Está en la página 1de 3

entrevista

Conxita Tarruell
fotografiada a
casa seva, al
cèntric carrer
de Jovellanos.
La professora
i escriptora de
viatges, que
treballa a l’Escola
Pia de Sabadell
des de fa trenta-
cinc anys, ens
mostra un quadre
on apareix amb
els seus dos fills:
Pau, de 27 anys,
i Francesc, de 25

conxita
tarruell
H
i ha persones per a les qui el estada de dos mesos a Costa Rica tot til, tenia la fàbrica al costat. La meva
món no és un mocador; perso- fent un recorregut pel país i convivint mare, Pepita, Pitona, Llonch, era la filla
Professora i escriptora nes que van decidir convertir amb famílies. Aquests viatges l’han petita del matrimoni, que una vegada
de viatges. «Cada viatge la seva vida en el barret d’un mag i transformat i l’han motivat a comunicar casada es va quedar a viure amb els
que faig em fa sentir més cada dia extraure’n una il·lusió, un als altres les seves vivències per mitjà pares. Amb nosaltres també residia
somni, una curiositat, un desafiament. de diaris que ha publicat a revistes i la besàvia Pepeta, una dona amb un
agermanada amb la gent Conxita Tarruell pertany a aquest webs. «Allò més essencial que porto caràcter molt ferm. Era una casa molt
d’altres cultures», explica. selecte grup. Des de petita, en el a la maleta són els medicaments, el gran, on s’organitzaven grans trobades
Sabadell del seu cor o estiuejant amb passaport, la càmera de fotos, la llibreta familiars. Per Nadal, per exemple, ens
Va néixer a Sabadell el 16 la família a Puigvert o Castellterçol, ja per escriure, la gravadora i el diari de reuníem una seixantena de persones.
de maig de 1957. L’octubre es veia a l’Àfrica cercant els orígens viatge. Són eines bàsiques. Jo escric Jo jugava molt amb els meus cosins.
de 2008 va publicar el seu de la humanitat; o a les Galápagos, molt per emocions», explica. Ens agradava fer cabanes amb les
seguint l’empremta de Darwin. Per això L’octubre de 2008, va publicar el llibre caixes de fils, que eren de fusta. I
primer llibre «Viatjar com li apassionaven els llibres d’aventures Viatjar com a transformació personal. córrer pel mig dels telers. Una altra
a transformació personal. de l’Enid Blyton. Passava tardes sen- Una experiència a l’Amèrica Llatina. imatge inesborrable és quan el xòfer
ceres llegint-los. Segurament somiava Realitza xerrades i audiovisuals dels de l’avi —que conduïa una moto amb
Una experiència a l’Amèrica ser-ne la protagonista. I no ha parat seus viatges. També porta a terme sidecar— ens acompanyava els tres
Llatina». fins a aconseguir-ho. entrevistes a ràdio i premsa, i participa germans a l’escola. Anàvem a les
Ara acaba de publicar el Conxita Tarruell és una dona d’esperit al programa Millenium, de TV3. Carmelites, al carrer de Garcilaso. Érem
molt jove, sensitiva, riallera, expres- L’estiu del 2009 va fer una estada d’un molt petitons i viatjàvem dins del side-
seu segon treball, «Una siva, que gesticula molt quan parla. mes a Etiòpia, de la qual neix el seu car. (Riu) De camí, passàvem pel carrer
experiència a Etiòpia. Es reconeix, també, apassionada, segon llibre: Una experiència a Etiòpia. de Sant Honorat. Ho recordo perquè
polifacètica, optimista, amb moltes Viatjar com a transformació personal II, jo aprenia a llegir i el nom d’aquest
Viatjar com a transformació il·lusions, lluitadora, inquieta, metòdica publicat l’any 2010 per Pagès Editors. carrer va ser de les primeres paraules
personal (II)», i molt activa. «“A tu mai no et caurà la «Els etíops són acollidors i amables, que vaig desxifrar. Llavors jo tenia cinc
amb el qual realitzarà casa a sobre”, em diuen; la veritat és admiro la seva fortalesa. Crec que si la o sis anys. A la casa del carrer de la
que si estic massa estona tancada a humanitat passés una gran desgràcia, Salut hi vam viure vuit anys. De la in-
un autèntic «tour» de casa, noto que em manca l’aire. Ara ells serien dels qui sobreviurien per- fantesa també recordo els estius a la
presentacions: el 18 de gaudeixo d’una llibertat que no té preu. què han après a viure amb el mínim», masia familiar dels Llonch, a Puigvert,
març al Casal Pere IV, de Faig tot allò que m’agrada. I tinc molts destaca. a Castellar del Vallès.
amics, que m’acompanyen i engres- «L’afició d’escriure la vaig heretar
Sabadell; el 25 de març a quen sempre. Estic en un moment de de la meva família. El meu pare, per Me’n fa cinc cèntims?
