D’aquesta manera tenim un tres i tres
torres que fan les nou persones per pis. De totes ma-
22 neres, les torres exteriors, a nivell de posició i treball,
es pensen millor com un tres on una de les rengles
està d’esquena. En aquest cas, el pom és molt com-
plex i un veritable mal de cap per a tots els equips de
canalla.
La idea bàsica a l’hora de construir el pom de dalt
d’un nou és que el tres interior no aguanta cap pom
El quatre o el tres amb el pilar de dalt i només dóna suport a les torres que aguanten
cada un dels tres poms de dalt que coronen el nou.
Una altra estructura composada de dos de simples: Així, doncs, tenim sis dosos, tres acotxadors i una
un pilar i un tres o un quatre. Es tracta del mateix cas o tres anxenetes. L’elecció del número d’anxenetes
que el cinc. Cada estructura té el seu pom i compar- vindrà donat per la quantitat d’anxenetes de les que
teixen anxeneta. En primera instància es corona l’es- disposi la colla i de la capacitat tècnica que tingui la
tructura exterior (el tres o el quatre) i posteriorment colla per suportar el temps d’espera de fer-ho només
l’anxeneta passa al pilar. En aquest cas, hi ha la pecu- amb una de sola. En qualsevol cas es considera com
liaritat que el castell no es dóna com a carregat fins a més oficial el fer-ho amb una sola anxeneta.
que l’estructura exterior no està totalment descarre- La col·locació dels dosos és complexa en aquest cas-
gada. És, doncs, l’únic castell en el qual l’anxeneta tell. Els dosos pugen per les rengles de la torre i es
no és la primera en baixar de l’estructura. col·loquen, tal i com hem dit, com si es tractés d’un
tres, és a dir, un dels dosos va obert i posa un peu en
una espatlla de la rengla del tres central i un altre peu

Monogràfic
a l’espatlla a la rengla per la qual ha pujat. L’altre dos
va tancat per la rengla que ha pujat. Tots els poms és
col·loquen igual.
Ara ja només fa falta fer pujar els acotxadors i les
anxenetes però hi ha tantes maneres de fer-ho, pràc-
ticament com colles han provat a fer aquest castell,
així que si voleu fer una mica de teoria castellera pro-
veu de dibuixar el recorregut que ha fer una anxeneta
per coronar el nou, descobrireu que fer sudokus és
senzillíssim al costat seu.

23

Davant aquesta estructura de nou, per on pugen els


acotxadors? Quin és el camí que ha de fer l’anxeneta
per evitar l’atac de cor del cap de colla?
El debat

CONCURS DE CASTELLS DE TARRAGONA:


LES REGLES DEL JOC
Tot casteller sap què és el Concurs de Castells que se celebra a la plaça de braus de
Tarragona el primer diumenge d’octubre dels anys parells Joan Sempere Ventura

Tot i així, sempre poden quedar dubtes referents al alitzar un conjunt de cronistes castellers juntament
procediment d’aquest acte, com per exemple, qui- amb el consens de les colles punteres. Per fer veure
nes colles hi participen, com es puntuen els castells, que he entès aquesta sèrie de tecnicismes inherents
quan actuen les diferents colles o qui decideix l’ordre a la superestructura dels castells, però que fins ara
d’actuació i la ubicació de les colles. Són preguntes m’havien passat del tot inadvertits, resolc que, amb
que aquest article intentarà respondre amb la volun- les respectives modificacions que unes quantes emi-
tat de ser una petita síntesi del funcionament d’un nències dins del món casteller fan a les taules de
esdeveniment tan complex i sempre envoltat de polè- puntuació, s’intenta premiar les colles que descarre-
mica com és el Concurs de Castells de Tarragona. guen els castells per damunt de les colles que, amb
24 Per dir-ho de manera clara i entenedora, ja que la excessiu ànim de superació, en un intent d’esgarra-
lectura del text reglamentari del concurs, elaborat par uns quants punts... vaja... que estiren més el braç
pel Consell Municipal de Castells de Tarragona, pot que la màniga. No entraré a valorar el fracàs o l’èxit
avorrir fins al més compromès amb el fet casteller, al d’aquesta mesura. Em sembla prou evident. Només
concurs hi assisteixen les divuit millors colles caste- cal mirar els intents... (no, no!! has dit que no hi en-
lleres constituïdes, és a dir, dins de la CCCC (Coor- traries!!) ...per tant, passaré al següent tema després
dinadora de Colles Castelleres de Catalunya), però d’afegir que una altra tasca de les modificacions de
cal tenir en compte que les quatre colles tarragoni- les taules de puntuació és la d’introduir noves cons-
nes sempre hi són convidades, independentment de truccions, tal com possiblement succeirà
la seva situació en el rànquing, i que no totes accep- en la present edició amb el tres amb agulla, al mateix
ten la invitació per motius que ara no vénen al cas temps que s’intenta trobar una solució a l’acarnissa-
comentar. da discussió sobre quants punts donarà a la colla que
El rànquing per determinar quines són aquestes di- el faci. La polèmica està servida.
vuit millors colles castelleres es basa en la puntuació La col·locació a la plaça i l’ordre d’actuació estan or-
que reben els tres millors castells fets en les cinc mi- ganitzats de manera que potenciï l’espectacle, la co-
llors actuacions de cada colla entre l’1 de gener i el operació entre colles i n’agilitzi el procés -al menys
30 d’agost de l’any del concurs corresponent segons això és el que diuen des de l’organització. Existeixen
la TPU (Taula de Puntuacions Unificada) que s’hagi tres tipus de colles: les quatre primeres del rànquing
aprovat, que alhora està basada en la TPC Desc.20 (les grans), les vuit següents (les quasi grans) i les
(Taula de Puntuació Castellera Desc.20) que van re- sis següents (la resta). Les grans se situen a la plaça
El debat
25

com els quatre punts cardinals en un mapa rodó; mitat) de dues colles quasi grans i, almenys, dues de
entre cada una d’elles i resseguint el perímetre de la la resta, situació que queda accentuada si tenim en
plaça, dues de les colles quasi grans; el conjunt de compte l’ordre d’actuació i les rondes individuals o
colles que conformen la resta es col·loca al mig amb col•lectives. Resumint: moltes mans fan una bona pi-
més o menys ordre. Aquesta disposició afavoreix nya; una bona pinya fa un bon castell; un bon castell
el factor espectacle ja que les colles que aixecaran és competitiu; la competició fa espectacle i l’espec-
els castells més importants queden ben repartides tacle...diners? Diners per pagar els premis? Diners
al voltant de tota la plaça, però condiciona en gran per pagar el propi espectacle? Bé, això es mereixe-
mesura la cooperació entre colles de manera que ria un altre article: “D’on surten els diners per pagar
cada colla gran pot rebre l’ajut immediat (per proxi- el concurs? A què es destinen els diners que es fan
amb el concurs?”. Òbviament no me’n reservo el dret seus propis grallers; es corre el risc de rebre una
El debat

i si algú té ganes d’investigar una mica és lliure de penalització si no ho fan així -o no s’hi han esforçat
fer-ho i compta amb el meu suport. prou- assemblant-se més al crit agonitzant d’un porc
Tornant al concurs: consta de tres rondes més dues degollat (amb tots els respectes per aquest animal
d’optatives de millora i al final conten els tres millors tan net, per dir-ho d’alguna manera).
castells realitzats, que poden ser qualsevol dels que
la taula de puntuació reflecteix amb l’impediment que “Fan l’entrada a plaça... Castellers de Sabadell!!!”
una colla no pot intentar un castell amb la mateixa
estructura (pilar, torre, tres...) d’un altre que ja hagi
coronat tenint en compte que un castell amb l’agulla
no és la mateixa estructura que sense l’agulla.
Les tres primeres rondes estan dividides en dos cicles
que es reparteixen la totalitat de les colles mantenint
la proporció entre els tres tipus de colles que hem
vist abans. Les colles dins del primer cicle actuen al
mateix temps (ronda col•lectiva) tret de les que hagin
anunciat un 5d8 (cinc de vuit) o un castell superior
que ho fan després, en les rondes individuals. El ma-
teix passa amb les colles del segon cicle. Aquesta
divisió en dos cicles permet que les diferents colles
26 petites (la resta) es puguin ajudar entre elles ja que
durant un cicle només la meitat està construint algun
castell però, evidentment, qui en surt privilegiat són
les colles que ho fan en ronda individual. Les dues
rondes de millora són, com indica el nom, per millo-
rar els castells realitzats; per tant, només es poden
intentar castells amb una puntuació més alta que el
menor puntuat. El concurs finalitza amb l’obligada
ronda de pilars de comiat i la publicació de la classi-
ficació final de les colles participants que determina
els respectius premis econòmics, la suma dels quals
a l’última edició arribava als 250.000€, que s’entre-
guen un altre dia en una cerimònia a part (amb sopar
i copes incloses) que només hi assisteixen els caps
espirituals de la colla (president, cap de colla i algun
espontani més).
Ja per acabar amb aquest breu resum només em que-
da comentar el protocol d’entrada a plaça que es fa
seguint l’ordre d’actuació i l’obligatorietat que cada
colla entri amb el toc d’entrada a plaça tocat pels
JO TAMBÉ HI VAIG SER...
El debat

Pol Marsà

Ser-hi com a espectador és magnífic. Ser-hi com a casteller, la millor


recompensa a tot un any d’esforç.

