-

Organitazació i muntatge d’instal·lacions Solars Tèrmiques

Autor Toni Almohaya i Casado Abril 2010

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-.

INDEX
Continguts del curs-.

1.

Organizació del muntatge d’instal·lacions solars tèrmiques (4h)-.

- Especificacions del muntatge. - Preparació del muntatge mecànic - hidràulic de les instal·lacions. - Fases. - Organizació del muntatge de les instal·lacions tèrmiques. - Pràctica 1: Fusió idees i recull fotogràfic d’exemples.

2.

Estructures de suport de les instal·lacions solars tèrmiques (4h)-.

- Obra civil: Transport i emplaçament de l’equip i del material. - Tipus d’esforços possibles. - Estructures. - Tipus. - Materials. - Suports i ancoratges. - Resistència dels elements constructius. - Integració arquitectònica. - Estètica i tècnica.

3.

Muntatge de captadors d’instal·lacions solars tèrmiques (6h)-.

- Tipus de captadors. - Especificacions tècniques. - Sistemes d’agrupament i connexió. - Orientació - inclinació. - Estudi de les possibles ombres. - Pràctica 2: Reconeixement de sistemes de captació i instal.lació. -2-

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-.

4.

Muntatge de circuits i components hidràulics d’instal·lacions tèrmiques (16h)-.

- Eines necessàries durant el procés de muntatge. - Pràctica 3: Reconeixement i bon ús d’eines. - Dimensionat i estimació d’ACS necessària. - Necessitats, càlculs simplificats bàsics. - Aplicacions tèrmiques possibles: Calefacció, ACS, Climatizació, escalfament piscines… - Càlcul simplificat de canonades. - Càlcul simplificat de pèrdues de carga al sistema. - Tipus de materials de les canonades. - Tipus d’unions de canonades i accessoris. - Soldadures, tècniques i mètodes. - Elements emissors de calor. - Sistemes d’aïllament tèrmic. - Càlcul simplificat d’aïllament tèrmic. - Proteccions per als captadors, tuberies i accessoris. - Agents tèrmics – comprovació de qualitat d’agent calor-portador. - Protecció catòdica. - Corrosió-incrustació a les canonades. - Problemàtica de les incrustacions. - Sistemes de protecció superficial internes i externes: - Protecció contra gebrades. - Protecció contra sobreescalfaments. - Pràctica 4: Reconeixement d’elements bàsics d’una instal·lació i característiques.

5.

Muntatge de màquines i equips a les instal·lacions solars tèrmiques (50h)-.

- Tipus de bescanviadors: - Serpentí. - Doble envolvent. - Exterior. - Càlcul bàsic de bombes circuladores per a sistemes solars. - Càlcul vasos d’expansió necessaris (Solar, ACS, Acumuladors Inercials). - Tipus de vàlvules: - Vàlvules de seguretat. - Muntatge de màquines i equips. - Equilibrat hidràulic d’instal·lacions solars tèrmiques. - Sistemes d’energía auxiliar o de recolzament. - Prevenció contra la legionel·la. -3-

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-.

- Pràctica 5: Reconeixement equips i verificació característiques. - Pràctica 6: Muntatge d’estructura i subjecció col·lectors. - Pràctica 7: Esquema solar bàsic: ACS Solar. - Pràctica 8: Sistema de recolzament: ACS Solar + ACS Caldera. - Pràctica 9: Sistemes de calefacció. - Pràctica 10: Control i regulació dels sistemes solars. - Pràctica 11: Proves i posta en marxa de les instal·lacions.

6.

Qualitat del muntatge d’instal·lacions solars tèrmiques (10h)-.

- Qualitat del muntatge. - Plec de prescripcions tècniques i control de qualitat. - Control de qualitat de materials empreats al montatge. - Aspectes econòmics i estratègics. - Cumpliment de normes UNE de referència i nou codi tècnic de l’edificació. - Pràctica 12: Simulador Virtual Solar. - Visita tècnica: Instal·lacions centre Comercial TECCA S.A.U – Olot.

• ESQUEMA HIDRÀULIC CENTRE INTEGRAL I.E.S LA GARROTXA. • ESQUEMES HIDRÀULICS ENERGIA SOLAR-. • CODI TECNIC EDIFICACIÓ DOCUMENT BÀSIC (Estalvi energètic)-.

-4-

(Acotem zona útil de treball). 9. 4.Realització d’un petit esquema de blocs del sistema solar adaptat a la nostra instal·lació en particular. -5- . 6.Realització d’un esquema acurat de la instal·lació completa. Fases. dels elements principals per comprovar que realment tenim prou espai per encabir-los.Identificació de les necessitats que hem d’assolir amb el sistema solar que instal·larem.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. “amb quatre mesures”. Preparació del muntatge mecànic – hidràulic de les instal·lacions. Detalls de tasques a realitzar: 1. Organització del muntatge d’instal·lacions solars tèrmiques -. 5. Organització del muntatge de les instal·lacions tèrmiques. 2. 3.Instal·lació del material seguint el nostre esquema acurat del sistema.Revisió de la instal·lació per corroborar el seu correcte muntatge. S’hauran doncs de seguir unes petites pautes que ens facilitaran molt tasques posteriors i seran molt útils per a no cometre alguns errors o pèrdues de temps innecessàries.Posta en marxa i comprovació de la instal·lació si estem prèviament autoritzats.Estudi d’aquestes necessitats per a posteriorment triar l’esquema o sistema que més s’adeqüi a les circumstàncies. Especificacions del muntatge. 7. 10. 8. - Aquest apartat estarà destinat a detallar quins seran els primers passos a seguir a dur a terme pel muntatge d’un sistema solar nou o incorporar-lo a una instal·lació ja existent. 1.Visita del lloc on haurem de realitzar la instal·lació.Emplaçament.Transport i manipulació amb seguretat del material i de les eines.

