20 el 3 de vuit DIVENDRES, 25 DE MARÇ DEL 2011

REDACCIÓ:
Joan Raventós (Cap Eloi Miralles, Biel
EDITA de redacció), Judit Senabre, Jordi Mir
Publicacions Penedès, SA PRESIDENT Benages, Cristina (Castells), Tito Boada,
Papiol, 1 - 08720 Pere Montserrat i Ferrer París, Xavi Gonzàlez, (Esports), Fèlix
Vilafranca del Penedès (Redacció Vilafranca), Miró (Fotografia),
el3devuit@el3devuit.cat CONSELLER DELEGAT Eva López (Redacció Àngels Ventura,
Xavier Freixedas i Sant Sadurní), Ricard Nati Ceballos, Editat amb la col·laboració de
Els escrits que publiquem a les planes d’opinió, Domènech Vinyals, Ferran Sandra Bermúdez
així com qualsevol altre article signat, no són Rodríguez (Redacció (Maquetació), Anna
forçosament compartits pel setmanari i només DIRECTOR El Vendrell), Montse Llovera, Roser
reflecteixen el parer de qui els signa. Ricard Rafecas i Ruiz Juvé (Cultura), Figueras (Correcció).

OPINIÓ

Els joves polítics

Si entenem per jove una per- més, els partits no estan en el aquest darrer té més infor-

