Som Caixa Penedès, amb un gran equip de professionals i més de 650 oficines.

T'oferim un servei amb les tecnologies més avançades i productes amb les solucions que s'adapten a les teves necessitats. Volem estar sempre molt a prop teu i reinvertir en benefici de la societat.

www.caixapenedes.com

ELS SABALLUTS
La revista amb força, equilibri, valor i seny dels Castellers de

Sabadell

MONOGRÀFICS
Futur i present de la colla

LA CANALLA

EL CONCURS DE CASTELLS
Un premi a la feina ben feta

12

Crèdits

CONSELL DE REDACCIÓ Jordi Llorens Joan Moya Eva Hernández ADMNINISTRACIÓ Josep Guitard CORRECCIÓ Eva Hernández GRAFISME Jordi Llorens Gemma Cid EDITA Castellers de Sabadell Ribot i Serra. 265 Tel.93 723 08 43 - 08202 Sabadell NIF G-60814241 www.castellersdesabadell.cat e-mail:info@saballuts.org IMPRESSIÓ I REALITZACIÓ DL B-26427-97-Litogràfiques ALP AGRAÏM LA COL·LABORACIÓ DE TOTS ELS FOTÒGRAFS DE LA COLLA Els redactors de la revista i els Castellers de Sabadell no assumeixen necessàriament com a seves les opinions que es publiquen en aquestes pàgines, quedant com a responsables a tot efecte els propis autors.

Editorial
pàg.5

Monogràfics
Canalla
pàg.7

Concurs
pàg.24

Feina feta
pàg.38

3

Altres
pàg.46

Sumari

Després de 14 anys, els Saballuts es troben en plena pubertat i, tard o d’hora, voldran madurar, voldran fer-se grans.
Després de temporades consecutives assolint el sostre en les construccions de 7 pisos, és evident que tenen la mida presa als castells d’aquesta gamma i no els costa recuperar-los cada any; són castells consolidats. Ara els cal pujar un graó més, avançar amb pas decidit i ferm cap als nous reptes, i és ara que els vénen moltes coses per descobrir, sentir i gaudir... I és que la colla està en plena adolescència; el que visquin a partir d’ara els donarà l’experiència per quan creixin i ompliran la maleta de les vivències que els serviran pel futur. El bagatge de la colla de la primera etapa i el tarannà que ha anat caracteritzant-la de ben segur que permetrà afrontar els reptes amb eficiència i solvència i, per descomptat, amb la dosi de rauxa quan toca.

Editorial

Arribats aquí, només podem fer una cosa: viure el moment dolç, assaborir-lo i... seguir caminant.
Joan Moya (pare)

5

CANAL

LLA

La canalla és l’encarregada de coronar el castell i culmina, així, l’esforç del col•lectiu; el Concurs és la culminació de la bona feina feta al llarg de la temporada. Però, de la mateixa manera que un castell no s’acaba en el moment de fer l’aleta, el Concurs tampoc és l’únic factor que determina l’èxit o el fracàs d’una temporada. Heus aquí dos temes claus en la trajectòria de la colla. Tenir una canalla fineta permet fer castells més segurs i més alts. És per això que la recerca de nens i nenes i un bon aprenentatge de l’activitat que hauran de realitzar és una tasca fonamental. El concurs és un tema més delicat on hi ha diversitat d’opinions; el fet innegable és que en l’edició del 2006, la nostra primera participació va ser un èxit tant en la vessant social com en la castellera.
7

Monogràfic

PARLANT AMB EL CAP DE CANALLA DE LA JOVES
“El cap de canalla ha de ser un referent per als nens i això ho aconsegueixes estant el màxim de temps possible amb ells”

Sergi González i Flanagan

8

Com diu en Miquel: “Crec que el cap de canalla ha de ser un referent per als nens i això ho aconsegueixes estant el màxim de temps possible amb ells”. Miquel de Haro Martínez, de 32 anys, és membre de la Colla Joves Xiquets de Valls des de fa molts anys. Després d’un inici de temporada difícil amb un Sant Joan una mica fluix, a l’estiu del 2006 la Junta Tècnica va dimitir i, tot seguit, es va formar una de nova amb en Pere Rico al capdavant. Amb ells, en Miquel va entrar per primera vegada a la Tècnica com a cap de canalla. El treball de l’equip de canalla comença abans de l’assaig. En Miquel ens explica que intenten crear un ambient d’assaig en el qual no només siguin castellers sinó que la relació entre ells vagi més enllà, i esdevinguin un grup d’amics. És per això que volen que el local sigui un lloc de trobada on les hores prèvies a l’assaig la canalla jugui a futbol, utilitzi els ordinadors... en definitiva, que s’entretinguin. A l’equip s’intenten repartir les tasques de canalla, i cadascú es fa càrrec d’un grup de nens. S’intenta que sigui sempre la mateixa persona per tal de saber “com respira el nen en un dia determinat”. A més a més, a les actuacions tenen un grup que s’encarrega de portar la canalla a la pinya, un altre d’entretenir als petits i

una persona que s’encarrega de la roba de canalla. En Miquel, com a cap de canalla, prefereix “estar al corrent de tot, és a dir, saber tot allò referent a la canalla en tot moment”; però quan s’ha de fer alguna cosa intenta delegar la feina als seus companys de l’equip. En Miquel creu “que el cap de canalla ha de ser un referent per als nens i això ho aconsegueixes estant el màxim de temps possible amb ells”. Pròpiament a l’assaig, en Miquel ens comenta que diferencien els experimentats i els més nous. Aquest fet es justifica per fer “un assaig més específic per als veterans i uns altres més interactius on intenten que aquests ajudin a aconseguir als nous que aprenguin a pujar i s’integrin en el grup”. En els assaigs previs a una gran diada, els reuneixen i els expliquen quins castells faran per tal de donar-lis confiança. Així, a l’inici de la diada, la canalla ja sap a quins castells ha de pujar. Per tal que la canalla no s’avorreixi, sempre es porta algun joc. En Miquel creu que aquest és un tema una mica delicat perquè “acostuma a passar que la canalla que no ha de pujar són els que més participen i es diverteixen i els nens que realment interessa que estiguin entretinguts, els que han de fer els castells, no hi participen gaire pels nervis lògics d’abans d’una actuació”.

Ens explica que hi ha canalla molt valenta, molt bona o, en els millors dels casos, molt valenta i bona. Alhora d’escollir un nen per a un castell límit, prioritza, en un principi, la valentia a la tècnica. Però això depèn de diverses circumstàncies, com ara el moment, el castell i la disposició del nen. “Per exemple si és un dos de vuit sense folre intenta posar-hi al més tècnic. En canvi si és un quatre de nou sense folre o un cinc de nou amb folre, es decanta per la valentia”. Igualment, el tracte a la canalla ve més determinat per la predisposició a pujar que per l’experiència. Això queda palès en la caiguda d’un castell, on cada nen pot reaccionar d’una manera diferent: n’hi ha alguns que els agafa per plorar, però els passa aviat; i altres que sembla que no hi siguin quan han caigut. Ell sap com reacciona cada nen i, per tant, hi actua en conseqüència. “Per sort, la tendència ha canviat i ja no es cau tant. L’any 2007 només varem caure 4 vegades”. A la Colla Joves es fan un munt d’activitats per motivar la canalla. Organitzen diverses sortides com ara anar a la platja, d’acampada, a Port Aventura... i a final de temporada, pels que han fet algun castell a plaça, els preparen un viatge que acostuma a ser una esquiada. En Miquel ens diu que “la canalla sap que m’agrada diferenciar molt els que pugen dels que no pugen, i a moltes d’aquestes sortides només hi van els que pugen”. Per altra banda, el dia abans d’una sortida important porten la canalla al cinema o a la bolera per tal que desconnectin una mica. Finalment, “segons els castells que han fet durant l’any tenen un regal de final de temporada que poden triar ells mateixos. Els regals que més triomfen són les bicicletes, les PlayStation i les PSP. Cal dir que tots els nens que fan el seu primer castell de nou tenen com a premi una bici”. Per últim li hem preguntat pel casc, ja que en els últims anys hem après a conviure amb ell. El Miquel

ens reconeix que en un principi no hi estava del tot d’acord, però finalment creu que ha estat útil i encertat. Ens comenta que estan una mica més tranquils pel que fa a les lesions greus, tot i que creu “que a vegades se’n fa un gra massa i ens posem les mans al cap si veiem un pilar de quatre o de cinc sense casc”. Sobre la introducció del casc pels dosos opina que és molt interessant, tot i que encara no veu com s’ho faran per fer el casc que sigui efectiu i prou còmode pels dosos, i sobretot que no molesti a l’aixecador i l’enxaneta.

9

Monogràfic

Monogràfic

ELS TALLERS A LES ESCOLES
Tallers adreçats a les escoles tenen un caràcter didàctic. Es treballa amb el grup classe (fins a 25 alumnes)

La Comissió de Tallers

10

El taller consta de tres parts: una part teòrica, una part pràctica i una tercera part amb la confecció d’un dossier. Cada part té una durada de trenta minuts aproximadament. Per començar es fa una explicació teòrica sobre el món dels castells. Amb l’ajut d’una presentació en PowerPoint s’explica la història i l’origen dels castells, es detallen les parts i el tipus de castells, s’introdueix el tema de la música que acompanya les construccions, es parla de la colles castelleres que hi ha i en concret dels Saballuts (els seus castells i altres activitats d’oci) i s’acaba la presentació teòrica amb una petita referència a altres construccions humanes que es poden trobar arreu. Un cop acabada l’explicació teòrica s’obre un torn de preguntes. Després de la presentació es subdivideix el grup en dos. Un dels grups realitzarà, amb l’ajut dels monitors de castellers, la part pràctica del taller, mentre l’altre grup podrà confeccionar una fitxa relacionada amb el món dels castells. Passada mitja hora es fa el canvi de grup.

Material i equipament
Per a la presentació teòrica cal que l’escola disposi d’una sala de projeccions equipada amb un projector, una pantalla i un ordinador amb el programa PowerPoint. Per la part pràctica es necessita una sala àmplia i amb un sostre alt (tipus gimnàs) o un pati. Per poder omplir la fitxa es necessita una aula amb taula i cadires, llapis, llapis de colors, gomes i maquinetes. Els alumnes que participin al taller hauran de dur roba còmoda per a l’activitat física. La temporada passada es va lliurar una carta a les escoles oferint aquests tallers i també s’han mantingut contactes amb l’Ajuntament per incloure’ls dins del Programa “Ciutat i Escola”. Els tallers es fan a demanda de cada escola i són dins horari escolar. Aquest fet limita força el nombre de castellers/es que poden realitzar-los i dificulta la seva organització. Però, fins ara, s’han pogut dur a terme tots els que ens han demanat.

Aquesta temporada passada hem rebut una subvenció de l’Obra Social Caixa Sabadell, gràcies a un projecte presentat per la Junta . Amb aquests diners hem renovat els nostres tallers, hem elaborat nous materials i subvencionat part de les despeses dels Tallers Populars. Aquesta temporada es té previst iniciar l’elaboració d’una “maleta pedagògica” que, juntament amb la col·laboració del Servei de Recursos del Vallès Occidental, pugui voltar gratuïtament per les escoles interessades en el tema. Dins hi hauria materials, DVD, llibres, dossiers, fotografies, orientacions didàctiques pel professorat... Des de la Comissió pensem que aquesta difusió és prou important, no només amb l’objectiu d’ampliació de la nostra Colla, sinó també per anar deixant un pòsit de Cultura Castellera amb perspectives de futur.

11
Maniquis que simulen la posició de dosos, ideals per als primers cops que es puja.

Monogràfic

L’escola ha de pagar el taller, una part és pels monitors que el realitzen i una altra per a la Colla.

Monogràfic

I TALLERS, PER A QUÈ?
“Ah! Però hi ha colla castellera a Sabadell?” era la frase que més havia de sentir.

