Está en la página 1de 77

València  eres  tu!

   

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

     

   

VALÈNCIA ERES TU

ESTE ÉS EL NOSTRE COMPROMÍS!

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

Cant de Vicent Pense que ha arribat l'hora del teu cant a València. La volies cantar sense solemnitat, sense Mediterrani, sense grecs ni llatins, sense picapedrers i sense obra de moro. La volies cantar d'una manera humil. (...) Modestament diries el nom d'algun carrer, Pelayo, Gil i Morte... Amb quina intensitat els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més, i ja tindries tota València. Per a tu, València és molt poc més. Tan íntima i calenta, tan crescuda i dolguda, i estimada també! Vicent Andrés Estellés

Elegia Amics, què té el desert que s'ha amerat de perfum? Què tenen els genets que els caps tomben com borratxos? S'ha desfet l'almesc pel camí del zèfir o és que algú ha dit el nom de València? La pluja ha de vindre a regar la Russafa i el Pont. (...) València és la maragda per on corre un riu de perles. És la bellíssima dama que Déu féu jove i eterna. València té els matins lluents, pel sol que juga amb el mar i corre per l'Albufera. València és la perla blanca que em duu llum per allà on vaig. Al-Russafí

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

VALÈNCIA  ERES  TU!     PROGRAMA  ELECTORAL  DE  COMPROMÍS  PER  VALÈNCIA     ÍNDEX  
 

I.  VALENCIANISME       1.  INTEGRACIÓ  DE  LA  POBLACIÓ  NOUVINGUDA   2.  PERSPECTIVA  METROPOLITANA   3.  EL  VALENCIÀ,  LA  LLENGUA  DE  VALÈNCIA   4.  RECUPERAR  LA  IDENTITAT  PRÒPIA  DE  LA  CIUTAT   5.  VALÈNCIA,  CAPITAL  DEL  PAÍS  VALENCIÀ       II.  SOSTENIBILITAT     1.  PLANS  DE  MOBILITAT  SOSTENIBLE  I  TRANSPORT  PÚBLIC  DE  QUALITAT   2.  VALÈNCIA,  CAPITAL  DE  LA  BICICLETA   3.  REGIDORIA  D'ESPAI  PÚBLIC,  MOBILITAT  I  SOSTENIBILITAT   4.  POLÍTICA  DE  RESIDUS   5.  AUGMENT  I  MILLORA  DE  SUPERFÍCIES  VERDES   6.  DEFENSA  I  PROMOCIÓ  DE  L'HORTA   7.  POTENCIACIÓ  DEL  CONSUM  ECOLÒGIC  I  LOCAL     8.  CREACIÓ  D'HORTS  HURBANS   9.  ESTALVI  D'ENERGIA  EN  IL·∙LUMINACIÓ   10.  SUPERAR  EL  PERILL  NUCLEAR   11.  POTENCIAR  L'EDUCACIÓ  AMBIENTAL   12.  MILLORAR  LA  PROTECCIÓ  ANIMAL   13.  DEFENSA  I  PROMOCIÓ  DE  L'ALBUFERA  I  EL  SALER   14.  MILLORAR  L'ÚS  RACIONAL  DE  L'AIGUA   15.  CONTROL  I  MILLORA  DE  LA  CONTAMINACIÓ  DE  L'AIRE  I  ACÚSTICA   16.  PREVEURE  I  PLANIFICAR  L'ENTRADA  DEL  COTXE  ELÈCTRIC       III.  SERVEIS  DE  QUALITAT     A)  EDUCACIÓ  I  CULTURA     1.  PRIORITAT  DE  L'EDUCACIÓ  INFANTIL   2.  PROGRAMES  MUNICIPALS  D'EDUCACIÓ  AFECTIVO-­‐SEXUAL   3.  EDUCACIÓ  GRATUÏTA  DE  0-­‐3  ANYS   4.  RENDIBILITZACIÓ  DELS  CENTRES  PÚBLICS  DE  VESPRADA   5.  POTENCIACIÓ  DE  L'ESPORT  DE  BASE   6.  DINAMITZACIÓ  I  MILLORA  DE  LES  BIBLIOTEQUES  MUNICIPALS   7.  POTENCIACIÓ  DE  LES  UNIVERSITATS  POPULARS   8.  MODIFICACIÓ  DE  LA  FUNDACIÓ  MUNICIPAL  DE  CINEMA   1

8     8   9   9   10   11   13   13   14   15   15   15   16   16   16   17   18   18   18   19   19   19   20   21   21   21   21   21   21   21   22   22   22  

   

 

 

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

9.  MILLORA  DE  L'ÚS  DE  LES  NOVES  INSTAL·∙LACIONS  CULTURALS     B)  ATENCIÓ  A  LA  DEPENDÈNCIA     1.  CREACIÓ  D'UNA  UNITAT  INTEGRADA  D'ATENCIÓ  A  LA  DEPENDÈNCIA   2.  AGILITZACIÓ  DELS  EXPEDIENTS  ENDARRERITS     C)  HABITATGE     1.  HABITATGES  TUTELATS     D)  PERSONES  AMB  DISCAPACITATS     1.  CREACIÓ  D'UNA  BOSSA  DE  TREBALL   2.  SUBVENCIÓ  DE  DETERMINATS  SERVEIS  MUNICIPALS   3.  MILLORA  DE  L'ACCESSIBILITAT  EN  HABITATGES,  ENTORN  URBÀ  I  MITJANS  DE  TRANSPORT   4.  RESERVA  D'HABITATGES  ADAPTATS  DE  HPO   5.  ACCESSIBILITAT  DELS  TRANPORTS  PÚBLICS   6.  ELIMINACIÓ  DE  BARRERES  EN  LA  COMUNICACIÓ   7.  POLÍTIQUES  ACTIVES  D'OCUPACIÓ  PER  A  PERSONES  AMB  DISCAPACITATS     E)  SERVEIS  SOCIALS     1.  IMPULS  ECONÒMIC  I  ESTRATÈGIC  DE  LES  POLÍTIQUES  SOCIALS   2.  IMPULS  DE  LES  CLÀUSULES  SOCIALS    EN  ELS  CONTRACTES  MUNICIPALS   3.  FOMENT  DE  LA  SOLIDARITAT  I  LA  COOPERACIÓ:  CESSIÓ  DEL  0'7%  DELS  PRESSUPOSTOS       IV.  ORGANITZACIÓ  MUNICIPAL     1.  MODIFICACIÓ  DE  LES  ÀREES  DE  GOVERN  I  DELEGACIONS   2.  REESTRUCTURACIÓ  DE  LES  REGIDORIES  DELEGADES   3.  AUGMENT  COMPETENCIAL  DE  LES  JUNTES  DE  DISTRICTE   4.  MAJOR  DESCENTRALITZACIÓ  MUNICIPAL   5.  FOMENT  DE  LA  PARTICIPACIÓ  CIUTADANA     V.  UN  NOU  URBANISME     1.  PARALITZACIÓ  DE  LA  REVISIÓ  DEL  PLA  GENERAL   2.  POTENCIAR  I  DINAMITZAR  LA  REHABILITACIÓ  D'HABITATGES   3.  IMPULS  DE  LA  REHABILITZACIÓ  PER  A  ESTALVI  ENERGÈTIC  I  D'AIGUA   4.  FOMENT  DEL  LLOGUER  D'HABITATGES   5.  PARALITZACIÓ  DE  L'ACCÉS  NORD  AL  PORT  DE  VALÈNCIA   6.  IMPULS  EN  LA  CONSTRUCCIÓ  DEL  PARC  CENTRAL   7.  MILLORA  DE  LES  CONNEXIONS  PER  A  BICIS  I  VIANANTS  EN  LES  GRANS  VIES   8.  ÚS  RACIONAL  DE  L'ANTIC  PORT   9.  REHABILITACIÓ  DEL  CABANYAL  I  DETENCIÓ  DE  LA  PROLONGACIÓ  DE  BLASCO  IBÁÑEZ   2

22   22   23   23   23   23   23   23   24   24   24   24   24   25   25   25   25   25   26   26   26   26   27   28   31   31   32   32   33   34   34   34   35   35    

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10.  IMPULS  A  LA  REHABILITACIÓ  DELS  CENTRES  HISTÒRICS  DE  VALÈNCIA   35   11.  CONTROL  I  DINAMITZACIÓ  DELS  ESPAIS  LLIURES  NO  CONSTRUÏTS   35   12.  IMPULS  D'UN  BARRI  TECNOLÒGIC  AL  CABANYAL   36   13.  GARANTIA  DE  SÒL  PÚBLIC  EN  CADA  BARRI  PER  A  SERVEIS  BÀSICS   36   14.  INSTAL·∙LACIÓ  DE  LAVABOS  PÚBLICS   37     VI.    PERSPECTIVA  DE  GÈNERE  EN  LES  POLÍTIQUES  MUNICIPALS   38     1.  LA  PERSPECTIVA  DE  GÈNERE  EN  POLÍTICA   39   2.  INCREMENT  DE  LA  PARTICIPACIÓ  DE  LES  DONES  EN  LA  VIDA  MUNICIPAL   39   3.  FORMACIÓ  EN  GÈNERE  DE  QUI  PARTICIPA  EN  LA  POLÍTICA  MUNICIPAL   39   4.  TRANSVERSALITAT  DE  LA  PERSPECTIVA  DE  GÈNERE  EN  LES  POLÍTIQUES  MUNICIPALS   40   5.  ASSUMPCIÓ  DE  LA  PERSPECTIVA  DE  GÈNERE  EN  CADA  ÀREA  MUNICIPAL   40   6.  CREACIÓ  D'UN  SERVEI  D'IGUALTAT  DEPENENT  DE  L'ALCALDIA   40   7.  VALORACIÓ  DE  L'IMPACTE  DE  GÈNERE   40   8.  DESENVOLUPAMENT  D'UN  PLA  MUNICIPAL  DE  CONCILIACIÓ   40   9.  ÚS  D'UN  LLENGUATGE  NO  SEXISTA   40   10.  IMPLANTACIÓ  D'UN  PLA  D'IGUALTAT  A  L'AJUNTAMENT   40   11.  ELABORACIÓ  DEL  III  PLA  D'IGUALTAT  D'OPORTUNITATS  ENTRE  HOMES  I  DONES   41       VII.  JOVENTUT  I  INFÀNCIA   42     1.  NOU  CONVENI  AMB  EL  CONSELL  DE  LA  JOVENTUT  I  FOMENT  DE  L'ASSOCIACIONISME  JUVENIL   42   3.  AUGMENT  I  DINAMITZACIÓ  DELS  CASALS  D'ESPLAI   42   4.  POTENCIACIÓ  DE  LA  XARXA  D'INFORMACIÓ  I  ASSESSORAMENT  JUVENIL   43   5.  FOMENT  D'UN  OCI  PLURAL,  RESPONSABLE  I  DESCENTRALITZAT   43   6.  RECONVERSIÓ  DEL  PROGRAMA  "A  LA  LLUNA  DE  VALÈNCIA"   43   7.   AUGMENT   DE   LA   FREQÜÈNCIA   DEL   TRANSPORT   NOCTURN,   CONNEXIÓ   AMB   RODALIES   I   METRO  I  DESCOMPTES  ALS  TAXIS  PER  AL  CARNET  JOVE   43   8.  AMPLIACIÓ  DELS  HORARIS  NOCTURNS  DE  LES  INSTAL·∙LACIONS  ESPORTIVES   43   9.  CREACIÓ  DE  CONNEXIÓ  WI-­‐FI  ALS  PARCS   44   10.  FOMENT  DE  L'ACTIVITAT  FÍSICA  I  DELS  JOCS  ESPORTIUS  MUNICIPALS   44   11.  CREACIÓ  D'UN  GRAN  CENTRE  CULTURAL  PER  A  JOVES   45   12.  PROMOCIÓ  DEL  VALENCIÀ  ENTRE  ELS  JOVES   45   13.  FOMENT  DE  LA  MÚSICA,  EL  TEATRE  I  LES  BIBLIOTEQUES  AMB  HORARIS  ACCESSIBLES   45   14.  REALITZACIÓ  D'UN  PROGRAMA  D'INSERCIÓ  LABORAL   45   15.  CREACIÓ  D'UN  PLA  JOVE  D'HABITATGE   45   16.  IMPULS  DE  LES  CAMPANYES  DE  PROMOCIÓ  DE  LA  SALUT   46   17.  ELABORACIÓ  DE  MATERIALS  DIDÀCTICS  D'EDUCACIÓ  TRANSVERSAL   47   18.  GARANTIA  DE  SEGURETAT  VIÀRIA  DELS  ACCESSOS  ALS  CENTRES  DOCENTS   47   19.  DESCOMPTES  A  VALENBICI  PER  A  CARNET  JOVE   47   20.  PROGRAMES  DE  PREVENCIÓ  I  ATENCIÓ  A  MALTRACTAMENTS  A  MENORS   48   21.  CREACIÓ  D'UNA  XARXA  PÚBLICA  D'ESCOLETES  INFANTILS  DE  0-­‐3  ANYS   49   22.  CREACIÓ  D'UN  PUNT  D'ASSESSORAMENT  PER  A  L'ADQUISICIÓ  DE  JOGUETS   49   23.  AUGMENT  DE  LES  BEQUES  PER  A  LES  ESCOLES  D'ESTIU   50     3

 

 

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

  VIII.  IGUALTAT   51     A)  PERSONES  IMMIGRADES:  NOUS  VEÏNS  I  VEÏNES  DE  VALÈNCIA   51     1.  CREACIÓ  D'UNA  OFICINA  DE  MEDIACIÓ  INTERCULTURAL  I  INTEGRACIÓ   51   2.  DEMANDA  DEL  DRET  AL  VOT  DE  LES  PERSONES  IMMIGRADES   51   3.  CREACIÓ  DEL  CONSELL  MUNICIPAL  VALENCIA  DE  LA  IMMIGRACIÓ   51   4.  COMMEMORACIÓ  DEL  DIA  INTERNACIONAL  DE  LA  PERSONA  MIGRANT   52   5.   CREACIÓ   D'AULES   DE   CONVIVÈNCIA   EN   BARRIS   AMB   GRAN   PRESÈNCIA   DE   PERSONES   IMMIGRADES     52   6.  OFERTA  PÚBLICA  DE  CURSOS  DE  VALENCIÀ  I  CASTELLÀ   52   7.  FORMACIÓ  PER  A  LA  PREVENCIÓ  DEL  RASCISME  I  LA  XENOFÒBIA  ENTRE  LA  POLICIA  LOCAL   52       B)  PROPOSTES  ESPECÍFIQUES  PER  AL  POBLE  GITANO   52     1.  CREACIÓ  DEL  CONSELL  MUNICIPAL  DEL  POBLE  GITANO   53   2.  IMPARTICIÓ  DE  CURSOS  DE  FORMACIÓ  AMB  DOTACIÓ  ECONÒMICA  CONSOLIDADA   53   3.  IMPULS  DE  L'ACCÉS  A  L'HABITATGE   53     C)  PROPOSTES  ESPECÍFIQUES  PER  A  LESBIANES,  GAIS,  TRANSSEXUALS  I  BISEXUALS   53     1.  CREACIÓ  DEL  CONSELL  MUNICIPAL  PER  A  LESBIANES,  GAIS,  TRANSSEXUALS  I  BISEXUALS   53   2.  CELEBRACIÓ  NORMALITZADA  DELS  TOTS  ELS  MATRIMONIS  PER  LES  INSTITUCIONS  MUNICIPALS   54   3.  IMPULS  DE  LA  COMMEMORACIÓ  DEL  DIA  INTERNACIONAL  DE  L'ORGULL  LGTB   54   4.  DECLARACIÓ  INSTITUCIONAL  EN  EL  DIA  DE  LLUITA  CONTRA  L'HOMOFÒBIA   54   5.  FOMENT  ECONÒMIC  DE  LA  INSERCIÓ  LABORAL  DE  TRANSSEXUALS   54   6.  RECUPERACIÓ  DE  LA  MEMÒRIA  HISTÒRICA  DEL  COL·∙LECTIU  LGTB   54   7.  FORMACIÓ  PER  A  LA  PREVENCIÓ  DE  LA  LGTBFÒBIA  ENTRE  LA  POLICIA  LOCAL   54   8.  VISIBILITZACIÓ  DEL  COL·∙LECTIU  LGTB  AMB  LA  RETOLACIÓ  DE  CARRERS   54   9.  ATENCIÓ  ESPECIAL  A  JOVES  LGTB   54       IX.  CAPITALITAT  I  PROJECCIÓ   55       A)  VALÈNCIA,  CAP  I  CASAL   55     B)  VALÈNCIA,  CAP  A  LA  CARTA  MUNICIPAL   55     C)  VALÈNCIA,  CIUTAT  CULTURAL   56     D)  VALÈNCIA,  CIUTAT  D'OCI   56     E)  VALÈNCIA,  CIUTAT  DE  LA  MÚSICA   56     F)  VALÈNCIA  I  L'AVE   57   4

 

 

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

  G),  H)  I  I)  VALÈNCIA,  CIUTAT  TURÍSTICA   57     J)  VALÈNCIA  I  LA  SEUA  TELEVISIÓ   58     K)  VALÈNCIA,  CIUTAT  NETA   58     L)  VALÈNCIA  I  EL  CORREDOR  MEDITERRANI   59     M)  VALÈNCIA,  CIUTAT  ACOLLIDORA:  XARXA  DE  DOMICILIS  PARTICULARS   59       X.  ECONOMIA  SOSTENIBLE   60     A)  CONREAR  LA  INNOVACIÓ   60     1.  MILLORA  DE  LA  I+D+I  I  DESENVOLUPAMENT  D'ACTIVITATS  CULTURALS   60   2.  CREACIÓ  DEL  CONSELL  ECONÒMIC  MUNICIPAL   60   3.   GARANTIA   D'ACCÉS   A   INTERNET   DE   MANERA   INALÀMBRICA   I   FOMENT   DEL   PROGRAMARI   LLIURE   60   4.  CRACIÓ  D'UN  VILLAGE  AL  CABANYAL   60     B)  SOSTENIBILITAT  I  ESTABILITAT  DEL  TURISME   60     1.  INTEGRACIÓ  D'ESPAIS  LITORALS  I  RECUPERACIÓ  DE  L'ALBUFERA   60   2.  PROMOCIÓ  CULTURAL  I  URBANA  DE  VALÈNCIA.  MILLORA  DE  L'ACCESSIBILITAT  ALS  MUSEUS   60   3.  INTEGRACIÓ  PERMANENT  DE  LES  FALLES  EN  L'OFERTA  TURÍSTICA   61   4.  APROFITAMENT  DELS  GRANS  PROJECTES  ARQUITECTÒNICS   61   5.  PROMOCIÓ  DE  LA  GASTRONOMIA  PRÒPIA   61     C)  DESENVOLUPAMENT  DEL  COMERÇ  DE  PROXIMITAT   61     1.  POTENCIACIÓ  DEL  COMERÇ  LOCAL,  TRADICIONAL,  D'ALIMENTS  BIOLÒGICS  I  DE  COMERÇ  JUST   61   2.  ESPECIALITZACIÓ  COMERCIAL  DE  LA  FIRA  I  MILLORA  DE  LA  GESTIÓ  DEL  PORT   61   3.  MILLORA  DELS  SERVEIS  AVANÇATS  A  LES  EMPRESES   61   4.  FOMENT  DE  LES  TIC   61     D)  POTENCIACIÓ  DE  L'ECONOMIA  VERDA  I  SOSTENIBLE   62     1.  INTRODUCCIÓ  D'ENERGIES  RENOVABLES  I  REDUCCIÓ  DEL  CONSUM   62   2.  MILLORA  DE  LA  LLANTERNERIA   62   3.  IMPULS  DECIDIT  DE  LA  RECOLLIDA  SELECTIVA   62     E)  ECONOMIA  SOCIAL   62         5

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

XI  POLÍTICA  FISCAL     1.  MILLORA  DE  LES  TRANSFERÈNCIES  DIRECTES  DE  L'ESTAT   2.  INTRODUCCIÓ  DE  CRITERIS  MEDIAMBIENTALS     3.  REFORMA  DELS  TRIBUTS  LOCALS  I  RECUPERACIÓ  DEL  IAE  SOBRE  BASES  CERTES   4.  REFORMA  ECOLÒGICA  DE  LES  HISENDES  LOCALS   5.  REFORMES  TRANSITÒRIES  AMB  CARÀCTER  SOCIAL  I  AMBIENTAL   6.  INTRODUCCIÓ  DE  TAXES  I  PREUS  PÚBLICS  AMB  CARÀCTER  SOCIAL   7.  PERFECCIONAMENT  DE  LA  TAXA  SOBRE  EL  TRACTAMENT  DE  RESIDUS   8.  INTRODUCCIÓ  DE  L'ECOTAXA       XII.  FIRES,  FESTES  I  CULTURA  POPULAR     A)  FALLES     B)  SETMANA  SANTA  MARINERA     C)  NADAL     D)  FIRA  DE  JULIOL     E)  CORPUS     F)  NOU  D'OCTUBRE     G)  D'ALTRES       AGRAÏMENTS              

64   65   65   65   65   66   66   66   67   68   68   70   70   70   71   71   71   73    

6

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

7

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

I   VALENCIANISME  
  València   és   la   capital   del   País   Valencià.   Això   vol   dir   molt   més   que   ser   la   ciutat   més   important   d'una   comunitat   autònoma;   vol   dir   que   la   nostra   ciutat   és   la   síntesi   de   la   història,  la  cultura  i  la  identitat  pròpies  del  País  Valencià.  La  ciutat,  el  Cap  i  Casal,  ha   viscut   massa   anys   d'esquenes   a   les   comarques,   als   pobles,   i   fins   i   tot   a   la   seua   àrea   metropolitana,  una  situació  que  ha  generat  una  desconnexió  i  una  incomunicació  que   ha  resultat  empobridora  per  a  les  dues  parts,  per  a  la  ciutat  i  per  al  conjunt  del  País   Valencià.     A  Compromís  per  València  entenem  que  la  nostra  ciutat  ha  d'assumir  el  seu  paper  com   a  capital  d'un  país,  i  fer-­‐ho  des  del  consens,  des  de  la  cooperació,  des  de  la  solidaritat  i   des   del   respecte.   Assumir   que   som   la   capital   dels   valencians   i   de   les   valencianes   implica  que  qualsevol  persona  que  viu  al  nostre  territori  ha  de  sentir  València  com  la   seua   pròpia   casa,   i   València   ha   d'entendre   eixes   aportacions   com   ocasions   d'enriquiment  i  progrés.     A   Compromís   per   València   apostem   per   un   valencianisme   que   siga   un   element   de   cohesió,   d'integració   i   d'orgull,   que   siga   una   eina   per   construir   el   futur,   i   no   només   per   conéixer  i  exaltar  el  passat.  El  futur  del  País  Valencià  passa  per  la  seua  capital,  i  el  futur   de   la   nostra   ciutat   no   es   podrà   construir   sòlidament   si   no   té   suport   en   allò   que   li   dóna   sentit:  el  conjunt  de  comarques  i  pobles  que  l'envolten  i  els  milions  de  persones  que  la   tenen  com  a  Cap  i  Casal.       Un  valencianisme  integrador.     La  població  valenciana,  i  la  de  la  capital  en  particular,  ha  patit  en  els  darrers  anys  una   ràpida   transformació   com   a   conseqüència   de   dos   fenòmens   íntimament   lligats:   l'arribada   a   la   ciutat   de   milers   de   persones   originàries   d'altres   països   i   cultures,   i   l'eixida   cap   a   l'àrea   metropolitana   d'un   important   nombre   d'altres   de   la   capital   que   busquen  fora  d'aquesta  una  major  qualitat  de  vida.     Des   de   Compromís   per   València   entenem   que   aquestes   situacions   s'han   d'afrontar   amb  valentia  des  de  l'Ajuntament  per  evitar  l'aparició  de  "ghettos"  i  previndre  a  temps   qualsevol  indici  de  discriminació  o  d'exclusió  social  per  raons  culturals  o  racials.  Alhora,   un   ajuntament   no   pot   restar   immòbil   davant   la   "fugida"   de   centenars   de   persones   cada  any  perquè  a  la  ciutat  no  poden  trobar  unes  condicions  de  vida  adients;  això  no   només   té   conseqüències   pèssimes   des   del   punt   de   mira   econòmic,   sinó   que   pot   amenaçar   l'equilibri   social   a   la   ciutat   si   fóra   "abandonada"   per   alguns   segments   d'edat   i  per  grups  econòmics  i  professionals  determinats.       Per  això  fem  les  següents  propostes:         1.   Integració   de   la   població   nouvinguda   anant   més   enllà   del   discurs   de   la   "tolerància".  De  la  mateixa  manera  que  la  nostra  identitat  actual  no  es  pot  entendre,   per  exemple,  sense  l'aportació  andalusa  o  aragonesa,  també  estan  fent-­‐se  un  lloc  en   8

10

20

30

40

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

l'esfera   pública   de   la   ciutat   les   festes   llatinoamericanes   al   llit   del   riu   Túria   o   les   activitats  del  Centre  Cultural  Islàmic  de  València.  El  valencianisme  que  defensem  des   de  Compromís  per  València  vol  integrar  totes  eixes  aportacions,  fent-­‐les  nostres,  amb   una  concepció  oberta  de  la  nostra  identitat  com  a  ciutat.  Per  això:     a)  Posarem  en  marxa  un  Fòrum   de   les   Cultures   de   la   ciutat   de   València,  que   siga  lloc  de  trobada  dels  representants  de  les  diferents  comunitats  culturals  que   conviuen  a  la  capital,  i  que  es  convertisca  en  interlocutor  per  a  l'administració  a   l'hora  de  dissenyar  campanyes  d'integració  o  difusió  de  les  característiques  de   les  diferents  cultures.       b)  Desplegarem  programes  municipals  d'informació  i  sensibilització  adreçats  a   la   població   en   edat   escolar   i   al   teixit   associatiu   de   la   ciutat   on   s'expliquen   les   característiques  de  les  diverses  cultures  arribades  a  la  ciutat.       c)  Facilitarem  la  celebració  de  festes  i  trobades  culturals  d'aquelles  comunitats   que   viuen   a   la   nostra   ciutat,   amb   un   format   semblant   als   que   actualment   se   celebren  per  part  de  la  població  originària  d'altres  comunitats  autònomes.       2.  Perspectiva  metropolitana.   Aquest  és   un  dels  puntals  del  projecte   polític   de   Compromís  per  València,  ja  que  afecta  a  les  qüestions  relacionades  amb  la  mobilitat,   amb   el   desenvolupament   econòmic   i,   també,   a   les   relacions   socials;   la   ciutat   de   València  no  és  patrimoni  exclusiu  dels  seus  800.000  habitants  empadronats,  sinó  que   cada   dia   hi   viuen,   hi   treballen   i   hi   transiten   més   d'un   milió   de   persones   que   són,   fonamentalment,   de   les   poblacions   de   l'àrea   metropolitana.   La   ciutat   ha   de   saber   posar   en   valor   eixe   capital   humà   per   evitar   a   tota   costa   convertir-­‐se   solament   en   un   lloc  de  pas  o  en  un  espai  de  treball  i  gestions.     La   ciutat   ha   de   tindre   vida   i,   per   això   promourem  acords   amb   la   resta   de   municipis   de   l'àrea  metropolitana  per  consensuar  polítiques  que  faciliten  la  mobilitat  i  la  integració   de   la   població   metropolitana   en   una   mena   de   "Gran   València".   Aquests   acords   contemplaran   la   concessió   d'una   carta   de   veïnatge   metropolità   a   totes   les   persones   de   València   que   treballen   a   l'àrea   metropolitana   i,   a   l'inrevés,   la   qual   cosa   implicaria   avantatges,   per   exemple,   en   el   sistema   públic   de   transports   o   en   l'accés   a   serveis   socials  bàsics.         3.   El   valencià,   la   llengua   de   València.   No   hi   ha   cap   dubte   que   el   tret   més   característic  de  la  identitat  del  País  Valencià  és  la  nostra  llengua.  I  no  hi  ha  cap  dubte   tampoc  que  la  ciutat  de  València  ha  estat,  durant  dècades,  un  lloc  on  parlar  valencià   generava  problemes,  bé  per  manca  de  coneixements  o  per  manca  de  reconeixement.   Aquesta   situació,   comuna   a   altres   grans   ciutats   de   l'estat   amb   llengua   pròpia,   està   encara   lluny   de   trobar   solució   a   la   nostra   ciutat;   no   perquè   la   ciutadania   no   s'haja   incorporat  progressivament  a  l'ús  normal  del  valencià,  sinó  perquè  ho  ha  hagut  de  fer   sense  el  suport  de  l'administració  local  i,  en  moltes  ocasions,  no  només  sense  suport,   sinó  amb  gravíssims  entrebancs.    

