P. 1
Curs Solar

Curs Solar

|Views: 38|Likes:

More info:

Published by: Toni Almohaya Casado on Apr 27, 2011
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as DOC, PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

01/31/2014

pdf

text

original

Sections

  • Continguts del curs-
  • 1.Organizació del muntatge d’instal·lacions solars tèrmiques (4h)-
  • Estructures -
  • Materials -
  • Resistència dels elements constructius -
  • Integració arquitectònica -
  • Captador tèrmic -
  • Càlcul bàsic de rendiment del captador -
  • Tipus de captadors -
  • Especificacions tecniques -
  • Sistemes d’agrupament i connexions -
  • Orientació – inclinació -
  • Estudi de les possibles ombres -
  • Eines necessàries durant el procés de muntatge
  • Dimensionat i estimació de l’ACS necessària -
  • Càlcul d’una instal·lació solar per ACS-
  • Captadors necessaris per la nostra instal·lació -
  • NE= C * U * DT (Kcal/any)
  • Superfície necessària de captació solar -
  • SC= NE * EC / AE (m2
  • Càlcul de cabdals a la instal·lació -
  • Q = Qcaptador × A × N
  • Càlcul de diàmetre i pèrdues de càrrega d’una canonada -
  • D1=J*C0.35 Pc= 378 x (Q1’75
  • Càlcul de la bomba de circulació solar -
  • Càlcul del vas d’expansió -
  • Tipus de material de les canonades -
  • La soldadura -
  • Elements emissors de calor -
  • Càlcul simplificat d’aïllament tèrmic -
  • Proteccions per als captadors, canonades i accessoris -
  • Protecció catòdica -
  • Protecció contra gebrades -
  • Protecció contra sobreescalfaments -
  • Tipus de Bescanviadors -
  • Tipus de vàlvules -
  • Vàlvules 2 i 3 vies -
  • Muntatge de maquines i equips -
  • Equilibrat hidràulic d’equips d’instal·lacions solars tèrmiques -
  • Sistemes energia auxiliar o de recolzament -
  • Prevenció contra la legionel·la-

-

Organitazació i muntatge d’instal·lacions Solars Tèrmiques

Autor Toni Almohaya i Casado Abril 2010

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-.

INDEX
Continguts del curs-.

1.

Organizació del muntatge d’instal·lacions solars tèrmiques (4h)-.

- Especificacions del muntatge. - Preparació del muntatge mecànic - hidràulic de les instal·lacions. - Fases. - Organizació del muntatge de les instal·lacions tèrmiques. - Pràctica 1: Fusió idees i recull fotogràfic d’exemples.

2.

Estructures de suport de les instal·lacions solars tèrmiques (4h)-.

- Obra civil: Transport i emplaçament de l’equip i del material. - Tipus d’esforços possibles. - Estructures. - Tipus. - Materials. - Suports i ancoratges. - Resistència dels elements constructius. - Integració arquitectònica. - Estètica i tècnica.

3.

Muntatge de captadors d’instal·lacions solars tèrmiques (6h)-.

- Tipus de captadors. - Especificacions tècniques. - Sistemes d’agrupament i connexió. - Orientació - inclinació. - Estudi de les possibles ombres. - Pràctica 2: Reconeixement de sistemes de captació i instal.lació. -2-

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-.

4.

Muntatge de circuits i components hidràulics d’instal·lacions tèrmiques (16h)-.

- Eines necessàries durant el procés de muntatge. - Pràctica 3: Reconeixement i bon ús d’eines. - Dimensionat i estimació d’ACS necessària. - Necessitats, càlculs simplificats bàsics. - Aplicacions tèrmiques possibles: Calefacció, ACS, Climatizació, escalfament piscines… - Càlcul simplificat de canonades. - Càlcul simplificat de pèrdues de carga al sistema. - Tipus de materials de les canonades. - Tipus d’unions de canonades i accessoris. - Soldadures, tècniques i mètodes. - Elements emissors de calor. - Sistemes d’aïllament tèrmic. - Càlcul simplificat d’aïllament tèrmic. - Proteccions per als captadors, tuberies i accessoris. - Agents tèrmics – comprovació de qualitat d’agent calor-portador. - Protecció catòdica. - Corrosió-incrustació a les canonades. - Problemàtica de les incrustacions. - Sistemes de protecció superficial internes i externes: - Protecció contra gebrades. - Protecció contra sobreescalfaments. - Pràctica 4: Reconeixement d’elements bàsics d’una instal·lació i característiques.

5.

Muntatge de màquines i equips a les instal·lacions solars tèrmiques (50h)-.

- Tipus de bescanviadors: - Serpentí. - Doble envolvent. - Exterior. - Càlcul bàsic de bombes circuladores per a sistemes solars. - Càlcul vasos d’expansió necessaris (Solar, ACS, Acumuladors Inercials). - Tipus de vàlvules: - Vàlvules de seguretat. - Muntatge de màquines i equips. - Equilibrat hidràulic d’instal·lacions solars tèrmiques. - Sistemes d’energía auxiliar o de recolzament. - Prevenció contra la legionel·la. -3-

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-.

- Pràctica 5: Reconeixement equips i verificació característiques. - Pràctica 6: Muntatge d’estructura i subjecció col·lectors. - Pràctica 7: Esquema solar bàsic: ACS Solar. - Pràctica 8: Sistema de recolzament: ACS Solar + ACS Caldera. - Pràctica 9: Sistemes de calefacció. - Pràctica 10: Control i regulació dels sistemes solars. - Pràctica 11: Proves i posta en marxa de les instal·lacions.

6.

Qualitat del muntatge d’instal·lacions solars tèrmiques (10h)-.

- Qualitat del muntatge. - Plec de prescripcions tècniques i control de qualitat. - Control de qualitat de materials empreats al montatge. - Aspectes econòmics i estratègics. - Cumpliment de normes UNE de referència i nou codi tècnic de l’edificació. - Pràctica 12: Simulador Virtual Solar. - Visita tècnica: Instal·lacions centre Comercial TECCA S.A.U – Olot.

• ESQUEMA HIDRÀULIC CENTRE INTEGRAL I.E.S LA GARROTXA. • ESQUEMES HIDRÀULICS ENERGIA SOLAR-. • CODI TECNIC EDIFICACIÓ DOCUMENT BÀSIC (Estalvi energètic)-.

