Per continuar avançant

Propostes de futur per

a les comarques gironines

Comarques
Gironines

Eleccions al Parlament de Catalunya 2010

INDEX

PER CONTINUAR AVANÇANT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

1. CIUTADANIA, BENESTAR I QUALITAT DE VIDA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

1.1. POLÍTIQUES DE SUPORT A LES FAMÍLIES I A LA INFÀNCIA . . . . . . . . . . . . . . . 8
1.2. GENT GRAN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.3. IGUALTAT D’OPORTUNITATS DE LES DONES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.4. POLÍTIQUES DE JOVENTUT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.5. IMMIGRACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.6. SERVEIS SOCIALS I POLÍTIQUES D’INCLUSIÓ SOCIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

1.7. SALUT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.8. ESPORTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

2. MÓN ECONÒMIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
2.1. ECONOMIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
2.2. TREBALL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
2.3. AGRICULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
2.4. COMERÇ I TURISME . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

3. BON GOVERN, GARANTIA DE FUTUR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

3.1. MÓN LOCAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
3.2. ACCIÓ EXTERIOR I EUROREGIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
3.3. JUSTÍCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
3.4. SEGURETAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

1
4. CONEIXEMENT I CULTURA, LA MILLOR INVERSIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
4.1. CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
4.2. EDUCACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
4.3. UNIVERSITATS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

5. SOLIDARITAT AMB EL FUTUR: MEDI AMBIENT I

TERRITORI SOSTENIBLE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
5.1. TERRITORI SOSTENIBLE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
5.2. MEDI AMBIENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
5.3. MOBILITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
5.4. INFRAESTRUCTURES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
5.5. ORDENACIÓ TERRITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
5.6. HABITATGE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

CANDIDATURA COMARQUES GIRONINES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

2
PER CONTINUAR AVANÇANT

Catalunya es troba ara en un moment crucial de la seva història. La cruïlla

decisiva de les eleccions al Parlament de Catalunya marcarà l’orientació dels
propers anys i condicionarà l’evolució del catalanisme polític.
Aquesta és la raó que ha portat totes les forces polítiques a marcar els seus
propis horitzons i a posar condicions anticipades als futurs pactes de Govern.
La reiteració de l’experiència dels governs de progrés, catalanistes i d’esquer-
res, ha marcat Catalunya amb el signe d’un canvi: l’alternança política i la revisió
del catalanisme patrimonialista. Aquesta etapa s’ha superat, i el nou llistó mar-
cat per l’Estatut d’Autonomia de 2006 i totes les seves potencialitats ha permès
que diferents forces polítiques radicalitzessin els seus discursos, abandonessin
la via dels pactes constitucional i estatutari i proposessin nous camins. Alguns
sectors, des de diversos angles, s’hi han llençat captivats per la seducció dels
mots sense cap contingut i sense cap full de ruta que marqui l’horitzó d’un re-
corregut. D’altres s’han enrocat en les resistències històriques jacobines i neo-
centralistes. Alguns també han practicat una ambigüitat calculada que negaria
la contundència de la seducció dels grans mots però que deixaria totes les por-
tes obertes en un intent de calculada equidistància que buscaria treure profit
de la mateixa ambigüitat.
En aquest context, el Partit dels Socialistes de Catalunya beu en les fonts
d’una llarga tradició catalanista. Del catalanisme popular d’arrels profundes
en els diferents moviments socials de la història contemporània de Catalunya.
D’un catalanisme federal que busca la fraternitat amb tots els pobles d’Espanya
i que fixa la pròpia ambició nacional en el compromís indefugible amb la nostra
indiscutible realitat nacional i el seus desplegament a partir de refer el pacte
constitucional i l’estatutari.
Però és en la dificultat d’aquest context de confusió, de radicalització verbal,
d’abandonament dels camins dels pactes de la transició que adquireix especial
rellevància la definició d’un programa concret per a les comarques de Girona.
Un programa que aporti perfil i accent propi a la veu dels socialistes gironins. Un
programa que doni resposta als reptes concrets del territori i de la societat i de
l’economia d’aquesta societat. Un programa que atengui a la prioritat màxima
de respondre als reptes de la crisi i a crear ocupació; un programa que atengui

3
les necessitats més peremptòries dels qui més ho necessiten. Però, sobretot,
un programa que a partir de les apostes concretes en matèria d’educació, acció
social, benestar, infraestructures i activitat econòmica marqui l’ambició de tot
un territori per recuperar posicions capdavanteres i per seguir els lideratges
que marquin els camins segurs i clars.
Aquest és el nostre propòsit amb aquesta edició que vol atorgar nomencla-
tura gironina, perfils concrets, a tots els compromisos dels socialistes catalans.
Des de la credibilitat, guanyada a pols en set anys de governació difícil i, so-
vint, contracorrent, però amb resultats tangibles, amb fets incontestables que
acrediten que la societat de les terres de Girona està avui més equipada i més
dotada de capital social i d’infraestructures per abordar els reptes de la crisi i
del futur.
La nació, en definitiva, es construeix sobre bases sòlides quan es concreten
les propostes i es percep nítidament que hi ha un projecte engrescador que
suscita l’entusiasme de les persones per identificació amb els seus objectius.
Des de la més estricta dinàmica quotidiana de la nostra afirmació nacional, pas
a pas, fet a fet, servei a servei, amb la vocació del servei públic i del projecte
col·lectiu.

Joaquim Nadal i Farreras

4
 PROPOSTES DE FUTUR PER
A LES COMARQUES GIRONINES
CIUTADANIA,
BENESTAR
I QUALITAT
DE VIDA
1. CIUTADANIA, BENESTAR I QUALITAT DE VIDA

En els darrers anys, a les comarques gironines hem viscut una notable trans-
formació del model social: incorporació massiva de les dones al treball remune-
rat, creixement de l’esperança de vida i longevitat de la població, canvis en les
pautes i diversificació dels models familiars, creixement de la immigració, apa-
rició de noves formes d’exclusió social... Aquí, a més, la rellevància dels sectors
comercial, turístic i constructiu o el major pes de la immigració generen una
realitat social singular, que necessita un tractament específic. Aquests canvis
socials, però, fins aquests darrers temps no han anat acompanyats de millores
en la xarxa pública de serveis socials i de serveis d’atenció a les famílies, que
ens donessin uns nivells de cobertura suficients per facilitar l’accés de la majo-
ria de la població als mateixos. L’anomenat “quart pilar” de l’Estat del benestar
havia estat el més feblement desenvolupat. Han estat governs progressistes a
Catalunya i a Espanya els que han apostat decididament per reforçar els serveis
socials i fer-los universals, amb l’aprovació de dues lleis cabdals: l’anomenada
“llei de dependència”, i la llei catalana de serveis socials. En aquests darrers
anys, també s’ha garantit el dret a percebre la renda mínima i s’han incremen-
tat de forma substancial les ajudes a les famílies, entre altres mesures.
A les comarques gironines, les places d’escola bressol públiques s’han més
que duplicat en els darrers 7 anys. A més, s’han incrementat el nombre de pla-
ces d’oferta pública dels diversos serveis socials de forma notable. Per exemple,
en serveis d’atenció a la gent gran, tenim 210 noves places de centres de dia de
gent gran des del 2007, 700 noves places de residència de gent gran, i 22 noves
places de serveis d’atenció integral a la gent gran en l’àmbit rural. En presta-
cions derivades de la “llei de dependència” avui hi ha més de 12.000 persones
que es beneficien de Plans d’atenció individual, fet que suposa una transferèn-
cia de més de 5’5 milions d’euros mensuals per ajuts i serveis que es distribuei-
xen entre milers de famílies gironines. També hem incrementat notablement les
places dels centres d’atenció precoç a la infància en risc, i les places d’atenció a
les persones amb discapacitat. Per posar només un exemple, han augmentat un
22’5% les places de residència per a discapacitats intel·lectuals adults i s’han
creat 12 places de llars residència per a menors de 18 anys, pels quals abans no
existia aquest recurs. També hem creat 68 noves places residencials per a dis-
capacitats amb trastorns de conducta. Els recursos d’atenció als malalts men-

7
tals i a les seves famílies han millorat també substancialment, amb la creació de
2 nous clubs socials, més de 20 noves places de llar amb suport o més de 30
noves places de llar residència. També han crescut notablement les places per
atenció a les drogodependències en pisos amb suport, un 200%, i en comunitat
terapèutica, un 100%, en els darrers quatre anys
També s’ha millorat de forma substancial la dotació econòmica dels convenis
amb els ens locals perquè puguin atendre millor els serveis socials de la seva
titularitat, que són un element bàsic de la xarxa catalana de serveis socials.

1.1. POLÍTIQUES DE SUPORT A LES FAMÍLIES I A

LA INFÀNCIA
• FOMENTAREM EL SUPORT A LES FAMÍLIES PERQUÈ PUGUIN FER
DE PARES I MARES EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES
Malgrat les millores que hem anat introduint, creiem que cal seguir treba-
llant per donar suport social a les famílies en la tasca de criança. Aquesta és
una forma també de reconèixer el valor social de la paternitat i de la mater-
nitat, en un context de previsible disminució del creixement demogràfic que
ens anuncien els estudis fets darrerament. Per això:
Incrementarem l’escolarització dels infants de 0-3 per poder atendre totes
aquelles famílies que ho requereixin. Per al primer any de vida dels infants i
per altres infants amb circumstàncies especials, potenciarem perfils profes-
sionals vinculats a la cura i l’atenció de la infància, assegurant la seva qualitat
professional i garantint que les tasques de cura que realitzin siguin de qualitat.
Donarem suport econòmic i tècnic als ajuntaments per a la creació d’es-
pais de suport a les famílies, en totes les seves variants i promourem que
als equipaments públics s’hi incorpori la perspectiva de família. Potenciarem
tant les activitats de lleure com els espais socioeducatius.
Promourem la conciliació en l’àmbit de les empreses a través de la difu-
sió d’estudis i experiències, creant una base de bones pràctiques, difonent
l’evidència demostrada que la conciliació incrementa la productivitat dels
treballadors i treballadores.
Proposem el Pacte per la conciliació i els nous usos del temps: amb políti-
ques per a una organització social del temps més equilibrada (temps laboral,

8
personal, social, familiar i d’oci) i horaris més racionals en benefici dels usu-
aris, consumidors i treballadors i treballadores dels diferents sectors. 

• POTENCIAREM LA CORRESPONSABILITAT DE TOTS ELS MEMBRES

DE LA FAMÍLIA EN LES TASQUES DE LA LLAR I DE CURA
Fomentarem, amb el món educatiu i els mitjans de comunicació, els va-
lors favorables a la igualtat de gènere, la solidaritat entre els membres de la
família, la importància de la cura dels altres..., i l’enriquiment personal que
aquests valors aporten.
Promourem la concienciació vers la necessitat que homes i dones com-
parteixin les tasques familiars, domèstiques i de cura de les persones com a
requisit bàsic per a la sostenibilitat, el benestar i la igualtat.
Fomentarem que les empreses gironines tinguin plans d’igualtat.
Donarem suport als programes que ofereixin accions formatives vincu-
lades a les famílies i a la cura de les persones, amb l’objectiu de millorar la
seva qualitat de vida.

• AFAVORIREM L’AUTONOMIA I EMANCIPACIÓ DELS JOVES. FACILI-

TAREM LA FORMACIÓ DE NOVES FAMÍLIES

• LLUITAREM CONTRA LA VIOLÈNCIA INTRAFAMILIAR VERS ELS

MEMBRES MÉS VULNERABLES DE LA FAMÍLIA
Desplegarem la llei de la infància, establint la cartera de serveis correspo-
nent.
Reforçarem els equips d’atenció a la infància gironins i millorarem els sis-
temes de funcionament actuals perquè aquests professionals puguin incre-
mentar les polítiques de prevenció en els barris i famílies més vulnerables.
Incrementarem la formació i potenciarem el “Protocol contra el maltrac-
tament infantil” de les comarques gironines, perquè els professionals dels
serveis (salut, educació, serveis socials...) siguin més capaços de detectar el
maltractament infantil i abús sexual, i atendre adequadament les víctimes.
Millorarem el suport professional a les famílies d’acollida d’infants en risc,
i també les garanties legals de l’acolliment.
Promourem l’acolliment professional infantil per a germans, infants amb
problemes de salut o de comportament, etc.

9
 Continuarem lluitant contra la violència masclista, coordinant accions a
través del “Protocol contra la violència de gènere” gironí, i incrementarem
el suport psicològic als infants afectats.
Potenciarem el “Protocol de prevenció, detecció i atenció de la violència
contra la gent gran” de les comarques gironines en col·laboració amb els
Col·legis professionals promotors del mateix, amb especial atenció a les si-
tuacions de dependència.