9

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

Des   de   Compromís   per   València   entenem   que   un   dels   objectius   fonamentals   del   proper  govern  municipal  haurà  de  ser  aturar  la  tendència  regressiva  en  l'ús  social  del   valencià   a   la   capital   i   accelerar-­‐ne   normalització,   com   han   fet   desenes   de   pobles   i   ciutats  mitjanes  del  País  Valencià.  Això,  a  més  de  ser  una  necessitat  urgent  per  evitar   que   el   valencià   desaparega   de   València,   és   fonamental   per   garantir   la   cohesió   i   la   integració:   és   clau   perquè   la   gent   valencianoparlant   de   fora   de   la   capital   se   senta   còmoda   i   compresa   a   la   "seua"   capital,   i   és   cabdal   perquè   les   persones   nouvingudes   hi   troben  una  eina  d'integració  social  i  cultural.  Per  tot  això,  proposem:     a)   Immediat   desplegament   i   compliment   del   Reglament   Municipal   d'Ús   del   Valencià,  que  obliga,  entre  d'altres  coses,  a  fer  del  valencià  la  llengua  preferent   de   l'administració   local   i   a   propiciar-­‐ne   la   normalització   dins   de   l'Ajuntament.   En   eixe   sentit,   entenem   que   resulta   absolutament   imprescindible   que   el   valencià  siga  la  llengua  parlada  majoritàriament  a  l'hemicicle  de  l'Ajuntament,   que   siga   en   la   nostra   llengua   en   la   qual   facen   les   declaracions   públiques   les   persones   amb   responsabilitats     municipals   i   que   la   televisió   municipal   de   la   ciutat  emeta  la  seua  programació  en  valencià.     b)  Posada  en  marxa  de  l'Oficina  d'Ús  i  Promoció  del  Valencià,  que  inicie  la  tasca   de   normalització   mitjançant   cursos   de   valencià   específics   per   als   diferents   sectors  de  la  població  (immigrants,  gent  gran,  joves,  aturats...)  i  per  als  diversos   sectors   professionals   (valencià   per   a   botiguers,   per   a   policies   locals,   per   a   personal  de  jardineria,  per  a  taxistes,  etc.)       c)   Incorporació   dels   cursos   de   valencià   normatiu   als   programes   de   la   Universitat   Popular,   de   manera   que   servisquen   per   preparar   les   proves   de   la   Junta  Qualificadora  de  Coneixements  del  Valencià  i  siguen  homologables  amb   la  formació  en  llengua  que  es  pot  rebre  en  altres  entitats  i  altres  territoris  del   nostre  àmbit  lingüístic.       d)  Col·∙laboració  amb  entitats  culturals  i  veïnals  per  a  la  promoció  del  valencià,   especialment   les   Associacions   de   Veïns   i   Veïnes   i   les   Falles,   amb   subvencions   per   realitzar   cursos   de   llengua,   oferiment   de   materials,   serveis   d'assessorament  i  traducció  etc.     e)   Crear   premis  a  la  promoció  del  valencià   en   diferents   àmbits:   falles,   comerç,   associacions,  creació  literària,  joventut,  àmbit  educatiu  etc.       f)   Col·∙laborar   amb   l'Acadèmia   Valenciana   de   la   Llengua   i   incorporació   de   València   a   l'Institut   Ramon   Llull   per   participar   en   programes   de   promoció,   normalització  i  normativització  del  valencià  dins  i  fora  de  la  nostra  ciutat.         4.   Recuperar   la   identitat   pròpia   de   la   ciutat.   L'escàs   interés   per   la   nostra   llengua   que   han   manifestat   els   diferents   governs   municipals   de   la   democràcia   ha   estat   coherent   amb   un   nul   interés   per   la   identitat   pròpia   de   la   ciutat,   que   ha   estat   depauperada   fins   al   punt   de   reduir-­‐la   a   algunes   manifestacions   folklòriques   (i   no   a   totes).  València  té,  per  ella  mateixa,  una  identitat  diferenciada,  que  la  distingeix  de  la   10

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

resta  de  municipis  valencians  i  també  de  les  altres  capitals  de  l'estat.  La  nostra  història,   les  nostres  tradicions  i  la  nostra  manera  d'entendre  la  vida  han  fet  que  el  Cap  i  Casal   tinga   una   identitat   específica   que,   lògicament,   el   seu   Ajuntament   s'ha   d'afanyar   a   preservar   i   promoure.   I   no   es   tracta,   en   cap   cas,   d'una   identitat   excloent,   sinó   més   aviat  tot  el  contrari:  la  manera  com  és  hui  València  és  el  resultat  de  la  suma,  no  de  la   resta.  Per  això  proposem:     a)   Posar   en   marxa   l'Institut   Municipal   de   Cultura   Popular   que   siga   un   pol   d’investigació,  difusió  i  promoció  de  totes  les  manifestacions  de  cultura  popular   que  hi  ha  a  la  nostra  ciutat.  L’Institut  serà  l’interlocutor  amb  l’administració  en   aquesta   matèria,   col·∙laborarà   amb   altres   entitats   que   tenen   la   mateixa   funció   en  altres  ciutats  del  nostre  àmbit  cultural,  i  comptarà  amb  una  plantilla  fixa  de   personal   especialitzat   i   amb   un   programa   d’activitats   públiques.   Entre   les   tasques   d’aquesta   institució   tindrà   especial   importància   l’estudi,   protecció   i   promoció   de   les   festes   menys   conegudes   de   la     ciutat,   com   aquelles   que   se   celebren   a   les   pedanies   o   als   centres   històrics   de   València   i,   lògicament,   hi   tindrà   un   pes   determinat   l’estudi   de   les   falles   des   del   punt   de   mira   històric,   sociològic,  etnològic  etc.       b)   Ampliació   de   les   dotacions   i   activitats   del  Museu  d’Història  de  València,   tot   obrint-­‐ne   subseus   en   centres   històrics   de   la   ciutat   (Ciutat   Vella,   el   Cabanyal,   Patraix,   Benimaclet,   Campanar,   Russafa...)   o   les   pedanies   del   nord   i   del   sud...   Amb   això   defensem   un   model   de   museu   més   obert   a   la   ciutadania,   que   no   només   siga   un   contenidor   de   continguts,   sinó   un   centre   promotor   de   la   història,   la   cultura   i   la   identitat   pròpies   de   la   nostra   ciutat.   En   eixe   sentit,   a   Compromís   per   València   apostem   perquè   el   Museu   d’Història   de   València   assumisca  també  la  coordinació  de  les  polítiques  de  recuperació  de  la  Memòria   Històrica  (recuperació  d’espais  de  la  memòria  com  els  refugis  de  la  Guerra  Civil,   promoció   d’investigacions   sobre   els   moviments   democràtics   d’abans,   durant   i   després   del   franquisme,   difusió   dels   resultats   d’aquestes   recerques   etc.)   i,   alhora,  a  través  del  Museu  d’Història  es  desplegarà  un  treball  de  recuperació  de   la   memòria   oral   de   la   ciutat,   en   coordinació   amb   la   tasca   del   Museu   de   la   Paraula  de  la  Diputació  de  València.       c)  Promoció  de  la  investigació  etnològica,  històrica,  folklòrica  etc.  mitjançant  la   concessió   de   subvencions   a   entitats   i   particulars   que   treballen   en   aquests   àmbits   i,   també,   amb   una   col·∙lecció   de   publicacions   municipals   sobre   aquesta   temàtica.         5.   València,   capital   del   País   Valencià.   Ser   capital   d’un   país   no   és   només   una   ocasió  per  enorgullir-­‐se,  sinó  que  també  implica  un  seguit  d’obligacions  cap  a  la  resta   de  pobles  i  comarques  que  formen  el  territori.       Des   de   Compromís   per   València   apostem   per   una   València   que,   conscient   del   seu   paper  com  a  capital,  i  orgullosa  de  la  seua  identitat  local  i  nacional,  siga  pionera  en  la   promoció,  protecció  i  difusió  de  la  identitat  valenciana  des  d’una  perspectiva  moderna,  

11

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

integradora   i,   al   mateix   temps,   respectuosa   i   atenta   a   les   nostres   especificitats.   Per   això:   a)   Crearem   l’Institut   d’Estudis   de   la   Ciutat   de   València   que,   en   coordinació   amb   la   Federació   d’Instituts   d’Estudis   Comarcals   del   País   Valencià,   promoga   totes   aquelles   recerques   relacionades   amb   les   relacions   entre   la   ciutat   de   València  i  la  resta  del  País.     b)   Promourem   programes   de   coneixement   del   País   Valencià   per   als   centres   educatius,   les   universitats   populars   i   les   entitats   cíviques   de   la   ciutat.  Aquests   programes  inclouran  visites  i  excursions  a  diferents  ciutats  i  comarques  del  País,   exposicions  relacionades  amb  la  diversitat  natural,  cultural  i  social  del  territori   valencià   i   activitats   adreçades   a   la   població   escolar   que   permeten   un   major   coneixement  del  territori  valencià.   c)   Impulsarem   les   celebracions   adreçades   a   la   població   de   diferents   comarques   que   viu   a   la   ciutat   mitjançant   la   col·∙laboració  amb  els  ajuntaments   i   entitats   supramunicipals   per   a   la   celebració   de   setmanes   monogràfiques   dedicades  a  cadascuna  de  les  comarques  que  incloguen  actes  de  trobada  de  la   gent   d’eixe   territori   que   viu   a   la   ciutat,   la   concessió   de   premis   a   persones   vinculades   a   eixes   comarques   que   ho   hagen   merescut   i   la   celebració   de   fires   d’entitats  i  d’empreses  d’eixes  comarques  que  donen  a  conéixer  el  seu  territori   als  habitants  del  Cap  i  Casal.    

12

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

II   SOSTENIBILITAT  
  Redefinirem  en  profunditat  les  relacions  de  la  ciutat  amb  el  seu  medi  i  el  seu  entorn,   tot   fent   referència   a   la   defensa  i  promoció  de  l'horta  i  l'Albufera,   a   un   nou  model  de   mobilitat  urbana  i  metropolitana,  a  nous   sistemes   per   reduir   la   generació   de   residus  i   a   un   increment   substancial   de   la   superfície   verda   a   la   ciutat.   Per   a   aconseguir-­‐ho,     proposem:       1.   Posada   en   marxa   de   Plans   de   Mobilitat   Sostenible   i   Transport   Públic   de   Qualitat.  En  els  últims  15  anys  el  nombre  d’automòbils  s’ha  multiplicat  per  dos  i  mig  en   l’àrea  Metropolitana  de  València.  Ha  passat  dels  300  vehicles  per  cada  1000  habitants   l’any   1991   als   més   700   de   l’any   2006   (últimes   dades   disponibles).   Hi   ha   una   preponderància  dels  desplaçaments  amb  vehicles  motoritzats  privats,  i  queda  relegat   l’ús  dels  transports  públics  col·∙lectius  i  de  la  bicicleta.       La  qualitat  del  transport  repercuteix  de  manera  fonamental  sobre  la  qualitat  de  vida,  la   riquesa   de   la   nostra   societat   i   el   medi   ambient.   És   fonamental,   per   tant,   aplicar   mesures   correctores   per   a   invertir   la   tendència   del   creixement   desmesurat   de   les   infraestructures   viàries,  que  generen  l’increment  del  parc  mòbil  privat.  Per  modificar   esta   tendència,   promourem   un   debat   en   profunditat   que   concloga   en   l’adopció   de   profundes  mesures  correctores.        a)   Realització   d’estudis   de   mobilitat   sectorials   i   territorials,   que   facen   una   completa  radiografia  de  l’estat  de  les  coses.       b)  implantació  de  plans  de  mobilitat  sostenible  els  objectius  primaris  del  qual   seran:       -­‐   Creació   d'una   tarja   per   al   transport   públic   en   València   per   a   estudiants  i  persones  aturades  a  preu  simbòlic,   de   caràcter   semblant   a   l'actual  tarja  or  per  a  persones  jubilades         -­‐  Reducció  dels  desplaçaments  en  cotxes  privats     -­‐   Potenciació  dels  transports  col·∙lectius  en  l’àmbit  del  treball,   sobretot   cap  als  nombrosos  polígons  industrials  que  envolten  les  ciutats     -­‐   Increment   dels   desplaçaments   en   autobusos   en   el   nucli   urbà,   fomentant:     a)   l'increment   del   nombre   d’autobusos   que   circulen,   per   a   millorar   la   freqüència  de  pas;       b)  l'extensió  notable  l’horari  del  servici;     c)   l'eliminació   la   doble   filera   i   els   aparcaments   en   el   carril   bus   (una   alifac  que  patim  especialment  a  València  i  que  afecta  greument  el  servici  

10

20

30

40

13

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

             

públic),   mitjançant   campanyes   de   sensibilització   i   millora   de   la   disciplina   en  l’aparcament.   d)  la  modificació  de  la  percepció  del  transport  públic  com  un  transport   de   baixa   qualitat,   reservat   a   majors,   estudiants   i   classe   baixa,   per   convertir-­‐lo  en  un  transport  competitiu,  eficient,  segur  i  de  qualitat.   2.  València,  capital  de  la  Bicicleta.    Plantegem  els  següents  objectius:     a)  Aprovació  d’un  Pla  Rector  de  la  Bici   b)  Creació  de  l’Oficina  Municipal  de  la  Bicicleta   c)   Vies   ciclistes:   reconversió   dels   actuals   carrils   bici,   poc   funcionals   per   estar   molts   d’ells   en   la   vorera,   en  vies  ciclistes;   ampliació   i   acabament   de   la   xarxa   de   vies  ciclistes,  perquè  arribe  a  les  grans  vies  i  a  les  avingudes  de  la  ciutat,  fins  a   assolir  una  vertadera  xarxa  capil·∙lar     d)  Potenciació  i  extensió  de  Valenbisi,  el  sistema  de  bicis  de  lloguer,  a  tota  la   ciutat  en  el  mínim  de  temps  possible,  millorant  la  gestió  i  la  rotació  de  les  bicis     e)  Promoció  de  l’ús  massiu  de  la  bicicleta  en  les  àrees  urbanes,  en  combinació   amb   els   altres   transports   públics,   seguint   les   pautes   de   l’anomenada   intermodalitat.     f)   Instal·∙lació   d'aparca-­‐bicis   en   nombre   suficient   d’acord   amb   la   demanda   creixent;     g)   Peatonalització   gradual   d’àmplies   àrees   de   les   ciutats,   especialment   els   centres  històrics       h)  Zona30:  fer-­‐la  efectiva  amb  la  instal·∙lació  dels  anomenats  guàrdies  dormits   (badenes)   que   obliguen   a   reduir   la   velocitat   dels   cotxes,   sense   necessitat   d’implantar   complicats   i   cars   sistemes   electrònics   de   detecció   (radars   o   semblants);  ampliar  el  radi  d’acció  de  la  zona30  a  altres  barris,  primer  pas  cap  a   la  peatonaltizació  d'aquests   j)   Targetes   d’aparcament   per   a   residents,   l’anomenada   targeta   taronja,   que   permeta   reservar   places   als   ciutadans   que   habiten   en   el   seu   barri   a   preus   assequibles     k)  Millora  de  la  seguretat,  l’eficiència  i  la    sostenibilitat   l)   Posada   en   marxa   un   Pla   de   Mobilitat   Segura,   que   es   fixe   com   a   objectiu   prioritari   el   compliment   del   límit   de   velocitat   de   50   km/h   (ja   que   la   velocitat   és   una   de   les   causes   fonamental   de   la   mortaldat   viària),   instal·∙lant   sistemes   arquitectònic   (badenes,   senyalètica,   vertical   i   horitzontal,   passos   de   vianants   realçats)     14

20

30

40

   

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

        3.  Creació  de  la  regidoria  d’Espai  Públic,  Mobilitat  i  Sostenibilitat.  Un  objectiu   de   Compromís   per   València   és   col·∙locar   la   sostenibilitat   i   la   millora   de   la   mobilitat   urbana  en  primer  lloc  d’atenció  i  donar-­‐li  importància  i  operativitat  en  el  funcionament   de  l’Ajuntament.  Per  això  cal  crear  aquesta  regidoria  que  pot  substituir-­‐ne  unes  altres   de  funció  dubtosa  com  pot  ser  per  exemple  la  regidoria  d’il·∙luminació  i  fanals  i  incloure   regidories  amb  una  funció  limitada  com  la  de  trànsit.       4.   Política   de   residus.   Recollida   selectiva   de   matèria   orgànica.   Creació   d’ecoparcs.   València   s’ha   distingit   per   tenir   una   política   de   residus   on   l’únic   que   importa   es   treure   el   fem   de   les   cases   i   els   carrers   sense   importar   com.   Cal   avançar   cap   a   la   sostenibilitat   en   aquest   assumpte   i   demostrar   que   hi   ha   unes   altres   polítiques   menys  oneroses  per  a  les  persones  i  per  al  medi  ambient.  Entre  elles  destaquem:     a)   Recollida   selectiva   de   la   matèria   orgànica   per   a   la   producció   de   compost   després  de  la  fermentació  anaeròbica  per  a  produir  gas  metà  que  es  puga  usar   com  a  energia  renovable     b)  Iniciar  un  programa  pilot  en  algun  barri  de  València  de  la  recollida  selectiva   en  especial  de  la  matèria  orgànica  per  a  la  seua  posterior  generalització     c)   Revisió   de   les   taxes   de   l'EMTRE   pel   tractament   de   residus   amb   la   finalitat   d’incentivar   als   ciutadans   en   la   recollida   selectiva     i   la   gestió   de   residus   en   origen     d)   Creació   d’ecoparcs   per   a   la   recollida   d’estris   i   materials   per   a   reciclar-­‐los   posteriorment     e)   Recollida   de   materials   d'enderrocs   i   reutilització   per   a   la   construcció   d’infraestructures,  etc.     f)  Recollida   selectiva   d’olis   usats  i  ús  posterior  per  a  l’obtenció  de  biogasoil  per   transesterificació.       g)  Rebuig  a  la  incineració  com  a  alternativa  d’eliminació  de  residus  sòlids  pels   impactes   sobre   la   salut   de   les   persones   que   suposen   aquestes   instal·∙lacions,   l’aparició   de   cendres   tòxiques   que   cal   eliminar   i   l'efecte   negatiu   sobre   la   reutilització  i  el  reciclatge  de  materials.   15

m)  Potenciació  de  modalitats  de  transport  col·∙lectiu,  tipus  "car-­‐sharing"     n)   Implantació   de   mesures   fiscals   que   primen   els   transports   menys   contaminants  i  que  castiguen  els  vehicles  de  gran  cilindrada,  que  emeten  més   CO2       o)   Creació   d'un   tiquet   únic   integrat   en   tota   l’àrea   metropolitana,   entre   autobusos,  metro  i  tramvies.    

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

    5.  Augment  i  millora  de  superfícies  verdes.  València  és  una  ciutat  amb  només   5’72  m2  de  zona  verda  per  habitant  segons  es  desprén  de  l’anuari  de  l’Ajuntament  de   2010.  Una  quantitat  molt  inferior  a  la  d’altres  ciutats  espanyoles  com:  Vitòria  ,  20’8  m2   /  habitant,  Logronyo,  18’3  m2   /  habitant,  Pamplona  16’9  m2   /  habitant,    Madrid,  15’9   m2  /  habitant  etc.  L’Organització  Mundial  de  la  Salut  (OMS)  recomana  de  10  a  15    m2   de  zona  verda/  habitant,  quantitat  molt  superior  a  la  de  la  nostra  ciutat.     No  hi  ha  prou  amb  tenir  un  plànol  de  gran  zona  verda  en  el  Parc  Central  que  ningú  sap   molt   bé   com   es   va   a   finançar.   Es   poden   fer   xicotetes   coses   amb   pocs   recursos   que   milloren  la  mala  situació  de  la  nostra  ciutat  pel  que  fa  a  zones  verdes,  entre  les  quals   volem  destacar:     a)  Recuperació  dels  antics  terrenys  del  parc  zoològic  per  a  l’ampliació  del  Parc   de  Vivers.       b)  Ampliació  del  Parc  de  la  Rambleta       c)  Millora  del  manteniment  i  conservació  del  Parc  de  Benicalap       6.  Defensa  i  promoció  de  l’Horta.  L’Horta   no   pot   continuar   desapareixent   sota   el   ciment.   Per   això   cal   aturar   la   reforma   del   PGOU.   Però   l’Horta   també   està   desapareixent,   encara   que   no   de   forma   definitiva,   pel   progressiu   abandó   dels   llauradors  i  la  manca  d’expectatives  d'aquests.  Cal   posar   en   marxa   definitivament   el   PAT   de   defensa   de   l’Horta.  L’Horta  ha  de  tornar  a  ser  el  rebost  de  la  ciutat  de  València   com  ha  estat  al  llarg  de  la  seua  història.       7.  Potenciació  del  consum  ecològic  i  local.  És  imprescindible  ajudar  i  potenciar   totes  les  iniciatives  de  comerç  que  es  basen  en  productes  propers  i  obtinguts  de  forma   ecològica,  evitant  la  contaminació  per  restes  de  plaguicides  així  com  la  contaminació   de   les   aigües   soterrànies   i   dels   aliments   per   adobs   químics.   Per   això   el   compost   de   qualitat  ha  de  tancar  un  cicle  biològic  com  han  fet  sempre  els  llauradors  i  llauradores   de  l’Horta  en  vindre  a  València  a  recollir  el  fem  per  a  adobar  els  seus  horts.     El  consum  ecològic  i  local  exigeix  també  actuacions  en  el  món  de  la  restauració  on  cal   estimular  i  potenciar  des  de  l’ajuntament  les   xarxes   de   restaurants   ecològics   i   amb   productes  locals.     És  important  també  relacionar   la   restauració   de   qualitat   amb   les   varietats   locals   de   verdures   i   fruites   que   moltes   vegades   estan   en   quasi   perill   d’extinció   al   ser   desplaçades   per   varietats   comercials   amb   pitjor   sabor   i   adaptació   al   nostre   territori   però   millor   qualitats   de   duració   i   presentació   com   demanen   les   grans   cadenes   comercials.         8.  Creació  d'horts  urbans  o  de  ciutat  ecològics.  Els   Horts   Urbans   Ecològics   són   una  interessant  proposta  per  a  recuperar   espais   urbans  que  en  la  majoria  dels  casos   estan   abandonats   i   degradats.   Es   configura   també   com   una   resposta   a   les   carències   16

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

d’espais   verds   comunitaris   en   els   barris   dels   ciutats,   on   encara   abunden   solars   i   terrenys   en   estat   d’abandó.   Els   Horts   Urbans   Ecològics   són   espais   d’horta   en   zones   urbanes   i   periurbanes,   moltes   vegades   degradades.   El   benefici   social   és   molt   destacable,   principalment   per   la   seua   funció   d’oci   (oci   productiu),   la   seua   funció   educativa,  i  també  la  seua  funció  terapèutica.       L’oci   productiu   és   una   opció   de   gaudir   del   cultiu   de   productes   del   camp   en   entorn   urbà,  amb  l’objectiu  final  de  l’autoconsum  del  fruit  del  treball  (els  podríem  definir  com   “Horts  de  Subsistència”.     La  funció  educativa  revesteix  una  importància  fora  de  dubte,  ja  que  permet  disposar   d’horts  urbans  perquè  els  escoles,  els  col·∙legis  i,  perquè  no,  les  universitats,  els  visiten  i   utilitzen   per   a   les   seues   classes   pràctiques   i   per   a   tot   tipus   d’aprenentatge   (les   anomenades  granges  escoles).     Els  horts  urbans  és  poden  convertir  en  espais   per   a   la   teràpia   ocupacional  i  s’orienta  a   col·∙lectius   específics   com   per   exemple   persones   amb   malalties   mentals,     discapacitades  intel·∙lectuals,  persones  majors,  malaltes  d’Alzheimer.     Concebem  els  horts  urbans  com  un  instrument  de  transformació  social,  de  promoció   de   l’agricultura   ecològica,   d’adequació   d’espais   de   comunicació   i   de   construcció   i   de   desenvolupament  de  la  comunitat.  Els  beneficis  de  la  implantació  d’una  xarxa  d’horts   urbans   són   evidents:   manteniment   i   condicionament   d’àrees   degradades,   s’evita   acumulació  de  fem  i  possibles  incendis  o  es  creen  d’espais  verds  urbans,  entre  molts   d'altres.     Compromís  per  València  proposa  la  següent  modalitat  de  gestió:     -­‐Cessió   temporal   i   gratuïta   de   les   parcel·∙les   durant   un   temps   determinat  (i  suficient  per  a  poder  desenvolupar  l’hort  urbà)     -­‐Les  parcel·∙les  han  de  ser  necessàriament  cultivades  seguint  els  criteris   de  l’agricultura  ecològica     -­‐L’objectiu  final  és  l’autoconsum     -­‐L’Ajuntament   proporcionarà   les   llavors,   les   ferramentes   de   treball   i   impartirà   cursos   d’iniciació   al   cultiu   ecològic,   i   després   un   seguiment   continuat  per  a  proporcionar  assessorament.     -­‐Es  buscarà  la  firma  de  convenis  de  col·∙laboració  amb  les  associacions   d’agricultors  i  agricultores,   amb   el   CAE   (Consell   d’Agricultura   Ecològica)   organisme   dependent   de   la   Conselleria   de   Medi   Ambient;   la   SEAE   (Societat   Espanyola   d’Agricultura   Ecològica)   i   les   Universitats   Valencianes    

17

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

  9.   Estavi   d’energia   en   il·∙luminació.   Noves   energies   en   edificis   públics   (ACS,   fotovoltaica,  etc.  València  no  pot  continuar  sent  la  capital  europea  de  la  contaminació   lumínica   i,   alhora,   la   capital   que   pateix   unes   despeses   més   elevades   per   càpita   de   consum  elèctric  per  il·∙luminació  pública.  Cal  estalviar  i  una  primera  mesura  d’urgència   en  algunes  zones  de  la  ciutat  passaria  senzillament  per  apagar   almenys   la   meitat   de   les   faroles.   Cal   dirigir   la   llum   al   carrer   què   és   on   estan   les   persones   que   necessiten   il·∙luminació.   Tota   l’altra   llum   que   va   al   cel   és   malbaratament   i   contaminació.   Caldrà   modificar  o  almenys  introduir  alguns  canvis  a  les  abundants  esferes  que  il·∙luminen  en   totes   direccions.   Cal   també   posar   llums   de   baix   consum   tant   en   il·∙luminació   com   en   control  semafòric.     València   ha   d’obtenir   una   gran   part   de   l’energia   que   consumeix   en   produir   aigua   calenta   i   en   el   consum   d’energia   elèctrica   introduint   de   forma   massiva   les   plaques   solars   ACS   per   aigua   calenta   i   les   plaques   solars   fotovoltaiques   així   com   xicotets   captadors  d’energia  eòlica.  Açò  suposa  un  repensament  de  caràcter  energètic  que  a   més   de   suposar   un   seriós   avanç   en   estalvi   energètic   i   sostenibilitat   mediambiental,   haurà  de  ser  un  gran  jaciment  de  nous  llocs  de  treball  .       10.   Superar   el   perill   nuclear.   València  no  pot  continuar  estant  exposada  a  les   conseqüències   de   tenir   una   central   nuclear   a   poca   distància   de   la   ciutat.   L’aigua   potable   que   bevem   en   la   ciutat   procedeix   majoritàriament   del   riu   Xúquer   que   passa   per   Cofrents   i   serveix   per   a   refrigerar   el   reactor   nuclear   paregut   al   de   Fukushima.   Afirmem  que   es  pot  viure  sense  centrals  nuclears   com   ho   fan   molts   països   d’Europa   i   reivindiquem  una  aposta   decidida   per   les   energies   renovables  que  pose  fi  a  l’era  de   l’energia  nuclear.       11.   Potenciar   l’educació   ambiental.   L’ajuntament   ha   de   fer   una   aposta   per   l’educació   ambiental   de   la   ciutadania   educant,   potenciant   i   estimulant   els   comportaments   sostenibles   en   els   temes   de   la   gestió   i   recollida   selectiva   del   fem,   l’estímul   i   ajuda   per   a   la   rehabilitació   energètica   de   les   llars,   l’estalvi   d’aigua,   la   mobilitat  sostenible  potenciant  el  transport  públic,  la  bicicleta  i  anar  a  peu,  la  compra   de  productes  locals  i  ecològics  etc.     Un  element  fonamental  de  totes  aquestes  pràctiques  és  la  participació   ciutadana   en   l’Agenda   21   de   la   qual   el   nostre   ajuntament   és   signant   però   poques   vegades   se’n   recorda  com  no  siga  a  efectes  de  mera  propaganda.       12.   Millorar   la   protecció   animal.   La  protecció  dels  animals  és  un  servei  públic   que   beneficia   als   propis   animals,   però   també   a   la   societat   en   el   seu   conjunt.   Una   societat  cada  vegada  més  avançada  com  la  que  pretenem  assolir  ha  de  respectar  els   animals.   Per   això   no   és   compatible   creure   en   una   societat   millor   que   no   tinga   en   compte  la  consideració  cap  a  la  vida  animal.       En   l'actualitat   hi   ha   al   terme   municipal   de   València   un   gran   nombre   d'animals   abandonats  que  són  atesos  des  d'entitats  privades  amb  un  gran  esforç  per  la  seua  part.     Des  de  Compromís  creiem  fermament  que  el  sacrifici  dels  animals  no  és  alternativa  i   valorem   l'esforç   que   realitzen   les   entitats   de   protecció   animal   en   la   tasca   de   cuidar   els   18