Núria Vírseda

12

La meva família i jo vam començar a pertànyer a la Colla el setembre del 2000. Per a mi era un orgull i una satisfacció ser castellera i ho anava dient a tots els nostres coneguts, amics i familiars. Ah! Però hi ha colla castellera a Sabadell ? era la frase que més havia de sentir. Era bastant penós, però, cal entendre que “és difícil estimar i valorar allò que no coneixes”. Per sort, aquesta frase cada cop la sento menys i és a causa, no tan sols a la nostra bona trajectòria, sinó també al ressò i la publicitat que li donem. Els tallers formen part d’aquesta empenta social tan important que necessitem si volem fer créixer la Colla i que Sabadell tingui una tradició castellera ben arrelada a la ciutat. Els tallers ajuden a que la gent ens conegui, que entengui l’ordre i estructura d’un castell, que aprengui el vocabulari específic, que la canalla s’engresqui provant de ser enxaneta, que tothom s’ho passi bé durant una estona dins d’un espai de cultura popular... L’altre gran objectiu que tenen els tallers és animar a la gent, tant petits com grans (els nens vénen normalment amb els pares), a venir als assaigs i a provar què se sent fent castells de debò. És una via per

augmentar la colla perquè com he dit més amunt “per estimar has de conèixer”. Al llarg d’aquests anys les diferents comissions s’han esmerçat en diversificar i dissenyar tallers diferents dedicats a persones i espais diferents. Hem fet tallers a les escoles, a les festes dels barris, a esplais i casals d’estiu, al carrer per commemorar diferents festes i El Taller de Festa Major . Convido a tothom de la Colla a participar-hi doncs és responsabilitat de tots que cada vegada es facin més i millors tallers.

Jocs als tallers

13

DESCOMPTES PER CASTELLERS

Via Aurèlia, 26 local 1 08206 Sabadell 937230693

simonperruquers@acatel.org

Monogràfic

TALLERS POPULARS
Els Tallers de Castells que oferim a la ciutat són a l’aire lliure, en places o barris, i tenen un caire festiu i popular.

La Comissió de Tallers

14

El calendari s’estableix en funció de les demandes de diferents entitats ciutadanes: Associació de Veïns, Ajuntament, Policia Municipal, Associacions Culturals...; o els que organitza la nostra Colla per celebrar la Diada, inauguració de temporada o qualsevol situació que considerem adient. Aquest tallers han anat evolucionant i millorant al llarg dels anys: hem confeccionat diferents suports i materials per fer-los més interessants i didàctics. L’estructura és sempre bastant semblant. Consten de tres parts: la teòrica, la lúdica i la pràctica. * La part teòrica té un suport visual de cinc plafons grans on, lliurement o seguint les explicacions d’algun membre de la Colla, la gent va aprenent el nom de les parts de què consta un castell, com es compten els pisos, les diferents tipologies, els músics que acompanyen les actuacions, l’organització interna i les altres activitats que fem ( sardinada, excursions, colònies...). També hi ha unes fotografies gegants amb uns velcros on la canalla ha d’anar situant els rètols al lloc que cor respon.

* La part lúdica, dirigida principalment a la canalla, consta de diferents jocs o activitats: -Fitxes per pintar -Memori (cartronets per aparellar) -Puzle gegant

Monitors donant instruccions tècniques a la canalla

* La part pràctica és dirigida per gent de la tècnica i voluntaris que ensenyen a la canalla els passos correctes per pujar a sobre d’un casteller. Els nens i nenes es treuen les sabates, s’enfaixen i... amunt!!

En acabar es lliura una tarja o tríptic informatiu i se’ls convida a assistir a un assaig al nostre local. Hi ha un taller molt especial: el de Festa Major . És el més multitudinari i per organitzar-lo millor donem a cada nen i nena una tarja de control on es van marcant les tres parts diferents (teoria, jocs i pràctica) a mida que les van realitzant. Quan acaben, si les han fet les tres, poden recollir un diploma i un petit obsequi. La Comissió de Tallers dóna les gràcies a totes les persones que han fet possible que aquests tallers s’hagin pogut dur a terme any rere any. És bastant habitual que sempre siguin els mateixos castellers i castelleres els qui hi assisteixen. Animem i demanem la col·laboració de la resta dels integrants de la Colla, de manera que l’esforç sigui rotatiu i que tots ens ho passem bé fent TALLERS.

15

Apendre a pujar és el primer pas

L’Esport enriqueix l’esperit, tonifica i reforça l’organisme, però necessita d’unes atencions, d’uns aliments i d’uns tractaments per conservar l’estat de forma

Josep Orriols i Vergés

Col·legiat per F.E.N.A.C.O. Núm 405 Nova adreça! C/ Montserrat, 106 - 08201 SABADELL Telf. 93 726 89 87 - 670209457

QUIROMASSATGISTA NATUROPATA-HEILPRAKTIKER
info@joseporriols.com

Monogràfic

Ara comptem amb el suport de la Gemma i l’Imma, les nostres dosos de ferro, amb molt èxit entre la canalla.

Monogràfic

D’ON VÉNEN ELS NENS?
Per poder fer bons castells és imprescindible poder anar renovant la canalla a mesura que es van fent grans. Per tant, l’entrada de nens i nenes a la colla és molt important. Però, com arriben al local aquests nens?

Jordi Segura

16

Per intentar resoldre aquesta incògnita s’han enquestat a 27 saballuts que són o han entrat a la colla com a canalla en els últims deu anys. L’enquesta s’ha realitzat a principis de la temporada del 2008 i s’ha de tenir en compte que dels més veterans només s’han pogut preguntar als qui actualment encara continuen vinculats als Saballuts. Un altre dels objectius de l’enquesta era poder saber la importància dels tallers en aquestes incorporacions.

7 6 5 4 3 2 1 0
2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998
30% 30%

família nascuda de pares castellers actuació germans amics pares amics taller
11% 4% 7% 7%

11%

La gràfica superior indica per anys l’entrada del nens i nenes i la via d’accés a la colla. En el gràfic circular es pot veure el percentatge per cada via d’accés.

Entrada a la colla
D’entrada, per la procedència, es poden distingir tres grans grups: - el primer seria el de contacte directe entre la colla i la família o nen, com són els tallers i les actuacions: 41% (30+11); - el segon seria el del boca a boca, és a dir, un nen de la colla que convida a un amic a fer-se casteller, o un adult que convida a un altre a fer-se casteller i porta els seus fills o uns familiars: 41% (30+7+4); - el tercer grup serien infants que han arribat a la colla abans de tenir edat de ser castellers, ja que els seus pares eren saballuts abans del seu naixement o el seu germà gran era canalla i ell ha crescut dins la colla: 18% (11+7).

Convidem als amics
Hi destaca que força nens (el 41%) han començat a venir als Saballuts perquè hi tenia un amic. Aquesta, que és una via d’entrada comuna en els adults, també ho és en els petits. En aquesta línia no s’està fent res en concret però hi ha altres colles que fan activitats extraordinàries perquè la canalla hi convidi els seus amics. En l’enquesta tots els nens i nenes han declarat que recomanarien a un amic fer-se saballut.

pares que s'han fet castellers després que els seus fills 59%

pares no castellers 22%

pares que eren castellers abans que els seus fills 19%

17

El 58% dels nens que entren a la colla han participat en algun taller
Tot i que el percentatge de nens i nenes que arriben a l’assaig directament des d’un taller és del 30%, molts dels nens que han arribat per altres vies havien participat abans en algun taller. Això ens indica que ja coneixien la colla i probablement els va facilitar fer el pas. Els tallers que diuen haver participat són els de Festa Major, Diada, la Festa de la Diversitat i un taller que s’acostumava a organitzar en una llar d’infants. Però cal destacar que el taller amb més èxit segons l’enquesta és el de Creu Alta. A més d’un 11% que ha contactat amb la colla en una actuació. Això indica que també durant les actuacions pot ser un bon moment per arribar a les famílies.

Els pares també es fan castellers
És important també remarcar que una gran majoria del pares de canalla (el 78%) participen activament a la colla. Ja com a castellers, grallers o col·laborant en altres tasques (organització d’activitats, fotos i vídeo...). En aquest sentit els pares del 76% dels nens nous es fan castellers.

Monogràfic

Monogràfic

EQUIP DE CANALLA
Bon dia lectors Saballuts i Saballudes! Som la Muriel Pastel i la Laura Taula. Ens ha tocat fer l’article sobre la feina de canalla (no sabem ben bé per què). Així que som-hi!

Laura i Muriel

18

L’equip de canalla està format per: l’Helena Artigues, que és la cap de canalla, la Laia Jarque, la Muriel Puig i la Laura Corralo. També tenim a la Laura Bosch i a la Gemma Cid, que són els nostres últims fitxatges. Parlant de l’assaig de canalla, per començar i per fer una mica d’escalfament, fem pujar als nens i nenes a la corda. Després ja fem poms i columnes petites (ara que tenim l’Imma i la Gemma de ferro, ens va encara millor). Cap a les nou o quarts de deu ja comença a venir més gent i podem fer castells més alts. Intentem que tots els nens i nenes facin un nombre de proves mínimes. Creiem que és molt important crear entre ells una relació d’amistat, amb les colònies de canalla anuals, les gimcanes, la tarda de cine…, perquè no tot són castells. Sabem per damunt de tot, que hi ha nens i nenes que els costa més pujar que a d’altres (siguin per les raons que siguin) i és per això que creiem que cal fer altres activitats extracastelleres, perquè no se sentin desplaçats els nens que no pugen.Tot i que intentem que no puguin sempre els mateixos.

Això és un resum general del que fa l’equip de canalla. Esperem que us hagi quedat clar! Laura i Muriel, TV3, Sabadell. Bon dia!

Equip de canalla

Monogràfic

EL POM DE DALT
Explicar com funciona el pom de dalt d’un castell és com explicar la suma en una classe de matemàtiques

Dani Benitez

20

Fer explicacions tècniques de com funciona (o ha de funcionar) el pom de dalt d’un castell és, hauria de ser per una revista castellera, com explicar el mecanisme de la suma en una classe de matemàtiques, i no perquè sigui fàcil o evident (segurament sumar no és fàcil), sinó perquè si no saps sumar difícilment podràs aprendre a multiplicar, fer logaritmes o derivades. Així, doncs, el pom de dalt d’un castell està compost pels últims tres pisos de la construcció. Aquest tres pisos no tenen la mateixa nomenclatura que els anteriors (segons, terços, etc) que fan referència a l’alçada que estan respecte el terra, sinó que s’anomenen segons la seva funció o membres que l’ocupen. En primer lloc i d’avall a amunt tenim els dosos, perquè sempre són dues persones qui ocupen aquest lloc. I els dos últims pisos compostos per una sola persona per pis: l’acotxador, aixecador, cassola o cassoleta en primer terme que es col·loca eixarrancat, en posició de granota o de motorista flipat entre els dos dosos per tal que l’anxeneta, últim pis del castell i qui el corona, pugui repenjar-se sobre ell per fer l’aleta i carregar el castell.

Anxeneta
Acotxador

Dossos

Però això només és el cas normal, continuant amb el símil matemàtic, seria com sumar enters. Però què passa si sumem números amb decimals o pitjor, números irracional? Tornat als castells, com és el pom de dalt d’un cinc de set? I el d’un pilar? O pitjor el pom d’un nou? Intentarem donar algunes explicacions però potser no és tot tan fàcil com semblava.

L’estructura del tronc del cinc (de sis, de set...) és composta, és a dir, es tracta d’una estructura de tres, afegint una torre a l’esquena de la rengla del tres. Al ser una estructura composada de dues simples, s’han de fer dues aletes, és a dir, s’han de coronar les dues estructures i fins que no s’ha coronat l’última no es dóna el castell per carregat. Veient les dues estructures que compon el cinc és fàcil explicar el pom del cinc: per una banda un pom de tres i per l’altra un altre pom de torre. Les dues úniques peculiaritats és que els dosos de la torre agafen el dos de la rengla i que es fa amb una sola anxeneta: ve de la plena del tres, corona primer el tres i, en lloc de baixar per la rengla, traspassa a la torre i la corona per baixar per la rengla per la qual no ha pujat l’acotxador.

Difereix del cinc actual en el pom de dalt. En aquest cas els dosos es col•loquen com si es tractessin de dos tresos, de manera que la rengla del tres real té un peu de un dos diferent a cada esquena. La gràcia d’aquesta configuració és que l’anxeneta ha de baixar del pis de dosos per coronar cada estructura. Esquema de l’estructura d’un pom de cinc a l’antiga.

21

El pilar
Com és el pom de dalt d’un pilar? De fet, té pom de dalt? En primera instància, podíem dir que sí (de fet el castell s’ha de coronar, per tant, tenim anxeneta); però hi ha acotxador? El que sembla clar és que la posició d’acotxador no existeix. I la de dosos? Encara menys ja que en cap pis hi ha dues persones. Així, doncs, podríem decidir que en realitat el pom de dalt del pilar està compost únicament per l’anxeneta; però si comptem pisos, per exemple, en un pilar de quatre (que equival a un castell de sis) veurem que tenim un problema... al primer pis el segon, al segon pis del tronc el terç i després... en ser un castell de sis no pot ser un quart, però tampoc pot ser un acotxador i un dos menys!