Tothom m’havia dit que viure el concurs de castells


de Tarragona no tenia res a veure amb allò que havia
vist fins al moment. I això que feia pràcticament dos
anys que veia, com a mínim, una diada a la setmana.
28 I això que acostumava a seguir el que anomenem les
“colles grans” tots els diumenges. I això que ja havia
vist episodis de rivalitat castellera per Sant Fèlix, per
Santa Úrsula i, fins i tot, a l’actuació de Barcelona per
la Festa Major de la Mercè.
Però em van prometre que el concurs era diferent, i
ho és. Reconec que vaig disfrutar. Malgrat el sol, les
hores, el cansament i l’estrès que suposa ser-hi per
fer-ne un programa de televisió.

També és cert que el Concurs de Castells de Tarrago-


na té tot el que crec que haurien d’explotar els cas-
tells per acomodar-se completament al món actual
sense por a perdre l’essència. 8.500 espectadors a
la grada. Un pressupost de 250 mil euros. Més de
4.000 castellers a plaça i 18 colles que hi són perquè
hi ha un rànquing que ho determina.
És la manera numèrica de definir un espectacle on hi
ha competitivitat, hi ha risc, hi ha els qui guanyen... i
els qui perden (d’això, que passa en totes les diades,
els periodistes en diem Rànquing). Hi ha expectati-

El debat
ves, decepcions i èxits. Com a la vida moderna. I com
als Castells.

Segurament la concepció dels castells dins del Con-


curs transgredeix la línia de la cultura popular i acos-
ta els castells a l’espectacle i la competició. I això,
crec, està molt bé. Perquè és on afloren, sense por
a l’ofensa, les rivalitats històriques i l’enfrontament
local. I és l’únic dia en què això passa sense que nin-
gú s’esquinci la camisa; ja hi ha molts Minyons de
Terrassa que cada vegada critiquen el certamen amb
la veu més baixa per si mai, vés a saber, hi volguessin
anar...

Aquell dia tothom fixa la mirada en les primeres posi-


cions del rànquing. Però a ningú se li escapa que dar-
rere hi ha més de 10 colles que surten d’allà sabent
que mai han arrossegat tanta gent com pel Concurs.
I alguns en surten amb castells que no havien fet mai,
potser per falta de personal. 29

Segurament molts de vosaltres heu estat al Concurs


de Castells. I somieu amb ser-hi amb la camisa posa-
da i amb la voluntat d’afrontar, per exemple un 4 de 8.
Aquest any 2008 hi torna a haver Concurs.
I moltes colles planificaran la temporada en funció
d’això. I sumaran i restaran els punts de les seves
actuacions, i els de les colles rivals, per saber què
poden fer o quin castell els falta per entrar a la llista
dels escollits per trepitjar la plaça de toros. I potser
aquest 2008 serà l’any dels Saballuts.

Però en la lluita per ser-hi, diumenge a diumenge,


com faran la resta de colles, només hi haurà un gua-
nyador: el món casteller, que el mes d’octubre allibe-
rarà, altra vegada, els seus instints més passionals.
Ser-hi com a espectador és magnífic. Ser-hi com a
casteller, la millor recompensa a tot un any d’esforç.
QUÈ ÉS AIXÒ DEL CONCURS
El debat

DE CASTELLS? Carles Galícia

Un bon dia, des de la comissió de revista, em sondegen per tal de fer un article per al proper número (aquest), i heus
ací que no “recorden” quin ha de ser el tema, però és quelcom relacionat amb la història dels castells. Jo, babau de
mi, accepto l’encàrrec i... òndia!
Però si tothom sap que sóc anti-concurs!, que sempre m’he oposat a la participació de la nostra colla en aquesta
mena de circ!! I ara n’he de glossar les “meravelles”? Doncs vaja, trobo que la cosa no deixa de tenir una certa gràcia
morbosa... Aconseguiré mossegar-me prou la llengua i no omplir la pàgina amb exabruptes, parcialitats i prejudicis?
Vosaltres us ho heu buscat, apa!

30 Història del concurs de castells 52 castellers desplaçats signaren la millor actuació


(3/7, 4/7a, 3/7xS, 2/6, P/5) que els va valer el primer
S’entén per Concurs de Castells “un enfrontament o premi:150 pessetes de l’època.
competició entre dues o més colles castelleres, re- Les normes establien 30 minuts per realitzar 4 cas-
alitzat en un espai tancat al que el públic accedeix tells i un pilar. Déu ni do!
previ pagament d’entrada, regulat per unes normes La premsa se’n feu ressò (evidentment a la pàgina
i que mitjançant l’atorgament de punts per part d’un d’esports) i sembla ser que el públic va disfrutar
jurat, permeten establir una classificació i, per tant, d’allò més (gens estrany atesa la durada i al fet que
un vencedor”. tothom seia còmodament en cadires).

Fent cas a aquesta definició ens trobem amb el cone- La decadència castellera de principis del s. XX (re-
gut com a primer concurs de castells de la història, lacionada amb la crisi de la fil·loxera i a l’aparició
realitzat per les festes de la Mercè de Barcelona l’any d’activitats de lleure menys “bàrbares”) van privar de
1902. Amb el nom de “Concurs Regional de Xiquets continuïtat a aquest concurs primigeni.
de Valls”, emmarcat en tot un seguit de proves “atlè-
tiques” i organitzat per la “Federació Gimnàstica Es- Cal esperar a l’anomenada “Revifalla” dels castells, a
panyola”. L’escenari escollit fou la plaça d’armes del prin cipis de la dècada dels 30, perquè la creixent ri-
parc de la Ciutadella, hi concorregueren totes les co- valitat entre les colles i la implicació de les autoritats
lles castelleres existents (la Vella i la Nova de Valls) republicanes catalanes (interessades a potenciar els
i en sortiren vencedors els de la Vella, que amb els castells com a espectacle) permetin tornar a veure un
concurs de castells: el de Tarragona de 1932. L’èxit del 1932 va donar motius per tornar-hi al 1933,

El debat
L’escenari escollit (la plaça de braus) va esdevenir al mateix lloc (nova polèmica) i amb unes bases més
polèmic, les bases del concurs van ser canviades consensuades (de fet la Vella de Valls, vencedora de
tres vegades poc abans del concurs (i es va estar a l’any anterior es va negar a participar-hi precisament
punt de culminar el desastre canviant-les una quarta per això, per desacord amb les bases).
vegada durant el concurs), les colles del Vendrell van Certament, les bases eren força exhaustives: hi havia
renunciar a participar per motius polítics... En fi, un una (polèmica) llista de puntuacions, s’obligava a la
fantàstic concurs. Competiren finalment la Vella i la colla guanyadora a carregar almenys el 4/8 o el P/6,
Nova de Tarragona i la Vella i la Nova de Valls. Els cada colla havia de fer 5 castells, calia anar unifor-
vencedors: La Vella de Valls, i el millor castell que mats, no es podien donar “ajuts” a altres colles, les
s’hi va veure el 2/7. Sembla ser que l’organització va colles estaven limitades a 150 castellers,etc.
impedir a la Vella de Valls que intentés el pilar de 6. Sembla que la no participació de la Vella de Valls (que
El públic en va sortir decebut ja que esperaven veure, deixava franc el triomf a la Nova de Valls), el temps
almenys, el 4/8. plujós i el poc nivell de les construccions del concurs
de l’any anterior van restar força públic a l’esdeveni-
ment. De fet, malgrat que el concurs va acabar mos-
trant bons castells i emoció fins al final (els Mirons
del Vendrell van encarir el triomf de la Nova de Valls),
es renuncià a seguir organitzant concursos castellers
a Tarragona.
31
Va prendre el relleu Vilafranca, on les autoritats (de
dretes des de l’octubre del 1934) no tenien “proble-
mes” per celebrar les festes de Sant Fèlix (les es-
querres se suposa que sí, pel seu caire religiós) i van
voler donar rang de concurs a la tradicional jornada
castellera del 30 d’agost. De fet, no hi havia ni jurat
ni bases, senzillament es pagaven diners per cada
construcció segons la seva dificultat: qui més diners
guanyava... guanyava el concurs!
Així el 1935 es va veure un Sant Fèlix una mica “sui
generis”, amb la Nova de Valls regatejant (un cop as-
segurat el seu triomf front la Vella) amb l’organitza-
ció pel preu d’un 3/8 que el temps, finalment, impedí
plantar.

Un nou concurs es va poder veure el 1936 al poble


Espanyol de Barcelona (certament va ser un esdeve-
Primer concurs de castells Barcelona 1902 arxiu Salvador Arroyo niment limitat a colles penedesenques i segurament
per això no “conta” oficialment com a concurs). L’or-
ganitzà el Casal Penedesenc i hi van participar els van fer millor actuació que la “barreja” de Valls. Quin
El debat

Nens i els Mirons (tots del Vendrell). En sortiren ven- millor motiu per organitzar a corre-cuita un concurs
cedors els Nens (2/7, 3/7xS, 5/7, 3/7). casteller per les fires de Santa Teresa del Vendrell?
Doncs amb tot a favor (i enmig de grans polèmiques
a les que sembla que els castellers som tan aficio-
nats) van guanyar... els de Valls!! De res van servir
les reclamacions sobre si l’aleta del 2/7 vallenc s’ha-
via fet amb el castell ja caient, que si el 4/8 dels ven-
drellencs sí que era carregat... i això que “jugaven”
a casa!

L’escissió que va patir la colla “unificada” de Valls


(en Muixerra i Vella de Valls) i els progressos que ha-
vien fet els del Vendrell i els de Tarragona van posar
en dubte la supremacia dels vallencs, i, és clar, van
organitzar un concurs per les fires de Santa Úrsula
de 1947. Per si de cas, no hi van assistir ni els del
Colla Xiquets de Tarragona Vendrell ni els de Tarragona: més polèmica i agror!