més pel seu volum que pel pes en sí. Suports i ancoratges. Estètica i tècnica.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. o una típica “carretilla” que ens estalviarà de ben segur un bon patiment. utilitzarem un camió amb una grua. Estructures de suport de les instal·lacions solars tèrmiques -. per poder tenir una seguretat total. La col·locació dels objectes dins del vehicle de transport haurà de ser en ordre invers al que volem descarregar-les. Tipus d’esforços possibles. com es obvi. Estructures. -6- . 2. ja que normalment parlem del factor alçada i sobretot del volum del col·lector. carretons. Obra civil: Transport i emplaçament de l’equip i del material. Resistència dels elements constructius. - En el primer apartat d’aquest punt. i així poder anar desant les coses correctament i manipular els objectes. muntacàrregues) dels que podem disposar actualment. i de com col·locar els objectes al seu futur lloc dins la instal·lació intentant el mínim patiment físic possible i aprofitant totes les tècniques i aparells (elevadors. Per transportar els elements més pesats podem utilitzar un carretó elevador. Materials. sobretot els més pesats. Per l’emplaçament dels col·lectors solars si s’han d’ubicar al teulat. explicarem com dur a terme un transport i el posterior emplaçament dels materials d’una manera segura. la menor quantitat de vegades possible. Integració arquitectònica. Tipus.

Estructures -.  La estructura soporte de colectores ha de resistir. sin transmitir cargas que puedan afectar a la integridad de los colectores o el circuito hidráulico. per no dir tots.  El diseño y la construcción de la estructura y el sistema de fijación de colectores.  La estructura se protegerá superficialmente contra la acción de los agentes ambientales. molts fabricants. podem muntar l’estructura de suport sense cap problema. con los colectores instalados. requisits que trobem per exemple dins de codi tècnic de l’edificació.  La realización de taladros en la estructura se llevará a cabo antes de proceder al galvanizado o protección de la estructura. pinturas orgánicas de zinc o tratamientos anticorrosivos equivalente.  El diseño de la estructura se realizará para la orientación y el ángulo de inclinación especificado para el colector y teniendo en cuenta la facilidad de montaje y desmontaje. teniendo el área de apoyo y posición relativa adecuadas. ens ofereixen la possibilitat d’adquirir els suports pels seus captadors. i seguint els passos que donen.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Las estructuras de acero podrán protegerse mediante galvanizado por inmersión en caliente. el diseño de la estructura y la estanqueidad entre colectores se ajustará a las exigencias de las Normas Básicas de la Edificación y a las técnicas usuales en la construcción de cubiertas. La tornillería y piezas auxiliares estarán protegidas por galvanizado o zincado. hauran de complir una sèrie de requisits. de forma que no se produzcan flexiones en el colector superiores a las permitidas por el fabricante. Les estructures encarregades de suportar els col·lectors solars.  Los topes de sujeción de colectores y la propia estructura no arrojará sombra sobre los colectores. Un retall del codi tècnic. Per tal de resumir tot això i no haver de patir tant per a la fabricació artesana d’un suport. de acuerdo con lo indicado en la normativa básica de la edificación NBE-AE-88. permitirá las necesarias dilataciones térmicas. Alhora que ens podem estalviar molta feina i possibles futurs problemes. -7- . las sobrecargas del viento y nieve.  En el caso de instalaciones integradas en cubierta que hagan las veces de la cubierta del edificio. o bien serán de acero inoxidable.  Los puntos de sujeción del colector serán suficientes en número. i que les empreses fabricants d’aquest element s’encarreguen d’assolir sobradament.

-8- .Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. EXEMPLE SUPORTS DE LA MARCA TERMICOL-.

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Configuracions possibles de l’estructura per a terrassa variant l’angle i les dimensions -. -9- .

-10- .Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Configuracions possibles de l’estructura per una teulada inclinada variant l’angle i les dimensions -.

Solen ser fabricats amb materials que resisteixin molt bé a la intempèrie. Materials -. ja que és on s’hauran d’ubicar. -11- .Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-.

ALUMINI + (Variants).INOXIDABLE. podem consultar per exemple un tècnic de la matèria. Resistència dels elements constructius -. que a més ens pot calcular si l’estructura de l’habitatge podrà suportar el pes o la força causada pel vent (depenent de la zona on ens trobem) i per tant garantir la seguretat de coberta. o bé un arquitecte. FERRO. És doncs un element més a treballar per part dels dissenyadors o arquitectes alhora de pensar l’estructura o façanes dels seus projectes. Si no podem assegurar. Si bé és cert que una de les excuses o motius per a la no instal·lació de plaques solars obligatòria des de 2007 a la rehabilitació o nova edificació d’un habitatge és la realització per part d’un tècnic acreditat la redacció d’un informe que demostri que la instal·lació de plaques solars (el sistema d'ancoratge) poden causar danys a la coberta i per tant recomana no instal·lar-les. si es tracta d’un habitatge doncs consultarem un arquitecte tècnic per saber la tipologia de teulada i preveure càrregues sobre el material de la coberta. Per fer una llista ràpida dels materials més usuals ordenats aproximadament per ordre de preu: . per desconeixença. persones i la futura instal·lació. Un altre vessant que últimament est``a molt de moda. Muntatge de captadors d’instal·lacions solars tèrmiques -. 3. és el d’utilitzar els col·lectors solars per a la decoració d’espais o edificis creant doncs entorns que emulen pèrgoles o simplement fent-los servir com de tendal o visera per una finestra o porta. Integració arquitectònica -. Integració de panells de buit de la casa VIESSMANN a un edifici. o tenim alguna sospita del lloc on col·locarem la nostra estructura. GALVANITZAT. -12- .Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-.

La seva composició bàsica és la de la figura següent: Càlcul bàsic de rendiment del captador -. sabent doncs les prestacions i qualitat que té. Mitjançant els paràmetres que ens dóna el fabricant juntament amb la corba característica. Captador tèrmic -. serà la bona orientació i inclinació com ja veurem més endavant. Element tèrmic capaç d’escalfar un fluid mitjançant l’energia del sol. -13- . De totes maneres. es pot obtenir el valor de rendiment del captador. una de les vessants més destacades i importants pel bon rendiment del nostre captador.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-.

Fòrmula per calcular el rendiment Corba de rendiment -14- .Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-.