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

animals   abandonats.   Per   això   augmentarem   la   col·∙laboració   econòmica   de   l'ajuntament   amb   aquestes   entitats.  També  impulsarem  campanyes  de  promoció  de   l'adopció.  Igualment  ens  proposem  aconseguir  que  tots   els   gossos   i   gats   de   la   ciutat   estiguen  censats  i  diposen  de  xip  identificatius.       Els  animals,  per  a  Compromís,  són  sers  vius  susceptibles  de  sentir  dolor  i  de  mostrar   afecte,   no   són   joguets   i   per   tant   ens  manifestem  en  contra  de  la  presència  d'animals   en   espectacles   públics,   evitant   la   presència   a   València   d'aquells   espectacles   que   incloguen  animals  en  les  seues  atraccions,  seguint  així  l'exemple  d'altres  ciutats,  com   Palma  de  Mallorca  o  Barcelona.     No  ens  agraden  les  corregudes  de  bous.  Pensem  que  és  un  espectacle  que  cal  superar  i   creiem   que   aquesta   opinió   és   majoritària   en   la   societat   valenciana.   Per   això   impulsarem,   tant   des   de   l'Ajuntament   com   des   de   la   Diputació,   la   celebració   d'una   consulta  popular  sobre  les  corregudes  de  bous.         13.  Defensa  i  promoció  de  l’Albufera  i  el  Saler.  València  té  un  tresor  natural  en   el   seu   termini   municipal:   El   Parc   Natural   de   l’Albufera.   Poques   ciutats   poden   dir   el   mateix.  Malauradament  poques  ciutats  fan  tant  poc  de  cas  a  les  seues  potencialitats   com  element  mediambiental  de  primer  ordre.  La  dreta  valenciana  en  el  fons  continua   pensant  que  el  millor  que  es  podia  fer  amb  el  Saler  era  el  que  van  començar  a  fer  els   alcaldes  franquistes.     Cal  continuar  millorant  l’aigua  de  l’Albufera  que  no  pot  alimentar-­‐se  només  d’aigües   depurades.   També   ha   de   tenir   aportacions  regulars  d’aigües  netes  procedents  del  riu   Xúquer.     El   Saler   continua   sent   nostre   però   emprem   molt   poc   les   seues   potencialitats   com   a   parc,  gaudim  poc  d’ell,  l’utilitzem  poc  com  a  promoció  turística.  Molts  països  del  món   utilitzen   els   seus   parcs   naturals   com   a   reclam   per   a   un   altre   turisme   més   naturalista   que  de  pas,  és  de  millor  qualitat.         14.   Millorar   l’ús   racional   de   l’aigua.   Cicle   integral.   Depuració.   La   ciutat   de   València   té   uns   consums   d’aigua   que   cal   racionalitzar   i   reduir   mantenint   la   qualitat   del   servei.  És  necessari  en  primer  lloc  detectar  i  reduir  l’aigua  perduda  en  les  canonades   per   fugues.   Cal   fer   polítiques   d’estalvi   d’aigua   potenciant   sistemes   de   llanterneria   estalviadors  i  millorant  l’educació  mediambiental  de  tota  la  ciutadania.     Menció  especial  és  el  cicle  integral  de  l’aigua  en  la  ciutat.  Cal  fer  una  neteja   estricta   en   primer  lloc  de  tots  els  mecanismes  de  corrupció  i  balafiament  de  diners  públics  que   ha   patit   l’empresa   de   depuració   d’aigües   durant   els   últims   anys   on   l’ajuntament   de   València  té  presència  majoritària.  Cal  millorar   els   sistemes   de   depuració   i   reutilitzar   les  aigües  depurades  pera  regadiu.     Igualment  és  molt  important  acabar   amb   el   vessaments   d’aigües   residuals   que   pateix   la   zona   de   la   Malva-­‐Rosa   mitjançant   l’emissari   submarí   d’aigües   sense   depurar   que  

19

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

impedeix   l’adjudicació   de   senyeres   blaves   a   les   platges   més   emblemàtiques   de   la   ciutat.       15.     Control   i   millora   de   la   contaminació   de   l’aire   i   acústica.   No   es   pot   continuar  fent  trampa  com  s’està  fent  amb  els  mesuraments  de  contaminació  de  l’aire   de   la   ciutat   de   València.   Primer   cal   conèixer   de   forma   objectiva   quina   és   la   contaminació  real  de  la  ciutat.  La  salut  i  fins  i  tot  la  vida  de  moltes  persones  majors,   xiquets  i  amb  problemes  respiratoris  depenen  d’un  adequat  coneixement  i  gestió  de  la   qualitat  de  l’aire.  Caldria  prendre  les  següents  mesures:       a)   Control   rigorós   de   la   contaminació   de   l’aire   millorant   la   ubicació   de   les   estacions  de  mesurament  i  prestant  especial  atenció  a  les  partícules  sòlides  per   la  incidència  greu  que  tenen  en  les  malalties  càrdio-­‐respiratòries.     b)  Informació  puntual  i  rigorosa  a  la  ciutadania  de  la  situació  de  contaminació   de  l’aire,  especialment  en  els  moments  de  contaminació  elevada     c)  Control  i  millora  per  l’ajuntament  i  les  ITV  dels  vehicles  més  contaminants     d)   Pla   de   mobilitat   sostenible   que   augmente   el   pes   del   transport   públic,   el   caminar    i  l’anar  en  bicicleta  front  al  cotxe  particular.  Ampliació  i  control  de  les   zones  de  30  Km/h.     d)   Incentivació   fiscal   de   la   compra   de   vehicles   amb   baix   o   nul   nivell   de   contaminació  (cotxes  híbrids,  elèctrics  etc.)  front  als  vehicles  més  contaminants     e)  Elaboració  d'un  pla   d’emergència  i  de  mesures  a  prendre  en   cas   de   nivells   de  contaminació  perillosos  per  a  la  salut  humana.     Pel   que   fa   a   la   contaminació   acústica   cal   afrontar   la   situació   per   a   fer   front   als   dos   generadors  fonamentals:  El  trànsit  rodat  i  l’acumulació  de  locals  d’oci  en  determinades   zones.       16.   Preveure   i   planificar   l’entrada   del   cotxe   elèctric.   El   cotxe   elèctric   es   convertirà  amb  seguretat  en  la  forma  de  mobilitat  individual  predominant  en  les  grans   ciutats.  En  l’actualitat  totes  les  empreses  automobilístiques  estan  començant  a  treure   vehicles   híbrids   i   elèctrics   que   necessitaran   molt   prompte   sistemes   d’abastiment   d’energia   en   la   ciutat   de   València.   Una   altra   vegada   l’Ajuntament   no   sembla   estar   a   l'alçada  que  exigeixen  els  canvis  que  s'aproximen.     És  necessària  la  instal·∙lació  de  sistemes  de  recàrrega  elèctrica  en  la  ciutat  accessible   per   a   tots   els   nous   vehicles.   Caldrà   reformar   alguna   norma   urbanística   per   a   incorporar   la   recàrrega   en   els   aparcaments   tant   privats   com   públics.   Estudiarem   la   viabilitat   tècnica   que   els   sistemes   d’aparcament   de   bicicletes   de   lloguer   (que   ja   disposen   d’instal·∙lacions   elèctriques)   puguen   a   la   vegada   servir   com   a   punt   de   recàrrega  elèctrica  dels  nous  vehicles.  

20

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

III   SERVEIS  DE  QUALITAT  
  Compromís  per  València  aposta  per  uns  serveis   públics   d’alta   qualitat  en  allò  que  fa   referència   a   l’ensenyament,   la   sanitat   i   els   serveis   socials   fent   especial   èmfasi   en   el   desplegament  de  les  mesures  d’atenció  a  la  dependència,  de  suport  a  la  gent  gran,  a   les  persones  discapacitades  i  a  la  generació  d’ocupació  de  qualitat.       A)  EDUCACIÓ  I  CULTURA       1.   L’educació   infantil:   una   prioritat.   Des   de   Compromís   treballarem   perquè   l’Ajuntament   de   València   col·∙labore   en   la   construcció   d’una   xarxa   pública   d’escoles   d’educació   infantil   de   0-­‐3   anys.   Xarxa   que   de   forma   incompleta   existia   al   començament  de  la  dècada  dels  noranta  i  que  l’actual  corporació  es  va  encarregar  de   destruir.  L’Ajuntament   cedirà   el   sòl   necessari  per  a  la  construcció  de  les  escoletes  que   calga  construir  a  València  després  de  fer  l’estudi  de  les  necessitats  existents  respecte   de  l’escolarització  dels  infants  d’aquesta  franja  d’edat  i  que  no  s’hagen  pogut  satisfer   després  de  la  concertació  o  el  conveni  amb  els  centres  ja  existents  i  que  s’hagen  volgut   sumar  a  aquesta  iniciativa.       2.   Programes   municipals   d’educació   afectivo-­‐sexual  i  intel·∙ligència  emocional   dirigits   i   programats   per   a   tots   els   nivells   educatius   (infantil,   primària,   secundària,   batxillerat  i  formació  professional).       3.  L’ensenyament  serà  gratuït  en  les  escoletes  de  0  a  3  anys  com  ho  és  en  la   resta  dels  nivells  educatius  obligatoris.  L’educació  en  aquest  segment  d’edat  no  és  un   luxe,  és  una  necessitat  familiar  i  social.  Per  això  suprimirem  el  xec  escolar  tal  com  està   concebut   en   aquestos   moments.   El   model   que   en   aquests   moments   està   emprant   l’Ajuntament   de   València   per   “ajudar"   les   famílies   en   el   pagament   de   les   escoletes,   s’ha  manifestat  com  a  inoperant  tant  per  a  les  famílies,  com  per  a  les  mateixes  entitats   educatives.       4.  Rendibilització  dels  centres  públics  per  les  vesprades.   Els   centres   educatius   de  titularitat  pública  es  troben  infrautilitzats.  La  majoria  disposen  d'unes  instal·∙lacions   que   podrien   ser   utilitzades   per   a   altres   usos   i   permetrien   fer   unes   altres   ofertes   a   la   població   sense   fer   inversions   milionàries   que   ara   resulten   inviables.   Així,   donada   la   demanda   per   part   de   la   població   de   cursos   d’idiomes   i   donat   que   la   construcció   d’aquest  tipus  de  centres  es  retarda  ja  fa  molts  anys  a  la  nostra  ciutat,  proposem  que   en  horari  vespertí  s’estudien  les  mesures   per   poder   actuar   com   a   extensions   de   les   escoles  oficials  d’idiomes,  creant  per  una  banda  llocs  de  treball  i  per  altre  satisfer  les   demandes  de  la  població  per  que  fa  a  la  seua  formació  en  idiomes.  Aquesta  utilització   s’estendria  també  a  cobrir  la  manca  d’espais  esportius  i  culturals  dels  barris.       5.   Potenciació   de   l’esport   de   base.   Si   realment   volem   que   l’esport   forme   realment  part  d’una  societat  valenciana  més  saludable  que  veja  en  l’esport  una  forma   de   relació,   de   comunicació   i   d’integració   s’haurà   d’invertir   realment   en   els   barris   21

10

20

30

40

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

creant  infrastructures  que  possibiliten  que  qui  visca  al  barri  puga  practicar  l’esport  de   forma   habitual.  Caldrà  fer  infrastructures  esportives  en  la  ciutat,  situades  de  manera   que   puguen   ser   utilitzades   per   veïnat   de   més   d’un   barri,   que   estiguen   ben   comunicades   i   que   tinguen   un   cost   d’utilització   que   estiga   en   funció   dels   recursos   dels   usuaris  i  usuàries.  Temporalment  generarem  els  mecanismes  per  a  poder  utilitzar  les   infrastructures   escolars   en   condicions   semblants   a   les   indicades   per   l’ensenyament   d’idiomes.     Menció   especial   en   aquest   apartat   és   el   funcionament   de   la   Fundació   Esportiva   Municipal   que   ha   d’avançar   en   la   participació   dels   i   les   esportistes   i   en   la   millor   interrelació  amb  els  barris  per  a  la  promoció  de  l’esport  de  base.       6.   Dinamització   i   millora   de   les   biblioteques   municipals.   Les   biblioteques   continuen  sent  un  lloc  fonamental  per  a  l’ensenyament  i  la  cultura  de  la  nostra  ciutat   que   actualment   es   troben   prou   abandonades.   Cal   potenciar   l’animació   lectora,   introduir  els  contacontes,  ampliar  el  fons  actuals  moltes  vegades  raquítics  i  antiquats.   És   imprescindible   l’ampliació   de   l'horari,   especialment   en   èpoques   d’exàmens   o   de   vacances  per  als  estudiants.       7.   Potenciació   de   les   Universitats   Populars.   La   necessitat   de   formació   permanent   és,   cada   vagada   més,   una   necessitat   que   abasta   a   totes   les   persones   independentment  de  la  seua  edat.  Moltes  d’elles  no  poden  avui  assistir  a  la  formació   reglada   a   l’estar   dissenyada   fonamentalment   per   a   joves.   La   Universitat   Popular   s’ha   de  convertir  en  un  espai  de  formació  i  reflexió  ciutadana  de  caràcter  permanent.       8.  Modificació  en  profunditat  de  la  Fundació  Municipal  de  Cinema.  Tal  i  com   funciona   actualment   no   té   raó   d’existir,   hauria   de   dissoldre’s   i   establir   mitjans   de   col·∙laboració   amb   d’altres   exitosos   certàmens   de   cinema   que   es   duen   a   terme   en   l’àrea   metropolitana   i   que   tenen   una   raó   de   ser:   la   defensa   de   la   llengua   i   la   potenciació   del   nostre   audiovisual.   Farem   una   proposta   de   col·∙laboració   i   de   llançament   d’un   nou   projecte   de   certamen   cinematogràfic   que   dignifique   la   nostra   ciutat  i  la  nostra  llengua.         9.  Millora   de   l’ús   actual   de   les   noves   instal·∙lacions   culturals.   Moltes   de   les   instal·∙lacions  que  han  costat  centenars  de  milions  a  l’erari  públic  estan  infrautilitzades.   Destaca   en   este   sentit   l’Àgora  però  també  el  Palau  de  les  Arts   amb   moltes   sales   molt   poc   utilitzades,   etc.   Donarem   una   utilitat   cultural   a   aquestes   instal·∙lacions.   Utilitat   que   va   des   de   la   potenciació   de   la   música   valenciana   i   en   valencià,   del   teatre,   usos   culturals  de  les  falles,  escoles  de  circ,  cessió  per  a  l'escola  d'art  dramàtic,  etc.         B)  ATENCIÓ  A  LA  DEPENDÈNCIA     Abans   d’avançar   propostes   relacionades   amb   el   tema   de   l’atenció   a   la   dependència,   caldrà  fer  una  important  reflexió  per  la  complexitat  que  suposa  aquest  apartat,  per  la   duplicitat   o   triplicitat   d’organismes,   institucions   i   administracions   que   s'hi   troben   implicades.   22

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

  Per   la   vulnerabilitat   que   presenten   les   persones   incloses   en   aquest   sector   i   el   seu   entorn   cal   garantir   l’agilitat   de   l'avaluació,   de   l’elaboració   d’informes   d’entorn   i   dels   Plans   Individuals   d’Atenció   (PIA),   l’avaluació   de   les   ajudes   de   què   poden   ser   objecte,   així   com   facilitar   els   llocs   on   s’han   de   tramitar,   els   centres   educatius   o   d’inserció   laboral  a  què  poden  adreçar-­‐se,  etc.  Per  això  proposem  com  a  mesures  immediates  les   següents:         1.   Creació   d’una   unitat   integrada   municipal   d’atenció   a   la   dependència   on   persones  especialitzades  en  el  tema  de  distintes  regidories  (educació,  sanitat,  benestar   social  i  altres  si  fos  necessari)  treballen  per  assistir  aquestes  persones  en  la  relació  amb   l’ajuntament  per  tal  d'informar,  negociar,  orientar  en  totes  les  demandes  que  aquest   col·∙lectiu   puga   tindre.   Si   fos   necessari   caldria   crear   un   pressupost  compartit  en  funció   de   les   competències   assumides   per   totes   les   regidories   implicades.   El   personal   assignat   hauria   de   ser   competent   i   capacitat   per   a   aquest   treball.   Aquesta   unitat   elaborarà   una   guies   de   serveis,   centres   i   prestacions   de   serveis   que   fos   clara   i   accessible  per  a  tota  la  ciutadania.       2.  Agilització  dels  expedients  endarrerits.   Donat   el   retard   en   la   tramitació   dels   expedientes   i   sabent   que   un   dels   requisits   d’aquest   expedient   és   l’informe   d’entorn,   proposem  un  pla   de   xoc  que  pose  al  dia  l’elaboració  d’aquests  expedients  perquè  no   siga  aquest  requisit  el  que  retarde  la  resolució  de  l’expedient.  Per  a  moltes  famílies  és   imprescindible  l’ajuda  que  es  deriva  de  la  resolució  afirmativa  de  l’expedient.       C)  HABITATGE     A   la   ciutat   de   València   hi   ha   en   aquests   moments   i   per   motius   diversos   milers   de   habitatges  buides  que  podrien  ser  immediatament  ocupades.  Compromís  proposa  que   ll’Ajuntament  de  València  junt  a  d’altres  institucions  valencianes  faça  un  inventari  de   possibles   habitatges   destinades   a   ser   habitatges   tutelades,   tant   assistides   com   supervisades,   com  a  forma  de  suport  a  la  vida  independent  i  la  inclusió  de  persones   amb   determinats   tipus   de   discapacitat   perquè   puguen   millorar   la   seua   qualitat   de   vida.     D)  PERSONES  AMB  DISCAPACITATS       Proposem  les  següents  actuacions:         1.   Creació   d’una   bossa   de   treball   generada   tant   per   empreses   grans   com   petites   que   tindran   unes   bonificacions   als   impostos   municipals   i   que   estaran   en   proporció  al  temps  de  contracte,  sempre  que  aquest  siga  d’una  duració  mínima  de  6   mesos.  Aquesta  experiència  s’intentarà  que  siga  exportada  a  altres  àmbits  i  que  tinga   una   coordinació   amb   altres   instàncies   autonòmiques,   per   tal   de   fer   del   treball   d’aquestes   persones   una   situació   normalitzada   que   els   done   una   autonomia   econòmica  i  els  facilite  el  màxim  possible  la  seua  integració  social.     23

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

  2.   Els   serveis   municipals   de   les   famílies   de   persones   amb   discapacitat   hauran   d’estar   subvencionats   en   aquells   casos   en   què   la   família   ho   demane,   ja   que   segons   estudis   realitzats   per   entitats   que   treballen   amb   aquestes   persones   han   arribat   a   la   conclusió  de  que  una  família  amb  un  membre  que  tinga  discapacitat  gasta  una  mitja   d’entre   18.000€   i   30.000   €   més   a   l’any   que   una   que   no   ho   tinga,   segons   el   tipus   de   discapacitat  i  de  disponibilitat  econòmica  .         3.  La  millora  de  la  qualitat  de  vida  de  tota  la  població,  i  específicament  de  les   persones   amb   mobilitat   reduïda   o   qualsevol   altra   limitació,   ha   de   ser   un   més   dels   objectius   de   Compromís.   Millorarem  l'accessibilitat  per  a  les  persones  amb  mobilitat   reduïda   en   l'entorn   urbà,   en   l'habitatge   i   en   els   mitjans   de   transport.   Promourem   l'atenció  de  les  persones  amb  limitacions  físiques,  psíquiques  o  sensorials,  i  també  la  la   integració   social   per   a   aconseguir   el   desenvolupament   personal   i   la   millora   de   la   qualitat  de  vida  aplicant  les  següents  mesures:     a)  Promoció  de  l'accessibilitat  i  supressió   de   barreres   arquitectòniques  i   urbanístiques  que  es  troben  en  les  vies  i  els  espais  lliures  d'ús  públic.     b)   Adaptació   dels   accessos   dels   edificis   públics   des   del   carrer,   els   interiors   (banys,   taulells   ...)   i   els   punts   d’informació   (eliminació   de   barreres   en   la   comunicació   tant   per   a   l'expressió   com   la   recepció   de   missatges).     c)   Establiment   de   mesures   de   control   específiques   per   a   garantir   l’accessibilitat   i   adaptació   dels   espais   d’oci   (restaurants,   bars,   cines,   teatres,  etc).         d)  Adaptació  i  accessibilitat  dels  espais  d’interés  turístic.       4.   Fomentarem   l’accés   a   la   habitatge   a   les   persones   amb   algun   tipus   de   discapacitat,   amb   la   reserva   d’habitatges   adaptats   en   la   promoció   d'habitatges   de   VPO.  Garantirem  la  realització  de  les  adaptacions  interiors  dels  habitatges  reservats  i   dels  elements  comuns  dels  edificis.       5.   Accessibilitat   dels   transports   públics.   Elaborarem   i   mantindrem   actualitzat   un   pla   de   supressió   de   barreres   i   d'utilització   i   adaptació   progressiva   dels   transports   públics   col·∙lectius.   Establirem   mesures   perquè   s’augmente   el   nombre   de   taxis   condicionats  (eurotaxis)  per  a    cobrir  les  necessitats  de  desplaçament  de  persones  amb   mobilitat  reduïda.       6.   Eliminació   de   barreres   en   la   comunicació.     Promoure   la   supressió   de   les   barreres   en   la   comunicació   i   establir   mecanismes   tècnics   que   facen   accessibles   els   sistemes  de  comunicació  i  senyalització  a  tota  la  població,  per  a  garantir  així  el  dret  a  la   informació,   la   comunicació,   la   cultura,   l’   ensenyament   i   l’oci   (llenguatge   de   signes,   guies  sords-­‐cecs,  subtitulació,  etc).    

24

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

  7.   Promoció   de   polítiques   actives   d’ocupació   destinades   a   facilitar   la   inserció   laboral   de   les   persones   amb   discapacitats:   plans   integral   d’ocupació,   programes   de   formació-­‐ocupació  (escoles  taller  i  tallers  d’ocupació).       E)  SERVEIS  SOCIALS       1.   Impulsarem   econòmicament   i   estratègicament   les   polítiques   socials   de   l’Ajuntament.  L’Ajuntament  de  València  ha  decantat  la  seua  política  social  a  una  visió   assistencialista   i   de   caritat   més   pròpia   moltes   vegades   de   visions   religioses   que   de   posicions   avançades   sobre   serveis   socials   dins   una   societat   democràtica   on   les   persones   són   subjectes   de   drets   i   no   objectes   de   caritat   per   molt   meritòria   que   aquesta  siga.  Igualment  cal  fer  una  planificació  a  llarg  termini  que  evite  les  continues   improvisacions  actuals.         2.   Impulsarem   i   promourem   les   Claúsules   Socials   als   contractes.  L’Ajuntament   de   València   és   una   de   les   primeres   empreses   contractadores   de   la   ciutat.   Cal   introduir   clàusules  de  caràcter  social  als  contractes  que  realitze  l’ajuntament  amb  les  distintes   empreses   proveïdores   establint   unes   condicions   mínimes   de   caràcter   laboral   que   hauran  de  complir  les  distintes  empreses  que  realitzen  aquestes  contractacions.       3.  Posarem  en  el  centre  de  la  nostra  política  social  la  solidaritat  i  la  cooperació   amb   els   països   menys   desenvolupats,  així  com  amb  els  que  han  patit  algun  tipus  de   desfeta,  natural,  provocada  per  problemes  mediambientals  o  com  a  conseqüència  de   conflictes   bèl·∙lics.   La   solidaritat   és   la   tendresa   dels   pobles   que   mai   podem   oblidar   malgrat  la  crisi  econòmica.     Per   açò   defensarem   la   cessió   del   0’7%   a   projectes   de   solidaritat   tal   com   demanda   l’ONU.  Projectes  que  han  de  ser  adequadament  gestionats  perquè  complisquen  la  seua   finalitat   solidària.   Proposem   que   una   part   important   d'aquest   pressupost   siga   cogestionat   amb   altres   municipis   valencians   mitjançant   el   Fons   Valencià   de   Solidaritat.   En   qualsevol   cas,   l’adjudicació   dels   recursos   destinats   a   solidaritat   es   farà   seguint   criteris  d’eficàcia.  

25

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

  Des   de   Compromís     per   València   proposem   com   a   eix   central   la   descentralització   de   l’Ajuntament,  l'increment  de  les  competències  de  les  Juntes  Municipals,  la  Participació   Ciutadana  i  els  Pressupostos  Participatius.       Esta  descentralització  s’ha  de  realitzar  basant-­‐nos  en  els  pilars  següents:       -­‐  Descentralització  de  servicis  i  cessió  de  competències.     -­‐  Descentralització  econòmica  dels  recursos  administratius.     -­‐  Potenciació  de  les  oficines  d’atenció  a  la  ciutadania.     Per   a   això   s’han   de   realitzar   els   següents   canvis   importants   en   el   funcionament   de   nostre  ajuntament.         1.  Àrees  de  govern  i  delegacions:     a)  Nombre  suficient  d’àrees  de  govern.     b)  Canvis  en  la  denominació  de  les  Àrees.  Ex:  Economia  i  Grans  Projectes   per  Promoció  Econòmica.     c)   Cada   àrea   haurà   de   tindre   un   nombre   no   molt   extens   de   Regidories   adscrites;   no   es   pot   coordinar   ben   una   àrea   de   la   qual   depenen   12   regidories.     d)  Creació  de  l’àrea  que,  o  bé  establir  en  cada  àrea,  una  relació  amb  la   resta  d’ajuntaments  de  l’Àrea  Metropolitana.     2.  Regidories  delegades:     a)   Reducció   del   nombre   total   de   regidories:   les   44   regidories   actuals   són  una  quantitat  excessiva.     b)   Limitació   del   nombre   de   regidories   sota   la   supervisió   de   una   mateixa  persona.  En  l’actualitat  hi  ha  regidors  i  regidores  que  tenen  huit   regidories  i  uns  altres  només  una.       3.   Juntes   municipals   de   districte.   Cal   modificar   en   un   sentit   ampli   les   competències   de   les   Juntes   Municipals,   cosa   que   haurà   de   realitzar-­‐se   d’una   manera   progressiva  i  continuada.     Les  Juntes  de  Districte  han  de  ser  exponents  dels  interessos  propis  de  la  població  en  el   seu   àmbit   territorial   i   de   prestar   servicis   municipals,   acostant   l’Administració   a   la   ciutadania.     26

IV   ORGANITZACIÓ  MUNICIPAL  

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

Per  això  proposem  les  següents  accions  pel  que  fa  al  funcionament  de  les  juntes:     a)   Reglament  de  Funcionament   de   les   Juntes   de   Districte   independent   i   complementari  al  de  l’organització  municipal.     b)  Creació  d’un  registre   d’entitats  que  tinguen  la  seua  activitat  dins  de   la  demarcació  del  districte  i  entitats  de  caràcter  general.       c)   Ampliació   de   vocals   que   representen   estes   entitats.   Ací   en   moltes   ciutats   està   el   Consell   Territorial   de   Districte:   Associacions   veïnals,   associacions   integració   social,   associacions   culturals,   recreatives   i   esportives,  de  comerciants...     d)  Establiment  d'una  periodicitat  en  les  Comissions  de  Treball  i  inclusió   en  elles  dels  agents  socials.         e)  Augmentar  el  nombre  de  personal  funcionari.     f)  Reglamentació  del  Funcionament  de  Ple  de  la  Junta.     Pel  que  fa  a  l'àmbit  territorial  i  poblacional  de  les  juntes,  cal:           a)  Dotar  de  més  autonomia  i  competències  a  les  pedanies.     b)   Crear   de   la   Juntes   de   Districte   Poblats   del   Sud,   Poblats   del   Nord   i   Poblats   de   l’Est.   D’esta   manera   encara   que   no   es   disminuïsca   molta   població   a   les   juntes   de   Trànsits   i   Russafa,   sí   que   facilitarem   les   gestions   del  veïnat    de  les  pedanies  en  evitar-­‐se  grans  desplaçaments  i  es  podrà   atendre  la  particularitat  d’estes  poblacions.     c)   Reorganitzar   l’àmbit   territorial   de   les   Juntes   d’Exposició   i   Maritim   per  anivellar  el  nombre  de  veïns  i  veïnes  en  cada  una  d’elles.     També  ampliarem  les  competències  i  funcions  amb  les  següents  accions:           a)  Gestió  dels  Pressupostos  Participatius  del  Districte.     b)  Ampliació  de  les  següents  competències:                 -­‐  Patrimoni  Històrico-­‐Artístic.         -­‐  Protecció  del  medi  ambient.       4.  Més  descentralització  municipal.   Ens   comprometem   a   realitzar   les   següents   accions:     a)   Establir   els   mecanismes   per   a   una   correcta   relació   amb   la   resta   d’Ajuntaments  de  l’Àrea  Metropolitana.   27

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

 

  b)   Descentralitzar   l’Ajuntament,   per   tal   de   fer-­‐lo   més   pròxim   a   la   ciutadania  a  través  de  les  Juntes  Municipals  de  Districte.     c)  Establir  mecanismes   d’aproximació  perquè  el  veïnat  de  les  Pedanies   s’incorpore  en  plenitud  a  la  ciutat.     d)   Introduir   canvis   reglamentaris   per   implementar   polítiques   de   participació  en  el  funcionament  de  l’Ajuntament  i  les  Juntes  Municipals.     e)   Revisar   la   pàgina   web   de   l’Ajuntament   per   tal   que   siga   útil,   clara   i   eficaç  tant  en  la  informació  com  en  la  tramitació  telamàtica  de  tots  els   serveis   però   especialment   aquells   que   fan   referència   a   l’atenció   a   la   dependència   per   tal   de   reduir   els   temps   d’espera   i   millorar   l’eficàcia   del   servei.   f)   Establir   els   Pressupostos   Participatius   a   través   de   les   Juntes   Municipals  