Acabada la Guerra Civil (1936-39), les autoritats “del El següent concurs va ser el de Reus de 1948. També
32 régimen” van obligar a fusionar-se a les diferents els vendrellencs venien de completar una gran actu-
colles de Tarragona, Vendrell i, sobretot, Valls (per ació a Vilafranca i semblava que podien prendre a la
esborrar-ne la filiació política que les havia caracte- Muixerra de Valls la supremacia...
ritzat) de manera que el panorama casteller era de La colla de Tarragona no hi va anar (com a tal) però
només tres colles en actiu, i a causa precisament de els seus membres es trobaven “sospitosament” aju-
la guerra, misèria i empresonaments, el nivell va ser dant als del Vendrell. Un intent desesperat de 3/8
força semblant entre les tres. Per tant, algú va deci- dels vendrellencs va comptar també amb reforços de
dir... organitzar un concurs! la Vella de Valls... Tot plegat, victòria per la Muixerra
El concurs del 1941 va tenir per escenari el Camp del de Valls. La nota tràgica fou la mort d’un casteller de
Casinet de Valls, i s’emmarcà en les festes i fires de la Vella de Valls de resultes de la llenya del 2/7 que
Santa Úrsula. No entraré en detalls ni comentaris: sa- aquesta jove colla va intentar.
pigueu, però, que empatats Valls i Vendrell i amb una
ronda encara disponible per part dels vendrellencs, La ja guerra oberta entre Vallencs i Nens del Ven-
el jurat (on es feia el concurs?) va donar per acabat drell va propiciar el concurs de Tarragona de 1952.
el concurs. L’argument? “Què faríem si la canalla que D’aquest concurs en foren exclosos els Castellers de
ha de pujar fossin els nostres fills?”. Amb tot, era la Vilafranca (amb l’excusa que no eren de la provín-
primera vegada que un concurs el guanyava (ni que cia de Tarragona) i això, és clar, generà la tradicional
fos exaequo) una colla de fora de Valls. polèmica, atès que els de Valls temien que els seus
membres donarien suport (com així va ser) als del
A la diada de Sant Fèlix de 1945, els Nens del Vendrell Vendrell. També hi participaren les dues colles de
Tarragona (la Nova i la “unificada” ara esdevinguda ria la gran rivalitat entre els Nens del Vendrell i la ja

El debat
la Vella). L’escenari tornà a ser la plaça de braus i el temible Vella de Valls.
resultat... un altre empat entre els Nens del Vendrell i
la Muixerra de Valls!! (4/8, 2/7, 3/7xS). Com a anèc- De fet els tres concursos Jorba Preciados se’ls endu-
dota: la Vella de Valls ja va mostrar la seva excepcio- gué la Vella de Valls, que amb una gran competitivitat
nal competitivitat intentant, sense èxit, el 3/8 i el p/6 donà peu a la frase “la Vella és la Vella”, ja que s’en-
que li haguessin pogut valer la victòria. dugué el triomf gràcies a castells que, de vegades,
no havia aconseguit en tota la temporada.
Tarragona li agafà gust a això d’organitzar concursos
i hi tornà al 1954 (ara ja sense restriccions “geogrà-
fiques”) durant el qual la Vella de Valls arrabassà la
supremacia a la Muixerra , i al 1956, en què es con-
firmà la superioritat de la Vella de Valls.

El relatiu mal paper de les dues colles tarragonines


va desinflar les ganes d’organitzar més concursos
pel moment, i la desaparició temporal de la Muixerra
de Valls i un cert estancament del món casteller en
general van fer esperar fins al 1962, a Vilafranca per
veure un altre concurs emmarcat en la diada de Sant
Fèlix (tot i que restringit a les dues colles de Valls, 33
sembla que van arribar a esbatussar-se a plaça).

La firma comercial barcelonina Jorba Preciados va


organitzar tres concursos consecutius (1964,1965 i
1966) a l’avinguda del Portal de l’Àngel que tingueren
un gran ressò. Es calcula que fins a 20.000 persones
hi van assistir, se’n va fer retransmissió per ràdio...
en fi un gran èxit propagandístic. La desaparició (ara
definitiva) de la Muixerra de Valls propicià la que se- Colla Nova de Sant Magi Concurs Jorba Preciados
En l’última edició el jurat donà per carregat un tres Valls, ara amb una excusa, ara amb una altra, havia
El debat

per sota malgrat (segons els del Vendrell) un segon deixat franca la victòria als Nens del Vendrell. És, per
estava encara agafat per les aixelles. Aquesta decisió tant, un misteri (o tot un triomf per als organitzadors)
generà quelcom més que polèmica (la premsa parla el fet que finalment, per les festes de Santa Tecla,
de “niveles extra deportivos” de rivalitat) que sembla es veiés el “concurs del segle”: això és, Nens del
ser induïren als organitzadors a no convocar mai més Vendrell i Vella de Valls lluitant, cara a cara, per la
el trofeu Jorba Preciados. supremacia del món casteller.

La disputa entre Vella de Valls i Nens del Vendrell,


lluny de calmar-se, encara es va encendre més: els
vendrellencs coronaren el “primer pilar de 6 del se-
gle” i instal•laren una placa commemorativa a la pla-
ça del poble...
A Valls esclatà la guerra mundial! D’una banda, els
que negaven la validesa del pilar (certament fet en
unes circumstàncies “peculiars”) i de l’altra, els que
negaven que fos el primer del segle (reivindicaven un
altre dubtós pilar fet per la Nova de Valls al 1934). En
resum, aprofitant el “caliu” al 1968 es va convocar a
Vilafranca la primera edició del trofeu “Anxaneta de
34 plata”. Aquesta primera edició va resultar polèmica
(com no!) perquè la Vella de Valls va negar-se a as-
sistir-hi amb l’excusa que es feia en dia laborable, el
que va servir en safata la victòria als del Vendrell.

La segona edició (1969) també va ser boicotejada


(ara per la Vella i les colles de Tarragona) i s’hi van
proclamar campions altre cop els Nens del Vendrell.
A la tercera edició (1970) la Vella de Valls tampoc no
hi va anar (i això que es feia en festiu) sembla ser que
per “desacords” en la taula de puntuacions (“per por
de perdre” deien els del Vendrell). No cal ni dir que
aquests boicots van ferir de mort el trofeu Anxaneta
de plata.
De tota manera hi havia tal interès en veure una lluita
aferrissada entre vallencs i vendrellencs que el Pa-
tronat de castells de Tarragona va muntar un concurs
amb gairebé aquest únic objectiu. I hi va reeixir! Les
puntuacions (molt discutides) eren gairebé equiva-
lents a les dels concursos de Vilafranca on la Vella de La Muxerra 4 de 8 Concurs de Tarragona 1950
Els del Vendrell s’endugueren el gat a l’aigua (p6, p7f

El debat
c, 2/8f) i als de Valls els agradà tan poc perdre un
concurs (era el primer que no guanyaven de la his-
tòria) que l’any següent es fundà una nova colla: La
Joves Xiquets de Valls.

El 1971 es veié l’última edició del trofeu Anxaneta de


Plata. Com ja era tradicional la Vella de Valls decli-
nà d’assistir-hi (aquest cop perquè era dilluns) i això
acabà determinant dues coses: la victòria dels Nens
del Vendrell (pressionats això sí per uns sorprenents
Castellers de Vilafranca) i la supressió per sempre
més del trofeu Anxaneta de Plata.

A Tarragona això dels concursos bianuals sembla que


començava a fer fortuna i el van tornar a organitzar
al 1972. Com manava la tradició, la taula de puntu-
acions (que ara valorava menys els grans pilars) va
esdevenir polèmica fins al punt que els Nens del Ven-
drell van declinar participar-hi.
35
Això havia de posar les coses fàcils a la Vella de
Valls, però sorprenentment (o potser no tant) els vi-
lafranquins s’alçaren amb el triomf. Al Vendrell van
Intent de 3 de 8 al Concurs de Tarragona
intentar organitzar un concurs a corre-cuita (que
El debat

els Nens estaven segurs de vèncer) però no s’hi va Per saber-ne més:
apuntar ningú! -http://elconcurs.tarragona.cat/història
-Article de Manel Carrera a: http://www.la-
Arribem, doncs, al 1973 en què es va dur a terme un malla.net/castellers/actuacions/article
dels concursos més lamentables que hom pugui ima- -Article de Pere Ferrando i Salvador Arroyo “Els tres
ginar i que va nodrir (i nodreix encara) d’arguments a concursos més desconeguts de la història” Diari “El
tots els qui en deploren l’existència: el concurs orga- Punt”, 15 d’agost de 1997.
nitzat per mobles Quer al camp de futbol de Vilafran- -Article de Pere Ferrando i Salvador Arroyo “Els tres
ca. A priori i malgrat el tradicional boicot (ara per part concursos més desconeguts de la història” Diari “El
dels Nens del Vendrell) no hi havia un clar favorit. El Punt”, 29 d’agost de 1997.
cas és que la Vella de Valls es va venjar de la derrota -Article de Xavier Güell i Cendra “Barcelona 1902”
de l’any anterior i es va fer amb la victòria. Però si el Diari “El Punt, 9 d’agost de 2002.
concurs ha passat a la història és pel fart de llenya -http://www.castellersdebarcelona.org/1902/
que s’hi va poder veure: 22 castells d’un total de 43 -http://www.festes.org/
van anar per terra. El “show” es va perllongar més -http://aixonoesunacollaniesres.blogspot.com/
de 5 hores i va culminar amb algunes colles esbatus- i sobretot:
sant-se de valent (les decisions “arbitrals” van ser -“Història dels Concursos de Castells” Jordi
–com no- polèmiques). Fins i tot els guanyadors van Jaria i Manzano. Edicions el Mèdol. 1996
amenaçar de no tornar a concursar si no es feien can-
36 vis organitzatius. Tot un èxit.

