Está en la página 1de 12

TORRE

 EIFFEL  
 

1. Autor:  Alexandre  Gustave  Eiffel  (1832-­‐1923)  


2. Espai   cronològic:   Concebuda   el   1884,   edificada   entre   1887   i   1889   i   inaugurada   per  
l'exposició   universal   de   1889   a   París,   la   Torre   Eiffel   simbolitza   avui   en   dia   a   un   país  
sencer,  França.  
3. Espai   històric:   Construït   durant   la   Tercera   República   i   el   desenvolupament   de   les  
tècniques     La   Torre   Eiffel   va   formar   part   de   l'aparador   econòmic   del   país.   Però   la  
societat   de   l’època   posa   encara   més   atenció   en   el   progressos   tècnics   i   socials.   És  
aquesta   fe   en   els   beneficis   de   la   ciència   el   que   va   donar   origen   a   les   exposicions  
universals.   El   8   de   novembre   de   1884,   es   va   signar   un   decret   que   estableix   oficialment  
la   celebració   d’una   exposició   Universal   a   París   de   maig   a   l’octubre   del   1889.   L’any  
escollit  simbolitza  el  centenari  de  la  Revolució  Francesa.    
4. Localització:  Champs  del  ferro  
5. Estil:  arquitectura  de  ferro.  
6. Material:    ferro  forjat.    
7. Tipologia:  monument  commemoratiu.  
8. Descripció  formal:    
• És  una  enorme  estructura  metàl·∙lica  feta  amb  més  de  18mil  peces  de  ferro  que  
s’aixeca    fins  a  una  alçada  de  324m.  
• La  forma  piramidal,  dividida  en  4  parts  separades  per  3  plataformes,  potència  
la  sensació  de  verticalitat.  
• 1º  bloc:  fa  la  funció  de  base  (57m)  planta  rectangular  que  formen  els  4  pilars  
inclinats  que  descansen  damunt  de  8  gats  cadascun  units  per  mitjà  de  4  arcs.  
• Els  4  blocs  són  idèntics  ja  que  responen  a  una  necessitat  d’estabilitat.  
9. Funció  i  significat:    
• Monument  commemoratiu.  
• La   seva   funció   d'antena   gegant,   associada   al   principi   de   la   ràdio,   la   va   tornar  
imprescindible   en   el   regne   de   les   ones   i   de   les   noves   comunicacions  
tecnològiques.   Des   de   la   Primera   Guerra   Mundial,   la   Torre   Eiffel   va   ser   un  
enorme   avantatge   militar   en   l'àmbit   de   les   transmissions   de   ràdio.   Avui   més  
que  mai,  des  del  pas  a  l'any  2000,  brilla  de  milions  d'espurnes  platejades.  