20

30

40

    5.   Participació   ciutadana.   La   participació   ciutadana   en   l’Ajuntament   de   València   està   regulada   en   el   Reglament   de   Participació   Ciutadana,   aprovat   el   30   d’octubre  de  2009  i  publicat  en  el  BOP  del  17  de  novembre  de  2009.  És  un  reglament   que  substitueix  la  Carta  de  Participació  (1990)  després  de  l’obligatorietat  d’actualitzar   la   normativa   relativa   a   la   participació   que   imposa   la   Llei   11/2008   de   Participació   Ciutadana   de   la   Comunitat   Valenciana,   la   Llei   57/2003   per   a   la   Modernització   del   Govern   Local   de   l’Estat   Espanyol   i   la   Recomanació   núm.   2001/109   del   Comité   de   Ministres  del  Consell  d’Europa.     És   un   reglament   prou   deficient,   ja   que   estableix   “drets”   que   queden   en   buits   per   la   demora  en  la  creació  de  nous  òrgans  i  la  demora  del  funcionament  dels  ja  creats.  Per   això,   i   perquè   creiem   fermament   en   la   participació   ciutadana   com   a   garantia   democràtica   i   aproximació   de   la   ciutadania   en   la   cosa   pública,   fem   les   següents   propostes:       a)  Els  principis  bàsics  que  haurien  de  ser  l’eix  de  l’Administració  Municipal  són:   l’objectivitat,   la   imparcialitat,   facilitar   els   drets   i   deures   de   la   ciutadania   i   el   progrés   social.   Per   a   aconseguir   açò,   fa   falta   una   administració   pública   que   siga   eficaç  i  eficient,  que  siga  àgil,  i  pròxima  a  les  ciutadanes  i  ciutadans,  és  a  dir,  fa   falta   modernitzar-­‐la.   Per   a   assolir-­‐ho   es   treballarà   en   les   següents   línies   d'actuació:       -­‐   Control   de   la   gestió   i   el   funcionament   de   l’Ajuntament   i   els   seus   instruments.   -­‐  Garantia  de  la  participació  no  sols  en  els  òrgans  consultius.   -­‐  Garantia  de  la  pluralitat   en   els   òrgans   de   gestió   i   empreses   públiques,   com  la  representació  dels  ciutadans  i  entitats  socials.   -­‐  Potenciació  de  la  presa  de  decisions  per  la  societat  civil.       -­‐  Impuls  dels  processos  d’informació  i  tramitació.   28

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

 

10

 

 

20

30

40

  En  els  últims  anys  la  participació  ciutadana  està  patint  un  redimensionament,  ampliant   les  seues  fronteres  i  superant  la  visió  restrictiva  que  la  limitava  a  la  mera  interlocució   amb   les   principals   associacions   i   entitats   ciutadanes   reglamentant   les   vies   de   comunicació   amb   les   institucions   municipals.   Però   cada   vegada,   les   ciutats,   impulsen   processos  i  mecanismes  de  participació  amb  la  intenció  d’arreplegar  les  aportacions  de   la   ciutadania   en   la   definició   de   polítiques   públiques.   Com   a   exemples   tenim   l’elaboració   de   les   Agendes   21,   que   per   cert   la   nostra   ciutat   no   compta   amb   ella,   consultes   populars   en   planejaments   urbanístics,   projectes   educatius   de   ciutat   o   els   pressupostos  participatius.     Compromís  aposta  per  fomentar  la  participació  ciutadana,  en  primer  lloc,  perquè  és  un   dret   fonamental.   Una   societat   serà   més   democràtica   com   més   compromesa   este   la   ciutadania   amb   els   assumptes   públics   i   més   possibilitat   tindrà   d’intervindre   en   les   decisions   que   li   afecten,   i   també   més   solidària.   En   segon   lloc,   perquè   cada   vegada   nostra   societat   s’enfronta   a   problemes   més   complexos   per   als   quals   no   hi   ha   solucions   miraculoses.   Les   decisions   unilaterals   i   imposades   són   sempre   incompletes   i   estan   abocades   al   fracàs.   És   amb   la   participació   i   la   implicació   de   la   diversitat   d’opinions   i   d’interessos  socials  quan  es  podran  donar  respostes  eficaces,  perquè  així  s’enriqueix  el   diagnòstic  mitjançant  la  suma  d’esforços.     En   definitiva,   els   mecanismes   que   contempla   el   sistema   democràtic   representatiu   (relegat   a   la   participació   en   les   eleccions   cada   quatre   anys)   no   són   suficients.   Per   democràcia   participativa   entenem   la   intervenció   de   la   ciutadania   en   la   presa   de   decisions   públiques,   així   com   l’elaboració   i   gestió   de   polítiques   públiques.  Per  això,   proposem  el  següent:     -­‐  Elaboració  d’un  pla  de  foment  de  l’associacionisme.   -­‐  Diagnòstic  i  avaluació  de  la  realitat  associativa  de  la  ciutat.     -­‐   Propostes   de   formació,   assessorament   i   ajudes   tècniques   i   econòmiques.   29

-­‐   Ampliació   dels   processos   de   finestreta   única   i   oficines   de   gestió   unificada  entre  les  administracions.   -­‐  Creació  d’una  xarxa  telemàtica  entre  les  administracions.   -­‐  Potenciació  dels  formularis  i  firmes  electròniques.   -­‐   Utilització   de   mètodes   interactius   de   les   noves   tecnologies   de   la   informació  i  comunicació.   -­‐  Creació  la  figura  de  la  Sindicatura    del  Ciutadà  i  de  la  Ciutadana   -­‐   Impuls,   dinamització   i   assessoria   en   la   incorporació   de   la   ciutadania   en   a  acció  de  les  diferents  àrees  de  l’Ajuntament.   -­‐  Promoció  de  mètodes  de  treball  que  permeten  adequar  l’organització   municipal  i  els  procediments  per  a  afavorir  el  treball  interdisciplinari.   -­‐  Elaboració  de  plans  de  formació  per  al  personal  tècnic  i  polític.   -­‐  Dotació  pressupostària.   -­‐  Promoció  de  la  realització  de  consultes  ciutadanes.   -­‐   Juntes   i   debats   per   barris   dels   assumptes   que   afecten   la   seua   àrea   o   tinguen  transcendència  en  àmbits  sectorials.  

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

   

   

10

20

30

  La   participació   no   s’improvisa   i   requereix   d’una   sèrie   de   tècniques,   més   enllà   dels   simples  tràmits  administratius  o  reglamentaris.  Esta  ha  de  ser  una  reflexió  compartida   per  tot  el  govern  municipal  i  que  totes  les  regidories  es  comprometen.  Cal  un  esforç   per  aconseguir  el  triple  consens     Consens  polític:  Seria  aconsellable  que  la  política  de  participació  fóra  consensuada  per   tot  el  ple  municipal.     Consens   tècnic:   Ja   que   els   tècnics   juguen   un   paper   clau   en   la   implementació   de   la   política  de  participació.     Consens  social:  És  imprescindible  que  la  ciutadania  i  el  teixit  associatiu  estiga  present   al  llarg  de  tot  el  procés.  Han  de  veure  la  participació  com  una  oportunitat  i  no  com  una   amenaça.     Aquest  triple  consens  aconseguiria  els  següents  objectius:           -­‐  Perspectiva  de  tota  la  legislatura.   -­‐  Implicació  de  totes  les  parts,  també  en  el  disseny  i  desenvolupament   del  pla  i  dels  processos  i  mecanismes.   Deliberació   ciutadana   sobre   temes   d’interés   col·∙lectiu,   així   com   la   incidència  efectiva  en  la  presa  de  decisions.   -­‐  Definició  en  estos  processos  i  mecanismes  les  regles,  qui  participarà  i  el   paper  que  jugarà  cada  u.       -­‐  Campanyes  específiques  de  participació.       -­‐  Ús  màxim  del  potencial  de  les  noves  tecnologies.       -­‐  Revisió  dels  espais  estables  de  participació.       -­‐  Actualització,  renovació  i  revitalització.    

-­‐  Promoció  i  suport  de  la  cooperació  entre  entitats   -­‐  Difusió  i  promoció  del  teixit  associatiu   -­‐   Pla   per   a   la   incorporació   de   cada   persona   interessada   en   els   processos   d’elaboració  de  les  polítiques  públiques  

30

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

V   UN  NOU  URBANISME    

10

20

30

40

Compromís   per   València   aposta   per   un   model   urbanístic   sostenible,   respectuós   i   equilibrat,   que   substituïsca   la   cultura   del   creixement   salvatge   i   desordenat   per   un   creixement   racional   i   de   qualitat   on   es   prime   la   rehabilitació   i   l'ús   d'espais   lliures   no   construïts   front   a   l'actual   ocupació   de   més   terreny   d'horta.   Destaquem   al   punts   fonamentals  a  dur  a  terme  en  la  propera  legislatura:     1.   Aturar   la   revisió   del   Pla   General   i   aprofitar   les   possibilitats   del   Pla   de   1988.   La  revisió  del  Pla  General  de  1988  es  realitza  per  motius  irreals.  En  primer  lloc  i  com  a   motiu   fonamental   es   planteja   “l’esgotament   de   sòl   residencial   disponible   impossibilitant  atendre  futures  demandes  de  domicili”.     És   un   motiu   fals   ja   que   l’estudi   del   PGOU   fa   unes   estimacions   del   creixement   de   la   població   de   la   ciutat   de   València   totalment   deslligats   de   la   realitat   plantejant   un   creixement   de   la   població   del   9’2%   de   2007   a   2015   molt   superior   a   les   últimes   estimacions  del  INE  de  creixement  per  a  la  ciutat  es  situen  en  el  0’24%  anual.  Suposa   una   estimació   a   l’alça   de   la   població   de   25.547     persones   més   que   es   tradueix   en   aproximadament    unes  necessitats  de  10.000  pisos  més.     El  segon  error  fonamental  a  tenir  en  compte  rau  en  el  fet  de  considerar  que  totes  les   persones  immigrants  que  vénen  a  València  necessiten  llar  (cosa  certa)  però  oblida  que   aquelles   que   se’n   van   de   València   (emigrants)   abandonen   la   seua   llar   i,   per   tant,     aquestes   entren   en   el   mercat.   Açò   suposa   passar   de   58.256   noves   llars   en   el   quadrienni  segons  el  PGOU  a  una  estimació  nostra  molt  més  propera  a  la  realitat  de   15.264  cases  noves.     L’estudi   de   la   revisió   del   PGOU   oblida   també   una   tercera   data   important:   En   el   Pla   General  del  88  queden  encara  prop  de  20.000  habitatges  que  es  poden  construir  en  sòl   urbanitzable   i   l’estudi,   senzillament,     no   ho   té   en   compte,   oblida   aquests   terrenys   com   si   realment   no   existiren.   Sobretot   si   tenim   en   compte   que   hi   ha   en   València   aproximadament   65.000   habitatges   buides   que,   encara   que   una   part   important   són   pendents   de   rehabilitar,   poden   satisfer   la   disponibilitat   necessària   d'habitatges   i,   alhora,  impulsar  la  tasca  de  rehabilitació  de  forma  que  ajude  a  la  reconversió  parcial   del  sector  de  la  construcció.     La  revisió  del  Pla  General  tampoc  té  en  compte  una  programació  de  la  nova  mobilitat   més   basada   en   el   transport   públic,   en   l’ús   de   la   bicicleta,   ni   es   preocupa   de   forma   seriosa  ni  per  la  protecció  del  medi  ambient  atmosfèric  ni  per  la  lluita  contra  el  canvi   climàtic   malgrat   la   signatura   de   la   “carta   dels   alcaldes”.   S’oblida   també   d’una   gestió   sostenible   dels   residus   que   genera   la   ciutat   així   com   de   la   conservació   de   la   biodiversitat   sobretot   en   el   nostre   primer   patrimoni   natural   com   és   el   cas   de   l’Albufera.     En  definitiva,  el  principal  motiu  per  a  modificar  el  Pla  General  de  València,  la  suposada   necessitat   de   residència   és,   senzillament,   fals.   Sota   aquest   argument   s’amaga   el   31

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

vertader:  L’especulació  urbanística  a  costa  d’ocupar  més  terreny  d’horta  amagada  sota   una  cortina  de  fum  d’una  suposada  necessitat  de  cases  noves.     2.   Potenciar   i   dinamitzar   la   rehabilitació   d'habitatges.   La   solució   no   és   continuar  ocupant  nous  territoris  per    a  construir  nous  habitatges  que  ningú  sap  qui  va   a  finançar  ni  a  comprar.  La  solució  per  a  les  empreses  de  construcció,  que  han  perdut   molts   milers   de   llocs   de   treball   amb   l’esclat   de   la   bombolla   immobiliària,   passa   la   reconducció   de   les   tasques   d’aquestes   empreses,   l’adequació   a   treballs   de   menor   volum  i  també  la  potenciació  de  les  xicotetes  i  mitjanes  empreses  de  caràcter  autòcton   i  ubicades  en  la  mateixa  ciutat.       Com   abans   hem   comentat,   València   disposa   de   aproximadament   65.000   habitatges   buits,  sense  ser  ocupats.  Molts  d’aquests  habitatges  fa  molts  anys  que  foren  construïts   i  necessiten  un  procés  de  rehabilitació  tant  de  les  façanes  com  reformes  d’interior  dels   lavabos,   la   cuina   etc.   Sense   tenir   en   compte   aspectes   de   sostenibilitat   dels   quals   parlarem  en  un  altre  apartat.     Aquesta   rehabilitació   ha   d’anar   dirigida   a   treure   al   mercat   de   compra   o,   fonamentalment,   de   lloguer  els   habitatges   rehabilitats.  Es  poden  aconseguir  recursos   de   tipus   estatal   (fins   i   tot   en   el   passat   Plan   E   s’aconseguiren   per   a   la   rehabilitació   de   la   Finca   Roja)   que   a   vegades   l’ajuntament   ha   deixat   perdre   per   tindre   polítiques   més   dirigides   a   la   nova   construcció.   Cal   exigir   també   recursos   financers   a   la   Generalitat,   també   dirigida   en   excés   cap   a   la   nova   construcció.   I   per   suposat,   l’Ajuntament   ha   d’aportar   recursos   econòmics   en   aquesta   direcció.   Canviant   per   exemple   els   milions   d’euros   que   pensa   dedicar   en   2011,   malgrat   la   crisi,   a   adquirir   habitatges   i   solars   en   el   Cabanyal   per   a   la   seua   prolongació.   També   haurà   de   millorar   la   diligència   en   la   concessió  de  permisos  per  a  obra  menor  que  actualment  està  frenant  molts  processos   de  millora  i  rehabilitació  que  es  realitzarien  malgrat  el  desinterès  municipal  que  actua   com  un  vertader  fre  al  procés.     D’altra   banda,   la   ciutat   de   València   disposa   també   de   zones   procedents   del   Pla   d’Ordenació  de  1988  que  continuen  disponibles  per  a  la  construcció  i  que  haurien  de   ser  emprades  quan  fora  necessari  sobretot  en  la  promoció  i  construcció  d'habitatges   de  protecció  oficial  (HPO).     3.  Impulsar  la  rehabilitació  per  a  estalvi  energètic  i  d’aigua.  L’Ajuntament  de   València   s’ha   compromès,   mitjançant   la   signatura   del   “Pacte     Europeu   d’Alcaldes   i   Alcaldesses”  a  reduir  les  emissions  de  gasos  hivernacle  en  un  20%  l’any  2020.  Aquest   compromís  si  es  vol  prendre  seriosament,  cosa  que  dubtem  de  l’actual  Sra.  Alcaldessa,   exigeix   un   conjunt   de   mesures   en   aquesta   direcció   per   a   reduir   el   consum   de   combustibles  fòssils.    A  més  del  transport,  el  consum  en  les  llars  és  un  dels  principals   consums  d’energia  que  cal  controlar  i  reduir.     És  molt  difícil  veure  en  la  nostra  ciutat  una  placa  per  a  escalfar  aigua  no  solament  en   els  habitatges  sinó  també  en  els  edificis  municipals  com  per  exemple  els  vestidors  dels   centres   esportius.   En   canvi   és   habitual   veure   aquestes   plaques   solars   en   països   com   Grècia   o   Turquia.   Aquestes   plaques   (que   ara   ja   són   obligatòries   en   les   normes   32

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

d’edificació)  s’amortitzen  en  uns  tres  a  quatre  anys  i  suposen  una  reducció  del  consum   d’energia  (gas  natural,  electricitat  o  altres)  important  de  tot  l'habitatge.     A  nivell  de  calefacció  i  refrigeració  és  molt  important  la  rehabilitació  pensant  en  primer   lloc   en   els   dobles   cristalls   de   les   finestres   i   en   els   processos   d’aïllament   tant   estàtics   com  dinàmics  (sistemes  prevenció  irradiació  etc.)     Cal   destacar   també   els   sistemes   de   rehabilitació   pensant   en   l’estalvi   d’aigua.   Cal   apostar  per  normes  de  llanterneria  específiques  que  disminuïsquen  el  consum  d’aigua   mantenint     la   mateixa   qualitat   del   servei   que   permeten   estalviar   prop   d’un   15%   del   consum  d’aigua.       Totes   aquestes   mesures   de   rehabilitació   són   mesures   que   generen   molts   llocs   de   treball,   generalment   de   persones   que   viuen   en   la   ciutat   o   en   l’àrea   metropolitana,   i   que   moltes   vegades   s’autofinancen   al   produir   una   disminució   sensible   dels   consums   d’energia  i  aigua  i,  per  tant,  de  les  despeses  per  a  finançar-­‐los.     4.   Dinamitzar   el   mercat   de   lloguer   d'habitatges.   Actualment   és   una   realitat   que  en  Espanya  hi  ha  una  preferència  en  la  població  a  disposar  d’una  casa  en  propietat   front  a  altres  països  on  el  lloguer  és  l’opció  preferida.  Hi  ha  sectors  importants  de  la   societat   que   opten   per   una   opció   de   lloguer.   Els   joves   que   ixen   de   la   seua   llar,   les   persones   que   tenen   previst   residir   poc   de   temps   en   la   ciutat   i   franges   de   persones   majors  opten  a  l’opció  de  lloguer.     Cal  constatar,  a  més,  que  aquesta  opció  anirà  creixent  en  els  propers  anys  per  diversos   motius.  En  primer  lloc  per  la  dificultat  per  trobar  un  treball  estable  que  fa  l’opció  de   compra   una   opció   cada   dia   més   difícil   a   nivell   de   finançament   i   a   nivell   d’escollir   el   lloc   adequat  per  a  l’adquisició  en  funció  de  l’ocupació.  D’altra  banda,  els  joves  gaudeixen   cada   vegada   de   major   mobilitat   a   tots   els   nivells   inclòs   l’elecció   d’un   lloc   de   treball   i   també  d’estabilitat  emotiva  a  nivell  de  parella.  Tot  aquests  factors  operen  a  favor  del   lloguer  i  en  contra  de  la  propietat  d'un  habitatge.     Per   tots   estos   motius   és   molt   important   impulsar   des   de   l’Ajuntament   l’opció   de   lloguer  amb  quatre  propostes  d’actuació:     a)   Generant   els   mecanismes   necessaris   que   donen   seguretat   als   propietaris   i   propietàries   tant   en   el   pagament   del   lloguer   com   en   l’adequat   manteniment   del  pis.       b)  Encadenant  ajudes  a  la  rehabilitació  amb  el  lloguer  posterior  del  pis.       c)   Introduint   incentius   de   fiscalitat   municipal   en   els   pisos   ocupats   front   als   pisos  buits.       d)   Generant  un   servei  de  lloguer  de  pisos  de  caràcter  municipal  que  incentive   el  lloguer  com  s’està  fent  en  altres  municipis  valencians  i  espanyols.     33

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

5.  Aturar   l’accés   Nord   al   Port   de   València.  L’accés  nord  al  Port  de  València  que   han  projectat  Ajuntament  i  Generalitat  no  té  cap  justificació  econòmica  i  suposa  una   greu  amenaça  per  a  tots  els  Poblats  marítims.  Les  despeses  d’aquesta  actuació  són  tan   quantioses   que   no   resisteixen   cap   planificació   raonable.   També   cal   establir   els   mecanismes   necessaris   per   a   impedir   el   transport   pesant   al   port   que   suposarà   l’obertura   d’un   accés   a   l’autopista   des   del   carrer   Asserrador.   Permetre   aquesta   circulació  suposaria  un  greu  perjudici  per  a  tots  els  barris  implicats.     Les  comunicacions  del  Port  de  València  han  de  passar  necessàriament  per  un  major  ús   del   tren   de   mercaderies   i   per   el   desviament   de   mercaderies   al   port   de   Sagunt   en   aquells  aspectes  que  siguen  necessaris.     6.  Avançar  en  la  construcció  del  Parc  Central.  Ens  agradaria  pensar  que  el  Parc   Central   pot   ser   una   realitat   prompte.   No   som   ingenus.   És   una   gran   inversió   en   un   moment   de   fortes   restriccions   econòmiques.   Esperem   que   la   seua   inserció   en   el   corredor  Mediterrani  ajude  a  una  ràpida  execució.     Mentrestant   cal   avançar   aquells   aspectes   del   Parc   Central   que   no   depenen   directament   de   l’execució   dels   túnels   passants   dels   trens   ni   de   la   construcció   de   la   nova  estació.  En  primer  lloc  cal  aprovar  un  projecte  operatiu  i  sostenible  que  evite  al   màxim   l’especulació   urbanística   amb   els   terrenys.   És   també,   molt   important   la   participació   ciutadana   a   l’hora   d’escollir   actuacions   que   puguen   incorporar-­‐se   al   projecte   presentat,   com   poden   ser   les   propostes   d'ús   dotacional   per   als   barris   de   Russafa   i   Malilla   de   les   Naus   de   Ribes.   La   participació   ciutadana,   en   aspectes   que   incideixen   directament   en   la   vida   quotidiana   del   veïnat,   com   és   aquest   cas,   no   serà   bandejada  per  Compromís  per  València..     Per  altre  costat,  hi  ha  parts  d’aquest  Parc  que  han  de  començar-­‐se  sense  dilació  tant   en   la   zona   propera   al   barri   de   Russafa   com   en   la   zona   propera   al   barri   de   Malilla.   El   projecte   escollit   hauria   de   permetre   també   la   seua   execució   parcial   i   no   haver   d’esperar   a   un   començament   massa   dilatat   en   el   temps.   En   aquesta   actuació   caldrà   mantenir  vies  per  a  creuar-­‐lo  més  enllà  de  l’horari  del  parc  com  sol·∙licita  el  veïnat       7.   Realitzar   les   connexions   per   a   bicis,   vianants   etc.   entre   les   Grans   Vies.   Mentre  no  s’avance  en  l’eliminació  de  les  vies  de  tren  i  açò  és  molt  probable  que  no  es   vega   en   la   propera   legislatura   2011-­‐2015   és   imprescindible   arbitrar   mesures   provisionals   que   milloren   la   pèssima   o   nul·∙la   connexió   que   hi   ha   entre   les   grans   vies,   connectades   amb   un   túnel   no   habilitat   per   al   pas   de   bicicletes,   carros   de   xiquets   i   xiquetes  ni  vehicles  de  persones  amb  mobilitat  disminuïda.       Una   cosa   semblant,   però   encara   pitjor,   ocorre   amb   el   pont   damunt   les   vies   que   connecta   l’Avinguda   Giorgeta   amb   l’avinguda   Peris   i   Valero.   Sense   possibilitat   de   passar   pel   pont   només   és   possible   el   pas   de   vianants   per   una   passarel·∙la   damunt   les   vies  al  costat  de  l’edifici  Iturbi.     En  ambdós  casos  és  necessari  i  urgent  una  passarel·∙la  amb  ascensor  i  accés  helicoidal   per  a  bicicletes  i  vehicles  per  a  xiquets  i  xiquetes  o  persones  amb  minusvàlua.   No   fa   34

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

falta   una   gran   obra.   Només   és   necessari   que   siga   operativa   i   funcional   i   què,   en   el   moment   en   què   el   Parc   Central   siga   una   realitat   en   tota   la   seua   extensió   puga   desmuntar-­‐se  i  reutilitzar-­‐se.       8.   Trobar   i   desenrotllar   un   ús   racional   de   l’antic   port   de   València.   València   necessita   d’una   vegada   per   totes   trobar   una   utilització   racional   i   rendible   a   les   costoses     instal·∙lacions   de   l’antic   port   de   la   ciutat.   El   seu   allunyament   de   les   zones   residencials  el  fan  un  lloc  ideal  per  a  usos  de  caràcter  lúdic  i  permet  l’explotació  amb   horaris  que  puguen  ser  molests  en  zones  residencials.     9.   Rehabilitar   el   Cabanyal   i   aturar   la   prolongació   de   Blasco   Ibañez.   Convé   reiterar  una  vegada  més  que  Compromís  considera  una  opció   totalment   allunyada   del   interès  general  el  projecte  del  Partit  Popular  de  prolongar  l’Avinguda  Blasco  Ibáñez   fins   a   la   platja.   Un   projecte   destructiu   d’un   patrimoni   urbanístic   d’evident     valor.   Un   projecte  pensat  en  coordenades  del  segle  passat  i  que  avui  no  té  cap  altra  justificació   que   l’especulació   urbanística.   Ho   reiterem   amb   tota   solemnitat   en   uns   moments   on   algunes   formacions   polítiques   fins   ara   contràries   al   projecte,   semblen   mostrar   molts   dubtes  respecte  al  que  han  defensat  fins  ara.     La   prolongació   del   Passeig   de   Blasco   Ibáñez   a   més   de   destruir   la   columna   vertebral   d’un   barri   amb   una   trama   urbanística   genuïna,   és   una   operació   econòmicament   ruïnosa.  Les  últimes  sentències  del  Tribunal  Superior  de  Justícia  Valencià  augmentant   de   forma   considerable   les   indemnitzacions   als   propietaris   dels   habitatges   a   derruir   converteix  el  projecte  d’ampliació  en  una  operació  d’un  cost  difícilment  suportable  per   a  l’Ajuntament  de  València  i  què,  en  qualsevol  cas,  suposarà  distraure  molts  recursos  a   altres  activitats  més  importants.     10.   Impulsar   la   rehabilitació   integral   de   Ciutat   Vella,   Russafa   i   barris   antics   de   València.  El  Cabanyal  en  primer  lloc,  però  també  Ciutat  Vella  i  tots  els  barris  antics  han   de  ser  llocs   privilegiats   per   a   la   rehabilitació   i   per   a   la   seua   obertura   al   turisme   i   al   comerç   de   xicotet   volum   i   alta   especificitat  amb  especial  vinculació  a  l’artesania.  Sens   dubte   un   ús   alternatiu   i   molt   més   rendible   a   llarg   termini   als   milions   d’euros   que   l’ajuntament   actual   dedica   a   la   prolongació   si   es   dedicaren     a   la   rehabilitació   del   Cabanyal  i  de  tota  la  resta  de  barris  antics.     11.  Control  d’espais  lliures  no  construïts  i  dinamització  del  seu  ús  per  a  horts   urbans,   camps   esportius   provisionals,   etc.   Els  horts   urbans  són  una  experiència  que   funciona   amb   molts   bons   resultats   en   moltes   ciutats   arreu   del   món,   cas   de   Los   Angeles,  Tokio,  Londres,    etc.,    a  desenes  de  pobles  i  ciutats  de  Catalunya  i  fins  i  tot  en   ciutats  valencianes  com  Altea  i  Paterna.  Un  model  que  contribueix  a  millorar  la  qualitat   de   vida   del   veïnat,   a   més   d’unes   altres   utilitats   que   van   molt   més   enllà   dels   valors   mediambientals.       La   idea   consisteix   a   aprofitar   tots   aquells   terrenys   de   titularitat   pública,   però   també   privada,   i   en   espera   de   tindre   un   ús   (com   per   exemple   molts   dels   PAIs   aturats   actualment),  per  habilitar  horts  conreats  de  forma  ecològica  per  persones  amb  pocs   recursos,   com   ara   jubilades   o   aturades,   com   una   manera   d’obtindre   productes   de   35

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

primera   necessitat.   Però   també   pel   públic   interessat   en   general,   en   aquest   cas   amb   una  sèrie  de  condicions  en  forma  de  despeses  que  caldrà  analitzar  i  concretar.  A  més   del  manteniment  de  l’horta,  s’ofereix  una  alternativa  de  manteniment  de  sòl  agrícola   en  la  ciutat,  amb  els  beneficis  mediambientals  que  això  reporta,  incloent-­‐hi  la  neteja   de   solars   bruts.   I,   cal   afegir,   la   millor   fixació   de   l’aigua   de   pluja   i   els   efectes   positius   sobre   el   medi   ambient   urbà.   Per   no   esmentar   uns   altres   usos   de   caràcter   terapèutic   per   a   persones   amb   algun   tipus   de   malaltia   mental   o   de   socialització   de   persones   aïllades  o  en  risc  d’exclusió  social.  A  més,  disposar  d’aquests  horts  en  mig  de  la  ciutat   té   un   valor   pedagògic   i   didàctic   de   cara   als   escolars   pràcticament   incalculable,   que   podria   ser   emprada   pels   centres   educatius.   Una   tasca   en   la   qual   també   haurem   d’implicar   els   agricultors   i   agricultores   i   les   organitzacions   agràries,   que   hauran   d’exercir  tasques  d’assessorament  per  als  no  iniciats  en  els  treballs  agrícoles.     Aquesta   activitat   haurà   d’estar   regulada.   Aquests   horts   hauran   d’estar   tancats   i   les   persones  propietàries  han  de  tenir  garanties  jurídiques  que  una  volta  acabat  aquest  ús   agrícola   es   puga   construir   o   dedicar   als   usos   programats.   No   obstant   això,   en   una   segona   fase   caldrà   mirar   per   la   gran   quantitat   de   terrenys   i   solars   que   no   s'urbanitzaran   per   algun   motiu.   En   lloc   de   perdre   terreny   d’horta   paulatinament,   proposem  recuperar-­‐lo  com  una  part  del  nostre  patrimoni.     Aquesta   proposta   també   té   uns   objectius   de   més   llarg   abast.   Generada   aquesta   cultura,  s’ha  d’avançar  en  la  creació  d’horts  en  les  balconades  i  de  superfície  vegetal   en  els  edificis  on  siga  possible.  S’ha  de  caminar  cap  a  una  ciutat  més  neta,  més  verda,   més  sostenible  i  menys  contaminant.    La  majoria  de  les  propostes  són  vàlides  també   per   altres   usos   com   pot   ser   la   seua   utilització   com   a   llocs   d’aparcament   provisional,   parcs   infantils   o   simplement   com   a   llocs   perquè   la   gent   del   barri   puga   desenvolupar   qualsevol  activitat.     La   iniciativa   dels   horts   urbans   està   avalada   per   molt   interessants   i   fructíferes   experiències  anteriors  en  tot  el  món  especialment  en  èpoques  de  crisi  econòmica.     12.   Impulsarem  un  village   (espai   residencial   compatible   amb   la   creació   de   tota   mena)   o   barri   tecnològic   en   la   zona   d’universitats   i   vinculada   a   la   rehabilitació   del   Cabanyal.  Es  tracta  d'una  proposta  vinculada  amb  l’actuació  de  les  universitats  en  els   barris   marítims   i   el   seu   aprofitament   per   la   proximitat   a   les   zones   universitàries.   El   Cabanyal  és  un  barri  proper  a  les  dues  universitats  i  port  servir  de  zona  per  allotjament   d’alumnat  universitari,  alumnat  estranger  i  per  a  la  creació  de  qualsevol  iniciativa  que   vaja  en  el  camí  de  generar  un  barri  tecnològic.     13.   Garantir   en   cada   barri   sòl   públic   per   als   serveis   bàsics   fonamentals.   València  continua  tenint  grans  mancances  en  els  serveis  bàsics:  ensenyament,  centres   de  salut  etc.  Cal  planificar  en  cada  barri  l’existència  d’aquests  serveis  bàsics  emprant  la   legislació   urbanística   per   a   dotar   els   barris   sense,   per   suposat,   desviar   a   altres   usos   com   ha   ocorregut   recentment   en   el   barri   de   Campanar   amb   el   canvi   de   solar   escolar   a   solar  per  a  la  Facultat  de  Medicina  d’una  universitat  privada.    

