Sobre drenatges i rees histories a La Punta

R. GONzALEZ VILLAESCUSA

Els va/ors de la Punta. 18 arguments en defensa de I'horta, Universitat de Valencia, 1999, 51-61.

[TITRE 40]

SOBRE DRENATGES I RECS HISTORICS A LA PUNTA

Ricardo Gourale: villaescusa=

El rnedi Iisic tie I'angle nordcst tie I'Horta sud, on cs la Punta d'En Silvestre (figs.

I i 3), cs el d'una planura litoral mediterrania upica, arnb una costa de rcstinga 0 cordo litorul durcna () de codols que impcdcix l'cvacuacio de lcs aigtlcs continentals. Un altrc dels trets ffsics que defineixen aquest espai es el riu Tiiria, que tanca pel nord aquesta unitat paisatgfstica. Natzaret i la Punta es troben en aqueix cordo litoral que s'ofereix com un relleix longitudinal i paral-lel a la costa, la prolongacio del qual cap al sud es la mateixa devesa del Saler, que separa del mar un altre dels elements fonamentals per comprendre el medi ambient de la zona: I' Albufera.

PCI' darrcrc, terra cudins entre lu rcstingu i lcs primcrcs clcvucions, hi hu una depressio que possibilita una gradacio d'albuferes, marjals i aiguamolls, en funcio de la major 0 menor fermesa del terreny. EIs aiguamolls litorals son la consequencia cornbinada de distints factors naturals: I) l'arribada d'aigues d'escolarnent originades per les pluges de terra endins en muntanyes calcaries que constitueixen un reservori d'aigua, a les quais s'afegeixen les pluges torrencials de primavera i rardor: 2) ln presencia tie rnanantials, ullals 0 broIls que ragen aigua com a consequencia de la infiltrucio de la pluja en els sediments quatemaris i de les aigiies procedents de les muntanyes circumdants; 3) la feble profunditat en que es troba el nivell freatic, pCI' I'hivcrn, sovint, tan sols a un centimetres del sol, i 4) factors antropics: I'arribada dcls cxccdcnts d'uigucs dcl final de Ics sequies d'horta.'

Tots aquests factors actuen conjuntament i generen aiguamolls costaners de gran interes paisatgfstic i ecologic per Ia biodiversitat que presenten. Aixo els ha fet objecte d'explotacio, des de I'antiguitat, pels productes cornplernentaris que ofereixen a la subsistencia camperola (pastures naturals,joncs per a cistelleria, cacera, pesca ... ). Avantatges que han atret des dels primers moments l'home, en oposicio i clara discordancia arnb la historiografia tradicional que els ha qualificat de «repulsius».

* Investigador associat al CNRS-UMR 6575 Archeologie et Territoires, Tours.

1. Antonio L6pez G6mez: Estudios sobre regadios valencianos. Univcrsitat de Valencia. Valencia. 1989, p. 34.

0353

RICARDO GONZALEZ

Fig. I. Fotografia aeria vertical de I' anomenat «Vol america» de '1956. A I' angle sud-oest, les poblacions til' Custcllar i Olivcrar: a l'unglc nord-est, Nutzurct.

L'interes daquests terrenys, pero, tam be rau en el fet que, despres dels treballs de drenutge i condicionumcnt udcquuts, suposcn un augment de lu supcrffcic cultivada, d'una qualitat excel- lent per la feble 0 nul-la inclinacio que presenten i per la regeneracio agronomica constant que representen les aportacions de Ilims continguts en l'al-luvio dipositat en la depressio. Aquestes caracterfstiques fan que els sols conquerits a antigues marjals siguen idonis per a pasturar i per a terra carnpa, de la qual cosa es deriva que a la nostra terra, i concretament en el cas que es objecte d'aquest estudi, s'emprara el terme panificar ('traure pa a la terra') com a sinonim de bonificar 0 drenar.?