Monogràfic

El Cinc

El cinc a l’antiga

Doncs com en molts temes al món casteller, no ens acabem de posar d’acord sobre la nomenclatura. En alguns llocs li diuen el quart i, per tant, no formaria part del pom de dalt, i en uns altres, acotxador, encara que la seva posició no sigui acotxada. A Saballuts, per portar la contraria i, sobre tot, perquè la persona que ocupa aquesta posició normalment va a la posició de dos a la resta de castells, parlem del dos del pilar o que “puges de dos al pilar”, però com veieu tot és possible.

Monogràfic

El nou
Aquest castell, que normalment és mes ample que alt, està compost per quatre estructures simples. Es tracta d’un tres amb una torre afegida a cada una de les rengles. D’aquesta manera tenim un tres i tres torres que fan les nou persones per pis. De totes maneres, les torres exteriors, a nivell de posició i treball, es pensen millor com un tres on una de les rengles està d’esquena. En aquest cas, el pom és molt complex i un veritable mal de cap per a tots els equips de canalla. La idea bàsica a l’hora de construir el pom de dalt d’un nou és que el tres interior no aguanta cap pom de dalt i només dóna suport a les torres que aguanten cada un dels tres poms de dalt que coronen el nou. Així, doncs, tenim sis dosos, tres acotxadors i una o tres anxenetes. L’elecció del número d’anxenetes vindrà donat per la quantitat d’anxenetes de les que disposi la colla i de la capacitat tècnica que tingui la colla per suportar el temps d’espera de fer-ho només amb una de sola. En qualsevol cas es considera com a més oficial el fer-ho amb una sola anxeneta. La col·locació dels dosos és complexa en aquest castell. Els dosos pugen per les rengles de la torre i es col·loquen, tal i com hem dit, com si es tractés d’un tres, és a dir, un dels dosos va obert i posa un peu en

22

El quatre o el tres amb el pilar
Una altra estructura composada de dos de simples: un pilar i un tres o un quatre. Es tracta del mateix cas que el cinc. Cada estructura té el seu pom i comparteixen anxeneta. En primera instància es corona l’estructura exterior (el tres o el quatre) i posteriorment l’anxeneta passa al pilar. En aquest cas, hi ha la peculiaritat que el castell no es dóna com a carregat fins que l’estructura exterior no està totalment descarregada. És, doncs, l’únic castell en el qual l’anxeneta no és la primera en baixar de l’estructura.

una espatlla de la rengla del tres central i un altre peu a l’espatlla a la rengla per la qual ha pujat. L’altre dos va tancat per la rengla que ha pujat. Tots els poms és col·loquen igual. Ara ja només fa falta fer pujar els acotxadors i les anxenetes però hi ha tantes maneres de fer-ho, pràcticament com colles han provat a fer aquest castell, així que si voleu fer una mica de teoria castellera proveu de dibuixar el recorregut que ha fer una anxeneta per coronar el nou, descobrireu que fer sudokus és senzillíssim al costat seu.

23

Davant aquesta estructura de nou, per on pugen els acotxadors? Quin és el camí que ha de fer l’anxeneta per evitar l’atac de cor del cap de colla?

Monogràfic

El debat

CONCURS DE CASTELLS DE TARRAGONA: LES REGLES DEL JOC
Tot casteller sap què és el Concurs de Castells que se celebra a la plaça de braus de Tarragona el primer diumenge d’octubre dels anys parells
Tot i així, sempre poden quedar dubtes referents al procediment d’aquest acte, com per exemple, quines colles hi participen, com es puntuen els castells, quan actuen les diferents colles o qui decideix l’ordre d’actuació i la ubicació de les colles. Són preguntes que aquest article intentarà respondre amb la voluntat de ser una petita síntesi del funcionament d’un esdeveniment tan complex i sempre envoltat de polèmica com és el Concurs de Castells de Tarragona. Per dir-ho de manera clara i entenedora, ja que la lectura del text reglamentari del concurs, elaborat pel Consell Municipal de Castells de Tarragona, pot avorrir fins al més compromès amb el fet casteller, al concurs hi assisteixen les divuit millors colles castelleres constituïdes, és a dir, dins de la CCCC (Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya), però cal tenir en compte que les quatre colles tarragonines sempre hi són convidades, independentment de la seva situació en el rànquing, i que no totes accepten la invitació per motius que ara no vénen al cas comentar. El rànquing per determinar quines són aquestes divuit millors colles castelleres es basa en la puntuació que reben els tres millors castells fets en les cinc millors actuacions de cada colla entre l’1 de gener i el 30 d’agost de l’any del concurs corresponent segons la TPU (Taula de Puntuacions Unificada) que s’hagi aprovat, que alhora està basada en la TPC Desc.20 (Taula de Puntuació Castellera Desc.20) que van reJoan Sempere Ventura alitzar un conjunt de cronistes castellers juntament amb el consens de les colles punteres. Per fer veure que he entès aquesta sèrie de tecnicismes inherents a la superestructura dels castells, però que fins ara m’havien passat del tot inadvertits, resolc que, amb les respectives modificacions que unes quantes eminències dins del món casteller fan a les taules de puntuació, s’intenta premiar les colles que descarreguen els castells per damunt de les colles que, amb excessiu ànim de superació, en un intent d’esgarrapar uns quants punts... vaja... que estiren més el braç que la màniga. No entraré a valorar el fracàs o l’èxit d’aquesta mesura. Em sembla prou evident. Només cal mirar els intents... (no, no!! has dit que no hi entraries!!) ...per tant, passaré al següent tema després d’afegir que una altra tasca de les modificacions de les taules de puntuació és la d’introduir noves construccions, tal com possiblement succeirà en la present edició amb el tres amb agulla, al mateix temps que s’intenta trobar una solució a l’acarnissada discussió sobre quants punts donarà a la colla que el faci. La polèmica està servida. La col·locació a la plaça i l’ordre d’actuació estan organitzats de manera que potenciï l’espectacle, la cooperació entre colles i n’agilitzi el procés -al menys això és el que diuen des de l’organització. Existeixen tres tipus de colles: les quatre primeres del rànquing (les grans), les vuit següents (les quasi grans) i les sis següents (la resta). Les grans se situen a la plaça

24

25

com els quatre punts cardinals en un mapa rodó; entre cada una d’elles i resseguint el perímetre de la plaça, dues de les colles quasi grans; el conjunt de colles que conformen la resta es col·loca al mig amb més o menys ordre. Aquesta disposició afavoreix el factor espectacle ja que les colles que aixecaran els castells més importants queden ben repartides al voltant de tota la plaça, però condiciona en gran mesura la cooperació entre colles de manera que cada colla gran pot rebre l’ajut immediat (per proxi-

mitat) de dues colles quasi grans i, almenys, dues de la resta, situació que queda accentuada si tenim en compte l’ordre d’actuació i les rondes individuals o col•lectives. Resumint: moltes mans fan una bona pinya; una bona pinya fa un bon castell; un bon castell és competitiu; la competició fa espectacle i l’espectacle...diners? Diners per pagar els premis? Diners per pagar el propi espectacle? Bé, això es mereixeria un altre article: “D’on surten els diners per pagar el concurs? A què es destinen els diners que es fan

El debat

26

amb el concurs?”. Òbviament no me’n reservo el dret i si algú té ganes d’investigar una mica és lliure de fer-ho i compta amb el meu suport. Tornant al concurs: consta de tres rondes més dues d’optatives de millora i al final conten els tres millors castells realitzats, que poden ser qualsevol dels que la taula de puntuació reflecteix amb l’impediment que una colla no pot intentar un castell amb la mateixa estructura (pilar, torre, tres...) d’un altre que ja hagi coronat tenint en compte que un castell amb l’agulla no és la mateixa estructura que sense l’agulla. Les tres primeres rondes estan dividides en dos cicles que es reparteixen la totalitat de les colles mantenint la proporció entre els tres tipus de colles que hem vist abans. Les colles dins del primer cicle actuen al mateix temps (ronda col•lectiva) tret de les que hagin anunciat un 5d8 (cinc de vuit) o un castell superior que ho fan després, en les rondes individuals. El mateix passa amb les colles del segon cicle. Aquesta divisió en dos cicles permet que les diferents colles petites (la resta) es puguin ajudar entre elles ja que durant un cicle només la meitat està construint algun castell però, evidentment, qui en surt privilegiat són les colles que ho fan en ronda individual. Les dues rondes de millora són, com indica el nom, per millorar els castells realitzats; per tant, només es poden intentar castells amb una puntuació més alta que el menor puntuat. El concurs finalitza amb l’obligada ronda de pilars de comiat i la publicació de la classificació final de les colles participants que determina els respectius premis econòmics, la suma dels quals a l’última edició arribava als 250.000€, que s’entreguen un altre dia en una cerimònia a part (amb sopar i copes incloses) que només hi assisteixen els caps espirituals de la colla (president, cap de colla i algun espontani més). Ja per acabar amb aquest breu resum només em queda comentar el protocol d’entrada a plaça que es fa seguint l’ordre d’actuació i l’obligatorietat que cada colla entri amb el toc d’entrada a plaça tocat pels

El debat

seus propis grallers; es corre el risc de rebre una penalització si no ho fan així -o no s’hi han esforçat prou- assemblant-se més al crit agonitzant d’un porc degollat (amb tots els respectes per aquest animal tan net, per dir-ho d’alguna manera).

“Fan l’entrada a plaça... Castellers de Sabadell!!!”

El debat

JO TAMBÉ HI VAIG SER...
Ser-hi com a espectador és magnífic. Ser-hi com a casteller, la millor recompensa a tot un any d’esforç.

Pol Marsà

28

Tothom m’havia dit que viure el concurs de castells de Tarragona no tenia res a veure amb allò que havia vist fins al moment. I això que feia pràcticament dos anys que veia, com a mínim, una diada a la setmana. I això que acostumava a seguir el que anomenem les “colles grans” tots els diumenges. I això que ja havia vist episodis de rivalitat castellera per Sant Fèlix, per Santa Úrsula i, fins i tot, a l’actuació de Barcelona per la Festa Major de la Mercè. Però em van prometre que el concurs era diferent, i ho és. Reconec que vaig disfrutar. Malgrat el sol, les hores, el cansament i l’estrès que suposa ser-hi per fer-ne un programa de televisió. També és cert que el Concurs de Castells de Tarragona té tot el que crec que haurien d’explotar els castells per acomodar-se completament al món actual sense por a perdre l’essència. 8.500 espectadors a la grada. Un pressupost de 250 mil euros. Més de 4.000 castellers a plaça i 18 colles que hi són perquè hi ha un rànquing que ho determina. És la manera numèrica de definir un espectacle on hi ha competitivitat, hi ha risc, hi ha els qui guanyen... i els qui perden (d’això, que passa en totes les diades,

Segurament la concepció dels castells dins del Concurs transgredeix la línia de la cultura popular i acosta els castells a l’espectacle i la competició. I això, crec, està molt bé. Perquè és on afloren, sense por a l’ofensa, les rivalitats històriques i l’enfrontament local. I és l’únic dia en què això passa sense que ningú s’esquinci la camisa; ja hi ha molts Minyons de Terrassa que cada vegada critiquen el certamen amb la veu més baixa per si mai, vés a saber, hi volguessin anar... Aquell dia tothom fixa la mirada en les primeres posicions del rànquing. Però a ningú se li escapa que darrere hi ha més de 10 colles que surten d’allà sabent que mai han arrossegat tanta gent com pel Concurs. I alguns en surten amb castells que no havien fet mai, potser per falta de personal. Segurament molts de vosaltres heu estat al Concurs de Castells. I somieu amb ser-hi amb la camisa posada i amb la voluntat d’afrontar, per exemple un 4 de 8. Aquest any 2008 hi torna a haver Concurs. I moltes colles planificaran la temporada en funció d’això. I sumaran i restaran els punts de les seves actuacions, i els de les colles rivals, per saber què poden fer o quin castell els falta per entrar a la llista dels escollits per trepitjar la plaça de toros. I potser aquest 2008 serà l’any dels Saballuts. Però en la lluita per ser-hi, diumenge a diumenge, com faran la resta de colles, només hi haurà un guanyador: el món casteller, que el mes d’octubre alliberarà, altra vegada, els seus instints més passionals. Ser-hi com a espectador és magnífic. Ser-hi com a casteller, la millor recompensa a tot un any d’esforç.