36

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

L’Ajuntament  haurà  de  prendre  les  mesures  necessàries  perquè  els  solars  cedits  siguen   emprats  per  la  Generalitat  per  a  les  funcions  assignades  el  més  ràpid  possible.       14.  Lavabos  públics.   La  ciutat  de  València  malgrat  ser  una  ciutat  on  la  vida  al   carrer   és   molt   important   tant   per   la   seua   cultura   com   per   la   seua   climatologia,   no   disposa  de  pràcticament  cap  servei  de  lavabos  públic.  Aquesta  mancança  suposa  greus   problemes  de  caràcter  sanitari,  de  neteja  i  fins  i  tot  econòmics  ja  que  han  de  ser  llogats   pels   grans   esdeveniments   (per   posar   un   exemple,   encara   no   s’han   pagat   els   lavabos   públics  de  la  vinguda  del  Papa).  De  la  mateixa  forma  que  en  moltes  ciutats  espanyoles  i   europees  que  disposen  d’aquest  servei,  cal   dotar   València   de   serveis   d’aquest   tipus   pel  seu  caràcter  bàsic  per  a  tota  la  ciutadania.    

37

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

VI   PERSPECTIVA  DE  GÈNERE  EN  LES  POLÍTIQUES  MUNICIPALS  
  En   l’àmbit   municipal   de   València,   i   formant   part   de   la   Regidoria   de   Benestar   Social   i   Integració,  es  troba  la  Secció  de  Dones  i  Igualtat,  que  integra  dos  direccions:  la  del  Pla   Municipal   d’Igualtat   d’Oportunitats   entre   Dones   i   Hòmens   (PMIO)   i   la   del   Centre   Municipal   de   la   Dona.   A   més   existeixen,   almenys   teòricament,   els   següents   instruments   o   mecanismes   per   a   impulsar   la   igualtat   entre   dones   i   hòmens   i   la   transversalitat  del  gènere  a  nivell  municipal:     -­‐  El  Consell  Municipal  de  la  Dona  o  Consell  de  les  Dones  (constituït  el  8  de  febrer  de   2010):   necessita   d’una   major   dinamització,   per   exemple,   que   s’amplie   la   participació   a   un  nombre  més  gran  d’associacions  i  entitats,  o  que  roten  periòdicament  entre  totes   les  associacions  interessades  a  participar  (hi  ha  un  nombre  màxim  d’associacions  i,  fins   que   una   no   es   done   de   baixa   no   pot   accedir   una   altra   de   nova).   No   es   produeix   una   vertadera   participació,   perquè   no   es   creu   en   ella,   per   la   qual   cosa   no   es   tenen   en   consideració   les   propostes   de   les   associacions   i   estes   se   senten   cada   vegada   menys   animades  a  participar.       Comissió  Tècnica  Interàrees  Muncipals  per  a  la  Igualtat:  Composta  per  personal  tècnic   de   diverses   regidories   (Joventut,   Educació   i   Universitat   Popular,   Ocupació,   Cultura,   Sanitat,   Esports,   Seguretat   Ciutadana,   Modernització   de   l’Administració,   Descentralització  i  Participació  i  Àrea  d’Alcaldia).  El  seu  objectiu  és  l’aplicació  efectiva   de   la   transversalitat   de   gènere   en   totes   les   àrees   municipals,   així   com   el   desenrotllament,   seguiment   i   avaluació   del   PIOMH.   La   seua   gran   limitació   és   que   la   formen   personal   tècnic   sense   capacitat   de   decisió   o   execució,   per   la   qual   cosa   no   resulta  operativa.     Carta   Europea   per   a   la   Igualtat   de   Dones   i   Hòmens   en   la   vida   local:   L’Ajuntament,   a   pesar  d’haver-­‐s’hi  adherit  amb  la  seua  firma,  l’ha  oblidada,  sense  dedicar  el  més  mínim   esforç   a   treballar   en   la   direcció   que   marca,   ni   en   els   terminis   que   estableix   per   a   la   consecució  de  diversos  objectius.     Comissió   d’Igualtat   de   l’Ajuntament.   Es   va   constituir   al   desembre   de   2009   per   a   consolidar   la   transversalitat   de   gènere   en   l’Ajuntament,   així   com   per   a   implementar,   fer  el  seguiment  i  avaluar  el  Pla  d’Igualtat  d’Empleades  i  Empleats  de  l’Ajuntament.  La   Comissió  d'Igualtat  per  al  Pla  d'Igualtat  d'Empleades  i  empleats  municipals  es  va  reunir   per   primera   i   única   vegada   la   primera   setmana   de   març   de   2011   (no   s'havia   reunit   des   de  la  seua  constitució),  i  ha  aprovat  un  Protocol  d'assetjament  sexual  i  per  raó  de  sexe   que,   des   de   la   Secció   de   la   Dona,   s'havia   plantejat   i   al   qual   han   fet   aportacions   els   sindicats.  S'ha  engegat  només  una  de  les  mesures  que  estableix  el  citat  Pla.  És  l'única   cosa   que   s'ha   avançat   respecte   al   Pla   d'Igualtat   en   l'Ajuntament,   malgrat   el   requeriment  legal  (Llei  d’Igualtat)  que  n'obliga  la  implantació  i  avaluació.  [     En   resum:   No   hi   ha   una   perspectiva   de   gènere   en   les   polítiques   municipals   actuals,   perquè   la   igualtat   entre   els   sexes   es   concep   més   des   d’una   visió   assistencial   o   molt  

10

20

30

40

38

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

sectorial,   de   manera   que,   encara   que   s’invertiren   molts   més   recursos   econòmics,   no   s’estaria  incidint  en  les  bases  de  la  desigualtat  ni  generant  un  canvi  sociocultural.     Per   canviar   l’actual   estat   de   coses   i   utilitzant   els   recursos   de   què   disposa   l’Ajuntament   en  l’actualitat,  proposem:       1.   La   perspectiva   de   gènere   en   política.   Aquesta   perspectiva   suposa   adoptar   una   visió   de   la   realitat   que   partisca   del   reconeixement   de   l’androcentrisme   que   impregna  la  cultura,  que  orienta  la  manera  en  què  mirem,  sentim  i  construïm  el  món.   Per   tant,   tots   els   àmbits   de   coneixement   humà,   així   com   la   gran   majoria   de   les   formes   d’experiència   que   desenrotllem   de   manera   més   immediata,   estan   travessades   per   aquest   marc   de   configuració   de   la   realitat,   amb   uns   valors   i   uns   continguts   simbòlics   compartits  per  tota  la  ciutadania.       L’androcentrisme   se   serveix   del   sexisme   per   justificar-­‐ne   l’existència   i   perpetuar   la   situació   de   domini   d’un   sexe,   el   masculí,   sobre   un   altre,   el   femení.   Les   bases   del   sexisme   consisteixen   a   remarcar   i   magnificar   la   diferenciació   entre   un   sexe   i   un   altre   (i   la   seua   justificació   naturalitzada/biologitzada),   així   com   per   a   dotar   de   diferent   consideració   o   valor   social   a   cada   un   d’eixos   sexes,   de   manera   que   el   masculí   és   sempre  més  positiu,  està  sempre  més  visible  i  resulta  més  valuós  que  el  femení,  la  qual   cosa  inevitablement  comporta  unes  relacions  de  poder  assimètriques.     A   més   de   la   més   evident   i   flagrant   discriminació,   la   fonamentada   en   el   sexe,   des   de   l’androcentrisme   s’han   imposat   altres   discriminacions   en   funció   de   tots   aquells   aspectes  humans  que  queden  més  enllà  de  l’arquetip  viril  que  ha  servit  des  de  sempre,   i   encara   ho   fa,   com   a   mesura   d’allò   humà   des   de   la   que   i   per   a   la   que   s’ordenava   el   món:   un   home   blanc,   d’edat   mitjana,   amb   una   certa   posició   social,   heterosexual,   cristià,  etc.     2.  Cal   incrementar   la   participació   política,   econòmica,   social   i   cultural   de   les   dones  en  la  vida  municipal   en   igualtat   de   condicions,   així   com   contribuir   a   generar   un   canvi   cultural   a   partir   del   reconeixement   i   la   consideració   del   treball   i   les   capacitats   de   les  dones  i  la  seua  contribució  al  desenrotllament  i  la  millora  de  les  societats.       Un   dret   fonamental   ineludible.   La   igualtat   d’oportunitats   i   el   respecte   a   la   seua   dignitat,   integritat   i   ple   desenrotllament   és   un   dret   fonamental   de   totes   les   dones   i   xiquetes,   la   consecució   de   les   quals   té   un   lloc   preferent   en   les   agendes   de   tots   els   organismes   internacionals   i   supranacionals,   a   més   de   ser   un   imperatiu   legal   tant   a   nivell  nacional  com  autonòmic  i  local.     3.   Discriminacions   múltiples.   Com   s’ha   apuntat   més   amunt,   a   més   de   la   variable  sexe,  les   polítiques   públiques   han   d’introduir   altres   variables   rellevants,  com   les   d’ètnia   o   procedència   geogràfica,   edat,   classe   (recursos   socioeconòmics),   discapacitat,  orientació  sexual,  religió,  etc.,  que  afegeixen  dobles,  triples,  quàdruples,   discriminacions  a  què  comporta,  encara,  el  fet  de  ser  dona.    

39

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

El   desenrotllament   de   polítiques   públiques   d’igualtat   implica   una   voluntat   política   ferma   i   profunda   que   entenga   que   l’origen   de   la   desigualtat   i   la   discriminació   de   les   dones   prové   d’una   perspectiva   històrica   i   multidisciplinària.   Aquest   punt   requereix   la   formació  en  gènere  de  les  persones  que  participen  en  la  política  municipal,   des   dels   representants   polítics   fins   al   personal   tècnic   i   funcionari.   S’ha   de   dotar   de   capacitat   d’acció  tant  política  com  econòmica,  és  a  dir,  pressupostos  específics.       4.   Mainstreaming   o   transversalitat   de   la   perspectiva   de   gènere   en   les   polítiques  municipals.  Implicació  política  i  tècnica  +  canvis  estructurals  i  organitzatius.   Punt  de  vista  que  impregna  tots  els  àmbits  de  la  política,  no  circumscrita  a  un  àmbit  en   concret  (Àrea  o  Regidoria  de  la  Dona).  Aquest  enfocament  implica  un  canvi  de  cultura   institucional  i  organitzativa,  les  estructures  i  els  modes  de  funcionament,  així  com  de   les   mentalitats.   Cada   una   de   les   àrees   municipals   ha   de   comprendre   els   orígens   i   els   fonaments  de  la  desigualtat  i  s’ha  d’interioritzar  en  totes  les  actuacions  aquesta  revisió   de  plantejaments  i  de  consideració  dels  efectes  diferencials  de  les  seues  polítiques.     5.   L’assumpció   de   la   perspectiva   de   gènere   en   cada   una   de   les   àrees   municipals.   Totes   i   cada   una   de   les   propostes   que   ací   es   plantegen   han   de   ser   assumides   per   totes   i   cada   una   de   les   àrees   municipals   a   partir   del   convenciment   de   la   seua  necessitat  i  utilitat  per  a  promoure  el  canvi  social.       La  formació  en  gènere  dels  representants  polítics  i  del  personal  de  l’Ajuntament  amb   xarrades   i   tallers   sobre   l’origen   i   fonament   de   la   desigualtat   entre   els   sexes,   sobre   l’aplicació   de   la   perspectiva   de   gènere   en   la   política   municipal,   sobre   la   participació   política  i  ciutadana,  etc.     6.   La   creació   d’una   secció   o   servici   d’Igualtat   que   depenga   d’Alcaldia,   la   principal   funció   de   la   qual   serà   formativa,   consultiva   i   impulsora   dels   processos   d’adopció  d’una  perspectiva  de  gènere  de  la  resta  d’àrees  i  seccions  de  l’Ajuntament.   Dins   d’aquest   servici   podrien   existir   diverses   seccions:   un   Observatori   de   la   Igualtat   (actualment  no  existeix),  així  com  l’actual  Direcció  del  PIOMH  i  la  Direcció  del  Centre   Municipal  de  la  Dona.     7.   Una   valoració   sistemàtica   de   l’impacte   de   gènere   de   tota   la   normativa   municipal.     8.   Desenrotllament   d’un   Pla   Municipal   de   Conciliació   dels   àmbits   personal,   familiar  i  laboral     9.   Utilització   d’un   llenguatge   no   sexista:   en   el   programa   electoral,   les   propostes,   la   documentació   administrativa,   la   comunicació   amb   la   ciutadania   i   l’electorat,  etc.     10.   Implantació,   seguiment   i   avaluació   del   Pla   d’Igualtat   del   personal   treballador  de  l’Ajuntament.    

40

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

11.   L’elaboració   del   III   Pla   d’Igualtat   d’Oportunitats   entre   Dones   i   Hòmens   Municipal  a  partir  de  2012.  S’haurà  de  realitzar  un  estudi  diagnòstic  previ  de  la  situació   de   les   dones   a   la   ciutat   de   València,   així   com   dotar   d’un   pressupost   específic   a   les   accions  del  PIOMH  en  totes  les  àrees  municipals  implicades.  

41

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

VII   JOVENTUT  I  INFÀNCIA  
  Sovint   s'ha   dit   que   cal   cuidar   i   atendre   especialment   les   necessitats   de   la   infància,   així   com   les   referents   a   la   joventut   en   tant   que   són   la   ciutadania   del   demà.   Per   a   Compromís   cal   anar   més   lluny   d'esta   afirmació   per   tal   de   concebre   els   sectors   més  joves  de  la  població  també  com  a  ciutadania  del  present.     La   joventut   valenciana   ha   de   ser   escoltada   amb   atenció   per   a   afavorir   la   seua   progressiva  incorporació  a  la  corresponsabilitat  social  de  la  ciutat,  des  del  respecte   a   la   seua   plena   ciutadania   en   drets.  Clar  i  ras,  entenem  que  joves,  xiquetes  i  xiquets  són   part  de  la  ciutadania  i  se’ls  haurà  d’escoltar  per  tal  d'optimitzar  la  seua  formació  com  a   ciutadans  i  ciutadanes.     Compromís   s'identifica   plenament   amb   la   convenció   sobre   els   Drets   dels   Menors   adoptada  per  l'Assemblea  General  de  les  Nacions  Unides  del  1989.  A  més,  creiem  que   les   polítiques   dirigides   a   la   promoció,   de   manera   integral,   la   formació   i   el   desenvolupament   de   la   joventut   són   imprescindibles   per   a   aconseguir   una   societat   del   progrés.   Una   societat   millor   i   més   qualificada   es   forma   a   partir   de   les   millors   oportunitats   d'educació,   la   participació   i   l’accés   a   la   cultura   des   de   la   infància   i   la   joventut.   Per   a   Compromís   és   l’objectiu   prioritari   garantir   totes   les   accions   necessàries   perquè  tant  els  xiquets  i  les  xiquetes,  com  els  i  les  joves  siguen  elements  receptors  i   creadors  d'una  societat  de  qualitat  de  vida  i  benestar.     Per  tant,  caldrà  destacar  que  una  política  d'infància  i  joventut  vertaderament  efectiva   ha   de   ser   transversal   i   amb   un   abast   generalitzat   de   totes   les   àrees   de   la   gestió   municipal  per  les  quals  la  Regidoria  de  Joventut  ha  de  vetlar  amb  atenció  en  la  resta  de   delegacions.  Amb  tot,  en  tant  que  col·∙lectiu  prioritari,  presenten  unes  problemàtiques  i   oportunitats   específiques   que   són   l'objecte   del   present   apartat   del   nostre   programa   electoral.     1.   Una   joventut   associada,   informada   i   participativa.   Establirem   un   nou   conveni   amb   el   Consell   de   la   Joventut   de   la   ciutat,   que   assegure   la   independència   financera   i   el   paper   d'interlocutor   privilegiat   per   als   temes   juvenils,   i   que   li   permeta   desenvolupar   i   ampliar   les   seues   activitats   així   com   participar   en   la   gestió   d'aquells   servicis  i  instal·∙lacions  municipals  dedicats  a  la  joventut.     2.   Fomentarem   l'associacionisme   juvenil   en   associacions   culturals,   excursionistes,   artístiques,   esportives,   veïnals,   polítiques,   sindicals,   etc,   mitjançant   la   revitalització   de   l'Hotel   d'Associacions,   especialment   orientat   a   aquelles   sense   local,   de  la  cessió  d'espais  municipals  i  de  subvencions  destinades  als  programes  anuals  de   les  associacions  amb  seu  a  la  ciutat  de  València  i  a  les  activitats  de  major  interés  social   i  cultural.     3.   Dinamitzarem   i   augmentarem   els   casals   d'esplai   i   els   casals   juvenils   municipals,   i   incrementarem   la   realització   d'activitats   culturals,   artístiques,   mediambientals  i  excursionistes.  Garantirem  la  presència  de  casals  juvenils  municipals   42

10

20

30

40

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

en  tots  els  districtes  de  la  ciutat,  dotats  de  suficients  recursos  materials  i  professionals,   i  cogestionats  pel  Consell  de  la  Joventut  de  la  Ciutat  de  València.     4.   Potenciarem   una   gran   xarxa   d'informació   i   assessorament   juvenil,   que   opere   mitjançant   els   casals   juvenils   municipals,   i   que   aborde   temes   com   ara   la   sexualitat,   l’ocupació,   l’associacionisme   i   el   voluntariat,   l’atenció   psicològica,   les   conductes   addictives,   els   problemes   del   comportament   alimentari,   i   l’assessorament   legal.  Els  servicis  estaran  dotats  de  recursos  i  de  professionals  suficients,  seran  gratuïts   i  funcionaran  de  manera  permanent,  amb  atenció  telefònica  i/o  presencial.     5.  Oci    més  plural,    responsable  i  descentralitzat.  Promourem  un  pacte  social   sobre  zones  d'oci  nocturn  que,  amb  la  mútua  comprensió  entre  joves  i  veïnat,  siga  la   base  d'un  nou  marc  normatiu  sobre  horaris,  zones  i  característiques  dels  establiments.   Els  interlocutors  prioritaris  seran  les  associacions  veïnals  i  el  Consell  de  la  Joventut  de   la  ciutat  per  tal  d'harmonitzar  el  dret  al  descans  del  veïnat  amb  el  dels  joves  a  l'oci.     Es   vigilarà   el   compliment   per   part   de   les   empreses   dedicades   a   l'oci   nocturn   de   la   legislació   en   matèria   de   mesures   de   seguretat,   insonorització,   contaminació   mediambiental,  salubritat,  dret  a  l'admissió,  per  a  evitar  actuacions  discriminatòries  i   obligacions  tributàries.     6.  Reconvertirem  el  programa  "A  la  lluna  de  València",  amb  suport  econòmic,   tècnic   i   d'infrastructures   en   un   programa   d'alternatives   d'oci   nocturn   de   les   associacions  veïnals  i  l'associacionisme  juvenil,  gestionats  pel  propi  teixit  associatiu,  tot   seguint   el   model   que   actualment   està   desenvolupant-­‐se   amb   èxit   en   altres   comunitats   autònomes,  i  que  ha  demostrat    ser  el  més  eficaç  en  la  promoció  de  la  responsabilitat   social,   dels   estils   de   vida   saludable   i   la   prevenció   del   consum   abusiu   de   drogues.   Els   programes   inclouen   la   cessió   d'espais   esportius   i   d'altres   locals,   que   estaran   oberts   durant  tota  la  nit  tots  els  caps  de  setmana  de  l'any,  com  a  alternativa    a  l'oci  nocturn   tradicional.     7.  Establirem  un  servici  de  transport  nocturn,  amb  suficient  freqüència  horària,   de   l’EMT,   Rodalies   i   de   Metro   València   amb   la   col·∙laboració   de   Ferrocarrils   de   la   Generalitat   Valenciana   i   de   Rodalies,   que   connecte   les   zones   d'oci   nocturn   amb   els   diferents  barris  de  la  ciutat  i  les  poblacions  pròximes,  per  tal  de  reduir  els  riscos  de  la   conducció   nocturna.   S'establiran   els   convenis   necessaris   perquè   el   transport   tinga   àmbit  comarcal  i  metropolità.     8.  Estudiarem  mecanismes  per  a  impulsar  descomptes  de  la  tarifa  dels  taxis  en   horari  nocturn  per  a  usuaris  del  Carnet  Jove.     9.   Ampliarem   els   horaris   nocturns   durant   el   cap   de   setmana   de   totes   les   instal·∙lacions  esportives  cobertes.     10.   Impulsarem   una   especial   atenció   i   vigilància   dels   punts   de   Valenbisi   ubicats  a  les  zones  d'oci  per  a  garantir  la  correcta  disponibilitat  i  funcionament.     43

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

11.  Crearem  punts  de  connexió  wifi  en  els  parcs  i  altres  punts  singulars  de  la   ciutat  per  a  la  connexió  a  la  xarxa  d'internet.     12.  Impulsarem  el  diàleg  entre  comissions  falleres,  joves  i  associacions  veïnals   per  a  l'establiment  d'uns  horaris  adequats  per  a  la  celebració  de  concerts,  i  revetlles  en   falles  i  altres  festes  de  la  ciutat.   13.  Potenciarem  l'ús  de  la  dàrsena  marítima  i  d'altres  espais  com  l'Àgora  per  a   la  celebració  de  festivals  de  música  i  d’altres  espectacles  que  combinen  la  presència  de   grups  locals  i  internacionals.     14.   Introduirem   noves   activitats   destinades   a   un   públic   jove   dins   de   la   Fira   de   Juliol   i   inclourem   la   programació   d'un   festival   de   música   independent   i   la   celebració   del   festival   VEO.   Posarem   en   marxa   un   programa   especial   d'activitats   culturals,   lúdiques   i   formatives   per   als   mesos   d'estiu   dirigits   a   la   joventut   i   també   com   a   estratègia  d'atractiu  turístic.     15.   Potenciarem   el   carnet   jove   mitjançant   la   millora   i   l'establiment   dels   descomptes   als   usuaris   joves   de   l’EMT   (amb   un   50%),   de   les   dependències   de   la   Fundació   Esportiva   Municipal,   dels   teatres   i   dels   auditoris,   dels   casals   d'esplai   i   en   general  de  totes  les  activitats  i  servicis  municipals.     16.   Potenciarem   l'activitat   física   i   esportiva,   mitjançant   l'augment   de   les   instal·∙lacions  bàsiques  necessàries.  Tots  els  districtes  municipals  han  de  tenir,  almenys,   una   piscina   coberta   i   una   instal·∙lació   poliesportiva   coberta,   dotades   de   personal   professional  suficient.  De  la  mateixa  manera,  durem  a  terme  la  reconversió  en  recintes   esportius   de   propietats   públiques   en   desús   o   infrautilitzades   i   augmentarem   el   pressupost,   la   dotació   de   professionals   especialitzats   i   les   activitats   de   la   Fundació   Esportiva  Municipal.     17.  Potenciarem  els  jocs  esportius  municipals,   amb   la   participació   de   totes   les   escoles  de  la  ciutat,  i  incidirem  en  l'augment  d'activitats  i  d'esports,  amb  una  atenció   especial  als  esports  autòctons  valencians.       18.  Promourem  la  utilització  de  les  instal·∙lacions  esportives  de  les  escoles  fora   de  l'horari  lectiu,  i  hi  aportarem  el  personal  tècnic  qualificat  que  calga.     19.   Col·∙laborarem   amb   els   clubs   esportius   de   la   ciutat   en   la   creació   i   potenciació   d'escoles   esportives   dirigides   a   xiquets,   xiquetes   i   adolescents,   prioritzant   barris   d'atenció   preferent,   amb   l'objectiu   de   promocionar   l'esport   com   a   pràctica  d'integració  social,  mitjà  educatiu  i  de  desenvolupament  integral  i  socialització   saludable.  Es  posarà  èmfasi  en  la  promoció  d'esports  autòctons  del  País  Valencià.     20.   Establirem   acords   amb   els   clubs   esportius   professionals   de   la   ciutat   perquè   la   joventut   dispose   d'una   quantitat   d'abonaments   especials   finançats   per   l'Ajuntament.  Es  prioritzaran  els  acords  amb  els  clubs  amb  menor  assistència  habitual   de  públic.     44

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

21.  Crearem  un  gran  centre  cultural  dirigit  als  joves,   amb   els   següents   servicis   gratuïts:  sala  d'actes,  sala  d’assajos,  auditori,  cursos  de  formació,  sales  d'exposicions,   cineclub,   sala   de   lectura   i   préstec   de   llibres,   revistes,   còmics   i   material   audiovisual,   cibersala   pública   amb   ordinadors,   impressores,   connexions   a   internet   i   material   informàtic,   així   com   assessorament   en   la   normalització   del   valencià   i   una   exposició   permanent  sobre  la  història,  la  geografia  i  la  cultura  del  País  Valencià.  El  centre  estarà   obert   tots   els   dies   de   la   setmana   i   serà   cogestionat   pel   Consell   de   la   Joventut   i   professionals  especialitzats.  A  més,  comptarà  amb  un  restaurant  de  menjar  ràpid,  amb   preus   competitius   i   assessorat   per   experts   en   nutrició,   dedicat   exclusivament   a   productes  autòctons  valencians.     22.   Promourem   l'ús   social   del   valencià   entre   la   població   infantil   i   juvenil   de  la   ciutat,   per   mitjà   de   campanyes   de   sensibilització   realitzades   segons   els   mètodes   comunicatius   més   moderns.   De   la   mateixa   manera,   es   promourà   entre   els   joves   i   els   xiquets   l'estima   pel   patrimoni   històric,   artístic,   cultural,   popular   i   mediambiental   valencià.     23.  Condicionarem  el  patrocini  municipal  dels  festivals  musicals  on  s’inclouran   les    bandes  locals  i  molt  especialment  aquelles  que  facen  música  en  valencià.     24.  Habilitarem  espais  per  a  l'assaig  de  les  joves  bandes  i  grups  musicals   que   comptaran  així  mateix  amb  un  cicle  d'actuacions  als  auditoris  municipals.     25.   Crearem   l'Escola   de   Teatre   Municipal,   amb   una   estructura   de   seus   descentralitzada,   que   dedicarà   una   especial   atenció   a   la   formació   dramàtica   de   xiquets,   xiquetes   i   joves,   útil   tant   per   al   foment   de   les   arts   escèniques   com   a   forma   d'oci  com    per  a  la  preparació  als  cicles  superiors  d'art  dramàtic.       26.  Garantirem  una  oferta  suficient  de  biblioteques  municipals  obertes  per  a   estudiants  durant  els  caps  de  setmana  i  dies  festius,  matí  i  vesprada,  així  com  en  horari   nocturn  tots  els  dies  en  període  d'exàmens.     27.  Donarem  suport  al  voluntariat  mediambiental  i  cultural.     28.  Realitzarem  un  programa  d'inserció  laboral  per  als  joves  que  estarà  basat   en  tres  eixos:         a)  El  foment  de  l'autoocupació.       b)   La   creació   d'escoles   taller,   especialment   en   els   barris   amb   necessitats   d'atenció  socioeducativa.       c)   L’establiment   de   convenis   amb   les   universitats   i   els   centres   de   formació   professional,   perquè   els   joves   i   les   joves   puguen   participar,   a   canvi   d'una   remuneració   justa,   en   activitats   de   pràctiques   en   l'administració  i  les  empreses  i  servicis  municipals.     45