És la típica placa solar de tota la vida. Col·lector solar pla -. inclòs també resistir el pes d’una persona. L’acabat interior el forma un material semblant al “paper albal” (làmina) que provoca. o aquest és el seu objectiu. i per tant l’energia. formada per un serpentí. i pot suportar tranquil·lament pedregades. en format rectangular d’ aproximadament 2x1m.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. apilar al màxim tots els feixos de llum. Col·lector solar tub de buit. Col·lector solar pla. -15- . El frontal del col·lector està construït de vidre d’alta resistència. Al mercat actual podem trobar principalment 3 tipus de col·lectors solars tèrmics. Figures: Vitosol 200 F de VIESSMANN. La carcassa dels col·lectors amb una certa qualitat. Col·lector solar tub de buit principi HeatPipe. normalment sol ser fabricat de coure. solen ser feta d’alumini tractat per poder aguantar sense malmetre’s a la intempèrie. i la seva diferència bàsicament és el principi de treball que fonamenta cada tipus. que arriben al captador per a direccionar-lo cap al serpentí. i el qual serveix per transportar un fluid que es pretén escalfar. Tipus de captadors -.

Col·lector solar tub de buit -. Figures: Vitosol 200 T de VIESSMANN. molt espectacular d’aparença i que obté un rendiment a la captació de sol molt alt degut al sistema de buit que no genera pèrdues per irradiació entre els tubs de buit i l’absorbent. -16- .Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Col·lector que no és tant habitual trobar-lo a les instal·lacions.

Figures: Vitosol 300 T HeatPipe de VIESSMANN. El fluid que s’evapora en bucle permanent és una espècie d’alcohol que puja en forma de vapor i quan ha intercanviat l’energia baixa en estat líquid per dins el conducte. -17- . Col·lector solar tub de buit principi HeatPipe -. Físicament molt semblant al col·lector de tub de buit normal. aquest es diferencia pel principi HeatPipe que no és res més que fer que el fluid a escalfar no circuli directament pel tubs. s’evapora per efecte d’irradiació solar i transmet l’energia a través d’un bescanviador que es troba al col·lector dels tubs. si no que un fluid caloportador circula per un absorbent especial.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-.

Rendiment.. Exemple de característiques tècniques d’un captador solar pla VIESSMANN model Vitosol 200 T model SD2A. etc.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. pes.. Especificacions tecniques -. -18- . . Apartat encarregat de descriure totes les característiques del col·lector. dimensions.

ens indica que en podrem connectar 12 com a màxim. Prendrem com a orientació i inclinació òptima. ja que els col·lectors tenen un límit d’elements a connectar. Sabem que el sol que tenim a l’hivern és molt més baix que el sol de l’estiu. Sabem que la demanda més exigent sempre ser``a a la temporada d’hivern. Sabem que mentre més inclinat tenim el captador (dintre uns límits) més rendirà a l’estiu i menys a l’hivern (cosa nociva). -19- . Si tenim doncs. panells fixats de forma permanent haurem de triar la configuració òptima. els valors que degut a la situació de l’edifici o lloc on hem d’instal·lar els col·lectors solars aquests tinguin la màxima quantitat possible de sol a l’hivern (cas pitjor). És un dels paràmetres que haurem de tenir en compte com a requisit a l’hora de dissenyar una instal·lació. Hem de distingir també entre inclinació del col·lector i la incidència del sol sobre el captador. Haurem doncs de buscar per a cada col·lector dins del seu certificat de característiques tècniques el límit de captadors a connectar en paral·lel. Sistemes d’agrupament i connexions -.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. i la incidència és l’angle que resta entre el feix de llum que arriba del sol i la perpendicular que forma aquest respecte el pla del col·lector. Orientació – inclinació -. La inclinació es pren respecte el terra. En el cas dels col·lectors Vitosol 200 F de VIESSMANN com bé marca al seu catàleg de dades tècniques i com a nota especial a tenir en consideració a la pagina web del producte.

Sud-oest amb angles compresos entre els 45º i 60º. trobar un bon emplaçament pels col·lectors. - Doncs: Intentarem col·locar els col·lectors de tal manera que tinguem el màxim de temps possible a l’hivern una incidència tant perpendicular com sigui possible. Els valors més òptims normalment solen ser d’orientació Sud-est. la captació de l’energia per part del col·lector. Hi ha casos verídics on es pot justificar en una instal·lació de col·lectors solars.!!!! -20- . ja que són elements que ens poden afavorir en el procés de refrigeració de l’equip a l’estiu. però també ens poden ocasionar la pèrdua de molta energia si no està prèviament planificat. sense dubte. És molt important a l’hora d’enfocar l’estudi del nostre sistema de plaques solars. pèrdues de fins a un 30% d’energia degut a ombres provocades per l’edificació en massa que han sofert algunes capitals. Sud. Estudi de les possibles ombres -. ja que molta part de l’èxit de la instal·lació és. Doncs sense perdre de vista aquest element també haurem de tenir cura de les possibles ombres que podem tenir per part d’edificis o arbres.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-.

doncs és justament la condició per poder calcular el sistema sense cometre errors. mitjana.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. En aquest apartat intentarem donar una relació d’eines bàsiques per poder muntar amb unes mínimes condicions de garantia i comoditat una instal·lació solar tèrmica normal. petita. per exemple. Per tal de facilitar molt la feina. Claus angleses. A més: Equip bàsic de soldadura per a soldadura dura “plata o groc” ( diàmetres petits de canonada (inferiors a 20-22) un soldador normal). Alicates de tall. ens dóna el valor d’ACS per persona a calcular. Taladre amb broca de 6 i 10 mm vídia. Joc de claus fixes plana-estrella. Muntatge de circuits i components hidràulics d’instal·lacions tèrmiques -. i universals. Nivell de paleteria o un làser (plomada – nivell). estrelles de varies puntes de gruix. Dintre el procés de tria del sistema solar per la producció d’ACS. el factor més important és saber la quantitat d’aigua que haurem d’escalfar i mitjançant això poder determinar la resta de la instal·lació. Talla tubs amb fulla. Eines necessàries durant el procés de muntatge. Gran. -21- . es parteix d’unes taules que les podem trobar dintre el codi tècnic de l’edificació. Martell. Caixa d’eines de lampista completa: Tornavisos plans. 4. Dimensionat i estimació de l’ACS necessària -. que simplement sabent de quin tipus d’edifici es tracta. Clau bec de lloro (Clau de bec).