El debat

els periodistes en diem Rànquing). Hi ha expectatives, decepcions i èxits. Com a la vida moderna. I com als Castells.

29

QUÈ ÉS AIXÒ DEL CONCURS DE CASTELLS?

El debat

Carles Galícia

Un bon dia, des de la comissió de revista, em sondegen per tal de fer un article per al proper número (aquest), i heus ací que no “recorden” quin ha de ser el tema, però és quelcom relacionat amb la història dels castells. Jo, babau de mi, accepto l’encàrrec i... òndia! Però si tothom sap que sóc anti-concurs!, que sempre m’he oposat a la participació de la nostra colla en aquesta mena de circ!! I ara n’he de glossar les “meravelles”? Doncs vaja, trobo que la cosa no deixa de tenir una certa gràcia morbosa... Aconseguiré mossegar-me prou la llengua i no omplir la pàgina amb exabruptes, parcialitats i prejudicis? Vosaltres us ho heu buscat, apa!

30

Història del concurs de castells
S’entén per Concurs de Castells “un enfrontament o competició entre dues o més colles castelleres, realitzat en un espai tancat al que el públic accedeix previ pagament d’entrada, regulat per unes normes i que mitjançant l’atorgament de punts per part d’un jurat, permeten establir una classificació i, per tant, un vencedor”. Fent cas a aquesta definició ens trobem amb el conegut com a primer concurs de castells de la història, realitzat per les festes de la Mercè de Barcelona l’any 1902. Amb el nom de “Concurs Regional de Xiquets de Valls”, emmarcat en tot un seguit de proves “atlètiques” i organitzat per la “Federació Gimnàstica Espanyola”. L’escenari escollit fou la plaça d’armes del parc de la Ciutadella, hi concorregueren totes les colles castelleres existents (la Vella i la Nova de Valls) i en sortiren vencedors els de la Vella, que amb els

52 castellers desplaçats signaren la millor actuació (3/7, 4/7a, 3/7xS, 2/6, P/5) que els va valer el primer premi:150 pessetes de l’època. Les normes establien 30 minuts per realitzar 4 castells i un pilar. Déu ni do! La premsa se’n feu ressò (evidentment a la pàgina d’esports) i sembla ser que el públic va disfrutar d’allò més (gens estrany atesa la durada i al fet que tothom seia còmodament en cadires). La decadència castellera de principis del s. XX (relacionada amb la crisi de la fil·loxera i a l’aparició d’activitats de lleure menys “bàrbares”) van privar de continuïtat a aquest concurs primigeni. Cal esperar a l’anomenada “Revifalla” dels castells, a prin cipis de la dècada dels 30, perquè la creixent rivalitat entre les colles i la implicació de les autoritats republicanes catalanes (interessades a potenciar els castells com a espectacle) permetin tornar a veure un

concurs de castells: el de Tarragona de 1932. L’escenari escollit (la plaça de braus) va esdevenir polèmic, les bases del concurs van ser canviades tres vegades poc abans del concurs (i es va estar a punt de culminar el desastre canviant-les una quarta vegada durant el concurs), les colles del Vendrell van renunciar a participar per motius polítics... En fi, un fantàstic concurs. Competiren finalment la Vella i la Nova de Tarragona i la Vella i la Nova de Valls. Els vencedors: La Vella de Valls, i el millor castell que s’hi va veure el 2/7. Sembla ser que l’organització va impedir a la Vella de Valls que intentés el pilar de 6. El públic en va sortir decebut ja que esperaven veure, almenys, el 4/8.

L’èxit del 1932 va donar motius per tornar-hi al 1933, al mateix lloc (nova polèmica) i amb unes bases més consensuades (de fet la Vella de Valls, vencedora de l’any anterior es va negar a participar-hi precisament per això, per desacord amb les bases). Certament, les bases eren força exhaustives: hi havia una (polèmica) llista de puntuacions, s’obligava a la colla guanyadora a carregar almenys el 4/8 o el P/6, cada colla havia de fer 5 castells, calia anar uniformats, no es podien donar “ajuts” a altres colles, les colles estaven limitades a 150 castellers,etc. Sembla que la no participació de la Vella de Valls (que deixava franc el triomf a la Nova de Valls), el temps plujós i el poc nivell de les construccions del concurs de l’any anterior van restar força públic a l’esdeveniment. De fet, malgrat que el concurs va acabar mostrant bons castells i emoció fins al final (els Mirons del Vendrell van encarir el triomf de la Nova de Valls), es renuncià a seguir organitzant concursos castellers a Tarragona. Va prendre el relleu Vilafranca, on les autoritats (de dretes des de l’octubre del 1934) no tenien “problemes” per celebrar les festes de Sant Fèlix (les esquerres se suposa que sí, pel seu caire religiós) i van voler donar rang de concurs a la tradicional jornada castellera del 30 d’agost. De fet, no hi havia ni jurat ni bases, senzillament es pagaven diners per cada construcció segons la seva dificultat: qui més diners guanyava... guanyava el concurs! Així el 1935 es va veure un Sant Fèlix una mica “sui generis”, amb la Nova de Valls regatejant (un cop assegurat el seu triomf front la Vella) amb l’organització pel preu d’un 3/8 que el temps, finalment, impedí plantar. Un nou concurs es va poder veure el 1936 al poble Espanyol de Barcelona (certament va ser un esdeveniment limitat a colles penedesenques i segurament per això no “conta” oficialment com a concurs). L’or-

31

Primer concurs de castells Barcelona 1902 arxiu Salvador Arroyo

El debat

El debat

ganitzà el Casal Penedesenc i hi van participar els Nens i els Mirons (tots del Vendrell). En sortiren vencedors els Nens (2/7, 3/7xS, 5/7, 3/7).

van fer millor actuació que la “barreja” de Valls. Quin millor motiu per organitzar a corre-cuita un concurs casteller per les fires de Santa Teresa del Vendrell? Doncs amb tot a favor (i enmig de grans polèmiques a les que sembla que els castellers som tan aficionats) van guanyar... els de Valls!! De res van servir les reclamacions sobre si l’aleta del 2/7 vallenc s’havia fet amb el castell ja caient, que si el 4/8 dels vendrellencs sí que era carregat... i això que “jugaven” a casa! L’escissió que va patir la colla “unificada” de Valls (en Muixerra i Vella de Valls) i els progressos que havien fet els del Vendrell i els de Tarragona van posar en dubte la supremacia dels vallencs, i, és clar, van organitzar un concurs per les fires de Santa Úrsula de 1947. Per si de cas, no hi van assistir ni els del Vendrell ni els de Tarragona: més polèmica i agror! El següent concurs va ser el de Reus de 1948. També els vendrellencs venien de completar una gran actuació a Vilafranca i semblava que podien prendre a la Muixerra de Valls la supremacia... La colla de Tarragona no hi va anar (com a tal) però els seus membres es trobaven “sospitosament” ajudant als del Vendrell. Un intent desesperat de 3/8 dels vendrellencs va comptar també amb reforços de la Vella de Valls... Tot plegat, victòria per la Muixerra de Valls. La nota tràgica fou la mort d’un casteller de la Vella de Valls de resultes de la llenya del 2/7 que aquesta jove colla va intentar. La ja guerra oberta entre Vallencs i Nens del Vendrell va propiciar el concurs de Tarragona de 1952. D’aquest concurs en foren exclosos els Castellers de Vilafranca (amb l’excusa que no eren de la província de Tarragona) i això, és clar, generà la tradicional polèmica, atès que els de Valls temien que els seus membres donarien suport (com així va ser) als del Vendrell. També hi participaren les dues colles de

Colla Xiquets de Tarragona

32

Acabada la Guerra Civil (1936-39), les autoritats “del régimen” van obligar a fusionar-se a les diferents colles de Tarragona, Vendrell i, sobretot, Valls (per esborrar-ne la filiació política que les havia caracteritzat) de manera que el panorama casteller era de només tres colles en actiu, i a causa precisament de la guerra, misèria i empresonaments, el nivell va ser força semblant entre les tres. Per tant, algú va decidir... organitzar un concurs! El concurs del 1941 va tenir per escenari el Camp del Casinet de Valls, i s’emmarcà en les festes i fires de Santa Úrsula. No entraré en detalls ni comentaris: sapigueu, però, que empatats Valls i Vendrell i amb una ronda encara disponible per part dels vendrellencs, el jurat (on es feia el concurs?) va donar per acabat el concurs. L’argument? “Què faríem si la canalla que ha de pujar fossin els nostres fills?”. Amb tot, era la primera vegada que un concurs el guanyava (ni que fos exaequo) una colla de fora de Valls. A la diada de Sant Fèlix de 1945, els Nens del Vendrell

Tarragona (la Nova i la “unificada” ara esdevinguda la Vella). L’escenari tornà a ser la plaça de braus i el resultat... un altre empat entre els Nens del Vendrell i la Muixerra de Valls!! (4/8, 2/7, 3/7xS). Com a anècdota: la Vella de Valls ja va mostrar la seva excepcional competitivitat intentant, sense èxit, el 3/8 i el p/6 que li haguessin pogut valer la victòria. Tarragona li agafà gust a això d’organitzar concursos i hi tornà al 1954 (ara ja sense restriccions “geogràfiques”) durant el qual la Vella de Valls arrabassà la supremacia a la Muixerra , i al 1956, en què es confirmà la superioritat de la Vella de Valls. El relatiu mal paper de les dues colles tarragonines va desinflar les ganes d’organitzar més concursos pel moment, i la desaparició temporal de la Muixerra de Valls i un cert estancament del món casteller en general van fer esperar fins al 1962, a Vilafranca per veure un altre concurs emmarcat en la diada de Sant Fèlix (tot i que restringit a les dues colles de Valls, sembla que van arribar a esbatussar-se a plaça). La firma comercial barcelonina Jorba Preciados va organitzar tres concursos consecutius (1964,1965 i 1966) a l’avinguda del Portal de l’Àngel que tingueren un gran ressò. Es calcula que fins a 20.000 persones hi van assistir, se’n va fer retransmissió per ràdio... en fi un gran èxit propagandístic. La desaparició (ara definitiva) de la Muixerra de Valls propicià la que se-

De fet els tres concursos Jorba Preciados se’ls endugué la Vella de Valls, que amb una gran competitivitat donà peu a la frase “la Vella és la Vella”, ja que s’endugué el triomf gràcies a castells que, de vegades, no havia aconseguit en tota la temporada.

33

Colla Nova de Sant Magi Concurs Jorba Preciados

El debat

ria la gran rivalitat entre els Nens del Vendrell i la ja temible Vella de Valls.

En l’última edició el jurat donà per carregat un tres per sota malgrat (segons els del Vendrell) un segon estava encara agafat per les aixelles. Aquesta decisió generà quelcom més que polèmica (la premsa parla de “niveles extra deportivos” de rivalitat) que sembla ser induïren als organitzadors a no convocar mai més el trofeu Jorba Preciados. La disputa entre Vella de Valls i Nens del Vendrell, lluny de calmar-se, encara es va encendre més: els vendrellencs coronaren el “primer pilar de 6 del segle” i instal•laren una placa commemorativa a la plaça del poble... A Valls esclatà la guerra mundial! D’una banda, els que negaven la validesa del pilar (certament fet en unes circumstàncies “peculiars”) i de l’altra, els que negaven que fos el primer del segle (reivindicaven un altre dubtós pilar fet per la Nova de Valls al 1934). En resum, aprofitant el “caliu” al 1968 es va convocar a Vilafranca la primera edició del trofeu “Anxaneta de plata”. Aquesta primera edició va resultar polèmica (com no!) perquè la Vella de Valls va negar-se a assistir-hi amb l’excusa que es feia en dia laborable, el que va servir en safata la victòria als del Vendrell. La segona edició (1969) també va ser boicotejada (ara per la Vella i les colles de Tarragona) i s’hi van proclamar campions altre cop els Nens del Vendrell. A la tercera edició (1970) la Vella de Valls tampoc no hi va anar (i això que es feia en festiu) sembla ser que per “desacords” en la taula de puntuacions (“per por de perdre” deien els del Vendrell). No cal ni dir que aquests boicots van ferir de mort el trofeu Anxaneta de plata. De tota manera hi havia tal interès en veure una lluita aferrissada entre vallencs i vendrellencs que el Patronat de castells de Tarragona va muntar un concurs amb gairebé aquest únic objectiu. I hi va reeixir! Les puntuacions (molt discutides) eren gairebé equivalents a les dels concursos de Vilafranca on la Vella de

Valls, ara amb una excusa, ara amb una altra, havia deixat franca la victòria als Nens del Vendrell. És, per tant, un misteri (o tot un triomf per als organitzadors) el fet que finalment, per les festes de Santa Tecla, es veiés el “concurs del segle”: això és, Nens del Vendrell i Vella de Valls lluitant, cara a cara, per la supremacia del món casteller.