 
Magatzemz  Carson  Pirie,  Scott  
 

1. Autor:  Louis  Sullivan  (1856-­‐1924)  


2. Espai   cronològic:   Construït     al   1899-­‐1901   (ampliat   entre   19030   i   1904)   a   la   ciutat   de  
Chicago,  considerada  com  un  dels  llocs  on  es  va  originar  l’arquitectura  contemporània.  
3. Espai   històric:   La   llavor   del   funcionalisme   Chicago   era   al   principi   un   poble   agrícola   i  
ramader  a  la  vora  del  llac  Michigan.  El  1871  fou  destruït  per  un  incendi  i  es  va  haver  de  
reconstruir   per   complet.   Molts   arquitectes   participaren   en   la   reconstrucció,   la   qual,  
degut   a   la   manca   de   sòl   i   als   elevats   preus   d’aquest,   va   originar   els   característics  
gratacels.  L’arquitecte  més  destacat  fou  Louis  Sullivan.  
4. Localització:  Chicago  (EUA)  
5. Estil:  Escola  de  Chicago  
6. Materials:  formigó,  ferro  i  vidre.  
7. Tipologia:  civil.  
8. Descripció  formal:  
• FAÇANA:    
o Està  concebuda  de  manera  funcional,  especialment  perquè  permeti  el  pas  
de   la   llum   a   l’interior.   Com   a   element   fonamental:   les   finestres   de   Chicago  
(horitzontals  i  allargades).  
o Presenta  dues  parts  ben  diferenciades:  
1) A   la   base   de   l’edifici,   entresol   i   primera   planta   hi   ha   amplis   aparadors  
de   vidre   situats   arran   de     façana,   emmarcats   per   2   bandes  
d’ornamentació   naturalista   de   ferro,   feta   a   partir   de   fulles   d’acant,  
espinoses  i  bandes  espirals.  
2) Les   altres   plantes   segueixen   una   construcció   cel·∙lular   (repetició   del  
mateix  mòdul  seguint  un  ritme  uniforme  de  finestres  horitzontals)  i  la  
part  superior  que  està  tancada  amb  una  coberta  plana.  
• Elements  de  suport  i  suportats:  estan  sostinguts  per  un  esquelet  format  per  els  
nous   materials,   com   el   formigó   armat   (creació   francesa   del1880),   les  
característiques   del   qual   són:   més   comprensió   i   plasticitat   (capacitat  
d’adaptar-­‐se   als   motlles   on   s’aboca)   i   més   resistència   al   foc,   cosa  
imprescindible   en   els   edificis   del   moment.   Això   forma   una   estructura   interna  
de   ferro   que   permet   fer   edificis   molt   més   alts,   obrir-­‐hi   grans   finestres   i  
dissenyar  els  interiors  lliurement,  sense  dependre  de  murs  de  càrrega.  Un  altre  
element   molt   important,   l’ascensor   elèctric,   fou   construït   per   Siemens  
l’any1887.  
9. Funció   i   significat:   va   funcionar   com   gran   magatzem   de   la   firma   Carson   Pirie   i   Scott  
(roba,  calçat,  joieria...).  És  un  dels  edificis  més  importants  i  significatius  de  l’escola  de  
Chicago.  

 
Palau  de  la  Música  Catalana  
 

1. Autor:  Luís  Domènech  i  Montaner  (1850-­‐1923)  


2. Espai  cronològic:  1905-­‐1908.  Remodelat  entre  el  1982  i  el  1989  
3. Espai   històric:   Catalunya   va   viure   l’últim   terç   del   XIX   una   gran   renovació   cultural,  
reflectida   sobre   tot   en   la   literatura,   la   música,   les   arts   plàstiques   i   l’arquitectura.   Tot  
plegat   formava   part   de   la   Renaixença,   que   va   fer   ressorgir   els   valors   catalans,  
juntament   al   creixement   de   Barcelona   per   la   indústria   i   el   comerç.   L’aparició   del  
catalanisme  polític  fomentà  un  nacionalisme  que  s’estengué  a  tots  els  àmbits.  El  1888  
Barcelona   organitzà   la   primera   Exposició   Universal   d’Espanya.   L’Ajuntament   va  
emprendre   grans   transformacions   urbanístiques   que   van   convertir   Barcelona   en   una  
gran  ciutat  europea.  
4. Localització:  Barcelona  
5. Estil:  Modernista  
6. Materials:  Ferro,  vidre,  ceràmica  i  maó.  
7. Tipologia:  auditori.  
8. Descripció  formal:  
• Presenta   dues   façanes   de   maó   vist   vermell   amb   arcades   a   la   planta   baixa   i   una  
tribuna  decorada  amb  columnes  de  rics  mosaics  i  busts  escultòrics.  
• L’interior   es   divideix   en   tres   parts   ben   diferenciades   (queden   integrats   per  
l’ornamentació  que  decora  tots  els  racons  de  l’edifici):  
o Accessos  on  es  troben  dues  escales  monumentals.  
o L’auditori  on  se  separen  el  pati  de  butaques  i  les  llotges  
o L’escenari.  
• Destaca   la   gran   sala   de   l’auditori   que   la   gran   il·∙luminació   a   través   d’una   façana  
totalment  envitrallada.  
• Pel  que  fa  l’ornamentació  destaquen  les  escultures  que  fan  referència  a  obres  
musicals.  
9. Funció   i   significat:   construït   per   acollir   la   seu   de   l’Orfeó   Català   i,   a   la   vegada,   com   a  
sala  de  concerts.  La  vinculació  amb  els  artistes  catalans  van  fer  de  l’edifici  un  emblema  
patriòtic.  