vasos d’expansió i canonades del nostre sistema solar bàsic.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Ens ajudarem i simplificarem tant com sigui possible de les taules subministrades pels fabricants dels materials que farem servir. A continuació farem uns càlculs molt bàsics per a no complicar massa la seva resolució. bomba. -22- . Pel càlcul simplificat d’un habitatge farem servir com a mínim els valors la taula següent: * Extret del Codi Tècnic de l’edificació. DB.HE pag 4-4. Una vegada tenim establerta la demanda mínima a complir dintre del nostre sistema d’energia solar. haurem doncs de començar a calcular els col·lectors.

l’obtenim de l’apartat anterior doncs. s’efectuaran les medicions al lloc on tenim pensat col·locar les plaques i prendrem l’orientació amb un brúixola per determinar aproximadament la seva orientació. Respecte els captadors: o Orientació sud o la desviació al seu defecte (sud-est. o Distància entre els col·lectors i acumulador. o Alçada de desnivell. A efectes d’instal·lador. o Superfície disponible per la instal·lació dels captadors. A la quantitat de m2 de captació total.climàtica) a la qual està ubicada la instal·lació . -23- . Hem de tenir en compte a l’hora de preveure l’aigua que acumularem ja que el codi tècnic de l'edificació especifica que tenim un valor màxim i un de mínim respecte els col·lectors i s’ha de complir la relació: 50 < V/A < 180 On: V és el volum d’aigua d’acumulació. Càlcul d’una instal·lació solar per ACS-. o Ombres. si s’escau. Requisits per l’estudi: Zona geogràfica (z. Consum d’ACS (abans esmentat a l’apartat anterior). sud-oest).Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. En aquest cas la inclinació la suposarem de 45º respecte el terra. La demanda d’ACS.

un càlcul molt acurat sobre la radiació solar del lloc on anirà muntat el nostre sistema. La figura següent mostra un exemple del potencial d’aquest software. L’aportació energètica (AE) en m2 del nostre captador és: AE = η * I = (kW h/m2 al any). i on les podrem aconseguir triant l’opció d’inclinació. Per aconseguir les dades d’inclinació òptima del col·lector i no entrar en càlculs complicats. que és un centre de recerca de dades que obté dades de radiació solar de tot el món. Captadors necessaris per la nostra instal·lació -. -24- . podem aconseguir-ho amb una visita a la web de PVGIS.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. η és el rendiment del captador. Tindrem doncs. On: I és el valor de radiació total obtinguda.

NE és el valor de les necessitats energètiques. EC és l’aportació energètica mínima depenen de la zona climàtica (Codi Tècnic). N és el número de dies. -25- . Són valors que oscil·len entre els 1. Càlcul de les necessitat bàsiques (NE): NE= C * U * DT (Kcal/any) C és el consum diari d’ACS. Per tant si parlem de “X” m2 de captació solar. On: SC és la superfície útil de captació solar. configuració típica. serà la suma dels dos. Superfície necessària de captació solar -. entenen que el cabdal d’una sèrie equival a un únic captador. DT diferència de temperatura entre aigua de la xarxa i temperatura d’acumulació. Per determinar un valor fixe per calcular. Càlcul de cabdals a la instal·lació -. SC= NE * EC / AE (m2). en l/h Qcaptador cabdal unitari del captador. AE és l’aportació energètica per m2 d’un col·lector solar tèrmic. en m2 N número de captadors en paral·lel. i sabem la cobertura que ens dóna cada col·lector que volem instal·lar. en l/(hm2) A superfície d’un captador solar. El cabdal doncs: Q = Qcaptador × A × N On: o o o o Q cabdal total del circuit primari. Doncs si tenim 2 captadors en paral·lel.2 i els 2 litres/segon. Nombre de col·lectors = SC / m2 de captació d’un col·lector. com a base se sol agafar 50 l/h per m2 de captador.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. El cabdal del circuit primari es calcula en funció del cabdal unitari per m2 de col·lector. podem saber el nombre de col·lectors a instal·lar.

C és el cabdal en m3/h. en mm. .4 per plàstic. .Q cabdal de circulació de fluid per l’interior de la canonada (l/h).Alçada màxima de la instal·lació./m). Càlcul de la bomba de circulació solar -. hem de saber que els valors permesos màxims per metre lineal solen ser de 40 mm. .c. però degut a que les bombes estan compreses dins uns rangs i unes especificacions. -26- .a/m.c.2 a canonades metàl·liques i 2. .a. Si Volem calcular una canonada tenint en compte les pèrdues de càrrega de la instal·lació.35 Pc= 378 x (Q1’75 / D4’75) On: .D1 és diàmetre en cm. Càlcul de diàmetre i pèrdues de càrrega d’una canonada -.D diàmetre interior de la canonada. on mitjançant els valors d’alçada i la pèrdua de càrrega del sistema ens dóna directament la referència de bomba que necessitem.J és un coeficient pèrdua càrrega = 2. . Per calcular la bomba hem de tenir en compte tres elements bàsics com són: .Pèrdues de càrrega de la instal·lació al complet. Podem calcular el valor de la bomba mitjançant equacions físiques. . Se solen calcular els valors de les bombes mitjançant taules que ens subministren els fabricants.Cabdal de circulació. que relaciona el diàmetre i el cabdal de la següent forma: D1=J*C0. Per calcular les pèrdues de càrrega s’utilitza una expressió.Pc pèrdua de càrrega en mm columna d’aigua per metre de canonada (mm. derivada de l’equació de Flamant.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. . amb els valors que ens demanen els fabricants ja es poden adaptar.