Com a conseqüència, Tarragona reconvertí el con-


curs bianual en simple exhibició (anys 74,76 i 78) i
fins al 1980, (ja es devia haver oblidat una mica “lo de
Vilafranca”) no es tornà al format concurs, que amb
més o menys variacions, s’ha mantingut fins avui dia.
Per cert, al concurs de 1980 no hi participaren els
Minyons de Terrassa, no perquè fos festiu, la taula de
puntuacions fos “esbiaixada” o perquè el jurat duia la
camisa d’una colla..., sinó per principis.

Des de llavors ençà, cada 2 anys, ininterrompudament,


es ve celebrant el concurs de castells “de Tarragona”,
ja que amb justícia és la ciutat que –de llarg- n’ha
organitzat més i més ha cregut en aquest format. Ja
sabeu, si voleu veure llenya de la bona, bronques, dis-
putes, decisions polèmiques amb “foto-finish”, colles
abandonant la plaça i aplaudiments i crits (d’alegria!) 3 de 7 aixecat per sota de la Colla Nova de Sant Magi
quan els rivals cauen... al concurs heu d’anar.
37
LA
Emili Masoliver colles convidades. Tot i iniciar-la una mica més tard
i que altres vegades, ens estrenem ja amb castells de
Oriol Arisa 7 i un 5/6 que aprofitem per pujar canalla. Castells
segurs.
Remarcar que els Minyons ens fan una torre de set i
que els amics de Sant Cugat en la línea.

FEINA Vilanova i la Geltrú, 15/04/2007

Bordegassos de Vilanova: 4/7a, 3/7, 4/7, p5


Castellers de Sabadell: 2/6, 3/7, 4/7, p5

FETA
Estrenem un dos al 4/7 i fem la torre de sis per co-
El resum de la mençar a treballar el castell estrella de la temporada
temporada 2007 anterior. El vermut amb els de Vilanova ens permet
plaça a plaça... observar un altre bon local casteller.

Sabadell, Festa de la Diversitat, 21/04/07

Badalona, 18/03/2007 Castellers de Sabadell: 4/5a net, 3/5 net, 3/6 net, p4,
38 p4 per sota
Castellers de Badalona: : p4, 3/7, 4/7, 5/6, p5
Castellers de Lleida: p4, 3/6, 4/6a, 5/6, p5 Una bona actuació per a una bona causa. Malgrat ser
Castellers de Sabadell: p4, 3/7, 4/7, 5/6, p5 pocs, fem proves de tronc i canalla.

Comencem la temporada, tot i anar mancats de ca- Montornès del Vallès, 22/04/07
nalla, però amb el tronc més bregat. Comencem a ar-
rossegar un major nombre de camises i l’autocar que Castellers de Sabadell: p/4, 3/7, 4/7, 2/6, p5
portem se’ns queda curt, fem castells de set. Els ba- Xics de Granollers: p/4, 4/7a, 3/7, 5/6, p5
dalonins ens conviden a vermut, i aprofitem per veure
el seu magnífic local On carai s’ha ficat la gent? En una plaça amb poc
públic i molta calor, podem fer el 3 i el 4 de set, molt
Sabadell, 25/03/2007 treballats tots dos i amb una gran ajuda per part de
Xics, que ens han passat la gent que teníem en altres
Castellers de Sabadell: 3/7, 4/7, 5/6, p5 ocasions.
Castellers de Cornellà: 3/7, 5/6, 2/6, p5
Minyons de Terrassa: 2/7, 4/7a, 3/7, p5 Sabadell, Festa de Sant Jordi, 23/04/07
Castellers de Sant Cugat: 3/7, 4/7, 4/6a, p5
Castellers de Sabadell: p4, 2/6, 3/7, 4/6a, p/5
Repetim l’actuació anterior però ara a casa amb les
Després de comprar roses i llibres en un passeig ple

La feina feta
de gent i tot i actuar sols, podem descarregar el 3 de
set, tot comptant amb l’ajuda del públic. Una actuació
profitosa i un gran aparador per a la ciutat!

Sant Feliu de Llobregat, 13/05/07

Castellers de Sabadell: 3/7, 4/7, 3/7a, p/5


Sagals d’Osona: 5/7, 4/7, 3/7, p/5
Castellers de Sant Feliu: 3/6, 4/6, 4/6a, p/4

Després dels primers mesos de temporada ja ens


toca fer un pas més i anem amb la intenció de fer
castells de set i mig. Així, doncs, aconseguim recu-
perar un castell molt propi com és el tres de set amb
agulla, tot i no poder intentar ni el quatre de set amb
agulla ni el cinc de set. L’actuació de les altres colles
resulta una mica accidentada, amb alguna caiguda
inesperada. Per acabar, ens preparen un gran tiberi...
Gràcies Sant Feliu!
amb una bonica torre de set i un tres de set net força
prometedor. Els Bordegassos sembla que no estan
39
Sabadell, 14/05/07
tant en forma.
Castellers de Sabadell: 3/6, 4/6, 2/6, p/4, p/4 per
Festa Major de la Creu Alta, 27/05/07
sota...
Castellers de Sabadell: 5/7, 4/7a, 4/7, p/5
Folklore per la Salut com cada any anem a la Salut
Castellers de Terrassa: 5/7, 4/7a(c), 4/7, p/5
fem el taller i la magnífica cercavila; no hi fem grans
Bordegassos de Vilanova: 3/7, 4/7, 5/6, p/5
castells però si fem pujar molta canalla.
Encara que coincideixi amb les eleccions municipals,
Barcelona, 19/05/07
votarem abans fer castells o després haurem d’anar a
votar però no deixarem de fer castells ja que l’ocasió
Castellers de Sabadell: 3/7, 4/7, 3/6 per sota
s’ho val. Creu Alta es l’actuació que ens marca l’inici
Castellers de Barcelona: 2/7, 3/7n, 4/7
dels castells importants. I ara sí! Arriben els castells
Bordegassos de Vilanova: 3/7, 4/7, 4/6a
de set i mig i ho demostrem amb la millor actuació
feta fins aleshores, tot descarregant-los eficaçment.
El tres i el quatre de set comencen a avorrir-nos una
En aquesta ocasió ens acompanyen com ja és habitu-
mica, però comencem a veure quin serà el nostre cas-
al els Castellers de Terrassa, que volen fer la mateixa
tell estrella, tot descarregant-lo amb solvència amb
actuació que nosaltres però no tenen tanta sort, i Bor-
un pis menys. A destacar l’actuació dels barcelonins,
degassos, que sembla que no poden arrencar amb
La feina feta

els castells de set i mig. Aniversari de la colla. Plaça del Doctor Ro-
bert, 17/06/07
Sabadell Festa i Tradició, 09/06/07
Castellers de Sabadell: 4/7, 4/7a, 5/7, v5
Castellers de Sabadell: 3/7, 4/7, 4/6a, p5 Castellers de Badalona: 3/7, 4/6a, 5/6, p4
Castellers de Cerdanyola Castellers de Sants: 2/7, 4/7a, 5/7, p5
Castellers de Sitges
Mancats de públic, fem una molt bona actuació en
Estrenem canalla nova en castells de set i comptem la qual recuperem castells de 7 i mig. Al contrari de
amb una bona col•laboració entre totes les colles; l’any anterior, la torre es farà esperar... Tornem a fer
som els únics que som capaços de fer castells de castells de set i mig però cada vegada millor. Caram
set. Haurem de buscar algun al•licient. amb els de Sants com hi van i ja demostren el potencial.

Aniversari del Club Falcons, 10/06/07 Aniversari de la colla (tarda). Festa Major del
barri de Can Puiggener, 17/06/07
Castellers de Sabadell: 3/7, 4/6, 3/6 per sota, 5/6
net Castellers de Sabadell: 3/6a, 4/6, 3/6, 2/6, p4 per
sota, p4, p4
Una bona actuació en un lloc on ens agrada anar.
Aconseguim fer un castell de set. Cal destacar les Després de dinar, anem a la Festa Major de Can Puig-
proves que realitzem amb gent nova, així com la con- gener. Un públic entusiasta gaudeix de l’actuació i
secució d’un castell de 7 i un 5 de 6 net. Fa força aclama els nostres castells: això ens ho haurem de
calor i gaudim del tradicional porró amb cervesa i lli- pensar!
mona... I acabem remullant-nos a la bassa.
Aniversari del Club de Basquet Escola Pia, de cinc, i al balcó!