-4-

Revisió de la instal·lació per corroborar el seu correcte muntatge.Posta en marxa i comprovació de la instal·lació si estem prèviament autoritzats. 10.Realització d’un esquema acurat de la instal·lació completa. Especificacions del muntatge. 1. dels elements principals per comprovar que realment tenim prou espai per encabir-los.Realització d’un petit esquema de blocs del sistema solar adaptat a la nostra instal·lació en particular.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Organització del muntatge de les instal·lacions tèrmiques.Estudi d’aquestes necessitats per a posteriorment triar l’esquema o sistema que més s’adeqüi a les circumstàncies. - Aquest apartat estarà destinat a detallar quins seran els primers passos a seguir a dur a terme pel muntatge d’un sistema solar nou o incorporar-lo a una instal·lació ja existent. Fases. 5. -5- . S’hauran doncs de seguir unes petites pautes que ens facilitaran molt tasques posteriors i seran molt útils per a no cometre alguns errors o pèrdues de temps innecessàries.Emplaçament.Instal·lació del material seguint el nostre esquema acurat del sistema. 8.Visita del lloc on haurem de realitzar la instal·lació. 2. Organització del muntatge d’instal·lacions solars tèrmiques -. Preparació del muntatge mecànic – hidràulic de les instal·lacions. 3.Transport i manipulació amb seguretat del material i de les eines. 9. “amb quatre mesures”. 6. 7.Identificació de les necessitats que hem d’assolir amb el sistema solar que instal·larem. 4. Detalls de tasques a realitzar: 1. (Acotem zona útil de treball).

Tipus. -6- . explicarem com dur a terme un transport i el posterior emplaçament dels materials d’una manera segura. més pel seu volum que pel pes en sí.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Estructures de suport de les instal·lacions solars tèrmiques -. Tipus d’esforços possibles. - En el primer apartat d’aquest punt. 2. com es obvi. Estètica i tècnica. sobretot els més pesats. Per transportar els elements més pesats podem utilitzar un carretó elevador. Suports i ancoratges. o una típica “carretilla” que ens estalviarà de ben segur un bon patiment. Materials. i de com col·locar els objectes al seu futur lloc dins la instal·lació intentant el mínim patiment físic possible i aprofitant totes les tècniques i aparells (elevadors. carretons. i així poder anar desant les coses correctament i manipular els objectes. la menor quantitat de vegades possible. Per l’emplaçament dels col·lectors solars si s’han d’ubicar al teulat. Estructures. muntacàrregues) dels que podem disposar actualment. utilitzarem un camió amb una grua. Resistència dels elements constructius. per poder tenir una seguretat total. Integració arquitectònica. ja que normalment parlem del factor alçada i sobretot del volum del col·lector. Obra civil: Transport i emplaçament de l’equip i del material. La col·locació dels objectes dins del vehicle de transport haurà de ser en ordre invers al que volem descarregar-les.

i que les empreses fabricants d’aquest element s’encarreguen d’assolir sobradament. pinturas orgánicas de zinc o tratamientos anticorrosivos equivalente. ens ofereixen la possibilitat d’adquirir els suports pels seus captadors. de acuerdo con lo indicado en la normativa básica de la edificación NBE-AE-88. requisits que trobem per exemple dins de codi tècnic de l’edificació. teniendo el área de apoyo y posición relativa adecuadas.  En el caso de instalaciones integradas en cubierta que hagan las veces de la cubierta del edificio. Per tal de resumir tot això i no haver de patir tant per a la fabricació artesana d’un suport. o bien serán de acero inoxidable. La tornillería y piezas auxiliares estarán protegidas por galvanizado o zincado.  La realización de taladros en la estructura se llevará a cabo antes de proceder al galvanizado o protección de la estructura.  Los puntos de sujeción del colector serán suficientes en número. Estructures -. Las estructuras de acero podrán protegerse mediante galvanizado por inmersión en caliente. hauran de complir una sèrie de requisits. podem muntar l’estructura de suport sense cap problema.  Los topes de sujeción de colectores y la propia estructura no arrojará sombra sobre los colectores. con los colectores instalados.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Un retall del codi tècnic. i seguint els passos que donen. permitirá las necesarias dilataciones térmicas. sin transmitir cargas que puedan afectar a la integridad de los colectores o el circuito hidráulico. Les estructures encarregades de suportar els col·lectors solars. Alhora que ens podem estalviar molta feina i possibles futurs problemes. per no dir tots. las sobrecargas del viento y nieve.  El diseño y la construcción de la estructura y el sistema de fijación de colectores. de forma que no se produzcan flexiones en el colector superiores a las permitidas por el fabricante. el diseño de la estructura y la estanqueidad entre colectores se ajustará a las exigencias de las Normas Básicas de la Edificación y a las técnicas usuales en la construcción de cubiertas.  La estructura soporte de colectores ha de resistir.  La estructura se protegerá superficialmente contra la acción de los agentes ambientales. -7- .  El diseño de la estructura se realizará para la orientación y el ángulo de inclinación especificado para el colector y teniendo en cuenta la facilidad de montaje y desmontaje. molts fabricants.

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. -8- . EXEMPLE SUPORTS DE LA MARCA TERMICOL-.

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. -9- . Configuracions possibles de l’estructura per a terrassa variant l’angle i les dimensions -.

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Configuracions possibles de l’estructura per una teulada inclinada variant l’angle i les dimensions -. -10- .

-11- . Solen ser fabricats amb materials que resisteixin molt bé a la intempèrie. Materials -.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. ja que és on s’hauran d’ubicar.