-27- . a través d’Internet. ens calcula també la bomba.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. i entrant les dades del sistema. I com a novetat també podem parlar dels simuladors que tenen molts distribuïdors de bombes. que mitjançant un entorn gràfic.

ja que es un factor que depèn directament la quantitat d’aigua i la dilatació que aquesta patirà quan s’escalfi provocant que l’aigua sobrant (ja que tots els elements de la instal·lació són metàl·lics i no dilaten) es descarregui a dins el vas. (entre 30º i 120º -> 0. Cd és el coeficient de dilatació del fluid caloportador.023) Cp és el coeficient de pressió de la instal·lació .Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. * Per a instal·lacions bàsiques simples. Tv és el valor de timbrat de la vàlvula de seguretat. Cp = Tv * 0’9. Vins és el volum d’aigua de la instal·lació completa. no es calcula la bomba ja que fem servir estacions solars integrades. Càlcul del vas d’expansió -. V=Vins * Cd * Cp On: - V és el volum total del vas d’expansió. i la regulació del sistema es pot efectuar observant el cabdalímetre que porta el sistema integrat i la regulació electrònica que actua com a variador de freqüència i per tant variant la velocitat de la bomba. Per el càlcul del vas expansió necessitem determinar la quantitat de litres d’aigua que formen la instal·lació. -28- .

-29- .Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. La soldadura forta també anomenada de soldadura de “plata”. La soldadura a la part primària de la instal·lació és aconsellable que sigui soldadura forta (punt fusió material adherit partir de 450º). que ja explicarem a l’apartat de soldadura. ja que hauran de suportar temperatures molt elevades i per tant han de ser fets amb materials metàl·lics i per tant que no tinguin una fàcil fusió. La soldadura -. i la connexió dels elements d’inox si no es realitza soldadura es realitzarà mitjançant anells torics resistents a l’alta temperatura i premsat. Tipus de material de les canonades -. ja que podem arribar a assolir temperatures tan elevades que podrien debilitar fortament la soldadura típica per a canonades de coure com és la soldadura tova (fins a 450º). La unió entre peces de coure es realitzaran de manera aconsellable mitjançant la soldadura forta. ens donarà la seguretat de que el sistema podrà treballar dins un rang de temperatures extremes d’aproximadament entre 100-170º de pic sense perill de la debilitació de la soldadura. Usualment s’utilitzen canonades de coure o acer inoxidable premsat o soldat per a la part primària de la instal·lació. anomenada també d’estanyplata.

Elements emissors de calor -. que treballen per termosifó i els aeroterms. Càlcul simplificat d’aïllament tèrmic -. etc. Són elements que fem servir per emetre l’escalfor com per exemple un radiador de calefacció. degut a la dificultat que comporta el càlcul estricte d’aïllaments i a més que no tenim el problema de la condensació pel tractament d’aparells que treballen amb fred.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. i quan el sistema de regulació para la bomba perquè ha assolit la temperatura màxima permesa. són elements incorporats a la instal·lació per poder emetre part de l’energia solar sobrant i així refrigerar la instal·lació. Usualment s’utilitzen uns radiadors externs. Exemple: ESPESOR MÍNIMO DE TUBERÍAS Y ACCESORIOS CON FLUIDO INTERIOR CALIENTE Diámetro exterior Espesor (mm) según temperatura del fluido (mm) 40-65 ºC 65-100 ºC 100-150 ºC D ≤ 35 35< D ≤ 60 60 < D ≤ 90 90 < D ≤ 140 140 < D 20 20 30 30 30 20 30 30 40 40 30 40 40 50 50 150-200 ºC 40 40 50 50 60 -30- .… A les instal·lacions solars. Fan-coils. Per no entrar massa en matèria de càlcul que únicament ens complicaria molt la vida. Els elements emissors tèrmics més usuals són: Radiadors. el que farem serà aprofitar les taules que ens subministra qualsevol fabricant d’aïllaments per a determinar aquest element. aeroterms. alimenta l’aeroterm i aquest comença a treballar refrigerant els col·lectors.

els elements més soferts doncs seran els elements destinats a anar a l’exterior. • Pared posterior resistente a los golpes y a la corrosión. i tots els elements que composen la seva estanquitat són d’una alta resistència a l’ intempèrie. canonades i accessoris -. És doncs per aquest motiu que és necessari una utilització de la protecció catòdica a les instal·lacions que continguin part important d’elements metàl·lics. Entenem per corrosió la interacció d’un metall amb el medi que l’envolta. Tenim doncs una reacció d’oxidació a la part anòdica on els electrons són alliberats dirigint-se a unes altres regions catòdiques. Els captadors de qualitat solen ser fabricats amb perfils d’alumini d’alta resistència a la corrosió. Proteccions per als captadors. • Sistema de fijación de Viessmann de fácil montaje con piezas de acero inoxidable y aluminio comprobadas estáticamente y resistentes a la corrosión: estándar para todos los colectores Viessmann. Les característiques fonamentals d’aquest fenomen. -31- . Protecció catòdica -. només passa quan aconseguim crear un electròlit. Els captadors i les estructures disposaran d’agents que els protegeixin contra aquests fenòmens. produint el conseqüent deteriorament tant físic com químic. Si comencem a parlar de protecció dels elements. Si agafem un esbós del manual d’un col·lector de Viessmann trobem anotat això: • El marco de aluminio moldeado en una pieza y la junta continua del vidrio solar proporcionan una hermeticidad permanente y una gran estabilidad. doncs l’efecte del sol i les variacions climàtiques i de temperatura els poden afectar molt. A la regió anòdica es produirà la dissolució del metall (corrosió) i a la regió catòdica aconseguirem la immunitat del metall. essent la corrosió per tant la causant de grans desperfectes i perjudicis sobretot a l’interior d’instal·lacions soterrades. Dins d’aquest apartat explicarem quines són les principals proteccions que podrem trobar dins les instal·lacions solars. Entenem com a protecció doncs tots els elements possibles que ens asseguren una qualitat i una durabilitat al producte.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. indica que el metall tendeix a retornar a l’estat primitiu o de mínima energia. ocasionant regions plenament idèntiques. anomenades anòdiques i catòdiques. Aquest mecanisme analitzat des d’un punt de vista termodinàmic i electroquímic.

que ubicats a l’interior d’un acumulador. o magnesi. -32- .Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. A nivell bàsic d’instal·lació s’utilitzen molt els anomenats ànodes de sacrifici. Corrosió . solen ser el fenòmens d’incrustació calcaria. un altre problema greu molt usual a les instal·lacions.incrustació a les canonades -. el que fan és controlar aquest fenomen i destruir-se ells per a protegir el sistema. Una vegada solucionat o si més no controlat el problema de la corrosió amb el sistema de protecció catòdica.

