Manualitats I

Dibuixos per pintar

cançons I

Dites de Nadal 2004

CRP del Solsonès

Adreces:
http://www.primeraescuela.com/themesp/colorear.htm
http://www.tuttogratis.es/ocio_y_sociedad/dibujos_para_colorear_navidenos_gratis.html
http://www.miniclub.com/colorear.asp?idg=3&idn=0
http://www.primeraescuela.com/themesp/cp_navidad/biblicas.htm
http://www.pequenet.com/colorea/index2.asp
http://www.ecatolico.com/nacimiento/1pesebrebyn.htm
http://www.teranyina.net/nadal.ct/lletra.html
http://www.janbrett.com/activities_pages_artwork.htmhttp://www.pipoclub.com/espanol/juegos/colorea/
home.htm
http://www.kidsdomain.com/holiday/xmas/color.html
http://www.coloring.com/pictures/choose.cdc
http://www.night.net/christmas/f-colorsheets.html-ssi
http://theholidayspot.com/christmas/coloring_book/
http://www.free-greetingcards.co.uk/christmas_coloring1.htm
http://www.geocities.com/Heartland/Acres/1170/colorpages.html
http://coloring-page.net/pages/xmas003.html
http://www.preschoolcoloringbook.com/color/cpchristianchristmas.shtml
http://www.merry-christmas.com/coloring/index.htm
http://www.preschoolcoloringbook.com/color/cpchristmas.shtml
http://www.bronners.com/bcw/home.nsf/Public/Christmas_Coloring_Fun.htm
http://www.coloringbookfun.com/christmas/index.html

Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Centre de Recursos Pedagògics del Solsonès

CRP del Solsonès

Calen 6 pètals de cadascun.

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
A2/2

CRP del Solsonès

A1/2

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
B1/2

CRP del Solsonès

B2/2

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès
B2/2

CRP del Solsonès

B2/2

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
C1/2

CRP del Solsonès

C2/2

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
 Instrucciones: Trace la mano del niño en la parte inferior del patrón y coloree. o
recorte la impresión de la mano usando cartulina negra. Recorte patrones y pegue
un poco de algodón sobre el cuerpo, pegue cuerpo sobre la palma de la mano,
pegue la cabeza sobre el dedo pulgar.

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
Figures per penjar a l’arbre

CRP del Solsonès

CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès
CRP del Solsonès

Cançons de Nadal
El noi de la mare
Què li darem, en el Noi de la Mare?
Què li darem que li’n sàpiga bo?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.
Què li darem, al Fillet de Maria?
Què li darem a l’hermós Infantó?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneró.
Tam patantam que les figues són verdes,
tam patantam que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua.
maduraran en el dia del Ram!
Caga tió
Caga tió, tió de Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el pollí a dalt del pi
Toca, toca Valentí.
Passen bous i baques
Gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Ai el brut; ai, el porc;
ai, la cara, cara, cara;
ai, el brut; ai, el porc;
ai, el cara de pebrot.
CRP del Solsonès
Les dotze van tocant
Les dotze van tocant,
ja és nat el Rei Infant,
fill de Maria.
El Cel és estrellat,
el món és tot glaçat,
neva i venteja.
La Verge i el Fillet
n’estan tots morts de fred
i el vell tremola.
Josep, a poc a poc,
encén allà un gran foc
i els àngels canten.
A Betlem me’n vull anar
A Betlem me’n vull anar
vols venir tu gallineta?
A Betlem me’n vull anar
vols venir tu rabadà?
Un xiulet li vull comprar;
un xiulet li vull comprar.
Xiu, xiu, xiu farà el xiulet;
xiribit, xiribet;
a Betlem, au, au,
a Betlem si us plau.
Un timbal li vull comprar.
Tam, tam, tam, farà el timbal.
Un pollet li vull comprar.
Piu, piu, piu, farà el pollet.
Un gatet li vull comprar.
Miau, miau, miau, farà el gatet.
Un gosset li vull comprar.
Guau, guau, guau, farà el gosset.
Un porquet li vull comprar.
Oic, oic, oic, farà el porquet
 El dimoni escuat
Allà sota una penya
n’és nat un Jesuset,
pobret, pobret,
que n’és fill d’una Verge
i està mig mort de fred,
pobret, pobret,
i està mig mort de fred.
El bon Josep li deia:
«Jesús, que esteu fredet,
pobret, pobret.»
La Verge en responia:
«Per falta d’abriguet,
pobret, pobret,
per falta d’abriguet.»
Pastors hi arribaven
allà, a la mitja nit,
cric, cric, cric, cric,
veient que tots hi anaven
del gran fins al més xic,
cric, cric, cric, cric,
del gran fins al més xic.
Ja en toquen les flautetes,
flautetes i violins,
clarins, clarins,
violins i violes,
baixons i tamborins,
clarins, clarins,
baixos i tamborins.
Comencen d’alegrar-se
tot saltant i ballant,
galant, galant,
CRP del Solsonès
danse i contradanses
per alegrar l’Infant.
Galant, galant,
per alegrar l’Infant.
Sant Josep que s’estava
allà tot amagat,
cric, crac, cric, crac,
al veure que ballaven
també s’hi és posat,
cric, crac, cric, crac,
també s’hi és posat.
A prop d’allí passava
un dimoni escuat,
patrip, patrap;
sentint tanta gatzara,
a dins se n’és ficat,
patrip, patrap
a dins se n’és ficat.
Els pastorets en veure’l
s’hi tiren al damunt,
patim ,patum
i tantes n’hi mesuren
que el deixen mig difunt.
La llenya d’En Banyeta
ha estat oli en un llum,
ferum,ferum,
ja hi ha només el rastre
de sofre, foc i fum,
ferum, ferum,
de sofre, foc i fum.
El rabadà al més formós Infantó.

A Betlem me’n vull anar. —Ai, això no!

Vols venir, tu, rabadà? Mira que és el Redemptor,

—Vull esmorzar! oferim-li el nostre cor.

A Betlem esmorzarem —Oh, què amor!

i a Jesús adorarem. Anem, ala, Rabadà

—Hi ha massa neu! no em facis més enfadar.

