Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
Esperem doncs que puguem gaudir d’un marc de difusió i que puguem apropar-nos de
forma directa als processos de creació i la seva intencionalitat de l’art d’acció i la
performance.
Parlar de performance és, en primer lloc, parlar d’art intermèdia. Una pràctica escènica
situada a mig camí entre dos o més formes específiques d’art i a la vegada allunyada
de cada una d’elles. De aquesta manera, una acció situada entre la pràctica teatral i
poètica tractarà de la fusió entre totes dues, però serà vista amb mals ulls des del
territori del teatre o de la poesia, com quelcom a qui no pertany, que no és propi de la
seva particular àrea específica. Per això la performance tindrà en compta la unió entre
diferents signes, per crear, en aquesta aleació un punt de partida que escapa a la
companyia d’allò específic. I en aquesta fusió no la podem anomenar collage en cap
cas, si no més be imbricació, teixit o amalgama.
Bartomeu Ferrando.
23 de març de 2011 Nieves Correa
Vaig començar formalment a finals dels anys 80. En els anys 80, el món de l’art era
una món prou cruel i prou aparatós, amb molt poques oportunitats i requeria d’una
enorme esforç per part dels artistes, en el sentit que necessitava de grans
produccions: les grans pintures, tipus Barceló, o Keifer, tallers, molts diners, i de sobte,
després de batallar en aquest món, vaig trobar la via de la performance com un art
barat, senzill, utilitari, que no necessitava de grans malbarataments, que va amb tu, i
que ho pot fer en qualsevol lloc.
Osca , 1951 Des de l’any 1990 ha realitzat accions en vintivuit països d’Europa,
Amèrica, i Asia. Presentant-se en festivals internacionals i mostres individuals.
Interessat en els usos i recompenses dels midis de mases. La percepció com a font i
límit del desig. Les polítiques de la percepció i la seva liberació.
Utilitzant estratègies canviants per codificar les acomodacions de l’art i la cultura, les
seves connivències amb l’horror.
Un codi doble real/ilusori, de l’artista com a ombra, la seva, i la del context;
transformant-se ambdues.
Accions sota una tènue llum, accentuant la percepció directa per l’espectador.
Des de 2000 coordina l’àrea de performance dinsdel multi festival “Periferias” Huesca i
altres com trobada d’art, natura i tecnologia, en 1993, La Floresta; TERRITORIS
NÒMADES” en el 2001, Barcelona.
Llicenciat amb grau en Geografia i historia (Secció : Història de l’Art) per la Universitat
de Barcelona i Doctor en Història de l’Art per la mateixa universitat. Professor titular a
La Universitat Rovira i Virgili des de l’any 1983, on imparteix assignatures d’art del
segle XX, fotografia, i història del cinema. Des de 1993 és director de la Unitat
d’Investigació del Cinema de la Facultat de Lletres (URV) i des de l’any 1999 director
de l’Aula de Cinema de la mateixa Universitat. La seva tasca com investigador te dos
línies bàsiques: per un costat l’art contemporani (segle XX/XXI) en general, incidint en
l’art espanyol, dins d’aquest camp s’inclouria la crítica d’art. Per altre, la Història del
Cine, centrada fonamentalment en el nostre pais i les seves interrelacions amb l’Histò
ria de l’art
ORGANITZA: AULA DE TEATRE DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI I CENTRE D’ART D’ACCIÓ DEL
TARRAGONÈS // PATROCINA: UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI // DIRECCIÓ: JOAN PASCUAL I PEDRO ALBA //
COORDINACIÓ TÈCNICA: ALEX MANRIQUEZ