2. Thomas F. Glick: Regadio v sociedad ell la vulencia Medieval. Valencia, 1988, p, 147. nota II.

0354

SOBRE DRENATGES I RECS HISTORICS A LA PUNTA

En conscqilencia, cis assecamcnts paden cstar lligats a la translormacio d'una economia carnperola de subsistencia en una agricultura d' intcrcanvi de productes comercialitzables, context mes favorable a la presencia de podcrs forts, capacos d'cxcrcir un control sobre els inividus i les col-lectivitats.' En aquest scntit, la gran difcrcnciu entre els ecosistemes naturals aprofitats pels campcrols i lcs trunsformacions d' aqucsts es la capacitat d' automanteniment, autoreparacio i autoreproduccio dels primers, mentre que cis ccosistemes transformats «son intrfnsecament inestables, nccessariament requereixen cncrgia per a l'uuromantcnimcnt»."

De let, en rclacio amh lcs dcssccacions de lex zones pulustrcs del Llcnguadoc, que cs van fer sobrctot en el segle XVIII, J. J. Vidal va fer pulcsa lu difcrcncia entre cis productcs dcrivats de la recol-leccio dels rncdis humits i els del cultiu, una vcgada bonificats aquells, Des 1.1' un punt de vista del valor de canvi, son cis segons cls que sobrcsurtcn sabre els primers; pero, qualitutivumcnt (valor protcfnic, caloric ... ) cls productcs de la rccolcccio s(m 111011 superiors pel seu alt valor d'tis, que cxplica la Iorta rcsistcncia alx projcctcs de bonificacions que van ofcrir les cornunitats carnpcrolcs que explotaven lcs rnarjals.'

GENESI I AUTORIA DEL PAISATGE AGRARI DE FRANCS, MARJALS I EXTREMALS

La zona de lu Punta purticipa de totes aqucstcs caructcnsriqucs i olcrcix lin paisutgc agrari upic de drenatge d'una zona hurnida antiga. Es sabut que l'Albutera sestenia quasi fins ales pones de Valencia matcix, a Russafa, on ales darrcrics del scgle XVIII. Cavanilles corncntava que el tcrmc era «en partes aguanoso, dondc se cultivan arroces»." La dcscripcio que fa de I' Albufcru el gcogruf del scglc XII Al-Zuhri, posa en rcllcu aquesta proximiiat:

Delante de Valencia, inrnediatamente a poniente, se encuentra Ia aIbufera IIamada de Cullcru. Ell ella hay gaIl i nctux, Enlrcntc y ell tierra tirme esla la aldca de Almusxalcs.

Historicament, la primera gran ernpresa de sanejament de les marjals literals de l'arc rnediterrani, la mamprenen els romans, per a la qual cosa degueren fer servir gran part de lcs ccnturiacions -mode de parccl-lacio rorna per untonornasia- que trobem al litoral. Deu ser el cas de les que trobem al nord i al sud de la colonia de Valentia que afecten fonamentalment les planures litorals costaneres. Tanrnateix, de I'ernprernta de

3. Philippe Leveau: «Societes historiques et milieux humides, Un modele systemiquc des donnees applicable aux marais continentaux de cuvette». Natures, Sciences. Societes. vol, 5. n° 2.1997. pp. 14-16.

4. Victor M. Toledo: «La racionalidad de la producci6n campcsina», en Ecologia, Campcsinado (' Historia, Eds. La Piqueta, Madrid, 1993. pp. 203-204.

5. Jean-Jacques Vidal: «Lcs zones palustrcs du Languedoc Mcditcrranccn. Essai de definition; approche methodologique», en Les zones palustres et Ie littoral mediterraneen, Montpellier, 1983, p. 14.

6. Antonio Jose Cavanilles: Observaciones sobre III historia natural. geografia, agricultura. poblacion y frutos del Reyno de Valencia, Tonto I. Madrid, 1795. p. 168.