La neu que pel camí hi ha —No vull cantar!

la calor ja la fondrà. Mira que et despatxaré

—Oi, la que fa! si no portes un corder.

Apa, aixeca’t, encén foc; —Ja me n’aniré!

no vagis a poc a poc!

—Massa que em moc! El trineu
Tu les teies encendràs
i el camí il·luminaràs.
Per damunt la neu,
—No ho faré pas!
lleuger dalt d’un trineu,
Que no saps que aquesta nit
pels camps corro rabent,
ha nascut Déu infinit?.
alegre i somrient,
—Qui t’ho ha dit?
fent dringar els cascavells,
Un àngel que va volant
com argents jo i ells,
pel món ho va publicant. re bo no trobareu
—No serà tant! com viatjar dalt d’un trineu.
La samarra portaràs DING, DANG, DONG,
de neules la n’ompliràs. DING, DANG, DONG,
—Jo no en vull pas!
dringueu sens parar,
Mai no acabes les raons,
i en la Nit d’aquest Nadal
doncs te l’omples de torrons.
correrem tots al Portal.
—No són pas bons!
Tot cobert de neu,
El Joan amb la samarra
llevat del nostre cor
portarà la botifarra
per això tots junts cantem
—Ai, el panarra!
la cançó del trineu,
En Miquel, el seu veí,
i voli la il·lusió
portarà un porró de vi. amb aquesta cançó
—N’hi haurà per mi! i així de molt bon grat
Jo li’n vull portar un banquet, s’afermi la nostra amistat
per a seure Sant Josep, Cantaràs una cançó
—Que s’estigui dret!

CRP del Solsonès

El cant dels ocells
Al veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.
L’àliga imperial
pels aires va voltant,
cantant amb melodia,
dient: «Jesús es nat
per treure’ns de pecat
i dar-nos l’alegria.»
Respon-li lo pardal:
«Esta nit és Nadal,
és nit de gran contento.»
El verdum i el lluer
diuen, cantant també:
«Oh, que alegria sento!»
Cantava el passerell:
«Oh, que formós i que bell
és l’Infant de Maria!»
I lo alegre tord:
«Vençuda n’és la mort,
ja neix la Vida mia.»
Cantava el rossinyol:
«Hermós és com un sol,
brillant com una estrella.»
La cotxa i lo bitxac
festegen el manyac
i sa Mare donzella.
La garsa, griva i gaig
diuen: «Ja ve lo maig.»
Respon la cadernera:
«Tot arbre reverdeix
tota planta floreix
com si fos primavera.»
CRP del Solsonès
El desembre congelat
El desembre, congelat,
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor
neix una divina flor
d’una rosa bella
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitja nit,
brilla el sol que n’és eixit
d’una bella aurora
que el cel enamora.
El mes de maig ha florit,
sens ésser encara,
un lliri blanc i polit
de fragància rara,
que per tot el món se sent,
de Llevant fins a Ponent,
tota sa dolçura
i olor amb Ventura.
Rin, Rin En el portal de Belén

Hacia Belén va una burra rin,rin.

rin,rin. Yo me la remendaba,

Yo me la remendaba, yo me la remendé,

yo me la remendé, yo me eché un remiendo,

yo me eché un remiendo, yo me lo quité.

yo me lo quité. gitanillos han entrado,

Cargada de chocolate, Y al Niño que está en la cuna

lleva su chocolatera rin,rin.

rin,rin. Yo me la remendaba,

Yo me la remendaba, yo me la remendé,

yo me la remendé, yo me eché un remiendo,

yo me eché un remiendo, yo me lo quité.

yo me lo quité. los pañales le han robado,

su molinillo y su anafre, María, María

María, María, ven acá volando

ven acá corriendo, que los pañalillos,

que el chocolatillo los están llevando.

se lo están comiendo.
En el Portal de Belén La Marimorena
rin,rin. En el portal de Belén hay estrellas, sol y luna
Yo me la remendaba, la Virgen y San José
yo me la remendé, y el Niño que está en la cuna.
yo me eché un remiendo,
yo me lo quité. Ande, ande, ande, la marimorena
han entrado los ratones, ande, ande, ande que es la nochebuena.
y al bueno de San José Los pastores que supieron que el Niño quería fiesta,
rin,rin. hubo pastor que rompió tres pares de castañuelas.
Yo me la remendaba,
yo me la remendé, Ande, ande, ande, la marimorena
yo me eché un remiendo, ande, ande, ande que es la nochebuena.
yo me lo quité.
le han roído los calzones,
María,María,
ven acá corriendo,
que los calzoncillos,
los están royendo.

CRP del Solsonès

 deste fideles
Adeste
Adeste fideles, laeti triumphantes
Venite, venite in Bethlehem
Natum videte, regem angelorum
Venite adoremus, venite adoremus
Venite adoremus, Dominum.

Engrege relicto, humiles ad cunas

Vocati pastores ad properant.
Et nos avanti gradu festinemus
Venite adoremus, venite adoremus
Venite adoremus, Dominum.

Cantet nunc io chorus angelorum

cantet nunc aula caelestrium
Gloria, gloria in excelsis Deo
Venite adoremus, venite adoremus
Venite adoremus, Dominum.

Ergo qui natus die hodierna

Jesu, tibi sit gloria!
Patris aeterni verbum car factum
Venite adoremus, venite adoremus
Venite adoremus, Dominum.