1.2. GENT GRAN

• FOMENTAREM UN ENVELLIMENT ACTIU I UNA CONCEPCIÓ POSI-
TIVA DE LA VELLESA
Crearem els mecanismes necessaris per difondre les activitats existents
adreçades a les persones grans i promoure’n d’altres que contribueixin a
fomentar un envelliment actiu. Ho farem en col·laboració amb els Consells
de la Gent gran gironins.
Reforçarem els ajuts cap a les activitats dels casals, centres cívics i equi-
paments esportius. Potenciarem les activitats formatives adreçades a la
gent gran. Col·laborarem amb els diferents consells de gent gran i altres en-
titats associatives de les comarques gironines.
Treballarem amb els governs locals per promoure els parcs amb equipa-
ments per a l’activitat física, i altres fórmules per potenciar l’activitat física
de les persones grans.
Crearem un programa de turisme cultural, complementari del que realitza
l’Imserso, que posi en valor els actius turístics del nostre país, alhora que
estimulem la desestacionalització turística.
Ajudarem a afrontar en positiu la jubilació, impulsant, a través de les orga-
nitzacions sindicals i de les organitzacions de gent gran, sessions de prepara-
ció per a les persones properes a l’edat de jubilació o ja jubilades. Realitzarem
campanyes adreçades a metges d’atenció primària i personal d’infermeria
perquè recomanin hàbits d’envelliment actiu entre les persones grans.
Potenciarem el voluntariat entre la gent gran donant difusió a les expe-
riències que actualment existeixen i definint nous espais de col·laboració
amb la societat. Impulsarem els programes intergeneracionals a les escoles

10
i centres cívics amb l’objectiu d’incrementar el contacte i coneixement entre
joves i persones grans.

• GARANTIREM ELS DRETS DE LES PERSONES GRANS, FINS I TOT

EN SITUACIONS DE DEPENDÈNCIA
En l’atenció a la dependència, simplificarem els tràmits i agilitarem els
processos de la Llei de Dependència, amb l’objectiu de reduir terminis.
Oferirem formació i acreditarem tots els cuidadors no professionals que
reconegui la Llei de la Dependència, i facilitarem serveis de Respir perquè
puguin formar-se.
Farem possible que les persones grans puguin estar a casa seva augmen-
tant el nombre d’habitatges amb serveis, els ajuts a l’adaptació i rehabilita-
ció dels habitatges, els serveis d’atenció a domicili i les ajudes tècniques.
Incrementarem de forma progressiva l’habitatge protegit reservat per a
persones grans amb discapacitat.
Lluitarem contra el maltractament i l’abús a les persones grans, potenci-
ant el “Protocol contra els maltractaments envers la gent gran” de les co-
marques gironines. Establirem formació perquè els professionals que treba-
llen amb persones grans (metges, assistents, personal de bancs i caixes...)
aprenguin a detectar-lo.
Assolirem la ràtio de residències públiques recomanada pels organismes
internacionals i impulsarem l’ús dels centres de dia per a gent gran, millo-
rant-ne l’oferta d’activitats i els horaris.
Posarem en funcionament centres territorials d’autonomia personal per
informar i donar suport a les famílies i persones amb dependència.
Pel que fa als serveis de salut, reduirem les llistes d’espera i el temps mit-
jà per a pròtesis de genoll i maluc.
Millorarem el suport sanitari a les residències de gent gran per tal de ga-
rantir una millor coordinació entre els serveis sanitaris i socials, sense que
els centres sociosanitaris hagin de complir funcions de residència assistida.
Incrementarem els recursos sociosanitaris (entre d’altres amb la mesura
anterior) per tal de garantir l’equitat territorial.
Garantirem la presència dels Consells de la Gent Gran en els Governs Ter-
ritorials de Salut gironins.

11
 Farem arribar els ajuts al pagament del lloguer per a gent gran a tots els
qui ho requereixen, i preveurem inversions en habitatges amb serveis i habi-
tatges tutelats per a la gent gran fins a tenir un parc suficient.
Desenvoluparem un programa de permuta i cessió d’habitatges de perso-
nes grans per introduir-los en el mercat del lloguer social a canvi d’habitat-
ges amb serveis.

1.3. IGUALTAT D’OPORTUNITATS DE LES DONES

• Consolidarem el treball tranversal  i la perspectiva de gènere que s’ha pro-
duït a la globalitat del govern  aquests  darrers anys i que ha suposat que
les politiques públiques tinguessin en compte, abordessin i gestionessin
les necessitats de les dones. Impulsarem la Llei Catalana Per La Igualtat,
una proposta per a fer efectiva la igualtat d’oportunitats d’homes i dones
que implicarà canvis en la participació política i social, en l’educació, la
cultura i el coneixement, el mercat de treball, les politiques del temps i de
ciutadania, entre d’altres. Aquesta llei tindrà com a objectiu consolidar i
garantir totes les millores i les accions  a favor de la igualtat dels darrers
anys, posicionar-les  en rang de llei i com a drets de les dones. Una llei
que incidirà en els diferents àmbits de gestió amb l’objectiu final de qües-
tionar tot allò que va en detriment de la igualtat entre homes i dones.

• MINIMITZAREM ELS FACTORS D’AGRESSIÓ CONTRA LES DONES

Completarem el desplegament de la Llei contra la Violència Masclista,
desplegant el fons creat aquesta legislatura per a impagament de pensions
d’alimentació.
Treballarem per superar els estereotips de gènere i potenciarem models
igualitaris. Encomanarem al CAC la vigilància sobre l’aparició de models
masclistes que es reprodueixen als mitjans audiovisuals així com el control
envers conductes discriminatòries i d’explotació, i la  difusió  de continguts
i de publicitat que incitin a la violència,  la justifiquin o la banalitzin. En el
mateix sentit, defensarem la supressió efectiva dels anuncis de contactes en
els mitjans de comunicació.
Desenvoluparem polítiques d’igualtat transversals adreçades als homes
per impulsar identitats masculines igualitàries.

12
 Continuarem igualment l’extensió de la xarxa d’equipaments i serveis per
a les víctimes de violència masclista de les comarques gironines i treballa-
rem amb les empreses programes d’inserció laboral de les víctimes de vi-
olència de gènere.  Potenciarem els programes i els protocols gironins de
prevenció i atenció contra els matrimonis forçats, l’explotació sexual i les
mutilacions genitals femenines.
Potenciarem el CIE de les comarques gironines i la seva aportació al tre-
ball en xarxa.
Lluitarem intensament contra la tracta d’éssers humans (TEH) i la prosti-
tució, mitjançant la consolidació i reforç del serveis policials i judicials espe-
cialitzats. També impulsarem programes d’atenció i d’accés als recursos de
les dones víctimes de la prostitució.
Eixamplarem els instruments de control i vigilància dels ajuntaments en
la implantació dels locals on s’exerceix la prostitució, i responsabilitzarem
els seus propietaris si es demostra que hi exerceixen dones en situació de
TEH. Promourem modificacions normatives per evitar la implantació de
prostíbuls de grans dimensions.
Impulsarem mesures per eradicar la prostitució a l’espai públic i promou-
rem les mesures per dissuadir la demanda.

1.4. POLÍTIQUES DE JOVENTUT

Un de les pitjors conseqüències de l’actual situació de crisi és l’increment
de l’atur juvenil, que contribueix a reduir les oportunitats vitals a les persones
joves. Actuar decididament contra aquest greu fenomen serà per a nosaltres
una prioritat:

• Impulsarem l’ocupació dels joves per reduir les taxes d’atur juvenil. Pro-
mourem que tots els joves menors de 25 anys que no estudiïn ni treballin
siguin atesos sota un programa específic del Servei d’ocupació.

• Afavorirem el retorn als estudis des del treball.

• Iniciarem un programa especial de retorn amb beca-salari a Cicles Forma-

tius de FP per als joves que varen abandonar l’escola per treballar i ara
són a l’atur i tenen males perspectives laborals. Garantirem les places de
batxillerat nocturn en aquells centres on hi hagi la demanda suficient.

13
 • Multiplicarem la formació ocupacional en sectors nous de majors possibi-
litats.

• Facilitarem l’accés als estudis universitaris i desplegarem una política de

beques pròpia de Catalunya quan obtinguem el traspàs d’aquesta compe-
tència. Doblarem les beques de matrícula, les beques salari i les beques
de residència.

• Facilitarem als i a les joves gironins l’adquisició d’experiència internacional.

• Potenciarem l’aprenentatge de l’anglès utilitzant aquesta llengua de ma-

nera transversal i aplicant-ho a totes les etapes educatives. I afavorirem
l’aprenentatge del francès com un element de millora de l’ocupabilitat in-
teressant, per la proximitat gironina amb el territori francès i la nostra
centralitat a l’Euroregió.

• Desplegarem un programa de beques i crèdits per estudiar o treballar a

l’estranger amb compromís de retorn. Promourem un programa d’inter-
canvi acadèmic (tipus Erasmus) a escala del Mediterrani.

• Fomentarem l’emprenedoria. Establirem una “finestra única” comarcal

que faciliti l’emprenedoria i que en faci acompanyament els primers anys.

• Facilitarem l’accés dels joves a la cultura, amb diferents accions com: les
entrades bonificades a espectacles o la gratuïtat dels museus públics fins
els 26 anys d’edat i la rebaixa del 50% de les entrades als mateixos fins
els 30. Endegarem accions de promoció de joves creadors.

1.5. IMMIGRACIÓ
• TREBALLAREM PERQUÈ ELS BARRIS AMB FORTA PRESÈNCIA
D’IMMIGRACIÓ SIGUIN IGUALMENT DIGNES I COHESIONATS
Millorarem els barris i les àrees urbanes amb més diversitat, per evitar la
creació de nuclis d’infrahabitatge. Seguirem impulsant el Pla de Barris com
un dels instruments més potents d’intervenció territorial que s’ha dut a ter-
me mai a Catalunya.
Garantirem que en els espais públics tothom que els utilitza es comporti
amb civisme. Proposarem pactar uns criteris comuns d’empadronament per

14
evitar la sobreocupació dels habitatges. Impulsarem, conjuntament amb els
ajuntaments, polítiques de microgestió de conflictes: ordenances de civis-
me, agents de mediació, taules de convivència…
Tot ajuntament tindrà dret a tenir una dotació mínima d’agents de media-
ció especialitzats en resolució de conflictes interculturals.

• FACILITAREM LA INTEGRACIÓ DE LES PERSONES IMMIGRADES

Crearem un servei universal d’acollida, tal com preveu la llei aprovada
aquesta legislatura, que faciliti un coneixement de l’entorn, de la llengua i
del mercat laboral.
Farem de les escoles de formació de persones adultes l’espai vertebrador
de la xarxa pública d’acollida i integració, fent cursos d’alfabetització, idio-
mes i coneixement de l’entorn.
Facilitarem la integració de les famílies reagrupades en la societat, fent
especial èmfasi en els grups de població més vulnerables (dones, joves...)
ja que així s’assegura una millor integració i cohesió social. Entenem que
l’accés al mercat laboral dels familiars reagrupats permet una millor socialit-
zació i integració de tota la família immigrant.
Respectarem i assegurarem el dret a una pràctica religiosa pública i
transparent, preferentment realitzada en alguna de les llengües oficials a
Catalunya, i amb respecte als drets i llibertats constitucionals.
Promourem polítiques d’integració de la població gitana immigrada d’al-
tres països, fomentant la seva participació activa en la societat i promovent
la mediació. Els ajuts que rebin estaran basats en les necessitats i alhora en
l’esforç i voluntat de sortir de situacions de conflictivitat social i marginali-
tat d’aquesta comunitat.
En els processos d’acollida donarem a conèixer les principals lleis i nor-
mes vigents per tal d’afavorir el seu coneixement i compliment.
Farem inspeccions d’establiments comercials per tal de garantir que es
compleixen les normatives vigents.
Farem complir les regles i normes de convivència en les comunitats de
veïns i espais públics, en què per causa de la diversitat d’orígens dels veïns,
no es té prou coneixement de les obligacions dels propietaris o llogaters.

15
1.6. SERVEIS SOCIALS I POLÍTIQUES D’INCLUSIÓ SOCIAL
• CONSOLIDAREM ELS SERVEIS SOCIALS COM EL QUART PILAR DE
L’ESTAT DEL BENESTAR
Realitzarem una gestió unificada de les prestacions de l’administració de
la Generalitat i de les certificacions de necessitat social, i que sigui consulta-
ble pels ens locals que també gestionen programes d’inclusió.
Millorarem els sistemes d’informació i orientació a la ciutadania sobre els
recursos, prestacions econòmiques i serveis públics disponibles per atendre
les seves necessitats. Crearem un servei d’atenció “Serveis socials respon”.
Impulsarem un nou model de serveis socials més eficient i proper al ciu-
tadà, amb un gestor de referència per a cada sol·licitant d’ajut.

• MILLORAREM L’ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DE-

PENDÈNCIA
Simplificarem els tràmits i agilitarem els processos de la Llei de la Depen-
dència amb l’objectiu de reduir terminis.
Oferirem formació i l’acreditarem a tots els cuidadors no professionals
que reconegui la Llei de la Dependència, i els facilitarem serveis de Respir
mentre es formen.
Possibilitarem que les persones grans puguin estar a casa seva. Al ma-
teix temps treballarem per assolir a la demarcació de Girona la ràtio de
residències públiques recomanada pels organismes internacionals i impul-
sarem l’ús dels centres de dia per gent gran millorant l’oferta d’activitats i
els horaris.
Posarem en funcionament centres territorials d’autonomia personal per
informar i donar suport a les famílies i persones amb dependència.