0355

RICARDO GONZALEZ

ia centuriacio anomenada Valencia A, que afecta les immediacions de la ciutat,? no es pot deduir, ara per ara, que la zona de la Punta fora sanejada en aquella epoca, sino que, al contrari, quedaria en condicions d'hidromorfia fins ales primeres notfcies de que disposern ja en epoca baixmedieval.

EI 1386, bona part d' aquest espai era erm, i Pere IV d' Arago disposa que es fera de conreu, a instancies de l'esglesia i del Consell de la ciutat de Valencia. Pero si posem atencio al text d'aquesta disposicio cs pot uprcciar que cs tracta del drenatge d'una zona que ja havia estat dcssccudu previamcnt:

Com en la ortu 0 terme de la ciutat de Valencia una gran partida deiiis los lochs de Rucaffa e d' Alfafar e de altres fos e sia tornada marjalenca e erma, specialrncnt per enrurnament de les cequies e bracals e scorredors de les aigucs qui per fretura de lcs gents, uminvadcs en nombre e ell poder per ocasi6 de gucrrcs c de mortaklats c dnltrcs ndvcrsituts passudcs. no s()n slats munduts nc tcnguts en condrct scgons dcgucrcn c solicn umigumcnt.

Aqucst text, com cl que parla dcls tcrrcnys «refers uru per la ciuuu-" i cl fct que les scquics del Cavalier i de Castello de N' Arrufat sigucn csmcntadcs en lin plct sobrc rccs de data previa (1316) ul document anterior:' fan evident I' cxistcncia duna dcssccucio anterior de les rnarjals.

EI problema consisteix a determinar I'origen i l'autoria d'aquest paisatge agrari singular. EI fet que no es tinga cap notfcia documental posterior a la conquesta ens permet postular, almenys com a hipotesi de treball, que aquestes marjals pogueren ser objecte d'una primera intervencio en epoca islamica de la qual en desconeixem cornpletament I' abast, En aquest sentit, es podria pensar que bona part de les donacions conccrncnts a Russufu dcls usscntarncnts del Rcpartimcnt (lloc d' Adorcp, partida d' Ardorop, partida de Zoayr, alqucria de Raiosa i rafal de Terrae) dcvicn trobar-se ales irnmediacions, 0 a ln mateixa zona de francs, marjals i extrernals.

Tambe cs podria argurncntar al contrari, que I' abscncia d' una cornunitat de regants consolidadu en cl mornent de lu conqucsta fa evident que untcriormcnt no existia aqucsta zona drenada, tot i que tarnbc podria indicur que Iou abandonada abaus de 123l:L En qualsevol cas, I' absencia de toponirns arabs i la recreacio del drenatge al final del segle XIV fan daqucst paisutge agrari una creacio que, en cis trcts esscncials, pot datar-sc d'uqueix temps. Aqucsta circumstancia no impcdcix pas que lcs principals Ifnies de la morfologia ugruria dcpoca precedent loren rcutilitzadcs utcs, en primer lloc, que algunos encara podien ser visibles com el 1316 i, en scgon, que el determinisme ffsic del medi i tecnic dels drenatges condicioncn cnormcrnent ampliacions evcntuals 0 correccions

7. Ricardo Gonzalez Villaescusa: «Centuriations, alquerias et pueblas. Elements pour la comprehension du paysage valencien», en Chouquer, Gerard (dir.), Les formes des paysages. 2. Archeologie des parcel/aires, Paris, 1996. p. 158, fig. 2.

8. Eliseo Vidal Beltran: Valencia en la epoca de Juan l, Universidad de Valencia, Valencia, 1974, p.

185.