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

29.  Fomentarem  els  intercanvis  internacionals  de  joves,  especialment  amb  la   resta  de  territoris  de  la  Unió  Europea.     30.   Crearem   la   figura   del   mentor   o   mentora   d'estudiants   visitants,     amb     la   col·∙laboració  de  les  universitats;  un  voluntariat  estudiantil,  format  adequadament  per   a   acompanyar   i   ajudar   des   del   principi   l'estudiantat   estranger   que   faça   estades   a   la   nostra  ciutat,  i  facilitar-­‐los  la  integració  acadèmica,  social  i  cultural.     31.   Crearem   un   pla   d'habitatge   jove   al   centre   històric,   així   com   al   barri   del   Cabanyal   que   inclourà   la   rehabilitació   d'habitatges   destinats   a   joves   que   desitgen   independitzar-­‐se.  Habilitarem  subvencions  i  línies  de  crèdit  amb  interés  molt  baix  per   als  joves  que  desitgen  instal·∙lar-­‐se  en  estes  zones.     32.   Ampliarem   els   centres   i   el   personal   d'informació   i   gestió   de   la   renda   bàsica   d'emancipació   i   la   resta   d'ajudes   per   a   l'adquisició   i   lloguer   d'habitatge   per   a   una  gestió  més  àgil  i  eficient.     33.   Potenciarem   una   bossa   d'habitatge   de   l'Agència   Valenciana   de   Lloguer   i   impulsarem   programes   que   fomenten   l'ús   compartit   de   l'habitatge.   Construirem   una   residència   municipal   per   a   universitaris   i   universitàries   al   Cabanyal,   amb   preus   competitius   i   dotada   de   beques   que   es   concediran   en   funció   de   criteris   acadèmics   i   de   necessitat  econòmica.     34.  Col·∙laborarem  amb  tots  els  programes  d'educació  per  a  la  salut  existents,  i   en   crearà   de   nous,   prioritzant   la   prevenció   primària   de   drogodependències,   tant   de   drogues  institucionalitzades  con  de  no  institucionalitzades,  així  com  l'educació  sexual,   l'educació  en  higiene  i  nutrició,  i  totes  les  dimensions  dels  estils  de  vida  saludable  des   de   la   infància.   Actuacions   que   es   desenvoluparan   des   dels   moderns   paràmetres   de   l'educació  per  a  la  salut,  la  qual  cosa  implica  anar  més  enllà  de  la  simple  difusió  de  la   informació,   i   incidir   en   l'educació   de   valors,   actituds,   alternatives   d'oci   i   hàbits   de   socialització   i   l'assumpció   de   responsabilitats.   Potenciarem   la   coordinació   entre   les   escoles   i   els   centres   d'atenció   primària   i   de   servicis   socials   dels   diversos   barris   i   districtes.     35.   Establirem   convenis   amb   els   centres   educatius   de   secundària   perquè   els     adolescents   i   les   adolescents   col·∙laboren   en   activitats   de   prevenció   de   drogodependències   i   de   reinserció   de   toxicòmans,   d’aquesta   manera   seguirem   el   model  educatiu  i  preventiu  desenvolupat  amb  èxit  en  altres  països  europeus.     36.   Establirem   convenis   amb   aquelles   organitzacions   orientades   a   informar   sobre   els   efectes   de   tots   tipus   de   drogues   recreatives   amb   un   llenguatge   directe   i   pròxim  perquè  la  joventut    accedisca  sense  hipocresia  ni  tabús  a  la  informació.     37.   S'establirà   un   programa   especial   per   a   prevenir   i   combatre   les   malaties   derivades   del     VIH   i   d’altres   de   transmissió   sexual   i   embarassos   no   desitjats   que   inclourà  l'establiment  de  punts  d'informació  i,  amb  la  col·∙laboració  del  teixit  associatiu,   un  voluntariat  social  en  les  zones  d'oci.   46

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

10

20

30

40

38.   Es   facilitarà   l'accés   als   preservatius  amb  màquines  expenedores  als  centres   educatius  públics  i  a  les  zones  de  major  afluència  de  gent  jove.     39.   Propiciarem,   amb   la   col·∙laboració   de   la   Generalitat   i   ajudant   els   equips   professionals  dels  centres  educatius,  que   l'escola   siga   un   lloc   de   transmissió   de   valors   prosocials   i   de   responsabilitat   social   per   a   xiquets   i   adolescents,   amb   un   rebuig   especial   cap   a   les   actituds   xenòfobes,   racistes,   violentes   i   discriminatòries   i,   en   conseqüència,  el  foment  de  la  solidaritat,  la  convivència  i  l'estima  i  el  respecte  cap  a    la   pluralitat.     40.  L'Ajuntament  elaborarà  i  posarà  a  disposició  de  tots  els  centres  escolars  una   col·∙lecció   de   materials   didàctics   específicament   dirigits   a   l'educació   transversal   en   l'escola,  en  matèries  com  ara  la  prevenció  de  drogodependències  i  l’educació  per  a  la   salut,   l’educació   viària,   la   prevenció   de   riscos   laborals,   l’educació   mediambiental,   l’educació   del   consumidor,   l’educació   per   a   la   convivència,   la   tolerància   i   la   pau,   la   igualtat   de   gènere   i   d'orientació   sexual,   o   les   habilitats   de   comunicació   i   l’ajust   socioemocional.   Es   generalitzarà   el   seu   ús   i   es   farà   amb   la   col·∙laboració   de   personal   expert   multidisciplinar   i   el   teixit   associatiu   de   la   ciutat.   S'oferiran   també   les   accions   de   reciclatge  necessàries  per  als  educadors  que  hagen  de  treballar  amb  aquests  materials.       41.   Establirem   convenis   amb   totes   les   associacions   i   els   voluntariats   dedicats   al   foment  del  respecte   cap   a   la   diversitat,  especialment  aquells  destinats  a  defensar  la   igualtat  de  la  dona,  la  igualtat  i  visibilitat  de  la  diversitat  sexual,  i  la  convivència  de  les   diverses   cultures,   ètnies   i   creences   religioses.   L'Ajuntament   fomentarà   així   transversalment  la  defensa  d'una  societat  plural  en  tots  els  àmbits  de  la  seua  gestió.     42.  Promourem  programes  d'educació  viària  en  les  escoles,   on   s’ensenyen   les   normes  de  trànsit  i  que  fomenten  des  de  la  infància  els  valors,  les  actituds  i  els  hàbits   compatibles   amb   la   seguretat,   la   responsabilitat   viària   i   el   civisme.   Crearem   un   gran   parc  d'educació  viària  a  disposició  de  tots  els  centres  educatius.     43.   Garantirem   la   seguretat   viària   dels   accessos   a   tots   centres   escolars,   mitjançant  la  urbanització  i  senyalització  adequades,  racionals  i  adaptades  al  trasbals   dels   xiquets   i   xiquetes,   així   com   de   la   presència   de   personal   de   la   policia   local   en   horaris   d'entrada   i   eixida.   Es   tindrà   especial   atenció   en   aquells   centres   educatius   situats  en  les  proximitats  de  vies  de  circulació  ràpida  de  vehicles,  com  ara  carreteres,   grans  avingudes,  etc.  S'hi  habilitaran  parades  especials  per  als  autobusos  escolars  per     a  evitar  embussos  de  trànsit.     44.  Fomentarem  l'ús  de  la  bicicleta  com  a  mitjà  de  transport,  i  garantirem  la   reserva   de   vials   segurs   i   preferents,   aparcaments   suficients   i   estacions   de   Valenbisi   a   les   zones   de   major   afluència   de   joves,   com   ara   instituts   de   secundària,   centres   esportius  i  locals  d'oci.     Establirem  descomptes  del  50%  per  a  infants  i  per  a  usuaris  i  usuàries  del  carnet  jove   del  servici  públic  de  lloguer  de  bicicletes  de  Valenbisi.   47

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

  Crearem  un  títol   de   transport   públic   mensual   infantil   amb   un   75%   de   descompte  i  un   abonament  jove  amb  un  50%  de  descompte  per  als  menors  de  26  anys.     45.   Realitzarem   programes   de   prevenció   de   l'absentisme   escolar,   en   col·∙laboració  amb  els  centres  escolars  i  la  Generalitat.  Amb  la  participació  de  personal   qualificat,   posarem   en   marxa   models   d'intervenció   socioeducativa   per   a   la   prevenció   de   l'absentisme,   de   contrastada   eficàcia   científica   i   professional.   Crearem   i   potenciarem  la  figura  de  l'educador  o  educadora-­‐despertador.       46.   Incrementarem   els   recursos   destinats   a   les   actuacions   professionals   en   matèria   d'investigació   social   i   prevenció   del   maltractament   infantil.   Es   posarà   especial   èmfasi   en   les   intervencions   de   tipus   sociocomunitari   en   poblacions   d'alt   risc   per  les  seues  condicions  socials,  econòmiques  o  culturals.     47.   Potenciarem,   amb   la   col·∙laboració   de   les   ONG   especialitzades,   un   servici   d'atenció   immediata   al   menor   maltractat   o   a   la   menor   maltractada,   gestionat   per   professionals   especialitzats,   i   dotat   d'un   telèfon   unificat   i   gratuït,   on   puguen   acudir   els   menors  o  les  menors  en  situació  de  maltractament.     48.   Realitzarem   programes   específics   per   a   la   prevenció   de   la   violència   domèstica   en   general   i   del   maltractament   d’infants   en   particular.   Amb   la   col·∙laboració   dels   gabinets   psicopedagògics   dels   centres   educatius,   desenvoluparem   programes   específics   de   rebuig   a   qualsevol   tipus   de   violència   i   d'ensenyament   de   solució   de   problemes   amb   mètodes   no   violents.   A   més,   realitzarem   campanyes   de   sensibilització   social   sobre   els   drets   dels   menors   i   les   menors   i   per   fomentar   una   resposta  social  de  rebuig  cap  al  maltractament  infantil,  siga  físic,  psíquic,  sexual  o  de   negligència,  així  com  cap  a  la  violència  domèstica  en  general.     49.  Reforçarem  les  escoles  de  pares  i  mares  existents,  i  en  crearem  de  noves  i   millor   dotades,   per   tal   de   capacitar   les   famílies   com   a   agents   educadors   en   la   prevenció   primària   inespecífica   i   en   l'educació   en   valors   prosocials   i   hàbits   de   socialització   saludable.   Les   escoles   de   pares   i   mares   han   demostrat   ser   l'instrument   educatiu   més   eficaç   a   llarg   termini   en   la   prevenció   de   drogodependències   i   en   la   promoció   d'estils   de   vida   saludable   i   ajust   psicosocial   en   general,   per   això,   es   fa   necessari  dotar-­‐les  de  pressupost  i  de  mitjans  suficients.     50.   Actuarem   amb   decisió   en   l'eradicació   i   prevenció   de   tota   mena   de   violència  i  assetjament  bullyng  infantil  i  juvenil,  tant  dins  dels  centres  educatius,  com   en  els  seus  voltants,  en  els  barris,  en  els  locals  d'oci  i  en  els  esdeveniments  esportius.   Mereixerà   especial   vigilància   la   possessió   d'armes   en   infants   i   joves   i   les   bandes   organitzades  i  grups  xenòfobs  i    homòfobs.     51.   Realitzarem   accions   de   sensibilització   i   educació   dirigides   al   públic   en   general  i  especialment  als  més  joves,  per  tal  de  promoure  els  valors  de  l'esportivitat  i   el  rebuig  als  comportaments  violents  en  els  espectacles  esportius.  

48

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

Amb   la   col·∙laboració   de   la   Generalitat   i   l'Administració   de   Justícia,   l'Ajuntament   desenvoluparà   un   programa   de   participació   en   tasques   socials   per   a   menors   i   joves   que   hagen   sigut   sancionats   per   determinades   conductes   antisocials   i/o   de   risc   en   el   nostre   municipi.   Uns   programes   que   han   demostrat   major   eficàcia   educativa   que   les   actuacions  basades  únicament  en  la  sanció.     52.   Potenciarem   la   gestió   pública   d'una   xarxa   d'escoletes   infantils,   i   n’equipararem   el   finançament   amb   el   de   l'educació   primària.  Vetlarem  perquè  en  les   escoletes   infantils   es   done  una  educació   igualitària   i   no   discriminatòria,   que   considere,   ja  des  dels  primers  nivells  educatius,  les  possibilitats  de  desenvolupament  integral  de   xiquets   i   xiquetes,   amb   una   educació   plenament   integrada   dins   de   l’entorn   sociocultural.     53.   Ajudarem   els   gabinets   psicopedagògics   escolars   perquè   es   desenvolupen   els  programes  i  les  intervencions  oportunes  d'atenció  professional  especialitzada  per  a   la   infantesa   amb   necessitats   educatives   especials,   dificultats   d'aprenentatge,   problemes  sensorials  o  motors,  problemes  del  desenvolupament  intel·∙lectual  o  social,   dificultats   d'adaptació   al   nostre   sistema   educatiu,   etc.   Tots   els   xiquets   i   totes   les   xiqueteshan   de   tenir   garantides   les   mateixes   oportunitats   de   desenvolupament   escolar.     54.   Potenciarem   el   programa   d'acolliment   infantil   per   a   menors   sense   llar   o   amb   famílies   problemàtiques.   Conjuntament   amb   la   Generalitat,   potenciarem   i   generarem   recursos   d'acolliment   i   atenció   mèdica   i   psicosocial   per   als   menors   amb   problemes  familiars,  com  ara  maltractament  o  desestructuració  familiar.     55.   Crearem   una   xarxa   de   ludoteques   municipals   gratuïtes,   ateses   per   professionals  especialistes.  L'objectiu,  a  mitjà  termini,  serà  que  cada  districte  dispose   d'una  ludoteca  municipal  adaptada  a  les  necessitats  específiques.     56.   Crearem   un   punt   d'assessorament   que   oriente   les   adquisicions   de   jocs   i   joguets   dirigits   a   escolars.   El   centre   municipal   estarà   gestionat   per   professionals   especialitzats,  coordinat  amb  associacions  de  pares  i  mares,  i  desenvoluparà  diverses   activitats  com  ara  campanyes  de  sensibilització  sobre  els  jocs  i  joguets  que  fomenten  la   sociabilitat,  l'aprenentatge  i  el  desenvolupament  maduratius,  així  com  els  valors  de  la   igualtat,  la  pau  i  la  tolerància.  A  més,  atorgarà  premis  anuals,  en  diferents  modalitats,   als  fabricants  que  presenten  jocs  i  joguets  promotors  dels  valors  esmentats.     L'Ajuntament  impulsarà  l'edició  d'un  joc  de  taula  i  un  altre  digital  que  tracten  sobre  la   cultura,  història,  geografia  i  societat  del  País  Valencià,  i  que  puguen  ser  utilitzats  com  a   instrument   didàctic   a   les   escoles.   Es   difondran   i   distribuiran   els   jocs,   mitjançant   l'establiment  d'un  conveni  amb  mitjans  de  comunicació  de  la  ciutat.   Vetlarem  perquè  tots  els  parcs  infantils  de  la  ciutat  complisquen  totes  les  mesures  de   seguretat   i   salubritat   necessàries.   Potenciarem   els   parcs   i   espais   d'oci   infantil   que   ja   hi   existeixen,   i   en   crearem   de   nous.   Ampliarem   les   possibilitats   dels   parcs   amb   noves   activitats  i  instal·∙lacions.     49

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

57.  Fomentarem  la  recuperació  dels  jocs  tradicionals  valencians  amb  espais    i   tallers.     58.   Potenciarem   el   funcionament   del   servei   de   prevenció   de   l’absentisme   escolar   municipal.   Malauradament   la   taxa   de   fracàs   i   l’absentisme   escolar   al   País   Valencià   és   molt   elevada.   La   nostra   ciutat   no   se   n’escapa   a   aquesta   situació   i   són   necessàries   mesures   per   a   prevenir   i   atenuar   una   situació   que   condemna   a   certs   sectors  de  la  societat  a  baixos  nivells  de  coneixement  i  cultura.     58.   S’hauran   d’augmentar   els   recursos   (beques)   i   places   per   a   les   escoles   d’estiu   de   l’Ajuntament.   L’arribada   de   les   vacances   en   els   centres   educatius   d’ensenyament   primari   i   secundari   genera   seriosos   problemes   a   milers   de   pares   i   mares   que   no   saben   com   atendre   els   seus   fills   i   anar   al   treball.   Les   èpoques   de   vacances   han   de   ser   temps   d’ensenyament   no   reglat   on   els   escolars   milloren   la   seua   educació  física,  convisquen  amb  la  natura,  aprenguen  idiomes,  etc.     Proposem  un  pla  d’escoles  d’estiu  que  permeta  equiparar-­‐nos  almenys  com  el  que  n’hi   ha  en  altres  comunitats  autònomes.  La  mancança  en  aquests  moments  és  una  més  del   sistema  educatiu  actual  que  condueixen  als  pèssims  resultats  esmentats  anterioment.    

50

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

VIII   IGUALTAT  
  A)PERSONES  IMMIGRADES,  NOUS  VEÏNS  I  VEÏNES  DE  VALÈNCIA     A   València,   segons   dades   de   l’INE   de   l’any   2009,   hi   ha   un   total   de   122.628   persones   estrangeres,   el   que   suposa   un   15%   de   població   immigrada.   És   una   realitat   que   no   podem   deixar   de   banda,   ja   que   representa   un   percentatge   molt   alt   de   la   nostra   ciutadania,  un  dels  més  alts  de  l’Estat.     El  plantejament  de  Compromís  és  fer  polítiques  d’integració  efectives  des  del  respecte   a  la  identitat  cultural  de  les  persones  migrades.  Passar   de   l’acció   caritativa   a   la   justícia   social.     El   repartiment   de   les   persones   immigrades   a   la   nostra   ciutat   és   molt   desigual,   per   una   banda  districtes  com  Quatre  Carreres  o  Rascanya  concentren  una  població  immigrant   molt  nombrosa  mentre  que  als  Poblats  del  Nord,  Oest  i  Sud  tenen  una  presència  molt   menor.     La   major   part   de   la   immigració   és   d’origen   llatinoamericà,   sobretot   equatorians   i   bolivians   i   també   hi   ha   una   presència   important   de   gent   vinguda   de   Romania,   per   tant   europeus,  i  magribins,  que  es  concentren  sobretot  a  Russafa,  encara  que  aquest  barri   està  canviant  molt  ràpidament  en  els  últims  anys  i  s’està  convertint  en  una  nova  zona   d’oci  desplaçant  el  barri  del  Carme.     Encara  que  les  competències  pel  que  fa  a  política  d’immigració  són  principalment  les   de   l’Estat   i   de   la   Generalitat   Valenciana,   l’Ajuntament   no   pot   fer   com   fins   ara,   és   a   dir,   no   fer   res.   L’Ajuntament   ha   de   tindre   una   política   clara   d’integració   de   les   persones   immigrades.       1.  En  aquest  sentit  proposem  una  oficina   de   mediació   intercultural   i   integració   que  servisca  d’ajuda  a  les  persones  immigrades  que  arriben  a  la  ciutat.  En  la  mateixa   direcció   proposem   un   centre   d’acollida   de   persones   immigrants   que   evite   els   campaments   en   zones   no   previstes   així   com   l’aparició   de   fenòmens   com   el   barraquisme.     2.   Cal   dignificar   el   conjunt   de   la   població   immigrada.   Per   això,   exigirem   a   l’administració  de  l’Estat  el  dret  a  vot  de  les  persones  immigrades  amb  residència  a   la   nostra   ciutat.   Totes   les   persones   han   de   poder   decidir   el   govern   de   la   ciutat.   Per   això,   Compromís   iniciarà   una   campanya   per   a   promoure   el   vot   entre   els   col·∙lectius   d’immigrants   que   ja   tenen   reconegut   eixe   dret:   Colòmbia,   Perú,   Argentina,   Equador,   Bolívia,   Xile,   Paraguai,   Trinitat   i   Tobago,   Uruguai,   Veneçuela,   Burkina   Faso,   Cap   Verd,   República  de  Corea,  Islàndia  i  Nova  Zelanda     3.  Creació  del  Consell  Municipal  Valencià  de  la  Immigració,   que   s’encarregarà   d’assessorar   a   l’Ajuntament   en   les   seues   polítiques   municipals   i   donar   publicitat   de   totes  aquelles  polítiques  de  l’Ajuntament  relacionades  amb  les  persones  immigrades.   51

10

20

30

40

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

Les  associacions  d’immigrants,  les  associacions  de  veïns  i  veïnes  i  una  representació  de   l’Ajuntament  composaran  aquest  Consell  Municipal.     4.   Instaurarem   la   commemoració   del   Dia  Internacional  de  la  Persona  Migrant,   el  18  de  desembre,  data  establerta  per  Nacions  Unides  per  conscienciar  sobre  aquest   fenomen   mundial.   El   govern   de   la   ciutat   celebrarà,   en   coordinació   amb   el   Consell   Municipal  Valencià  de  la  Immigració,  tota  una  sèrie  d’activitats  per  a  donar  a  conéixer   la   realitat   de   la   persona   immigrada   a   la   ciutat   (tallers,   teatre   de   carrer,   edició   de   guies...).     L’esquerra  ha  deixat  massa  espai  a  la  dreta  en  els  temes  de  la  immigració  i  una  gran   part  de  la  població  creu,  davant  la  inacció  de  l’esquerra  política  en  aquest  tema,  que   les  solucions  de  mà  dura  per  part  de  la  dreta  són  les  que  garanteixen  la  convivència.   Des  de  Compromís  apostem  pel  diàleg  i  per  no  amagar-­‐nos  davant  dels  problemes  que   puntualment  es  creen  als  barris  amb  forta  presència  de  gent  immigrada.       5.   Proposem   la   creació   d’aules   de   convivència   en   aquells   barris   amb   més   persones  immigrades  per  tal  de  resoldre  els  possibles  conflictes  que  es  puguen  donar   entre   la   població   del   barri.   Aquestes   aules   de   convivència   estarien   dirigides   per   personal   qualificat,   treballadors   i   treballadores   socials,   psicòlogues   i   psicòlegs   principalment,  que  s’encarregarien  no  només  de  resoldre  els  casos  puntuals  de  mala   convivència   sinó   de   fer   tallers   lúdics   per   a   joves   del   barri   i   campanyes   de   conscienciació   (cartells,   tríptics...).   Contra   l’exclusió,   diàleg.   Contra   les   propostes   xenòfobes  i  racistes,  acció  preventiva  i  de  convivència.     6.   L’Ajuntament   oferirà   cursos   de   valencià   i   castellà   per   a   aquelles   persones   immigrants   que   vulguen   aprendre   les   dues   llengües   oficials.   A   més,   farà   campanyes   específiques  per  promoure  l’adopció  del  valencià  com  a  llengua  pròpia  de  la  ciutat.     7.   Proposarem   la   formació   específica   per   a   la   prevenció   del   racisme   i   la   xenofòbia   entre   la   policia   local,   amb   programes   d’actuació   específics   davant   d’agressions  contra  persones  immigrades.       B)  PROPOSTES  ESPECÍFIQUES  PER  AL  POBLE  GITANO     Al   País   Valencià   hi   ha   més   de   50.000   persones   d’ètnia   gitana.   La   Unió   Europea   ha   declarat  el  període  2005-­‐2015  com  la  dècada  de  la  inclusió  de  les  persones  gitanes  a   Europa.     Recentment,   hem   pogut   comprovar   com   el   poble   gitano   s’ha   convertit   en   el   boc   expiatori   de   les   polítiques   xenòfobes   de   la   dreta   europea,   amb   la   deportació   de   milers   de  persones  gitanes  romaneses  de  França,  si  bé  la  problemàtica  d’aquesta  ètnia  té  una   problemàtica   específica,   per   patir   una   doble   discriminació   potent:   persones   immigrades  i  d’ètnia  gitana.    

52

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

A   la   nostra   ciutat   hi   ha   barris   amb   una   presència   de   població   gitana   important,   com   el   Cabanyal.       1.  Crearem  un  Consell  Municipal  del  Poble  Gitano  per  a  posar  en  coneixement   de   l’administració   les   propostes   de   les   diferents   associacions   que   treballen   amb   el   poble   gitano,   en   especial   del   Secretariat   Gitano,   una   associació   que   ja   ve   treballant   amb  l’Ajuntament  en  la  integració  de  les  persones  gitanes.       És   especialment   important   la   integració   laboral   de   les   persones   gitanes,   ja   que   és   evident   els   casos   de   discriminació   cap   a   aquest   col·∙lectiu.   Encara   que   les   polítiques   passives   d’ocupació   són   competència   de   la   Generalitat   Valenciana,   l’Ajuntament   pot   fer  molt  més  del  que  fa.         2.   Destinarem   una   línia   específica   pressupostària   per   donar   cursos   de   formació   a   la   població   gitana.  Al  mateix  temps,  exigirem  al  Servei  Valencià  d’Ocupació   que     depén   de   la   Generalitat,   aquesta   mateixa   línia   específica   dirigida   al   poble   gitano   i   si  cal,  l’Ajuntament  contactarà  amb  altres  poblacions  del  País  Valencià  amb  presència   gitana  per  tal  de  fer  pressió  comuna  a  la  Generalitat  per  crear  aquesta  línia  específica   de  promoció  ocupacional  per  al  poble  gitano.       3.   Per  una  altra  banda,  un  altre  problema  greu  de  la  població  gitana  és  l’accés  a   l’habitatge.  L’Ajuntament,  per  mitjà  de  l’AUMSA,  posarà  en  marxa  una  línia  específica   d’accés  a  l’habitatge  per  a  les  persones  gitanes.     C)   PROGRAMA   ESPECÍFIC   PER   A   LA   POBLACIÓ   LESBIANA,   GAI,   TRANSSEXUAL   I   BISEXUAL     El   moviment   de   lesbianes,   gais,   transsexuals   i   bisexuals   (LGTB)   ha   estat   i   és   uns   dels   moviments  associatius  més  importants  de  la  nostra  ciutat.  Entre  les  associacions  més   importants   se   situa   al   capdavant   el   Col·∙lectiu   Lambda,   ja   amb   24   anys   d’existència,   però   també   n’hi   ha   d’altres   com   Samarucs,   un   club   esportiu   específic   per   a   gais   i   lesbianes.     Apostem   per   una   ciutat   oberta   que   deixe   enrere   la   política   reaccionària   de   l’actual   govern   de   l’Ajuntament,   només   centrada   en   potenciar   programes   contra   l’exclusió   social   del   col·∙lectiu   LGTB   i   no   en   veure   aquest   col·∙lectiu   com   una   oportunitat   de   mostrar  al  món  com  és  d’oberta  la  nostra  societat.         1.   Proposarem   la   creació   d’un   Consell   Municipal   per   a   lesbianes,   gais,   transsexuals   i   bisexuals,  encarregat  d’assessorar  en  totes  les  polítiques  dirigides  a  la   població   LGTB.   Aquest   Consell   Municipal   serà   composat   per   totes   les   associacions   LGTB   amb   representació   real   en   la   ciutat.   En   aquest   Consell,   també   es   tindrà   en   compte  especialment  la  presència  dels  col·∙lectius  més  discriminats:  dones  lesbianes  i   dones  i  homes  transsexuals.    

53

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

  2.   Les   persones   amb   competència   per   fer-­‐ho,   l’alcalde   o   alcaldessa,   regidors   i   regidores  casaran  amb  normalitat  les  parelles  que  ho  sol·∙liciten,  independentment  de   si  són  homosexuals  o  heterosexuals     3.  Impulsarem  la  commemoració  del  Dia  Internacional  de  l’Orgull  LGTB  el  28   de   juny   amb   la   celebració   d’actes   institucionals   i   col·∙laborarem   activament   en   la   celebració  i  manifestació  que  fan  els  col·∙lectius  LGTB  de  la  ciutat  i  també  de  la  resta  del   País   Valencià.   Eixe   dia   s’hissarà   la   bandera   de   l’arc   iris   en   totes   les   dependències   municipals  i  es  farà  una  declaració  institucional  recordant  la  revolta  de  Stonewall.       4.   Promourem   una   declaració   institucional   en   el   Dia   de   lluita   contra   l’homofòbia  i  la  transfòbia,  el  17  de  maig.  Eixe  dia  es  farà  una  campanya  específica  a   la  població,   en   coordinació  amb  les  associacions  mitjançant   el   Consell  Municipal,   per   conscienciar  específicament  d’aquesta  discriminació.     5.  Destinarem  una  partida  específica  per  a  la  inserció  laboral  de  les  persones   transsexuals   i   demanarem   la     col·∙laboració   amb   les   associacions   que   treballen   amb   les   treballadores   del   sexe   transsexuals   per   a   fer   un   recolzament   de   la   seua   salut   i   per   a   establir  mesures  d’inserció  laboral  d’aquest  col·∙lectiu  especialment  marginat.     Impulsarem  una  proposta  específica  per  al    turisme  LGTB  en  la  ciutat  En  temps  de  crisi,   la   ciutat   ha   d’obrir-­‐se   a   noves   formes   de   turisme   i   aquest   segment   de   la   població   és   una   oportunitat   que   no   podem   deixar   escapar.   Això   sí,   acompanyat   de   mesures   d’integració  efectiva  de  la  comunitat  local  LGTB.       6.  Recuperarem  la  memòria  històrica  del  col·∙lectiu  LGTB,  tan  perseguit  durant   la   dictadura   i   els   primers   anys   de   la   democràcia,   per   tal   que   la   població   valenciana   conega  de  primera  mà  els  patiments  que  aquest  col·∙lectiu  va  sofrir.     7.  Educarem  en  la  formació  específica  per  a  la  prevenció  de  la  LGTBfòbia  entre   la  policia  local,  amb  programes  d’actuació  específics  davant  d’agressions  d’odi.  De  tal   manera  que  en  totes  les  dependències  municipals  es  col·∙loquen  cartells  amb  el  lema:   “Ací  es  respecta  la  teua  orientació  i  identitat  sexual.  Mostra’t  com  eres”.     8.   Proposarem   la   denominació   de   carrers   nous   amb   el   nom   de   persones   LGTB   reconegudes   internacionalment   i   localment   per   la   seua   tasca   de   visibilització   del   fet   LGTB.     9.   Crearem   una   línia   específica   d’atenció   als   joves   LGTB   als   centres   d’informació  juvenil  depenents  de  l’Ajuntament.  