• IMPLEMENTAREM POLÍTIQUES DE FOMENT DE LA INCLUSIÓ SOCIAL

Continuarem treballant en els territoris més desfavorits de forma coordi-
nada amb polítiques urbanístiques, de promoció econòmica i socials mitjan-
çant la Llei de Barris.
Donarem suport als ajuntaments perquè realitzin Plans Locals per a la
inclusió social, ja que cal que a nivell municipal hi hagi una visió global sobre
les necessitats d’inclusió en el seu territori.

16
 Realitzarem polítiques de suport a les famílies per trencar la transmissió
de la pobresa de generació en generació, entre elles, incrementarem l’esco-
larització dels infants de 0 a 3 anys per atendre les famílies que ho requerei-
xin, crearem espais i serveis de suport a les famílies en les seves necessitats
més quotidianes i facilitarem l’accés a les activitats de lleure amb beques a
les famílies més necessitades.
Farem de l’escola un espai que fomenti la inclusió treballant contra el fra-
càs i abandonament escolar, mantenint i impulsant els Plans Educatius d’En-
torn, que han estat un instrument de treball concertat excel·lent en diverses
poblacions gironines.
Desenvoluparem programes per treballar amb joves, a partir de 15 anys,
que tinguin dificultats en l’escola, amb l’objectiu de millorar les seves habili-
tats socials, formatives i professionals.
Potenciarem els ajuts econòmics per als joves que vulguin realitzar es-
tudis post-obligatoris, per augmentar els nivells de formació de la població
juvenil.
Continuarem realitzant polítiques actives d’ocupació, amb especial inci-
dència en els col·lectius més fràgils (dones, persones de més 45 anys, pobla-
ció gitana, persones amb discapacitat o malaltia mental...) i establirem pro-
jectes pluriennals per donar més estabilitat a les entitats que les realitzen.
Continuarem impulsant mesures per a la integració de les persones amb
discapacitat o malaltia mental que tinguin com a objectiu potenciar al mà-
xim la seva autonomia personal, garantir la igualtat d’oportunitats i eliminar
les barreres físiques i socials actualment existents.
Elaborarem el III Pla integral del poble Gitano per a continuar aprofundint
en el reconeixement i promoció del poble gitano a Catalunya.
Realitzarem les modificacions legislatives necessàries per adaptar la nor-
mativa als requisits establerts a la Convenció de Nacions Unides sobre el
Drets de les Persones amb Discapacitat de 13 de desembre de 2006.
Promourem la gestió del coneixement sobre la pobresa a Catalunya mit-
jançant l’Observatori Català de la Pobresa i la Inclusió Social de Catalunya.
Establirem un sistema d’indicadors, actualitzat i comparable, amb indicadors
internacionals que siguin útils per a la presa de decisions, permetin fer un
seguiment de l’exclusió social i una avaluació de les polítiques d’inclusió.

17
 • COMBATREM L’EXCLUSIÓ SOCIAL TREBALLANT AMB EL MÓN
LOCAL
Continuarem fent de la Renda Mínima d’Inserció un instrument eficaç
per combatre els efectes de la crisi econòmica, tot procurant incrementar
els índex d’inserció de les persones que s’hi acullen. Millorarem els ajuts als
pagaments del lloguer i a la rehabilitació d’habitatges. Establirem criteris
homogenis en el territori per distribuir les beques menjador i altres ajuts a
les famílies, amb la voluntat, com ara mateix, que arribin a totes les famílies
que ho requereixen.
Potenciarem els programes interdepartamentals i la col·laboració entre
les administracions i les entitats, per lluitar contra l’exclusió social, com una
forma de millorar l’eficiència, d’optimitzar els recursos i de crear sinergies
positives. Procurarem incorporar el món econòmic en aquestes sinergies.
Lluitarem contra l’aïllament social a què es veuen abocades algunes per-
sones que pateixen agudament les conseqüències de la crisi econòmica.
Adaptarem la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències per a permetre
cobrir l’especificitat dels nous perfils de consumidors de drogues.
Treballarem amb els ajuntaments per avaluar conjuntament els efectes
de la Llei de Barris i els Plans Locals per a la Inclusió social, per tal que la
Llei de Barris tingui com un dels objectius principals combatre l’exclusió.
Mantindrem els fons als ajuts d’emergència social dels ajuntaments i
d’entitats socials perquè puguin atendre les necessitats socials derivades de
la crisi econòmica.
Farem més simples i més ràpids els tràmits administratius que afecten
als ciutadans i als professionals, i millorarem la interconnexió dels sistemes
informàtics entre món local i Generalitat.
Elaborarem el segon Pla de Suport al Tercer Sector 2011-2013 per enfortir
definitivament el tercer sector social i aconseguir més cohesió social.

1.7. SALUT
Des de l’any 2003 fins a l’actualitat el pressupost de la Regió Sanitària de
Girona s’ha incrementat un 70,2%, passant dels 456 milions d’euros als 777 mi-
lions, l’any 2010. Així, la inversió anual per càpita al llarg d’aquests 7 anys s’ha

18
incrementat un 25% i al 2009 es situava en gairebé un miler d’euros l’any per
cada gironí i gironina, concretament 977, 59 €.
La inversió en atenció primària a la regió sanitària de Girona, amb l’horitzó
del 2012, es preveu de 97.312.711 €. S’han ampliat 6 Centre d’Atenció Primària
a Banyoles, Cassà de la Selva, Girona (Can Gibert del Pla), Sant Feliu de Guí-
xols i Roses. Tanmateix s’han realitzat reformes a 8 CAP’s de la regió: a Girona
(Ernest Lluch, Güell i Santa Clara), a Olot (La Garrotxa), Palafrugell (Dr. Josep
Alsina), Ripoll (Ripollès), Pineda de Mar i Tordera,  i Sant Iscle de Villalta.
Des del 2003 s’ha treballant per ampliar l’atenció primària amb la construc-
ció de 16 nous CAP’s distribuïts per tot el territori (Blanes, Caldes de Malavella,
Campdevànol, Castelló d’Empúries,  Lloret de Mar, Quart, Riudarenes, Salt, Sant
Gregori, Canet de Mar, Tordera, Sant Pol de Mar i Sant Jordi Desvalls. En aquest
àmbit també s’han posat en marxa 5 consultoris locals a la regió sanitària de Gi-
rona al Port de la Selva, Figueres, Sant Cristina d’Aro, Vilajuïga i Vilobí d’Onyar.
El total d’inversió en l’atenció sanitària especialitzada, fins el 2012, es preveu
que arribi fins el 461.716.608 €. Fins ara s’han dut a terme diverses accions i
projectes que han contribuït a millorar notablement l’atenció especialitzada:
• Noves urgències a l’Hospital Comarcal de la Selva (2008)
• Ampliació i reforma de l’Hospital de Campdevànol (2008)
• Remodelació i ampliació d’Urgències de l’Hospital Sant Jaume d’Olot
(2007)
• Construcció Parc Hospitalari Martí i Julià (2004)
• Heliport Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta (2004)
• Ampliació i reforma de la Unitat d’Hemodinàmia de l’Hospital Universita-
ri de Girona Dr. Josep Trueta (2004)
• Remodelació UCI 1r i 2a fase de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep
Trueta (2006)
• Ampliació i millora de l’Hospital de Palamós
• Ampliació i remodelació de l’Hospital de Dia + Reanimació + UH Cirurgia
Cardíaca de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta
• Ampliació i remodelació de l’Hospital de Figueres
El nou edifici hospitalari de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta,
amb una inversió de 250 milions d’euros, i la construcció d’un nou Hospital Co-
marcal de la Garrotxa, que ja es troba en execució, seran inversions cabdals per
als ciutadans i ciutadanes de la Regió Sanitària de Girona.

19
Les nostres propostes són:

• LA NOVA LLEI DE SALUT DE CATALUNYA PER ALS PROPERS 20

ANYS, HA D’ÉSSER LA LLEI SANITÀRIA DEL SEGLE XXI
El sistema sanitari gironí té un alt nivell de resolució que li dóna una au-
tonomia de serveis assistencials de més del 97 %. El nostre és un dels siste-
mes més descentralitzats i capil·lars de tot Catalunya per la xarxa d’hospitals
comarcals que, per la seva proximitat a la ciutadania, li asseguren l’accessi-
bilitat, amb una qualitat que busca l’excel·lència, que manté l’eficiència sen-
se abandonar la humanització del servei i que està adaptat als canvis de
demanda per fluxos de població estacionals. Aquest model gironí que s’ha
construït en els darrers anys ha de quedar consolidat per la nova llei de
salut de Catalunya per als propers 20 anys, la que ha de ser la llei sanitària
per al segle XXI.

• ACORDS DE SOSTENIBILITAT DE LA QUALITAT I EQUITAT DEL SIS-

TEMA SANITARI GIRONÍ
Consolidarem un model assistencial regional de treball en xarxa, enfortint
els hospitals comarcals i consolidant la referència regional de l’Hospital Jo-
sep Trueta. Continuarem amb la definició de l’assignació “per càpita” amb
la planificació de Recursos Humans amb visió regional, que ens acosti als
acords de sostenibilitat de la qualitat i equitat del sistema sanitari gironí.
Aquest model regional ens ha de portar a planificar serveis d’atenció amb
visió regional, tant a nivell de malaltia aguda com de sociosanitari. Com els
que ja estan en funcionament: la salut mental o la descentralització del ser-
vei d’endocrinologia desplegat a tota la xarxa d’atenció primària de la regió
sanitària... o els que estan en vies de posada en funcionament com: Cirurgia
plàstica, Atenció a la patologia neurològica... La consolidació del Sistema
d’Emergències Mèdiques territorial també ens ha de donar la base per a la
reordenació de serveis d’urgències hospitalaris.

• EL MODEL DE GOVERNANÇA
Consolidarem el model de governança a nivell de regió sanitària i a nivell
de sector amb l’enfortiment dels Governs Territorials de Salut (GTS) que do-
nen la visió de govern, gestió i participació del món local, dels professionals i
la ciutadania. Consolidarem també la comissió d’entitats proveïdores a nivell
regional i en cada un del GTS així com la Comissió de professionals regional.

20
• PLANS DIRECTORS
Continuarem desenvolupant els Plans Directors per línies de servei.

• LA LLEI DE SALUT PÚBLICA

Desplegarem integralment la llei de salut pública i prioritzarem la salut
comunitària per consolidar els aspectes relacionats amb la protecció, pre-
venció, promoció i lluita contra les desigualtats en salut com actuacions fo-
namentals.

• LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ (TIC)

Seguirem apostant per la planificació dels sistemes d’informació que ens
acostin les TIC al territori amb el desenvolupament de projectes de teleme-
dicina, la consolidació de la Història clínica compartida i la digitalització de
la imatge mèdica per apropar la dispersió territorial als centres de referèn-
cia i d’alta tecnologia.

• LA PARTICIPACIÓ DELS PROFESSIONALS I DE LA CIUTADANIA

Seguirem apostant per la participació dels professionals. Donarem con-
tinuïtat al desplegament de l’autonomia de gestió clínica a nivell de tots els
proveïdors, junt al desplegament del Pla d’innovació de l’atenció primària
i salut comunitària. També per la participació de la ciutadania amb la for-
mació del Fòrum de pacients i voluntariat mitjançant la participació de les
associacions en salut en el si dels Consells de Salut.

• MODEL DE DOCÈNCIA I RECERCA

Afrontarem el repte del nou model de docència amb l’aportació de profes-
sionals assistencials, per continuar treballant de forma conjunta amb la UdG
per acabar de desplegar els campus universitaris de la salut: en els seus ves-
sants de Model Regional amb l’aportació de la xarxa d’hospitals comarcals i
d’atenció primària, el Campus de la Salut de Salt, el sector sanitari de la zona
Nord de Girona amb el Campus de Ciències de la Salut i el nou Trueta. Re-
forçarem el paper clau de Girona com a xarnera per a l’establiment de xarxa
entre BCN, Perpinyà i Montpellier, així com la formació dels diferents profes-
sionals de la salut: medicina, infermeria, fisioteràpia, formació professional.
Mantindrem l’esforç públic i privat en recerca pensant en les necessitats
del territori per establir les prioritats. Consolidant el nostre model, seguirem

21
 apostant per les institucions que ens ajuden a formar part de la Bioregió.
Promourem la investigació de qualitat, per formar nous investigadors, i pro-
mocionarem nous grups de recerca amb l’objectiu de crear coneixement i
sempre que sigui possible, transferir-lo en tecnologia i transmetre-ho a la
societat.

• SECTOR SALUT COM A SECTOR DE L’ECONOMIA DEL CONEIXEMENT

Consolidarem el sector de la salut com a sector de l’economia del conei-
xement, estimulant la relació directa entre l’agència de protecció de la salut
i el sector de la indústria càrnia, el sector agroalimentari i el sector del tu-
risme, conjuntament amb el Parc científic i tecnològic com a motor d’un nou
model productiu.