9. Thomas F. Glick: Regadio ... , p. 139, nola 12.

0356

SOBRE DRENATGES I RECS HISTORICS A LA PUNTA

posteriors, tal i com es va esdevenir amb lesfeixes realitzades en el segle XVIII al Pia de Vila d'Eivissa. J()

Segons Th. F. Glick," els treballs de drenatge es van prolongar al llarg de tres anys i mig -entre febrer de 1390 i agost de 1393- i s'hi van emprar vint 0 trenta homes trcballant cada diu ales ordrcs de Lois Mcnargucs, cosa que, junt amb cls materials. costa a la ciutat la suma total de 78.634 sous i 9 diners. Aquesta xifra, eomparada amb alguns preus de la mateixa epoca pot ajudar-nos a dimensionar la inversio: la xifra total correspon a un rarnat d'unes 15.000 ovelles, a unes 56 tones de llana, a 6,5 cafissos de blat (uns 1.3 I 7 litrcs), al lIoguer de 6,5 vaixclls durant 4 mesos, 0 a una tercera part del castell, lIoc i baronia de Planes (el Comtat)." Es tracta, doncs, d'una inversi6 que avui qualificarfem de milionaria, cos a que explica la preocupacio del Consell per les finances urbanes de l'any 1390Y

ELS DlVERSOS TERRATGES

I. Francs. inarjals i extremals

L'actc Iundacional i cis trcballs constiunius d'uqucsta zona Ii doncn caractcr propi i la defineixen en els lrets essencials. Els llauradors que s' hi assentaren estaven exempts de pagar el delrne durant deu anys (fins el 1400), i aquestes franqutcies donen lIoc al nom defrancs. Per al rec, hi ha terratges que reben les sobres de les sequies de Favara i Rovella quan els usuaris de pIe dret no necessiten rnes aigua, i d'acf ve la denorninacio d' extremals.

Una vegada dcssccada lu marjal, la humitat hi fa propicia lu pastura, i d'uci dcriva la dcnominucio del prut de la Vila a Eivissa, i cl prut de Cabaucs a Caxtclhi. !\ la nostru zona hi havia bous i d' altrcs iipus de rumats." Des del punt de vista agricola, cls matcixos drenatges serveixen per regal' els camps, de maneru que canalitzen tant la humitat romanent com l'aigua de les abundants fonts que ragen aigua del nivell freatic, de les quais la Font de Sant Llufs lc el toponirn rncs caructcrfstic, En conscqucnciu, fins a l'aparicio dels motors de bornbeig, el paisatge tradicional estigue esquitxat de nombroses senies, 15 cosa que devia donar-li un aspecte molt sernblant al del PIa de Vila d'Eivissa."

10. Ricardo Gonzalez Villucscusa i Helena Kirchner: «La construccio d'un cspui agrari drcnat andalusf at Huwz de lu mudina de Yabisa. Analisi morfologica, documental i arqucologica del Pia de Vita». dins Barcelo, Miqucl (coord.): EI curs de les aigues. Treballs sabre els pagesos de Yttbisa (2YO·633 H·Y02·1235 de). Eivissa, Conscll Insular d'Eivissa i Formcntcru, 1997, p. H9.

II. Thomas F. Glick: Regadio .... p. 141.

12. Eliseo Vidal Beltran: valencia ell la epoca .. ., pp. 203. 212. 214 i 246.

13. Ibidem, p. 169.

14. Ibidem. pp. 184 i 197.

15. Eugenio L. Burriel: La Huerta de Valencia. Zona 5111: Estudio de Geografia Agraria. Valencia.

Instituci6 Alfons el Magnanirn, 1971. p. 378

16. Ricardo Gonzalez Villaescusa i Helena Kirchner: «La construccio d'un espai agrari ... », pp. 89·90.

0357

RICARDO GONZALEZ

Aquest sistema perrnetia regal' ente 3 i 5 ha com a maxim per cada senia, a la zona proxima de Catarroja.'?