CRP del Solsonès

Les dotze van tocant Ara ve Nadal
Les dotze van tocant Ara ve Nadal,
ja és nat el Déu Infant matarem el gall,
fill de Maria. i a la tia Pepa
El cel és estrellat li donarem un tall.
el món és tot glaçat Que hi fas aquí Pepa
neva i venteja. que hi fas aquí dalt?
La Mare i el Fillet - Em rento les mitges
estan mig morts de fred i el meu davantal,
i el Vell tremola. per anar bonica
Josep a poc a poc el dia de Nadal.
encén allà un gran foc Perquè cantes ara
i els àngels canten. si dorm l’Infant?
En mig de fred i neu, - Jo canto i refilo
el foc d’amor d’un Déu perquè el dia és gran.
el cors desglaça. Flor d’un lliri, lliri;
Per això tot van cantant: flor d’un lliri blanc.
ja és nat el Déu Infant Ara ve Sant Roc
fill de Maria. matarem el porc
i a la tia Pepa
li donarem un poc.*
A vint-i-cinc de desembre
* d’altres versions diuen:
A vint-i-cinc de desembre,
«un tros», «garrot», «de tot»
fum, fum, fum.
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
Fill de la Verge Maria,
n’és nat en una establia.
Fum, fum, fum.
Aquí dalt de la muntanya
si n’hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets;
amb la pell i la samarra,
mengen ous i botifarra.
Qui dirà més gran mentida?
ja respon el majoral
amb gran cabal, amb gran cabal;
jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades.

CRP del Solsonès

Santa nit Cançons pels Reis
Santa nit!,
Els Reis de l’Orient
plàcida nit!,
porten coses, porten coses,
els pastors han sentit
a la gent.
l’alleluia que els àngels cantant
Els Reis de Sant Esteve
en el món han estat escampant:
porten coses, porten coses,
El Messies és nat!
al Tordera.
El Messies és nat!
Els Reis de Sant Esteve
Santa nit!,
porten coses, porten coses,
plàcida nit!,
a la llebre.
Ja està tot adormit;
Els Reis de Palau
vetlla sols en la cambra bressant
porten coses, porten coses,
dolça Mare que al Nin va cantant;
al gripau.
dorm en pau i repòs,
dorm en pau i repòs.
Santa nit!,
Popular Catalana
plàcida nit!,
El Jesús, tan petit,
és el Déu, Ser Suprem poderós,
en humil petitesa reclòs
per l’home redimit;
per l’home redimit.

CRP del Solsonès

 Los peces en el río
La Virgen está lavando
y tendiendo en el romero,
los pajarillos cantando,
y el romero floreciendo.
Pero mira como beben
los peces en el río,
pero mira como beben
por ver al Dios nacido.
Beben y beben y vuelven a beber,
los peces en el río
por ver a Dios nacer.
La Virgen se está peinando
entre cortina y cortina,
sus cabellos son de oro,
el peine de plata fina.
Pero mira como beben
los peces en el río,
pero mira como beben
por ver al Dios nacido.
Beben y beben y vuelven a beber,
los peces en el río
por ver a Dios nacer.
La Virgen va caminando
por entre aquellas palmeras,
el Niño mira en sus ojos,
el color de la vereda.
Pero mira como beben
los peces en el río,
pero mira como beben
por ver al Dios nacido.
Beben y beben y vuelven a beber,
los peces en el río
por ver a Dios nacer.
CRP del Solsonès
Campana sobre campana
Campana sobre campana,
y sobre campana una,
asómate a la ventana,
verás al Niño en la cuna.
Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?
Recogido tu rebaño
¿a dónde vas pastorcillo?
Voy a llevar al portal
requesón, manteca y vino.
Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?
Campana sobre campana,
y sobre campana dos,
asómate a esa ventana,
porque está naciendo Dios.
Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?
Campana sobre campana,
y sobre campana tres,
en una Cruz a esta hora,
el Niño va a padecer.
Belén, campanas de Belén,
que los ángeles tocan
¿qué nueva me traéis?
El tamborilero A y del c hiquir ritín
chiquir
El camino que lleva a Belén Ay del chiquirritín
baja hasta el valle que la nieve cubrió. Metido entre pajas
Los pastorcillos quieren ver a su Rey, Ay del chiquirritín chiquirritín
le traen regalos en su humilde zurrón Queridi queridito del alma
al Redentor, al Redentor. Entre un buey una y mula
Yo quisiera poner a tu pies Dios ha nacido y entre
algún presente que te agrade Señor, Un pobre pesebre
mas Tú ya sabes que soy pobre también, Le han recogido
y no poseo más que un viejo tambor. Ay del . . . .
(rom pom pom pom, rom pom pom pom) María María ven acá corriendo
¡En tu honor frente al portal tocaré Que el chocolatillo
con mi tambor ! Se lo están comiendo
El camino que lleva a Belén Hacia Belén va una burra
voy marcando con mi viejo tambor, Rir rin yo me remendaba
nada hay mejor que yo pueda ofrecer, Yo me remendé yo me eché
su ronco acento es un canto de amor Un remiendo yo me lo quité
al Redentor, al Redentor. Cargada de chocolate
Cuando Dios me vio tocando ante El me sonrió. Lleva su chocolatera rin rin
Yo me remendaba
Yo me remendé
Yo me eché un remiendo
Yo me lo quité
Su molinillo y su anafe
María María . . . .

