Si el teu món és trist i fosc.

La taronja al taronger espera

Si algú t’ha robat la sort,
de veure les estrelles,
de somiar de colors.
Si el verd de les fulles,
s’ha amagat al bosc,
potser el blau de les onades,
s’espera en un racó.
per ser vista.
Les papallones al seu cau, de
groc volen vestir-se.
És hora de tonar a sortir
dels teus llapis Carmesina.
Volem un món ple de colors,
cantar i saltar tota la vida!

Troba els colors oblidats, Troba els colors oblidats,

i pinta’m un gran somriure. i pinta’m un gran somriure.
Dóna’m la llum del teu ull blau, Dóna’m la llum del teu ull blau,
vull que em pintis la vida. vull que em pintis la vida

Els mitjons de coloraines,

l’arc de Sant Martí,
la senyora primavera,
amb les flors ja vol sortir.

El vermell s’està cremant,

a la llar amb la guspira.
Els ocells volen cantar,
ja és hora de ser lliures.

Troba els colors oblidats,

i pinta’m un gran somriure.
Dóna’m la llum del teu ull blau,
vull que em pintis la vida.