Resistència dels elements constructius -. Integració de panells de buit de la casa VIESSMANN a un edifici. per desconeixença. que a més ens pot calcular si l’estructura de l’habitatge podrà suportar el pes o la força causada pel vent (depenent de la zona on ens trobem) i per tant garantir la seguretat de coberta. si es tracta d’un habitatge doncs consultarem un arquitecte tècnic per saber la tipologia de teulada i preveure càrregues sobre el material de la coberta. podem consultar per exemple un tècnic de la matèria. Per fer una llista ràpida dels materials més usuals ordenats aproximadament per ordre de preu: . és el d’utilitzar els col·lectors solars per a la decoració d’espais o edificis creant doncs entorns que emulen pèrgoles o simplement fent-los servir com de tendal o visera per una finestra o porta. És doncs un element més a treballar per part dels dissenyadors o arquitectes alhora de pensar l’estructura o façanes dels seus projectes. Un altre vessant que últimament est``a molt de moda.INOXIDABLE.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Muntatge de captadors d’instal·lacions solars tèrmiques -. Integració arquitectònica -. ALUMINI + (Variants). GALVANITZAT. Si bé és cert que una de les excuses o motius per a la no instal·lació de plaques solars obligatòria des de 2007 a la rehabilitació o nova edificació d’un habitatge és la realització per part d’un tècnic acreditat la redacció d’un informe que demostri que la instal·lació de plaques solars (el sistema d'ancoratge) poden causar danys a la coberta i per tant recomana no instal·lar-les. Si no podem assegurar. o bé un arquitecte. persones i la futura instal·lació. 3. -12- . FERRO. o tenim alguna sospita del lloc on col·locarem la nostra estructura.

De totes maneres. una de les vessants més destacades i importants pel bon rendiment del nostre captador. sabent doncs les prestacions i qualitat que té. es pot obtenir el valor de rendiment del captador.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Element tèrmic capaç d’escalfar un fluid mitjançant l’energia del sol. Captador tèrmic -. Mitjançant els paràmetres que ens dóna el fabricant juntament amb la corba característica. -13- . La seva composició bàsica és la de la figura següent: Càlcul bàsic de rendiment del captador -. serà la bona orientació i inclinació com ja veurem més endavant.

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Fòrmula per calcular el rendiment Corba de rendiment -14- .

Col·lector solar pla. És la típica placa solar de tota la vida.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. i el qual serveix per transportar un fluid que es pretén escalfar. o aquest és el seu objectiu. Tipus de captadors -. Col·lector solar tub de buit. i pot suportar tranquil·lament pedregades. Al mercat actual podem trobar principalment 3 tipus de col·lectors solars tèrmics. El frontal del col·lector està construït de vidre d’alta resistència. L’acabat interior el forma un material semblant al “paper albal” (làmina) que provoca. en format rectangular d’ aproximadament 2x1m. Col·lector solar pla -. formada per un serpentí. i per tant l’energia. La carcassa dels col·lectors amb una certa qualitat. normalment sol ser fabricat de coure. -15- . que arriben al captador per a direccionar-lo cap al serpentí. apilar al màxim tots els feixos de llum. inclòs també resistir el pes d’una persona. Col·lector solar tub de buit principi HeatPipe. i la seva diferència bàsicament és el principi de treball que fonamenta cada tipus. Figures: Vitosol 200 F de VIESSMANN. solen ser feta d’alumini tractat per poder aguantar sense malmetre’s a la intempèrie.

Col·lector solar tub de buit -. Col·lector que no és tant habitual trobar-lo a les instal·lacions. molt espectacular d’aparença i que obté un rendiment a la captació de sol molt alt degut al sistema de buit que no genera pèrdues per irradiació entre els tubs de buit i l’absorbent. Figures: Vitosol 200 T de VIESSMANN.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. -16- .

si no que un fluid caloportador circula per un absorbent especial. aquest es diferencia pel principi HeatPipe que no és res més que fer que el fluid a escalfar no circuli directament pel tubs. Figures: Vitosol 300 T HeatPipe de VIESSMANN. Físicament molt semblant al col·lector de tub de buit normal. s’evapora per efecte d’irradiació solar i transmet l’energia a través d’un bescanviador que es troba al col·lector dels tubs. -17- . El fluid que s’evapora en bucle permanent és una espècie d’alcohol que puja en forma de vapor i quan ha intercanviat l’energia baixa en estat líquid per dins el conducte.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Col·lector solar tub de buit principi HeatPipe -.

Apartat encarregat de descriure totes les característiques del col·lector.Rendiment.. dimensions. . pes. Exemple de característiques tècniques d’un captador solar pla VIESSMANN model Vitosol 200 T model SD2A. Especificacions tecniques -. -18- .. etc.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-.

i la incidència és l’angle que resta entre el feix de llum que arriba del sol i la perpendicular que forma aquest respecte el pla del col·lector. panells fixats de forma permanent haurem de triar la configuració òptima. Sistemes d’agrupament i connexions -. -19- . Sabem que el sol que tenim a l’hivern és molt més baix que el sol de l’estiu. ens indica que en podrem connectar 12 com a màxim.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Haurem doncs de buscar per a cada col·lector dins del seu certificat de característiques tècniques el límit de captadors a connectar en paral·lel. Orientació – inclinació -. els valors que degut a la situació de l’edifici o lloc on hem d’instal·lar els col·lectors solars aquests tinguin la màxima quantitat possible de sol a l’hivern (cas pitjor). És un dels paràmetres que haurem de tenir en compte com a requisit a l’hora de dissenyar una instal·lació. Sabem que la demanda més exigent sempre ser``a a la temporada d’hivern. La inclinació es pren respecte el terra. En el cas dels col·lectors Vitosol 200 F de VIESSMANN com bé marca al seu catàleg de dades tècniques i com a nota especial a tenir en consideració a la pagina web del producte. ja que els col·lectors tenen un límit d’elements a connectar. Si tenim doncs. Sabem que mentre més inclinat tenim el captador (dintre uns límits) més rendirà a l’estiu i menys a l’hivern (cosa nociva). Hem de distingir també entre inclinació del col·lector i la incidència del sol sobre el captador. Prendrem com a orientació i inclinació òptima.

Sud-oest amb angles compresos entre els 45º i 60º. - Doncs: Intentarem col·locar els col·lectors de tal manera que tinguem el màxim de temps possible a l’hivern una incidència tant perpendicular com sigui possible. Els valors més òptims normalment solen ser d’orientació Sud-est. Doncs sense perdre de vista aquest element també haurem de tenir cura de les possibles ombres que podem tenir per part d’edificis o arbres. ja que són elements que ens poden afavorir en el procés de refrigeració de l’equip a l’estiu. És molt important a l’hora d’enfocar l’estudi del nostre sistema de plaques solars. ja que molta part de l’èxit de la instal·lació és. pèrdues de fins a un 30% d’energia degut a ombres provocades per l’edificació en massa que han sofert algunes capitals. la captació de l’energia per part del col·lector. Estudi de les possibles ombres -. sense dubte.!!!! -20- .Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Sud. trobar un bon emplaçament pels col·lectors. però també ens poden ocasionar la pèrdua de molta energia si no està prèviament planificat. Hi ha casos verídics on es pot justificar en una instal·lació de col·lectors solars.

