LA FUNCIÓ DIRECTIVA:

APLICACIÓ DE LES TIC AL CEP DE

MENORCA
CENTRE I A LA PRÀCTICA
DOCENT
 QUALITAT, TIC I
I N M AC U L A DA
P I TA LU G A
I VO R R A

DIRECCIÓ ESCOLAR 1 9 - 01 - 2 01 1

http://qualitat-dir-tic.blogspot.com

Qualitat, TIC i Funció Directiva 2

QUALITAT DIRECCIÓ

TIC

Qualitat, TIC i Funció Directiva 3

 ESCUELA 2.0

 Escuela 2.0
 E l P r o g r a m a E s c u e l a 2 . 0 e s u n p r oye c t o d e i n te g r a c i ó n d e l a s Te c n o l o g í a s d e l a
I n f o r m a c i ó n y d e l a C o m u n i c a c i ó n ( T I C s ) e n l o s c e n t r o s e d u c a t i v o s , q u e c o n te m p l a e l u s o
p e r s o n a l i z a d o d e u n o r d e n a d o r p o r t á t i l p o r p a r te d e c a d a a l u m n o o a l u m n a . E l o b j e t i v o
supone poner en marcha las aulas digitales del siglo XXI, aulas dotadas de
i n f r a e s t r u c t u r a te c n o l ó g i c a y d e c o n e c t i v i d a d .
 El programa Escuela 2.0 se basa en los siguientes ejes de inter vención:
 A u l a s d i g i t a l e s . D ot a r d e r e c u r s o s T I C s a l o s a l u m n o s y a l u m n a s y a l o s c e n t r o s :
o r d e n a d o r e s p o r t á t i l e s p a r a a l u m n a d o y p r o fe s o r a d o y a u l a s d i g i t a l e s c o n d o t a c i ó n
eficaz estandarizada.
 G a r a n t i z a r l a c o n e c t i v i d a d a I n t e r n e t y l a i n te r c o n e c t i v i d a d d e n t r o d e l a u l a p a r a to d o s
l o s e q u i p o s . Po s i b i l i d a d d e a c c e s o a I n te r n e t e n l o s d o m i c i l i o s d e l o s a l u m n o s / a s e n
horarios especiales.
 P r o m o v e r l a f o r m a c i ó n d e l p r o f e s o r a d o t a n t o e n l o s a s p e c t o s te c n o l ó g i c o s c o m o e n l o s
a s p e c to s m e to d o l ó g i c o s y s o c i a l e s d e l a i n te g r a c i ó n d e e s to s r e c u r s o s e n s u p r á c t i c a
d o c e n t e c ot i d i a n a .
 Generar y facilitar el acceso a materiales digitales educativos ajustados a los diseños
c u r r i c u l a r e s t a n t o p a r a p r o fe s o r e s y p r o fe s o r a s c o m o p a r a e l a l u m n a d o y s u s f a m i l i a s .
 I m p l i c a r a a l u m n o s y a l u m n a s y a l a s f a m i l i a s e n l a a d q u i s i c i ó n , c u s to d i a y u s o d e e s to s
recursos.
 L a s a c t u a c i o n e s s e h a n c e n t r a d o e n s u p r i m e r a f a s e e n e l te r c e r c i c l o d e E d u c a c i ó n
P r i m a r i a , c o m e n z a n d o e l c u r s o 2 0 0 9 - 1 0 c o n 5 º d e P r i m a r i a e n to d o s l o s c e n t r o s
s o s te n i d o s c o n fo n d o s p ú b l i c o s y, p o s t e r i o r m e n t e , s e e x te n d e r á a 6 º d e P r i m a r i a y a l o s
dos primeros cursos de la ESO.

Qualitat, TIC i Funció Directiva 4

 L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI

El nostre sistema educatiu produeix

persones amb competències limitades
Greu dèficit de resultats
Fracàs escolar
Desinterès i apatia en molts dels
estudiants

Ferran Ruiz, Catedràtic de Secundària de Matemàtiques i

llicenciat en Físiques
Comparecència davant el Senat, octubre 2009

Qualitat, TIC i Funció Directiva 5

Qualitat, TIC i Funció Directiva 6
DE LES COMPETÈNCIES TIC A LA
PEDAGOGIA TAC

Cada vegada es produeix més informació i la

major part, el 90% està en format digital

FRACTURA DIGITAL ENTRE L’ESCOLA I LA

CASA EN L’ÚS DE LES TIC

TAC
TÈCNIQUES D’APRENENTATGE EN COL·LABORACIÓ

Qualitat, TIC i Funció Directiva 7

 SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ /
CANVIS SOCIALS SOCIETAT DEL CONEIXEMENT

ESTAN ELS JOVES D’AVUI EN DIA PREPARATS

PER APROFITAR LA MULTITUD
D’OPORTUNITATS QUE TENEN AL DAVANT?