La feina feta
21/06/07
Mirasol, 15/07/07
Castellers de Sabadell: 3/6, 4/6 net, 2/6, p4 per sota,
2 p4 Castellers de Sabadell: 5/7, 4/7a, 3/7, p5, 2 pilars de
4 simultanis
Ens contracten per formar part dels actes de celebra- Castellers de Sant Cugat: 5/7, 4/7, 3/6s, p5
ció d’aquest aniversari, cosa que sempre va bé per fer Castellers d’Esplugues: 5/6, 4/6a, 4/7, p5
proves de cara a nous reptes.
La intenció de la tècnica no és cap altra que repetir
Barberà del Vallès, 01/07/07 l’actuació anterior, però per manca d’efectius ens ve-
iem obligats a rebaixar pretensions i aparcar el tres
Castellers de Sabadell: 5/7, 3/7s, 4/7a, v5, p4 al balcó per sota. Tot i això, no renunciem als castells de set i

Castellers de Barcelona: 5/7, 3/7, 4/7, p/5 mig: fem un cinc de set, maco i parat, i un quatre amb
Moixiganguers d’Igualada: 3/7, 5/6, 4/6 agulla que ens fa patir massa. Així, doncs, tot i anar
justos de mans, aconseguim fer una actuació millor
Una plaça forta saballuda esperant el gran repte que Sant Cugat...
d’abans de vacances i hi anem amb ganes de fer la
millor actuació de la temporada. Comencem com en Sortida social a la Catalunya Nord, dissabte
les grans ocasions, amb el cinc de set, i tot seguit ve a Perpinyà, 21/07/07
el plat fort: el primer tres de set per sota de la tem-
porada! Tant el tronc com la pinya treballen molt bé i Abans de concloure la primera part de la tempora-
demostren que som una colla important. Tot seguit, i da, anem fins a Perpinyà per actuar amb els Caste-
en vistes a treballar castells més alts, fem un quatre llers del Riberal i els Castellers de Terrassa. Després
de set amb agulla amb terços i quarts lleugers. Aca- de visitar la ciutat i de dinar, la pluja ens obliga a
bem amb molt bon gust de boca completant un vano cancel•lar l’actuació quan només hem completat un
pilar de cinc; el nostre públic format per una colla de
La feina feta

hooligans del rugby es queda amb les ganes de veure Diada de Festa Major de Sabadell, 09/09/07
més castells...
Castellers de Sabadell: 5/7, 3/7s, 4/7a, v5, p5 al bal-
Sortida social a la Catalunya Nord, diumenge có
a Ceret, 21/07/07 Castellers de Terrassa: : 2/7(c), 3/7, 4/7a, p5
Nyerros de la Plana: 5/7, 3/7s, 4/7a, p5
Castellers de Sabadell: 5/6, 3/6s, 4/6a
Castellers de Terrassa: 3/7, 4/7,4/6a Entrem a plaça amb la intenció de repetir la millor
actuació de la temporada. Com en altres ocasions,
Després de la gresca nocturna, visitem aquest bo- comencem amb un cinc de set que demostrem te-
nic i artístic poble, on els sardanistes ens reben amb nir molt bé. Tot seguit, fem vibrar el públic de casa
una gran fideuada. El temps s’aguanta i podem actuar descarregant el segon tres per sota de la temporada.
davant un públic molt animat, encara que la manca Quant en sabem quan volem! Per acabar de disfrutar,
d’ambulància ens obliga a rebaixar les previsions. I, un dels millors quatres de set amb agulla en el que
vinga, a descansar i disfrutar d’unes merescudes va- va d’any... I sortim de plaça per la porta gran, amb un
cances! vano de cinc i un pilar de cinc al balcó. Felicitats a
tots i totes!
Calaf, 02/09/07
Diada Nacional de Catalunya, la Roca del Va-
42 Castellers de Sabadell: p4, 3/7, 4/7, 5/6, p5 llès, 11/09/07
Tirallongues de Manresa: p4, 5/6, 4/6a, 4/6, p5
Castellers de Sabadell: 3/7, 4/6, 4/6a, 3/6s, p4, p4
Feia molt de temps que no actuàvem al Bages! Tot
plegat ens serveix per engreixar els motors de cara L’èxit aconseguit per Festa Major ens dóna molta
a la nostra Festa Major i arranquem de nou amb els energia per fer una actuació molt maca, amb una
castells de set; la cosa és encarar la propera fita. gran col•laboració del públic i de les mosques. Fins i
tot els gegants del poble queden satisfets!
Cercavila de la Festa Major de Sabadell,
08/09/07 Festa Major de les Franqueses del Vallès,
15/09/07
Castellers de Sabadell: 3/6, 4/7, 5/7, deu pilars de 4
Castellers de Sabadell: p4, 3/7, 4/7, 2/6, p5
Tothom a fer castells! Després d’una setmana d’in- Xics de Granollers: p4, 3/7, 4/7, 5/6, p5
tensos assajos, encarem la cercavila amb la inten-
ció de fer una bona actuació. A la Plaça Sant Roc, Gràcies de nou a la colla amiga podem fer castells
sense ajuda d’altres colles i amb la inestimable de set, tot i la mandra d’actuar el dissabte a la tarda.
col•laboració del públic, aconseguim completar el Fem un tres i un quatre de set sense complicacions,
cinc de set. Caram, quina fita! Però ens reservem i comencem a treballar la torre, que és el nostre prò-
forces per l’endemà. xim repte. Ens quedem parats amb el gran assaig del
tres de vuit dels Xics. a l’assaig fa que el descartem prèviament. Després

La feina feta
d’haver-lo descarregat en tres ocasions, ja ens toca
Festa Major de Tiana, 16/09/07 intentar la nostra torre tan desitjada. Comencem ron-
da amb l’enèsim cinc de set, i aquest cop ens dóna
Castellers de Sabadell: 5/7, 4/7a, 4/7, v5 algun ensurt. I amb el dos de set ve el moment més
Castellers de Badalona: 5/6, 4/6a, 4/7, p5 important de la jornada: quan sembla que el podem
Colla Joves dels Xiquets de Valls: 5/7, 2/7, 4/7, p5 carregar, un ensurt inesperat als pisos de dalt ens
deixa amb la mel als llavis. Segona ensopegada del
Anem a Tiana a fer el cinc de set amb molts canvis, cap de setmana, que de retruc ens posa nerviosos
però demostrant la nostra maduresa. També fem un amb el quatre de set, i ens quedem amb un intent
quatre amb agulla de circumstàncies ja que ens falta desmuntat. Per calmar els ànims, fem un tres de set i
gent; per acabar, fem un quatre de set lleuger, en el un vano de cinc. Ens espera una bona botifarrada!
qual no aconseguim lligar segons i pinya, i que potser
caldrà treballar més, però ens serveix per forçar als
de les Joves de Valls a fer la torre de set.
Festa del soci del Club Natació Sabadell,
Cornellà de Llobregat, 29/09/07 12/10/07

Castellers de Sabadell: p4, 5/7, 3/7s, 4/7, v5 Castellers de Sabadell: p4s, i4/6, 2p4, 4/6, 4/6a, p4s
Castellers de Cornellà: p4, 5/7, 3/7, 4/7, v5
Nens del Vendrell: p4, 3/7, 4/7, 4/7a, p5 En un enorme pàrking, amb poc públic i poques ca- 43
mises, seguim arrossegant els nervis de les anteriors
Ja és el segon any consecutiu que hi anem i amb caigudes i fem un intent de quatre de sis (qui esta de
un nombre de camises que fa goig. Anem a Corne- pega, amb els collons ensopega). Tot i això, rebaixem
llà amb la intenció de fer una bona actuació. I com momentàniament les pretensions per poder assere-
no, arrenquem amb el nostre cinc de set núm.? El nar els ànims. Descarreguem aquest castell seguit
tres per sota ens surt molt currat, d’aquells que fan d’un quatre de sis amb agulla, la qual cosa ens per-
afició, i les proves del quatre de set resulten lletges met treballar els pisos superiors.
i desquadrades; malgrat tot, això ens permet alleu-
gerir-lo de cara a pujar un pis més. Cal destacar la Tripleta de colles a Sabadell, 21/10/07
bona col•laboració entre colles, alguna d’elles força
mancada d’efectius. Castellers de Sabadell: p4, 5/7, 4/7, 4/7a, v5
Xics de Granollers: p4, 5/7, 3/7, p5
Cerdanyola del Vallès, 07/10/07 Sagals d’Osona: p4, 5/7, 4/7, 4/7a, p5

Castellers de Sabadell: p4, 5/7, i2/7, id4/7, 3/7, v5 Ja comencem a consolidar una actuació amb colles
Castellers de Cerdanyola: p4, 3/7, 4/7, 4/6a, p5 amigues i aquest cop ens toca jugar a casa. Recupe-
Castellers de Sitges p4, 5/6, 4/6a, 3/6, p5 rem el nivell dels castells de set i mig i deixem enre-
re una setmana accidentada: fem un enèsim cinc de
Cap de setmana de pega. La caiguda del tres per sota set... Anem en camí de descarregar-ne més que mai!
Li hem pres la mida i, tot i no tenir-lo excessivament
La feina feta

parat, li hem agafat confiança. Comencem a arrosse-


gar problemes gairebé crònics al quatre de set i sem-
bla que no hi ha manera de quadrar-lo correctament,
tot i descarregar-lo de forma poc estètica. I com no,
l’estructura del quatre amb agulla ens segueix fent
patir... Ens haurem de posar les piles! Cal destacar la
mala sort de Xics ja que es veuen obligats a desmun-
tar dues proves molt bones de quatre de vuit i dos de
set que segurament amb un “xic” de més hagueren
descarregat.