   

 
Casa  Milà  “La  Pedrera”  
 

1. Autor:  Antoni  Gaudí  (1852-­‐1926)  


2. Espai  cronològic:  1906-­‐1912  
3. Espai   històric:   Els   anys   de   construcció   de   la   casa   Milà   es   va   produir   a   Barcelona   una  
crisi  que  va  afectar  a  la  situació  política  general  i  a  la  societat  catalana  en  particular.  
Fou   la   de   1909.   Barcelona   va   créixer   sobre   tot   a   començament   del   segle   XX.  
L’aprovació  del  pla  urbanístic  de  Cerdà  (1859)  unia  el  nucli  antic  de  la  ciutat  amb  els  
municipis  dels  voltants.  Així  va  néixer  el  passeig  de  Gràcia  que  anava  del  casc  antic  al  
municipi  de  Gràcia.  Aquest  passeig  es  convertí  en  la  principal  arteria  de  la  ciutat,  triada  
per   la   burgesia   per   construir-­‐hi   les   seves   residències.   Aquesta   via   el   1905   ja   estava  
llavorada  i  il·∙luminada  i  hi  varen  començar  a  circular  els  principals  mitjans  de  transport.    
4. Localització:  Barcelona  
5. Estil:  Modernista.  
6. Materials:  Pedra,  maó,  ceràmica  i  ferro.  
7. Tipologia:  civil.  
8. Descripció  formal:    
• Elements  de  suport  i  suportats:  Tot  el  pes  de  l’edifici  se  sustenta  en  un  senzill  i  
enginyós   entramat   de   pilars,   columnes   i   bigues.   Això   permet   distribuir  
lliurement  cada  planta.  Aquests  es  recolzen  en  pilars  i  jàsseres  (bigues  que  en  
sostenen  altres).    
• La   façana:   és   una   estructura   autònoma   connectada   a   l’edifici   amb   bigues   i  
tirants  de  ferro. És  completament  ondulada  per  la  qual  cosa  dóna  la  sensació  
de   moviment   constant,   ja   que,   degut   als   les   entrades   i   sortides   de   les   seves  
ones  es  percep  diferent  en  moments  diferents,  segons  la  llum.  
• L’edifici:   és   format   per   dues   cases   adossades   amb   accés   independent,   que  
s’organitzen  als  voltant  de  dos  patis  que  proporcionen  aire  i  llum  als  diferents  
espais  interiors.  Té  dues  façanes.  Carrer  de  Provença  pati  circular  pati  ovoide  
Passeig  de  Gràcia  entrada  principal  entrada  Provença  Espai  exterior  i  interior.  
9. Funció  i  significat:    va  ser  projectat  per  poder  allotjar  un  aparcament  de  carruatges  i    
cotxes   al   soterrani,   botigues   a   l’entrada,   el   domicili   dels   propietaris   a   la   planta  
principal,   4   pisos   de   lloguer   i   un   àtic   original.   El   seu   nom   ve   perquè     les   pedres   que  
s’utilitzaren  foren  tallades  en  un  solar  que  hi  havia  al  davant  de  la  mateixa  casa.  