ESTÀ PREPARADA L’ESCOLA PER AFRONTAR ELS REPTES DE

L’EDUCACIÓ EN LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT?
 Els alumnes no són bòtils que s’han
d’omplir, sinó que són focs que cal
encendre; ensenyar no és transmetre,
ensenyar és proporcionar recursos, formular
preguntes, ajudar i saber decantar-se en
aquell moment en el qual l’alumne/a pot
seguir sol.
El rol de l’escola i del docent ha canviat, i
molt, i per tant els recursos, materials,
planificacions, espais, etc. s'han d'adaptar a
la nova realitat social.
 QUÈ DEMANDA EL MÓN DEL
TREBALL?
Capacitat de comunicació (oral i escrita)
Honestedat, integritat
Capacitat per a treballar en equip
Aptituds interpersonals
Motivació i iniciativa personal
Ètica del treball
Capacitat Analítica
Capacitat tecnològica
Capacitat organitzativa
Pensament creatiu
CENTRAR-SE EN L’APRENENTATGE I EN L’ALUMNE QUE APRÈN

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

ESTABLIMENT DE RELACIONS INTERPERSONALS POSITIVES

Qualitat, TIC i Funció Directiva JORDI VIVANCOS 12
Qualitat, TIC i Funció Directiva JORDI VIVANCOS 13
Qualitat, TIC i Funció Directiva JORDI VIVANCOS 14
Qualitat, TIC i Funció Directiva 15
 ¿Cómo
nace un
paradigma ?

Qualitat, TIC i Funció Directiva 16

LA INTEGRACIÓ DE LES TIC A L’ESCOLA
IMPLICA UN CANVI DE PARADIGMA

LA INTEGRACIÓ IMPLICA QUE LES TIC

S'INCARDININ EN LES ESTRUCTURES I
EN L’ORGANITZACIÓ DE
L’APRENENTATGE EN EL CENTRE

Qualitat, TIC i Funció Directiva 17

 SÓN NECESSARIS ALGUNS CANVIS
RADICALS EN LA ERA D’INTERNET
 Tensió entre els currículums tradicionals i l’enfocament obert
que promouen les TIC.
 L’avaluació de l’alumnat ha de ser compatible amb
l’aprenentatge amb les TIC.
 L’adopció generalitzada de les TIC requereix procediments
d’avaluació diferents ( e-portfolio, etc.)
 L’alfabetització digital és un objectiu d’aprenentatge per
tothom.
 Els centres educatius has de estar plenament equipats per
l’ús de les TIC.
 El protagonisme de les TIC suposa una ampliació del paper
professional dels docents. Han de comptar amb una sèrie de
capacitats tècniques i pedagògiques que s’actualitzen
constantment.

Qualitat, TIC i Funció Directiva 18

 Sense aquesta competència docent no és possible
l’èxit en la integració efectiva d’aquestes
tecnologies.
 La direcció dels centres educatius han d’estar
plenament compromesos en l’adopció de les TIC.
 Els centres han de re organitzar-se de manera que
l’ús de les TIC sigui una part integral i normal de la
feina, allunyant-se de les tradicionals maneres
d’ensenyament individualistes i aïllades.
 L’escola, la família i la comunitat tenen noves
oportunitats de col·laborar entre tots.
 Les TIC fomenten vies de comunicació entre els
estudiants, els docents, les famílies i la resta de la
comunitat, disminuint l’anomenada fractura digital.

Qualitat, TIC i Funció Directiva 19

 QUINA ÉS LA REALITAT DE LES TIC EN
ELS NOSTRES CENTRES?

