Está en la página 1de 1

GEnER 2011

L’ANUARI DE L’ESPAI CATALÀ DE COMUNICACIÓ 49


EntREviSta

Carlos Scolari

«Vivim un moment d’acceleració


i recombinació; com un ecosistema
on introduïm espècies noves»
• Vostè que analitza el món de la comu- • La sensació és que els continents es desdi-

JORDI PLAY
nicació, creu que en el sector hi ha més buixen i que les empreses editores hagin
certeses que incertes? de ser més que mai una marca.
• El món de la comunicació sempre té • El producte ha deixat de ser el suport,
incerteses, és molt mogut. Però ara en per tant, la marca és el que consu-
tenim més que mai, ja que és un període meixes. I això és un procés que anirà
de transformació absoluta. A més de in crescendo. Hi ha una sola referència,
la crisi econòmica, hi ha una crisi de però l’adquireixes –pagant o no– per
formats tradicionals, de model de negoci. múltiples canals. Els diaris tradicio-
Fa poc més de cinc anys que les televi- nals tenen la marca consolidada i això
sions tenien molt clar el seu, de model, fa que la gent continuï buscant la seva
basat en la publicitat, i de cop i volta informació allà on sigui.
apareix el YouTube. I tot això per no
parlar dels canvis en la indústria disco- • I aquest procés pot desorientar algunes
gràfica i la resta de sectors culturals. empreses editores?
• I tant. Tots els actors estem desorien-
• En aquest moment incert, de binomi tats: els periodistes, els consumidors…
comunicació-tecnologia, hem d’esperar En els darrers anys estan desapareixent
canvis radicals? progressivament perfils com, per carlos scolari (Rosario, Argentina, 1963) és especialista en comunicació
• La comunicació (excepte l’oral) és exemple, el de corrector, i se’n creen i cultura digital, professor i investigador de la Universitat Pompeu Fabra i
tecnològica des del seu inici. Ho eren de nous com els coordinadors de les de la Universitat de Vic. Admet que els mitjans viuen un dels moments de
les percussions, la primera escriptura comunitats virtuals, els responsables màxima transformació i que tots els actors pateixen desorientació.
i, evidentment, la impremta, el telè- d’infografia o el nou periodista multi-
graf, el fax o la web. Ara vivim un mèdia. És evident que tothom s’ha
moment d’acceleració i recombinació. d’adaptar a una nova situació.
Hi ha elements nous que entren en 2.0, de contingut específic per a primera veu breu; després potser arriba
l’ecologia dels mitjans i això comporta • Ha parlat del periodista multimèdia internet, i el 3.0, que inclou el periodisme a la ràdio o a la web amb la notícia;
una reformulació. És com si, en un llac, –el que grava en vídeo, fa fotos i escriu la ciutadà, és a dir, de continguts produïts posteriorment és el torn de la televisió, i
hi introduïssim dues noves espècies: crònica–. Hi creu? pels usuaris. Ara l’1.0 ja està desapareixent l’endemà, el diari amb l’aprofundiment.
les relacions de l’ecosistema canvia- • Hi ha diversos models i molta discussió i la majoria treballa amb continguts i Hi ha empreses que no tenen tots
rien abolutament. Quan acabarà aquest del sector acadèmic. L’Agència Catalana gramàtiques específiques per a internet. els nivells i ocasions en què la piràmide
moment d’efervescència? Ni idea. de Notícies (ACN) aposta per una poli- s’inverteix parcialment, com en la nevada
La indústria té interès a mantenir un valència absoluta, mentre que Interactiva, • Creu que els lectors han de ser partícips del 8 de març, en què Twitter gairebé
ritme accelerat d’innovació però no de la Corporació Catalana, fa una poliva- del procés de producció de la notícia? donava més informació que la ràdio.
sabem si és sostenible a llarg termini. lència de mitjans però no temàtica. Jo em • Crec que no s’hauria de descartar un
pregunto si el lector comú ho diferencia. mètode wiki. Es tracta d’una línia que, • Aquest model és sostenible a llarg termi-
• Sobre l’efervescència: fa temps que A més, cal tenir en compte que en la en l’àmbit del disseny industrial, està en ni amb el paper com a darrer esglaó?
tothom parla només de continguts. majoria de mitjans locals tothom és poli- voga als països escandinaus. I certament, • El paper té poc futur com a infor-
Morirà la web com a continent? valent des de fa moltes dècades. potser es podria traslladar al món de la mació diària. És difícil defensar un
• Ara hi ha moltes discussions sobre la fi de comunicació… producte que et dóna la informació
la web i sobre la dicotomia entre contin- • Es diu que una notícia per a un diari digi- 24 hores després que succeeixi el fet.
guts tancats en aplicacions –per dispositius tal no hauria de tenir res a veure amb una • Cada vegada més els periodistes usen el Potser és diferent amb les revistes, amb
com l’iPad– i oberts a la xarxa. Jo aposto notícia per al format en paper. Twitter. Com s’ha de coordinar aquest fet un producte de qualitat, amb molta
per la coexistència entre ambdós models. • En Juan Varela parla de tres etapes en amb els mitjans de la seva empresa? opinió i anàlisi, que podrien sobre-
En tot cas, la clau és que aquests continguts el periodisme digital: 1.0, que posa el • Crec en la piràmide informativa. viure més enllà de l’iPad.
tinguin qualitat, i més, si s’han de pagar. contingut del diari en paper a la xarxa;el Comença amb la microinformació, una arnau urGeLL

2_NOTICIARI._OK.indd 49 14/01/11 06:00am