Terrassa, festa del local dels Minyons,


27/10/07

Castellers de Sabadell: 3/7, 4/7, 2/6, p5


Minyons de Terrassa: 5/8, 4/8, 2/8f, v5
Bordegassos de Vilanova: 3/7, 4/7, 4/7a, p5

Iniciem un intens cap de setmana i ens desplacem a


plegar la faixa i tornem cap a casa...
44 la veïna Terrassa per seguir amb la recta final de la
temporada. Després de visitar el local de Minyons,
Correcastells, 03/11/07
fem una meritòria actuació que ens permet provar ca-
nalla nova i pensar en la nostra Diada.
Castellers de Sabadell: 4/6, 9 pilars de 4, 3/6, p5,
2p4s, p5, 2p4
Reus, 28/10/07
Intercanvi de Castells per un bon tiberi, que solucio-
Castellers de Sabadell: 5/7, 3/7s, p5
nem a la perfecció: pilars de 4 i 3 de 6 a la Puríssima,
Xiquets de Reus: 4/8, 2/7(c), p5
4 de 6 al Passeig, 3 de 6 al Sant Quirze i Pilar de 5
Nens del Vendrell: 2/7, 3/7, p5
a l’Advocat Cirera... I els plats ben buits! Això és fer
castells! Pit i bon profit!
Després de molts anys, tornem a Reus amb ganes de
fer una bona actuació i assolir un cop més el tres per
Diada dels Castellers de Terrassa, 04/11/07
sota. Tot i estar lluny de casa, comencem una altra ve-
gada amb el cinc de set; a segona ronda, seguim amb
Castellers de Sabadell: 5/7, 3/7s, 4/7a
el castell estrella de la temporada, i el descarreguem
Castellers de Terrassa: 5/7, 4/8, 4/7a, v5, p5
amb els elogis de les altres colles. L’actuació va de
Bordegassos de Vilanova: 3/7, 4/7, 2/6, p5
cara, però a causa de la manca d’una ambulància ens
esperem durant una hora, tot aprofitant per prendre
La temporada s’acaba i, tot i que a la torre li falta
el sol i alguna birra. Finalment, ens veiem obligats a
una mica, ens atrevim a repetir la nostra millor ac- de diada i de la temporada: després d’un any sen-

La feina feta
tuació. Ens quedem atònits amb el quatre de vuit de se poder fer la torre anem a veure si som una co-
Terrassa, pensant que nosaltres estarem a les portes lla important. La pinya atenta i al moment que diuen
d’aconseguir-lo. Tot i així, comptem amb suficients “baixos agafats” tothom fa silenci i agafa un punt de
camises per fer una actuació molt digna, tot i treballar concentració òptim. Contraforts col•locats... agulles
molt els castells: el tres per sota va menys coordinat dins! Crosses dins! Primeres, segones... Pugen els
que altres cops, però amb l’experiència i les ganes el segons; s’ho miren; prenen mides i comencen a pu-
podem descarregar. Fem canvis al 5/7? El quatre de jar els terços. La donen per bona. Se sent el Dani:
set amb agulla segueix sent un autèntic festival i ens “quarts amunt!” Des del més petit al més gran de
quedem amb una assignatura pendent, com és la de la colla s’empassa la saliva i apreta el cul... Això va
lligar-lo millor. de debò! La torre puja segura pis a pis fins que es
col•loquen els dosos i l’acotxador, i l’anxaneta fa
Vigília de Diada de la colla, 10/11/07 l’aleta. Carregat! A tots ens entra un calfred a l’es-
quena. Es treballa una mica més a la sortida i al mo-
Castellers de Sabadell: p4cam, 4/7, 2/6n, 5/6, 3/7, ment de baixar els dosos ja ho estan celebrant. Ep,
4/6a, v5 que no estem! Anem descarregant amb molta emoció
i al final es desferma tota l’eufòria acumulada... Ja la
Com mana la tradició comencem amb un altre pilar tornem a tenir!! I per acabar, el nostre castell estre-
caminat fins a davant de l’Ajuntament, que va a molt lla de la temporada: un tres per sota que fa vibrar la
bon ritme i augura un magnífic cap de setmana. Amb plaça. Finalment, dos pilars de cinc que converteixen
l’única companyia dels Bastoners i el públic, fem un aquesta actuació en la millor de la temporada i de la 45
dos de sis net preciós i parat que ens fa agafar ganes nostra història.
per veure com anirà sobre pinya. Tot i actuar sols,
podem fer dos castells de set i dos de sis i mig que
ens serveixen per pujar gent nova. Agafem molta mo-
ral pel plat gros de la temporada i, en acabar, anem
a sopar i fer festa al nostre local. Tot i actuar sols El cel és verd, tothom ho sap! I per celebrar-ho dinem,
demostrem una bona forma. fem un gran ball i comencem a pensar en l’any que ve.

Actuació de Diada de la colla a la Plaça Sant


Roc, 11/11/07

Castellers de Sabadell: p4cam, 5/7, 2/7, 3/7s, 2p5,


p5 al balcó
Castellers de Terrassa: p4cam, 5/7, 3/7, 4/7a, p5
Castellers de Sant Feliu: 3/6, 4/6, p4

La plaça Sant Roc fa molt de goig, com en les grans


ocasions. Després del pilar caminat, comencem amb
un cinc de set molt parat. I tot seguit, el plat gros
FER EL SALT!
Altres

Jordi Segura

Passar de fer castells de set a castells de vuit és el gran repte que persegueix la nostra
colla des de fa unes quantes temporades. Ara que, per fi, sembla que hi estem més a
prop que mai, què us sembla si fem una ullada a la progressió que van seguir els nos-
tres veïnes a l’hora de fer el salt?

Per fer-ho ens fixarem en quatre colles semblants a güent va ser doble ja que el 1999 van aconseguir, al-
la nostra: que no són de l’àrea tradicional castelle- hora, el tres i la torre de vuit. Aquests dos castells li
ra i que van néixer en el moment d’apogeu casteller va costar més de consolidar, fins que al 2002 descar-
de mitjadels noranta. Més concretament, prestarem regaven el cinc de vuit i el tres de nou.
atenció en les cinc temporades en les quals passen
46 de ser colla de set (castells de set amb algun de set
i mig) a colla de vuit i ja s’atreveixen a una mica més
(torre de vuit, pilar de sis, cinc de vuit).

CAPGROSSOS DE MATARÓ: a poc a poc i bona lletra

La colla del Maresme es va fundar el 1996. En dues


temporades ja havien completat tota la gamma de
castells de set amb la torre i el tres per sota inclosos.
La seva línia va ser sempre la d’assolir els castells or-
denadament. Així no es van enfrontar els castells de
vuit fins haver fet el tres per sota i la torre de set. Això
que ara sembla ben lògic, en aquell moment que les
colles anaven sobrades de gent, no ho semblava tant.
Altres colles, com la nostra, apostaven directament
per intentar el quatre de vuit.
Quan el 1998 van aconseguir el carro gros (4d8) el
van poder repetir en diverses ocasions. El pas se-
Amb el temps, s’ha vist que la seva decisió d’anar pas que els donen un cop de mà en assaigs i actuacions

Altres
a pas, tot i que havien de sentir dir que eren conser- claus.
vadors, és el que els ha fet arribar més lluny.

CASTELLERS DE SANTS: feina de formiga, força d’elefant

El cas dels borinots és ben diferent al dels Capgros-


sos. El moment en el que els borinots van fer el salt
definitiu als castells de vuit eren ja una colla més ma-
dura i havien descarregat alguns castells de vuit. És
difícil marcar el moment en què van fer el pas. Els
Castellers de Sants que havien nascut l’any 1993
s’havien mantingut com a colla de set i mig des de
l’any 1995. Tot i que havien descarregat diversos
cops el quatre de vuit i el tres de vuit, no els havien
pogut consolidar plenament.

El canvi possiblement l’inicien el 2003, quan comen-


cen a demostrar el seu potencial: augmenta molt el 47
nombre de torres de set i, finalment, consoliden el
quatre, descarreguen el tres i coronen la torre de
vuit. Tot i això, la temporada següent pateixen un petit
retrocés i no poden descarregar el tres ni repetir la
torre. El 2005 és espectacular: descarreguen dotze
carros grossos però llavors és quan se’ls planteja el
dilema: primer el tres o la torre? Es decideixen per la
torre ja que el tres històricament se’ls havia resistit
més. Finalment, com als Capgrossos, els dos arriben
pràcticament alhora. L’any següent els poden conso-
lidar. Lluny de perdre l’embranzida, el passat 2007 XICS DE GRANOLLERS: la progressió trencada
van arribar a intentar el tres de nou .
Els xics han passat per diferents èpoques, però en
Aquesta manera de fer (que ells mateixos en diuen allò que val la pena fixar-se és en el moment en què
“feina de formiga, força d’elefant”) ve definida per: varen fer els primers castells de vuit. Fundats l’any
posar una especial atenció en la seguretat, treballar 1991 no és fins el 1994 quan arriben als castells de
tota la gamma de castells de set, tenir un bon calen- set i mig.
dari fet a mida i amb bones actuacions i tenir un nu- A la temporada següent ja es veuen en condicions
cli dur nombrós amb un ampli grup de simpatitzants d’enfrontar-se amb la torre de set i el quatre de vuit.
Altres

Aquest any ja descarreguen la torre i la consoliden local, bon calendari d’actuacions...). Això fa pensar
l’any següent. El quatre, però, no és fins la temporada que quan fem el salt serà possiblement per quedar-
97 que el poden descarregar amb normalitat. Seguint nos-hi.
la progressió, el 1998 s’estrenen amb el tres de vuit
i el consoliden la temporada següent, fent de la tem- El que és clar és que si tenim ganes de fer aquest pas,
porada 99 una temporada per emmarcar (aquest any és bo que ens fixem en altres colles, però que a l’hora
tenen una certa competència amb Capgrossos que de la veritat haurem de triar el nostre propi camí, allò
també fa una molt bona temporada). Entre les tempo- que s’adapti més a la nostra manera de fer.
rades que van del 1996 al 1999 descarreguen quaran-
ta-dues torres de set. Aquest domini de la torre fa que
es plantegin la torre de vuit amb folre amb el resultat
d’una carregada i una descarregada.

Inexplicablement la temporada 2000 pateixen un gran


retrocés i perden la torre de vuit i la de set, el tres de
vuit i només poden carregar un quatre de vuit. Pos-
teriorment, s’han anat recuperant d’aquesta baixada
i han mantingut un relació irregular tant amb el tres
com amb el quatre de vuit, amb anys en el quals els
han dominat i anys en els quals els han costat més.
48
En tots tres casos cal destacar que la progressió no
ha estat només una cosa tècnica, sinó que també ha
anat acompanyada d’una bona planificació de la tem-
porada i una infraestructura de colla important. A més,
sempre s’han anat marcant objectius més ambiciosos
i han insistit fins aconseguir-los. Perquè no sempre
els han sortit les coses tal com haguessin volgut però
han sabut redreçar aquestes situacions.