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. També val a dir que aquestes incrustacions tenen una fortalesa increïble i que depenent del seu grau d’incrustació dins la canonada resulta impossible poder-la desincrustar. que per a l’ésser humà no seran perjudicials però pel nostre sistema poden ésser crucials per al seu rendiment. i encara que hi sigui de forma dissolta. -33- . que contenen un alt contingut en calç i altres minerals. Per evitar això és molt aconsellable instal·lar aparells que com a mínim encara que siguin a un nivell econòmic. ja que tampoc seria aconsellable deixar l’aigua a 0ºF de duresa. ja que ens hem trobat casos d’obrir una aixeta i no sortir ni una gota d’aigua!!!!. aquesta s’anirà dissolent lentament i protegirà les canonades. per on passi l’aigua del sistema. el que fa és destruir la calç que pugui contenir el sistema dins uns valors de marge (ni 0ºF ni els que té per si l’aigua). que com el seu propi nom indica. el problema no resulta tant greu com des de un punt de vista d’avaries per incrustació a les canonades. Com a sistema més car respecte l’anterior. parlem d’aigua extreta de pous o fonts. no afecta a la instal·lació. Protecció contra gebrades -. disposem d’un aparell anomenat descalcificador. Aquest mineral és la “pedra de polifosfat”. Quan parlem d’aigua pel consum humà. Com a aparell econòmic contem amb un sistema mineral que barrejat amb aigua no deixa que la calç pugui aferrar-se a les canonades. que si la col·loquem dins un contenidor a mode de filtre. Des de un punt de vista de rendiment. no permetin a l’aigua precipitar en termes de solidificació calcaria i comencin a adherir-se a les parets de les canonades.

s’utilitzen els fluids caloportadors. haurem de garantir que aquest sistema pugui resistir les clemències del temps. El circuit primari (de la placa a l’acumulador). * La instalación estará protegida. sea aprobado por la Administración Competente. Anualment s’haurien de comprovar que les propietats del fluid estan dins els rangs permesos dins de la qualitat de treball. Està clar que si tenim un sistema que part del sistema es troba ubicat a l’exterior. con un producto químico no tóxico cuyo calor específico no será inferior a 3 kJ/kg K.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. que tenen uns rangs de temperatura de treball molt menys estrictes que l’aigua. i per tant no li afectin les baixes temperatures. la neu. -34- . Degut a que tenim el sistema bàsic solar seccionat en dos circuits. també anomenats glicogels. però degut a que es tracta d’un element que ens pot ocasionar grans mals a la instal·lació no estarà de més perdre un moment a consultar les característiques tècniques del producte i així poder garantir que el sistema estarà protegit totalment. i per conseqüència directa les gebrades. * El fabricante. en 5 ºC por debajo de la mínima histórica registrada con objeto de no producir daños en el circuito primario de captadores por heladas. suministrador final. deberá estar protegido contra las heladas. el circuit primari i el secundari. * Se podrá utilizar otro sistema de protección contra heladas que. serà el que contingui el fluid caloportador i per tant ja tindrem solucionat el problema contra el fred. alcanzando los mismo niveles de protección. Per últim agafarem un esbós del codi tècnic que relata com ha de ser l’anticongelant d’un sistema solar. instalador o diseñador del sistema deberá fijar la mínima temperatura permitida en el sistema. Protecció contra sobreescalfaments -. * Cualquier componente que vaya a ser instalado en el interior de un recinto donde la temperatura pueda caer por debajo de los 0 °C. Adicionalmente este producto químico mantendrá todas sus propiedades físicas y químicas dentro de los intervalos mínimo y máximo de temperatura permitida por todos los componentes y materiales de la instalación. Per aconseguir això. Val a dir que amb aquest producte passa el mateix que amb qualsevol altre en quan a propietats es refereix. i que poden existir unes diferencies molt grans de preu. Todas las partes del sistema que estén expuestas al exterior deben ser capaces de soportar la temperatura especificada sin daños permanentes en el sistema.

Actualment és un dels problemes més greus que trobem a les instal·lacions de solar tèrmica. Per a la protecció del sistema contra els sobreescalfaments. hauria de poder resistir les temperatures de pic que pugui ocasionar el sistema. tenim els elements anomenats dissipadors. amb un vas d’expansió adient. Un sistema ben dimensionat. ara toca parlar de les sobreescalfades que haurà de resistir a l’estiu. -35- . Si abans parlàvem del problema del fred de l’hivern a la nostra instal·lació. que el que faran és encarregar-se de refrigerar el sistema dissipant l’energia sobrant. ja que ens trobem davant d’un sistema que quan més rendiment en podríem extreure. el glicogel que ens donarà un marge de treball més gran que l’aigua.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. a part del que ja hem vist a l’apartat anterior. és quan menys l’aprofitem.