Males vibracions sona de menys de 35 anys, es

pot afirmar que hi ha molts
pocs joves en política. Si en-
seu millor moment. La seva
estructura erràtica i poc flexi-
ble i la sensació que “sempre
mació i, gràcies a Internet,
la pot contraposar, ampliar,
debatre. Els joves d’avui dia
Sempre m’ha agradat anar de l’acabo de distingir bé (fot 8 tenem polítics com a perso- són els mateixos”, són alguns (i sobretot els que són encara
restaurants (i a qui no?), en- mesos que m’hauria d’haver nes amb càrrec dins d’una dels obstacles que fan que els més joves que jo), passem ho-
cara que només sigui a fer un graduat les ulleres!), l’analit- administració, de joves polí- joves, o bé no s’interessin per res a Internet. Allà és on ens
menú del dia. Però, última- zo quieta i dissimuladament. tics n’hi ha molt pocs. I si no, la política, o bé, internament relacionem, aprenem, creem
ment, no m’hi veuen gens; Guaita’l, sembla un dolent feu un cop d’ull a les llistes des dels partits, difícilment continguts, compartim ide-
ja se sap, la crisi. A excepció de pel·lícula, però dels bons, electorals del vostre munici- s’aposti per noves veus i nous es, coneixement, sensacions,
de quan n’obren un de nou, vull dir un ‘malo’ d’aquells pi i mireu si en les posicions perfils (ja són molts per po- sentiments; en definitiva,
com és el cas d’avui. Inaugu- freds i calculadors, refina- que opten a regidors hi ha ques cadires, que només fal- trobem el nostre espai, els
rat fa tan sols 3 setmanes, es dament educats però també algú que reuneixi el requi- taria que s’hagués d’obrir nostres grups, i ens hi sentim
troba emplaçat en una masia una mica salvatges quan cal. sit de ser jove. I no crec que més la porta, deuen pensar còmodes. Internet no té nor-
del segle XVIII -perfectament Dels que no alcen mai la veu això es degui a què els menors alguns...) mes explícites, no hi ha com-
reformada- que disposa de ni s’esveren en situacions lí- de 35 anys no estiguem ben D’altra banda, la relació entre partiments tancats. Internet
totes les comoditats actuals, mit, amb un gran autocon- preparats. el polític i el ciutadà també ha ha fet canviar actituds: hi ha
amb múltiples menjadors i trol i plena confiança en si En un article publicat tam- canviat, bàsicament perquè agilitat, mobilitat, regenera-
reservats de diferents mi- mateixos. D’aquells que, si bé aquí fa un parell de me- ció, apertura, informació, es-
des (que abans deurien ser
estances o habitacions) co- Afers interns ha de torturar algú per fer-
lo xerrar, abans li explicarà,
sos, comentava que esperava
veure com els partits polítics
pai per tothom, aspectes que
no casen amb l’actual forma
municats visualment amb la amb tot luxe de detalls, com dels pobles s’obrien més als de fer política.
sala principal mitjançant uns es desenvoluparà la situació, ciutadans i vèiem nous per- Però com que hi ha pocs jo-
grans finestrals oberts a les
parets. És evident que s’ha
de tal manera que molt pro-
bablement no li caldrà em-
fils i noves veus en les llistes
municipals. Això no ha estat Bufar i fer ves posats en política, hi ha
poques persones que han
respectat i potenciat la deco-
ració original i, malgrat sem-
prar la violència. Però, en cas
de veure’s obligat a utilitzar
així... només cal veure els
caps de cartell d’alguns muni- ampolles crescut amb Internet i cre-
uen en els valors que aques-
blar una mica caòtic, és molt les seves ‘eines de bricolat- cipis, que continuen sent els ta revolució implica ocupant
acollidor, amb tot de pòsters, ge’, ho faria amb la màxima mateixos elecció rere elecció llocs de decisió dels partits i
plaques i anuncis vintage pen- elegància i distinció: al com- i, evidentment, els anys pas- de les institucions polítiques.
jats a les parets, així com una pàs de música clàssica. És el sen, i per aquests caps de llis- I sense aquests perfils, difí-
multitud d’eines pretèrites, típic que, d’entrada, et sem- ta, també. cilment veurem una políti-
aparells obsolets i armes an- Jaume Mitjans blaria una persona inofensi- La interpretació senzilla que ca més oberta, una autèntica
tigues. Malauradament, no dissenyador industrial va i de qui, arribat el dia que els joves no hi són és perquè política 2.0 on primi el diàleg,
he trobat ningú que m’hi po- es descobrís algun dels seus el jovent passem de tot, per- la proposta conjunta, la ren-
gués acompanyar, així que di- crims horribles, els veïns di- què som una generació on dició de comptes.
naré sol. Cap problema, ja hi rien allò de “no ho hagués dit prima l’individualisme, per- I si tu ets algun d’aquests pocs
estic avesat, però aprofitant Aprofitant la bona mai, era un jove ben normal”. què ho hem tingut tot molt joves que estàs en alguna
la bona visió que tinc de gran
visió que tinc de Però jo l’he calat de seguida: fàcil, perquè amb la crisi eco- Gemma Urgell candidatura per aquestes llis-
part del local des de la dis- és un psicòpata en potència, nòmica que estem sofrint, www.viniesfera.com tes electorals; o bé estàs dins
creta taula que m’ha tocat, gran part del local aparentment integrat a la so- més val que no ens despistem d’un partit polític o en alguna
m’entretindré observant la cietat. Clar que avui dia qual- en allò que no sigui treballar o administració, pots fer molt
resta de comensals. Faig una
des de la discreta sevol sembla estar a un sol estudiar,... Però jo no em vull per la política actual: has de
primera llambregada general taula que m’ha pas de protagonitzar el seu quedar només amb aquesta Si ets un ser el revolucionari de la po-
i em reconforta comprovar particular “un dia de fúria”. lectura. lítica 2.0 dins de l’organitza-
que no sóc l’únic que menja
tocat, m’entretindré També ho podria ser el teu Per una banda, si no et dedi-
d’aquests pocs ció on estàs, lluitar pel treba-
sol. Però realitzo una segona observant la resta comptable, probablement ques a la política sota el parai- joves, has de ser llar plegats, dialogar, debatre,
ullada amb més deteniment trastocat de tant mirar de fer gua d’un partit, difícilment proposar, crear, obrir, com-
i confirmo que un d’aquests
de comensals quadrar els teus números, o podràs tenir una gestió cò-
el revolucionari partir, rendir comptes amb
solitaris m’inquieta, el que el que tens ara mateix al cos- moda en el teu Ajuntament, 2.0 el ciutadà. De fet és el que els
tinc a la banda esquerra. No tat, o fins i tot la teva parella... ja que aquesta passa per acon- ciutadans volem: conèixer el
sabria ben bé com definir-ho, Però, espera, ara que m’hi fixo seguir recursos d’altres admi- perquè de les decisions políti-
però hi ha quelcom de sinis- bé, aquest individu em recor- nistracions (Consell Comar- ques i, sobretot, poder pren-
tre en ell que em crida pode- da algú... Hòstiaaaaa... Sóc jo cal, Diputació, Generalitat) dre’n partit perquè se’ns ha
rosament l’atenció. Malgrat reflectit en un mirall de peu, i el fet de ser d’un o un altre escoltat i se’ns ha tingut en
em queda bastant lluny i no clavat a la paret! partit facilita més les coses. A compte.