• FUTUR DE LES INFRAESTRUCTURES

Continuarem garantint el futur de les infraestructures de la Regió sani-
tària per als propers vint anys, executant les inversions planificades com el
Nou Trueta, i el centre integral d’alta resolució de Sta. Coloma de Farners.
Acabarem el desplegament dels CAP(s) contemplats en el Pla d’Equipaments
com Figueres, Platja d’Aro i Girona i les adequacions dels consultoris locals.

1.8. ESPORTS
La societat gironina i catalana, cada dia més, considera l’esport com una eina
de desenvolupament social i personal tal com ho manifesten reiteradament les
institucions i les entitats esportives. En els darrers anys, hem treballat fomen-
tant l’esperit educatiu en les diverses modalitats esportives, mitjançant la for-
mació de tècnics i dirigents i planificant i identificant les necessitats d’infraes-
tructures i els programes d’acció tant des d’un nivell municipal i supramunicipal
com de país. També hem treballat per a l’excel·lència esportiva.
Hem volgut donar un paper preponderant als clubs i entitats esportives que,
des de la seva organització i experiència, poden aportar models socials inte-
gradors, econòmics, formatius i de reconeixement internacional i un total su-
port als municipis i entitats supramunicipals que planifiquen i impulsen l’esport.
Els darrers Governs de la Generalitat han fet un esforç considerable en aquest
sentit, desenvolupant el PIEC –Pla d’instal·lacions i equipaments de Catalunya-,
amb la millora d’instal·lacions i equipaments esportius d’arreu de les nostres

22
contrades, amb el suport al teixit esportiu mitjançant subvencions a Federaci-
ons, clubs i associacions esportives, aconseguint l’adhesió del 85% dels centres
escolars al Pla Català d’esport a l’escola, desenvolupant el programa d’activitat
física, esport i salut que ha començat a integrar la pràctica de l’esport en el
sistema català de salut, corregint les desigualtats socials a través de la pràctica
esportiva dins el pla contra les desigualtats, donant suport a la inversió per
crear llocs de treball i apropar empreses al món de l’esport mitjançant el pla
d’esport i ocupació, i amb un pla de qualitat de les organitzacions esportives
per assolir l’excel·lència en l’esport de competició i l’impuls de l’observatori ca-
talà de l’esport.
Creiem que la pràctica de l’esport, en un o altre sentit, ha de ser per a tot-
hom. Creiem que l’esport crea ciutadania, contribueix a la cohesió social i trans-
met valors que generen efectes positius en la societat, contribueix a la integra-
ció de la diversitat, promou la cultura de l’esforç i fomenta el treball en equip.
Però també millora la salut en moltes patologies, alhora que prevé dolències i
en general amb la seva pràctica regular es millora la salut general i la qualitat
de vida. L’esport, a més, és un motor de l’activitat econòmica i creador d’ocu-
pació: en l’actualitat representa un 3% del PIB de Catalunya, genera activitat
econòmica no deslocalitzable, genera producció de béns industrials i recerca de
punta i dóna imatge de marca de país.
Per això volem reforçar l’esport com a vehicle de les polítiques d’inclusió, as-
sociant l’esport a les polítiques d’acció social i impulsant l’existència d’activitat
de competició arreu del país. Reforçar la projecció exterior de Catalunya gràci-
es a l’esport i generar competidors d’elit a través d’estructures d’excel·lència.

El propers quatre anys:

• POSSIBILITAREM QUE TOTHOM PUGUI PRACTICAR ESPORT
Col·laborarem amb els ajuntaments per completar la xarxa d’equipaments,
obrint el PIEC a equipaments que no siguin de competició, creant itineraris
saludables i parcs urbans de salut, fomentant la planificació d’equipaments
municipals i supramunicipals així com l’elaboració de plans estratègics per
fomentar l’esport a totes les franges d’edat. Crearem consorcis i impulsa-
rem la signatura de convenis entre municipis per fomentar l’ús compartit
d’instal·lacions esportives d’un mateix àmbit territorial.

23
 Treballarem per fer accessible l’esport al col·lectiu de persones discapaci-
tades, amb la generació d’activitats d’esport adaptat.

• RECEPTAREM ESPORT
Volem estendre a tota l’atenció primària de salut la “recepta” d’esport i
ens posem l’horitzó que la pràctica totalitat dels escolars facin esport.

• CONTINUAR APOSTANT PELS BINOMIS ESPORT-ESCOLA I ESPORT-

TURISME
Integrarem el projecte esportiu en el projecte educatiu del centre, dina-
mitzant la pràctica esportiva al llarg de tota l’etapa educativa (obligatòria,
postobligatòria i universitària). També, en el cas de la ciutat de Girona, inte-
grant la dimensió esportiva al Projecte educatiu de ciutat.
Obrirem les instal·lacions escolars per fer activitats esportives a partir
de les 5 de la tarda (patis oberts). Pensarem els equipaments del futur i els
nous centres escolars de primària i secundària per poder-los convertir en
espais esportius més enllà de l’horari escolar.
Treballarem per millorar i completar l’oferta esportiva vinculada al turis-
me, tot garantint els equipaments mínims per cada comarca: senders, vies
verdes, esports aquàtics i de muntanya.
Donarem suport als clubs i entitats esportives per tal que garanteixin
l’educació i la participació ciutadanes i la democratització. Fomentarem la
formació d’entrenadors, monitors i dirigents esportius tot aprofitant l’experi-
ència i preparació. Al mateix temps caldrà dimensionar adequadament la
formació dels professionals augmentant les places d’INEFC i de les branques
dels cicles formatius de l’esport, així com de la formació contínua. Estudi-
arem la possibilitat de becar l’obtenció d’una titulació esportiva a canvi de
serveis gratuïts per formar infants en esport base, en el cas d’aspirants amb
dificultats per accedir a la formació. Facilitarem eines per professionalitzar
la gestió de les associacions i entitats esportives així com per facilitar la
seva formació en matèria esportiva.

• MILLORAREM LA QUALITAT ESPORTIVA

Volem fomentar la innovació, l’emprenedoria i el flux de recursos privats
mitjançant l’agència catalana de l’esport de Catalunya, amb línies d’ajut per
la R+D+I esportiva, i la creació d’una entitat d’àmbit català per canalitzar el

24
patrocini privat amb una visió més àmplia de l’esport i criteris de responsa-
bilitat social.
Establirem un codi de bones pràctiques esportives per incorporar criteris
de sostenibilitat en la participació esportiva i l’organització d’esdeveniments.
Premiarem aquells clubs i federacions els projectes dels quals tinguin una
incidència clara en el foment de la pràctica esportiva de base.

• VOLEM ASSOCIAR L’ESPORT A LES POLÍTIQUES D’ACCIÓ SOCIAL

Proporcionarem ajuts econòmics a persones en risc d’exclusió social, per
a famílies amb greu pèrdua de poder adquisitiu, aturats de llarga durada...
perquè puguin realitzar activitats esportives. Desenvoluparem un programa
per fomentar la inclusió social a través de l’esport en col·laboració amb el
Departament d’Acció Social i Ciutadania. Crearem, conjuntament amb les
diputacions provincials, un servei d’assessorament tècnic als municipis per
fomentar la pràctica esportiva entre la població en risc d’exclusió.

• IMPULSAREM L’EXISTÈNCIA D’ACTIVITAT DE COMPETICIÓ ARREU

DEL PAÍS
Ajudarem a desplegar les entitats territorials que preveu el Decret d’enti-
tats esportives.
Desenvoluparem la Xarxa de Tecnificació Esportiva de Catalunya cons-
truint i condicionant nous Centres territorials de tecnificació vinculats a la
tradició d’un esport concret en un territori concret.
Volem reforçar la projecció exterior de Catalunya gràcies a l’esport: ge-
nerant competidors d’elit a través d’estructures d’excel·lència (Centres de
tecnificació, CAR, municipis que s’han especialitzat en la pràctica d’algun
esport).
Volem associar la imatge de marca d’una Catalunya competitiva a un es-
port competitiu creant un programa de màrqueting de país per associar-hi
la imatge dels seus millors clubs i esportistes i donar el suport necessari a
les federacions esportives i a la UFEC per la voluntat i la gestió de la seva
eventual presència internacional.

25
 MÓN
ECONÒMIC
2. MÓN ECONÒMIC

2.1. ECONOMIA
La coherència de la trajectòria de l’actuació del Departament d’Economia i Fi-
nances a partir de la constitució del Govern catalanista i de progrés que va pren-
dre el relleu dels 23 anys de governs de CiU, probablement s’aprecia millor con-
siderant el període global de les dues legislatures, és a dir, des de finals de 2003.
En matèria econòmica, la principal línia d’actuació és l’ACORD ESTRATÈGIC
PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ, LA QUALITAT DE L’OCUPACIÓ I LA COM-
PETITIVITAT DE L’ECONOMIA CATALANA, un instrument de concertació entre
el Govern i els agents socials tendent a canviar el model productiu cap a un mo-
del de més valor afegit i més estable. Es va posar en marxa el procés el mateix
2004 i se’n va fer, el 2007, una revisió per al període 2008-2011.
També des del primer moment es va reforçar la capacitat d’anàlisi econòmi-
ca de la Conselleria i els mecanismes de gestió dels fons europeus i les relaci-
ons econòmiques amb la U.E. Posteriorment, es va posar en marxa una unitat
“ad hoc” de promoció econòmica atenta al foment de la innovació i a potenciar
sectors amb futur.
Paral·lelament, es van canviar els criteris de gestió de l’Institut Català de Fi-
nances per deixar de ser un “hospital d’empreses en crisi” i esdevenir un motor
de finançament de projectes amb potencial de desenvolupament i èxit.
Amb la segona legislatura, es van incorporar al Departament les noves res-
ponsabilitats d’Energia i de Consum que van obligar a reestructurar l’organigra-
ma i es van reconduir i redissenyar significativament tant aquestes dues políti-
ques com la de promoció i defensa de la competència, la de gestió de patrimoni
i la de contractació pública.
En l’àmbit financer, des del primer moment es van fixar els dos grans objec-
tius que han marcat la gestió financera d’aquests anys. El primer aconseguir
un sistema de finançament de la Generalitat més just i coherent amb el marc
competencial llavors vigent. El segon reduir el dèficit per la via de la contenció
de la despesa que no pas per la via de l’increment de la pressió fiscal. El primer
objectiu es va acomplir gairebé a plena satisfacció i en el segon es va avançar
molt significativament amb sensibles reduccions del dèficit, tot i que la llavors
imprevisible magnitud i intensitat de la crisi financera i econòmica ha posat de

27
manifest que aquesta reducció no era suficient i ha calgut finalment reduir des-
pesa d’una manera molt més dràstica i accelerada.
En el camp de la tutela de les Caixes d’Estalvis, les circumstàncies han obligat
a accelerar el procés de racionalització de la seva estructura mitjançant fusions i,
amb ple respecte a les decisions de cada entitat, s’ha impulsat aquesta dinàmica.

La nostra estratègia pels propers anys es concreta a la demarcació de

Girona en les següents línies:

• GIRONA, UNA ESTRATÈGIA DE COMPETITIVITAT INTEGRAL PER UN

POL DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I D’ATRACCIÓ D’INVERSIONS
Convertirem les comarques gironines en un dels pols de competitivitat de
referència a Catalunya, especialitzat en sectors com l’agroalimentari i l’ai-
gua, amb el suport de la Generalitat. Ho farem amb una gestió integradora
de la promoció econòmica des del territori, amb tots els agents econòmics,
socials i de les administracions (Generalitat, Diputació i Ajuntaments). Així,
durem a terme una estratègia de competitivitat amb recursos econòmics
propis, que sigui potent, ambiciosa i sobretot integral (que contempli les po-
lítiques educatives i de formació professional necessàries en el futur; de sòl
industrial; de formació; d’innovació i internacionalització; d’atracció d’inver-
sions; etc. adaptades a les característiques i l’entorn de Girona). En aquest
sentit promourem i executarem plans d’actuacions en algun dels sectors
més importants i emergents a Girona com l’aigua, la cultura o l’agroalimen-
tari amb la participació de tots els departaments i agents implicats en els
factors que hi tenen relació.

• GIRONA ESPAI PER ALS EMPRENEDORS

Farem de les comarques gironines un espai propici a l’emprenedoria. Re-
forçarem i professionalitzarem les xarxes de vivers d’empreses que ja tenim
en els nostres municipis per ajudar a créixer les seves empreses i atraure
emprenedors d’arreu. Ho farem impulsant nous programes d’atracció de ta-
lent científic, emprenedor i directiu, tant per espais de referència com el
Parc científic i tecnològic, com també amb més recursos per a aquells mu-
nicipis i comarques amb més dificultats per retenir a emprenedors i joves
amb projectes de futur. Així mateix, promourem una major cultura d’em-
prenedoria a tots els nivells de l’educació: bàsica, formació professional i
universitària.