 
Pavelló  Alemany  
 

1. Autor:  Ludwig  Mies  van  der  Rohe  (1886-­‐1969).  


2. Espai  cronològic:  1929.  
3. Espai   històric:   Alemanya   havia   perdut   la   Primera   Guerra   Mundial   i   s’havia   instaurat  
una   república   que   pretenia   regenerar   al   país   volia   demostrar   al   mon   una   imatge  
moderna  i  racional  i  van  trobar  a  l’arquitecte  que  amb  aquesta  obra  es  va  superar.  
Després  de  la  I  Guerra  Mundial,  el  Racionalisme  es  va  desenvolupar  des  de  la  Bauhaus,  
una   escola   d’arquitectura   i   arts   aplicades   alemanya   que   va   funcionar   entre   1919   i  
1933,   any   en   què   va   ser   clausurada   pels   nazis.   Aquesta   escola,   fonamental   dins   de  
l’arquitectura   i   el   disseny   del   segle   XX,   va   ser   dirigida   al   llarg   dels   seus   14   anys   de  
durada   pels   arquitectes   Walter   Gropius,   Hannes   Meyer   i   Ludwig   Mies   van   der   Rohe.  
Després  de  la  dissolució,  bona  part  del  seu  professorat  es  va  traslladar  als  EE.UU  per  
treballar  en  llibertat.  
4. Localització:  Barcelona.  
5. Estil:    Funcionalista.  
6. Materials:  Marbres  de  colors,  travertí,  vidre,  ònix  daurat  i  acer.  
7. Tipologia:  Pavelló  d’exposició.  
8. Descripció  formal:    
• Elements   de   suport:   Aquesta   obra   s’aguanta   per   vuit   pilars   d’acer   inoxidable  
cruciformes   que   son   molt   petits,   i   cromats   per   fora   i   que   aguanta   la   coberta  
plana.   La   resta   de   murs   nomes   te   funcions   de   separar   i   tancar   espais   i   no   de  
suport.  
• Elements   de   coberta: Aquesta   obra   esta   coberta   per   una   coberta   plana   i  
horitzontal,   una   mica   desplaçada   que   per   un   canto   provoca   un   voladís   i   per  
l’altra  canto  queda  descobert.  
• Espai  interior:  El  que  fa  aquest  edifici  es  crear  uns  espais  i  una  mena  de  planta  
lliure,   perquè   no   hi   ha   cap   referència   geomètrica   clara,   el   que   més   destaquem  
de   la   planta   és   el   predomini   de   la   línia   recta,   els   espais   es   distribueixen   en  
funció  de  les  necessitats.  Es  confonen  l’espai  interior  i  l’espai  exterior,  frontera  
difosa  dels  espais  interiors  i  exteriors,  ja  que  no  hi  ha  cap  “marca”  que  fa  que  
es   delimiti.   Hi   ha   una   gran   riquesa   de   materials,   l’ònix,   que   fa   de   decoració   i  
tancament,  tan  per  la  part  interior  com  exterior.  
• Exterior:  l’edifici  està  a  dalt  d’un  podi,  pel  qual  es  puja  a  través  d’unes  escales.  
Fora  trobem  un  gran  espai  amb  una  bassa  d’aigua.  Ens  dóna  una  sensació  de  
gran  horitzontalitat  com  a  edifici  baix.  Queda  com  camuflat  amb  absència  de  
decoració.   S’utilitza   com   a   material   de   decoració   els   propis   materials   de  
construcció.    
9. Funció  i  significat:    va  ser  presentada  en  l´Exposició  Universal,  fins  que  al  1986  va  ser  
reconstruït   amb   la   màxima   fidelitat   en   el   mateix   emplaçament.   Aquest   edifici   pretén  
simbolitzar   els   valors   de   la   nova   Alemanya   (racionalitat,   austeritat,   transparència   i  
perfecció).  
Casa  Kaufmann  o  la  casa  de  la  Cascada  
 