VÍDEO CONGRESO MODELOS DE INTEGRACIÓN DE

LAS TIC EN EDUCACIÓN

Qualitat, direcció i TIC

VESSANT ORGANITZATIU
VESSANT COMUNICATIU
VESSANT CURRICULAR

Qualitat, TIC i Funció Directiva 20

L’ORGANITZACIÓ DEL CENTRE I LES TIC:
EINES EXTERNES

GESTIB, ECOIB, PORTAL DEL PERSONAL, WEIB, ENTORN DE FORMACIÓ A

DISTÀNCIA (MOODLE), PORTAL AGREGA, CBIB ....

Qualitat, TIC i Funció Directiva 21

L’ORGANITZACIÓ DEL CENTRE I LES TIC:
EINES INTERNES, INTRANET ...

Qualitat, TIC i Funció Directiva 22

INTRANET

Qualitat, TIC i Funció Directiva 23

 L’ÀMBIT COMUNICATIU

APLICACIONS: Sistemàtica de recollida de dades a través d’aplicacions

informàtiques desenvolupades al centre
•Enquestes valoració activitats d’aula (alumnes)
•Seguiment i mesura de cursos (blocs impartits, hores impartides, ...
BASES DE DADES:
•Gestió Documental
•Inventari
•Gestió manteniment
•Seguiment No conformitats, SQR,
•.....

WEB I
CORREU ELECTRÒNIC

Qualitat, TIC i Funció Directiva 24

 L’ÀMBIT CURRICULAR

RECURSOS
PISSARRES DIGITALS, PROJECTORS, PORTÀTILS ....

http://www.iesjoanramis.org/moodle/

FORMACIÓ DEL
PROFESSORAT I
MOODLE
Qualitat, TIC i Funció Directiva 25
 FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

 EINES APLICADES A LA GESTIÓ D’UN CURS

 A) Introducció a la plataforma Moodle
 B) Explotació de Moodle en mode usuari i administrador
 C) Hot Potatoes I JCLIC
 EINES APLICADES A LA DIVULGACIÓ D’UN CURS
 D) BLOCS EDUCATIUS (BLOGGER)
 E) TREBALL COL·LABORATIU
 EINES APLICADES PER A FER MATERIAL D’UN CURS
 F) Programari multimèdia per a elaborar material

PLA DE FORMACIÓ EN CENTRES: TIC, CONVIVÈNCIA I QUALITAT

Qualitat, TIC i Funció Directiva 26

QUALITAT I LIDERATGE IMPLANTACIÓ
SISTEM ES DE
GESTIÓ DE
ESCOLAR QUALITAT

Qualitat, TIC i Funció Directiva 27

IES Pau Casesnoves (Inca)
IES Antoni Maura (Palma)
IES Joan Taix (Sa Pobla)
IES M Àngels Cardona (Ciutadella)
IES Josep Sureda i Blanes (Palma)
IES Son Pacs (Palma)
IES Son Rullan (Palma)
IES Sa Blanca Dona (Eivissa)
IES Joan Ramis i Ramis (Maó)
IES Sa Colomina (Eivissa)
IES Juníper Serra (Palma)
IES Arxiduc Lluís Salvador (Palma)
IES Emili Darder (Palma)
IES Pasqual Calbó i Caldés (Maó)
IES Quartó de Portmany (Sant Antoni)
IES Calvià
IES Josep Font i Trias (Esporles)
IES Santa Maria d’Eivissa
IES Na Camel·la (Manacor)
IES Porto Cristo
CP Joan Capó (Palma)
CP Llevant (Inca)
 CP Practiques (Palma)
CP Costa i Llobera (Palma)
CP Eugenio López y López (Palma)
CP Ponent (Inca)
CP Es Cremat (Villafranca)

IES Santa Margalida

IES Damià Huguet (Campos)
CP Can Coix (Sant Antoni de Portmany)
CP Sant Ferran de ses Roques (Formentera)

ACTUALMENT JA ESTEM
PER LA XARXA 10 CEP Palma
CEP Menorca
Jul 05 IES Pau Casesnoves