Insòlit Viatges, de Sabadell; la meva vida en què em sento molt exemple, aprofita cada festivitat per a A la masia hi estiuejàvem de juny fins
plena i molt feliç», apunta somrient. escriure versets o rodolins. I la mare, a setemble. Ens hi reuníem germans,
el 13 d’abril a l’Acadèmia El tret principal del seu caràcter és la fins i tot ha escrit un llibre sobre les cosins i cosins segons. Érem molta
Catòlica, de Sabadell; el 17 perseverança. «Gràcies a això he pogut seves memòries», diu. colla, com unes colònies però familiars.
de maig a la Llibreria Altair, superar moltes situacions complicades Conxita Tarruell m’ha rebut molt cor- Ens fèiem un tip de jugar. Recollíem
a la vida», subratlla. dialment a casa seva, un assolellat i productes de l’hort i jugàvem a ven-
de Barcelona; el 20 de Professora de l’Escola Pia de Sabadell acollidor pis del carrer de Jovellanos, dre i comprar. I de vegades anàvem
maig a l’Alliance Francesa, des de fa 35 anys, escriptora, amant de on resideix des de fa vint-i-set anys, a passejar amb la tartrana familiar.
la natura, lectora compulsiva, Tarruell quan va néixer el seu primer fill, Pau. També recordo molt especialment com
de Sabadell; i el 15 de juny es declara, sobretot, una viatgera in- «Els primers anys de casada vaig viu- trepitjava el raïm per a fer el vi. Hi havia
a l’Àmbit Cultural d’El Corte cansable. Una estada al Senegal li va re al carrer Montseny, a la Creu Alta. una olivera grandiosa on cadascun de
Inglés, de Sabadell. Totes canviar la vida. «El fet de conèixer la Els pares també viuen aquí al costat. nosaltres es feia el seu raconet, com
realitat de les escoles i compartir el dia M’agrada molt aquesta zona i Sabadell una mena de cabana. Jo hi passava
les presentacions es faran a dia amb les mestres i els alumnes en general. Em sento molt sabadellen- moltes estones, a dalt de l’arbre. (Riu)
a les 19.30 h. em va enriquir i em va ajudar a sortir ca», confessa. Comencem. Quan en baixàvem fèiem tombarelles
de mi mateixa i a obrir nous horitzons. a la gespa. Fa un temps vaig retornar
A partir de llavors vaig descobrir que Què recorda de la seva infantesa? a Puigvert amb motiu d’una celebració
teníem moltes coses per aprendre els En tinc molt bons records. Reconec familiar i em vaig tornar a enfilar a
uns dels altres», explica satisfeta. que vaig ser una nena molt privilegiada, l’olivera. Va ser emocionant.
Tarruell ha viatjat per la majoria de estimada per pares, germans, avis i
països europeus; també ho ha fet per família. Jo vaig néixer al carrer de la F ins quina edat va estiuejar a
l’Índia, Israel, el Marroc, Turquia, Sri Salut, on ara hi ha les Agrupacions Puigvert?
Text i fotos Lanka, Egipte i Cuba. Ha fet rutes so- Professionals Narcís Giralt. Era la Fins als vuit anys, que va ser quan es
Josep Gamell lidàries per Amèrica Llatina (l’Equador, casa pairal dels meus avis, Pau Maria va morir l’avi. A més a més, un dels
el Brasil i el Perú). Ha realitzat una Llonch i Lola Arús. L’avi, empresari tèx- meus germans patia asma i els metges
entrevista

van recomanar als pares que li aniria Quines eren les seves assignatures Pau, Roser i Salut. «Tots ens avením una leproseria. Va ser una experiència
bé un clima com el de Castellterçol. preferides? molt», diu. molt dura. Vaig veure morir persones
I cap allà. A Castellterçol també ens Les de lletres, sobretot la història. molt properes i vaig quedar molt im-
hi vam trobar molt bé. Hi estiueja- També m’agradava molt el francès, Quan va començar la seva passió pressionada.