1. Autor:  Frank  Lloyd  Wright  (1867-­‐1959)  


2. Espai  cronològic:  1938  
3. Espai   històric:   Està   construït   en   els   anys   en   que   Amèrica   surt   de   la   gran   depressió  
econòmica  i  els  rics  són  els  primers  en  subsistir  de  la  gran  depressió,  i  són  els  anys  de  
la   post   depressió   i   Amèrica   surt   dels   efectes   del   crac   del   29   i   certs   aspectes   socials  
estan  emergent  i  els  hi  permet  fer-­‐se  cases  com  aquestes.    
4. Localització:  Bear  Bun,  Pennsilvanià  (EUA)  
5. Estil:  Organicista.  
6. Materials:  Formigó  armat,  pedra,  vidre  i  alumini.  
7. Tipologia:  casa  unifamiliar.  
8. Descripció  formal:    
• Elements   de   suport:   Aquesta   obra   arquitectònica   s’alçà   sota   una   base   de  
pedra,   de   la   qual   la   casa   es   troba   damunt   d'una   base   sòlida,   suportats   pels  
murs   de   pedra   i   columnes   de   formigó   armat,   que   són   els   elements   de   suport,   i  
tot   això   el   que   aguanta   son   les   diferents   plantes   de   la   casa   amb   unes   terrasses  
que  surten  en  voladís  per  sobre  del  paisatge.  Cadascuna  de  les  tres  terrasses  
són  la  prolongació  de  l'espai  interior.  
• Elements   de   coberta: Aquesta   obra   arquitectònica   esta   coberta   pel   mateix  
formigó  que  fa  el  sostre  pla.  
• Espai  interior:  Es  tracta  d'una  planta  lliure,  la  planta  és  el  resultat  d'una  suma  
d'espais,   l'edifici   s'articula   al   voltant   de   la   xemeneia   que   es   troba   a   la   planta  
baixa,   la   xemeneia   serveix   com   a   eix   vertical   de   l'edifici   a   part   de   la   seva  
utilització  per  escalfar  les  plantes  de  la  casa.    
A   partir   de   la   xemeneia   s’organitzen   tots   els   espais   per   posteriorment   rebre  
calor  tots  els  espais  del  voltant.  Interiorment  tots  els  espais  són  senzills,  no  hi  
ha  un  programa  decoratiu.  
La   lluminositat   ve   donada   per   les   finestres.   Hi   trobem   una   prolongació   dels  
espais  interiors  cap  a  l’exterior  gracies  a  les  terrasses.  
• Exterior:  Pel  que  fa  l’espai  exterior,  trobem  una  perfecte  integració  a  la  natura,  
sembla   que   sigui   un   element   més   de   bosc.   La   casa   esta   dividida   en   tres  
plantes,   la   primera   esta   al   damunt   de   la   roca,   amb   les   terrasses   que   són   les  
prolongacions,  hi  ha  una  primera  terrassa  a  la  planta  baixa,  la  segona  terrassa  
fa  un  angle  recta  i  tapa  part  de  la  terrassa  de  baix  i  li  serveix  com  de  sostre,  i  la  
ultima  terrassa  s’obra  amb  un  altre  direcció.  No  te  una  única  façana,  sinó  que  
en  te  múltiples.  
 
 
 