Nov 05 IES Antoni Maura

Jun 06 IES Sa Colomina

Jun 06 IES Joan Ramis i Ramis

Jul 06 IES Sa Blanca Dona

Oct 06 IES Son Pacs

Nov 06 IES M Àngels Cardona

Mai 07 IES Josep Sureda i Blanes

Nov 07 IES Son Rullan

Mai 08 IES Arxiduc Lluís Salvador

Mai 08 IES Josep Font i Trias ARA MÉS

DE 20
12
Jun 08 IES Joan Taix
IES Pau Casesnoves

IES Antoni Maura

IES Sa Colomina

IES Joan Ramis i Ramis

IES Sa Blanca Dona

IES Son Pacs

IES M Àngels Cardona

IES Josep Sureda i Blanes

IES Son Rullan

IES Arxiduc Lluís Salvador

IES Josep Font i Trias

IES Joan Taix

IES Joan Ramis i Ramis
Qualitat, TIC i Funció Directiva 33
Qualitat, TIC i Funció Directiva 34
Qualitat, TIC i Funció Directiva 35
Qualitat, TIC i Funció Directiva 36
Qualitat, TIC i Funció Directiva 37
 QUALITAT I PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA

MISSIÓ VISIÓ

POLÍTIQUES I ESTRATÈGIES

 Quina és la raó de ser fonamental del nostre centre?

 Què hauríem de fer en el centre per tal de millorar el nostre ser vei
educatiu? Les línies de treball que hauríem de desenrotllar són ...
 Quin és el nostre model d’escola i en quins valors s’hauria de
sostenir?
 El nostre centre aspira a ...

SI NO SAPS ON VAS, TANT SE VAL EL CAMÍ QUE AGAFIS

SI ENS ESTEM MOVENT I NO SABEM CAP A ON, PROBABLEMENT
ENS EQUIVOQUEM DE CAMÍ
Qualitat, TIC i Funció Directiva 38
Qualitat, TIC i Funció Directiva 39
Qualitat, TIC i Funció Directiva 40
“QUADRE DE COMANDAMENT INTEGRAL
(BSC)
PERSPECTIVA FINANCERA:
Com ens veu l’Administració?
VISIÓ
PERSPECTIVA DEL CLIENT
Com ens veuen els alumnes
MISSIÓ i les famílies?

PERSPECTIVA INTERNA
En quins processos hem de
VALORS ser excel·lents?

PERSPECTIVA INNOVACIÓ I
APRENENTATGE
Quins recursos són clau
Per innovar i millorar?
 PERSPECTIVA FINANCERA: ÈXIT DE L’IES COM A INSTITUCIÓ
COM ENS VEU L’ADMINISTRACIÓ, L’APIMA, LES INSTITUCIONS ... QUINS RESULTATS OBTENIM GESTIONANT ELS
RECURSOS QUE ENS FACILITEN

GESTIÓ DE QUALITAT

CERTIFICACIONS PERSPECTIVA
PERSPECTIVA
DE L’ALUMNAT, FAMÍLIES... RECONEIXEMENTS DE QUALITAT INTERNA
ÚS DELS RECURSOS DISPONIBLES

EDUCACIÓ DE QUALITAT ESTABLIMENT D’ALIANCES ... PROCESSOS EN QUÈ HEM DE

SER EXCEL·LENTS
Necessitats i expectatives
MILLORA DELS PROCESSOS
SATISFACCIÓ D’ALUMNES I CLAU: MP02
FAMÍLIES
MISSIÓ I VISIÓ
RESULTATS ACADÈMICS. ÈXIT
MILLORA DE LA IMATGE ESCOLAR
DEL CENTRE

PERSPECTIVA D’INNOVACIÓ I APRENENTATGE

LES PERSONES I ELS RECURSOS SÓN LA CLAU DE L’ÈXIT.

QUINES COSES HEM DE CANVIAR PER ACONSEGUIR ELS
OBJECTIUS?

FORMACIÓ, AMBIENT DE TREBALL, RECURSOS I

INSTAL·LACIONS
 ELS PRINCIPIS DE LA QUALITAT

1. Orientació al client.
2. Establiment d’aliances.
3. Desenvolupament i implicació de les persones.
4. Gestió per processos i fets.
5. Aprenentatge, innovació i millora continuada.
6. Lideratge i coherència en els objectius.
7. Responsabilitat social.
8. Orientació a resultats.
 1. ORIENTACIÓ AL CLIENT