És molt difícil comparar aquests casos amb el nostre.


Tant Xics com Capgrossos portaven encara l’embran-
zida dels primers anys de la colla i el bon moment
casteller dels noranta. Pel que fa la maduresa de la
colla és més semblant a la de Sants però, en canvi,
tenim molta poca experiència en castells de vuit.

A favor, tenim dos factors en comú: que dominem


tota la gamma de castells de set i que a la colla s’ha
anat construint una bona infraestructura (força socis,
- Autor: Oriol Arisa
- Títol: La Pepeta i el seu gos
- Mida: 23 X 32cm
- Tècnica: tremp sobre paper
LOCAL DELS CASTELLERS DE TERRASSA
Altres

Set de la tarda, en un carrer cèntric de Terrassa, escoltem de sobte un so de gralles assajant.


No molt lluny d’aquí es troba el local dels Castellers de Terrassa.

Hem quedat amb en Xavi Muñoz, que ens mostrarà i trobem unes escales que ens porten cap al pis supe-
explicarà el local i seu social del carrer Pasteur. rior que ressegueix tres dels quatre murs del local. El
Ens trobem davant d’una antiga indústria tèxtil re- primer que ens trobem és un dels magatzems de la
centment reformada. Aquest local és propietat dels colla que dóna pas a l’altell. Just al costat es troba
Castellers de Terrassa des de 1995. Abans, havien una porta que comunica amb l’oficina i amb la sala
50 estat a la Casa del Poble del carrer Cremat, i poste- de reunions petita on s’hi acostuma a reunir la Jun-
riorment, l’últim any en un local de lloguer. Davant ta. Continuant pel passadís es troba l’antiga sala de
la necessitat de trobar un local, es va crear una co- canalla, que de moment està buida i s’està pensat
missió per la compra del local, que a més de bus- dedicar-la a construir unes dutxes per a les colles
car-lo, també va buscar tant a l’Ajuntament com a la d’acollida. Davant es troba un replà que alberga el
Diputació i a la Generalitat. Un cop comprat el local, futbolí de la colla. Tot seguit, ja a l’altre costat del
i veient el mal estat d’aquest, comencen un seguit de local es troba la sala de reunions gran. És una sala
remodelacions. Tant l’arquitectura com les reformes molt llarga amb parquet i adornada amb els quadres
van ser dutes a terme pels propis socis de la colla. El del 25è aniversari de la colla i una gran taula central.
1996 ja estaven assajant en el nou local. Aquest ha Finalment topem amb un altre magatzem. En baixar,
estat reformat fa 3 anys per crear el pis de dalt i la ens trobem just a la sortida, un petit bar que serveix
sala de canalla. com a eix social de la colla, on la gent ve a descansar
En entrar s’hi observa un gran pavelló principal que i xerrar durant les estones lliures. No és un bar qual-
serveix d’assaig. És un pavelló cobert i ampli, sufici- sevol, només és obert durant els assajos i actes de
entment alt per encabir-hi castells de 9 pisos, i equi- la colla, i conforma, per tant, un punt de trobada més
pat amb espatlleres, penjadors per la roba i columnes per quan no hi ha assaig.
per assajar. Al fons del pavelló hi trobem una sala
de jocs dedicada per a la canalla, que s’ha traslladat Un cop a fora, compares què tenen en una ciutat tan
recentment del pis superior per tenir la canalla més semblant a la nostra, i ens adonem que amb esforç i
accessible a l’hora de fer una proba. Just al costat hi ajut de l’administració es pot obtenir un bon local.
Altres
51

Diversos espais del local Castellers de Terrassa


LES GRALLES I ELS TABALS
Altres

Sandra Ruiz i Victòria Calvet

Llavors ens mirem i sols nosaltres sabem el que hem sentit. La tensió ens ha
deixat físicament esgotats, però ho hem aconseguit.

Vam arribar a Saballuts fa just un any i la bona rebuda sabem el que hem sentit. La tensió ens ha deixat físi-
de tots vosaltres va compensar el nostre desencís cament esgotats, però ho hem aconseguit.
per no haver pogut continuar a Vailets. Molts cops les coses van bé, i, fins i tot, si a plaça
Vam anar buscant el nostre lloc en aquesta colla i hi ha un xic de rivalitat amb les altres colles pensem
ens vam decantar per incorporar-nos a les gralles ja que la força de les nostres gralles dóna més segure-
que per diferents motius ja ens trobàvem lligades a tat i empenta als companys del castell.
aquest instrument. A vegades en començar l’actuació, se’ns apropa el
Si ets casteller, intenta imaginar un castell, el que cap de colla i ens diu: “avui som pocs”. Això significa
vulguis, el primer que vas fer, el que voldries fer... que ja ens podem enfaixar perquè en qualsevol mo-
Imagina’l des d’un començament, tots preparats, la ments serem cantats per entrar a la pinya i d’aquelles
52 soca a punt, segons col•locats i el cap de colla que vuit gralles que feia una estona feien tanta patxoca
crida: “terços amunt”. En aquest moment dins teu se- tocant al cercavila ens quedem reduïdes a tres.
gur que ressona el “ ti ti tiií” agut de les gralles que Les gralles per la diada, sempre molt ben acompa-
escoltaràs al llarg de tot el castell. nyades, anem despertant a la gent de la colla perquè
Què seria d’un castell sense les gralles i els tabals? no arribi tard a l’actuació i som recompensades amb
El nostre toc informa als companys de la pinya com uns esmorzars boníssims que a aquestes hores del
va el castell. matí, i amb el fred que fa, s’agraeix. També toquem
Sols nosaltres sabem que no hi ha dos castells iguals mentre la resta de la colla s’atipa quan hi ha corre-
i que hem de seguir tocant passi el que passi. Uns castells assaborint tot el que ens ofereixen al nostre
van lents i hem de repetir i tornar a repetir, quasi sen- pas .
se alè; altres pugen ràpids, segurs i hem de tocar Què seria una colla sense gralles i tabals? Qui ani-
l’aleta enmig de l’estrofa. maria la gent un cop acabada l’actuació? Al son de
El pitjor és quan el castell comença a tremolar; hi ha què ballarien els nens, i no tan nens, per celebrar els
perill, la canalla no sap què fer i tu bufa que bufaràs, castells? Com sonaria un castell sense gralles? ...
et tremolen les mans, no encertes els forats, tens el Us ho podeu imaginar? Nosaltres no podem imaginar
cor al castell i et falta bufera per continuar, mires el una colla sense gralles i tabals i esperem continuar
castell de reüll, per fi l’acotxadora s’hi posa, l’enxa- passant-nos-ho molt bé tocant i patint com qualsevol
neta, ui no et despistis toc d’aleta!! amb dubtes pas- casteller.
sa i a poc a poc es va desmuntant. Finalment, arriba
el “toc de sortida”. Llavors ens mirem i sols nosaltres
53

�����������������������������������

����������������������������������
����������������������������� ������ ������
Altres

Joan Egea, Carme Segura i Carlota Egea

ENTRE FAMíLIA
“De cop i volta veus que el que sembla un batibull de gent, un caos sense cap ni peus, sense adonar-te’n i sense saber

com, va agafant forma”

Si hagués d’explicar la meva visió del món dels cas- AH!! Però, no s’acaba aquí; després cal descarregar,
tellers des de fora la colla, diria que és absolutament i no és menys difícil saber baixar tot el que s’ha pujat
fascinant. És increïble veure pujar el castell. Recordo amb la mateixa destresa i precisió, tenint en compte
quedar-me sense alè i prémer els punys al veure pu- que, segurament, molts estant ja, acompanyats d’un
jar amb tanta precisió cada un dels pisos. És com un gran esgotament a causa de l’esforç.
56 complex joc de mecano, on cada una de les peces És impressionant disfrutar dels castells a la plaça i
ha d’encaixar amb precisió, on no hi pot quedar cap veure’ls pujar...
buit... D’un temps cap aquí, la meva visió del món dels cas-
De lluny, i sense tenir-ne ni idea, és difícil imaginar tellers diria que ha canviat lleugerament. Ara vaig en-
com, de quina forma, s’organitza tal estructura per tenen la manera com es va formant. Vaig, tot i que
tal que, sense caure ni prendre mal, al final es pugui de manera lenta, sabent i entenen les posicions de
veure, com a resultat final, el castell que ha triat la cadascú, i si em semblava que era imprescindible
colla en aquell instant. De cop i volta veus que el cada una de les peces, ara sé, amb més seguretat,
que sembla un batibull de gent, un caos sense cap ni la importància de cada una d’elles. És com a la tri-
peus, sense adonar-te’n i sense saber com, va agafant bu dels Autèntics, allà tothom té una tasca a fer, no
forma. Veus pujar de cop i volta, un pis, tots a la una, tothom serveix per al mateix, però la feina de tots és
i després un altre, i quan aquestos estan col•locats important per a dur a terme amb èxit allò que hom
els tercers i així, com si res, veus pujar l’enxaneta es proposa. Ja m’ho va dir un dia en Porxo: “aquí
amb una destresa envejable. Allà dalt, saludant, amb tothom és important i per poc que pugui fer, sempre
un coratge i seguretat que certament dóna enveja no serà benvinguda la seva ajuda...”.
poder endarrerir el calendari uns quants anys per a Al final tothom aprèn a trobar on posar-se si en algun
poder demanar ser tu qui sigui a dalt de tot, i poder castell no ha estat cridat.
veure des d’una altra perspectiva el món que queda Sense una coordinació absoluta no seria possible,
sota teu. Penso que deu ser sublim sentir-te com la segurament, arribar fins al final. Per a la colla sens
cirereta del pastís i donar per acabada la feina. dubte és carregar i descarregar el castell de manera
ràpida i arribar a terra posant-hi, sempre, primer els

Altres
peus.
Ara sento la gralla com acompanya suaument el cas-
tell, com s’allarga o s’accelera segons aquest puja,
com et va dient, a cada instant, en el moment que
et trobes. Sento la veu..., “AAAAGULLES DINS...” i
pam!! les mans a l’altra banda que t’esperen... “JA
SAPS QUI TENS A LA DRETA??” I som-hi! I van
pujant, la pinya s’ajunta... “MOLT BÉ, ANEM MOLT
BÉ...” sents que crida el cap de colla, “VINGA SOM-
HI, DOSSOS AMUUUNT...” i tant se val on estiguis,
és igual on t’hagin posat, ets allà, ets una part del
castell, i això, creieu-me, se n’ha d’estar dins per po-
der-s’ho imaginar.