Des del punt de vista de la morfologia agraria, els !fmits de francs, marjals i extremals coincideixen amb una forma dels camps tfpica de zones amffbies que recorda les dessecacions d'altres planures litorals del Mediterrani. Els drenatges consisteixen en simples rases excavades per seta delnivell dels camps, per absorvir la humitat i canalitzar lnigua cxccdcntadu en la dircccio dcsitjada. EI drcnatgc principal cs troba en la cota inferior i rep I' uigua dels drenaiges sccundaris i de les sobrcs de lcs scquics. Aixo dona 1I0c a un puisatge agrari caructcrfstic en que les sequies-cscorredors no sols dispcrscn I' aigua pels camps, sino que Lambe serveixen per recollir i conceutrar l' aigua per evacuar-la a la costa 0 al llac costuncr: aixf, cs forma una parcel-lucie upica en forma d' «espina de pcix» on cis col-lector sccunduris conflueixcn en angle umb cl principal.

L'cix principal que articula tot l'cspui dcls [runes. murjuls i cxtrcmuls cs cl cauu de la Font dEn Cons 0 cam! de lAlbuferu en alguns plano Is histories, el qual cs, al scu lorn, la prolongucio del cam! de Russula. que scndinsa en lu ciutat travcssam cl rccintc cristia, fins arribar a la muralla islamica, a l'ultura de la porta de Boatella, EI cam! que dcvia scguir des dncf cs troba Iacilmcnt en la «cicatriu- que ha qucdut en cls carrel's actuals: Sant Vicent, Russufa, placa del dr. Landete, Consolat de Mar, Mestre Aguilar, Sapadors ... ha desaparegut amb la construccio de l'Illa on es troba la seu del Col-legi Oficial de Metges i es pot retrobar en la carrerra de la Font d'En Corts que eonflueix en I'avinguda dels germans Maristes. Aquest gran eix s'ubica en la cota mes deprimida (fig. 6) de ]' espai de francs i marjals, tenint en compte el microrelleu que afecta la zona, rep les aigues de la major part de les sequies i esdeve, al final del tracat, la sequia del Vall, que desaigua en la sequia del Petxinar la qual, al seu torn, ho fa en la del Tremolar (toponim que evoca la incstabilitat, el tremolor que es produeix en trepitjar les xones pantanoses), i aquesta en I' Albufera. EI sistema de drenatge s' assegurava, com es habitual, per mitja de profunds marges a ambdos cos tats del camf, que avui en dia es troben coberts per ciment i incloses en el clavegueram de la ciutat de Valencia.

Tambe s' hi identifica una serie de col-lectors secundaris que truvessen la dcprcssio practicament en la seua totalitat, des dels punts mes alts fins al col-lector principal, dels quais el cormi de Mornperot 0 Comunot, u'es el rues significatiu (fig. 2).IM Encara que les sequies cornpleixeu la doble funcio de sequia-escorrcdor, algunos de lcs especfficament anomcnndcs cscorrcdors ajudcn a dcfiuir clarament ln funcio prcvista pels constructors. Al cost at oest de la dcprcssio hi ha cls cscorrcdors dcls Roigs. del Ribas i del Pi, cls tracars dels quais coruenccn a 7m, 7,5m i 8m sobrc el nivell delmar respectivament, un poe per damunt de la zona mes deprimida, tal i com s'esdeve al Pia de Vila d'Eivissa, on cls drcnatges mcnors corncnccn per duvall dels 10m per canalitzar les aigi.ies d' escolament natural;" mentre que els eixos majors son la prolongacio d'un curs d'uigua, torrent

17. Rosa C. Alonso Sanchez: Geograjia Agraria de Catarroja. Valencia, Instituci6 Alfons el Mugnanirn, 1967. p. 46.

18. Ferran LLuch Cebri i L1ufs Beltran Llopis: Las acequias de Francos, Marjales y Extremales de la ciudad de valencia. Valencia. Ajuntament de Valencia, 1991.