34

El debat

La Muxerra 4 de 8 Concurs de Tarragona 1950

El 1971 es veié l’última edició del trofeu Anxaneta de Plata. Com ja era tradicional la Vella de Valls declinà d’assistir-hi (aquest cop perquè era dilluns) i això acabà determinant dues coses: la victòria dels Nens del Vendrell (pressionats això sí per uns sorprenents Castellers de Vilafranca) i la supressió per sempre més del trofeu Anxaneta de Plata. A Tarragona això dels concursos bianuals sembla que començava a fer fortuna i el van tornar a organitzar al 1972. Com manava la tradició, la taula de puntuacions (que ara valorava menys els grans pilars) va esdevenir polèmica fins al punt que els Nens del Vendrell van declinar participar-hi. Això havia de posar les coses fàcils a la Vella de Valls, però sorprenentment (o potser no tant) els vilafranquins s’alçaren amb el triomf. Al Vendrell van

35

Intent de 3 de 8 al Concurs de Tarragona

El debat

Els del Vendrell s’endugueren el gat a l’aigua (p6, p7f c, 2/8f) i als de Valls els agradà tan poc perdre un concurs (era el primer que no guanyaven de la història) que l’any següent es fundà una nova colla: La Joves Xiquets de Valls.

El debat

intentar organitzar un concurs a corre-cuita (que els Nens estaven segurs de vèncer) però no s’hi va apuntar ningú! Arribem, doncs, al 1973 en què es va dur a terme un dels concursos més lamentables que hom pugui imaginar i que va nodrir (i nodreix encara) d’arguments a tots els qui en deploren l’existència: el concurs organitzat per mobles Quer al camp de futbol de Vilafranca. A priori i malgrat el tradicional boicot (ara per part dels Nens del Vendrell) no hi havia un clar favorit. El cas és que la Vella de Valls es va venjar de la derrota de l’any anterior i es va fer amb la victòria. Però si el concurs ha passat a la història és pel fart de llenya que s’hi va poder veure: 22 castells d’un total de 43 van anar per terra. El “show” es va perllongar més de 5 hores i va culminar amb algunes colles esbatussant-se de valent (les decisions “arbitrals” van ser –com no- polèmiques). Fins i tot els guanyadors van amenaçar de no tornar a concursar si no es feien canvis organitzatius. Tot un èxit. Com a conseqüència, Tarragona reconvertí el concurs bianual en simple exhibició (anys 74,76 i 78) i fins al 1980, (ja es devia haver oblidat una mica “lo de Vilafranca”) no es tornà al format concurs, que amb més o menys variacions, s’ha mantingut fins avui dia. Per cert, al concurs de 1980 no hi participaren els Minyons de Terrassa, no perquè fos festiu, la taula de puntuacions fos “esbiaixada” o perquè el jurat duia la camisa d’una colla..., sinó per principis. Des de llavors ençà, cada 2 anys, ininterrompudament, es ve celebrant el concurs de castells “de Tarragona”, ja que amb justícia és la ciutat que –de llarg- n’ha organitzat més i més ha cregut en aquest format. Ja sabeu, si voleu veure llenya de la bona, bronques, disputes, decisions polèmiques amb “foto-finish”, colles abandonant la plaça i aplaudiments i crits (d’alegria!) quan els rivals cauen... al concurs heu d’anar.

Per saber-ne més: -http://elconcurs.tarragona.cat/història -Article de Manel Carrera a: http://www.lamalla.net/castellers/actuacions/article -Article de Pere Ferrando i Salvador Arroyo “Els tres concursos més desconeguts de la història” Diari “El Punt”, 15 d’agost de 1997. -Article de Pere Ferrando i Salvador Arroyo “Els tres concursos més desconeguts de la història” Diari “El Punt”, 29 d’agost de 1997. -Article de Xavier Güell i Cendra “Barcelona 1902” Diari “El Punt, 9 d’agost de 2002. -http://www.castellersdebarcelona.org/1902/ -http://www.festes.org/ -http://aixonoesunacollaniesres.blogspot.com/ i sobretot: -“Història dels Concursos de Castells” Jordi Jaria i Manzano. Edicions el Mèdol. 1996

36

3 de 7 aixecat per sota de la Colla Nova de Sant Magi

37

LA FEINA FETA
38
Badalona, 18/03/2007

Emili Masoliver i Oriol Arisa

colles convidades. Tot i iniciar-la una mica més tard que altres vegades, ens estrenem ja amb castells de 7 i un 5/6 que aprofitem per pujar canalla. Castells segurs. Remarcar que els Minyons ens fan una torre de set i que els amics de Sant Cugat en la línea. Vilanova i la Geltrú, 15/04/2007 Bordegassos de Vilanova: 4/7a, 3/7, 4/7, p5 Castellers de Sabadell: 2/6, 3/7, 4/7, p5

El resum de la mençar a treballar el castell estrella de la temporada temporada 2007 anterior. El vermut amb els de Vilanova ens permet observar un altre bon local casteller. plaça a plaça...
Sabadell, Festa de la Diversitat, 21/04/07 Castellers de Sabadell: 4/5a net, 3/5 net, 3/6 net, p4, p4 per sota Una bona actuació per a una bona causa. Malgrat ser pocs, fem proves de tronc i canalla. Montornès del Vallès, 22/04/07 Castellers de Sabadell: p/4, 3/7, 4/7, 2/6, p5 Xics de Granollers: p/4, 4/7a, 3/7, 5/6, p5 On carai s’ha ficat la gent? En una plaça amb poc públic i molta calor, podem fer el 3 i el 4 de set, molt treballats tots dos i amb una gran ajuda per part de Xics, que ens han passat la gent que teníem en altres ocasions. Sabadell, Festa de Sant Jordi, 23/04/07 Castellers de Sabadell: p4, 2/6, 3/7, 4/6a, p/5

Estrenem un dos al 4/7 i fem la torre de sis per co-

Castellers de Badalona: : p4, 3/7, 4/7, 5/6, p5 Castellers de Lleida: p4, 3/6, 4/6a, 5/6, p5 Castellers de Sabadell: p4, 3/7, 4/7, 5/6, p5 Comencem la temporada, tot i anar mancats de canalla, però amb el tronc més bregat. Comencem a arrossegar un major nombre de camises i l’autocar que portem se’ns queda curt, fem castells de set. Els badalonins ens conviden a vermut, i aprofitem per veure el seu magnífic local Sabadell, 25/03/2007 Castellers de Sabadell: 3/7, 4/7, 5/6, p5 Castellers de Cornellà: 3/7, 5/6, 2/6, p5 Minyons de Terrassa: 2/7, 4/7a, 3/7, p5 Castellers de Sant Cugat: 3/7, 4/7, 4/6a, p5 Repetim l’actuació anterior però ara a casa amb les

Sant Feliu de Llobregat, 13/05/07 Castellers de Sabadell: 3/7, 4/7, 3/7a, p/5 Sagals d’Osona: 5/7, 4/7, 3/7, p/5 Castellers de Sant Feliu: 3/6, 4/6, 4/6a, p/4 Després dels primers mesos de temporada ja ens toca fer un pas més i anem amb la intenció de fer castells de set i mig. Així, doncs, aconseguim recuperar un castell molt propi com és el tres de set amb agulla, tot i no poder intentar ni el quatre de set amb agulla ni el cinc de set. L’actuació de les altres colles resulta una mica accidentada, amb alguna caiguda inesperada. Per acabar, ens preparen un gran tiberi... Gràcies Sant Feliu! Sabadell, 14/05/07 Castellers de Sabadell: 3/6, 4/6, 2/6, p/4, p/4 per sota... Folklore per la Salut com cada any anem a la Salut fem el taller i la magnífica cercavila; no hi fem grans castells però si fem pujar molta canalla. Barcelona, 19/05/07 Castellers de Sabadell: 3/7, 4/7, 3/6 per sota Castellers de Barcelona: 2/7, 3/7n, 4/7 Bordegassos de Vilanova: 3/7, 4/7, 4/6a El tres i el quatre de set comencen a avorrir-nos una mica, però comencem a veure quin serà el nostre castell estrella, tot descarregant-lo amb solvència amb un pis menys. A destacar l’actuació dels barcelonins,

amb una bonica torre de set i un tres de set net força prometedor. Els Bordegassos sembla que no estan tant en forma. Festa Major de la Creu Alta, 27/05/07 Castellers de Sabadell: 5/7, 4/7a, 4/7, p/5 Castellers de Terrassa: 5/7, 4/7a(c), 4/7, p/5 Bordegassos de Vilanova: 3/7, 4/7, 5/6, p/5 Encara que coincideixi amb les eleccions municipals, votarem abans fer castells o després haurem d’anar a votar però no deixarem de fer castells ja que l’ocasió s’ho val. Creu Alta es l’actuació que ens marca l’inici dels castells importants. I ara sí! Arriben els castells de set i mig i ho demostrem amb la millor actuació feta fins aleshores, tot descarregant-los eficaçment. En aquesta ocasió ens acompanyen com ja és habitual els Castellers de Terrassa, que volen fer la mateixa actuació que nosaltres però no tenen tanta sort, i Bor-

39

La feina feta

Després de comprar roses i llibres en un passeig ple de gent i tot i actuar sols, podem descarregar el 3 de set, tot comptant amb l’ajuda del públic. Una actuació profitosa i un gran aparador per a la ciutat!

La feina feta

degassos, que sembla que no poden arrencar amb els castells de set i mig. Sabadell Festa i Tradició, 09/06/07 Castellers de Sabadell: 3/7, 4/7, 4/6a, p5 Castellers de Cerdanyola Castellers de Sitges Estrenem canalla nova en castells de set i comptem amb una bona col•laboració entre totes les colles; som els únics que som capaços de fer castells de set. Haurem de buscar algun al•licient.

Aniversari de la colla. Plaça del Doctor Robert, 17/06/07 Castellers de Sabadell: 4/7, 4/7a, 5/7, v5 Castellers de Badalona: 3/7, 4/6a, 5/6, p4 Castellers de Sants: 2/7, 4/7a, 5/7, p5 Mancats de públic, fem una molt bona actuació en la qual recuperem castells de 7 i mig. Al contrari de l’any anterior, la torre es farà esperar... Tornem a fer castells de set i mig però cada vegada millor. Caram amb els de Sants com hi van i ja demostren el potencial.

Aniversari del Club Falcons, 10/06/07 Castellers de Sabadell: 3/7, 4/6, 3/6 per sota, 5/6 net Una bona actuació en un lloc on ens agrada anar. Aconseguim fer un castell de set. Cal destacar les proves que realitzem amb gent nova, així com la consecució d’un castell de 7 i un 5 de 6 net. Fa força calor i gaudim del tradicional porró amb cervesa i llimona... I acabem remullant-nos a la bassa.

Aniversari de la colla (tarda). Festa Major del barri de Can Puiggener, 17/06/07 Castellers de Sabadell: 3/6a, 4/6, 3/6, 2/6, p4 per sota, p4, p4 Després de dinar, anem a la Festa Major de Can Puiggener. Un públic entusiasta gaudeix de l’actuació i aclama els nostres castells: això ens ho haurem de pensar!