28
• INSTRUMENTS PER ACOMPANYAR ELS EMPRENEDORS
Catalunya ha estat pionera en diversos instruments de suport a l’empre-
nedoria: incentius fiscals a nivell autonòmic pels inversors en emprenedors,
xarxes de suport per preparar els plans d’empresa arreu del territori i nous
fons per aconseguir finançament i més ajuts que mai a l’emprenedoria. La
propera legislatura cal consolidar els instruments, incrementar la seva in-
tensitat i sobretot garantir la rapidesa en la seva execució via més simplifi-
cació administrativa per reduir els tràmits al mínim per als nous emprene-
dors, especialment en les necessitats de finançament, i aquells que volen
fer créixer el seu negoci. Girona serà un territori exemplar en aquesta exe-
cució i acompanyament per part de l’administració, però sobretot en la col·
laboració público-privada per impulsar noves iniciatives.

• FINANÇAMENT A LES INVERSIONS EN EL TERRITORI I EN SECTORS

ESTRATÈGICS
Reforçarem el paper de l’ICF (Institut Català de Finances) com a banc
públic per donar suport a projectes estratègics i noves inversions empre-
sarials, moltes de caràcter estratègic en el nostre territori. Així seguirem
impulsant una política decidida de cobertura de riscos i aliances amb els
bancs i caixes per ajudar a empreses catalanes amb projectes d’inversió de
futur i d’accés a circulant. Intensificarem els programes de finançament des
de l’ICF destinats a la innovació, la internacionalització i, especialment, aju-
darem a sectors clau en l’economia gironina. L’agroalimentari és un sector
paradigmàtic en aquest sentit, però també són importants els projectes d’in-
versions en tecnologies molt transversals a tots els sectors industrials i de
serveis gironins (turisme o comerç), com són les inversions en TIC i en efici-
ència energètica, o les indústries culturals. Aquestes inversions permetran
a la indústria, al comerç i al turisme ser més competitius, incrementant la
productivitat i a la vegada assolint estalvis econòmics. Promourem, a més,
l’entrada de petites i mitjanes empreses al Mercat Alternatiu Borsari (MAB),
amb la possibilitat d’oferir incentius fiscals.

• ECONOMIA SOCIAL A LES COMARQUES GIRONINES

Les comarques gironines tenen exemples de renom i amb llarga trajec-
tòria en l’àmbit de l’emprenedoria social. Els socialistes proposem impulsar
una major economia social, donant suport amb més instruments als empre-

29
nedors socials, incentivant i sensibilitzant sobre els programes de responsa-
bilitat social empresarial. A més, continuarem donant suport a l’economia
cooperativa.

• INFRAESTRUCTURES PER A LA COMPETITIVITAT

Apostem per seguir invertint en les infraestructures claus per a la compe-
titivitat de l’economia gironina. En aquest sentit, mantenir i consolidar l’activi-
tat de l’aeroport de Girona és una de les nostres màximes prioritats, una infra-
estructura de primer nivell amb un gran creixement en els darrers anys que
consolidarem per la seva importància cabdal en el sector turístic i econòmic.

• ECONOMIA VERDA, UN VECTOR DE CREIXEMENT ECONÒMIC A GIRONA

Farem de l’economia verda, especialment de l’energia, un vector de crei-
xement econòmic. L’estalvi i l’eficiència energètica poden construir un nou
sector d’empreses de serveis energètics i reconvertir sectors madurs com
la construcció que han tingut massa pes en l’economia gironina. Des de la
Generalitat, impulsarem projectes amb participació público-privada perquè la
majoria dels edificis públics de la Generalitat a Girona siguin gestionats per
empreses de serveis energètics. Ajudarem les administracions locals perquè
també facin passos en aquesta direcció i facin inversions en eficiència ener-
gètica i en energies renovables. D’aquesta manera, impulsem nous sectors de
l’economia, crearem nova ocupació localment i aconseguirem estalvis ener-
gètics i econòmics en la despesa energètica pública. En aquest sentit, a Ca-
talunya, disposarem d’un fons públic-privat per finançar projectes en aquest
àmbit.

• LA R+D A LES COMARQUES GIRONINES, CONSOLIDANT EL GRAN

SALT ENDAVANT DELS DARRERS ANYS
Assegurarem el finançament als centres de recerca gironins i la Universi-
tat de Girona, tenint present, a la vegada, la necessitat que aquestes inver-
sions públiques retornin a la societat via la transferència tecnològica que
ofereixen. Les noves inversions en R+D tindran com a contrapartida més
percentatge de transferència tecnològica per a les empreses. Els incentius a
la innovació de les empreses també s’orientaran per facilitar l’ús de l’oferta
tecnològica. Promourem una major relació entre la indústria gironina i tota
l’oferta tecnològica a Catalunya i també internacional. En la passada legis-
latura s’han fet grans inversions en centres de recerca: el Parc científic i

30
tecnològic i la Universitat de Girona en són el millor exemple. És el moment
de connectar millor tota aquesta oferta amb la resta d’oferta tecnològica
catalana i internacional.
Promourem nous programes perquè els centres de recerca gironins i la
universitat puguin ser competitius i col·laborar encara més amb centres i
programes de recerca estatals i europeus amb els quals cal intensificar re-
lacions. Ells seran els artífexs per aconseguir més projectes europeus i fi-
nançament competitiu, el cas dels Campus d’Excel·lència és una oportunitat
que Girona ha d’aprofitar. Així mateix, impulsarem nous programes per aju-
dar que la recerca que fem des de Girona es pugui internacionalitzar, dispo-
sem de grups de recerca i especialitats de primer nivell que requereixen un
acompanyament en el seu pas cap a la transferència tecnològica europea i
internacional.

• LA INNOVACIÓ EMPRESARIAL, UNA PRIORITAT PER A LA COMPE-

TITIVITAT DE LA NOSTRA INDÚSTRIA I DE SECTORS CLAU COM EL
TURISME
Dotarem de més recursos el programa de nuclis tecnològics, un programa
que ha tingut casos d’èxit en sectors com la indústria càrnica o les noves
tecnologies. Volem arribar al final de la legislatura a 100 M€ en aquest pro-
grama que promou projectes que no es farien sense els ajuts públics ja que
impliquen un alt nivell de cooperació entre empreses de diferent dimensió,
prioritzant la participació de petites i mitjanes empreses i centres tecnolò-
gics. Considerant els resultats d’altres convocatòries anteriors, aquest pro-
grama podria repercutir amb aproximadament 10 M€ per projectes de R+D
a Girona. Volem un sector turístic innovador i referent en les noves tendèn-
cies mundials com per exemple la sostenibilitat. Per això, a banda dels pro-
grames de reforç de la competitivitat del sector turístic, amb la col·laboració
d’agents públics i privats, impulsarem decididament l’IRTUCA. L’Institut de
Recerca en Turisme de Catalunya com a centre de referència de la recerca
en turisme des de Girona, volem connectar el coneixement que pot apor-
tar aquest centre de recerca a un sector econòmic clau per a l’economia
gironina com el turístic, un sector que disposarà de nous instruments per
impulsar projectes d’innovació que responguin a les noves tendències, ne-
cessitats i tecnologies d’un sector amb una competència creixent.

31
• EL REFORÇ DELS CLÚSTERS GIRONINS I L’IMPULS DE NOUS SECTORS
Potenciarem programes d’impuls de la competitivitat en alguns casos o
de reestructuració de sectors en crisi cap a noves activitats mitjançant el
suport estratègic, la col·laboració via polítiques de clúster i el finançament
de noves inversions de futur de les comarques gironines. Intensificarem la
cooperació empresarial, especialment per competir internacionalment, pro-
grames amb recursos econòmics potents per internacionalitzar els clústers
i les empreses catalanes amb menys presència internacional, que més pa-
teixen la crisi. Donarem suport econòmic als clústers ja consolidats de les
comarques gironines, com el de la càrnia mitjançant INNOVACC. Així ma-
teix, iniciarem o consolidarem programes d’impuls dels clústers tradicionals
com els carrossers d’Arbúcies, el paper, la maquinària o el suro; però també
d’emergents i que combinin sectors econòmics que no han col·laborat prou
fins ara, com el sector del turisme amb la cultura o l’alimentació, la cultura
amb les TIC, la construcció amb l’eficiència energètica, etc.

• LA NOVA ECONOMIA I ELS SERVEIS INTENSIUS EN CONEIXEMENT,

UNA PRIORITAT PER ALS PROPERS ANYS
En el marc d’un Pla per a l’impuls i la competitivitat dels serveis intensius en
coneixement que permeti la creació d’ocupació d’alta qualificació a Catalunya
per acostar-nos als estàndards europeus d’altres regions industrials com Cata-
lunya, Girona i espais com el Parc científic i tecnològic poden tenir un paper clau
per la seva excel·lent ubicació, entre la indústria i la universitat. Es desenvolu-
paran programes per a la innovació i la internacionalització d’aquests sectors.
Fomentarem l’obertura de les dades públiques de l’administració a les empreses
(model Open DATA similar al’assajat al món anglosaxó o al País Basc).

• EL SUPORT MÉS PROPER A LES EMPRESES DES DE LA GENERALITAT

Les comarques gironines comptaran amb una seu d’una futura oficina de
serveis a l’empresa que integri els serveis que es poden oferir des del SOC
amb ACC1Ó, amb una estructura localitzada a Girona d’acord amb l’activitat
empresarial de les comarques gironines.

• ELS CANVIS PER TRANSFORMAR EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ

Farem de Girona un referent en els necessaris canvis del sector de la
construcció, amb més incentius econòmics a la rehabilitació d’edificis amb

32
criteris d’eficiència energètica i actuacions en sectors que concentren gran
part del consum energètic, amb transformacions per posicionar el sector
residencial, turístic i comercial en la primera línea de la sostenibilitat ambi-
ental. Farem de l’administració pública un dinamitzador econòmic, dotant
els edificis públics de la Generalitat de programes d’estalvi i eficiència.

• EL SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC UNA EXIGÈNCIA PER ALS NOS-

TRES CIUTADANS I EMPRESES
Vetllarem per assegurar a les comarques gironines la garantia de qualitat de
subministrament als consumidors domèstics i industrials a l’alçada dels països
més desenvolupats i avançarem vers un model regulatori sòlid i estable, i l’exigèn-
cia en assegurar el bon estat, l’execució de les inversions necessàries i el manteni-
ment de les instal·lacions. Així mateix, garantirem una millor comunicació i plans
de contingència més rigorosos per a les empreses que operen al nostre territori.
Disposarem de les competències en l’activitat de distribució elèctrica com ja re-
cull l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i amb la capacitat de fixar la retribució.

• L’IMPULS DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I LES RENOVABLES DES

DEL TERRITORI
Acostarem l’energia i teixirem complicitats amb el territori, promourem
iniciatives de generació distribuïda. Impulsarem iniciatives que portin a la
creació d’agències de l’energia comarcals i supramunicipals com ja existei-
xen arreu de Catalunya, i suport a les existents.

• LES INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES QUE GIRONA NECESSITA

Assegurarem l’execució de les infraestructures de transport i distribució
previstes a les comarques gironines que ja contempla el Pla de l’Energia
2006-2015 de la Generalitat i que hem estat duent a terme des de les dues
darreres legislatures. Aquestes inversions han d’ajudar a assegurar la garan-
tia i la qualitat del subministrament energètic a les nostres empreses i so-
bretot als consumidors. A la vegada vetllarem perquè es facin amb el mínim
impacte territorial i les compensacions necessàries per al territori.

• ENERGIA PER AQUELLS TERRITORIS I GIRONINS AMB MÉS DIFI-

CULTATS PER ACCEDIR-HI
Reforçarem els plans d’electrificació rural per afavorir el reequilibri terri-
torial especialment en les nostres comarques que tenen més espais aïllats

33
 i amb serioses dificultats tècniques i econòmiques a disposar d’energia de
qualitat. A més, ho farem mitjançant projectes d’energies renovables en em-
plaçaments aïllats com hem estat fent els darrers anys.

• GIRONA, EL CANVI VERS LES RENOVABLES QUE S’ESTÀ DONANT

A CATALUNYA
Seguirem desenvolupant les previsions del Pla de l’Energia per al desenvolu-
pament de les energies renovables. Garantirem que es portin a terme les inver-
sions de la Zona de Desenvolupament Prioritari d’energia eòlica o l’impuls de
l’aprofitament de la biomassa, amb la construccció d’una central de biomassa
innovadora a les comarques de la Selva que pot ser un referent a nivell estatal.
Això permetrà, a les comarques de Girona, fer un salt endavant en la presència
d’energia renovable que ja ha fet en més gran mesura la resta de Catalunya.
Assegurarem que es faci amb el màxim respecte i compatibilitat medi ambien-
tal i paisatgísticament, amb la complicitat del territori, però sense cedir davant
d’aquells que diuen que no a qualsevol nova inversió o infraestructura.