“Són clients totes aquelles •Saber qui són els nostres

Persones, empreses o clients
Institucions que es beneficien •Conèixer les seves
directament de les
activitats del nostre
necessitats i expectatives.
centre: •Ser capaços de mesurar la
Alumnes, pares i mares, satisfacció dels nostres
Empreses, la societat, la usuaris per identificar punts
Universitat, l’Administració...” forts, punts febles i
oportunitats de millora.
Alumnes Servei educatiu segons necessitats i /o edat
Pares Formació i/o socioeducació per als seus fills.
Empreses Alumnes formats
Ciutat/poble/país Gent capacitada i formada.
 2. DESENVOLUPAMENT D’ALIANCES

Una aliança consisteix a establir acords amb d’altres

organitzacions, ja que si les dues parts hi surten
guanyant, es genera valor per a tothom.
Podem establir relacions mútuament beneficioses amb
empreses, universitats, organitzacions, altres municipis, etc.
Aquestes aliances han d’estar basades en la confiança, el
compartiment del coneixement i una integració adequada.
Quins beneficis es poden obtenir d’una aliança?
• Capacitat per crear valor per a ambdues parts (relació jo guany, tu
guanyes)
• Augment del nostre valor com a organització (avantatge competitiu)
• Reducció en la utilització de recursos i de costos
 3. DESENVOLUPAMENT I IMPLICACIÓ DE LES
PERSONES
Un centre que vulgui
Els centres educatius no poden
dependre només de la bona voluntat de créixer i millorar ho haurà
les persones, sinó que han de garantir de fer necessàriament a
una formació sòlida dels seus través del creixement
professionals, un creixement personal de les persones
professional i un reconeixement de la
que hi treballen
feina.
Requereix: (EMPOWERMENT)
• Lideratge i objectius clars
• Valors compartits i clima de
confiança
• Delegació de responsabilitats
• Oportunitats de creixement
personal.
4. GESTIÓ PER PROCESSOS I FETS

De la Gestió per Departaments a la Gestió per Processos

AQUESTA EINA COMPORTA UN CANVI MOLT IMPORTANT EN LA
CONCEPCIÓ DE LES ORGANITZACIONS
5. APRENENTATGE, INNOVACIÓ I MILLORA
CONTINUADA

EN UN ENTORN DE CANVI PERMANENT, TOTA ORGANITZACIÓ HA DE TENIR UNA

ACTITUD RECEPTIVA A L’APRENENTATGE I A LA MILLORA CONTINUADA. AIXÒ
S’HA DE TRADUIR EN:
•FORMACIÓ PERMANENT
•FOMENT DEL PENSAMENT CREATIU
• INNOVACIÓ I “BENCHMARKING”

Hem d’assegurar que el professorat

pugui realitzar el seu projecte
professional dins del Projecte
Educatiu del centre
 6. LIDERATGE I COHERÈNCIA EN ELS
OBJECTIUS

La condició indispensable d’un LIDERATGE ≠ IMPOSICIÓ

sistema de gestió de qualitat és
el compromís de la direcció.

Hi ha d’haver algú dispost a fer-ho. Com?

• La Planificació Estratègica
• La definició d’objectius
• Una bona comunicació

LIDERATGE = CAPACITAT DE COMPROMÍS, D’ENGRESCAR-HI TOT

L’EQUIP, DE PRENDRE DECISIONS, DE PRIORITZAR ....
 7. RESPONSABILITAT SOCIAL

LA MILLOR FORMA DE SERVIR ELS INTERESSOS DE L’ORGANITZACIÓ A

LLARG TERMINI I DE LES PERSONES QUE LA INTEGREN ES ADOPTAR UN
ENFOCAMENT ÈTIC QUE SUPERI LES EXPECTATIVES I LA NORMATIVA.
 ORIENTACIÓ A RESULTATS

Tot el que hem desenvolupat ha d’estar orientat a l’obtenció

d’uns resultats. L’excel·lència depèn de l’equilibri i la
satisfacció de les necessitats de tots els grups d’interès
rellevants per a l’organització (professorat, alumnat, famílies,
empreses i societat en general).
Beneficis significatius:
• Valor afegit per a tots els grups d’interès
• Èxit sostingut a llarg termini
•Relacions mútuament beneficioses
• Existència de mesures rellevants, inclosos els indicadors
més importants, per a tots els grups d’interès.
 QUÈ ÉS QUALITAT?