Castellers de Sabadell: 3/6, 4/6 net, 2/6, p4 per sota, 2 p4 Ens contracten per formar part dels actes de celebració d’aquest aniversari, cosa que sempre va bé per fer proves de cara a nous reptes. Barberà del Vallès, 01/07/07 Castellers de Sabadell: 5/7, 3/7s, 4/7a, v5, p4 al balcó

Mirasol, 15/07/07 Castellers de Sabadell: 5/7, 4/7a, 3/7, p5, 2 pilars de 4 simultanis Castellers de Sant Cugat: 5/7, 4/7, 3/6s, p5 Castellers d’Esplugues: 5/6, 4/6a, 4/7, p5 La intenció de la tècnica no és cap altra que repetir l’actuació anterior, però per manca d’efectius ens veiem obligats a rebaixar pretensions i aparcar el tres per sota. Tot i això, no renunciem als castells de set i

Castellers de Barcelona: 5/7, 3/7, 4/7, p/5 Moixiganguers d’Igualada: 3/7, 5/6, 4/6 Una plaça forta saballuda esperant el gran repte d’abans de vacances i hi anem amb ganes de fer la millor actuació de la temporada. Comencem com en les grans ocasions, amb el cinc de set, i tot seguit ve el plat fort: el primer tres de set per sota de la temporada! Tant el tronc com la pinya treballen molt bé i demostren que som una colla important. Tot seguit, i en vistes a treballar castells més alts, fem un quatre de set amb agulla amb terços i quarts lleugers. Acabem amb molt bon gust de boca completant un vano

mig: fem un cinc de set, maco i parat, i un quatre amb agulla que ens fa patir massa. Així, doncs, tot i anar justos de mans, aconseguim fer una actuació millor que Sant Cugat... Sortida social a la Catalunya Nord, dissabte a Perpinyà, 21/07/07 Abans de concloure la primera part de la temporada, anem fins a Perpinyà per actuar amb els Castellers del Riberal i els Castellers de Terrassa. Després de visitar la ciutat i de dinar, la pluja ens obliga a cancel•lar l’actuació quan només hem completat un

La feina feta

Aniversari del Club de Basquet Escola Pia, 21/06/07

de cinc, i al balcó!

La feina feta

pilar de cinc; el nostre públic format per una colla de hooligans del rugby es queda amb les ganes de veure més castells... Sortida social a la Catalunya Nord, diumenge a Ceret, 21/07/07 Castellers de Sabadell: 5/6, 3/6s, 4/6a Castellers de Terrassa: 3/7, 4/7,4/6a Després de la gresca nocturna, visitem aquest bonic i artístic poble, on els sardanistes ens reben amb una gran fideuada. El temps s’aguanta i podem actuar davant un públic molt animat, encara que la manca d’ambulància ens obliga a rebaixar les previsions. I, vinga, a descansar i disfrutar d’unes merescudes vacances! Calaf, 02/09/07

Diada de Festa Major de Sabadell, 09/09/07 Castellers de Sabadell: 5/7, 3/7s, 4/7a, v5, p5 al balcó Castellers de Terrassa: : 2/7(c), 3/7, 4/7a, p5 Nyerros de la Plana: 5/7, 3/7s, 4/7a, p5 Entrem a plaça amb la intenció de repetir la millor actuació de la temporada. Com en altres ocasions, comencem amb un cinc de set que demostrem tenir molt bé. Tot seguit, fem vibrar el públic de casa descarregant el segon tres per sota de la temporada. Quant en sabem quan volem! Per acabar de disfrutar, un dels millors quatres de set amb agulla en el que va d’any... I sortim de plaça per la porta gran, amb un vano de cinc i un pilar de cinc al balcó. Felicitats a tots i totes! Diada Nacional de Catalunya, la Roca del Vallès, 11/09/07 Castellers de Sabadell: 3/7, 4/6, 4/6a, 3/6s, p4, p4 L’èxit aconseguit per Festa Major ens dóna molta energia per fer una actuació molt maca, amb una gran col•laboració del públic i de les mosques. Fins i tot els gegants del poble queden satisfets! Festa Major de les Franqueses del Vallès, 15/09/07 Castellers de Sabadell: p4, 3/7, 4/7, 2/6, p5 Xics de Granollers: p4, 3/7, 4/7, 5/6, p5 Gràcies de nou a la colla amiga podem fer castells de set, tot i la mandra d’actuar el dissabte a la tarda. Fem un tres i un quatre de set sense complicacions, i comencem a treballar la torre, que és el nostre pròxim repte. Ens quedem parats amb el gran assaig del

42

Castellers de Sabadell: p4, 3/7, 4/7, 5/6, p5 Tirallongues de Manresa: p4, 5/6, 4/6a, 4/6, p5 Feia molt de temps que no actuàvem al Bages! Tot plegat ens serveix per engreixar els motors de cara a la nostra Festa Major i arranquem de nou amb els castells de set; la cosa és encarar la propera fita. Cercavila de la Festa Major de Sabadell, 08/09/07 Castellers de Sabadell: 3/6, 4/7, 5/7, deu pilars de 4 Tothom a fer castells! Després d’una setmana d’intensos assajos, encarem la cercavila amb la intenció de fer una bona actuació. A la Plaça Sant Roc, sense ajuda d’altres colles i amb la inestimable col•laboració del públic, aconseguim completar el cinc de set. Caram, quina fita! Però ens reservem forces per l’endemà.

Festa Major de Tiana, 16/09/07 Castellers de Sabadell: 5/7, 4/7a, 4/7, v5 Castellers de Badalona: 5/6, 4/6a, 4/7, p5 Colla Joves dels Xiquets de Valls: 5/7, 2/7, 4/7, p5 Anem a Tiana a fer el cinc de set amb molts canvis, però demostrant la nostra maduresa. També fem un quatre amb agulla de circumstàncies ja que ens falta gent; per acabar, fem un quatre de set lleuger, en el qual no aconseguim lligar segons i pinya, i que potser caldrà treballar més, però ens serveix per forçar als de les Joves de Valls a fer la torre de set. Cornellà de Llobregat, 29/09/07 Castellers de Sabadell: p4, 5/7, 3/7s, 4/7, v5 Castellers de Cornellà: p4, 5/7, 3/7, 4/7, v5 Nens del Vendrell: p4, 3/7, 4/7, 4/7a, p5 Ja és el segon any consecutiu que hi anem i amb un nombre de camises que fa goig. Anem a Cornellà amb la intenció de fer una bona actuació. I com no, arrenquem amb el nostre cinc de set núm.? El tres per sota ens surt molt currat, d’aquells que fan afició, i les proves del quatre de set resulten lletges i desquadrades; malgrat tot, això ens permet alleugerir-lo de cara a pujar un pis més. Cal destacar la bona col•laboració entre colles, alguna d’elles força mancada d’efectius. Cerdanyola del Vallès, 07/10/07 Castellers de Sabadell: p4, 5/7, i2/7, id4/7, 3/7, v5 Castellers de Cerdanyola: p4, 3/7, 4/7, 4/6a, p5 Castellers de Sitges p4, 5/6, 4/6a, 3/6, p5 Cap de setmana de pega. La caiguda del tres per sota

Festa del soci del Club Natació Sabadell, 12/10/07 Castellers de Sabadell: p4s, i4/6, 2p4, 4/6, 4/6a, p4s En un enorme pàrking, amb poc públic i poques camises, seguim arrossegant els nervis de les anteriors caigudes i fem un intent de quatre de sis (qui esta de pega, amb els collons ensopega). Tot i això, rebaixem momentàniament les pretensions per poder asserenar els ànims. Descarreguem aquest castell seguit d’un quatre de sis amb agulla, la qual cosa ens permet treballar els pisos superiors. Tripleta de colles a Sabadell, 21/10/07 Castellers de Sabadell: p4, 5/7, 4/7, 4/7a, v5 Xics de Granollers: p4, 5/7, 3/7, p5 Sagals d’Osona: p4, 5/7, 4/7, 4/7a, p5 Ja comencem a consolidar una actuació amb colles amigues i aquest cop ens toca jugar a casa. Recuperem el nivell dels castells de set i mig i deixem enrere una setmana accidentada: fem un enèsim cinc de set... Anem en camí de descarregar-ne més que mai!

43

La feina feta

tres de vuit dels Xics.

a l’assaig fa que el descartem prèviament. Després d’haver-lo descarregat en tres ocasions, ja ens toca intentar la nostra torre tan desitjada. Comencem ronda amb l’enèsim cinc de set, i aquest cop ens dóna algun ensurt. I amb el dos de set ve el moment més important de la jornada: quan sembla que el podem carregar, un ensurt inesperat als pisos de dalt ens deixa amb la mel als llavis. Segona ensopegada del cap de setmana, que de retruc ens posa nerviosos amb el quatre de set, i ens quedem amb un intent desmuntat. Per calmar els ànims, fem un tres de set i un vano de cinc. Ens espera una bona botifarrada!

Li hem pres la mida i, tot i no tenir-lo excessivament parat, li hem agafat confiança. Comencem a arrossegar problemes gairebé crònics al quatre de set i sembla que no hi ha manera de quadrar-lo correctament, tot i descarregar-lo de forma poc estètica. I com no, l’estructura del quatre amb agulla ens segueix fent patir... Ens haurem de posar les piles! Cal destacar la mala sort de Xics ja que es veuen obligats a desmuntar dues proves molt bones de quatre de vuit i dos de set que segurament amb un “xic” de més hagueren descarregat. Terrassa, festa 27/10/07 del local dels Minyons,

La feina feta

Castellers de Sabadell: 3/7, 4/7, 2/6, p5 Minyons de Terrassa: 5/8, 4/8, 2/8f, v5 Bordegassos de Vilanova: 3/7, 4/7, 4/7a, p5

44

Iniciem un intens cap de setmana i ens desplacem a la veïna Terrassa per seguir amb la recta final de la temporada. Després de visitar el local de Minyons, fem una meritòria actuació que ens permet provar canalla nova i pensar en la nostra Diada. Reus, 28/10/07 Castellers de Sabadell: 5/7, 3/7s, p5 Xiquets de Reus: 4/8, 2/7(c), p5 Nens del Vendrell: 2/7, 3/7, p5 Després de molts anys, tornem a Reus amb ganes de fer una bona actuació i assolir un cop més el tres per sota. Tot i estar lluny de casa, comencem una altra vegada amb el cinc de set; a segona ronda, seguim amb el castell estrella de la temporada, i el descarreguem amb els elogis de les altres colles. L’actuació va de cara, però a causa de la manca d’una ambulància ens esperem durant una hora, tot aprofitant per prendre el sol i alguna birra. Finalment, ens veiem obligats a

plegar la faixa i tornem cap a casa... Correcastells, 03/11/07 Castellers de Sabadell: 4/6, 9 pilars de 4, 3/6, p5, 2p4s, p5, 2p4 Intercanvi de Castells per un bon tiberi, que solucionem a la perfecció: pilars de 4 i 3 de 6 a la Puríssima, 4 de 6 al Passeig, 3 de 6 al Sant Quirze i Pilar de 5 a l’Advocat Cirera... I els plats ben buits! Això és fer castells! Pit i bon profit! Diada dels Castellers de Terrassa, 04/11/07 Castellers de Sabadell: 5/7, 3/7s, 4/7a Castellers de Terrassa: 5/7, 4/8, 4/7a, v5, p5 Bordegassos de Vilanova: 3/7, 4/7, 2/6, p5 La temporada s’acaba i, tot i que a la torre li falta

una mica, ens atrevim a repetir la nostra millor actuació. Ens quedem atònits amb el quatre de vuit de Terrassa, pensant que nosaltres estarem a les portes d’aconseguir-lo. Tot i així, comptem amb suficients camises per fer una actuació molt digna, tot i treballar molt els castells: el tres per sota va menys coordinat que altres cops, però amb l’experiència i les ganes el podem descarregar. Fem canvis al 5/7? El quatre de set amb agulla segueix sent un autèntic festival i ens quedem amb una assignatura pendent, com és la de lligar-lo millor. Vigília de Diada de la colla, 10/11/07 Castellers de Sabadell: p4cam, 4/7, 2/6n, 5/6, 3/7, 4/6a, v5 Com mana la tradició comencem amb un altre pilar caminat fins a davant de l’Ajuntament, que va a molt bon ritme i augura un magnífic cap de setmana. Amb l’única companyia dels Bastoners i el públic, fem un dos de sis net preciós i parat que ens fa agafar ganes per veure com anirà sobre pinya. Tot i actuar sols, podem fer dos castells de set i dos de sis i mig que ens serveixen per pujar gent nova. Agafem molta moral pel plat gros de la temporada i, en acabar, anem a sopar i fer festa al nostre local. Tot i actuar sols demostrem una bona forma. Actuació de Diada de la colla a la Plaça Sant Roc, 11/11/07 Castellers de Sabadell: p4cam, 5/7, 2/7, 3/7s, 2p5, p5 al balcó Castellers de Terrassa: p4cam, 5/7, 3/7, 4/7a, p5 Castellers de Sant Feliu: 3/6, 4/6, p4 La plaça Sant Roc fa molt de goig, com en les grans ocasions. Després del pilar caminat, comencem amb un cinc de set molt parat. I tot seguit, el plat gros

de diada i de la temporada: després d’un any sense poder fer la torre anem a veure si som una colla important. La pinya atenta i al moment que diuen “baixos agafats” tothom fa silenci i agafa un punt de concentració òptim. Contraforts col•locats... agulles dins! Crosses dins! Primeres, segones... Pugen els segons; s’ho miren; prenen mides i comencen a pujar els terços. La donen per bona. Se sent el Dani: “quarts amunt!” Des del més petit al més gran de la colla s’empassa la saliva i apreta el cul... Això va de debò! La torre puja segura pis a pis fins que es col•loquen els dosos i l’acotxador, i l’anxaneta fa l’aleta. Carregat! A tots ens entra un calfred a l’esquena. Es treballa una mica més a la sortida i al moment de baixar els dosos ja ho estan celebrant. Ep, que no estem! Anem descarregant amb molta emoció i al final es desferma tota l’eufòria acumulada... Ja la tornem a tenir!! I per acabar, el nostre castell estrella de la temporada: un tres per sota que fa vibrar la plaça. Finalment, dos pilars de cinc que converteixen aquesta actuació en la millor de la temporada i de la nostra història.