CRP del Solsonès

Dites de Nadal
1. A Nadal al foc, i a Pasqua al joc.
2. A Nadal, l’all al bancal.
3. A Nadal, neules.
4. A qui pessebre fa, no li manca pa.
5. Abans de Nadal capa no cal.
6. Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer.
7. Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta.
8. Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall.
9. Ara ve Nadal, menjarem torrons, i amb una guitarra cantarem cançons.
10. Ara ve Nadal, posarem el porc en sal, la truja a la pastera i farem xera, xera.
11. Bocs amb davantal, cabrits per Nadal.
12. Boires per Nadal, migjorn o mestral.
13. Boires per Nadal no fan bé ni mal.
14. Bon dia i bon any que Déu nos do, per Nadal bona porcella i per Pasqua un
bon moltó.
15. Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió, i bon Nadal que Déu ens dó.
16. Bona sort per Sant Joan, desventura per Nadal.
17. Cada cosa a són temps, naps i cols a l’advent.
18. Cada dia no és Nadal.
19. Calors de Nadal són frescors per Pasqua.
20. Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua
i Quaresma mai vingués.
21. De Nadal a Carnaval, set setmanes, tant se val.
22. De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual.
23. De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes.
24. De Nadal a Sant Joan, va mig any.
25. De Nadal a Sant Julià, tretze dies hi ha.
26. De Nadal i de Sant Joan, només hi ha un cada any.
27. De Sant Joan a Nadal mig any cabal.
28. De Sant Tomàs a Sant Anton temps de Nadal som.
CRP del Solsonès
29. Demà de Nadal, arròs de catedral.
30. El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
31. El conill per Sant Joan, la perdiu per Nadal.
32. El dia no creixerà fins que Jesús naixerà.
33. El fred de Nadal tot l’any va mal.
34. El forn, pel Nadal, no para un instant.
35. El mes de Nadal, o al llit o al fumeral.
36. El ral guanyat per Sant Joan és ral i mig per Nadal si hom sap guarda’l. 37.
El vent de Nadal dura tot l’any.
38. El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal.
39. Els alls per Nadal, ni sembrats ni per sembrar.
40. Els freds de Nadal dominen l’any.
41. Els formatges de Nadal són els millors de l’any.
42. Els mànecs d’eina tallats en lluna de Nadal fan millor feina.
43. Els trons de Nadal no fan ni bé ni mal.
44. Entre Nadal i Reis creix el dia un peu de rei.
45. Entre Nadal i Reis el fred correrà.
46. Es crema més llenya per Nadal que en tota la resta de l’any.
47. És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si és ric,
per aquell dia mai no falta.
48. Fangada abans de Nadal, per mitja femada val.
49. Fes sabates, sabater, que el Nadal ja ve.
50. Fins al dia de Nadal no és hivern formal.
51. Fins per Nadal el dia ni creix ni neix.
52. Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l’any.
53. L’Advent és el temps del vent.
54. L’Advent, temps de vent, i Nadal, temps hivernal.
55. La fornada de Nadal se n’emporta mig costal.
56. La jornada de Nadal s’emporta mig costal.
57. La missa de Nadal, per tot l’any val.
58. La neu d’Advent, gela les dents.
59. La neu d’Advent gela molt fàcilment.
60. La neu de Nadal de femada val.
CRP del Solsonès
61. La neu del mes d’advent gela les dents.
62. La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel.
63. La nit de Nadal la més clara de l’any.
64. La nit de Nadal la més estelada de l’any.
65. La nit de Nadal la més llarga de l’any.
66. La neu de Nadal, de femada val.
67. La pluja abans de Nadal, per mitja pedregada val.
68. La punta de l’arada en lluna de Nadal vol ser tallada.
69. Massa pluja per Nadal aplana l’herba i al bestiar fa mal.
70. Molta pluja per Nadal, mitja pedregada val.
71. Nadal al sol, per Pasqua al foc.
72. Nadal amb gelada duu bona anyada.
73. Nadal amb lluna any de fortuna.
74. Nadal amb lluna anyada segura.
75. Nadal amb lluna clara, bona sembrada.
76. Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment.
77. Nadal amb lluna plena el bon temps mena.
78. Nadal de sol, Pasqua de fred.
79. Nadal duu l’hivern dins d’una panera; si no el duu al davant el porta al
darrera.
80. Nadal eixut, l’herba put.
81. Nadal eixut, temps perdut; se’n ressent la tina i se’n ressent el cup.
82. Nadal en dijous, any de molt ous.
83. Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls.
84. Nadal en dijous, crema l’arada i ven els bous.
85. Nadal en dijous, ocells a grans vols.
86. Nadal en dijous, penja l’arada i ven els bous.
87. Nadal en dijous, ven la capa i compra bous.
88. Nadal en dilluns, any de difunts.
89. Nadal en dilluns, badalls a munts.
90. Nadal en dilluns, festes a munts.
91. Nadal en dimarts, dolent pels sembrats.

CRP del Solsonès

92. Nadal en dimarts, festes a grapats.
93. Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts.
94. Nadal en diumenge, totes les festes es menja.
95. Nadal en divendres, crema fins les cendres.
96. Nadal en divendres, sembra fins les cendres.
97. Nadal en divendres, un cop passat vent els bous i compra blat.
98. Nadal en lluna plena, anyada plena.
99. Nadal endavant, fred i fam.
100. Nadal humit fa el pagès ric.
101. Nadal nevat anyada de blat.
102. Nadal nevat estiu regalat.
103. Nadal nevat maig regalat.
104. Nadal nevat primavera regalada.
105. Nadal never blat al graner.
106. Nadal passat, Cap d’Any aviat.
107. Nadal passat, sabater prou fer calçat.
108. Nadal passat, ven-te la llana i queda’t el drap.
109. Nadal sense lluna, mala fortuna.
110. Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una.
111. Nadal sense torrons i sense Betlem no és Nadal.
112. Neus per Nadal, salut per tot l’any.
113. Neus per Nadal, ventura per tot l’any.
114. Nevada abans de Nadal, per mitja femada val.
115. Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense
lluna.
116. Nit de Nadal obscura, sembra en terra dura.
117. No és nat ni naixerà qui gregalades per Nadal veurà.
118. Pasqua i Nadal, s’esperen amb alegria i passen com altre dia.
119. Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons.
120. Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada.
121. Passat Nadal, sastre, deixa el teu didal.
122. Passat Nadal, surten els mals.

CRP del Solsonès

123. Pels volts de Nadal fa l’hivern natural.
124. Per l’Advent, naps i cols a trencadents.
125. Per l’Advent posa’t al sol i guarda’t del vent.
126. Per Nadal, a casa i prop de la brasa.
127. Per Nadal al sol per Pasqua a l’ombra.
128. Per Nadal, cada ovella al seu corral.
129. Per Nadal, cada perdiu al seu niu.
130. Per Nadal, cadascú al seu hostal.
131. Per Nadal, capons, neules i torrons.
132. Per Nadal, carn i fustes fora del mar.
133. Per Nadal, creix el dia un pas de gall.
134. Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó.
135. Per Nadal, el dia més curt de l’any.
136. Per Nadal el dia s’estira un pam.
137. Per Nadal el dia s’estira un pam, ja ho troba el traginer en el caminar i la
vella en el filar.
138. Per Nadal, el fred cordial.
139. Per Nadal, el llop no fa cap mal.
140. Per Nadal, el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó.
141. Per Nadal, els sastres fan tres jornals.
142. Per Nadal, fred com cal.
143. Per Nadal i per Any Nou muda d’amo i muda el sou.
144. Per Nadal i per Cap d’Any, cadascú amb el seu company.
145. Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva.
146. Per Nadal i Sant Tomàs comença l’hivernàs.
147. Per Nadal, maduren les nespres.
148. Per Nadal, mariners fora la mar.
149. Per Nadal moquina i neu per veïna.
150. Per Nadal, muda el jornal.
151. Per Nadal, posarem el porc en sal.
152. Per Nadal, prop del nial.
153. Per Nadal, qui res no estrena res no val.