Eines necessàries durant el procés de muntatge. Joc de claus fixes plana-estrella. mitjana. estrelles de varies puntes de gruix. A més: Equip bàsic de soldadura per a soldadura dura “plata o groc” ( diàmetres petits de canonada (inferiors a 20-22) un soldador normal). Taladre amb broca de 6 i 10 mm vídia. Martell. ens dóna el valor d’ACS per persona a calcular. Gran. Per tal de facilitar molt la feina.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. per exemple. 4. Clau bec de lloro (Clau de bec). el factor més important és saber la quantitat d’aigua que haurem d’escalfar i mitjançant això poder determinar la resta de la instal·lació. -21- . Caixa d’eines de lampista completa: Tornavisos plans. que simplement sabent de quin tipus d’edifici es tracta. Muntatge de circuits i components hidràulics d’instal·lacions tèrmiques -. Nivell de paleteria o un làser (plomada – nivell). Claus angleses. i universals. es parteix d’unes taules que les podem trobar dintre el codi tècnic de l’edificació. En aquest apartat intentarem donar una relació d’eines bàsiques per poder muntar amb unes mínimes condicions de garantia i comoditat una instal·lació solar tèrmica normal. doncs és justament la condició per poder calcular el sistema sense cometre errors. Alicates de tall. Dimensionat i estimació de l’ACS necessària -. petita. Dintre el procés de tria del sistema solar per la producció d’ACS. Talla tubs amb fulla.

HE pag 4-4. vasos d’expansió i canonades del nostre sistema solar bàsic. Pel càlcul simplificat d’un habitatge farem servir com a mínim els valors la taula següent: * Extret del Codi Tècnic de l’edificació. Ens ajudarem i simplificarem tant com sigui possible de les taules subministrades pels fabricants dels materials que farem servir. Una vegada tenim establerta la demanda mínima a complir dintre del nostre sistema d’energia solar. -22- . A continuació farem uns càlculs molt bàsics per a no complicar massa la seva resolució. bomba. haurem doncs de començar a calcular els col·lectors.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. DB.

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Consum d’ACS (abans esmentat a l’apartat anterior). Hem de tenir en compte a l’hora de preveure l’aigua que acumularem ja que el codi tècnic de l'edificació especifica que tenim un valor màxim i un de mínim respecte els col·lectors i s’ha de complir la relació: 50 < V/A < 180 On: V és el volum d’aigua d’acumulació. s’efectuaran les medicions al lloc on tenim pensat col·locar les plaques i prendrem l’orientació amb un brúixola per determinar aproximadament la seva orientació.climàtica) a la qual està ubicada la instal·lació . sud-oest). o Ombres. Càlcul d’una instal·lació solar per ACS-. l’obtenim de l’apartat anterior doncs. o Alçada de desnivell. Respecte els captadors: o Orientació sud o la desviació al seu defecte (sud-est. A efectes d’instal·lador. -23- . La demanda d’ACS. Requisits per l’estudi: Zona geogràfica (z. o Superfície disponible per la instal·lació dels captadors. En aquest cas la inclinació la suposarem de 45º respecte el terra. si s’escau. o Distància entre els col·lectors i acumulador. A la quantitat de m2 de captació total.

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Tindrem doncs. que és un centre de recerca de dades que obté dades de radiació solar de tot el món. un càlcul molt acurat sobre la radiació solar del lloc on anirà muntat el nostre sistema. On: I és el valor de radiació total obtinguda. Captadors necessaris per la nostra instal·lació -. podem aconseguir-ho amb una visita a la web de PVGIS. La figura següent mostra un exemple del potencial d’aquest software. i on les podrem aconseguir triant l’opció d’inclinació. η és el rendiment del captador. Per aconseguir les dades d’inclinació òptima del col·lector i no entrar en càlculs complicats. L’aportació energètica (AE) en m2 del nostre captador és: AE = η * I = (kW h/m2 al any). -24- .

On: SC és la superfície útil de captació solar. El cabdal del circuit primari es calcula en funció del cabdal unitari per m2 de col·lector. AE és l’aportació energètica per m2 d’un col·lector solar tèrmic. Càlcul de cabdals a la instal·lació -. Superfície necessària de captació solar -. NE és el valor de les necessitats energètiques. Per tant si parlem de “X” m2 de captació solar. El cabdal doncs: Q = Qcaptador × A × N On: o o o o Q cabdal total del circuit primari. en l/(hm2) A superfície d’un captador solar. podem saber el nombre de col·lectors a instal·lar. Nombre de col·lectors = SC / m2 de captació d’un col·lector. i sabem la cobertura que ens dóna cada col·lector que volem instal·lar. SC= NE * EC / AE (m2). Doncs si tenim 2 captadors en paral·lel. configuració típica. Càlcul de les necessitat bàsiques (NE): NE= C * U * DT (Kcal/any) C és el consum diari d’ACS. en l/h Qcaptador cabdal unitari del captador. entenen que el cabdal d’una sèrie equival a un únic captador.2 i els 2 litres/segon. serà la suma dels dos. -25- . Per determinar un valor fixe per calcular. en m2 N número de captadors en paral·lel. com a base se sol agafar 50 l/h per m2 de captador. Són valors que oscil·len entre els 1. DT diferència de temperatura entre aigua de la xarxa i temperatura d’acumulació. N és el número de dies.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. EC és l’aportació energètica mínima depenen de la zona climàtica (Codi Tècnic).

en mm.Alçada màxima de la instal·lació.C és el cabdal en m3/h. Per calcular les pèrdues de càrrega s’utilitza una expressió. .Q cabdal de circulació de fluid per l’interior de la canonada (l/h). Si Volem calcular una canonada tenint en compte les pèrdues de càrrega de la instal·lació.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-.a/m. .c./m). Càlcul de diàmetre i pèrdues de càrrega d’una canonada -.Cabdal de circulació. on mitjançant els valors d’alçada i la pèrdua de càrrega del sistema ens dóna directament la referència de bomba que necessitem. hem de saber que els valors permesos màxims per metre lineal solen ser de 40 mm. .4 per plàstic.D1 és diàmetre en cm. Podem calcular el valor de la bomba mitjançant equacions físiques. Càlcul de la bomba de circulació solar -. .Pc pèrdua de càrrega en mm columna d’aigua per metre de canonada (mm. -26- .a. Per calcular la bomba hem de tenir en compte tres elements bàsics com són: . però degut a que les bombes estan compreses dins uns rangs i unes especificacions. .2 a canonades metàl·liques i 2. . que relaciona el diàmetre i el cabdal de la següent forma: D1=J*C0.J és un coeficient pèrdua càrrega = 2. Se solen calcular els valors de les bombes mitjançant taules que ens subministren els fabricants.35 Pc= 378 x (Q1’75 / D4’75) On: .c. .D diàmetre interior de la canonada. amb els valors que ens demanen els fabricants ja es poden adaptar.Pèrdues de càrrega de la instal·lació al complet. derivada de l’equació de Flamant.