“VINGA SOM-HIIII..., NO ESTEM..., ENCARA NO


S’HA ACABAT AIXÒ!!!”.
Fa goig veure les colles, cada una identificada per
un color; és maco també veure en la carregada d’un
castell, la varietat de colors a la pinya, és maco veure
com és van barrejant... 57
És cert que ara, la meva visió és diferent, és nul•la,
com si diguéssim, perquè ara ja no els veig, però què
pebrots,... ARA ELS SENTO!!!
Les coses, sovint, no són fàcils d’explicar, i per això
si hagués d’explicar la meva visió del món dels cas-
tellers des de fora, no sabria molt bé com fer-ho. Des
de dins, però, m’adono que té la mateixa dificultat.
És com intentar aconseguir fer un bon còctel. Pots
disposar de cada un dels ingredients, de cada una de
les eines, però cal saber-les fer anar. Cal posar cada
ingredient en el seu moment, en la seva dosi justa, i
remenar-ho bé... no agitar... si no les saps disposar
correctament, la beguda acabarà desastrosa. És aquí
potser, la combinació d’esforç, tècnica, constància,
seguretat, motivació, alegria... És el conjunt d’un
tot... és la COLLA, que no és poca cosa, penso que
això, per si sol, ja ho diu tot.
El cel és verd, tothom ho sap i els àngels porten camisa 4 de 7 amb l’agulla a la plaça Doctor Robert
SANT ROC: PLAÇA MALASTRUGA?
Altres

“Déu existeix, li agraden els castells i...viu a la plaça Sant Roc!” Carles Galícia

Segur que ho heu sentit dir a algú de la colla... o fins Roc, i, dels 11 restants, 6 també s’han estrenat a Sa-
i tot ho heu pensat alguna vegada vosaltres mateixos: badell (però en 5 localitzacions diferents) i els altres
“aquest castell no s’havia d’estrenar aquí, a la plaça 5 restants constitueixen un mostrari de poblacions
St. Roc, hi ha massa nervis..., la pressió...” etc. catalanes (Montcada i Reixac, Ripollet, Vilanova de
Meià, Montserrat i Igualada).
58 Aquesta fama, si no recordo malament, es va comen- La nostra plaça (si així subratllat perquè si no és nos-
çar a bastir a partir d’algunes de les llenyes més so- tra ja em direu de qui és?) ens ha vist néixer com
nades de la colla (aquelles que no només van fer mal a colla (novembre de 1994) i aquell dia malgrat les
físic) i en les quals els diversos intents de 4 de 8 cagarrines, els nervis i la por de fer el ridícul (com a
juguen un paper predominant. Segurament per això sabadallencs ja sabem que som implacables a l’hora
tots n’haureu sentit parlar alguna vegada a algun dels de criticar els fracassos) ho vam descarregar tot! en-
ancestres vivents de la colla. cara que ningú ens en creia capaços; i, a més, ja vam
Més recentment queden una bona colla de caigudes iniciar la llista de castells llegendaris amb la torre de
en el 3 de 7 per sota (aquí la memòria de molts de 5 en la qual l’anxaneta va tardar 3 minuts!! a fer les
nosaltres ja pot suplir les “llegendes” que expliquen últimes 3 passes. (NO, no exagero, ho podeu pre-
les “vaques sagrades”, i sense haver d’anar tan lluny, guntar a la protagonista, als que hi eren o veure-ho
segurament tots recordem la torre de 7 que només en vídeo).
vam carregar per la Festa Major de 2006 i el 4 de Altres gestes han contribuït a augmentar la bona opi-
8 amb que vam tornar a ensopegar per la diada. En nió que tinc d’una plaça que ens ha estat propícia i
ocasió d’aquesta caiguda, crec recordar, és l’últim talismà en moltes diades castelleres glorioses, com
cop que vaig sentir comentaris sobre la mala sort que ara la del “pitjor 3 de 7 descarregat de la història
comporta aquesta plaça. dels castells”(1), executat a la perfecció per la nostra
Doncs no! No ho comparteixo! colla, immortalitzat en alguna que altra cançó, i que
Resulta que dels 21 tipus de castells que hem fet va merèixer l’epitafi que “Déu existeix, li agraden els
alguna vegada, 10 els hem estrenat a la plaça Sant castells i...viu a la plaça Sant Roc!”(2).
Altres diades remarcables han vist l’estrena del 5 de 58d, 1c, 4id , 0i. Im-pres-si-o-nant (dades octubre

Altres
7 (durant molts anys un castell invulnerable i indes- 2007).
tructible) (3), el 4 de 7 amb l’agulla (primer i gairebé
única excepció a la llarga tradició local en què el pilar (4) Efectivament, per Creu Alta de 1999, el 4 va sub-
aguanta invariablement un 4 ruïnós) (4), la torre de 7, jectar
el 3 de 7 aixecat per sota i el precoç 4 de 8 (5).

Algú podrà objectar que molts d’aquests castells no-


més es van poder carregar; és cert, però jo podria
respondre que algun d’ells encara no l’hem descarre-
gat mai enlloc (per tant, la plaça no pot ser la culpa-
ble), i els altres que sí que hem descarregat posteri-
orment, en poc o en molt, deuen una certa gratitud al
seu predecessor, encara que només es carregués.
Considerant, doncs, que la nostra plaça insígnia ha
vist estrenar-nos com a colla, ha vist els primers in-
tents exitosos (carregats com a mínim) de pràctica-
ment tots els castells de 7 en endavant que tenim
al repertori, i el que és més important, els hi hem
acabat descarregant tots més tard o més d’hora (6),
no veig de justícia associar-la a cap mal fat, ans el 59
contrari, crec que ens ha d’esperonar a seguir oferint
el millor de nosaltres mateixos com a colla. De fet,
enlloc hem fet més i millors actuacions. Pom de dalt a la plaça Sant Roc

el pilar fins 2 segons abans de carregar el castell i 3


NOTES: abans de la caiguda. En els altres casos la maniobra
s’acostuma a executar a l’inversa. Quina creu!

(1) Comentari que va merèixer per part dels incrèduls (5) 4 de 8 carregat, Festa Major de 1996. Considerat
i atònits Castellers de Vilafranca presents a plaça. fins que els Capgrossos de Mataró el van descarre-
(Festa Major 1995). gar, el “4 de 8 més precoç d’una colla”. Va originar
una edició limitada de roba interior masculina amb el
(2) Oració(?) que se li escapà a algun membre del lema “4de8 2de7 Per collons”. (Potser hagués estat
tronc supervivent (contra tot pronòstic) a aquella útil posar-hi un més humil “per favor”!).
“meravella” castellera.
(6) Estadístiques “dixit”: tots els castells mai inten-
(3) Des de la seva estrena (descarregat per la diada tats per nosaltres a la Plaça Sant Roc s’hi han des-
de 1995) vam haver d’esperar al 2000 per només car- carregat, més tard o més d’hora. (En el cas del 4 de
regar-lo. De 63 executats els resultats esparveren: 8 és d’especial aplicació el “més tard”. Impacients!).
LA MEGAPORRA
Altres

www.capgrossos.com

Ara que estan de moda les webs d’apostes per inter-


net, podem participar en la seva versió castellera.
Però tranquils aquí no ens deixarem ni un euro ni, és
clar, tampoc no en guanyarem ni un.
54 Des de fa algunes temporades els Capgrossos de
Mataró ens proposen a través de la seva web aquesta
iniciativa.
Al llarg de la temporada ens repten a encertar els cas-
tells que es realitzaran en una selecció de quaranta
actuacions on n’hi ha de més clàssiques i d’altres
que surten més del calendari tradicional.
Es tracta d’endevinar les construccions que realitzarà
cada colla: per les tres rondes d’actuació més la ron- Per participar és ben senzill. Només cal registrar-se
da de pilars. Amb opció de posar els castells desmun- com a usuari de la web i fer la teva porra amb un mar-
tats, intents i carregats. Fins i tot tenim la possibilitat ge de vint-i-quatre hores abans que comenci l’actua-
de predir que en un determinat moment l’actuació es ció en qüestió. Tingueu en compte que hi ha algunes
suspendrà per la pluja. actuacions en dissabte i, per tant, divendres a la tarda
Segons el percentatge d’encerts i, tenint en compte ja serà massa tard per fer-ne la porra.
la dificultat dels castells realitzats a l’actuació, obtin-
drem uns punts. A més de les classificacions per Així, doncs, ja podeu anar-vos informant –per inter-
cada actuació es formen uns rànquing amb el suma- net, per la premsa, per la vostra xarxa de contactes a
tori de punts acumulats i un altre que té en compte el cada colla- de quins castells vol intentar cada colla i
nombre d’actuacions en la qual has fet una porra. de com els han anat els assaigs si voleu fer un bon
resultat a la megaporra.