Noam Chomsky i les 10

Estratègies de
Manipulació Mediàtica
El lingüista Noam Chomsky ens fa una llista de les "10 Estratègies de Manipulació" que
s'utilitzen, a través dels mitjans, per fer que el públic sigui incapaç de comprendre allò
que l’influeix directament i els mètodes utilitzats per al seu control i esclavitud.
• 1. L’estratègia de la distracció.

L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció, que

consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels
canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica
del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions
insignificants. L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a
impedir que el públic s'interessi pels coneixements essencials de la ciència,
l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. "Mantenir distreta
l'atenció del públic, allunyar-la dels veritables problemes socials, captivar-la
amb temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat,
ocupat, sense temps per pensar.
 
"El terror es basa en la incomunicació i l'aïllament" (Rodolfo Walsh)
• 2. Crear problemes i després oferir solucions.

A aquest mètode també se l'anomena "problema-reacció-solució". Es crea

un problema, una "situació", prevista per causar certa reacció al públic, per
tal que la gent desitgi les mesures que es volen fer acceptar. Per exemple:
Deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana
(Delinqüència), organitzar o permetre atemptats sagnants, per tal que el
públic sigui el demandant de polítiques i lleis estrictes de seguretat, en
perjudici de la seva pròpia llibertat. O també: crear una crisi econòmica per
fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials, de les
privatitzacions i dels serveis públics.
• 3. L’estratègia de la gradualitat.

Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, n'hi ha prou amb aplicar-la
gradualment, amb comptagotes, any rere any, com s’està fent amb certes
privatitzacions. D'aquesta manera, durant les dècades de 1980 i 1990, es
van anar imposant condicions socioeconòmiques radicalment noves
(neoliberalisme): estat del benestar mínim, privatitzacions, precarietat,
flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents...
tots aquests canvis que, si s'haguessin aplicat a la vegada, haurien
provocat una revolució.
• 4. L’estratègia de diferir.

Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-

la com a "dolorosa, però necessària" obtenint així l'acceptació pública al
moment en que es publicita la decisió, i preparant el terreny per una
aplicació futura (com l'actual reforma del govern sobre l'edat de les
pensions i la oposició que ha generat en la societat). És més fàcil acceptar
un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l'esforç que
implica la decisió impopular no s'ha de fer immediatament. Després, perquè
el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que
"després d'això tot anirà a millor i es podrà evitar el sacrifici". Així es dóna
més temps al públic per a acostumar-se a la idea del canvi i d'acceptar-la
amb resignació quan arribi el moment.
• 5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat o
malalts mentals.

La majoria de la publicitat televisiva adreçada al gran públic utilitza un

discurs, uns arguments, uns personatges i una entonació particularment
infantils, moltes vegades propers a la debilitat, com si l'espectador fos una
criatura de poca edat o deficient mental. Com més gran sigui l'engany a
l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantil. Per què? "Si un es
dirigeix a una persona com si aquesta tingués 12 anys o menys, llavors, a
causa de la suggestionabilitat, aquesta persona tendirà a una resposta o
reacció també desproveïda d'un sentit crític, com la d'una persona de 12
anys.”
• 6. Utilitzar l'aspecte emocional més que reflexiu.

Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un

Shock, una mena d'embotiment de l'anàlisi racional, i, finalment, del
sentit crític dels individus. (Exemple: mostrar contínuament a les
víctimes d'un desastre, d'un atemptat o d'una crisi econòmica, per
utilitzar-les com a justificant i així dur a terme "Decisions impopulars,
però necessàries"). D'altra banda, la utilització del registre emocional
permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar
idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments.
 
"L'art dels nostres enemics és desmoralitzar, entristir als pobles. Els
pobles deprimits no guanyen. Res gran es pot fer amb la tristesa"
(Arturo Jauretche)
• 7. Mantenir el públic en la ignorància i la mediocritat.

Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies que influeixen
directament en ell i els mètodes utilitzats per al seu control i esclavitud. "La
qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més
pobre i mediocre possible amb l'accés a la menor quantitat d'informació
veritable, de manera que la distància de la ignorància que es planeja entre
les classes inferiors i superiors sembli, sigui i romangui inabastable per a
les inferiors“.
 
• "La majoria dels professors ensenyen fets, els bons professors ensenyen
idees i els grans professors ensenyen com pensar" (Jonathan Pool)

• "La ignorància és el pitjor enemic de la civilització, i la ignorància sol ser, en

els seus efectes, tan malvada com la pròpia maldat" (Eugenio María de
Hostos).
• 8. Estimular al públic a ser complaent amb la
mediocritat.

Induir al públic a creure que ser simple, estúpid, vulgar i inculte és

"La moda", i instant a tractar com a “bitxo raro" a qui pensa més del
compte.

Irònic, no?
• 9. Reforçar l'auto-culpabilitat.

Fer creure a l'individu que ell és l'únic culpable de la seva pròpia desgràcia,
deguda a la seva poca intel·ligència, mínimes capacitats, o al seu esforç
insuficient. Així, en lloc de rebel·lar-se en contra del sistema econòmic
injust en el què viu, l'individu s'auto-devalua i es culpa a si mateix, cosa que
li genera un estat depressiu. Un dels efectes és la inhibició de la seva
acció… i sense acció no hi ha (r)evolució!
• 10. Conèixer els individus millor del que ells mateixos
es coneixen.

En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència

han generat una esquerda cada cop més gran entre els coneixements
del públic i els de les elits dominants. Gràcies a la biologia, la
neurobiologia i la psicologia aplicada, el "Sistema" ha gaudit d'un
coneixement avançat de l'ésser humà, tant de la seua forma física com
psicològica. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l'individu comú,
del que ell es coneix a si mateix. Això vol dir que, en la majoria dels
casos, el sistema augmenta el control i el poder de manipulació i
utilització dels individus que exerceix. Un control i un poder molts cops
més grans que els dels propis individus sobre ells mateixos.
Noam Chomsky