Museu  Guggenheim  de  Bilbao  
 

1. Autor:  Frank  O.  Gehry  (1929)  


2. Espai  cronològic:  1991-­‐1997  
3. Localització:  Bilbao  
4. Estil:  Des  constructivista  
5. Materials:  Pedra  calcària,  vidre  i  titani.  
6. Tipologia:  Museu  
7. Descripció  formal:  
•  Elements  de  suport:   El   museu   afirma   no   contenir   una   sola   superfície   plana   en  
tota   la   seva   estructura.   Part   de   l'edifici   és   creuat   per   un   pont   elevat   i   l'exterior  
està   recobert   per   plaques   de   titani   i   per   una   pedra   calcària   que   va   ser   molt  
difícil   de   trobar   (al   final   es   va   assolir   trobar   a   Andalusia)   igual   a   la   qual   es   va  
utilitzar  per  a  construir  la  Universitat  de  Deusto.  
• Espai  interior:   L'interior  es  vertebra  a  partir  de  l'enorme  vestíbul  de  50  metres  
d'altura,   al   voltant   del   qual   s'articulen   els   tres   nivells   de   sales   expositives,  
connectades   mitjançant   passarel·∙les   curvilínies,   ascensors   envidriats   i   torres  
d'escales.  La  superfície  expositiva  total  és  d'11.000  m2,  distribuïts  en  un  total  
de   19   galeries:   deu   de   planta   ortogonal,   i   nou   de   planta   irregular,   configurant-­‐
se   totes   elles   amb   les   formes   marcades   a   l'exterior,   en   les   que   sobresurt   la  
gran  sala  o  sala  del  peix  de  30  metres  d'ample  i  130  de  llarg.  Situada  a  la  planta  
baixa   el   seu   gran   espai   lliure   de   columnes   li   permet   acollir   grans   peces   i  
suportar   el   seu   enorme   pes.   Gairebé   totes   les   sales   reben   una   il·∙luminació  
natural  zenital  a  través  de  lluernes.  
• Exterior:   L'edifici   ofereix   una   visió   exterior   creada   a   partir   de   dos   tipus   de  
volums   interconnectats:   els   ortogonals   recoberts   de   pedra   calcària,   i   els  
corbats   i   recargolats   coberts   de   làmines   de   titani.   Tots   ells   es   combinen   i  
s'uneixen   a   través   dels   murs   cortina   de   vidre   que   doten   de   transparència   al  
museu   -­‐relacionant   interior   i   exterior-­‐,   destacant   la   vidriera   de   la   part  
posterior   del   vestíbul,   realçada   per   una   impressionant   marquesina   que   fa   de  
terrassa,  que  se  sustenta  en  una  gegantina  columna  de  pedra.  
L'entrada  principal,  resolta  a  través  d'una  escalinata  descendent  que  estàlvia  el  
desnivell   respecte   a   la   plaça,   queda   amagada,   per   la   qual   cosa   l'arquitecte  
aconsegueix   crear   una   visió   global   del   conjunt,   i   no   un   únic   punt   focal  
dominant.  
8. Funció   i   significat:     Vistes   donis   del   riu   les   seves   formes   orgàniques   han   estat  
identificades  amb  un  vaixell,  rendint  així  homenatge  a  la  ciutat  portuària  que  li  acull;  i  
seguint  el  símil  marí,  els  brillants  panells  de  l'exterior  recorden  a  les  escames  d'un  peix.  

 
La  nit  estelada  
 

1. DOCUMENTACIÓ  GENERAL:  
• CATALOGACIÓ:  
i. Autor:  Vincent  Van  Gogh  (1853-­‐1890)  
ii. Cronologia:  1889  
iii. Dimensions:  74  x  92  cm.  
• BREU  DESCRIPCIÓ:  
i. Tècnica:  pintura  sobre  oli  
ii. Suport:  llenç  
iii. Lloc:  MoMA  (Nova  York)  
iv. Aproximació  primera:  divideix  la  tela  en  dues  meitats:  la  inferior,  pinta  
una   vista   llunyana   d’un   poble   sota   les   muntanyes,   i   la   superior,   on  
destaca   la   brillantor   dels   astres   al   cel.   Ambdues   parts   estan   unides   per  
dos   xiprers,   que   trenquen   verticalment   la   composició   del   quadre,   i   per  
la   torre   del   campanar   del   poble.   Els   arbres   i   les   muntanyes   estan  
perfilats   seguint   una   repetició   que   dóna   la   sensació   d’ordre   i  
tranquil·∙litat.  
 
2. ANÁLISI  FORMAL:  
• Elements  plàstics:    
i. Predomini   de   la   línia   recta   al   poble   i   pel   que   fa   l’espai   predomina   la  
línia  corba.    
ii.  El  verd,  el  groc,  el  taronja  i  sobretot  el  blau  esdevenen  els  principals  
protagonistes  cromàtics  del  llenç.  També  apareix  el  blanc  i  el  negre.  
iii. La  brillantor  de  la  lluna  dóna  una  sensació  inquietant  de  caos  i  vitalitat.  
• Composició:  Està  dividida  en  dues  parts:  cel  i  terra.  El  cel  ocupa  més  espai  que  
la   terra,   ja   que   està   considerat   que   no   queda   elegant   que   ocupin   el   mateix.  
Com  a  elements  que  unifiquen  els  dos  espais  hi  ha  els  xiprés:  neixen  a  la  terra,  
i   arriben   al   cel.   Les   línies   que   els   separen   són   les   línies   ondulades   de   la  
muntanya.  
• Ritme:  Moviment,  canvi,  dinamisme  (Corbes)i  estabilitat  (el  cercle).  
• Estil:  Postimpressionista  
 