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. ens calcula també la bomba. a través d’Internet. I com a novetat també podem parlar dels simuladors que tenen molts distribuïdors de bombes. i entrant les dades del sistema. -27- . que mitjançant un entorn gràfic.

Vins és el volum d’aigua de la instal·lació completa. * Per a instal·lacions bàsiques simples.023) Cp és el coeficient de pressió de la instal·lació . V=Vins * Cd * Cp On: - V és el volum total del vas d’expansió. -28- . ja que es un factor que depèn directament la quantitat d’aigua i la dilatació que aquesta patirà quan s’escalfi provocant que l’aigua sobrant (ja que tots els elements de la instal·lació són metàl·lics i no dilaten) es descarregui a dins el vas. i la regulació del sistema es pot efectuar observant el cabdalímetre que porta el sistema integrat i la regulació electrònica que actua com a variador de freqüència i per tant variant la velocitat de la bomba. Cd és el coeficient de dilatació del fluid caloportador. no es calcula la bomba ja que fem servir estacions solars integrades. Tv és el valor de timbrat de la vàlvula de seguretat. Càlcul del vas d’expansió -. Cp = Tv * 0’9.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Per el càlcul del vas expansió necessitem determinar la quantitat de litres d’aigua que formen la instal·lació. (entre 30º i 120º -> 0.

que ja explicarem a l’apartat de soldadura. ja que hauran de suportar temperatures molt elevades i per tant han de ser fets amb materials metàl·lics i per tant que no tinguin una fàcil fusió. La soldadura -.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. -29- . anomenada també d’estanyplata. La unió entre peces de coure es realitzaran de manera aconsellable mitjançant la soldadura forta. i la connexió dels elements d’inox si no es realitza soldadura es realitzarà mitjançant anells torics resistents a l’alta temperatura i premsat. La soldadura a la part primària de la instal·lació és aconsellable que sigui soldadura forta (punt fusió material adherit partir de 450º). La soldadura forta també anomenada de soldadura de “plata”. Tipus de material de les canonades -. Usualment s’utilitzen canonades de coure o acer inoxidable premsat o soldat per a la part primària de la instal·lació. ja que podem arribar a assolir temperatures tan elevades que podrien debilitar fortament la soldadura típica per a canonades de coure com és la soldadura tova (fins a 450º). ens donarà la seguretat de que el sistema podrà treballar dins un rang de temperatures extremes d’aproximadament entre 100-170º de pic sense perill de la debilitació de la soldadura.

Exemple: ESPESOR MÍNIMO DE TUBERÍAS Y ACCESORIOS CON FLUIDO INTERIOR CALIENTE Diámetro exterior Espesor (mm) según temperatura del fluido (mm) 40-65 ºC 65-100 ºC 100-150 ºC D ≤ 35 35< D ≤ 60 60 < D ≤ 90 90 < D ≤ 140 140 < D 20 20 30 30 30 20 30 30 40 40 30 40 40 50 50 150-200 ºC 40 40 50 50 60 -30- .Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Fan-coils. i quan el sistema de regulació para la bomba perquè ha assolit la temperatura màxima permesa. Càlcul simplificat d’aïllament tèrmic -. que treballen per termosifó i els aeroterms.… A les instal·lacions solars. Elements emissors de calor -. alimenta l’aeroterm i aquest comença a treballar refrigerant els col·lectors. el que farem serà aprofitar les taules que ens subministra qualsevol fabricant d’aïllaments per a determinar aquest element. etc. Els elements emissors tèrmics més usuals són: Radiadors. aeroterms. són elements incorporats a la instal·lació per poder emetre part de l’energia solar sobrant i així refrigerar la instal·lació. degut a la dificultat que comporta el càlcul estricte d’aïllaments i a més que no tenim el problema de la condensació pel tractament d’aparells que treballen amb fred. Usualment s’utilitzen uns radiadors externs. Per no entrar massa en matèria de càlcul que únicament ens complicaria molt la vida. Són elements que fem servir per emetre l’escalfor com per exemple un radiador de calefacció.

essent la corrosió per tant la causant de grans desperfectes i perjudicis sobretot a l’interior d’instal·lacions soterrades. ocasionant regions plenament idèntiques. Aquest mecanisme analitzat des d’un punt de vista termodinàmic i electroquímic. doncs l’efecte del sol i les variacions climàtiques i de temperatura els poden afectar molt. Si comencem a parlar de protecció dels elements. indica que el metall tendeix a retornar a l’estat primitiu o de mínima energia. anomenades anòdiques i catòdiques. Dins d’aquest apartat explicarem quines són les principals proteccions que podrem trobar dins les instal·lacions solars. Les característiques fonamentals d’aquest fenomen. A la regió anòdica es produirà la dissolució del metall (corrosió) i a la regió catòdica aconseguirem la immunitat del metall. Entenem per corrosió la interacció d’un metall amb el medi que l’envolta. Protecció catòdica -. -31- . i tots els elements que composen la seva estanquitat són d’una alta resistència a l’ intempèrie. Si agafem un esbós del manual d’un col·lector de Viessmann trobem anotat això: • El marco de aluminio moldeado en una pieza y la junta continua del vidrio solar proporcionan una hermeticidad permanente y una gran estabilidad.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. els elements més soferts doncs seran els elements destinats a anar a l’exterior. • Pared posterior resistente a los golpes y a la corrosión. Proteccions per als captadors. Tenim doncs una reacció d’oxidació a la part anòdica on els electrons són alliberats dirigint-se a unes altres regions catòdiques. • Sistema de fijación de Viessmann de fácil montaje con piezas de acero inoxidable y aluminio comprobadas estáticamente y resistentes a la corrosión: estándar para todos los colectores Viessmann. Els captadors de qualitat solen ser fabricats amb perfils d’alumini d’alta resistència a la corrosió. Els captadors i les estructures disposaran d’agents que els protegeixin contra aquests fenòmens. És doncs per aquest motiu que és necessari una utilització de la protecció catòdica a les instal·lacions que continguin part important d’elements metàl·lics. Entenem com a protecció doncs tots els elements possibles que ens asseguren una qualitat i una durabilitat al producte. produint el conseqüent deteriorament tant físic com químic. canonades i accessoris -. només passa quan aconseguim crear un electròlit.

