68 EL 9 NOU
Quines activitats fan durant
Manel Gutiérrez, prop de casa seva, amb un parell dels seus exemplars
“Molta gent s’ha esborrat per la
prohibició de caçar amb vesc”
Entrevista a Manel Gutiérrez, president de la Unió Ocellaire de Roda de Ter
Roda de Ter
Marc Riera
Manel Gutiérrez és el president de
la Unió Ocellaire de Roda. L’enti-
tat organitza aquest diumenge a la
carpa del barri de Sant Sebastià un
concurs que és l’acte principal de
celebració dels seus 160 anys. De fet,
diuen, aquesta és la data que tenen
documentada, però entenen que els
seus orígens podrien ser anteriors.
Els ocellaires es queixen de les limi-
tacions que els posa l’administració i
que consideren que frena l’afició de
la gent.
L’entitat que vostè presideix té
160 anys, que aviat és dit. Per quin
moment passa?
tècnic sistemes
informàtics subiñà
 V
enda d’equips i accessoris informàtics
 Reparacions i manteniments
 Instal·lacions d’equips informàtics, xarxes i servidors...
 D
isseny i elaboració de pàgines web
 S
ervei de reparació immediat, SAT Express
 V
ENEM PRODUCTES DE LA MARCA APPLE
C. Sant Jaume, 1-3 - 08560 MANLLEU - 93 851 01 33 - info@t-sis.es - www.t-sis.es
Divendres, 6 de maig de 2011
ESPECIAL OSONA NORD
Aquest no és el millor any. Érem
més de 100 i ara potser devem ser
entre 70 o 75. Hi ha gent que s’ha
esborrat per la prohibició que han fet
de caçar ocells amb vesc. L’any passat
va quedar escaldada. Es va pagar una
llicència i no ens van deixar caçar
ni amb vesc ni amb tela. La gent se
n’acaba afartant. Nosaltres com a
societat només fem pagar 9 euros,
però la llicència en val més de 40 i en
els temps que corren la gent no està
per llençar diners.
Si els prohibeixen el vesc deu ser
que no és bo, no?
Això ho han dictat els ecologis-
tes, que no saben massa res d’això
dels ocells. Es pensen que nosaltres
matem els ocells i li asseguro que no.
pistacero
informàtica
JORDI PUIG
Se’n moren molts més amb tela que
no pas amb vesc. Ara hi ha líquids per
enganxar l’ocell que no són dolents.
Els deixes i tornen a volar. Aquest fet
l’hem demostrat i no hi ha manera.
Són una entitat històrica. Tenen
el relleu garantit? Hi ha gent jove?
Això de la gent jove va per tempo-
rades. Havíem passat una època que
hi havia gent jove, però amb això
del vesc se n’han anat esborrant. Als
joves els agradava anar a caçar amb
els rams i el reclam. El jovent d’aquí
no troben atractiu anar a caçar amb
tela. Si només s’autoritza aquesta tèc-
nica s’acabarà perdent.
Per tant, cal recuperar el vesc.
És clau perquè es torni a apuntar
gent una altra vegada.
Forn de Pa Mercè
s
Pa i coqueta
de Perafi
Tel. 695 25 88 77 - C. de la Pau, 7 - manlleu
l’any?
Essencialment, dues. En fem una
que en diem la bona al mes d’octu-
bre. Anem al camp i invitem a tots
els socis a fer un esmorzar i parem
rams tots junts. Aquest any ja no ho
vam fer per la prohibició del vesc i
vam optar per fer la trobada en un
restaurant. Era bonic plantar 10 o 12
rams, posar els ocells perquè cantin
i fer un bon esmorzar per fer colla.
L’altra activitat és el concurs que fem
la setmana després del campionat de
Catalunya.
Per a una persona que no sigui
d’aquest món, què ha de fer si té un
ocell per participar en un concurs
com el que fan aquest diumenge?
Ha de ser soci d’una entitat oce-
llaire i des de fa uns anys és obliga-
tori tenir llicència. Abans sent soci
ja n’hi havia prou. Ha de tenir un
pinsà, un passerell, una cadernera
o un verdum. Si té un pinsà, serà el
primer a actuar. Després vénen la
resta. Al concurs s’analitza la canta-
da. Posen un temps, per exemple uns
10 minuts, i es fa una selecció segons
les cantades. El temps va disminuint
i cada cop queden menys ocells. Al
final queden els 14 últims i d’aquí en
surt la classificació. Els 14 primers de
cada categoria tenen premi.
I suposo que això és com el futbol
i la gent s’enfada amb els àrbitres?
Hi ha un jurat a davant de set o
vuit persones. Darrere seu n’hi ha
15 o 20 que són els que compten els
cants i que marquen els senyals. Els
de davant controlen que els de darre-
re no marquin senyals, perquè hi ha
participants que potser es coneixen i
pot haver-hi la temptació de marcar
algun senyal de més. S’ha de contro-
lar.
Ara hi ha més ocells que abans als
nostres boscos?
Deien que s’acabaven, però, en
general, n’hi ha més. Aquí ara potser
no n’hi ha tants perquè els ocells van
on hi ha menjar i abans se sembrava
més panís, gra de nap... però vas en
zones de gira-sols i n’hi ha a cabas-
sats. Busquen la teca.
El veig pessimista. Com veu el
futur ocellaire a la comarca?
Si continua així això acabarà com
el rosari de l’aurora. Ho veig negre.
En la campanya alguns polítics van
prometre que ens deixarien tornar
a caçar amb vesc, però a l’hora de la
veritat res de res. Potser m’equivoco
però no ho veig clar.