3. INTERPRETACIÓ:    
• Contingut  i  significat:  
i. Tema: El  quadre  mostra  la  vista  exterior  durant  la  nit  des  de  la  finestra  
del  sanatori  de  Sant  Romeig  de  Provença,  on  es  va  recloure  Van  Gogh  
després   d'un   dels   seus   fequënts   atacs.   És   un   quadre   que   ha   estat  
reproduït  en  diverses  ocasions,  sent  una  de  les  obres  més  conegudes.  
Els  jugadors  amb  cartes  
 

1. DOCUMENTACIÓ  GENERAL:  
• CATALOGACIÓ:  
i. Autor:  Paul  Cézanne  (1839-­‐1906)  
ii. Cronologia:  1893  
iii. Dimensions:  47  x  57  cm  
• BREU  DESCRIPCIÓ:  
i. Tècnica:  oli  sobre  tela  
ii. Lloc:  Musée  d’Orsay  (París)  
iii. Aproximació   primera:   el   quadre   mostra   dos   homes   asseguts   davant  
en  una  taula  de  perfil.  La  figura  de  l’esquerra  queda  totalment  dins  del  
quadre   mentre   que   l’altre   està   retallat   per   la   vora   del   quadre.  
L’ampolla  marca  l’eix  compositiu.  
 
2. ANÁLISI  FORMAL:  
• Elements  plàstics:    
i. Predomini  de  la  línia  recta  (l’ús  de  figures  geomètriques).    
ii. Predominen  les  tonalitats  ocres,  invertint  els  colors  de  la  jaqueta  i  els  
pantalons  de  l’un  i  l’altre.  
iii. La   llum   és   utilitzada   com   un   element   de   configuració   de   l’espai.  
Il·∙lumina  amb  desigualtat  als  dos  jugadors.  
• Composició:  Simètrica  i  equilibrada.    
• Ritme:  Moviment,  canvi,  dinamisme  (predomini  de  les  diagonals)  
• Estil:  postimpressionista.  
 
3. INTERPRETACIÓ:    
• Contingut  i  significat:  
i. Tema: En   el   quadre   apareixen   dos   jugadors   de   cartes   que   estan   fent  
una   partida.   Cézanne   va   tractar   el   tema   dels   jugadors   de   cartes   en  
nombrosos  estudis  i  en  cinc  teles.  Simplifica  l’escenari,  la  decoració  i  el  
nombre  de  figures  restant  dos  símbols  relacionats  amb  el  joc:  la  pipa,  
el  fumar  i  l’ampolla.    
 

 
El  crit  
 

1. DOCUMENTACIÓ  GENERAL:  
• CATALOGACIÓ:  
i. Autor:  Edvard  Munch  (1863-­‐1944)  
ii. Cronologia:  1893  
iii. Dimensions:  91  x  73  cm.  
• BREU  DESCRIPCIÓ:  
i. Tècnica:    Oli  sobre  tela  
ii. Suport:  Cartró  
iii. Lloc:  Oslo  
iv. Aproximació   primera:   Al   centre   de   la   imatge   apareix   un   personatge  
estrany   sobre   un   pont   amb   les   mans   al   cap   i   amb   la   boca   oberta   per  
cridar   amb   totes   les   seves   forces.   En   segon   pla   i   a   l’esquerra,   2  
persones  caminen  alienes  al  seu  deliri.  Darrere  del  pont  l’escena  d’un  
port  marítim  on  es  veuen  2  embarcacions.  
 
2. ANÁLISI  FORMAL:  
• Elements  plàstics:    
i. Predomina   la   línia   corba   i   sinuosa.   El   desequilibri   visual   es  
complementa,   amb   una   forta   diagonal   que   divideix   l’obra   en   2   parts:  
pont  paisatge.  
ii. Mescla   de   manera   violenta   i   irreal   els   colors:   blaus,   vermells,   grocs   i  
ataronjats.  
iii. -­‐-­‐  
• Composició:  L’eix  central  de  la  pintura  és  la  figura  que  crida.  Tot  i  la  mancança  
de  perspectiva  cal  destacar-­‐ne  la  profunditat  produïda  per  la  barana  del  pont  
que  creua  violentament  i  de  biaix  l’escena.  
• Estil:  Expressionista  
 
3. INTERPRETACIÓ:    
• Contingut  i  significat:  
i. Tema:   home   que   crida   angoixat   i   sembla   que   ho   transmet   a   l’entorn  
natural.   L’escena   mostra   el   reflex   del   món   interior   del   personatge  
principal.  