que ubicats a l’interior d’un acumulador. -32- . o magnesi. solen ser el fenòmens d’incrustació calcaria.incrustació a les canonades -.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Corrosió . Una vegada solucionat o si més no controlat el problema de la corrosió amb el sistema de protecció catòdica. un altre problema greu molt usual a les instal·lacions. el que fan és controlar aquest fenomen i destruir-se ells per a protegir el sistema. A nivell bàsic d’instal·lació s’utilitzen molt els anomenats ànodes de sacrifici.

no permetin a l’aigua precipitar en termes de solidificació calcaria i comencin a adherir-se a les parets de les canonades. que si la col·loquem dins un contenidor a mode de filtre. per on passi l’aigua del sistema. no afecta a la instal·lació. parlem d’aigua extreta de pous o fonts. Protecció contra gebrades -. ja que ens hem trobat casos d’obrir una aixeta i no sortir ni una gota d’aigua!!!!. que contenen un alt contingut en calç i altres minerals. que per a l’ésser humà no seran perjudicials però pel nostre sistema poden ésser crucials per al seu rendiment. Aquest mineral és la “pedra de polifosfat”. També val a dir que aquestes incrustacions tenen una fortalesa increïble i que depenent del seu grau d’incrustació dins la canonada resulta impossible poder-la desincrustar. Des de un punt de vista de rendiment. ja que tampoc seria aconsellable deixar l’aigua a 0ºF de duresa. que com el seu propi nom indica. disposem d’un aparell anomenat descalcificador. Com a aparell econòmic contem amb un sistema mineral que barrejat amb aigua no deixa que la calç pugui aferrar-se a les canonades. i encara que hi sigui de forma dissolta. -33- . aquesta s’anirà dissolent lentament i protegirà les canonades. el problema no resulta tant greu com des de un punt de vista d’avaries per incrustació a les canonades. Com a sistema més car respecte l’anterior. el que fa és destruir la calç que pugui contenir el sistema dins uns valors de marge (ni 0ºF ni els que té per si l’aigua).Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Per evitar això és molt aconsellable instal·lar aparells que com a mínim encara que siguin a un nivell econòmic. Quan parlem d’aigua pel consum humà.

en 5 ºC por debajo de la mínima histórica registrada con objeto de no producir daños en el circuito primario de captadores por heladas. * Cualquier componente que vaya a ser instalado en el interior de un recinto donde la temperatura pueda caer por debajo de los 0 °C. Per últim agafarem un esbós del codi tècnic que relata com ha de ser l’anticongelant d’un sistema solar. Per aconseguir això. * El fabricante. Anualment s’haurien de comprovar que les propietats del fluid estan dins els rangs permesos dins de la qualitat de treball. Val a dir que amb aquest producte passa el mateix que amb qualsevol altre en quan a propietats es refereix. Todas las partes del sistema que estén expuestas al exterior deben ser capaces de soportar la temperatura especificada sin daños permanentes en el sistema. la neu. el circuit primari i el secundari. i per tant no li afectin les baixes temperatures. i que poden existir unes diferencies molt grans de preu. -34- . El circuit primari (de la placa a l’acumulador). suministrador final. també anomenats glicogels. alcanzando los mismo niveles de protección. con un producto químico no tóxico cuyo calor específico no será inferior a 3 kJ/kg K. * Se podrá utilizar otro sistema de protección contra heladas que. sea aprobado por la Administración Competente. Degut a que tenim el sistema bàsic solar seccionat en dos circuits. s’utilitzen els fluids caloportadors.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. serà el que contingui el fluid caloportador i per tant ja tindrem solucionat el problema contra el fred. Protecció contra sobreescalfaments -. i per conseqüència directa les gebrades. Està clar que si tenim un sistema que part del sistema es troba ubicat a l’exterior. instalador o diseñador del sistema deberá fijar la mínima temperatura permitida en el sistema. * La instalación estará protegida. que tenen uns rangs de temperatura de treball molt menys estrictes que l’aigua. però degut a que es tracta d’un element que ens pot ocasionar grans mals a la instal·lació no estarà de més perdre un moment a consultar les característiques tècniques del producte i així poder garantir que el sistema estarà protegit totalment. deberá estar protegido contra las heladas. Adicionalmente este producto químico mantendrá todas sus propiedades físicas y químicas dentro de los intervalos mínimo y máximo de temperatura permitida por todos los componentes y materiales de la instalación. haurem de garantir que aquest sistema pugui resistir les clemències del temps.

Si abans parlàvem del problema del fred de l’hivern a la nostra instal·lació. -35- . tenim els elements anomenats dissipadors. Un sistema ben dimensionat. el glicogel que ens donarà un marge de treball més gran que l’aigua.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. és quan menys l’aprofitem. que el que faran és encarregar-se de refrigerar el sistema dissipant l’energia sobrant. Actualment és un dels problemes més greus que trobem a les instal·lacions de solar tèrmica. ara toca parlar de les sobreescalfades que haurà de resistir a l’estiu. a part del que ja hem vist a l’apartat anterior. ja que ens trobem davant d’un sistema que quan més rendiment en podríem extreure. hauria de poder resistir les temperatures de pic que pugui ocasionar el sistema. Per a la protecció del sistema contra els sobreescalfaments. amb un vas d’expansió adient.