2.2. TREBALL
En l’àmbit laboral, durant aquesta legislatura, s’han produït dues transferències
de l’Estat a la Generalitat sobre la base del que disposa el nostre Estatut del 2006.
El traspàs de la Inspecció de Treball que a les comarques gironines es va concre-
tar en la transferència de 12 inspectors/es, 6 subinspectors/es i 9 persones d’ad-
ministració. D’altra banda, l´1 d’octubre de 2009 es va fer efectiva la transferència
de la competència executiva dels permisos inicials de treball per a les persones
estrangeres extracomunitàries, amb la creació de 7 places de cos funcionariat.
En l’ampli capítol de les relacions laborals cal remarcar la prevenció de ris-
cos laborals que s’ha treballat en tres direccions: sensibilització, formació-as-
sessorament i, quan ha calgut, vigilància i control, des del convenciment que
la prevenció és part de la qualitat de l’ocupació. Pel que fa als accidents, el
nombre d’accidents per cada 100.000 treballadors afiliats a la Seguretat Social
ha baixat a les comarques gironines un 21,32%, passant del 65,74% del 2006
al 44,42% en acabar el 2009. En el marc de la negociació col·lectiva s’ha creat
el Consell de Relacions de Catalunya que té per objectiu consolidar un espai
català de relacions laborals, millorar els continguts de la negociació col·lectiova
i racionalitzar l’estructura negocial.

34
 La creació d’empreses ha estat una altra de les prioritat del Govern. La Gene-
ralitat ha destinat 722.818 € al “Pla Inicia” que ha contribuït a crear una xarxa
que està formada per 23 entitats (ajuntaments, consells comarcals, cambres,
etc.) i que, de juliol de 2.008 a desembre de 2009, ha ajudat a crear 580 em-
preses que han donat feina a 1.085 persones. En la mateixa línia, s’ha donat
suport al treball autònom, tan rellevant en el teixit econòmic català i gironí. A
les comarques de Girona, de 2007 a 2009, s’han atorgat subvenció a l’ocupació
autònoma per un import de 2.933.142 €.
També en aquesta legislatura s’ha creat una nova direcció general d’igualtat
d’oportunitats en el treball per aconseguir la integració en el mercat de treball en
igualtat de condicions de totes les persones sense distinció per raó de sexe, edat,
capacitat, origen, condició social o qualsevol altre aspecte. Des d’aquest àmbit
s’han realitzat actuacions per fomentar la igualtat de treballadors i treballadores
a les empreses i s’ha signat un conveni amb la Diputació de Girona que ha permès
desplegar una xarxa d’agents locals que fomenten la igualtat d’oportunitats entre
homes i dones en l’àmbit laboral de la demarcació de Girona. El Departament de
Treball ha destinat a aquestes accions una inversió de 1.638.200 €.
La diversitat de col·lectius en risc d’exclusió ha estat objecte d’atenció i su-
port per part d’aquest Govern. S’ha impulsat la inserció de les persones amb
discapacitat al mercat de treball ordinari mitjançant diferents línies d’ajut a en-
titats o a empreses contractants per un import total de 3.254.010 €. S’ha incre-
mentat considerablement el suport als centres especials de treball i els 18 CET’s
de les comarques gironines han passat de 5.721.267 € el 2008, a 8.092.935 €
el 2009, un increment del 41,45%. La resta de col·lectius en risc d’exclusió del
mercat laboral han estat objecte d’itineraris d’inserció amb una inversió de
317.716 € i s’han finançat programes innovadors en aquesta matèria per import
de 454.355 €.
Les polítiques d’ocupació s’han incrementat aquesta legislatura degut a l’aug-
ment sobtat de la desocupació a conseqüència de la crisi econòmica. L’esforç del
Departament de Treball, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, també a les
comarques gironines, ha estat considerable. El març del 2009 es va obrir una Ofi-
cina de Treball a Salt que s’afegeix a les 7 oficines que ja existien a les comarques
gironines. Hem reforçat els serveis d’atenció a les persones desocupades mit-
jançant la Xarxa d’Orientadors Laborals integrada per 17 persones orientadores
laborals que treballen a les Oficines de Treball. Hem creat dues Aules Actives de

35
recerca de feina, una a Salt i una altra en col·laboració amb l’Ajuntament d’Olot, i
properament se n’obrirà una tercera a Blanes, també en col·laboració amb l’ajun-
tament. Hem treballat en els Plans d’Ocupació, que tenen per finalitat millorar les
oportunitats d’ocupació a persones que estan en situació d’atur i tenen dificultats
per accedir a un lloc de treball. Destaquen els Plans Extraordinaris d’Ocupació
Local “Impuls”, vinculats als sectors emergents de la nova economia. Hem impul-
sat la formació ocupacional com a eina bàsica per a un ocupació de qualitat. Hem
posat en funcionament l’Àrea de Serveis a les empreses, amb productes com el
programa subvencionat “Forma i Contracte”, que forma a la mida de les necessi-
tats de les empreses, o el nou portal d’intermediació Feina Activa.

En els propers quatre anys les nostres línees estratègiques d’actuació

seran les següents:

• RECUPERAR L’OCUPACIÓ I LLUITAR CONTRA L’ATUR

Garantirem que els Serveis d’Ocupació públics de les comarques gironi-
nes siguin forts, de qualitat i gratuïts, i actuin com a instruments centrals de
la lluita contra l’atur, coordinats amb els serveis locals d’ocupació.
Reforçarem i ampliarem l’orientació, la formació en aquells sectors i àm-
bits generadors d’ocupació, les eines i la formació digital per a la recerca de
feina, i participarem de la Xarxa d’Orientació i Informació Professional públi-
ca, especialitzada per a persones joves que crearem a nivelL de Catalunya,
per tal d´articular mecanismes i dispositius adequats per garantir la bona
transició de “l’escola a la feina”.

• APOSTAR PER L’EMPRESA, ELS AUTÒNOMS/ES I LES COOPERATIVES

Impulsarem l’emprenedoria a les comarques gironines mitjançant el fo-
ment de la cultura emprenedora als centres d´educació primària, secundà-
ria i a la universitat com a una prioritat estratègica. Per a això, participarem
del Pla per a la Cultura Emprenedora que proposem per a Catalunya.
Impulsarem l’emprenedoria en aquells sectors estratègics que son la base
productiva de les nostres comarques, sectors d’alt valor afegit i, molt espe-
cialmente, en la indústria, per tal d´aconseguir empreses de més qualitat i
compettitivitat.
Potenciarem la creació de més i millors empreses mitjançant el suport
a les 23 entitats que actualmente integren la Xarxa Inicia per a la creació

36
d´empreses, i a aquelles que s´hi hi incorporin, per tal que duguin a terme
la tasca de suport a les persones emprenedores i a l´activitat emprenedora
en totes les fases de la creació d’empreses, des de la sensibilització en les
etapes formatives fins a la consolidació empresarial.
Continuarem donant suport al treball autònom, tant rellevant en el teixit
econòmic gironí i català, per tal de facilitar el seu establiment i assessora-
ment tècnic.
Fomentarem i reforçarem l´economia cooperativa mitjançant mesures i
accions de promoció del cooperativisme, adreçades als diferents territoris
de les nostres comarques, mitjançant “Plans de Dinamització Territorials de
l´Economia Cooperativa”

• MILLORAR LA QUALITAT DE L’OCUPACIÓ

Promourem la seguretat i salut laboral a les empreses de les comarques gi-
ronines mitjançant l’aplicació d’una LLei Catalana de Seguretat i Salut Laboral
i de prevenció de riscos laborals; així com per mitjà d´actuacions de sensibi-
lització, formació-assessorament i, quan calgui, de vigilancia i control, des del
convenciment que la prevenció és un dret inherent a la persona treballadora,
com ho és el dret a la vida i a la salut i, alhora, un valor afegit imprescindible
per a la competitivitat i la productivitat de les nostres empreses.
Apostarem per una temporalitat màxima a les nostres comarques del 18%
en línea amb les economies europees més desenvolupades.
Impulsarem una millor organització del temps de treball que faciliti la
conciliació de la vida laboral i personal, i que millori, alhora, la qualitat de
vida individual i la productivitat de les empreses.

• APOSTAR PER LA QUALIFICACIÓ PROFESIONAL I LA FORMACIÓ

Apostarem per les “competències clau”, augmentant significativament
les capacitats lingüístiques, digitals i habilitats personals dels treballadors/
es, en línea amb l´estratègia Europea pel 2020.
Multiplicarem el nombre de treballadors/es que es formin a les empreses
gironines i catalanes en general, i aconseguirem arribar a totes les categori-
es professionals de les empreses.
Incentivarem, conjuntament amb Educació, la permanència de l´alumnat
en l´ensenyament secundari postobligatori.

37
 Estendrem la formació en alternança (estudiants de FP que compaginen
els estudis amb feina de qualitat relacionada amb la seva especialitat-apre-
nents) més adaptada a les necessitats de les empreses i del nostre territori i
amb modalitats contractuals adequades.
Incentivarem la posada en marxa de plans de formació contínua transver-
sals a totes les categories professionals, especialmente per a empreses de
més de 25 treballadors/es.
Afavorirem l’experiència profesional internacional, sobretot per a perso-
nes joves a través de l’increment de la mobilitat laboral.

• GARANTIR LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS

Cotinuarem impulsant a les comarques gironines accions de promoció de
la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en el món laboral, tant des
d’un punt de vista horitzontal, incorporant dones en sectors i professions
masculinitzades, com des d’una perspectiva vertical, afavorint l’accés de do-
nes als llocs de presa de decisió de les empreses i organitzacions.
Impulsarem accions de sensibilització i conscienciació adreçades a les
empreses i a la ciutadania per tal de mostrar que la igualtat d’oportunitats
és una estratègia empresarial i que desaprofitar el talent femení comporta
importants pèrdues econòmiques a les empreses i al país.
Reforçarem el suport econòmic i tècnic a les empreses de més de 30 per-
sones treballadores que implementin un pla d’igualtat i flexibilitzin l’organit-
zació del temps de treball de tot el seu personal; i a aquelles de més de 100
que incorporin la figura professional de l’agent d’igualtat com a responsable
d’impulsar i avaluar les mesures d’igualtat dins l’empresa.
Promourem l’emprenedoria entre les dones i facilitarem la materialitza-
ció i èxit dels seus projectes empresarials a partir d’accions formatives, de
mentoria, de creació de xarxes i d’establir acords de finançament amb l’Ins-
titut Català de Finances i les entitats financeres.
Aplicarem mecanismes per vetllar pel compliment del principi d’igualtat
retributiva de dones i homes i promourem la perspectiva de gènere en les
polítiques empresarials amb impacte retributiu.
Impulsarem programes específics adreçats a dones que hagin abandonat
temporalment el mercat de treball o que es trobin en risc de quedar-se a

38
l’atur, en risc d’exclusió social, dones que presentin baixes taxes de qualifica-
ció o provinents de sectors o/i territoris desfavorits econòmicament i social.
Millorarem la inserció laboral de les persones amb discapacitat i malaltia
mental en el mercat ordinari mitjançant la col·laboració amb les entitats que
treballen amb aquests col·lectius a les comarques gironines.
Impulsarem la consecució de la finalitat sociolaboral dels centres especi-
als de treball de les comarques gironines.
Impulsarem actuacions d’inserció en el mercat laboral per als diferents
col·lectius en risc d’exclusió, en col·laboració amb empreses d’inserció de les
nostres comarques.
Aplicarem programes específics que fomentin l’ocupació de les persones
joves i molt especialmente d’aquelles que presenten baixos nivells de quali-
ficació.

• MILLORAR L’ORGANITZACIÓ DEL TEMPS DE TREBALL PER TAL

D’AFAVORIR LA CONCILIACIÓ DE LA VIDA LABORAL I PERSONAL
Promourem una organització del temps de treball més flexible i concili-
adora perquè està demostrat que redueix els riscos laborals, els riscos psi-
cosocials, l’absentisme i incrementa la productivitat, a més de fidelitzar les
persones treballadores i millorar la cohesió dins l’organització empresarial
Donarem suport a la conciliació de la vida laboral i personal en l’àmbit de
les empreses a través de la formació i l’assessorament, la difusió d’estudis i
experiències, creant una base de bones pràctiques i una xarxa d’empreses
per la igualtat com a instrument de reconeixement a la seva gestió innova-
dora i de facilitació i transmissió de les seves experiències i beneficis.
Establirem mecanismes que permetin garantir l’accés a les accions de
qualificació i promoció professional a les persones treballadores que s’hagin
acollit a mesures o permisos per a la conciliació de la vida laboral i personal
i que havent-se absentat temporalment del mercat de treball decideixin re-
incorporar-s’hi.
Donarem suport al món local per al desplegament dels mecanismes ne-
cessaris que garanteixin la mobilitat i accessibilitat de les persones treba-
lladores als polígons industrials per tal de fer possible la flexibilització del
temps de treball.