CRP del Solsonès

154. Per Nadal, ric i pobre menja gall.
155. Per Nadal, sang de porc al rieral.
156. Per Nadal, ton porc mataràs, estigui magre o estigui gras.
157. Per Nadal, un pas de pardal.
158. Per Pasqua, carn de corder; i per Nadal, de galliner.
159. Per replantar i empeltar l’ametller, la lluna de Nadal va bé.
160. Per Sant Esteve, un pas de llebre.
161. Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu la neu al peu, i per Nadal fins
dalt del fumeral.
162. Pessebre fas, pa menjaràs.
163. Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural.
164. Pluja abans de Nadal, per mitja pedregada val.
165. Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que
sembri no n’hi ha prou per a ells.
166. Quan Nadal cau en diumenge, qui no compra pa no en menja.
167. Quan Nadal entre nedant la vinada és abundant.
168. Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja.
169. Quan Nadal fa clic-clac, poques garbes i molt gra, i quan Nadal fa xic-xac,
moltes garbes i poc gra.
170. Quan Nadal tomba en diumenge, l’hivern menja.
171. Quan neva per Nadal el pagès guanya son cabal.
172. Qui no celebra el Nadal, és home de tant se val.
173. Qui no celebra el Nadal, poc val.
174. Qui no sembra per Sant Mateu, sembra pel mes d’advent.
175. Qui per Nadal res no estrena, res no val.
176. Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal.
177. Sant Blai passat, Nadal acabat.
178. Sempre donen els torrons a qui no té dents.
179. Si l’advent és mullat, poca anyada de blat.
180. Si Nadal cau en divendres i és any de traspàs, no te’n fiïs pas.
181. Si no fa fred per Nadal, tot l’any va mal.
182. Si no plou per Nadal, tots els sembrats van mal.

CRP del Solsonès

183. Si per Nadal fa estiu, la Pasqua vora el caliu.
184. Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta.
185. Si per Nadal fred no en fa, per Pasqua bé en farà.
186. Si plou per Nadal plou per Setmana Santa i per Carnaval.
187. Si vols all coent, planta’l per l’advent; si el vols bo i fi sembra’l per Sant
Martí.
188. Si vols passar un bon Nadal, tinguis un gros porc en sal.
189. Torrons del Collell, més bons que la mel.
190. Un Nadal no fa mal.
191. Xai nascut per Nadal només fa nosa al corral.

CRP del Solsonès

Contes de Nadal
Climent ninot de neu

Sant Feiràs de la Cogullada de Monstorniu és un petit llogarret envoltat per

muntanyes al mig del Pirineus i està tan perdut que fins i tot es descuiden de
posar-lo als mapes. Allà, oblidat gairebé de tothom, hi viuen unes trenta famílies
amb el seu ajuntament, les seves cases, la seva escola, la seva església, els
seus carrers, places, botigues, centres socials, cafès ... Aquell dia (com sovint
sol fer cada 21 de desembre) va arribar l’hivern tot ben abrigat amb les seves
galtes vermelles, el nas lluent i una bufanda de fred que de seguida ho va
encomanar a tota la gent. A la tarda van començar a caure suaument les
primeres volves de neu que, a poc a poc, van deixar-ho tot cobert d’una catifa
blanca, flonja i neta. Un altre cop, com cada any, s’havia de tallar el camí d’entrada
al poble i Sant Feiràs tornava a quedar aïllat de la resta de món durant dies o
potser mesos. Els seus habitants ja estaven acostumats i seguien el seu ritme
de vida com si res. L’endemà, tot i continuar nevant, la mainada sortia riallera
de l’escola. Començaven les vacances de Nadal; tots van córrer cap a la Plaça
Major. Allà feien rodolar pel terra una bola de neu que, de mica en mica, es feia
grossa i més grossa fins arribar a una bona alçada. Després van tornar a repetir
l’operació però aquesta vegada van fer una bola una mica més petita; entre
dos o tres nois la van aixecar i la van collocar just a sobre de la primera. Allò
era tot un ninot de neu; però faltava alguna cosa. De seguida va sortir la Maria
de Can Quel, se’n va anar cap a casa seva i va tornar amb una pastanaga
d’aquelles tan maques i ... nyecccc! l’hi van enganxar al mig de la cara. El ninot
de neu ja tenia nas; un bon nas. L’Albert del Mas Joan va fer el mateix però va
tornar amb un bon barret de copa que li havia donat el seu avi i l’hi van
encasquetar sobre el cap. De mica en mica tots anaven fent el mateix i
aportaven noves coses al ninot de neu; la Mariona de Ca la Cosidora va portar
dos botons negres i lluents que feien d’ulls. En Pau de la Casa Nova va dur
una escombra i l’hi van posar entre els braços. L’Ester de Can Pins va portar
una bufanda de mil colors ... Després van agafar en Ramonet de l’Hostal del
Senglar, que era el més menut de la colla, el van aixecar i el noi, amb la punta
del dit xic, va dibuixar la boca; havia quedat una mica torta però tot i així el ninot
feia el seu goig. - Encara falta una cosa! - va cridar la Laura - el nom! I tots
plegats van fer una llista, van votar i en van triar un: Climent. Sí! Sonava bé! Al
moment la mainada reia, jugava i ballava al seu voltant, tot fent rotllana, li
cantaven: Climent, ninot de neu,cara rodona, cara rodona;Climent, ninot de
neu,cara rodona i blanc de peus. Cap al tard tots van tornar a casa. S’ho havien