19. Ricardo Gonzalez Villaescusa i Helena Kirchner: «La construcci6 d'un espai agrari drenat. .. », p. 70.

0358

SOBRE DRENATGES I RECS HISTORICS A LA PUNTA

natural 0 sequia, En el nostre cas, en tenim un bon exemple en Ia sequia de la Rambleta. bracal de Favata" de denorninacio connotativa, les algues sobreres de la qual acaben integrades en la sequia del Rei.21

Fig. 2. Extracte del fotogrumu de la fig. I. S'hi aprcciu cl contucte dcl canu de la Font d'En Corts limb el cornu de Mornpcrot, A l'ocst dcl cami cs vcu una parcel-lucid en «espina de peix- amb tots els costats menors de Ies parcel-les en contacte amb els col-lectors secundaris que desernboquen al pri nci pal.

A I'interior d'aquesta estructura, les parcel-lex s'organitzen de manera que s'hi possibilita l'cvacuacio de I'excedent d'aigua. Solen scr allargassadcs i busqucn la rnatcixa oricntacio que lu pendent per tal que, pels cxtrcms, cs puguen cscolar lcs algues al drcnatgc mes proper, i d'aquest al principal (fig. 2). A Eivissa, com hem dit, les unitats parcel-lanes d' aquesta forma es coneixen pel nom de feixes i al Llenguadoc son anomenadesfaissas, perque la seua forma recorda la d'una faixa allargada,fa.l'cia en llatf.

20. Ricardo Gonzalez Villaescusa: «Paisaje ugrario, rcgadfo y parcclarios de la Huerta de Valencia.

Nuevos planteamientos desde el analisis morfologico». dins Agricultura y regadio ell al-Andalus, Almeria. 1996. p. 359.

21. Que no s'ha de confondre amb una altra sequia situada rnes al sud de la nostra zona.

RICARDO GONZALEZ

Fig. 3. Extracte del fotograma de la fig. I. Sector de Natzaret-Ia Punta i la sequia del Valladar.

2. La sequia de Rovella

La Punta d'En Silvestre es troba a l'extrem final del terratge format per la sequia de Rovella, Aquesta, a l'eixidu de ln ciutat, es bifurca ell dos ramals, Ull conserva el nom de Rovclla, i l'ultre pren cl del Valladar; tots dos, a l'ultura de lu Punta torncn a scr lin iinic cuixcr que conservu cl scgon nom. Aqucst rccorrc el cordo literal, proxim al limit de francs i la sella disposici6 topografica permet apreciar-hi que el sector regat inclou totes les terres baixes compreses entre la sequin, el riu i el rnar, on s'inclou Natzaret (fig. 3).

La inclinaci6 de les parcel-Ies es coherent amb la natural del terreny. Aquestes es troben agrupadcs en blocs de cultiu flanquejats per col-lectors laterals que permcten desaiguar al mar els excedents d'aigua. A I'interior d'aquestes bandes les parcel-Ies es disposen sovint de forma transversal de manera que els seus limits laterals condueixen laigua cap als col-lectors secundaris descrits i generen una parcel-lacio tfpicament pintiforme, de gran regularitat rnetrica i d'orientaci6 constant (fig. 4).

Ja que aquesta descripci6 podria ser molt serrnblant a la del sistema de drenatge, mereix que ens aturern breument a ressaltar les diferencies entre ambd6s terratges. La disposici6 de les parcel-les regades a l'extrem final de la sequia de Rovella busca una eixida natural al mar dels eventuals excedents d' aigua. EI recorregut de la sequia principal, Valladar, per la cota mes alta del cord6 litoral i el conseguent descens dels bracals secundaris fins ales parcel-Ies n' indica clarament la funci6 parcel-laria: el rec, una xarxa

~;:,: • .g....