39
2.3. AGRICULTURA
L’activitat agrària desenvolupa un paper fonamental com a pol de desenvolu-
pament econòmic de les nostres comarques, a la vegada que realitza una funció
estratègica en la implantació de gent al territori, especialment a les comarques
interiors i de muntanya. D’altra banda, la gestió dels espais rurals que realitza
el sector agrari és fonamental pel manteniment dels ecosistemes, del paisatge i
de la biodiversitat de les nostres comarques tan ocupades per les infraestructu-
res i les implantacions urbanes.
En aquest darrers anys, el Departament d’Agricultura ha impulsat polítiques
actives per tal d’aconseguir els objectius esmentats.
Les accions més importants desenvolupades durant els darrers anys, són les
següents:

• TERRITORIALS
S’han desenvolupat inversions en millora de regadius per un valor de 30
milions d’euros al Baix Ter, recollint les peticions que durant més de trenta
anys havia fet el sector. En concret s’han millorat les canalitzacions principals
al rec del Molí de Pals que rega unes 3.000 hectàrees al marge dret del Ter i
la canalització principal de la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers
que va des de Colomers a l’Escala i que afecta a unes 3.500 hectàrees al
marge esquerre del riu. S’han realitzat els projectes de millora de les xarxes
de distribució secundàries de les sis comunitats de regants del Baix Ter.
S’han signat els convenis amb SEIASA/Departament d’Agricultura/Comu-
nitat de Regants Marge Dret per iniciar les obres de millora dels regs secun-
daris i posar en funcionament la bassa del Far. Al marge esquerre s’ha posat
en marxa la bassa de Pedret i Marzà i s’han realitzat obres de millora en els
regs secundaris. També hem fet millores en petites comunitats de regants
a Arbúcies, Anglès, Bescanó, Amer, Bàscara i Sant Aniol de Finestres, entre
altres. S’han constituït tres comunitats de regants que aprofiten l’aigua de
depuradores a Solius, a Blanes i a Campllong.
El Departament ha invertit 4.463.400 € en la millora dels camins rurals
públics que donen servei als agricultors i ramaders de les comarques giro-
nines. També s’han establert plans de millora de les pastures i dels camins
ramaders per fomentar l’activitat agrària i ramadera en aquests espais.

40
• AMBIENTALS
S’ha fomentat l’agricultura més sostenible amb polítiques d’implantació
de la producció integrada i de la producció ecològica, doblant el nombre
d’hectàrees i d’explotacions en els darrers 4 anys.
A través del Pla de fertilització de les comarques de Girona, gestionat
per la Fundació Mas Badia, hem obtingut importants resultats en la reducció
de nitrats en les aigües dels freàtics i això ha permès gestionar millor les
dejeccions ramaderes i els adobs minerals, augmentant la rendibilitat de les
explotacions agràries.

• FORMACIÓ – INNOVACIÓ I DESENVOLUPAMENT

S’ha implantat la formació reglada en el marc de la formació agrària a través
de les escoles del DAR i d’Educació i s’ha treballat per impulsar els nous estudis
de Graus en formació agrària i agroalimentària a la Universitat de Girona. A tra-
vés del CENTA (Centre de noves tecnologies i processos alimentaris), ubicat al
Campus Agroalimentari de Monells, s’ha donat servei a les empreses per millorar
tecnològicament la conservació dels aliments desenvolupant nous processos.
A la vegada, s’ha treballat en la construcció i millora de les races rama-
deres autòctones: el cavall pirinenc català, la vaca bruna del Pirineu, la vaca
de l’Albera, l’ovella ripollesa i el gall i la gallina de l’Empordà. S’han potenciat
les varietats vegetals autòctones, potenciant els bancs de llavors, la recerca
i la millora vegetal.

• ECONÒMIQUES
En els darrers anys s’han incorporat a l’agricultura gironina més de 300
joves que han creat empresa o han continuat en l’empresa familiar. El De-
partament d’Agricultura hi col·labora desenvolupant un ambiciós pla de mi-
llora de les explotacions existents per tal de dotar d’eines que les fan més
competitives i més sostenibles.
També s’han creat marques de qualitat amb la denominació d’origen “Oli
de l’Empordà” i s’està treballant per la dels “Fesols de Santa Pau” i els “For-
matges de la Garrotxa”.
S’ha impulsat la unió de cooperatives, amb la creació d’Empordàlia i l’am-
pliació de la Cooperativa d’Espolla. S’han creat noves associacions de pro-
ductors a través de les ADV (Agrupacions de Defensa Vegetal).

41
 S’ha fomentat les agrobotigues, els mercats de productes locals, les fires
d’alimentació i els mercats municipals per tal que els productors trobin un
encaix per vendre els seus productes directament al consumidor. S’han es-
tablert plans de suport directe a l’Agroindústria de les comarques de Girona
com a veritable pol de desenvolupament econòmic del territori i proveïdor
dels productes agraris de proximitat.
El potencial agrari de les comarques gironines es distingeix per la seva
varietat. Les comarques de Girona disposen de més de 110.000 ha de con-
reu, on predominen els cereals i els farratges, però on també té la seva im-
portància la fruita, amb més de 4.500 ha especialment dedicades al conreu
de la poma en la seva majoria, però també a les peres, als préssecs, a les
cireres, a les avellanes i a les nous; la vinya i les oliveres ocupen més de
6.000 ha. Pel que fa a la ramaderia, disposem d’unes 30.000 vaques de llet,
més de 60.000 vaques de carn, uns 700.000 porcs i 150.000 ovelles, i en
relació a les indústries agroalimentàries, disposem de més de 600 empreses
que transformen els productes del sector primari i generen riquesa en el
territori. El sector agrari i l’agroalimentari són claus per al desenvolupament
de l’economia gironina. Diversos indicadors com el volum d’ocupació, els
alts índex de producció i d’exportació, el desenvolupament econòmic dels
àmbits rurals, l’equilibri territorial, la custòdia del territori i l’excel·lència de
les produccions agràries i agroalimentàries, fan que les polítiques adreçades
a desenvolupar aquests sectors d’activitats, siguin prioritàries en l’àmbit de
les comarques gironines.

Les accions prioritàries que es proposen per als anys 2011 al 2015 són:

• ECONÒMIQUES
Impulsar la creació de marques de qualitat: denominacions d’origen, iden-
tificacions geogràfiques protegides, marques Q, etc. com per exemple, l’ar-
ròs de Pals, els fesols de Santa Pau, les patates de la Vall de Camprodon, els
salsafins, la carn de cavall, el suro de Girona, etc.
Fomentar la creació d’agrobotigues a través de les cooperatives per co-
mercialitzar directament els productes dels seus associats o d’altres coope-
ratives.
Potenciar els mercats locals, els AGROMERCATS, vetllant per a la correc-
ta identificació de l’origen dels productes i afavorint els productes locals,

42
acostant els productors a la població: mercat de Girona plaça Lleó, Olot, Fi-
gueres, Palafrugell, St. Feliu de Guíxols, Palamós, entre d’altres.
Promoure la creació i/o recuperació dels escorxadors locals i comarcals
que acostin el productor ramader al carnicer comarcal del Ripollès, Ribes
de Freser, Camprodon, comarcal de la Garrotxa, comarcal de la Selva, Sta.
Cristina d’Aro, Armentera, Castelló d’Empúries, Peralada, entre d’altres.
Fomentar les Fires Locals per tal de promocionar els productes del ter-
ritori, com la fira de les cireres de Llers o Terrades, la fira dels calçots de
Vila-sacra, la fira de l’horta de Vilabertran, la Tria dels Mulats d’Espinavell,
la Fira Catalana de l’Ovella a Ripoll, la Fira de la Poma a Ullà i a l’Armentera,
la Mostra de vi a Figueres, la Fira de l’oli d’Espolla o la Fira de l’arròs de Pals
entre d’altres.
Impulsar les Fires Internacionals: Fòrum Gastronòmic, SPV (Saló Professi-
onal dels Vivers), Equus Catalonia a Girona i FIRAGRI a Figueres.

• SOCIALS
Potenciar les incorporacions de joves agricultors a través de campanyes
d’informació i sensibilització.
Foment del Cooperativisme, impulsant la creació de noves cooperatives
agrícoles, la modernització i/o la fusió de les existents.
Fomentar l’associacionisme agrari a través de grups de producció, associ-
acions de defensa vegetal, grups de sanejament, etc.

• FORMACIÓ – INNOVACIÓ I DESENVOLUPAMENT

Impulsar la Formació Professional Agrària consolidant i millorant les es-
coles de Capacitació Agrària de Monells i Santa Coloma i l’IES-SEP la Garrot-
xa d’Olot. Fomentant les ofertes formatives que reclami el sector, tant en la
formació reglada com en la contínua.
Potenciar els estudis universitaris en l’àmbit agrari a través de la Univer-
sitat de Girona i participant en l’adaptació de les noves titulacions segons el
Pla de Bolonya.
Potenciar la recerca i experimentació agropecuària en el Campus Agroali-
mentari de Girona (IRTA-Monells, UdG, Fundació Mas Badia) totalment vincu-
lada als sectors productius i a la demanda d’aquests.

43
 Desenvolupar amb GESFER (Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària
de Catalunya)el Pla de Gestió Nitrogenada de les comarques gironines a tra-
vés del Mas Badia amb el suport dels Consells Comarcals, del Parc Natural
de la Garrotxa i del SIGMA (Consorci de Medi ambient i Salut Pública de la
Garrotxa).
Impulsar la millora de les races de bestiar: la Bruna dels Pirineus, la vaca
de l’Albera, l’ovella ripollesa, el cavall del Pirineu Català, la gallina i el gall
empordanesos, l’oca de l’Empordà, etc.
Impulsar la millora de les varietats autòctones: els fesols de la tavella bri-
sa, la userda de l’Empordà, etc.
Impulsar la creació d’un Arborètum a Sant Julià de Ramis a través d’un
consorci creat pels ajuntaments de Sant Julià de Ramis i Celrà i l’Associació
de Viveristes de Girona. L’Arborètum serà un centre de formació, recerca i
mostra de la planta de viver.

• TERRITORIALS
Modernització dels regadius al Baix Ter.
Desenvolupar els projectes de millora de les xarxes secundàries de les
comunitats de regants de:
• La Pardina a la Cellera amb 100 comuners i 213,31 ha.
• La Sèquia Monar a Salt i Girona amb 407 comuners i 282 ha.
• La Sèquia de Bescanó i Vilablareix amb 100 comuners i 300 ha.
• La Sèquia de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls,
Colomers i Jafre amb 100 comuners i 1.234 ha.
• La Sèquia Vinyals a Celrà, Bordils, Sant Joan de Mollet, Flaçà i Juià amb
465 comuners i 804 ha.
• El Reg del Molí de Pals amb 700 comuners i 3.000 ha.
• La Presa de Colomers amb 1.500 comuners i 3.030 ha.
• Millora del reg d’Albons amb una inversió de 7.000.000 €.
• S’ha de canalitzar el reg d’Albons fins a l’Escala.
• Modernització dels regs de la Muga.
Es milloraran les xarxes principals i secundàries de les comunitats de re-
gants del marge dret i marge esquerre de la Muga per tal d’optimitzar la

44
 gestió del reg millorant l’aportació de l’aigua a les parcel·les. També es millo-
raran els regs petits dedicats als horts
La majoria de poblacions de les comarques de Girona disposen de petites
xarxes de reg per aportar aigua a les zones d’horts. Cal millorar i regula-
ritzar aquestes xarxes que són un autèntic patrimoni social, arqueològic i
econòmic per als àmbits rurals de Girona.

2.4. COMERÇ I TURISME

En aquest àmbit els pròxim quatre anys treballarem en:

• UN COMERÇ INTEGRAT EN ELS POBLES I CIUTATS, INNOVADOR I

ADAPTAT A LES DEMANDES DEL FUTUR
Generarem un entorn que desenvolupi el sector amb un equilibri dels for-
mats, donant pautes per una correcta ordenació i que fomenti la cooperació
públic-privada.
Impulsarem noves fórmules en el comerç que es converteixin en Àrees
de Promoció Econòmica Urbana: espais de participació privada i pública per
dinamitzar àrees urbanes al servei del comerç, que disposin de les infra-
estructures necessàries i que puguin desenvolupar activitats de promoció i
gestió professionalitzades.
Desenvoluparem noves fórmules de promoció econòmica comercial en
coherència amb d’altres polítiques. En aquest sentit es desenvoluparà un
pla per potenciar projectes col·laboratius entre comerç i altres polítiques:
amb el turisme, potenciant i coordinant la gastronomia amb els productes
de les nostres comarques i la promoció de determinades zones comercials
amb fort potencial d’atracció; amb la política cultural i el comerç de béns
culturals; potenciant la relació entre indústria local i la seva comercialitza-
ció; vinculant responsabilitat social i comerç; etc.
Estudiarem les possibilitats de flexibilitat en els horaris comercials segons
les noves necessitats dels ciutadans, tenint en compte els efectes sobre el
comerç urbà de petit format, tot coneixent les realitats existents dels països
més avançats i molt vinculat als referents turístics.
Continuarem fomentant l’associacionisme comercial en accions de pro-
moció i dinamització.

45
 A través d’espais de concertació público-privada, caldrà arribar a un com-
promís econòmic i de gestió amb els agents privats en la seva dinamització,
per tendir a disminuir la participació pública amb el pas del temps.
Promourem ajuts per al comerç tradicional per tal d’incrementar la seva
productivitat mitjançant formació, redisseny de les botigues, el creixement
i la cooperació, una millor gestió de les operacions o la inversió en noves
tecnologies. Cada vegada existeixen més models on es complementa el co-
merç tradicional amb l’existència d’un canal on-line o on les xarxes socials
són claus; també d’empreses que només fan comerç on-line. Girona té un
sector TIC intensiu en coneixement que pot retroalimentar el comerç amb el
suport a projectes innovadors i el seu finançament.