CRP del Solsonès

passat d’allò més bé. Durant la nit, els flocs de neu que encara queien van
esborrar totes les petjades; des de la plaça semblava sortir una estranya claror
que illuminava tot el poble i es reflectia en el blanc de la neu als carrers, les
cases, les teulades, els arbres ... Així van anar passant els dies i en Climent, el
ninot de neu, era feliç; el seu rostre havia canviat una mica i aquella boca torta
del primer dia, ara era com un somriure que anava de galta a galta. La quitxalla
anava cada tarda al seu voltant i jugaven amb ell com si fos l’amic de tots. Fins
i tot la gent gran sentia una mica de tendresa per aquell ninot, i qui més qui
menys sabia la cantarella. En Climent, des de la plaça estant, sentia i veia com
la gent passava aquelles Festes de Nadal. A les nits fredes i glaçades de lluna
blanca mirava pels vidres de les finestres i veia com tothom encenia les llars
..., feien cagar el tió, feien el pessebre, menjaven torrons, cantaven nadales ...
I ell, tan sols mirant-s’ho, ja gaudia. La nit de Cap d’Any, alguns van sortir a la
plaça i van menjar el raïm tot saltant i ballant al seu costat. Ell, com una estàtua,
semblava presidir la plaça. El consideraven com un personatge més del poble.
La mainada no deixava d’anar-lo a veure cada dia. Sempre duien als llavis la
seva cançó: Climent, ninot de neu,cara rodona, cara rodona;Climent, ninot de
neu,cara rodona i blanc de peus. Però just l’endemà de la nit de Reis, mentre
tothom desembolcallava els regals i obsequis més desitjats, el sol va sortir
més fort i radiant que els dies anteriors. El vent potser també estava
desembolcallant els regals dels Reis i no va piular gens. La temperatura va
pujar més que de costum i la neu, de mica en mica, es va anar fonent. En
Climent, el ninot de neu, també es va anar desfent fins quedar convertit en una
gran bassa d’aigua. I a la tarda, els menuts van anar a recollir les restes del
ninot. Que si el barret de copa una mica brut de fang, que si la pastanaga, ja
estovada i de color fosc, que si l’escombra, que si els botons, que si la bufanda
... però entre una cosa i l’altra també van trobar un estrany objecte; era com un
cor de vidre glaçat que no es desfeia amb l’escalfor. La mainada va entendre
que allò era el cor d’en Climent, el ninot de neu, i el van anar a soterrar a la
muntanya més alta dels voltants, on sempre està nevat. Al cap de pocs dies,
allà mateix on va ser enterrat el cor, va sortir una flor: la Flor de Neu. Curiosament,
diuen que, des d’aquell Nadal, cada any quan neva a Sant Feiràs de la Cogollada
de Monstorniu apareix per art d’encanteri un gran ninot de neu al mig de la
plaça; tothom ja sap qui és, i li canten: Climent, ninot de neu,cara rodona, cara
rodona;Climent, ninot de neu,cara rodona i blanc de peus.
Àngel Daban

CRP del Solsonès

Tres rondalles sobre les aranyes i el pessebre

No sabem per quin set sous s’ha relacionat l’animalet de l’aranya amb el naixement de Je-
sús, però hem trobat tres rondalles curtetes on la protagonista de totes elles és una aranya
just davant del pessebre. Aquí vénen els tres contes.
La primera història es diu «L’Aranya de Natzaret» del llibre d’en Jaume Reventós «Proses
de Bon Seny»: Heu de saber que quan la Mare de Déu esperava al seu Fill, Sant Josep estava
ben enfeinat ja que havien de marxar cap a Betlem per empadronar a Maria, i mentre enllestia
el seu ruquet es va trobar amb una seva amiga, ni més ni menys que una aranya que des de
feia temps tenia el seu cau a la fusteria. En veure l’aranyeta que en Josep era a punt de marxa,
de seguida li va preguntar a on anaven, que farien, quants dies s’hi estarien.... i en veure,
l’aranyeta, que havia de quedar tota sola, va demanar al bon Josep si és que li deixava anar
amb ells. &emdash;No es preocupis &emdash; deia l’aranya &emdash; jo m’amagaré dins
d’aquest cistellet, no em mouré, no espantaré a ningú! Sant Josep, davant de la insistència i de
la bona amistat lla va deixar anar. L’endemà mateix van començar a fer camí. El ruc carregat,
Maria al seu damunt, ja que embarassada no podia fer gaires esforços, en Josep estirava del
ruc i s’ajudava per caminar d’un bon bastó. Cap el vespre van arribar a Betlem, i en no trobar
cap posada, van haver d’amagar-se en un estable on jeia un bou. De seguida Maria, potser pel
cansament i l’esforç de tot el camí, va començar a sentir els dolors del part. L’aranyeta va sortir
sense dir res i es va enfilar al sostre; des d’allà ho va veure tot. Als pocs moment naixia un Infant
bonic com una rosa, tot ell era resplendor, la seva llum illuminava tota l’establia, tot d’una l’Infant
es va posar a tremolar, sentia fred i plorava, per una finestra sense porticó passava un aire
glaçat, encara no havia arribat ningú més, l’aranyeta de seguida es va donar que tot venia
d’aquella finestra, i ràpidament es va posar a teixir una espessa teranyina que com una cortina,
fes de finestró i tapés aquella entrada de corrent. Sant Josep i el ruc, que ho van veure, de
seguida van agrair a l’aranya la seva collaboració i el seu bon cor.
La segona història «L’Aranya» del llibre d’en Josep Carner «Deu rondalles de Jesús Infant»
diu que: Una vegada era una aranya que vivia confortablement al sostre d’un estable, i quan ja
arribava l’hivern, l’aranya que ja s’amagava i es deixava portar pel son del fred, tot esperant
que arribés de nou el bon temps, diu que de sobta va sentir un gran soroll, eren Josep i Maria
que entraven per installar-se allà, però Maria no es trobava bé, estava embarassada, i al moment
va néixer en Jesús, envoltat d’una llum i una aurèola que resplendia i enlluernava a tothom.
Fora, als boscos i camps del voltant, eren plens de gent que esperaven la bona nova, i en veure
la lluentor que sortia de l’estable tots i totes van entrar a veure’l, oferir-li els millors regals de
cadascú i adorar-lo. L’aranya des d’allà dalt del sostre no entenia res, i amb tanta gent que
envoltaven l’Infant, tampoc no veia res, així que molt dissimuladament, tal com només ho saben
fer les aranyes, va anar baixant i baixant, i caminant per sobre els caps de tothom, va arribar
ben bé a davant del nen Jesús. L’aranya estava ben enlluernada de tanta llum; ja li hauria agradat
tenir ni que fos tan sols una miqueta, per poder-se comparar amb la lluerna o cuca de llum.
Però Jesús, sabedor dels desitjos de l’aranyeta, la va assenyalar amb un dit i enlairant-lo va fer
que l’aranya no només s’enfilés cap amunt sense fil, sinó que també va començar a tenir llum
pròpia, i cel amunt es va convertir en una estranya estrella. Des d’allà dalt veia el món molt
diferent, gent que no coneixia, que parlaven amb altres llengües, molts l’assenyalaven i quedaven