ven moltes famílies de Sabadell recordo que la germana Mercè ens per viatjar?
vinculades als grups d’escoltes. encoratjava molt. Als divuit o dinou anys, quan vaig fer Quin ha estat el viatge més espe-
Ens van muntar unes colònies mag- el primer interrail. Va ser, més que cial?
nífiques: amb jocs de pista, de nit, Què va fer quan va acabar d’estudiar res, per a obrir-me nous horitzons. Al Senegal. Va ser el 2002. Encara
gimcanes amb bicicleta, natació… a les Carmelites? Vaig estar un mes voltant pel nord m’estava refent de la separació i
A Castellterçol hi vaig estiuejar deu Vaig fer COU a l’Institut de la d’Europa: Suècia, Noruega, Finlàndia, necessitava fer un canvi. A un grup
anys seguits: dels vuit als divuit Mancomunitat Sabadell-Terrassa. I des- Àustria. I també per alguns països de de cinc mestres de l’Escola Pia de
anys. Durant aquesta època em vaig prés vaig estudiar magisteri a l’Escola l’Est: l’antiga Iugoslàvia, Romania… Catalunya ens van oferir la possibili-
començar a aficionar a la lectura. Em de Mestres Rosa Sensat, al costat del Ho vam fer amb molt pocs diners i tat de conèixer diferents escoles del
passava tardes senceres llegint els Monestir de Sant Cugat del Vallès. Era vam viure moltes aventures. L’any Senegal, participar en alguna sessió
llibres d’aventures de l’Enid Blyton. una escola molt dinàmica, on es prio- següent vaig fer un segon interrail, de treball amb professors i conèixer
També vaig descobrir el teatre. A la ritzava el treball de grup. Després vaig en aquesta ocasió visitant els països diferents projectes que l’Escola Pia
colla hi havia l’actor Jordi Serrat, fer les pràctiques als Escolapis i l’any mediterranis. Van ser unes experièn- estava duent a terme a nivell educatiu
que em donava molt suport. A partir següent ja m’hi vaig incorporar. Porto cies molt maques i enriquidores. al Senegal, on el graul d’escolarització
d’aquí em vaig apuntar a fer teatre un total de 35 anys treballant-hi. L’any 1980, però, em vaig casar i amb prou feines superava el 50% i
al Centre Parroquial Sant Vicenç i a amb 26 anys vaig tenir el meu primer el d’alfabetització estava al voltant
La Joventut de la Faràndula, grup del Conxita Tarruell i Llonch va néixer fill, el Pau. Dos anys més tard va del 30%.
qual encara formo part. També em a Sabadell el 16 de maig de 1957. néixer el Francesc. Em vaig separar
vaig presentar a alguns càstings de El seu pare, Lluís Tarruell Plans, el 1998. Com va resultar l’experiència?
televisió. Vaig sortir en un episodi de Vaig aprendre moltíssim de tots els
la primera temporada d’El Cor de la nens que vaig tractar. A partir de la
Ciutat i en una tele-movie, Rumors, meva estada al Senegal hi va haver un
amb la Mercè Comes. Eren papers canvi a la meva vida. El fet de conèixer
petits però amb diàleg. la realitat de les escoles i compartir el
dia a dia amb les mestres i els alum-
Tornem enrere en el temps. Com era nes em va enriquir i em va ajudar a
la Conxita Tarruell de petita? sortir de mi mateixa i a obrir nous hori-
Vist en perspectiva, era la nena tzons. A partir de llavors vaig descobrir
exemplar, que tot ho feia bé. De que teníem moltes coses per aprendre
fet, alguns dels meus cosins amb els uns dels altres, i la millor manera
el temps m’han confessat que de és per mitjà d’intercanvis culturals.
petits em tenien gelosia. I és que jo Vaig trobar el que buscava a través
era la nineta dels ulls de l’avi Pau. de les rutes solidàries organitzades
També em recordo molt canallera: per Setem, ONG que vol sensibilitzar
em cuidava molt dels germans pe- sobre la igualtat nord-sud i promoure
tits. Però sempre estava envoltada les transformacions col·lectives per
de nois: germans, cosins… Era aconseguir un món més just. Durant
l’única nena de la família. Per això, tres anys consecutius vaig estar fent
lògicament, havia de jugar amb els rutes en tres països de l’Amèrica
xicots. Llatina: l’Equador, el Brasil i el Perú.
Les rutes em van portar a viure expe-
A què jugaven? riències transformadores que em van
A cantines, per exemple. I a mi animar a escriure el meu primer llibre,
sempre em tocava fer de cantinera, Viatjar com a transformació personal.
és clar. Em feia un tip d’omplir gots Una experiència a l’Amèrica Llatina.
d’aigua i sidral, que dèiem que era El llibre va ser publicat el 2008 per
whisky. I quan tocava torturar algú Media Responsable. Vull destacar
jo sempre era la víctima. (Riu) Fins que l’escriptor i amic Raimon Sansó,
que va arribar un dia en què vaig de- el meu coach, em va ajudar molt a
cidir que ja estava tipa de jugar amb escriure el llibre. Gràcies al Raimon
nens. Això va coincidir amb un nou vaig fer realitat el meu somni.
embaràs de la mare. Jo tenia vuit
anys i cada dia resava un parenostre A petits trets, què li va aportar ca-
perquè m’arribés una germaneta. I dascun d’aquests tres països?
els meus desitjos es van acomplir. A l’Equador, com a primera experiència,
El 8 de desembre vaig celebrar la vaig sentir que es creaven uns vincles
meva onomàstica, i la Roser va Tarruell amb els seus dos llibres publicats i diversos àlbums de viatges entre aquests dos móns separats per
néixer el 10 de desembre. Recordo l’oceà. Al Brasil em vaig deixar seduir
que el meu pare va obrir la porta va treballar molts anys de tècnic La maternitat què va representar per per la seva música i alegria. Del Perú
de casa i em va dir textualment: administratiu a l’Ajuntament de a vostè? em vaig emportar energia de les seves
«Conxita, ha nascut una nena. És Sabadell. «Un cop jubilat, però, el Va ser una experiència fantàstica, molt muntanyes i el record de les dones
un regal per al teu sant.» (Riu) Més pare ha continuat amb una gran maca. Per a poder gaudir plenament lluitadores.
endavant va néixer la Salut. Totes activitat, sobretot en tasques de dels meus fills vaig demanar una ex-
ens avenim molt. voluntariat. Pertany a Càritas, a cedència de vuit mesos, tant per l’un Acaba de publicar Una experiència a
l’Acadèmia Catòlica, a l’Arxiu de com per l’altre. Etiòpia. Viatjar com a transformació
Què volia ser de petita? la Puríssima… També es dedica personal II, (2010, Pagès Editors).
Mestra de jardí d’infants. Sempre molt a les lletres i la investigació, Quants països ha visitat en total? Me’n fa un resum?
m’han agradat molt els nens. sobretot a la història de la nostra La majoria de països europeus, l’Índia, El llibre està basat en el recorregut
família. Gràcies a ell he descobert Israel, el Senegal, el Marroc, Turquia, que vaig fer per Etiòpia durant un mes
Va estudiar a les Carmelites. Treia avantpassats nostres a l’Equador Sri Lanka, Egipte, l’Equador, el Brasil, de l’estiu de 2009. La ruta pel sud és
bones notes? i a Cuba», explica satisfeta. La el Perú, Costa Rica, Etiòpia, Cuba… com un viatge a la prehistòria, on es
Sí, Déu n’hi do! Era molt treballadora. seva mare, Pepita, Pitona, Llonch pot conèixer l’insòlit món de les tribus.
Sempre he estat molt constant i perse- i Arús, és mestressa de casa. «La Recorda el seu primer viatge fora Al nord es descobreix el gran patrimoni
verant. Havia de fer colzes però me’n mare també porta a terme una d’Europa? cristià ortodox. I també es pot passejar
sortia. Ah, i a l’hora de fer broma era gran activitat. Va ser una de les Sí, va ser a l’Índia, abans de tenir per la quarta ciutat santa de l’islam.
de les primeres que m’hi apuntava! fundadores de La Unió de Mares. I els fills, a principis dels anys vuitan- Finalment, veurem la col·laboració
A l’Esplai La Roda vaig fer una colla s’ha dedicat molt a cuidar els néts; ta. La nostra idea inicial era anar a en un orfenat a Addis Abeba, on les
d’amigues que encara ens trobem ara. en total, catorze de colla», destaca. Llatinoamèrica, però finalment vam històries de cada nen em van tocar el
També jugava a bàsquet. Són cinc germans: Conxita, Lluís, marxar a l’Índia, on vam col·laborar en cor. Estic satisfeta perquè he après a
entrevista

viure d’una manera diferent a la que organitzar festes, ballar sevillanes Quina és la seva especialitat? Llegim molt. També m’agraden molt els
estic acostumada. i altres danses, fer un brindis en Diumenge passat, per exemple, ens llibres de viatges i d’assaig. Sempre
honor a tots els països que he vam reunir tota la família per a cele- porto un llibre a la bossa. Amb un llibre
Com és el poble etíop? visitat… », explica. brar els aniversaris de la mare, del no t’avorreixes mai.
Els etíops són acollidors i amables; meu fill i del meu germà, i vaig cuinar
admiro la seva fortalesa. Crec que si la És una persona presumida? trenta-set petxines farcides de peix Inventari d’intimitats: el seu pai-
humanitat passés una gran desgràcia, Ara em cuido més que no pas abans, (rap, gambes…) amb beixamel. Diuen satge ideal és la Costa Brava,
ells serien dels qui sobreviurien perquè però tampoc no em treu hores de son. que em surten boníssimes. «sobretot la zona de Begur», su-
han après a viure amb el mínim. Jo valoro més la part interior de les bratlla. El seu color preferit és el
persones. Quin és el seu plat preferit? blau marí. La seva flor és el lliri de
Què la mou a viatjar? La pasta. camp, «sobretot per la seva olor»,
Per a mi viatjar és una experiència Com vesteix normalment? diu. També li agraden les roses
vital, una manera de redescobrir-me Còmoda i pràctica. I allò que no menja mai? «i els geranis que tinc al meu bal-
a mi mateixa. Cada viatge ha estat El bacallà i el pebrot. L’arròs tampoc có». Pel que fa a l’esport, practica
un aprenentatge de tolerància, amor Li preocupen les arrugues, el pas no m’agrada gaire. natació. «Era la sòcia número 1
i unitat. Em lliuro plenament a les del temps? del Nagi. M’hi vaig apuntar quan
experiències del moment. Una afir- Al principi em va costar una mica Quines són les seves aficions? la instal·lació encara estava en
mació que sempre m’acompanya és: acceptar-les, però ara les valoro molt. Viatjar, escriure, llegir, passejar enmig obres. Des que van tancar, però,
«Les coses interessants succeeixen Crec que les arrugues són la mostra de la natura, caminar… Formo part vaig al CN Sabadell», explica.
a aquelles persones que permeten de l’experiència i la saviesa que ens d’un grup de dones (de 6 a 12) que No és gens supersticiosa. «Però
que succeeixin.» Sento que hi ha un va donant la vida. cada dimarts ens trobem a la plaça m’agrada molt el número 7. Em
abans i un després de cada viatge, del Mestre Olivella i anem a caminar pertany numerològicament: quan
amb tot el que he après. S’ha plantejat alguna vegada passar pels barris de Sabadell. Ho fem de 7 jugava a bàsquet duia el 7, vaig
per un retoc quirúrgic o estètic? a 9 del vespre. Caminem dues hores néixer l’any 1957 i el número de
Què significa transformació? En principi no. seguides. Quan fa bon temps i el dia és col·lecció del meu últim llibre és
Sento que a partir d’un viatge comença el 57. El 7 sempre m’ha acom-
una nova etapa a la meva vida i que panyat», diu. Conxita Tarruell és
he de fer arribar aquest missatge arreu mestre en Reiki.
per aconseguir una societat millor.
Cada viatge que faig em fa sentir més Quin tipus de música escolta quan és
agermanada amb la gent d’altres cul- a casa relaxada?
tures. M’adono que vivim en un món M’agrada molt la música clàssica i la
global, en què tot està connectat i tenim música de meditació. Des de fa un
més coses en comú de les que ens any i mig també canto en un grup de
imaginem. En la nostra societat cada Gospel, La Bella Quirze Band, de Sant
vegada hi ha més persones que se Quirze del Vallès. Aquesta Setmana
senten soles i amargades. La majoria Santa marxarem a Alemanya a través
no estan mai contentes i sempre volen d’un intercanvi; i a l’estiu, anirem a
tenir més, i creen necessitats que no Chicago. Aquest és un gran repte.
són reals. Hauríem d’aprendre a ser Vaig fer un taller de Gospel amb un
més conscients i valorar més el que director afroamericà i va resultar una
tenim. No ens adonem que ens hem experiència molt interessant. Ara ens
tancat en la nostra gàbia d’or, però ha convidat a conèixer Chicago, i la
estem perdent la llibertat de viure i meva il·lusió és poder fer realitat
de gaudir cada moment present. M’ha aquest somni. Estem assajant de
colpit el que he viscut amb l’intercanvi valent.
i la convivència amb els nadius. M’han
encomanat la seva força i energia tot És una persona religiosa?
ajudant-me a madurar i a viure amb Sóc espiritual. Em sento molt cristia-
intensitat les petites coses de cada na ecumènica. He après molt de les
dia. M’han ensenyat a valorar com cultures i de les diferents religions.
ens necessitem tots els éssers que Penso que hi ha una part comuna
habitem aquest planeta i a estimar la que tots tenim. Fa dotze anys que
diversitat de les seves gents. He après sóc membre d’un grup de pregària,
que és millor relaxar-me, no tenir cap meditació i cants de Taizé. Ens reunim
expectativa i deixar-me sorprendre de cada dimecres a dos quarts de nou del
forma agradable per qualsevol cosa vespre en un sala situada a l’entrada
encantadora que em trobi. Penso que de la Puríssima. Hi carrego piles. És
si molts d’ells han aconseguit tant des un espai obert a tothom.
de zero, jo també puc tenir el que real- Conxita Tarruell ens mostra l’obsequi que, en forma de Diari de Sabadell, va
ment vull, lluitant amb força i afrontant rebre de l’esplai La Trepa en el seu cinquantè aniversari De què té por?
amb valentia les noves situacions que Per un cantó sóc una persona molt
m’aniré trobant a la vida. Vivint en la Quin perfum porta? més llarg fem itineraris per la zona del llançada però per l’altre, en segons
incertesa de l’ara i aquí he gaudit del Colònies del tipus Adolfo Domínguez, riu Ripoll, que m’encanta. També anem quines coses, quan arriba l’hora de
moment present. A partir d’ara he de però m’agrada molt la varietat. Quan a Togores, la Salut, Sant Quirze… I de la veritat m’envaeixen els dubtes. De
valorar allò que tinc, donant les gràcies vaig viatjar a Cuba vaig visitar una vegades ho aprofitem per a fer alguna vegades marxaria corrents. (Riu)
d’haver nascut a Catalunya i de la botiga de l’any 1780 especialitzada visita o activitat de caire cultural. Ens
família que m’ha tocat viure. en fragàncies, i em va encantar un anomenen «Walkie-Talkie», perquè En quina mesura li interessa la po-
perfum extret de la planta del tabac. parlem i caminem. Ens fem un tip de lítica?
Conxita Tarruell és una persona M’agraden molt les olors exòtiques. xerrar. Ens posem al dia.» (Riu) En principi no gaire. M’estimo Catalunya
apassionada, lluitadora, inquieta, i la defensaré sempre. El meu fill
activa, optimista, amb moltes il· De les tasques de la llar, quina li Llegir també l’apassiona? Francesc és politòleg i m’ajuda a en-
lusions, metòdica. El tret principal agrada més i quina menys? Sí, molt. Llegeixo dos o tres llibres tendre la política.
del seu caràcter és la perseve- Quan els nens eren petits vaig estar alhora. Actualment, El tiempo entre
rança. «Gràcies a ella he pogut molts anys dedicant-me a la casa costuras, de María Dueñas, i Maneres És una persona fàcil d’emocionar?
superar moltes situacions a la en cos i ànima; però ara sóc molt de viure per sempre, de Sally Nicholls. Sí, molt.
vida. No he tingut una vida gaire pràctica. A més a més, el meu fill A més a més, formo part d’un grup
fàcil però he lluitat molt, i això Francesc també m’ajuda molt en d’animadors de lectura, de l’Escola Pia Què l’emociona?
m’ha donat moltes satisfaccions. aquest aspecte. de Catalunya. Ens reunim els dijous Qualsevol cosa. Sovint em sento com
Penso que aquesta lluita ha valgut a la tarda a la casa mare de l’Escola un nen petit. Cada dia descobreixo
la pena», diu. Pel que fa al sentit Li agrada cuinar? Pia a Barcelona, al Mercat de Sant coses que m’emocionen.
de l’humor es confessa riallera i No gaire, però quan celebrem alguna Antoni. Fem moltes activitats: «Maletes
«de la gresca». «M’agrada molt cosa cuino amb molt d’amor. viatgeres», «Exploradors de llibres»… L’aventura de la vida