 
La  ratlla  verda  
 

1. DOCUMENTACIÓ  GENERAL:  
• CATALOGACIÓ:  
i. Autor:  Henri  Matisse  (1869-­‐1954)  
ii. Cronologia:  1905  
iii. Dimensions:  40  x  32  cm.  
• BREU  DESCRIPCIÓ:  
i. Tècnica:  Oli    
ii. Suport:  Tela  
iii. Lloc:  Museu  Reial  de  Belles  Arts  (Copenhaguen)  
iv. Aproximació  primera:  Retrat  de  la  dona  de  Matisse  en  que  destaca  la  
ratlla  verda  que  divideix,  en  dues  parts,  la  seva  cara  i  el  retrat.  
 
2. ANÁLISI  FORMAL:  
• Elements  plàstics:  
i. El  costat  dret  està  pintat  amb  tons  freds  (blaus  i  verds)  simula  la  part  
fosca,   mentre   que   els   colors   càlids   de   l’esquerra   (vermell   i   violeta)  
mostren  la  meitat  il·∙luminada.  
ii.  -­‐-­‐  
iii. La  utilització  dels  colors  i  els  forts  contrastos  limiten  el  protagonisme  
de  la  llum.  
• Composició:  Simètrica  i  equilibrada.  
• Estil:  Fauvista  
 
3. INTERPRETACIÓ:    
• Contingut  i  significat:  
i. Tema: Retrat   de   la   dona   de   Matisse   en   què   el   pintor   juga   amb   els  
colors  per  tal  d’estructurar  el  quadre  i  donar-­‐li  volum.  
 

 
Guernica  
 

1. DOCUMENTACIÓ  GENERAL:  
• CATALOGACIÓ:  
i. Autor:  Pablo  Picasso  (1881-­‐1973)  
ii. Cronologia:  1937  
iii. Dimensions:  3.51  x  7.82  m.  
• BREU  DESCRIPCIÓ:  
i. Tècnica:  Oli  
ii. Suport:  Tela  
iii. Lloc:  Museu  Nacional  Centro  de  Arte  Reina  Sofia  (Madrid)  
iv. Aproximació  primera:  es  reconeixen  finestres,  un  terra  de  rajoles  i  una  
taula  i  apareixen  9  figures  (6  persones  i  3  animals).  Malgrat  l’aparent  
caos,  totes  les  figures  s’estructuren  de  manera  ordenada  a  partir  d’una  
gran  piràmide  compensada  per  2  eixos  verticals  situats  als  extrems.  
 
2. ANÁLISI  FORMAL:  
• Elements  plàstics:  
i. Predomini   de   la   línia   vertical     (força),   corbes   i   diagonals   (moviment,  
canvi  i  dinamisme)  
ii. Tota  l’obra  utilització  del  negre,  gris  i  blanc.  
iii. La  presentació  de  la  llum  és  totalment  artificial  fins  i  tot  irreal  perquè  
els   focus   no   produeixen   il·∙luminació   racional   sinó   marcada   per   la  
multiplicitat  cubista.  
• Composició:   Equilibrada   2   eixos   verticals   a   cada   costat   de   l’obra   i   triangle  
central.  
• Estil:  Cubista  i  expressionista  
 
3. INTERPRETACIÓ:    
• Contingut  i  significat:  
i. Tema:   el   marc   de   la   Guerra   Civil   Espanyola,   els   avions   de   la   legió  
Còndor   van   bombardejar   la   localitat   de   Gernika   on   només   quedaven  
dones,  infants  i  vells.  Impressionat  pels  fets,  el  pintor  va  iniciar  la  seva  
pintura.  
 

También podría gustarte