CRP del Solsonès

bocabadats d’aquella lluentor. Un mag de barba llarga i blanca que rondava perdut damunt del
seu camell, en veure aquella mena d’estrella la va començar a seguir, l’aranya de mica en mica
desfeia el camí que havia fet per la foscor del cel; al cap de no res va ser un altre home savi que
amb una barba llarga i rossa, es va posar a fer camí també seguint l’estrella; els dos homes es
van trobar i van decidir anar plegat quan unes hores més tard va ser un tercer home més vell
que els altres i de barba negra, que enlluernat pel resplendor d’aquell estrany astre es va afegir
i tots tres... seguint, seguint aquella aranya plena de llum, al cap d’un dies van arribar a l’estable i
també van poder adorar a Jesús i oferir-li els seus presents.
La tercera història «Les Aranyes i la Nit de Nadal» d’en Ramon Fuster i Rabés de llibre
«Celebrem el Nadal» idiu que: A la nit de Nadal, poc després de nàixer l’Infant Jesús tothom va
anar a portar-li presents, els pastors li duien formatges, xaiets, mantega... d’altres li oferien llet,
pa, peixos... alguns confiters li portaven xocolata, torrons, galetes... una pagesa li oferia un
pollastre, un cistell de pastanagues... uns nens li donaven dibuixos, treballs manuals, fins i tot
una colla li cantaven nadales... passada la mitja nit tots cansats per la festa, la caminada i
l’espera van anar a dormir. Va ser quan al mig d’aquell silenci els animals que eren per allà
també van oferir a l’Infant Jesús tot allò que tenien o sabien fer; un canari va fer uns refilets i una
cantarella com mai no s’havia sentit enlloc, uns gatets li van dur els seus cascavells mentre amb
la cua li feien manyagues, un gos es va posar dret sobre les seves potes del darrera i va
començar a ballar una divertida dansa que va fer somriure a l’Infant, uns xais petits amb la seva
llaneta li cobrien els peuets i li donaven escalfor; tots miraven de fer-li alguna cosa, fins que van
arribar les aranyes; en veure-les, els altres animals van posar una cara estranya, un xic com de
fàstic o desagradable, qui sap que oferirien aquelles bestioles tan lletges! De seguida les
aranyes es van enfilar al sostre i tot filant, filant van anar teixint diferents fils de teranyina de
color gris que penjaven per aquí i per allà. Emdash; Que lleig! Emdash; deien alguns animals.
Però elles no paraven de treballar, allò era tot el que sabien fer i ho feien el millor possible, però
els altres se’n reien o feien mofa. L’Infant Jesús, content com estava i agraït ja que sabia que
allò era el millor present que podien oferir les aranyes, va alçar la mà, i beneint els animalots i
els fils de teranyina, aquestes es van convertir en colors platejats i plens de llum que van ser
l’admiració de totes les altres bestioles. I encara avui en dia, es recorda aquest fet de les
aranyes, i quan s’adorna l’arbre de Nadal se li pengen fils prims com llàgrimes, llargs, lluents,
daurats o platejats que li donen una bellesa gairebé màgica i lluminosa.

Adaptació de les tres rondalles: Àngel Daban

CRP del Solsonès

De com, les bèsties, la nit de nadal, van gaudir del do de
la paraula

Tot va començar la nit de Nadal. Com sabeu, després de néixer Jesús, tota
una munió de gent es va trobar allà al portal: pastors, pagesos, llauradors,
botiguers, pescadors, caçadors... gent de tota arreu de tots els orígens, edats
i cultures; homes i dones, nens i nenes, nois i noies... tothom li volia oferir els
seus presents i volien veure la criatura que feia tant de goig. I no només això,
sinó que també van portar animals, animals de tota mena que ben segur podien
ser d’alguna utilitat, i si no les mateixes bèsties buscaven alguna manera de
ser-ho. La gent després d’adorar l’Infant, després de fer un bon tec, de cantar
nadales i de festejar aquella nit, van posar tots els animals junts, els van donar
doble ració (doble menjar) perquè ells també podessin celebrar la vinguda al
món de Jesús i cansat per la llarga jornada es van posar a dormir. Va se
aleshores quan els animals ben desperts, contents i atipats, que e van posar a
cantar tal com una estona abans havien fet els seus amos; i així va anar: El gall
es va enfilar sobre un pal que feia de biga a la teulada del pessebre, i en veure
al bon Jesús que dormia plàcidament, va cridar:Kickirikiiii....! que volia dir:
Jesús és aquí....! El bou, amb la seva catxassa, es va aixecar de terra i va
dir:Muuuuu....?! que volia dir: A oooon....?! Els ocells que no deixaven de
voleiar deien:Tit ti-ti-tit! que volia dir: És cap aquí Els xais que eren al voltant
del bressol i feia estona que ja el veien, pregonaven:Be beeeeeéééé... ! que
volia dir: Està bé! Els ànecs que en aquell moment eren dins una bassa d’allà
al costat, en sentir la notícia van sortir espetegant i xisclant:Quac-quac-quac-
quaaaaacc.....! que volia dir: Jo vull anar! Els porcs, que en aquell moment
eren ben bruts i eixarrancats al mig del fang, en sentir que ela ànecs hi anaven,
feien:Aihó, aihó, aihó... que volia dir: I jo, i jo, i jo!!! Les gallines, ben estarrufades
i presumides, en sentir els porcs i veurels d’aquella manera com anaven, van
protestar:Coc-corococ-corocoooooc....! que volia dir: Cal que primer us renteu
amb sabó! I l’ase, que estava al cas de tot el que passava, quan va veure als
porcs que es banyaven amb aigua neta i quedaven ben lluents i polits,
exclamava:»Aaaaaaaaaah-i, aaaaaahh-i.....! que volia dir: «Aaaaaaixí,
aaaaaaaixí! Quan van ser tots al voltant de l’Infant, un gat, emocionat per tota
aquella imatge, deia dolçament:»Meeeeuuuu....! que volia dir: «Mireu! El gos,
valent com ningú, davant del Minyó va afegir:»grrrruuu-guaou-gua-gua-gua-
guau...! que volia dir: «Ai del qui gosi fer-li mal! I així, els animals, van passar
tota la Nit de Nadal, vetllat el son de l’Infant Jesús.I encara ara n’hi ha molts
d’aquests animals que parlen i diuen el mateix en record d’aquella Gran Nit.
Adaptació d’Àngel Daban