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. la construcción deberá realizarse de tal forma que el agua caliente o vapor del drenaje no supongan ningún peligro para los habitantes y no se produzcan daños en el sistema.C. Si això per el motiu que sigui passa molt sovint es aconsellable incorporar al sistema un aeroterm o un radiador extern a mode de dissipador d’energia sobrant. ara doncs el sistema de regulació atura la circulació del fluid desconnectant l’alimentació de l’estació de bombeig.S ja ha arribat a temperatura i el sistema segueix produint energia. * Cuando las aguas sean duras. se realizarán las previsiones necesarias para que la temperatura de trabajo de cualquier punto del circuito de consumo no sea superior a 60 °C. En cualquier caso. Cas exemple: * Tenim una situació possible com és que a l’estiu la temperatura de l’A. el relleno con una conexión directa a la red y el control del sobrecalentamiento mediante el gasto excesivo de agua de red. sin perjuicio de la aplicación de los requerimientos necesarios contra la legionella. se evitarán de manera especial las pérdidas de fluido anticongelante. se dispondrán los medios necesarios para facilitar la limpieza de los circuitos. A partir d’aquests instants tenim el sistema aturat i el col·lector segueix escalfant el fluid que ja no es mou dins seu. En aquest punt si disposem d’un vas d’expansió ben dimensionant el contingut de la placa precipitarà per pressió dins el vas d’expansió i haurem solucionat la situació crítica de sobreescalfament. Especial cuidado se tendrá con las instalaciones de uso estacional en las que en el periodo de no utilización se tomarán medidas que eviten el sobrecalentamiento por el no uso de la instalación. En el caso de dispositivos automáticos. es decir con una concentración en sales de calcio entre 100 y 200 mg/l. Hem de dir que això pot passar algunes vegades i no té més importància si no es repeteix per norma. * Cuando el sistema disponga de la posibilidad de drenajes como protección ante sobrecalentamientos. ni en ningún otro material en el edificio o vivienda. El nou codi tècnic de l’edificació també descriu aquestes situacions: * Se debe dotar a las instalaciones solares de dispositivos de control manuales o automáticos que eviten los sobrecalentamientos de la instalación que puedan dañar los materiales o equipos y penalicen la calidad del suministro energético. -36- .

o de més d’un segons l’aplicació a sotmetre’l. -37- . Exterior o de plaques. S’entén per bescanviador un element que separa dos circuit units per aquest punt amb la capacitat de poder intercanviar energia calorífica o frigorífica sense necessitat de barrejar el contingut de les dues parts.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. normalment anomenat acumulador de serpentí. El bescanviador de serpentí. Muntatge de maquines i equips a les instal·lacions tèrmiques -. passem a veure que en fem o com el tractem. 5. Aquests bescanviadors els podem agrupar en tres grans grups: Serpentí. Una vegada tenim la font d’energia (líquid calent). no és res més que un recipient tancat on per el seu interior hi tenim un tub continu que el travessa i s’enrotlla dintre en forma de serp d’aquí el nom de serpentí. Tipus de Bescanviadors -. Doble envolvent (bany maria). Aquest apartat el dedicarem a estudiar els diferents elements que composen la part hidràulica del mes com a element del circuit secundari. D’aquest tipus de bescanviador en podem trobar de un únic serpentí.

El bescanviador de doble envolvent. -38- . El bescanviador de plaques no és res més que un conjunt de làmines amb una forma específica ideades per mantenir el contacte màxim possible entre els dos circuits. i l’exterior serà doncs l’encarregat d’escalfar l’altre. un dintre l’altre i per tant d’aquí ve el nom del “bany maria” que és el sistema que utilitza per escalfar. És per aquest motiu que per cada sistema haurem de calcular el número de plaques que haurà de tenir el bescanviador per tal d’afavorir el màxim intercanvi. per tal que es transfereixi l’energia.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. El circuit secundari és l’acumulador interior. es tracta d’un doble acumulador. el caloportador i el que pretenem escalfar.

i si deixem d’alimentar-la tornarà al seu estat inicial per efecte d’unes molles. Aparells encarregats de seccionar de manera elèctrica una canonada. que dit d’una manera molt brusca es tractaria d’una aixeta elèctrica. La vàlvula 2 vies secciona simplement la canonada per efecte elèctric i comparat amb un element elèctric es pot semblar molt a un interruptor. Les vàlvules 3 vies si les comparem amb un element elèctric es poden interpretar com uns commutadors. Vàlvules de seguretat -. La manera més simple de treballar és variar la posició de vàlvula mitjançant l’alimentació elèctrica. i es basen en què tenen una boca comuna i mitjançant l’actuador elèctric pots variar la comunicació amb un costat o l’altre. És un aparell mecànic obligatori i necessari encarregat de la protecció contra sobrepressions de l’equip. essent els més usuals els de 3 bar per els sistemes de calefacció. si es deixen d’alimentar a tornar a l’estat anterior per l’efecte de les molles.C. També acostumen. i d’uns 7 bars per al sistema d’A. En podem trobar de passos normalment oberts o tancats si parlem d’electrovalvules normals. Tipus de vàlvules -. Solen tenir un rang de timbratge depenen de la instal·lació on la trobem. Vàlvules 2 i 3 vies -.S. -39- .Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Es basen en un sistema de molla que és capaç d’aguantar la pressió fins el valor timbratge i a partir d’aquest valor dispara.

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. d’una fàcil reparació o substitució d’elements amb el mínim enrenou possible. sigui un sistema solar o simplement un sistema de calefacció addicional. A les classes de pràctica veurem el correcte sistema de treballar pensant en el futur manteniment inclòs en una manera de instal·lar els aparells sectoritzant tant com sigui possible. que el que fan és d’una manera poder adaptar dos circuits que treballen a diferents cabdals per evitar problemes de cavitació amb les bombes. Posarem uns quants exemples de possibles emplaçaments d’aparells i haurem de saber col·locar-los i subjectar-los de la millor manera possible. Degut a que avui en dia es disposen d’aparells per treballar a l’obra que ens estalvien molta feina en farem us per poder garantir la correcta alineació tant dels aparells com de les canonades. hem de tenir molt en compte que les instal·lacions treballen dins un marges de cabdal i pressió. Són elements que sobretot per instal·lacions grans són elementals i que s’han de calcular bé per no patir problemes amb les màquines o instal·lacions que hi connectem. Quan disposem d’una instal·lació existent i volem afegir algun element extern. -40- . Un equilibrat hidràulic molt comú a les instal·lacions són els anomenats dipòsits d’enercia. Quan parlem del muntatge de les maquines tindrem sempre present les ubicacions dintre de la instal·lació i de quina manera s’han de fixar a terra o a les parets per tal d’evitar vibracions i per tant el trencament de canonades o possibles fugues dins el sistema. Equilibrat hidràulic d’equips d’instal·lacions solars tèrmiques -. Muntatge de maquines i equips -. També tindrem curar a l’hora de dissenyar el sistema. i que depenent del volum que té la instal·lació ens trobem davant d’un punt conflictiu si no tractem aquest aspecte.