54

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

IX   CAPITALITAT  I  PROJECCIÓ  
  A)  VALÈNCIA  CAP  I  CASAL   València,  capital  del  País  Valencià  ha  estat  sempre  un  símbol  de  llibertat  i  de  progrés,   una  ciutat  oberta  al  món,  plural  i  on  la  convivència  ha  estat  un  tret  identificador.  En   aquestos  moments  i  després  de  tants  anys  de  governs  conservadors  hem  de  treballar   per   a   reconduir   la   imatge   que   d’ella   es   té   i   transformar-­‐la   en   una   ciutat   amb   una   personalitat  forta  i  diferenciada  pel  seu  caràcter  propi.     València  ha  d’actuar  com  a  cap  i  casal  de  tot  el  País  i  sobretot  des  d’un  plantejament   organitzatiu   com   a   capital   d’una   àrea   metropolitana   que   ha   de   consolidar   una   identitat   pròpia   on   la   senya   primera   d’identitat   que   l’ha   de   caracteritzar   siga   la   dignificació   de   l’ús   de   la   seua   llengua.   El   valencià   ha   de   ser   eina   fonamental   de   l’administració   municipal   duent-­‐se   a   terme   el   compliment   exhaustiu   del   reglament   municipal  sobre  ús  i  normalització  del  valencià,  aprovat  en  2.005  i  que  es  guarda  en  un   calaix   sense   ser   posat   en   marxa.   El   valencià   ha   d’identificar-­‐se   com   a   eina   de   comunicació   i   de   relació.   I   l’Ajuntament   ha   de   ser   capdavanter   en   aquest   sentit   fent   que   des   de   la   mateixa   administració   municipal   es   prioritze   l’ús.   Consolidant   aquesta   actitud  de  defensa,  hauria  de  fer  que  el  requisit  lingüístic  fos  requisit  imprescindible  en   totes   les   seues   ofertes   de   treball.   Així   com   fent   que   els   mitjans   de   comunicació   que   depenen   de   la   corporació   com   ara   la   Televisió   Municipal   de   València   tinguen   el   valencià  com  a  llengua  d’ús.     València,  ciutat  receptora  de  persones  d’arreu  del  món,  algunes  de  les  quals  es  queden   entre   nosaltres,   ha   d’oferir   a   qui   ve   per   treballar   i   en   molts   casos   per   quedar-­‐se   l’oportunitat   d’aprendre   la   llengua   d’ací,   cosa   que   els   farà   sentir-­‐se   plenament   integrats   a   més   de   proporcionar-­‐los   igualtat   de   condicions   a   l’hora   de   trobar   treball.   Perquè   açò   siga   creïble   les   persones   que   ens   representen   han   de   ser   les   primeres   a   creure-­‐s’ho  i  a  posar-­‐ho  en  pràctica.     B)  VALÈNCIA  HA  D’ACONSEGUIR  LA  CARTA  MUNICIPAL   València   ha   de   ser   una   ciutat   dinàmica,   oberta   al   món,   que   recupere   el   seu   fort   tarannà   europeista   i   que   mantinga   sense   complexos   relacions   amb   la   resta   de   comunitats  autònomes,  però  sobretot  amb  les  de  l’arc  mediterrani.     Amb  una  població  que  supera  els  800.000  habitants  a  més  dels  que  utilitzen  els  seus   serveis   en   tant   que   habitants   de   l’àrea   metropolitana   com   de   turistes,   València   necessita   convertir-­‐se   en   una   ciutat   que   reforce   el   seu   nivell   d’autonomia   respecte   d’altres  administracions,  i  on  el  seu  caràcter  propi  siga  reconegut  per  tothom.  València   ha   de   tenir   una   carta   municipal,   de   la   mateixa   manera   que   la   tenen   ciutats   com   Madrid   i   Barcelona   en   funció   de   la   seua   capitalitat,   reconeixement   aquest   que   li   permetria   poder   participar   en   la   recaptació   de   tributs   estatals   de   tal   manera   que   puga   respondre   adequadament   a   les   demandes   dels   seus   ciutadans   i   ciutadanes   i   d’altres   que  no  viuen  però  que  la  fan  servir  en  funció  de  la  seua  capitalitat.  Després  de  tants   anys,   aquesta   demanda   que   es   va   realitzar   per   primera   vegada   al   1957,   ha   de   convertir-­‐se  en  una  realitat.   55

10

20

30

40

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

  Però  sobretot  ha  de  ser  la  capital  de  les  seues  comarques,  on  es  troben  acollits  i  a  gust   totes  les  persones  que  ens  visiten.       C)  L’OFERTA  CULTURAL  DE  LA  CIUTAT  ESTÀ  TAMBÉ  ALS  SEUS  CARRERS.     Volem   una   ciutat   d’avantguarda,   de   cultura   on   la   seua   riquesa   museística,   arquitectònica   i   natural   siga   protegida   i   alhora   es   convertisca   en   un   dels   motors   de   l’economia.   Considerem   que   alguns   barris   de   la   ciutat   per   les   seues   característiques   constitueixen  en  si  mateixos  un  patrimoni  digne  de  ser  promocionat  i  de  servir  com  a   mostrador   de   cara   als   que   no   ens   coneixen,   els   centres   històrics   com   Ciutat   Vella,   el   Cabanyal-­‐Canyamelar,   Benimaclet,   Campanar,   Patraix   o   barris   com   l’Eixample...   són   llocs   tots   ells   dignes   de   ser   cuidats,   promocionats   i   poden   ser,   millor   que   altres   esdeveniments,  font  de  visites  turístiques  no  de  forma  puntual  sinó  permanent.     L’Ajuntament  no  s’ocupa  suficientment  del  parc  natural  de  l’Albufera.  Caldria  vigilar  i   coordinar-­‐se   amb   altres   municipis   que   també   hi   estan   en   contacte   per   a   garantir   la   netedad  de  les  aigües,  cosa  que  implica  la  preservació  d’una  gran  quantitat  d’espècies,   tant  de  fauna  com  de  flora,  la  neteja  de  boscos  per  evitar  incendis,  solucionar  de  forma   definitiva   i   global   el   tema   de   la   crema   de   la   paia   de   l’arròs   i   ocupar-­‐se’n   d’altres   temes   que  podrien  derivar  en  un  model  mediambiental  urbà  molt  poc  habitual  a  Europa.     Un  element  identificador  de  València  de  cara  a  l’exterior  són  totes  i  cadascuna  de  les   festes   tradicionals:  Falles,  Setmana  Santa  Marinera,  Corpus,  però  també  ho  han  de  ser   totes   aquelles   de   caràcter   més   popular   com   ara   Carnestoltes,   festes   de   barri   o   totes   aquelles   que   s’impulsen   des   de   col·∙lectius   que   promouen   la   participació  del  veïnat  en   la   vida   de   la   ciutat.   València   fins   ara   no   ha   aprofitat   el   seu   potencial   com   a   ciutat   turística   en   comparació   amb   les   altres   ciutats   del   seu   entorn   per   una   falta   de   planificació,  entre  altres  factors.     D)  VALÈNCIA  REFERENT  D’OCI.   Cal   fer   de   València   un   referent,   on   la   ciutadania   puga   gaudir   de   les   actuacions   musicals,  dels  concerts,  del  teatre,   dels   espectacles   musicals   generant   un   sector   de   la   música,  del  teatre  i  de  l’audiovisual  potent  i  exportable  a  la  resta  del  territori  valencià  i   per  què  no  a  tot  el  domini  lingüístic,  però  primer  cal  facilitar  el  seu  treball  ací.  Fent-­‐los   promoció  des  de  la  Televisió  Municipal  i  des  de  l’autonòmica  on  podrien  tenir  el  seu   lloc   natural,   on   fer   la   promoció   dels   seus   espectacles   i   des   d’on   es   formaren   professionals   que   després   podrien   treballar   a   les   distintes   cadenes   de   televisió   del   nostre  àmbit  lingüístic  i  el  cinema  .       E)  VALÈNCIA  CIUTAT  DE  LA  MÚSICA.     Menció  especial  té  el  potencial  musical  de  la  nostra  ciutat  que  amb  la  infraestructura   que  suposa  el  Palau  de  la  Música  i  el  Palau  de  l’Ópera  constitueixen  una  base  sobre  la   que   treballar   la   idea   de   proclamar   a   València   ciutat   de   la   música   i   que   siga   aquesta   ciutat   punt   de   trobada,   entre   d’altres,   de   la   multitud   de   bandes   de   música   que  

56

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

existeixen   arreu   de   tot   el   nostre   territori   i   amb   l’organització   de   festivals   amb   orquestes  i  bandes  d’arreu  de  l’Estat  i  d’Europa.       Una  vegada  manifestat  la  nostra  posició  respecte  a  la  política  de  grans  events  duta  a   terme  per  l’Ajuntament,  apostem  per  l’aprofitament  de  les  infraestructures  que  se’n   van   derivar,   per   exemple   l’aprofitament   de   les   marines,   al   port   de   València,   com   a   centre   d’actuacions   musicals   de   repercussió   fora   de   la   ciutat,   que   actue   com   a   pol   d’atracció  de  la  gent  de  dins  i  de  fora  del  nostre  País.     F)  L’AVE  I  VALÈNCIA     L’AVE   arriba   a   València   amb   20   anys   de   retard   i   no   en   les   condicions   que   haguérem   desitjat,   però   ara   hem   d’aprofitar   aquesta   infraestructura   fent   que   les   persones     usuàries  de  la  línia  que  arriben  a  la  nostra  ciutat  siguen  generadores  de  riquesa  per  al   nostre   teixit   tant   cultural,   comercial,   gastronòmic   i   d’oci,   com   hoteler,   etc.   Hem   de   continuar  demanant  una  millora  en  el  transport  de  rodalies  que  permeta  un  accés  més   fàcil,  ràpid  i  dinàmic  dels  valencians  i  les  valencianes  d’altres  comarques  a  la  ciutat.     L’arribada   de   l’AVE   es   pot   convertir   en   una   oportunitat   per   a   una   part   del   teixit   productiu   però   hem   d’estar   alerta   i   no   funcionar   amb   una   actitud   seguidista   dels   dictàmens   de   Madrid,   no   hem   de   ser   “la   playa   de   Atocha”   sinó   que   hem   de   ser   suficientment  imaginatius  per  a  no  deixar-­‐nos  dur  pel  que  programen  a  Madrid  si  no   ens   interessa   i   sobretot   aquest   mitjà   de   transport   ha   d’aprofitar   perquè   aquelles   persones  que  ens  visiten  coneguen  tot  el  que  la  ciutat  pot  oferir-­‐los.     G)  AUDITORIA  A  TURISMO  VALENCIA  CONVENTION  BUREAU     Des  de  Compromís  reclamem  una  auditoria   a   Turismo   Valencia   Convection   Bureau  on   quede   clara   quina   és   la   seua   funció,   recursos   i   rendibilitat   i   un   nou   organigrama   que   aglutine  tots  els  sectors  relacionats.       H)  CAL  UNA  MARCA  TURÍSTICA  PRÒPIA:  VALÈNCIA   Cal   en   primer   lloc   reivindicar   una   marca   turística   pròpia   de   València   que   puga   ser   venuda  arreu  del  món  i  que  ens  identifique  com  a  ciutat  fora  d’eixa  marca  paraigües   de  Terra  i  Mar  que  no  identifica  ningú.  El  turisme  a  València  té  una  important  capacitat   de   creixement   i   de   creació   d’ocupació.   Cal   però   promocionar   els   distints   destins   que   com  a  producte  es  poden  vendre  a  l’exterior.  València  ofereix  una  important  riquesa   arquitèctonica  (gòtic,  barroc,  modernisme,  etc.),  museística  (S  Pius  V,  IVAM,  MUVIM,   de  les  Ciències  Naturals,  Marqués  de  dos  Aigües,  de  la  Ciutat,etc.),  natural,  ja  que  té  al   seu   terme   municipal   el   Parc   Natural   de   l’Albufera,   però   a   molt   poca   distància   també   una  vegada  a  València  es  pot  trobar  altres  a  les  comarques  de  l’interior  amb  les  quals   València  ha  de  mantenir  un  diàleg  fluid,  per  tal  de  poder  des  d’ací  ser  pol  de  promoció   d’altres  indrets  valencians.     És   necessària   la   coordinació   entre   les   distintes   administracions,   La   manca   de   coordinació  fa  que  es  perguen  recursos  i  això  ens  penalitza.  A  València  la  coordinació   és   mínima,   és   necessari   buscar   sinergies   i   optimitzar   el   recursos   disponibles.   Cal   fer   57

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

campanyes   promocionals   de   la   nostra   ciutat   tant   a   l’exterior   com   a   l’interior   del   nostre  País  i  arreu  de  tot  l’Estat  Espanyol,  on  València  està  per  descobrir  quasi  en  la   seua  totalitat,  no  sols  existeix  l’America’s  Cup  i  Ferrari.       I)  ELABORACIÓ  D’UN  PLA  ESTRATÈGIC  DE  TURISME  PER  A  LA  CIUTAT     Falta   un   pla   estratègic   del   turisme   a   la   ciutat.   Els   grans   events   van   ser   fruit   de   la   casualitat   no   responien   a   una   planificació   prèvia,   costaren   molts   diners   i   ara   cal   imaginació   per   rendibilitzar   la   inversió.   Hem   de   programar   de   forma   coherent   el   turisme   en   tots   els   seus   vessants  des  de  les  adreçades  a  visitants  amb  nivell  adquisitiu   més   moderat:   gent   jove,   estudiantat,   famílies   a   gent   que   viatja   seguint   circuïts   museístics,  musicals,  gastronòmics,  etc.     Cal  rendibilitzar  la  gran  platja  urbana  que   tenim,   per   això   cal   millorar-­‐les   i   millorar   les   seues   comunicacions   amb   transport   públic,   s’hauria   de   tendir   a   la   disminució   de   la   circulació  intensiva  junt  a  la  mar.     Des   de   Compromís   treballarem   pel   l’augment   de   vols   amb   destinació   europea,   que   no   calga   anar   a   Madrid   o   Barcelona   per   eixir   a   Europa,   Els   vols   de   Low   Cost   són   molt   interessants,  calen  el  màxim  de  connexions  i  tot  tipus  de  turistes.       València   està   esdevenint   en   els   darrers   anys   una   ciutat   de   destinació   de   creuers.   Aquesta  circumstància  ens  ha  de  fer  treballar  en  la  línia  de  connectar  el  port  i  la  façana   marítima  amb  el  centre  de  la  ciutat.  Per  fer  això  possible  caldria  potenciar   les   línies   de   transport   urbà   municipal   i   fer-­‐les   àgils   i   ràpides   sobretot   els   dies   d’arribada   de   creuers,  contactar  amb  els  museus  de  la  ciutat  i  concretar  quins  són  els  dies  d’arribada   i   els   dies   de   descans   d’aquests   centres   culturals,   fent   el   possible   perquè   puguen   ser   visitats  i  coneguts  per  la  gent  que  ens  visita  provinent  d’aquest  tipus  de  transport.     J)  LA  TELEVISIÓ  MUNICIPAL  DE  VALÈNCIA     La  TV  municipal  ha  de  posar  de  manifest  la  transparència  que  ha  de  caracteritzar  a  la   corporació  i  que  hauria  de  passar  pel  la  transmissió  dels  plens  municipals,  acostant  la   política  feta  a  l’ajuntament  al  seu  públic  destinatari  que  no  és  altre  que  la  ciutadania.       Aquesta   TV   ha   de   ser   tribuna   pública   de   tots   els   esdeveniments   que   tenen   lloc   a   la   ciutat.   És   una   TV   pagada   amb   els   impostos   de   tots   els   ciutadans   i   ciutadanes   i   per   tant   tots   i   totes   s’hi   ha   de   sentir   representats.   AAVV,   col·∙lectius   de   joves,   associacions   esportives,  culturals  del  tipus  que  siga  han  de  poder  dir  la  seua  a  la  TVM  de  València.     K)  VALÈNCIA,  UNA  CIUTAT  NETA     Un  dels  elements  a  millorar  a  la  nostra  ciutat  és  la  seua  neteja.  No  es  tracta  de  netejar   més   sinó   d’embrutat   menys.   Cal   fer   campanyes   de   conscienciació   i,   si   no   foren   efectives,  de  penalització  a  aquells  propietaris  o  propietàries  d’animals  que  embruten   els   nostres   carrers.   És   cert   que   ja   hi   ha   un   gran   nombre   de   persones   que   tenen   un   comportament   correcte   però   encara   ens   queda   molt   per   fer.   Habilitarem   zones   on   58

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

aquests   animals   puguen   fer   les   seues   necessitats   i   on   puguen   estar   adequadament,   però  també  cal  garantir  la  comoditat  i  la  salut  i  la  higiene  de  la  resta  .     Compromís  treballarà  per  fer  de  València  una  ciutat  amb  una  consciència  clara  de  com   és  d’important  la  neteja  de  la  ciutat  de  cara  tant  a  nosaltres  mateixos  com  dels  qui  ens   visiten.  Aquest  és  un  dels  punts  que  cal  fer  per  ser  considerats  a  Europa  com  a  ciutat   educadora  en  valors  de  convivència.     L)  CORREDOR  MEDITERRANI     València,   per   fer   real   la   voluntat   europeista   i   fer   possible   l’eixida   a   l’exterior   del   seu   potencial  tant  econòmic  com  personal,  alhora  que  rebre  l’input  de  l’exterior,  necessita   d’una   vegada   per   totes   la   materialització   del   corredor   mediterrani   que   farà   realitat   una  vella  demanda  de  la  nostra  societat.       València,  des  de  la  seua  posició  preferent  davant  el  govern  autònom  i  com  a  tercera   capital   de   l’Estat,   ha   de   reclamar   la   prioritat   que   suposa   la   construcció   d’aquesta   infraestructura   que   posarà   els   nostres   productes   en   Europa   i   que   es   convertirà   en   porta   d’entrada   i   d’eixida   de   tot   un   seguit   de   relacions   econòmiques,   tecnològiques,   culturals,  d’oci,  de  negoci  que  ens  aproximaran  als  sectors  més  dinàmics  d’Europa  cosa   que  ens  farà  millorar  com  a  ciutat.     M)  VALÈNCIA:  CIUTAT  ACOLLIDORA.  XARXA  DE  DOMICILIS  PARTICULARS     Proposem  acreditar  domicilis  particulars  que  reunisquen  unes  condicions  mínimes  per   allotjar  turistes  i  viatgers  facilitant  una  xarxa   de   domicilis   que   poden   augmentar   les   possibilitats   turístiques   de   la   ciutat   i   permetre   segones   activitats   a   famílies   que   ho   necessiten.   En   el   mateix   sentit   proposem   la   creació   d’una   xarxa   de   domicilis   particulars  especialitzats  en  la  convivència  intergeneracional  (joves-­‐persones  majors)    

59

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

X   ECONOMIA  SOSTENIBLE  
  A)  CONREAR  LA  INNOVACIÓ     Cada   vegada   la   innovació,   la   investigació   i,   en   general,   el   coneixement   tenen   un   paper   econòmic  més  directe  que  una  ciutat  com  València  no  pot  oblidar  i  l'ajuntament  ha  de   estimular,   potenciar   i   desenvolupar   com   la   primera   eina   per   a   superar   l’actual   crisi   econòmica   avançant   cap   a   un   nou   model   de   creixement.   El   millor   camí   per   a   reduir   les   elevades  taxes  d’atur  de  la  nostra  ciutat  és  avançar  decididament  en  aquesta  direcció   per  a  la  qual  proposem:       1.     Millorar   la   I+D+i   com   a   eina   estratègica   de   la   ciutat.   Utilitzar   els   pressupostos  municipals  com  a  eina  de  la  innovació.       2.   Creació   del   Consell   Econòmic   Municipal   i   la   seua   inserció   a   nivell   metropolità.       3.   Garantir   l’accés   a   internet   de   forma   inalàmbrica   i   gratuïta.   Foment   de   les   noves  tecnologies  de  la  informació  i  comunicació  fins  assolir  la  València  2.0       4.   Desenvolupar   les   activitats   culturals,   amb   especial   incidència   del   sector   audiovisual  pel  seu  fort  component  creatiu.       5.   Introduir   el   programari   lliure   en   els   sistemes   informàtics   municipals   i   desenvolupament  de  programari  propi.       6.   Creació   en   el   Cabanyal   d’un   village,  és  a  dir,  espai  residencial,  de  creació  i   oferta   de   programes   educatius   de   postgrau   que   aprofite   la   proximitat   de   les   dos   universitats  públiques     B)  FER  MÉS  SOSTENIBLE  I  ESTABLE  EL  TURISME.  El  turisme  és,  en  l’actualitat,  el  primer   sector   econòmic   de   la   ciutat.   Cal   conrear-­‐lo   i   dirigir-­‐lo   de   manera   adequada   per   aconseguir   la   seua   sostenibilitat   que   permeta   fer   de   València   una   capital   turística   de   primer  ordre.  Les  inversions  realitzades  fins  el  moment  no  han  estat  les  més  rendibles.   Grans  esdeveniments  i  costosíssims  edificis  amb  una  rendibilitat  discutible.  Proposem   avançar  en:       1.  La  integració  dels  espais  litorals  en  l’oferta  turística  de  València.       2.   La   recuperació   definitiva   del   Parc   Natural   de   l’Albufera.   Programació   de   trobades  internacionals  al  voltant  de  les  zones  humides.       3.   La   promoció   cultural   i   urbana   de   València,   organitzant   i   adequant   els   sistemes  de  visites  a  la  ciutat.       4.  La  millora  del  coneixement  i  assequibilitat  dels  museus  de  la  ciutat.   60

10

20

30

40

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

    5.   La   potenciació   dels   aspectes   i   la   creativitat   cultural   per   a   intensificar   l’activitat  i  l’intercanvi.       6.   La   integració   turística   permanent   de   les   falles   en   l’oferta   de   la   ciutat   superant  els  cinc  dies  de  falles  anuals.       7.  L’aprofitament  adequat  i  seriós  dels  grans  projectes  arquitectònics.       8.  La  promoció  de  la  gastronomia  pròpia  tant  tradicional  com  de  nova  creació.     C)   DESENVOLUPAMENT   DEL   COMERÇ   DE   PROXIMITAT.   En   els   últims   anys   hem   vist   una   localització   del   comerç   en   grans   centres   comercials,   zones   especialment   creades   per  a  comprar  i  zones  de  la  ciutat  altament  especialitzades.    El  resultat  és  la  pèrdua  de   la   capacitat   de   la   major   part   dels   barris   de   la   disposar   d’uns   serveis   comercials   mínims   si  s’exclouen  els  alimentaris  per  la  presència  de  cadenes  comercials.  El  comerç  és  una   eina   fonamental   per   a   la   vida   i   habitabilitat   d’un   barri.   La   pràctica   desaparició   d'aquests   converteix   el   barri   en   un   dormitori   sense   vida.   Un   model   de   ciutat   que   cal   reordenar  i  retornar  a  barris  amb  uns  serveis  comercials  adequats.  En  aquesta  direcció   proposem:       1.  El  desenvolupament  del  comerç  local  i  de  proximitat.       2.  La  revitalització  del  comerç  tradicional  i  d’artesania.         3.  La  potenciació  del  comerç  i  el  consum  d’aliments  biològics.       4.  El  desenvolupament  del  comerç  just.       5.  L’especialització  comercial  de  la  Fira  i  millora  de  la  seua  accessibilitat.       6.   La   millora   de   la   gestió   del   Port   i     l'impuls   de   la   connexió   ferroviària.   Col·∙laboració  i  treball  conjunt  amb  el  Port  de  Sagunt       7.   La   millora   dels   serveis   avançats   a   les   empreses  a  nivell  de  comunicacions,   transport,   innovació   etc.   La   terciarització   de   l’economia   de   les   grans   ciutats   és,   cada   vegada   més,   una   tendència   creixent.   La   qualitat   dels   serveis   avançats   que   una   ciutat   pot  oferir  a  les  empreses  és  junt  a  les  infraestructures,  l’atractiu  més  poderós  per  a  la   seua  ubicació  en  aquesta  ciutat.       8.  Fomentarem  l’ús  generalitzat  de  les  noves  tecnologies  de  la  informació  i  la   comunicació.   Cal   deixar   definitivament   la   segona   divisió   en   l’àmbit   dels   serveis   avançats  a  les  empreses.  S’ha  de  donar  continuïtat  a  activitats  com  el  Campus  Party.           61

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

D)  POTENCIACIÓ  DE  L’ECONOMIA  VERDA  I  SOSTENIBLE     Molts  indicadors  econòmics  mostren  l’economia   verda   com   un   dels   grans   jaciments   d’ocupació   que   es   realitza   a   més   sense   grans   inversions   ni   despeses   i   que   moltes   vegades   produeix   a   mig   termini   un   estalvi   real   de   recursos   materials   i   econòmics.   El   “New   Green   Deal”   defensat   pels   Verds   europeus   implica   un   conjunt   d’iniciatives   encaminades   a   una   millor   gestió   de   l’energia,   l’aigua,   els   residus,   la   rehabilitació   d'habitatges,  la  millora  de  la  mobilitat  en  les  grans  ciutats  etc.       1.   Farem   polítiques   encaminades   a   una   reducció   del   consum   mantenint   la   qualitat   del   servei,  introducció  d’energies  renovables,  aigua  calenta  solar,  electricitat   fotovoltaica   en   teulades,   etc.   Promourem   campanyes   de   millora   de   l’eficiència   d’electrodomèstics,  millora  d’aïllaments,  auditories  energètiques  etc.       2.   Pel   que   fa   a   l'aigua   cal   introduir   llanterneria   de   millor   rendiment   i   baix   consum,  per  tal  d’eliminar  de  fugues  en  les  conduccions,  etc.       3.   Molt  es  pot  fer  en  la  gestió  de  residus  des  de  l’actual  política  de  recollir  i  tirar   a  l’abocador.  Impulsarem  decididament  la  recollida  selectiva  de  matèria  orgànica  per   a   obtenir   metà   i   compost,   recollida   selectiva   d’olis   usats   per   a   fabricar   biodiesel,   recollida  i  tractament  de  materials  de  deconstrucció,  etc.     Totes   les   accions   en   aquesta   mateixa     d’actuacions   amb   una   característica   comuna,   són   intensives   en   ocupació   i   la   majoria   d’elles   són   d’inversions   no   quantioses.   Unes   característiques  ideals  per  una  ciutat  endeutada  i  amb  nivells  d’atur  intolerables.     E)  ECONOMIA  SOCIAL  COM  A  GARANTIA  DE  PROGRÉS  I  SOLIDARITAT.       Fomentaren  una  vertadera  economia   social   sostenible   basada  en  el  reconeixement  de   l'àmbit   reproductiu   o   del   suport   de   la   vida   com   a   essencial   per   al   progrés   humà   de   qualsevol  societat,  davant  de  l'omnipresència  que,  fins  ara,  ha  tingut  l'àmbit  productiu.   D'aquest   món,   tot   allò   que   tradicionalment   ha   sigut   invisibilitzat   i   realitzat   fonamentalment   per   les   dones,   com   és   la   criança   de   la   descendència,   la   cura   de   les   persones   malaltes,   amb   discapacitat   o   persones   majors,   així   com   les   tasques   pròpies   de  la  llar,  han  de  situar-­‐se  en  el  centre  de  la  política  perquè  d'això  depén  el  futur  i  el   benestar  de  qui  vivim  en  societat.  Perquè  el  recanvi  generacional  està  en  crisi  i  perquè   la   plena   incorporació   de   les   dones   al   món   laboral   depén,   en   gran   mesura,   del   desenvolupament  d'una  economia  de  les  cures.  Per  tot  això,  en  Compromís  entenem   que  el   sistema   productiu   ha   d'adequar-­‐se   a   les   necessitats   del   sistema   reproductiu   com  a  requisit  imprescindible  per  assolir  la  justícia  social  i  una  vida  digna  per  a  totes   les  persones.       La  ciutat  de  València  i  l'ajuntament  que  ara  la  governa  no  estan  emprant  pràcticament   les  possibilitats  que  dóna  l’economia  social  com  eina  per  a  la  creació  d’ocupació.     Compromís  per  València  considera  que  una  de  les  formes  millors  de  generar  ocupació   en   tots   els   sectors   és   l’economia   social,   sobretot   l’economia   de   tipus   cooperatiu.   62

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

Apostarem,  per  tant,  de  forma  decidida  per  crear   i   impulsar   empreses   i   agrupacions   de   tipus   cooperatiu  de  serveis,  de  producció  cultural,  de  rehabilitació  d'habitatges  etc.   Les   cooperatives   són   empreses   de   primera   importància   en   la   Unió   Europea   en   la   creació  de  llocs  de  treball.  