CRP del Solsonès

Han robat el temps

Sovint hem sentit parlar de l’ordre còsmic que controla tot el funcionament de l’univers; són aquelles
lleis que fan que els planetes no topin entre ells, que no veiem les estrelles a deshores, que el sol
sigui rodó, que el moviment dels astres sigui constant i no vagi a sotracs, que les forces de la gravetat
no es destarotin... Com sempre darrera de totes les màquines hi ha uns éssers intel.ligents que ho
controlen tot. Un d’aquests és el Senyor del Temps; personatge força curiós i de caire màgic que viu
als núvols; té tants anys com el món, porta una gran barba blanca i la seva feina única i exclusiva és
la de controlar el temps; però no el temps que fa o que farà: si plou, si neva... no!, el Senyor del Temps
controla el temps que corre, que vola, que passa, que fuig o que encara a de venir. Allò que diem el
temps horari. I per a fer-ho compta amb una infinitat d’estranys d’aparells mesuradors: rellotges de
totes menes, quaderns de notes (per anotar totes les variants), equilibradors d’ombres (per calcular
les intensitats de la llum), ulleres d’allargavistes i observadors astronòmics (per a conèixer la situació
exacta del cosmos), controladors gastronòmics (per saber amb precisió els moments dels àpats),
catalitzadors sòmnics (per graduar la son i els somnis) ... Aquella nit es presentava com qualsevol
altra; el Senyor del Temps també ha de dormir com tothom, però abans feia la mateixa cerimònia de
sempre: s’escalfava el llit, es posava la camisa de dormir, desava el temps en una capseta petita
sobre la tauleta, programava el despertador i tancant el llum aclucava els ulls per dormir plàcidament.
De sobta, al cap d’unes hores, un soroll fort i sec li va estroncar el son. El Senyor del Temps va obrir
de nou el llum i es va adonar de que la capseta on guardava el temps havia desaparegut
misteriosament. Això el va esverar i tot fent un bot va saltar a terra tot cridant: Socors! Auxili! M’han
robat! Agafeu els pispes! Que no marxin! Però ja era massa tard per a les lamentacions. En treure el
nas per la finestra, el Senyor del Temps no sabia quina cara posar, va veure sorprès com el temps de
tot el món s’havia aturat; tot restava quiet, immòbil, silenciós... Havien robat el temps i això era molt
greu; si no el recuperava de nou les conseqüències podien ser desastroses, incalculables. Els sols
no tornarien a lluir mai més, els planetes deixarien de voltar, els dies no s’aixecarien, els habitants del
tots els mons continuarien dormint i dormint per sempre més, les galàxies restarien com glaçades, la
vida quedaria abaltida i ensopida fins la mort. El Senyor del Temps, excitat i molt nerviós, encara amb
camisa de dormir, va saltar per la finestra; s’entrebancava amb tot, mai no s’havia trobat amb una
situació semblant. Amb una llanterna de piles (com sempre una mica gastades), anava enfocant per
aquí i per allà tot cercant una petita pista que el pogués orientar cap a on anar. Estava desesperat, tot
ell tremolava, la seva mà també tremolava i la lot anava de banda a banda, resultava del tot impossible
de veure res. De cop i volta una petita lluentor (mai tant ben dit) li va donar llum, el va illuminar; aquell
reflex venia d’una «dècima de segon» caiguda i abandonada en un marge del camí. Més enllà va
trobar una «estona» repenjada sobre una branca. Un «desprès» abocat en una bassa, un «moment»
entre les bardisses, un «tot seguit» sobre la barana del pont, un «parell de minuts» al costat d’unes
roques, un «ara mateix» surant a l’aigua, un «d’aquí no res» sobre la gespa, un «ja torno» al costat
d’un cau de conills, un «sovint» prop de la soca d’un desmai, un «esperem» enganxat en uns
rostolls...així de mica en mica el Senyor del Temps va anar recollint diferents trossos de temps esbargit
de qualsevol manera per tots els voltants fins arribar a un escampat on un parell de lladregots
inconscients, sense saber què fer amb tant de temps, el perdien miserablement. El cas, sortosament,
es va resoldre sense incidents i els pispes van confessar que havien robat la capseta sense saber
què era el que hi havia dintre; avergonyits es van disculpar i es van comprometre a recollir per sempre
més tot el temps perdut a l’univers. Per altra banda el Senyor del Temps, a partir d’aleshores ja no
desa el temps en una capseta, sinó que ho fa dins d’una ampolla de vidre totalment transparent; si
més no, diu el Senyor del Temps, si tornen lladres, abans d’emportar-se l’ampolla podran veure el
que hi ha dins i tindran temps de pensar-s’ho.
Àngel Daban

CRP del Solsonès