>> Ve de la pàgina anterior

Profunditat impressionant. L’admira- s’ha manifestat aquell que tothom. Per què? La respos-
En l’espai de tres setmanes ció dels metges que no la em va cridar a seguir-lo i ta és fàcil: perquè no teorit-
Correos es como el que oye he hagut d’assistir al comiat coneixien així ho verifica. que ara m’ha rebut amb les zava: volia arribar al cor de
llover. Sugeriría o bien al de dues persones entranya- Viure la mort amb l’espe- mans obertes.” la persona. I perquè partia
ayuntamiento, o a quien cor- bles per a mi mateix i per rança i la fortalesa que ella El divendres 11 de març a la de l’Evangeli i a l’Evangeli
responda, intente poner so- les comunitats cristianes de ho ha fet ens ha corprès. parròquia barcelonina de ens volia fer arribar. I ens
La redacció d’aquest setmanari es lución a este problema, pero Sant Sadurní i de Vilafranca. Des dels grups de joves de Sant Vicenç de Sarrià aco- feia riure amb les bromes i
reserva el dret de publicar o no les lo que no se puede aguantar El dimarts 22 de febrer en- la parròquia hem estat tes- miadàvem Mn. Frederic Rà- comentaris. I ens feia costat
cartes adreçades al seu director, i
el de resumir llurs continguts quan es que se pierdan tontamen- terràvem a Manresa la Gna. timonis de la seva fe i la fols als seus 81 anys. Molts en el que calia. I s’alegrava
excedeixin de 1.000 caràcters, te cartas que pueden ser Mery García, de 37 anys, re- seva entrega. El seu text agraïm el seu testimoni, la quan ens retrobàvem des-
amb espais inclosos. Per tal que
un escrit sigui publicat a les planes importantes, o que Correos ligiosa Vedruna de la comu- de comiat encapçalat per seva capacitat d’acolliment prés de la seva estada a Vi-
d’opinió ha de venir acompanyat ponga a repartir cartas a per- nitat de Sant Sadurní. Un la frase “El meu destí és a i el seu treball pastoral, lafranca. I s’enorgullia, en
del nom i cognoms del seu autor,
adreça, DNI i un telèfon de con- sonas calificadas, al estilo de càncer devorador ens l’ha les teves mans” mostra la en una època no gens fàcil el bon sentit, dels capellans
tacte. Tots els escrits es publicaran Ma Ángeles Tello. fet perdre en pocs mesos. El seva manera d’entendre la tant a nivell d’Església com fills de la vila.
amb el nom i cognoms del seu autor
o autors o, en el seu cas, amb el del
Enrique García seu testimoni davant la vida vida i la mort: “Ara ja des- a nivell social i polític. Les Què tenen en comú els dos
col·lectiu, Calafell i davant la mort, ha estat canso, la meva fe és plena i seves homilies arribaven a personatges tan distants en