63

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

XI   UNA  POLÍTICA  FISCAL  PER  A  VALÈNCIA  
  Des  de  fa  molts  anys  el  finançament  local  constituïx  una  assignatura  pendent  de  l’Estat   de  Dret  a  Espanya.  La  greu  crisi  que  pateix  l’economia  espanyola  colpeja  amb  especial   duresa   les   entitats   locals   (ajuntaments,   diputacions,   àrees   metropolitanes,   mancomunitats,  etc.)  que  han  vist  com  es  desplomaven  les  seues  fonts  de  finançament   basades   en   l’activitat   urbanística,     en   esclatar   la   bombolla   immobiliària,   fent   més   urgent  encara  la  necessitat  d’una  reforma  financera  que  no  arriba  mai.     La   Federació   Espanyola   de   Municipis   i   Províncies   en   la   Radiografia   de   les   Hisendes   Locals  posa  de  manifest  que  els  governs  locals  espanyols  estan  per  davall  de  la  mitjana   europea   tant   pel   que   fa   al   seu   pes   relatiu   en   relació   amb   el   gasto   total   del   sector   públic,   com   al   pes   relatiu   dels   seus   ingressos   sobre   el   total   d’ingressos   de   les   tres   administracions.     Així,   el   pes   relatiu   dels   ens   locals   espanyols   ascendeix   al   13%   de   la   despesa   pública   total  enfront  del  36,40%  de  les  comunitats  autònomes  i  al  50,60%  de  l’Administració   Estatal.     D’altra   banda,   en   un   estudi   recent   del   Consell   General   del   Col·∙legi   d’Economistes   d’Espanya  es  calcula  que  dels  5.428  €  que  va  pagar  de  mitjana  en  tributs  un  ciutadà  o   ciutadana  a  Espanya,  tan  sols  el  16%,  és  a  dir,  901,4  €  es  va  destinar  a  les  Corporacions   Locals,  mentre  que  l’Administració  Estatal  es  va  quedar  amb  2.681,4  €  i  l’Autonòmica   amb  1.841  €.     L’autonomia   de   les   entitats   locals   per   a   gestionar   els   assumptes   públics,   i   que   està   reconeguda   en   la   Constitució,   no   es   pot   garantir   si   l’Estat   no   assegura   la   seua   suficiència  financera,  cosa  que  no  ha  fet  fins  hui  incomplint  amb  la  seua  obligació.     Quan   es   parla   de   finançament,   de   més   finançament,   es   vol   dir,   d’una   banda,   més   aportació  dels  ingressos  de  l’Estat  i  de  les  comunitats  autònomes,  però  també  vol  dir,   una   millor   fiscalitat,   lo   que   exigeix   una   reforma   en   profunditat   del   sistema   tributari   local.         Per   a   Compromís   per   València,   l’exercici   de   l’activitat   municipal   exigeix   un   marc   financer   suficient   que   permeta   la   prestació   de   serveis   als   ciutadans   i   ciutadanes,   alhora  que  genere  dinàmiques  d’equilibri  social  i  mediambiental.     Un   sistema  fiscal  local  progressiu  i  ecològic   ha   de   comptabilitzar   el   necessari   equilibri   pressupostari   amb   criteris   d’equilibri   social   (“paga   més   el   que   més   té”)   i   criteris   mediambientals  (“qui  contamina  paga”).     Qualsevol  reforma  del  sistema  de  finançament  ha  d’aconseguir  superar  la  insuficiència   financera  crònica  de  les  administracions  locals  i  reunir  les  següents  característiques:       1)  Sostenibilitat  pressupostària.   64

10

20

30

40

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

    2)  Sostenibilitat  social.       3)  Sostenibilitat  mediambiental.     La  consolidació  de  la  democràcia  i  de  l’Estat  de  les  Autonomies  ha  suposat  establir  un   model   de   finançament   autonòmic,   però   continua   relegant   a   l’Administració   Local   adjudicant-­‐li  el  paper  de  parent  pobre  del  conjunt  de  les  administracions  públiques.  En   aquest  àmbit  les  nostres  propostes  programàtiques  són:       1.  La  millora  de  les  transferències  directes  de  recursos  de  l’Estat.  La  insuficient   dotació   de   recursos   des   de   l’Estat   als   Ajuntaments   només   pot   millorar   amb   la   participació   d’aquestos   en   la   recaptació   dels   grans   impostos   generals   (IVA   i   IRPF).   Aquesta   possibilitat   apareix   prevista   en   l’última   reforma   de   la   Llei   d’Hisendes   Locals   per  a  ciutats  de  més  de  75.000  habitants,  però  en  percentatges  molt  escassos.  Cal,  per   tant,  reivindicar  l’increment   dels   percentatges   de   participació   dels   Ajuntaments   en   la   recaptació  dels  impostos  estatals.         2.   Proposem,   a   més,   que   el   càlcul   per   a   la   dotació   d’estes   transferències   de   l’Estat  als  Ajuntaments  introduïsca  també  criteris  mediambientals  junt  amb  els  criteris   de   població   i   esforç   fiscal   per   mitjà   dels   que   actualment   es   determinen   estes   transferències.   Així   per   exemple,   es   podria   tindre   en   compte   la   part   del   pressupost   municipal  que  es  destina  a  servicis  mediambientals  o  qualsevol  altra  “ràtio”  indicativa   pareguda  a  esta.       3.  Reforma  dels  tributs  locals.  Els  tributs  locals  (impostos,  taxes  i  contribucions   especials)   necessiten   una   reforma   en   profunditat   perquè   són   unes   figures   anacròniques  pensades  per  a  una  realitat  molt  distinta  i  molt  distant  de  l’actual  (40  o   50  anys)  i  molts  dels  patrons  sobre  els  quals  es  configuren  estos  tributs  estan  caducs  i   plantegen   grans   costos   de   gestió.   Així,   fa   falta   una   reforma   legislativa   que   permeta   recuperar   la   imposició   sobre   les   Activitats   Econòmiques   (IAE)   sobre   bases   certes   i   no   fictícies   ni   presumptes.   Cal   municipalitzar   l’Impost   de   Béns   Immobles   (IBI),   quinta   essència   de   la   fiscalitat   municipal,   implantant   el   sistema   de   gestió   d’autoliquidació   i   regular  l’IBI  de  no  residents,  a  la  vista,  tot  això,  dels  problemes  del  cadastre.  Fa  falta   determinar  amb  criteris  racionals  en  quins  casos  s’imposen  o  no  taxes  i  així  dotar  de   seguretat  jurídica  a  les  finances  locals.  S’ha  de  determinar  també  quins  són  els  supòsits   de   no   subjecció   o   aclarir   conceptes   foscos   com   “el   valor   de   mercat   de   la   utilitat   privativa  d’un  bé  de  domini  públic”.         4.   Finalment,   cal   introduir   diverses   mesures   de   fiscalitat   ambiental   en   l’ordenament   estatal   que   regula   els   tributs   locals   (Llei   Reguladora   de   les   Hisendes   Locals),   propiciant   una   reforma   ecològica   de   les   hisendes   locals.   Esta   reforma   ecològica   ha   de   contemplar   modificacions   ambientals   en   les   taxes   de   residus,   l’Impost   sobre   Béns   Immobles,   l’Impost   sobre   Construccions   Instal·∙lacions   i   Obres,   l’Impost   sobre   l’Increment   del   Valor   dels   Terrenys   de   Naturalesa   Urbana,   l’Impost   sobre  Activitats  Econòmiques  i  l’Impost  sobre  els  Vehicles  de  Tracció  Mecànica.  Així   mateix,   a   fi   de   finançar   als   municipis   turístics,   proposem   la   creació   d’un   nou   Impost   65

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

sobre   la   Pernocta   (semblant   a   què   es   va   implantar   en   les   Illes   Balears)   que   gravaria   l’estança  en  empreses  turístiques  d’allotjament  i  l’aplicació  dels  quals  seria  voluntària   o  potestativa  per  part  dels  ajuntaments.       5.   Mentrestant   no   s’aborden   les   anteriors   reformes   legislatives,   les   nostres   propostes  s’adaptaran  al  marc  fiscal  vigent,  però  introduirem   progressivament   criteris   socials   i   ambientals   en   els   actuals   tributs   locals,   tenint   en   compte   que   la   Llei   ha   atribuït   a   les   Entitats   Locals   determinades   facultats   normatives   en   l’àmbit   de   la   tributació   local,   donant   lloc   al   que   es   coneix   com   “coresponsabilitat   fiscal”   i   que   consisteix  amb  caràcter  general  en:       a)  Llibertat  de  fixació  de  tipus  impositius  en  tots  els  impostos  locals  dins   d’unes  bandes  (mínim  i  màxim)  legalment  establides.     b)  Potestat  d’incloure  bonificacions  en  els  imposats  per  raons  de  distinta   índole  (caràcter  social,  mediambiental,  etc.)     c)  I  fins   i   tot  la   potestat   de  decidir   si   es   recapten   o   no  certs   tributs,  com   són   els   impostos   de   caràcter   potestatiu   l’Impost   sobre   l’Increment   del   Valor   dels   Terrenys   de   Naturalesa   Urbana   i   l’Impost   sobre   Construccions,  Instal·∙lacions  i  Obres  així  com  les  taxes  i  les  contribucions   especials,  a  més  dels  preus  públics.     En  aquest  sentit  hem  de  diferenciar  entre  tributs”  on  l’ambientalització   pot   tindre   efectes   incentivadors,   és   a   dir,   que   provoquen   canvis   en   els   comportaments  ambientals  cap  a  la  sostenibilitat,  i  tributs  l’únic  efecte   de   la   qual   és   el   recaptador   a   pesar   que   estiguen   destinats   a   finançar   despeses     ambientals,   cosa   que   en   tot   cas   tindria   un   efecte   de   conscienciació,   però   que   si   s’aproximen   al   principi   de   “qui   més   contamina  més  paga”,  van  adquirint  també  un  efecte  incentivador.       6.   Taxes   i   preus   públics   amb   criteris   socials.   Els   Ajuntaments   ofereixen   a   la   ciutadania  uns  servicis  cada  vegada  de  més  qualitat  i  en  més  quantitat  i  molts  d’estos   servicis   es   financen   per   mitjà   de   taxes,   que   són   contraprestacions   dineràries   que   paguen   els   ciutadans   i   ciutadanes   a   canvi   de   rebre   eixos   servicis.   Doncs   bé,   amb   caràcter   general,   des   de   Compromís   per   València   considerem   que   en   virtut   d’un   principi  d’equitat  s’han  d’introduir  cada  vegada  més  criteris  de  "taxificació  social”  dels   servicis   municipals   que   alhora   que   permeten   el   seu   finançament,   suposen   un   cost   diferent  per  a  les  persones  usuàries  o  receptores  d’eixos  servicis  en  funció  de  la  seua   capacitat  econòmica.       7.   Perfeccionament   de   la   taxa   sobre   el   tractament   dels   residus.   Conceptualment  no  és  molt  correcte  denominar  ecotaxa    una  figura  fiscal  que  tot  just   arreplega   part   del   cost   del   tractament   dels   residus   urbans,   però   mentre   no   existisca   una   altra   figura   fiscal   específica   que   comprenga   el   conjunt   dels   costos   ambientals,   ens   pareix   que   la   denominació   és   molt   explicativa   i   conscienciadora   i,   per   això,   la   defenem   com   a   tal.   El   perfeccionament   d’esta   figura   fiscal   i   la   seua   extensió   a   tots   els   municipis   66

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

és  molt  important.  A  fi  de  buscar  la  simplificació  administrativa,  podria   considerar-­‐se   la   seua   emissió   conjunta   amb   l’IBI,   però   en   rebuts   separats   i   assenyalant   els   seus   components  concrets.       8.   La   creixent   necessitat   de   prestació   de   servicis   ambientals   en   la   ciutat   fa   necessària   l’aplicació   de   l’ecotaxa   que   arreplega   l’increment   del   cost   d’estos   servicis   (obligatoris  en  el  sentit  que  hui  en  dia  són  una  necessitat  vital).  Aquesta  taxa  pot  tindre   diverses  modalitats  i  escales,  però  sempre  ha  d’intentar  acostar-­‐se  al  principi  de  “qui   més  contamina  més  paga”.   10

67

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

XII   FIRES,  FESTES  I  CULTURA  POPULAR  
 
 

10

20

30

40

Una  proposta  seriosa  en  matèria  de  festes  ha  de  partir  d'un  plantejament  global  que   unifique  i  coordine  totes  les  manifestacions  festives  de  la  ciutat.  Per  això  proposem:         1.  Crear  un  Institut   Municipal   de   Cultura   Popular  que  done  servei  a  totes  les   festes  i  permeta  introduir  criteris  de  gestió  cultural  en  l’activitat  festiva  i que  siga  un   pol   d’investigació,   difusió   i   promoció   de   totes   les   manifestacions   de   cultura   popular   que  hi  ha  a  la  nostra  ciutat.  L’Institut  serà  l’interlocutor  amb  l’administració  en  aquesta   matèria,  col·∙laborarà  amb  altres  entitats  que  tenen  la  mateixa  funció  en  altres  ciutats   del  nostre  àmbit  cultural,  i  comptarà  amb  una  plantilla  fixa  de  personal  especialitzat  i   amb  un  programa  d’activitats  públiques.  Entre  les  tasques  d’aquesta  institució  tindrà   especial  importància  l’estudi,  protecció  i  promoció  de  les  festes  menys  conegudes  de   la    ciutat,  com  aquelles  que  se  celebren  a  les  pedanies  o  als  barris  històrics  de  València   .     2.   Crear   un   Fòrum   de   Participació   Ciutadana   de   les   Festes   de   la   Ciutat.   Este   Fòrum   seria   especialment   important   per   a   articular   mecanismes   de   consens,   diàleg   i   negociació   entre   el   col·∙lectiu   faller,   els   veïns   i   veïnes,   el   sector   comercial   i   les   institucions.         3.   Fomentar   l’estudi   i   investigació   de   les   festes   de   la   ciutat   mitjançant   l’atorgament   de   beques   per   a   tesis   doctorals   o   la   publicació   de   treballs   interessants.   Això   comportaria   intensificar   les   relacions   institucionals   entre   l’Ajuntament   de   València  i  les  universitats  valencianes.  Un  element  identificador  de  València  de  cara  a   l’exterior   són   totes   i   casacuna   de   les   festes   tradicionals:   Falles,   Setmana   Santa   Marinera,   Corpus,   però   també   ho   han   de   ser   totes   aquelles   de   caràcter   més   popular   com  ara  Carnestoltes,  festes  de  barri  o  de  carrer  o  totes  aquelles  que  s’impulsen  des   de  col.lectius  que  promoguen  la  participació  de  veïns  i  veïnes  en  la  vida  de  la  ciutat.     Caldria   en   tots   els   camps   del   coneixement   però   en   aquest   en   concret   intensificar   les   relacions  entre  l’ajuntament  i  les  nostres  universitats  amb  la  finalitat  de  potenciar  des   de  les  aules  l’estudi  i  investigació  de  les  festes  de  la  ciutat.     A)  FALLES       1.  Crear  la  Cavalcada  de  la  Plantà  per  a  substituir  l’actual  Cavalcada  del  Ninot,   intensificant-­‐ne   la   professionalització   i   el   vessant   d’espectacle   modern   de   carrer.   La   cavalcada  acompanyaria  l'entrada  de  les  primeres  peces  de  la  Falla  municipal.       2.  Crear  una   nova   Cavalcada   del   Ninot  en  recollir  les  comissions  els  ninots  de   l’Exposició  del  Ninot.       3.   Reforma   del   Concurs   de   Falles,   amb   la   creació   de   premis   transversals   amb   introducció   de   jerarquia   de   premis   limitada.   Possibilitat   de   deixar   premis   deserts.  

68

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

Introduir  jurats  mixtos  de  persones  falleres  i  no  falleres,  així  com  que  un  percentatge   dels  membres  dels  jurats  siga  elegit  per  sorteig  entre  els  propis  fallers  i  falleres         4.  Potenciar  noves  formes  d’exaltació  de  les  falleres  majors  de  València,  sense   mantenidor  o  amb  mantenidors  valencians  i  en  valencià.     5.  Crear  una  convocatòria  regular  i  operativa  de  congressos  fallers.       6.  Redinamitzar  i  reformar  el  sistema  d’elecció  de  la  Falla  Municipal,  apostant   per   les   noves   tendències   en   l'art   faller     i   creant   estímuls   per   a   la   participació   d’artistes   de  renom  i  la  col·∙laboració  amb  artistes  d'altres  disciplines.  Cal  que  la  falla  municipal   esdevinga  un  monument  singular  i  diferenciat  amb  projecció  exterior.       7.   Potenciar   intensivament   l’ús   del   valencià   en   la   festa   com   a   element   integrador  i  identificador.       8.  Realització  d’un  estudi  sociològic  en  profunditat  sobre  la  realitat  social  de  la   festa  de  les  Falles  a  la  ciutat  de  València.  L'estudi  serviria  de  base  per  a  la  realització   d’un  Pla  Estratègic  sobre  les  Falles  de  València.       9.  Creació  d’un  Concurs  Municipal  de  Llibrets  de  Falla       10.  Potenciar  la  professionalització  de  la  Junta  Central  Fallera,  especialment  en   el  sector  de  Promoció  Exterior  de  la  Festa,  Mitjans  de  Comunicació,  Cultura  i  Festejos.       11.  Generar  ajudes  per  a  la  reconversió   de   la   Ciutat   de   l’Artista   Faller   en   un   districte   cultural   avançat   de   la   ciutat   de   València,   on   es   combinen   tant   els   valors   patrimonials  com  els  valors  de  dinamització  econòmica  i  empresarial.         12.   Creació   de   jurats   infantils   per   a   la   valoració   de   les   falles   infantils   (es   pot   introduir  la  proposta  mitjançant  algunes  experiències  pilot).         13.  Potenciar  la  música  en  valencià,  especialment  en  l’ambientació  del  cicle  de   mascletades.   En   este   sentit   l'ajuntament   podria   editar   anualment   un   CD   amb   el   qual   obsequiar  als  casals  fallers  i  que  també  podria  eixir  a  la  venda.       14.  Incrementar  les  dotacions  d’espai,  econòmiques  i  de  personal  del  Centre   de   Documentació,  Informació  i  Difusió  de  la  Festa  de  les  Falles  (CDF).         15.   Reforma   del   Museu   Faller   per   a   introduir-­‐lo   en   els   paràmetres   més   avançats   de   la   nova   museologia,   amb   plantejaments   més   moderns,   participatius,   multimèdia  i  pedagògics,  i  molt  especialment  orientat  a  difondre  la  peculiaritat  de  la   festa   fallera   entre   les   persones   que   visiten   València.   Es   podrien   crear,   per   exemples,   rutes   del   Museu   Faller   al   llarg   de   València,   casals   i   tallers   fallers   i   Ciutat   de   l’Artista   Faller.      

69

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

  16.   Reforma   de   l’Exposició   del   Ninot,   introduint   criteris   de   qualitat   per   al   concurs,  fent  que  la  participació  siga  opcional  i  eliminant  mecanismes  de  censura.         17.  Intensificar  els  mecanismes  d’implantació  de  la   xarxa   d’internet   i   intranet   en   les   falles.   Reforçar   la   pàgina   web   de   la   Junta   Central   Fallera   com   a   element   d’informació  i  promoció  de  la  festa,  eliminant  la  propaganda  politicoinstituiconal.       18.   Potenciar   la   participació   de   les   dones   i   dels   joves   en   els   llocs   de   responsabilitat  de  les  comissions  falleres  i  en  la  Junta  Central  Fallera.     19.  Generar  mecanismes  d’integració  d'immigrants  en  la  festa  fallera.       20.   Realització   d’un   estudi   en   profunditat   sobre   la   incidència   de   les   falles,   especialment   dels   nous   materials,   en   la   contaminació   de   la   ciutat.   Incentivar   la   realització  de  falles  amb  els  materials  menys  contaminants.       21.  Recuperar  l'Albereda  per  als  concerts   de   falles  i  combinar  la  presència  de   grups  internacionals  amb  grups  locals  i  en  valencià.       22.   Creació   d'un   voluntariat   faller   composat   per   joves   amb   capacitació   lingüística  per  guiar  i  assessorar  als  turistes  sobre  tots  els  aspectes  de  la  festa.     B)  SETMANA  SANTA  MARINERA       1.  Divulgar  entre  la  ciutadania  la  dimensió  patrimonial  que  té  junt  a  la  trama   urbana   dels   barris   mariners,   així   com   la   fusió   de   les   dimensions   religioses   i   profanes   que  s'hi  donen.       2.  Ceació  d'un  Centre  de  Documentació  de  la  Setmana  Santa  Marinera     C)  NADAL       1.   Reformar  en  profunditat  la  Cavalcada  dels  Reis  d’Orient,   amb   el   reforç   dels   aspectes  escènics  i  la  inclusió  de  valors  solidaris.     2.  Recuperació  del  cançoner  valencià  en  els  concerts  de  Nadal.       3.   Potenciar   la   fira   EXPOJOVE,   amb   el   desenvolupament   d’edicions   monogràfiques    destinades  a  sensibilitzar   la   infància   i   la   joventut   sobre   els   problemes   socials   i   ambientals.   Alhora,   caldria   reduir   la   presència   propagandística   de   les   institucions.     D)  FIRA  DE  JULIOL     1.  Potenciar  la  participació  de  grups  de  música  en  valencià.    

70

València  eres  tu!    

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

20

30

40

  2.  Definir  amb  un  criteri   particularitzat   la   programació   musical   i   teatral  de  la   Fira  de  Juliol.     3.  Potenciació  dels  esports  i  jocs  tradicionals  valencians.       4.   Incorporació   d’una   gran  parada  musical  i  festiva   en   la   línia   de   les   que   es   fan   a  les  principals  ciutats  europees.       5.  Recuperació  de  l'Albereda  com  a  lloc  tradicional  i  festiu  d'aquesta  fira     E)  CORPUS       1.  Reforçar   la   processó  incorporant-­‐hi  una  direcció   escènica  i  millorant-­‐ne  els   elements  processionals  i  bestiari  festiu.     2.  Potenciar  les  representacions  dels  misteris  del  Corpus.       3.   Ampliar   les   activitats   complementàries   amb   l’organització   d’una   trobada   amb  la  participació  de  representacions  teatrals,  musicals  i  festives  de  la  celebració  del   Corpus  en  altres  ciutats.     F)  NOU  D’OCTUBRE     És  necessari  posar  en  marxa  un  setmana  d’actes  culturals  i  festius  al  voltant  del  Nou   d’Octubre,   amb   un   clar   contingut   cívic   i   integrador.   Un   conjunt   d’activitats   que   permeta  celebrar,  i  alhora,  reflexionar  la  ciutat  i  el  país.     Cal   definir   un   programa   que   permeta   englobar   coherentment   i   sota   una   marca   paraigua  (del  tipus  Nou  dies  d’Octubre,  ja  utilitzada  anteriorment)  nous  actes  i,  alhora,   reconvertir   algunes   de   les   celebracions   i   activitats   que   es   duen   a   terme   actualment,   redistribuint-­‐les  al  llarg  de  nou  dies.     Pel  que  fa  a  les  activitats  actuals,  caldria:       1.   Potenciar   el   Festival   de   Pirotècnia,   en   col·∙laboració   amb   la   Diputació   de   València.     2.  Millorar  les  celebracions  de  moros  i  cristians.       3.   Reforçar   la   dimensió   cívica   i   projecció   ciutadana   de   les   persones     guardonades   amb   les   medalles   de   la   ciutat   amb   exposicions   i   conferències   complementàries.     G)  I  a  més,  també  caldria:       1.   Organitzar   una   fira   d’associacions   ciutadanes,   amb   participació   dels   col·∙lectius  d’immigrants.   71

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

  2.  Programar  exposicions  i  conferències  commemoratives.     3.  Recuperar  i  incloure  la  Trobada  de  Música  del  Mediterrani.       4.  Organitzar  cercaviles  folklòriques  i  festives  dels  països  de  l’antiga  Corona   d’Aragó    

72

València  eres  tu!      

 

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

10

Aquest  Compromís  amb  València,  amb  tu,  és  conseqüència  d'un  treball  d'elaboració   col·∙lectiva  i  de  la  relació  amb  diferents  col·∙lectius,  institucions,  moviments  socials  o   representants  de  la  societat  civil  amb  qui  ens  hem  reunit  i  que  ens  han  fet  arribar  les   seues  propostes,  els  seus  anhels,  els  seus  somnis  per  una  València  millor.  Moltes  de  les   seues  aportacions  formen  part  d'aquest  compromís.     Perquè  València  és  la  gent  que  l'habita,  que  la  gaudeix  i  que  la  pateix.  València  és  de   qui  somnia  una  ciutat  millor.  València  són  aquestes  associacions  a  les  quals  mostrem  el   nostre  agraïment.  València  eres  tu  i  este  és  el  nostre  Compromís.     Acció  Cultural  del  País  Valencià   Agrupació  d’Arquitectes  Urbanistes  de  la  Comunitat  Valenciana   Amnistia  Internacional.   Ampa  CEIP  Benimaclet   Ampa  CEIP  Cavite   Ampa  CEIP  Cervantes   Ampa  CEIP  Miguel  Hernandez   Ampa  CEIP  Pare  Català   Ampa  CEIP  Santa  Teresa   Ampa  CEIP  Vicente  Blasco  Ibañez   Asociación  América  España  Solidaridad  y  Cooperación.  AESCO   Asociación  de  Actores  y  Actrices  Profesionales  de  la  Comunitat  Valenciana.   Associació  Cívica  Jardí  d’Aiora   Associació  d’Estudis  Fallers   Associació  Cultural  Fallera  Na  Jordana.   Associació  d’Ateus  i  Lliurepensadors.   Asociación  de  Vecinos  de  Benicalap-­‐Entrecaminos   Associació  de  Venedors  del  Mercat  Central.   Associació  de  Veïns  “Amics  De  La  Malva”   Associació  de  Veïns  Barri  De  Malilla   Associació  de  Veïns  Cabanyal-­‐Canyamelar   Associació  de  Veïns  Castellar-­‐l’Oliveral.   Associació  de  Veïns,  Cultural  i  de  Consumidors  Patraix   Associació  de  Veïns  de  Benimaclet   Associació  de  Veïns  de  Sant  Marcel·∙Li   Associació  de  Veïns  El  Carme   Associació  de  Veïns  i  Veïnes  de  Natzaret   Associació  Ecofòrum  País  Valencià.   Associació  Valencia  de  Lucha  Contra  la  Epilepsia.  ALCE.   Associació  d’Editors  del  País  Valencià   Associació  Victimes  del  Metro  3j   Ca  Revolta   Centre  Social  Terra   Col·∙lectiu  Contra  la  Corrupció   Col·∙Lectiu  Lambda   Col·∙lectiu  Ovidi  Montllor  de  Músics  en  Valencià   73

20

30

40

Compromís  per  València:  Programa  electoral  

 

València  eres  tu!  

10

20

30

40

Comisión  Española  de  Ayuda  al  Refugiado.  CEAR   Comissions  Obreres  Del  País  Valencià.  CCOO-­‐PV   Comité  de  Empresa  FGV   Confederació  d'Associacions  de  Veïns  i  Consumidors  de  la  Comunitat  Valenciana.   CAVE-­‐COVA.   Coordinadora  de  Entidades  de  Lucha  Contra  el  VIH/Sida  de  la  CV.  Calcsicova   Coordinadora  "Instituto  Ya!".  Patraix.   David  Estal   Desayunos  con  Viandantes   Escola  Valenciana   Ecologistes  en  Acció  València.   Falla  Borrull-­‐Socors   Falla  “No  Escarmientas”   Federació  d’Associacions  de  Pares  i  Mares  d’Alumnes  de  la  Província  de  València.  FAPA   València   Federación  de  Asociaciones  de  Vecinos  de  Valencia   Govern  Obert   Moviment  Contra  la  Intolerància   Intermon  Oxfam   Intersindical  Valenciana   Plataforma  d'Afectats  d'Hipoteques   Plataforma  Benicalap,  "+  Salud,  -­‐  Antenas"   Platorma  contra  el  Cementerio  Nuclear  de  Zarra   Plataforma  en  Defensa  del  Transporte  Público  Valenciano.   Plataforma  per  l'Ensenyament  Públic  Campanar   Plataforma  pels  Drets  Socials  i  contra  la  Crisi   Plataforma  per  l’Ensenyament  Pùblic.   Plataforma  per  Russafa   Refugi  d’animals  de  Riba-­‐Roja   Sindicat  de  Treballadores  i  Treballadors  de  l'Ensanyament  del  País  Valencià.  STE-­‐PV.   Salvem  el  Botànic   Salvem  el  Cabanyal   Unió  de  Coperatives  de  l'Ensenyament  Valencianes.   Unió  Gremial.  Federació  ee  Gremis,  Associacions  de  Comerç  Valencià.   Union  General  De  Trabajadores-­‐  País  Valencià.  UGT-­‐PV   Unión  Hotelera  Valencia   Universitat  Politècnica  de  València   Universitat  de  València   Universitat  de  València  –  Escola  de  Magisteri.   València  en  Bici          

74