En aquest punt si disposem d’un vas d’expansió ben dimensionant el contingut de la placa precipitarà per pressió dins el vas d’expansió i haurem solucionat la situació crítica de sobreescalfament. sin perjuicio de la aplicación de los requerimientos necesarios contra la legionella. se realizarán las previsiones necesarias para que la temperatura de trabajo de cualquier punto del circuito de consumo no sea superior a 60 °C. es decir con una concentración en sales de calcio entre 100 y 200 mg/l. En cualquier caso. -36- . El nou codi tècnic de l’edificació també descriu aquestes situacions: * Se debe dotar a las instalaciones solares de dispositivos de control manuales o automáticos que eviten los sobrecalentamientos de la instalación que puedan dañar los materiales o equipos y penalicen la calidad del suministro energético. Hem de dir que això pot passar algunes vegades i no té més importància si no es repeteix per norma. Especial cuidado se tendrá con las instalaciones de uso estacional en las que en el periodo de no utilización se tomarán medidas que eviten el sobrecalentamiento por el no uso de la instalación. A partir d’aquests instants tenim el sistema aturat i el col·lector segueix escalfant el fluid que ja no es mou dins seu. * Cuando el sistema disponga de la posibilidad de drenajes como protección ante sobrecalentamientos. Cas exemple: * Tenim una situació possible com és que a l’estiu la temperatura de l’A.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-.S ja ha arribat a temperatura i el sistema segueix produint energia. Si això per el motiu que sigui passa molt sovint es aconsellable incorporar al sistema un aeroterm o un radiador extern a mode de dissipador d’energia sobrant. En el caso de dispositivos automáticos. se evitarán de manera especial las pérdidas de fluido anticongelante. ni en ningún otro material en el edificio o vivienda.C. se dispondrán los medios necesarios para facilitar la limpieza de los circuitos. ara doncs el sistema de regulació atura la circulació del fluid desconnectant l’alimentació de l’estació de bombeig. * Cuando las aguas sean duras. la construcción deberá realizarse de tal forma que el agua caliente o vapor del drenaje no supongan ningún peligro para los habitantes y no se produzcan daños en el sistema. el relleno con una conexión directa a la red y el control del sobrecalentamiento mediante el gasto excesivo de agua de red.

Una vegada tenim la font d’energia (líquid calent). Exterior o de plaques.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. D’aquest tipus de bescanviador en podem trobar de un únic serpentí. Muntatge de maquines i equips a les instal·lacions tèrmiques -. 5. -37- . no és res més que un recipient tancat on per el seu interior hi tenim un tub continu que el travessa i s’enrotlla dintre en forma de serp d’aquí el nom de serpentí. Tipus de Bescanviadors -. normalment anomenat acumulador de serpentí. S’entén per bescanviador un element que separa dos circuit units per aquest punt amb la capacitat de poder intercanviar energia calorífica o frigorífica sense necessitat de barrejar el contingut de les dues parts. Doble envolvent (bany maria). Aquests bescanviadors els podem agrupar en tres grans grups: Serpentí. o de més d’un segons l’aplicació a sotmetre’l. Aquest apartat el dedicarem a estudiar els diferents elements que composen la part hidràulica del mes com a element del circuit secundari. El bescanviador de serpentí. passem a veure que en fem o com el tractem.

És per aquest motiu que per cada sistema haurem de calcular el número de plaques que haurà de tenir el bescanviador per tal d’afavorir el màxim intercanvi. El circuit secundari és l’acumulador interior.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. El bescanviador de doble envolvent. el caloportador i el que pretenem escalfar. es tracta d’un doble acumulador. El bescanviador de plaques no és res més que un conjunt de làmines amb una forma específica ideades per mantenir el contacte màxim possible entre els dos circuits. per tal que es transfereixi l’energia. -38- . un dintre l’altre i per tant d’aquí ve el nom del “bany maria” que és el sistema que utilitza per escalfar. i l’exterior serà doncs l’encarregat d’escalfar l’altre.

És un aparell mecànic obligatori i necessari encarregat de la protecció contra sobrepressions de l’equip.C. i d’uns 7 bars per al sistema d’A. i si deixem d’alimentar-la tornarà al seu estat inicial per efecte d’unes molles.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. La manera més simple de treballar és variar la posició de vàlvula mitjançant l’alimentació elèctrica. i es basen en què tenen una boca comuna i mitjançant l’actuador elèctric pots variar la comunicació amb un costat o l’altre. Vàlvules de seguretat -. que dit d’una manera molt brusca es tractaria d’una aixeta elèctrica. -39- . En podem trobar de passos normalment oberts o tancats si parlem d’electrovalvules normals. Es basen en un sistema de molla que és capaç d’aguantar la pressió fins el valor timbratge i a partir d’aquest valor dispara. També acostumen. La vàlvula 2 vies secciona simplement la canonada per efecte elèctric i comparat amb un element elèctric es pot semblar molt a un interruptor. Tipus de vàlvules -. Vàlvules 2 i 3 vies -. si es deixen d’alimentar a tornar a l’estat anterior per l’efecte de les molles. Aparells encarregats de seccionar de manera elèctrica una canonada. Les vàlvules 3 vies si les comparem amb un element elèctric es poden interpretar com uns commutadors.S. essent els més usuals els de 3 bar per els sistemes de calefacció. Solen tenir un rang de timbratge depenen de la instal·lació on la trobem.

d’una fàcil reparació o substitució d’elements amb el mínim enrenou possible. i que depenent del volum que té la instal·lació ens trobem davant d’un punt conflictiu si no tractem aquest aspecte. Quan disposem d’una instal·lació existent i volem afegir algun element extern. Un equilibrat hidràulic molt comú a les instal·lacions són els anomenats dipòsits d’enercia. sigui un sistema solar o simplement un sistema de calefacció addicional. Muntatge de maquines i equips -.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. També tindrem curar a l’hora de dissenyar el sistema. Són elements que sobretot per instal·lacions grans són elementals i que s’han de calcular bé per no patir problemes amb les màquines o instal·lacions que hi connectem. A les classes de pràctica veurem el correcte sistema de treballar pensant en el futur manteniment inclòs en una manera de instal·lar els aparells sectoritzant tant com sigui possible. que el que fan és d’una manera poder adaptar dos circuits que treballen a diferents cabdals per evitar problemes de cavitació amb les bombes. Posarem uns quants exemples de possibles emplaçaments d’aparells i haurem de saber col·locar-los i subjectar-los de la millor manera possible. Equilibrat hidràulic d’equips d’instal·lacions solars tèrmiques -. Quan parlem del muntatge de les maquines tindrem sempre present les ubicacions dintre de la instal·lació i de quina manera s’han de fixar a terra o a les parets per tal d’evitar vibracions i per tant el trencament de canonades o possibles fugues dins el sistema. -40- . hem de tenir molt en compte que les instal·lacions treballen dins un marges de cabdal i pressió. Degut a que avui en dia es disposen d’aparells per treballar a l’obra que ens estalvien molta feina en farem us per poder garantir la correcta alineació tant dels aparells com de les canonades.