45

El cel és verd, tothom ho sap! I per celebrar-ho dinem, fem un gran ball i comencem a pensar en l’any que ve.

La feina feta

Altres

FER EL SALT!
Passar de fer castells de set a castells de vuit és el gran repte que persegueix la nostra colla des de fa unes quantes temporades. Ara que, per fi, sembla que hi estem més a prop que mai, què us sembla si fem una ullada a la progressió que van seguir els nostres veïnes a l’hora de fer el salt?

Jordi Segura

46

Per fer-ho ens fixarem en quatre colles semblants a la nostra: que no són de l’àrea tradicional castellera i que van néixer en el moment d’apogeu casteller de mitjadels noranta. Més concretament, prestarem atenció en les cinc temporades en les quals passen de ser colla de set (castells de set amb algun de set i mig) a colla de vuit i ja s’atreveixen a una mica més (torre de vuit, pilar de sis, cinc de vuit).

güent va ser doble ja que el 1999 van aconseguir, alhora, el tres i la torre de vuit. Aquests dos castells li va costar més de consolidar, fins que al 2002 descarregaven el cinc de vuit i el tres de nou.

CAPGROSSOS DE MATARÓ: a poc a poc i bona lletra
La colla del Maresme es va fundar el 1996. En dues temporades ja havien completat tota la gamma de castells de set amb la torre i el tres per sota inclosos. La seva línia va ser sempre la d’assolir els castells ordenadament. Així no es van enfrontar els castells de vuit fins haver fet el tres per sota i la torre de set. Això que ara sembla ben lògic, en aquell moment que les colles anaven sobrades de gent, no ho semblava tant. Altres colles, com la nostra, apostaven directament per intentar el quatre de vuit. Quan el 1998 van aconseguir el carro gros (4d8) el van poder repetir en diverses ocasions. El pas se-

CASTELLERS DE SANTS: feina de formiga, força d’elefant
El cas dels borinots és ben diferent al dels Capgrossos. El moment en el que els borinots van fer el salt definitiu als castells de vuit eren ja una colla més madura i havien descarregat alguns castells de vuit. És difícil marcar el moment en què van fer el pas. Els Castellers de Sants que havien nascut l’any 1993 s’havien mantingut com a colla de set i mig des de l’any 1995. Tot i que havien descarregat diversos cops el quatre de vuit i el tres de vuit, no els havien pogut consolidar plenament. El canvi possiblement l’inicien el 2003, quan comencen a demostrar el seu potencial: augmenta molt el nombre de torres de set i, finalment, consoliden el quatre, descarreguen el tres i coronen la torre de vuit. Tot i això, la temporada següent pateixen un petit retrocés i no poden descarregar el tres ni repetir la torre. El 2005 és espectacular: descarreguen dotze carros grossos però llavors és quan se’ls planteja el dilema: primer el tres o la torre? Es decideixen per la torre ja que el tres històricament se’ls havia resistit més. Finalment, com als Capgrossos, els dos arriben pràcticament alhora. L’any següent els poden consolidar. Lluny de perdre l’embranzida, el passat 2007 van arribar a intentar el tres de nou . Aquesta manera de fer (que ells mateixos en diuen “feina de formiga, força d’elefant”) ve definida per: posar una especial atenció en la seguretat, treballar tota la gamma de castells de set, tenir un bon calendari fet a mida i amb bones actuacions i tenir un nucli dur nombrós amb un ampli grup de simpatitzants

47

XICS DE GRANOLLERS: la progressió trencada
Els xics han passat per diferents èpoques, però en allò que val la pena fixar-se és en el moment en què varen fer els primers castells de vuit. Fundats l’any 1991 no és fins el 1994 quan arriben als castells de set i mig. A la temporada següent ja es veuen en condicions d’enfrontar-se amb la torre de set i el quatre de vuit.

Altres

Amb el temps, s’ha vist que la seva decisió d’anar pas a pas, tot i que havien de sentir dir que eren conservadors, és el que els ha fet arribar més lluny.

que els donen un cop de mà en assaigs i actuacions claus.

Altres

Aquest any ja descarreguen la torre i la consoliden l’any següent. El quatre, però, no és fins la temporada 97 que el poden descarregar amb normalitat. Seguint la progressió, el 1998 s’estrenen amb el tres de vuit i el consoliden la temporada següent, fent de la temporada 99 una temporada per emmarcar (aquest any tenen una certa competència amb Capgrossos que també fa una molt bona temporada). Entre les temporades que van del 1996 al 1999 descarreguen quaranta-dues torres de set. Aquest domini de la torre fa que es plantegin la torre de vuit amb folre amb el resultat d’una carregada i una descarregada. Inexplicablement la temporada 2000 pateixen un gran retrocés i perden la torre de vuit i la de set, el tres de vuit i només poden carregar un quatre de vuit. Posteriorment, s’han anat recuperant d’aquesta baixada i han mantingut un relació irregular tant amb el tres com amb el quatre de vuit, amb anys en el quals els han dominat i anys en els quals els han costat més. En tots tres casos cal destacar que la progressió no ha estat només una cosa tècnica, sinó que també ha anat acompanyada d’una bona planificació de la temporada i una infraestructura de colla important. A més, sempre s’han anat marcant objectius més ambiciosos i han insistit fins aconseguir-los. Perquè no sempre els han sortit les coses tal com haguessin volgut però han sabut redreçar aquestes situacions. És molt difícil comparar aquests casos amb el nostre. Tant Xics com Capgrossos portaven encara l’embranzida dels primers anys de la colla i el bon moment casteller dels noranta. Pel que fa la maduresa de la colla és més semblant a la de Sants però, en canvi, tenim molta poca experiència en castells de vuit. A favor, tenim dos factors en comú: que dominem tota la gamma de castells de set i que a la colla s’ha anat construint una bona infraestructura (força socis,

local, bon calendari d’actuacions...). Això fa pensar que quan fem el salt serà possiblement per quedarnos-hi. El que és clar és que si tenim ganes de fer aquest pas, és bo que ens fixem en altres colles, però que a l’hora de la veritat haurem de triar el nostre propi camí, allò que s’adapti més a la nostra manera de fer.

48

- Autor: Oriol Arisa - Títol: La Pepeta i el seu gos - Mida: 23 X 32cm - Tècnica: tremp sobre paper

Altres

LOCAL DELS CASTELLERS DE TERRASSA
Set de la tarda, en un carrer cèntric de Terrassa, escoltem de sobte un so de gralles assajant. No molt lluny d’aquí es troba el local dels Castellers de Terrassa.

50

Hem quedat amb en Xavi Muñoz, que ens mostrarà i explicarà el local i seu social del carrer Pasteur. Ens trobem davant d’una antiga indústria tèxtil recentment reformada. Aquest local és propietat dels Castellers de Terrassa des de 1995. Abans, havien estat a la Casa del Poble del carrer Cremat, i posteriorment, l’últim any en un local de lloguer. Davant la necessitat de trobar un local, es va crear una comissió per la compra del local, que a més de buscar-lo, també va buscar tant a l’Ajuntament com a la Diputació i a la Generalitat. Un cop comprat el local, i veient el mal estat d’aquest, comencen un seguit de remodelacions. Tant l’arquitectura com les reformes van ser dutes a terme pels propis socis de la colla. El 1996 ja estaven assajant en el nou local. Aquest ha estat reformat fa 3 anys per crear el pis de dalt i la sala de canalla. En entrar s’hi observa un gran pavelló principal que serveix d’assaig. És un pavelló cobert i ampli, suficientment alt per encabir-hi castells de 9 pisos, i equipat amb espatlleres, penjadors per la roba i columnes per assajar. Al fons del pavelló hi trobem una sala de jocs dedicada per a la canalla, que s’ha traslladat recentment del pis superior per tenir la canalla més accessible a l’hora de fer una proba. Just al costat hi

trobem unes escales que ens porten cap al pis superior que ressegueix tres dels quatre murs del local. El primer que ens trobem és un dels magatzems de la colla que dóna pas a l’altell. Just al costat es troba una porta que comunica amb l’oficina i amb la sala de reunions petita on s’hi acostuma a reunir la Junta. Continuant pel passadís es troba l’antiga sala de canalla, que de moment està buida i s’està pensat dedicar-la a construir unes dutxes per a les colles d’acollida. Davant es troba un replà que alberga el futbolí de la colla. Tot seguit, ja a l’altre costat del local es troba la sala de reunions gran. És una sala molt llarga amb parquet i adornada amb els quadres del 25è aniversari de la colla i una gran taula central. Finalment topem amb un altre magatzem. En baixar, ens trobem just a la sortida, un petit bar que serveix com a eix social de la colla, on la gent ve a descansar i xerrar durant les estones lliures. No és un bar qualsevol, només és obert durant els assajos i actes de la colla, i conforma, per tant, un punt de trobada més per quan no hi ha assaig. Un cop a fora, compares què tenen en una ciutat tan semblant a la nostra, i ens adonem que amb esforç i ajut de l’administració es pot obtenir un bon local.

Altres

51

Diversos espais del local Castellers de Terrassa

Altres

LES GRALLES I ELS TABALS
Llavors ens mirem i sols nosaltres sabem el que hem sentit. La tensió ens ha deixat físicament esgotats, però ho hem aconseguit.
Vam arribar a Saballuts fa just un any i la bona rebuda de tots vosaltres va compensar el nostre desencís per no haver pogut continuar a Vailets. Vam anar buscant el nostre lloc en aquesta colla i ens vam decantar per incorporar-nos a les gralles ja que per diferents motius ja ens trobàvem lligades a aquest instrument. Si ets casteller, intenta imaginar un castell, el que vulguis, el primer que vas fer, el que voldries fer... Imagina’l des d’un començament, tots preparats, la soca a punt, segons col•locats i el cap de colla que crida: “terços amunt”. En aquest moment dins teu segur que ressona el “ ti ti tiií” agut de les gralles que escoltaràs al llarg de tot el castell. Què seria d’un castell sense les gralles i els tabals? El nostre toc informa als companys de la pinya com va el castell. Sols nosaltres sabem que no hi ha dos castells iguals i que hem de seguir tocant passi el que passi. Uns van lents i hem de repetir i tornar a repetir, quasi sense alè; altres pugen ràpids, segurs i hem de tocar l’aleta enmig de l’estrofa. El pitjor és quan el castell comença a tremolar; hi ha perill, la canalla no sap què fer i tu bufa que bufaràs, et tremolen les mans, no encertes els forats, tens el cor al castell i et falta bufera per continuar, mires el castell de reüll, per fi l’acotxadora s’hi posa, l’enxaneta, ui no et despistis toc d’aleta!! amb dubtes passa i a poc a poc es va desmuntant. Finalment, arriba el “toc de sortida”. Llavors ens mirem i sols nosaltres

Sandra Ruiz i Victòria Calvet

52

sabem el que hem sentit. La tensió ens ha deixat físicament esgotats, però ho hem aconseguit. Molts cops les coses van bé, i, fins i tot, si a plaça hi ha un xic de rivalitat amb les altres colles pensem que la força de les nostres gralles dóna més seguretat i empenta als companys del castell. A vegades en començar l’actuació, se’ns apropa el cap de colla i ens diu: “avui som pocs”. Això significa que ja ens podem enfaixar perquè en qualsevol moments serem cantats per entrar a la pinya i d’aquelles vuit gralles que feia una estona feien tanta patxoca tocant al cercavila ens quedem reduïdes a tres. Les gralles per la diada, sempre molt ben acompanyades, anem despertant a la gent de la colla perquè no arribi tard a l’actuació i som recompensades amb uns esmorzars boníssims que a aquestes hores del matí, i amb el fred que fa, s’agraeix. També toquem mentre la resta de la colla s’atipa quan hi ha correcastells assaborint tot el que ens ofereixen al nostre pas . Què seria una colla sense gralles i tabals? Qui animaria la gent un cop acabada l’actuació? Al son de què ballarien els nens, i no tan nens, per celebrar els castells? Com sonaria un castell sense gralles? ... Us ho podeu imaginar? Nosaltres no podem imaginar una colla sense gralles i tabals i esperem continuar passant-nos-ho molt bé tocant i patint com qualsevol casteller.