piscines d’hotels... ja que podem fer que l’aigua a vegades prengui valors alts de temperatura i així podem eliminar la bactèria. En llocs públics on s’han de controlar més llocs.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. per tant haurem de buscar un sistema de prevenció. Sempre que parlem d’energia Solar tèrmica parlem d’una font que no depèn de nosaltres directament. ens adonarem que tots els acumuladors dels nostres sistemes són llocs propicis per a la creació o proliferació d’aquesta bactèria. dutxes. Per explicar de quina manera es pot recolzar o auxiliar una instal·lació solar farem servir els esquemes que són prou clars i entenedors. per gran que sigui. Un dels apartats de moda actualment dins l’estudi de l’aigua per a consum humà degut també als casos de contagi per part de plantes refrigeradores d’alguns aparells de climatització. tenim aparells i empreses especialitzades en solucionar aquest tipus de problemes. càmpings. gas i elèctric són els més utilitzats. ja no cal posar una altre energia suplementària. agulla hidràulica Acumulador inèrcia Sistemes energia auxiliar o de recolzament -. Si pensem per un moment en aquestes afirmacions. Però no estaria bé el creure que si instal·lem un equip solar. s’ha potenciat la prevenció contra la legionel·la. etc. -41- . Gas-oil. la fusta o biomassa “pellets”. Prevenció contra la legionel·la-. i que usualment té un rendiment molt elevat. Els estaments públics estan obligats per llei a fer un control i una prevenció contra aquesta bactèria que sol habitar o regenerar-se en llocs on tenim acumulacions d’aigua a una certa temperatura i també on polvoritzem aigua així com també a les torres refrigeradores. però depenent d’on es trobi la nostra instal·lació també podríem pensar en la geotèrmia. Per ajudar a les instal·lacions solars es pot fer servir qualsevol sistema d’energia auxiliar. El problema dins els nostres acumuladors és fàcil de solucionar. Aquest pensament resulta erroni sobretot si pensem en la quantitat de dies que el cel estarà cobert o fins i tot si tenim demanda directe d’energia durant la nit.

es pot considerar com un passaport per a comercialitzar un producte dintre dels paisos de la Unió Europea.Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Normes de referència. Marcatge CE-. Es recolza a la directiva 93/68/EEC. Només comentar que aquest apartat. el estudiar a part dels manuals tècnics. restringir o impedir la comercialització dins el mercat del producte. La marca CE és obligatòria per un producte si aquest es trova a l’abast de les aproximadament 20 anomenades directives “New approach” o “de Nuevo enfoque” i pot comercialitzar-se i posar-se en servei legalment dintre de paisos que conformen la UE. Les homologacions es realtizen per part d’un comité tècnic-assessor d’homologació que dicta els passos a seguir en aquest procés i realitza les proves pertinents per assegurar el compliment de normes i particularitats a resistir per part del producte a homologar. Qualitat del muntatge d’instal·lacions solars tèrmiques -. Si el producte cumpleix les previsions de les Directives Europees aplicables i la marca CE ve serigrafiada al producte. si que forma part d’un estudi especific de la materia en qüestió a homologar ja que s’estudia les característiques tècniques. Les Homologacions com a qualitat del producte-. La Marca CE prové del francés i significa "Conformité Européenne" o de Conformitat Europea i és una marca europea creada per certs grups de servei o productes industrials. -42- . Marcatge CE / Homologacions. 6. La marca CE doncs. Va ser establerta per la comunitat Europea i és el testimoni per part del fabricant de que el seu producte cumpleix amb els mínims requisits legals i tècnics en matèria de seguretat dels estats membres de la Unió Europea. els estats membres no poden prohibir. els certificats d’homologació de producte i els assatjos realtizats a proves de laboratori experimentals. És molt important a l’hora de consumir un producte. possibles falles i valors de qualitat del material. Aspectes econòmics i estratègics empleats al muntatge. S’ha de tenir present que la marca CE no implica la qualitat del producte.

ja no parlem d’aquestes grans quantitats d’inversió. També cal conneixer en profunditat el Reglament Instal·lacions Tèrmiques en edificis (RITE).Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. A l’hora de fer un pressupost o estudi d’un sistema qualsevol. A nivell constructiu d’instal·lació ens hem de regir amb el que marca el Codi Tècnic de l’edificcació (CTE). A nivell de seguretat i qualitat de materials cal tenir en compte les normes UNE i ISO. 3. però això no vol dir que no es puguin rentabilitzar d’una forma correcte si realment s’ha dut a terme un bon estudi de costos i tenim ben calculat el sistema. necessitem la màxima quantitat d’informació possible on s’enumerin les característiques i propietats que tenen els elements a comparar i el seu preu. 2. amb quines cararcterístiques i quins equips cal que es realitzin les instal·lacions de climatització i ACS en els edificis. Com a normativa de referència cal destacar : 1. Aspectes econòmics i estratègics empleats al muntatge -. En aquest apartat explicarem simplement que per a la realització d’una comparativa entre productes. En sistemes més elementals. -43- . És cert que hi ha instal·lacions que resulten molt atractives ja que permeten rentabilitzar l’inversió feta en un temps menor que en d’altres. Normes de referència -. però necessitarem. haurem d’intentar aconseguir un equilibri entre eficència del sistema i cost que suposa l’inversió. i en concret el Document Bàsic d’estalvi energètic (DB-EH). com és obvi. que legisla com han de ser. la part capital per a dur a terme l’inversió.

Curs d’organitazació i muntatge mecànic – hidràulic d’instal·lacions Solars Tèrmiques-. Codi Tècnic de l’edificació Apartat (Estalvi energetic. Projecte de càlcul COAM d’instal·lacions Solars Tèrmiques.     -44- . Bibliografia-. Manual tècnic TERMICOL.Documents Bàsics). Projectes anònims d’instal·lacions Solars Tèrmiques.

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful