Está en la página 1de 9

La biblioteca pública dins l'edifici sociocultural : nous

projectes arquitectònics
LIDIA BARTOLOMÉ, CRISTINA CLOTET
lidia.bartolome@uvic.cat, cristina.clotet@uvic.cat,

Resum

El ventall de serveis que la biblioteca pública ofereix per a cobrir les demandes dels
seus usuaris cada cop és més ampli, fet que es tradueix directament en l’espai físic i en
l’arquitectura de la biblioteca.
Per començar, es justifica i s’analitza la integració de la biblioteca pública dins
l’equipament sociocultural, la qual cosa permet treballar col·laborativament a diverses
entitats i serveis d’un municipi, solucionar problemes de manca d’infraestructures,
aconseguir projectes econòmicament més rendibles i de major impacte arquitectònic.
A continuació, es fa un repàs a nous projectes arquitectònics de biblioteques públiques
dins d’edificis socioculturals: en primer lloc i a nivell nacional, la Biblioteca de Galicia,
integrada dins del complex arquitectònic Cidade de Galicia i el centre sociocultural de
Xàbia que acollirà la biblioteca pública del municipi. Per acabar i a nivell internacional,
la Library of Birmingham.

1. Introducció
Segons el Manifest de la UNESCO, “la biblioteca és un centre local d’informació que
facilita tot tipus de coneixements als seus usuaris”. Les missions de la biblioteca,
definides en el Manifest, no es poden dur a terme sense un canvi radical en el que, fins
fa pocs anys, era la biblioteca pública. El Manifest convida a l’obertura, a treballar amb
i per la comunitat, a anar molt més enllà de la formació, manteniment i difusió d’una
col·lecció.

Els canvis s’estan produint. Els professionals bibliotecaris són formats com a gestors de
la informació i dinamitzadors culturals. Els serveis que ofereix la biblioteca són cada
cop més amplis i és habitual la col·laboració amb les altres institucions socials i
culturals dels municipis.

És necessari que els nous equipaments reflecteixin aquest canvi i el potenciïn, i és


necessari que els ajuntaments siguin conscients de les necessitats que creen els canvis
socioculturals que es produeixen en els municipis.

Amb aquest article, intentarem apropar-nos als nous espais físics de les biblioteques a
través d’uns quants exemples reals; uns escenaris nous, integrats en equipaments
socioculturals, per a uns serveis destinats a satisfer les necessitats d’informació,

1
formació, oci i cultura dels usuaris i que tenen una traducció directa en l’arquitectura i
en l’espai de la biblioteca pública.

2. Noves necessitats, nous espais


Actualment, podríem dir que els recursos que té una biblioteca pública per dur a terme
les seves funcions són la informació, els serveis, la tecnologia, el personal i l’espai.
D’entre tots ells, l’espai físic de la biblioteca, és un element clau al qual a vegades no es
dóna prou protagonisme. Es dóna molta importància a la tecnologia i massa poca a
l’espai i és que l’onada d’impuls tecnològic de la xarxa dels últims anys ha desplaçat
l’atenció de l’espai físic al virtual.

Malgrat tot, els espais físics són molt importants i no només com a magatzems de llibres
o sales silencioses de consulta sinó com a lloc de trobada i punt on disposar
d'equipament tecnològic avançat i gratuït.

La percepció de la biblioteca pública com a agent cultural ha incorporat als espais de la


biblioteca els espais polivalents per a activitats. Les àrees de la biblioteca pública es
reorganitzen per adaptar-se a les noves necessitats i noves demandes dels usuaris. La
introducció de nous suports, i especialment d’Internet, repercuteixen en l’edifici i en la
seva definició espacial. Així mateix, es fan necessaris altres espais vinculats a les
necessitats d’estudi, reunions, autoaprenentatge, de formació continuada, etc.

Cal veure la biblioteca pública no només com un espai per a l’estudi i la consulta. Els
espais creats en cada nou edifici bibliotecari han de ser tan diàfans i agradables per a
l’usuari com sigui possible. La biblioteca s’ha d’estructurar en àmbits que en facilitin un
ús més diversificat.

Això és fàcil en les biblioteques de nova construcció. Però què passa en les que ja estan
construïdes?

Per aquest motiu, l’arquitectura de la biblioteca, és interessant que tingui en compte les
deu característiques clàssiques que segons Brawne (Brawne 1970) hauria de complir
qualsevol edifici destinat a un equipament d’aquest tipus:

– Flexibilitat: estructura i distribució fàcils d’adaptar a les noves circumstàncies que es


plantegin.
– Extensibilitat: que permeti el seu creixement i ampliació
– Compactació: que faciliti la mobilitat dels usuaris, personal i fons
– Accessibilitat: Des de qualsevol punt, i per a qualsevol persona
– Varietat: en els espais disponibles pels usuaris
– Organització: que faci possible un ús ràpid, còmode i eficaç del fons.
– Comoditat: pel què fa a les condicions d’ús.
– Seguretat : pel personal, usuaris i fons
– Constància : en les característiques del seu entorn (temperatura, humitat..)
– Indicació: Amb una bona senyalització dels espais.

2
3. L’edifici sociocultural
Les noves estructures socials i demogràfiques creen noves necessitats socioculturals. El
model d’edifici sociocultural comença a ser habitual en aquells municipis que
necessiten renovar tant els equipaments, com les polítiques culturals. Consisteix en
reunir, en un sol espai, diferents serveis públics relacionats amb la cultura,
l’ensenyament, benestar social, etc. D’aquesta manera és soluciona la mancança
d’infraestructures creant espais més rendibles econòmicament i que es retroalimenten
entre ells a nivell d’usuaris. El fet d’invertir en un sol edifici, permet realitzar projectes
importants a nivell arquitectònic que revitalitzen el paisatge urbà, i que proporcionen
gran rendibilitat política al govern responsable de la realització del projecte.

Daniel Gil (2010) a Los edificios sociales, compara els edificis socioculturals amb el
web 2.0: “una nueva forma de entender la web, más dinámica, más participativa, más
democrática, más abierta y mejor… más humana y más cercana… Una nueva web
que, a pesar de algunas críticas, ha llegado para quedarse, un nueva construcción y un
nuevo edificio de lo que queremos que sea Internet.”

L’arquitectura dels edificis socioculturals, s’ha de fonamentar en aquests mateixos


principis, creant espais reals, participatius i canviants, que arribin a ser alguna cosa més
que contenidors de les entitats culturals. Ha de produir edificis que es completin i es
transformin juntament amb la societat a qui han de donar servei, tenint en compte que és
la societat, amb les seves necessitats i els seus suggeriments, qui ha de marcar la pauta
dels canvis que es produeixin.

Si ens centrem en el model arquitectònic d’aquest tipus d’edificis, veiem que hi ha uns
trets comuns que defineixen un nou tipus de construcció pensat per a assimilar els
canvis socials i culturals en constant evolució.

Els projectes es plantegen a partir de l’anàlisi de l’entorn urbà en que s’ubicarà


l’equipament, valorant les diferents escales i dinàmiques urbanes per a aconseguir una
relació física i visual amb la resta del paisatge urbà.

Els edificis es plantegen com a organismes capaços de respondre a requeriments de


diferents tipus: escala, ús, situació, programa. Es prova de recuperar i revisar conceptes
bioclimàtics i de sostenibilitat i d’aprofitar les característiques favorables del medi per
a que l’objecte arquitectònic s’integri en el paisatge.

La biblioteca ocupa la zona més accessible al públic i l’entrada principal se situa en una
plaça (sempre que les característiques de l’espai ho permetin) que constitueix un punt de
trobada públic. La plaça ha d’integrar-se en l’equipament i l’equipament en la plaça,
l’edifici, doncs, ha d’obrir-se al carrer i formar-ne part, situant la cultura a l’abast de
tothom.

La façana ha de representar un equipament actiu, on es programen activitats i


succeeixen coses. Ha de permetre veure que hi passa en l’interior, convidant al públic a
entrar-hi. Ha de donar una imatge d’espai obert i públic en el que entrar, sense cap
finalitat determinada, sigui un acte natural.

L’aprofitament de la llum natural és essencial en el conjunt de l’edifici però sobretot en


la biblioteca que s’esforça per deixar enrere la imatge clàssica d’espai tancat.

3
4. Alguns exemples

4.1. Cidade da Cultura de Galicia

Figura 1. Cidade da Cultura de Galícia

Dissenyada per l’arquitecte americà Peter Eisenman, es defineix com “ciutat, inclusiva i
plural, que contribuirà a donar resposta als desafiaments de la Societat de la Informació
y el Coneixement”.

Es tracta d’un conjunt d’edificis interconnectats per carrers i places que formen una
ciutat destinada a acollir serveis i activitats relacionats amb la preservació del patrimoni,
l’estudi, la investigació, la comunicació, etc.

L’interès arquitectònic que desperta és tal que, malgrat que els únics equipaments
acabats són la biblioteca i l’arxiu, s’ha organitzat un programa de visites guiades a les
obres per al públic en general.

Com succeeix en tots els projectes d’aquestes dimensions, la Cidade da Cultura, no està
exempta de polèmica, sobretot en l’àmbit polític, però també en l’arquitectònic. En el
mateix moment en que es va conèixer el resultat del concurs d’adjudicació, el projecte
va ser qualificat com a megalòman i es va advertir del endeutament que crearia. Des del
Col·legi d’Arquitectes de Galícia, és van criticar les grans dimensions i la dificultat per
a establir un sistema de comunicacions fluït, arribant a comparar-lo amb un centre
comercial.

El projecte, basat en la teoria deconstructivista, dona al Monte Gaiás l’aspecte d’un


jaciment arqueològic amb talls naturals que representen els motius de les vieires, símbol
de la ciutat. El complex forma amb el Mont Gaiás el que s’anomena “urbanisme de
figura a figura” i que dona la mateixa importància als edificis que a la topografia.

4
Figura 2. Interior de la Biblioteca de Galícia

La biblioteca (Biblioteca Nacional) té una superfície útil de 16.000 metres quadrats i sis
nivells en els que es reflecteix el que s’anomena “caos trapezoidal” i que és la
característica principal del projecte. L’interior és completament blanc i diàfan. Té
capacitat per a un milió de volums tot i que va obrir amb 250.000. Funcionarà també
com a Dipòsit Legal i com a central del Sistema Gallec de biblioteques.

4.2. Centre sociocultural de Xàbia (Alacant)

En aquest cas, ens trobem davant del projecte de construcció d’un nou centre
sociocultural a Xàbia que acollirà la Biblioteca Pública Municipal.

El projecte de construcció de l’edifici ha estat realitzat per l’empresa Singular Studio,


empresa ubicada a Xàbia, dedicada al desenvolupament integral de projectes
arquitectònics.

Segons els arquitectes autors del projecte, han tingut especial interès en el disseny i els
acabats de qualitat, la optimització dels recursos econòmics al ser un projecte d’obra
pública, la sostenibilitat, però sobretot la integració de l’edifici en el paisatge. I és que
l’edifici del centre sociocultural tindrà l'aparença d'un bloc massís surant en l'aire.

5
Figura 3. Façana principal de l’edifici

El centre sociocultural estarà situat al port de Xàbia, zona de tradició marinera, raó per
la qual la façana metàl·lica de l'edifici estarà inspirada en el moviment de l'aigua. Per
poder simular la vibració de l'aigua del mar, la façana estarà composta de panells
microperforats, que a més a més regularan l'entrada de llum a l'edifici depenent de quina
zona es tracti.

Com que l'edifici tindrà un ús híbrid, per la seva construcció es tindrà en compte l'ús de
materials reciclats, no tòxics i ecològics, sistemes bioclimàtics i geobiològics que
garantiran la qualitat ambiental i la salut de l'usuari.

A la planta soterrani i orientat cap al sud hi haurà el centre sociocultural, que comptarà
amb dos grans espais polivalents, zones de servei, gestió i amb un gran pati privat de
més de 160 m2.

Figura 4. Vista del pati del centre sociocultural

6
La planta baixa i les superiors estaran ocupades per la biblioteca que haurà de funcionar
d'una manera eficaç com a espai social, molt més enllà de la seva funció tradicional de
magatzem de grans col·leccions de llibres i altres materials. Les persones i els grups
n’hauran de poder fer servir l’espai físic per trobar-se i no només com a lloc de reunió,
sinó com a espai "integrador cívic" important.

Per aquest motiu, comptarà amb espais flexibles per poder acollir a part dels serveis de
gestió i interns, sala de consulta, hemeroteca, etc. dues sales d’informàtica (una per
joves i una altra per a adults), sala d’exposicions i sala d’usos múltiples. Nous espais
pensats per a compartir, descobrir, establir relacions, intercanviar idees, sorprendre's,
inspirar-se, comunicar-se, interactuar, aprendre…

4.3. The Library of Birmingham

El projecte arquitectònic de la biblioteca de Birmingham, valorat en 193 milions de


lliures, ha estat dissenyat per l'estudi holandès d'arquitectes Mecanoo. Està previst que
estigui acabat l’any 2013 i serà un equipament cultural de referència per a la regió.

L’edifici estarà situat a la Centenary Square de Birmingham. Amb un disseny


arquitectònic que transformarà la imatge de la ciutat, ocuparà 31.000 m2 repartits en
deu plantes:

A l’entrada, els usuaris hi trobaran un vestíbul ampli que conduirà cap a una planta
baixa amb terrasses interiors; els quatre primers pisos seran d’accés públic i comptaran
amb dues terrasses exteriors amb jardí; les dues plantes següents acolliran l’arxiu i seran
d’accés restringit; el vuitè i el novè pis es destinaran a oficines i l’últim, de forma
circular, estarà dedicat a la Shakespeare Memorial Room.

Figura 5. Vista de la LoB des de la Centenary Square Figura 6. Interior de la LoB

En aquest cas no estem davant d’un edifici sociocultural entès com a tal, sinó que
l’espai físic de la biblioteca estarà connectat amb el Birmingham Repertory Theatre
(REP) de manera que aquests equipaments culturals funcionaran de forma conjunta.
L’edifici també acollirà altres espais com ara un amfiteatre a l'aire lliure i altres espais
artístics informals, un estudi de gravació i àrees destinades a infants i joves.

7
Com a biblioteca pública local serà un lloc d’intercanvi de coneixements, de reunió per
a les organitzacions comunitàries locals, amb seccions dedicades a la cultura, arts, grups
de lectura, aprenentatge, suport empresarial, patrimoni local, etc. i de forma molt
destacada, donarà oportunitats per a l’autoformació.

Com a equipament social promotor de la cultura, oferirà els seus espais per a iniciatives
formatives, creatives, empresarials i culturals, fet que ha obligat a adaptar el seu model
físic a un disseny arquitectònic innovador que permeti aglutinar i desenvolupar amb èxit
una àmplia gamma de serveis. Per aquest motiu, la flexibilitat és una característica
important del disseny de l’estructura interior de la biblioteca, ja que moltes seccions
permetran readaptar-se temporalment segons convingui per acollir activitats diverses
amb l’objectiu d’apropar els usuaris als diferents recursos i serveis.

Els recursos i els espais de la LoB es posaran a disposició de qualsevol institució o


organització per fomentar-ne el seu ús de tantes maneres creatives com sigui possible,
perquè en definitiva, els creadors d’aquest projecte arquitectònic, han fet de la biblioteca
de Birmingham un espai obert sense barreres, que es pugui omplir d'atraccions culturals
que aconsegueixin satisfer i sorprendre a aquells qui hi entrin amb un objectiu concret i
també als qui ho facin sense saber què hi volen trobar.

5. Conclusió
El nou enfocament de la biblioteca pública cap a una vessant més social és tan evident
com la influència de les noves tecnologies i del web 2.0 en la cultura i en la vida
quotidiana. Hem vist, en els exemples descrits, com els edificis també evolucionen en
aquest sentit, optimitzant recursos i creant espais polivalents que són punts de trobada i
d’integració social.
Els arquitectes tenen especial cura amb la integració dels edificis en el paisatge, fent-los
formar part del carrer alhora que el carrer entra dins dels edificis, en dissenyar façanes
que mostrin el que succeeix en l’interior i que emplenin de llum natural espais, com les
biblioteques, que han estat tradicionalment foscos.
Des del punt de vista arquitectònic, l’edifici ha de ser un referent, un volum destacat i
simbòlic respecte a l’entorn. Ha de representar l’activitat cultural que es produeix a
l’interior, orientant, dirigint i provocant als vianants.

8
Bibliografia

Birmingham City Council (2011). <http://www.birmingham.gov.uk/lob>. [Consulta:


03/02/2011].

Brawne, Michael (1970). Bibliotecas. Arquitectura-Instalaciones. Barcelona: Blume.

Fundación Cidade Da Cultura De Galicia (2010). “Programa de visitas ciudad de


cultura”. <http://reservas.cidadedacultura.org/es.aspx>. [Consulta: 02/02/2011].

Gambles, Brian (2010). “Espais nous per a usos nous”. BiD: textos universitaris de
biblioteconomia i documentació, núm. 25. <http://www.ub.edu/bid/25/gambles1.htm>
[Consulta: 21-01-2011].

Gil, Daniel (2010). Los edificios sociales. Bauen, bibliotecas y arquitectura


<http://www.bauenblog.info/2010/11/23/los-edificios-sociales/>. [Consulta:
25/01/2011].

Revista Sobbi (2008). “A Cidade da Cultura de Galicia“ Revista Sobbi, núm.


37.<http://www.sobreestants.com/SobbiArchives/186.pdf> [Consulta: 02/02/2011].

Romero, Santi (2010). “Arquitectura i biblioteca : junts des de l'inici”. BiD: textos
universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 25.
<http://www.ub.edu/bid/25/romero1.htm>. [Consulta: 21/01/2011].

Singular Studio(2010). “Biblioteca pública municipal y centro sociocultural en Jávea”.


Singular Studio Blog. <http://www.singularstudio.es/blog/2010/11/14/biblioteca-
publica-municipal-y-centro-sociocultural-en-javea/>. [Consulta: 03/02/2011]

Terc3ra Información (2011) “La Cidade da Cultura de Galicia. Megalomanía versus


Cultura” <http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article21249>
[Consulta: 03/02/2011].