53

�����������������������������������

����������������������������������
����������������������������� ������ ������

Altres

Joan Egea, Carme Segura i Carlota Egea

ENTRE FAMíLIA
“De cop i volta veus que el que sembla un batibull de gent, un caos sense cap ni peus, sense adonar-te’n i sense saber com, va agafant forma”
Si hagués d’explicar la meva visió del món dels castellers des de fora la colla, diria que és absolutament fascinant. És increïble veure pujar el castell. Recordo quedar-me sense alè i prémer els punys al veure pujar amb tanta precisió cada un dels pisos. És com un complex joc de mecano, on cada una de les peces ha d’encaixar amb precisió, on no hi pot quedar cap buit... De lluny, i sense tenir-ne ni idea, és difícil imaginar com, de quina forma, s’organitza tal estructura per tal que, sense caure ni prendre mal, al final es pugui veure, com a resultat final, el castell que ha triat la colla en aquell instant. De cop i volta veus que el que sembla un batibull de gent, un caos sense cap ni peus, sense adonar-te’n i sense saber com, va agafant forma. Veus pujar de cop i volta, un pis, tots a la una, i després un altre, i quan aquestos estan col•locats els tercers i així, com si res, veus pujar l’enxaneta amb una destresa envejable. Allà dalt, saludant, amb un coratge i seguretat que certament dóna enveja no poder endarrerir el calendari uns quants anys per a poder demanar ser tu qui sigui a dalt de tot, i poder veure des d’una altra perspectiva el món que queda sota teu. Penso que deu ser sublim sentir-te com la cirereta del pastís i donar per acabada la feina. AH!! Però, no s’acaba aquí; després cal descarregar, i no és menys difícil saber baixar tot el que s’ha pujat amb la mateixa destresa i precisió, tenint en compte que, segurament, molts estant ja, acompanyats d’un gran esgotament a causa de l’esforç. És impressionant disfrutar dels castells a la plaça i veure’ls pujar... D’un temps cap aquí, la meva visió del món dels castellers diria que ha canviat lleugerament. Ara vaig entenen la manera com es va formant. Vaig, tot i que de manera lenta, sabent i entenen les posicions de cadascú, i si em semblava que era imprescindible cada una de les peces, ara sé, amb més seguretat, la importància de cada una d’elles. És com a la tribu dels Autèntics, allà tothom té una tasca a fer, no tothom serveix per al mateix, però la feina de tots és important per a dur a terme amb èxit allò que hom es proposa. Ja m’ho va dir un dia en Porxo: “aquí tothom és important i per poc que pugui fer, sempre serà benvinguda la seva ajuda...”. Al final tothom aprèn a trobar on posar-se si en algun castell no ha estat cridat. Sense una coordinació absoluta no seria possible, segurament, arribar fins al final. Per a la colla sens dubte és carregar i descarregar el castell de manera

56

ràpida i arribar a terra posant-hi, sempre, primer els peus. Ara sento la gralla com acompanya suaument el castell, com s’allarga o s’accelera segons aquest puja, com et va dient, a cada instant, en el moment que et trobes. Sento la veu..., “AAAAGULLES DINS...” i pam!! les mans a l’altra banda que t’esperen... “JA SAPS QUI TENS A LA DRETA??” I som-hi! I van pujant, la pinya s’ajunta... “MOLT BÉ, ANEM MOLT BÉ...” sents que crida el cap de colla, “VINGA SOMHI, DOSSOS AMUUUNT...” i tant se val on estiguis, és igual on t’hagin posat, ets allà, ets una part del castell, i això, creieu-me, se n’ha d’estar dins per poder-s’ho imaginar. “VINGA SOM-HIIII..., NO ESTEM..., ENCARA NO S’HA ACABAT AIXÒ!!!”. Fa goig veure les colles, cada una identificada per un color; és maco també veure en la carregada d’un castell, la varietat de colors a la pinya, és maco veure com és van barrejant... És cert que ara, la meva visió és diferent, és nul•la, com si diguéssim, perquè ara ja no els veig, però què pebrots,... ARA ELS SENTO!!! Les coses, sovint, no són fàcils d’explicar, i per això si hagués d’explicar la meva visió del món dels castellers des de fora, no sabria molt bé com fer-ho. Des de dins, però, m’adono que té la mateixa dificultat. És com intentar aconseguir fer un bon còctel. Pots disposar de cada un dels ingredients, de cada una de les eines, però cal saber-les fer anar. Cal posar cada ingredient en el seu moment, en la seva dosi justa, i remenar-ho bé... no agitar... si no les saps disposar correctament, la beguda acabarà desastrosa. És aquí potser, la combinació d’esforç, tècnica, constància, seguretat, motivació, alegria... És el conjunt d’un tot... és la COLLA, que no és poca cosa, penso que això, per si sol, ja ho diu tot. El cel és verd, tothom ho sap i els àngels porten camisa

57

4 de 7 amb l’agulla a la plaça Doctor Robert

Altres

Altres

SANT ROC: PLAÇA MALASTRUGA?
“Déu existeix, li agraden els castells i...viu a la plaça Sant Roc!”
Carles Galícia

Segur que ho heu sentit dir a algú de la colla... o fins i tot ho heu pensat alguna vegada vosaltres mateixos: “aquest castell no s’havia d’estrenar aquí, a la plaça St. Roc, hi ha massa nervis..., la pressió...” etc.

58

Aquesta fama, si no recordo malament, es va començar a bastir a partir d’algunes de les llenyes més sonades de la colla (aquelles que no només van fer mal físic) i en les quals els diversos intents de 4 de 8 juguen un paper predominant. Segurament per això tots n’haureu sentit parlar alguna vegada a algun dels ancestres vivents de la colla. Més recentment queden una bona colla de caigudes en el 3 de 7 per sota (aquí la memòria de molts de nosaltres ja pot suplir les “llegendes” que expliquen les “vaques sagrades”, i sense haver d’anar tan lluny, segurament tots recordem la torre de 7 que només vam carregar per la Festa Major de 2006 i el 4 de 8 amb que vam tornar a ensopegar per la diada. En ocasió d’aquesta caiguda, crec recordar, és l’últim cop que vaig sentir comentaris sobre la mala sort que comporta aquesta plaça. Doncs no! No ho comparteixo! Resulta que dels 21 tipus de castells que hem fet alguna vegada, 10 els hem estrenat a la plaça Sant

Roc, i, dels 11 restants, 6 també s’han estrenat a Sabadell (però en 5 localitzacions diferents) i els altres 5 restants constitueixen un mostrari de poblacions catalanes (Montcada i Reixac, Ripollet, Vilanova de Meià, Montserrat i Igualada). La nostra plaça (si així subratllat perquè si no és nostra ja em direu de qui és?) ens ha vist néixer com a colla (novembre de 1994) i aquell dia malgrat les cagarrines, els nervis i la por de fer el ridícul (com a sabadallencs ja sabem que som implacables a l’hora de criticar els fracassos) ho vam descarregar tot! encara que ningú ens en creia capaços; i, a més, ja vam iniciar la llista de castells llegendaris amb la torre de 5 en la qual l’anxaneta va tardar 3 minuts!! a fer les últimes 3 passes. (NO, no exagero, ho podeu preguntar a la protagonista, als que hi eren o veure-ho en vídeo). Altres gestes han contribuït a augmentar la bona opinió que tinc d’una plaça que ens ha estat propícia i talismà en moltes diades castelleres glorioses, com ara la del “pitjor 3 de 7 descarregat de la història dels castells”(1), executat a la perfecció per la nostra colla, immortalitzat en alguna que altra cançó, i que va merèixer l’epitafi que “Déu existeix, li agraden els castells i...viu a la plaça Sant Roc!”(2).

Altres diades remarcables han vist l’estrena del 5 de 7 (durant molts anys un castell invulnerable i indestructible) (3), el 4 de 7 amb l’agulla (primer i gairebé única excepció a la llarga tradició local en què el pilar aguanta invariablement un 4 ruïnós) (4), la torre de 7, el 3 de 7 aixecat per sota i el precoç 4 de 8 (5). Algú podrà objectar que molts d’aquests castells només es van poder carregar; és cert, però jo podria respondre que algun d’ells encara no l’hem descarregat mai enlloc (per tant, la plaça no pot ser la culpable), i els altres que sí que hem descarregat posteriorment, en poc o en molt, deuen una certa gratitud al seu predecessor, encara que només es carregués. Considerant, doncs, que la nostra plaça insígnia ha vist estrenar-nos com a colla, ha vist els primers intents exitosos (carregats com a mínim) de pràcticament tots els castells de 7 en endavant que tenim al repertori, i el que és més important, els hi hem acabat descarregant tots més tard o més d’hora (6), no veig de justícia associar-la a cap mal fat, ans el contrari, crec que ens ha d’esperonar a seguir oferint el millor de nosaltres mateixos com a colla. De fet, enlloc hem fet més i millors actuacions.

(4) Efectivament, per Creu Alta de 1999, el 4 va subjectar

59
Pom de dalt a la plaça Sant Roc

NOTES:
(1) Comentari que va merèixer per part dels incrèduls i atònits Castellers de Vilafranca presents a plaça. (Festa Major 1995). (2) Oració(?) que se li escapà a algun membre del tronc supervivent (contra tot pronòstic) a aquella “meravella” castellera. (3) Des de la seva estrena (descarregat per la diada de 1995) vam haver d’esperar al 2000 per només carregar-lo. De 63 executats els resultats esparveren:

el pilar fins 2 segons abans de carregar el castell i 3 abans de la caiguda. En els altres casos la maniobra s’acostuma a executar a l’inversa. Quina creu! (5) 4 de 8 carregat, Festa Major de 1996. Considerat fins que els Capgrossos de Mataró el van descarregar, el “4 de 8 més precoç d’una colla”. Va originar una edició limitada de roba interior masculina amb el lema “4de8 2de7 Per collons”. (Potser hagués estat útil posar-hi un més humil “per favor”!). (6) Estadístiques “dixit”: tots els castells mai intentats per nosaltres a la Plaça Sant Roc s’hi han descarregat, més tard o més d’hora. (En el cas del 4 de 8 és d’especial aplicació el “més tard”. Impacients!).

Altres

58d, 1c, 4id , 0i. Im-pres-si-o-nant (dades octubre 2007).

Altres

LA MEGAPORRA
www.capgrossos.com

Ara que estan de moda les webs d’apostes per internet, podem participar en la seva versió castellera. Però tranquils aquí no ens deixarem ni un euro ni, és clar, tampoc no en guanyarem ni un.

54

Des de fa algunes temporades els Capgrossos de Mataró ens proposen a través de la seva web aquesta iniciativa. Al llarg de la temporada ens repten a encertar els castells que es realitzaran en una selecció de quaranta actuacions on n’hi ha de més clàssiques i d’altres que surten més del calendari tradicional. Es tracta d’endevinar les construccions que realitzarà cada colla: per les tres rondes d’actuació més la ronda de pilars. Amb opció de posar els castells desmuntats, intents i carregats. Fins i tot tenim la possibilitat de predir que en un determinat moment l’actuació es suspendrà per la pluja. Segons el percentatge d’encerts i, tenint en compte la dificultat dels castells realitzats a l’actuació, obtindrem uns punts. A més de les classificacions per cada actuació es formen uns rànquing amb el sumatori de punts acumulats i un altre que té en compte el nombre d’actuacions en la qual has fet una porra.

Per participar és ben senzill. Només cal registrar-se com a usuari de la web i fer la teva porra amb un marge de vint-i-quatre hores abans que comenci l’actuació en qüestió. Tingueu en compte que hi ha algunes actuacions en dissabte i, per tant, divendres a la tarda ja serà massa tard per fer-ne la porra. Així, doncs, ja podeu anar-vos informant –per internet, per la premsa, per la vostra xarxa de contactes a cada colla- de quins castells vol intentar cada colla i de com els han anat els assaigs si voleu fer un bon resultat a la megaporra.