però depenent d’on es trobi la nostra instal·lació també podríem pensar en la geotèrmia. la fusta o biomassa “pellets”. Si pensem per un moment en aquestes afirmacions. En llocs públics on s’han de controlar més llocs. Per ajudar a les instal·lacions solars es pot fer servir qualsevol sistema d’energia auxiliar. dutxes. Un dels apartats de moda actualment dins l’estudi de l’aigua per a consum humà degut també als casos de contagi per part de plantes refrigeradores d’alguns aparells de climatització. tenim aparells i empreses especialitzades en solucionar aquest tipus de problemes. Els estaments públics estan obligats per llei a fer un control i una prevenció contra aquesta bactèria que sol habitar o regenerar-se en llocs on tenim acumulacions d’aigua a una certa temperatura i també on polvoritzem aigua així com també a les torres refrigeradores. Per explicar de quina manera es pot recolzar o auxiliar una instal·lació solar farem servir els esquemes que són prou clars i entenedors. càmpings. -41- . per tant haurem de buscar un sistema de prevenció. ens adonarem que tots els acumuladors dels nostres sistemes són llocs propicis per a la creació o proliferació d’aquesta bactèria. Però no estaria bé el creure que si instal·lem un equip solar. Gas-oil. piscines d’hotels. Prevenció contra la legionel·la-. Sempre que parlem d’energia Solar tèrmica parlem d’una font que no depèn de nosaltres directament.. per gran que sigui. El problema dins els nostres acumuladors és fàcil de solucionar.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. ja no cal posar una altre energia suplementària. s’ha potenciat la prevenció contra la legionel·la. ja que podem fer que l’aigua a vegades prengui valors alts de temperatura i així podem eliminar la bactèria.. i que usualment té un rendiment molt elevat. agulla hidràulica Acumulador inèrcia Sistemes energia auxiliar o de recolzament -. Aquest pensament resulta erroni sobretot si pensem en la quantitat de dies que el cel estarà cobert o fins i tot si tenim demanda directe d’energia durant la nit. gas i elèctric són els més utilitzats. etc.

Va ser establerta per la comunitat Europea i és el testimoni per part del fabricant de que el seu producte cumpleix amb els mínims requisits legals i tècnics en matèria de seguretat dels estats membres de la Unió Europea. restringir o impedir la comercialització dins el mercat del producte. La Marca CE prové del francés i significa "Conformité Européenne" o de Conformitat Europea i és una marca europea creada per certs grups de servei o productes industrials. es pot considerar com un passaport per a comercialitzar un producte dintre dels paisos de la Unió Europea. Es recolza a la directiva 93/68/EEC. Només comentar que aquest apartat. si que forma part d’un estudi especific de la materia en qüestió a homologar ja que s’estudia les característiques tècniques. Qualitat del muntatge d’instal·lacions solars tèrmiques -. Marcatge CE-. el estudiar a part dels manuals tècnics. Marcatge CE / Homologacions. Les Homologacions com a qualitat del producte-. possibles falles i valors de qualitat del material. La marca CE doncs. -42- . La marca CE és obligatòria per un producte si aquest es trova a l’abast de les aproximadament 20 anomenades directives “New approach” o “de Nuevo enfoque” i pot comercialitzar-se i posar-se en servei legalment dintre de paisos que conformen la UE. 6. És molt important a l’hora de consumir un producte.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. els certificats d’homologació de producte i els assatjos realtizats a proves de laboratori experimentals. S’ha de tenir present que la marca CE no implica la qualitat del producte. Si el producte cumpleix les previsions de les Directives Europees aplicables i la marca CE ve serigrafiada al producte. els estats membres no poden prohibir. Normes de referència. Les homologacions es realtizen per part d’un comité tècnic-assessor d’homologació que dicta els passos a seguir en aquest procés i realitza les proves pertinents per assegurar el compliment de normes i particularitats a resistir per part del producte a homologar. Aspectes econòmics i estratègics empleats al muntatge.

Aspectes econòmics i estratègics empleats al muntatge -. 2. la part capital per a dur a terme l’inversió. com és obvi.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. però això no vol dir que no es puguin rentabilitzar d’una forma correcte si realment s’ha dut a terme un bon estudi de costos i tenim ben calculat el sistema. A l’hora de fer un pressupost o estudi d’un sistema qualsevol. Normes de referència -. amb quines cararcterístiques i quins equips cal que es realitzin les instal·lacions de climatització i ACS en els edificis. A nivell de seguretat i qualitat de materials cal tenir en compte les normes UNE i ISO. haurem d’intentar aconseguir un equilibri entre eficència del sistema i cost que suposa l’inversió. En aquest apartat explicarem simplement que per a la realització d’una comparativa entre productes. 3. necessitem la màxima quantitat d’informació possible on s’enumerin les característiques i propietats que tenen els elements a comparar i el seu preu. -43- . que legisla com han de ser. i en concret el Document Bàsic d’estalvi energètic (DB-EH). però necessitarem. A nivell constructiu d’instal·lació ens hem de regir amb el que marca el Codi Tècnic de l’edificcació (CTE). En sistemes més elementals. També cal conneixer en profunditat el Reglament Instal·lacions Tèrmiques en edificis (RITE). ja no parlem d’aquestes grans quantitats d’inversió. Com a normativa de referència cal destacar : 1. És cert que hi ha instal·lacions que resulten molt atractives ja que permeten rentabilitzar l’inversió feta en un temps menor que en d’altres.

Documents Bàsics).     -44- . Projectes anònims d’instal·lacions Solars Tèrmiques.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Projecte de càlcul COAM d’instal·lacions Solars Tèrmiques. Manual tècnic TERMICOL. Codi Tècnic de l’edificació Apartat (Estalvi energetic. Bibliografia-.

You're Reading a Free Preview

Descarga
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->