0360

SOBRE DRENATGES I RECS HISTORICS A LA PUNTA

de dispersi6 d'aigua. Mentre que les necessitats de drenatge de la zona de francs obliguen a una variacio constant de les orientacions que permet evacuar les aigiles des de qualsevol punt de la depressi6 fins a I'eix principal que es troba al centre de la depressio. Es tracta d'una xarxa de concentracio artificial, que simula els drenatges naturals d'una xarxa hidrografica d' una conca de recepci6.

Fig. 4. Extracte del fotograma de la fig. I. Tracat final de la sequia del Valladar i morfologia parccl-Iaria associada.

LA PUNTA COM A PATRIMONI HISTORIC

EI paisatge de la Punta, en conclusi6, es un sistema agrari ben definit (figs. 5 i 6). resultat de Ia profunda transforrnacio d'un medi natural per la societal. Es, al capdavall, un paisatge construtt, obra de la ciutat de Valencia i, consegtientment, es patrimoni, memoria historica: tant com ho puguen ser edificis com la Llotja 0 les Torres de Serrans.

'0'111"11 tJ 0 J_

SOBRE DRENATGES I RECS HISTORICS A LA PUNTA

Avui, encara que els marges del cami de la Font d'En carts es troben coberts, encara es poden veure algunes de les sequies-escorredors excavades en el sol per davall de la cota dels camps, Per regar, l'aigua que transporten es retinguda per parades que I'eleven fins a la parcel-la, de la mateixa manera que es rega al Pia de Vila dEivissa,

Malgrat que en el seu estat actual n' es desconegut l' origcn, la major incognita historica es determinar si els francs, les marjals i els extrernals pogueren ser objcctc d'intcrvcncio i construccio per part de la societal islurnicu que va prcccdir la cristiana. La situacir) d'uqucsta zona entre 123X i 1316, durant trcs quarts de scglc, cs una incognita sense rcsoldrc.

Per solucionar aquesta questio historica, seria irnprcscindible una avaluacio patrimonial basada cn un estudi arqucologic i documental diacronic, en cl marc de I' arqucologia del puisatgc," arnb la linalitat de confirmar sohrc cl tcrrcny cis csqucrncs i models histories i geografics proposats. Aquesta analisi giraria al voltant de l'cix principal i 11165 ben definit: l'espai agrari construtt al final del scgle XIV i les modificacions ulteriors.

Aixo, arnb Iota scgurctat, pcrrnctria generar coneixement historic sobrc cis seus ortgens i la seua evolucio, d'cnorme utilitat per a lu gestio actual daquest cspai, i contribuiria a determinar les consequencies de l'elirninacio d'un sistema agrari de rues de sis-cents anys d'antiguitat que una vegada va ser guanyat ales aigues ...

No 101 esta perdut; 110 101 1'.1'1£1 acabat.

ni la historia ni I({ resistencia

a convertir-Ia I'll (/1'11111 d'opressio.

EDUARDO HARO TEna.EN

22. Ricardo Gonzalez Villaescusa: «Arqueologta del paisaje c historia agraria: algunas cuestiones de metodo», Revista d' Historic Medieval, 7 (1996). pp. 223-242.

036~

RICARDO GONZALEZ

. '.

B Sdquiu

~ Escorrcdor

~Marji"

~ Limit lit: Iruncv

QJ CUI.1 !'..I1.m .

Fig. 5. Assaig de cartointerpretaci6 i fotointerpretaci6 de francs, marjals i extremals sobre fons cartografic de Ferran Lluch Cebria i Llufs Beltran Llopis.

Fig. 6. Model digital del terreny amb projecci6 de la cartografia de les sequies, confeccionat amb el SIG Grass (per Joan E. Garcia Biosca).

0363

Estudi de Pager Aesonensis (Isona i Conca Della, Pallars Jussa)

T. REYES BELLMUNT, R. GONzALEZ VILLAESCUSA, J. E. GARCIA BIOSCA

Revista d'Arqueologia de Ponent, 8, 1998, pages 49-60

[TITRE 37]