1. Qualitat és atendre millor allò que les fam ílies

i els alumnes necessiten
2. Qualitat és compartir amb els companys les
eines, la metodologia i els coneixements
3. La qualitat no és fer les coses perquè fa molts
anys que les fem
4. La qualitat és aplicar mètodes que funcionen
i, si fallen, analitzar per què i millorar-los
5. Qualitat és fer cada dia una mica millor la
nostra feina
 DIRECCIÓ ESCOLAR

DIFERENTS MODELS I ESTILS

DE LIDERATGE
 DOS MODELS DIFERENTS DE
DIRECCIÓ
Director com a gestor Director com a líder (SGQ)
 Gestor  Líder
 Cap  Preparador i facilitador
 Controlador de  Motivador de persones
persones  Distribuïdor de
 Centralitzador lideratge
d’autoritat
 Direcció amb normes  Adopció de
rígides compromisos
 Demanda de  Procés continuo
conformitat d’aprenentatge i
 Canvis per necessitats innovació.
 Internament competitiu  Col·laboració
 Posició de poder i  Globalment competitiu
jerarquia
 El poder es centra en el
treball en equip
 TREBALLAR EL SISTEMA DE QUALITAT
IMPLICA SORTIR DEL DIA A DIA
I PENSAR EN LA ORGANITZACIÓ

NO,
Ens hem Els incendis s’han de
d’especialitzar prevenir dedicant hores
a apagar focs? a les coses importats:
LA PLANIFICACIÓ
 LA GESTIÓ DEL TEMPS
QUADRANTS DE STEPHEN R. COVEY

Més ... “Els set hàbits de la gent altament eficaç” de Covey

LA DEFINICIÓ DEL PERFIL BÀSIC DEL
PERSONAL

VOL, PERÒ NO SAP VOL I SAP

NI VOL, NI SAP NO VOL, PERÒ SAP

“Las doce habilidades directivas clave”, Antonio Valls

EL PAPER DEL DIRECTIU SEGONS LA
MOTIVACIÓ I LA CAPACITACIÓ DEL
PERSONAL

FORMAR DELEGAR

DIRIGIR MOTIVAR

“Las doce habilidades directivas clave”, Antonio Valls

 ESTILS DE LIDERATGE

CLUB DE TREBALL EN
VACANCES EQUIP
PATERNALISME

BUROCRACIA TIRANIA

(Blake i Mouton)
 TEORIA DE MAC GREGOR

McGregor en la seva obra "El lado humano de

las organizaciones" descriu dues formes de
pensament dels directius: teoria X y teoria Y.
Vegem amb més detall les premises de les
dues postures:
 MC GREGOR:
TEORÍA X E Y

X: Los seres humanos sienten

un desagrado inherente hacia
el trabajo,y su pueden, lo
evitaran.
Y: Los seres humanos en
condiciones apropiadas
tienden a estar motivados y
realizarse en el trabajo
 ELS LÍDERS: PERSONALITATS DIFERENTS
ASSOCIADES A COLORS

TARONGES GROCS
Actius , dinàmics i Els agrada l’ordre, que
creatius; una mica tot estigui al seu lloc;
desorganitzats, inquiets, organitzats , molt
els agrada dir i fer coses pràctics; no els agrada
innovadores i necessiten que hi hagi gaire canvis;
canviar; assumeixen els agraden les normes i
riscos; els agraden els que siguin molt clares;
reptes de futur. són molt metòdics.
“Nuestro viaje a la calidad”, Kike Intxausti, José Maria Elola, Jose María Larrañaga, Iñaki
Mujika.
 ELS LÍDERS: PERSONALITATS DIFERENTS
ASSOCIADES A COLORS

BLAUS VERDS
Els agrada la gent, Visionaris; són
sentir-se estimats; no optimistes i tenen una
els importa cedir , no molt bona relació amb
els altres; els agrada
els agrada el mirar cap al futur,
conflicte; mediadors, aporten idees; de
els agrada que tot vegades es tanquen en
estigui bé . la seva closca perquè
són molt pensatius.
“Nuestro viaje a la calidad”, Kike Intxausti, José Maria Elola, Jose María Larrañaga, Iñaki
Mujika.
UNA COMBINACIÓ ADEQUADA?

ESTRÀTEGIA VERDA
LIDERATGE TARONJA
ORGANITZACIÓ GROGA
HARMONIA BLAVA