• UN SECTOR TURÍSTIC COMPETITIU INTERNACIONALMENT, GENE-

RADOR D’OCUPACIÓ I D’ACTIVITAT ECONÒMICA QUE ALHORA SI-
GUI SOSTENIBLE SOCIALMENT
Potenciarem una línia d’ajuts adreçades al sector públic i privat, que faci-
liti l’adaptació dels principals municipis turístics de la Demarcació a les no-
ves tendències del turisme. Sabem que la major part dels ingressos turístics
es localitzen en unes localitats, que han de reforçar la seva competitivitat
amb el concurs del Govern de la Generalitat. Incrementarem la qualitat i la
quantitat dels plans turístics i crearem una línia específica dedicada a les
principals ciutats turístiques de la Demarcació, una versió turística del Pla
de Barris.
Estimularem la imatge interior i exterior de les marques territorials de la
Demarcació. La diversitat és una riquesa i una oportunitat. Per això, l’estra-
tègia de promoció de l’administració catalana ha de fer compatible la conso-
lidació de la marca Catalunya en els mercats exteriors, amb el recolzament
de les marques i submarques gironines, com els Pirineus, la Costa Brava,
l’Empordà, la Selva o la Garrotxa.
Crearem un acord de competitivitat del sector turístic amb l’Agència Ca-
talana de Turisme per tal de prioritzar iniciatives, promoure la competitivi-
tat i la internacionalització de les empreses del sector turístic, desenvolupar
nous models de turisme, coordinar actuacions i promoure projectes que ac-
tuïn com a tractors del sector. La delegació territorial de l’Agència reforçarà
les estratègies gironines i les aliances entre els diversos agents de la Demar-

46
cació. La direcció de nous productes orientarà els emprenedors, estimularà
la innovació i la creativitat i potenciarà l’atracció del talent a les empreses
turístiques gironines.
Prioritzarem la recerca i el coneixement estratègic sobre el sector turístic
atès que és un dels sectors econòmics més importants a Catalunya, con-
vertint l’Institut de Recerca Turística de Catalunya (IRTUCA) en un referent
d’àmplia utilització pel sector i per incorporar la innovació en un dels sec-
tors econòmics clau de Catalunya. Girona serà una de les seus de l’IRTUCA,
que permetrà situar la ciutat en el mapa dels centres de coneixement turís-
tic internacionals. Apostarem pels nous espais de creativitat turística a la
demarcació, com el projecte gastronòmic del Bulli a Roses,
Prioritzarem les inversions en espais naturals, culturals i recreatius de la
Demarcació que estimulin la millora de l’oferta turística del país: Museu Car-
men Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, pla de Camins de Ronda, Centre d’Art
de Girona, impulsarem la creació del Museu del Paisatge de Catalunya a
Olot, projecte Itinerànnia, consolidació i ampliació de la xarxa Vies Verdes…
Crearem una marca de prestigi per als territoris amb espais protegits i
paisatges exemplars amb una política integral de medi ambient, paisatge i
turisme per buscar la millor compatibilitat entre elles.
Plantejarem el desenvolupament d’un turisme rural de qualitat en els en-
torns naturals, creant la xarxa d’hotels naturals (similar al model de para-
dors nacionals).
Crearem la figura dels MEP (municipis dins d’espais protegits), amb ajuts
per a millores urbanístiques, i per a l’adaptació d’infraestructures a l’entorn
(en la línia del Pla de Barris) i la seva compatibilitat amb els usos turístics.
Impulsarem un programa per valorar, i en la mesura del possible desple-
gar actuacions per compensar i internalitzar els costos socials i medi ambi-
entals que es derivin de l’activitat econòmica turística en alguns territoris
amb especial concentració i externalitats no desitjades.

47
BON GOVERN,
GARANTIA
DE FUTUR
3. BON GOVERN, GARANTIA DE FUTUR

Una condició necessària per recuperar el dinamisme social i econòmic de

les nostres comarques és una administració cada vegada més eficaç, més àgil i
més adaptada al nostre entorn socioeconòmic, que situï el ciutadà en el centre
d’atenció. Per això seguirem treballant en la simplificació administrativa, i des-
plegarem decididament la nova llei de l’administració electrònica. Això implica-
rà que cada ciutadà pugui tenir la seva carpeta digital personal, i, en funció del
seu perfil, se li pugui suggerir com poder fer ús de tot el potencial de serveis
de la Generalitat, presencials o a través de la Xarxa. També millorarem l’Oficina
Virtual de Tràmits per tal que al final de la propera legislatura tots aquells que
puguin ser completats sense presència física siguin 100% realitzables on-line,
començant pels que afecten a les empreses. Aprofitarem la Xarxa per tal que la
ciutadania pugui preguntar directament i de forma pública a qualsevol membre
de l’Administració, i ser contestat en un termini breu.
Continuarem aprofitant la concentració de serveis a la nova seu dels serveis
territorials de la Generalitat al centre de Girona (a l’antic hospital Sta. Caterina)
per generar sinergies que millorin l’atenció a la ciutadania. Garantirem que la
creació de la Vegueria de Girona serveixi per “gironitzar” encara més l’actuació
del govern de la Generalitat. Alhora reorientarem les funcions de les comar-
ques, que han de ser els àmbits preferents de col·laboració entre els ajunta-
ments per a la gestió dels diferents serveis locals.

3.1. MÓN LOCAL

Creiem fermament que els ajuntaments han d’estar en peu d’igualtat institu-
cional a la resta de nivells de govern amb els que conviuen i amb els que com-
parteixen destinataris de les seves actuacions. Generalitat i els governs locals
han de ser corresponsables en la vertebració d’un model de governança, que
permetrà trobar un nou equilibri entre l’eficàcia i la legitimitat del sistema insti-
tucional de Catalunya.   
Durem fins a les últimes conseqüències les decisions tot just adoptades en
relació a l’organització  del país. Desplegarem un nou marc institucional local en
línia amb les previsions de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. 

49
I també:

• Impulsarem una Llei de Governs Locals que estableixi  una reordenació

racional del sistema a través d’un gran pacte nacional. Promourem regles
clares que permetin als governs locals cooperar millor entre ells i actuar
més coordinadament amb els governs de l’Estat i de la Generalitat de Ca-
talunya.  

• Impulsarem una governança multinivell de qualitat entre la Generalitat,

les vegueries i els municipis, com a nivells de govern bàsics que confor-
men el sistema institucional de Catalunya, amb la finalitat de coordinar
estratègies d’actuació comunes a les grans polítiques de país en el marc
dels Pactes Nacionals i l’Acord Estratègic per a la Internacionalització, la
Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de l’Economia Catalana. Volem
que governs locals i Generalitat treballin plegats amb un mateix objectiu:
assolir una major cohesió econòmica, social i territorial per tal de millorar
la qualitat de vida de la ciutadania de  Catalunya.  

• Reforçarem l’autonomia local i el lideratge dels municipis en el disseny,

implementació i avaluació de les polítiques  públiques. Continuarem avan-
çant cap a una major descentralització competencial i de recursos que
reconegui un major protagonisme als governs locals i posi en valor l’apor-
tació dels ajuntaments i les diputacions  provincials.

• Continuarem  garantint la qualitat i equitat dels serveis que reben els ciu-
tadans (amb independència del seu lloc de residència), la cohesió territo-
rial i evitar encavalcaments en l’activitat de les diverses administracions 
públiques.

• Impulsarem un sistema de finançament local adequat a les competènci-

es i serveis que desenvolupen els governs locals catalans, a través d’un
pacte institucional entre aquests i la Generalitat, en el marc del nou Con-
sell de Governs Locals. El nou sistema de finançament local es regirà pels
principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat
fiscal, tal i com estableix l’Estatut d’Autonomia.

• Eliminarem duplicitats de despesa en serveis, en primer lloc mitjançant

la coordinació d’estratègies en matèries en què totes les administracions
actuen (promoció econòmica, ocupació, etc.).

50
 • Elaborarem un catàleg integral de serveis de la Generalitat que puguin
prestar, per encomana de gestió, els ajuntaments o altres administracions
locals que ho desitgin, amb un finançament ajustat i transparent.

• No crearem estructures de la Generalitat amb obligació de ser contracta-

des pels ajuntaments per prestar serveis de competència local. 

• Transferirem als ajuntaments els equipaments i serveis de la Generalitat

en matèries que no li són pròpies (casals de gent gran, centres cívics, ofi-
cines de serveis socials, etc).

• Flexibilitzarem les aportacions de la Generalitat. Les aportacions per in-

fraestructures i equipaments podran ser del 100% si un ajuntament ho
requereix.

• Seguirem incrementant el Fons de Cooperació Local i el Pla Únic d’Obres i

Serveis per sobre de la mitjana d’increment del pressupost dels ajuntaments.

3. 2. ACCIÓ EXTERIOR I EUROREGIÓ

• Seguirem reforçant la presència de les empreses, institucions i localitats
gironines en la política exterior de la Generalitat de Catalunya, especial-
ment en el projecte de l’Euroregió. En aquest sentit, recolzarem les ini-
ciatives recentment formalitzades per part de la Universitat de Girona, o
altres de més consolidades com la “escena catalana transfronterera”, etc.

• Recolzarem un model de relacions exteriors en què les ciutats mitjanes

tinguin un protagonisme notable.

• Promourem el coneixement del projecte europeu amb intercanvis culturals,

institucionals i econòmics amb la U.E. i les altres institucions europees.

3.3. JUSTÍCIA
La modernització de l’Administració de justícia és una realitat en marxa des
del 2003. A la demarcació de Girona s’han construït 3 nous edificis judicials
a Ripoll, Olot i La Bisbal d’Empordà. En total s’han construït i renovat més de
30.000 m2 de superfície judicial a comarques gironines i s’han invertit 130 mili-
ons d’euros.

51
 També s’està executant la construcció del nou edifici de l’Audiència Provin-
cial de Girona. La superfície construïda serà de 15.764,75 m2. i l’import de les
obres és de 18.634.020 €. Està previst que les obres finalitzin el segon semes-
tre de 2011.
Tanmateix, al llarg d’aquesta legislatura, a Girona s’han habilitat nous espais
judicials a la resta de partits judicials: a Santa Coloma de Farners, la nova seu
dels jutjats de primera instància i instrucció 2 i 4; a Blanes, el nou Registre Civil;
a Figueres, l’adequació d’espais per a l’adscripció permanent de la Fiscalia i pel
Jutjat de Primera instància i instrucció 8; i a Girona, la construcció de l’Arxiu
Judicial Territorial de Girona, el primer de Catalunya, en un espai de 973 m2
i 7.460 metres lineals de prestatgeries per a la documentació judicial que ha
suposat una inversió de 909.546,77 €.
Durant el període 2007-2010 s’hauran creat un total de 74 nous òrgans judi-
cials, superant l’objectiu de 60 nous jutjats fixats per a l’any 2010. S’han creat
a Girona un jutjat especialitzat en Violència sobre la dona i un jutjat mercantil.
El nombre d’habitants per jutge ha passat de gairebé 11.000 (any 2003) a apro-
par-se als 10.000 habitants per jutge (any 2010).
El Pla d’Equipaments penitenciaris i de Justícia Juvenil és una realitat dis-
tribuïda en el territori. A comarques gironines, la construcció del Centre Peni-
tenciari Puig de les Basses de Figueres, de 61.642,43 m2, acollirà 750 interns,
dels quals 650 seran homes adults, 50 joves (d’edats compreses entre els 18 i
els 25 anys) i 50 dones. El cost de les obres, que finalitzaran aquest 2010, és de
108.927.652,05 €. Aquest nou centre penitenciari aconseguirà aglutinar en un
sol equipament les actuals presons de Girona i de Figueres i generarà un total
de 431 llocs de treball.
Així mateix, s’ha continuat apostant per una millora continuada del Servei
d’Atenció al Ciutadà. Hem posat en marxa noves oficines d’atenció al ciutadà,
triplicant les OAC davant l’Administració de justícia durant els últims 4 anys.
S’han creat noves oficines d’atenció al ciutadà a La Bisbal i a Olot i 35 Serveis
d’Orientació Jurídica, impulsant l’assessorament directe al ciutadà, als jutjats
de Girona, Figueres i Blanes.
Amb l’objectiu de vetllar pels ciutadans amb menys recursos, s’ha duplicat la
inversió en justícia gratuïta per donar resposta als ciutadans més desprotegits.
L’import de la justícia gratuïta ha passat de 30,2 milions d’euros l’any 2003 a
64,4 milions d’euros l’any 2009.

52
Continuarem treballant per:

• UNA JUSTÍCIA EFICIENT, TRANSPARENT I DE PROXIMITAT

Farem de l’Administració de Justícia un servei públic de qualitat i de
transparència que respongui a les necessitats de la ciutadania:
Impulsarem la justícia de proximitat. Ampliarem les competències dels
jutjats de Pau per a la resolució dels conflictes menors. Potenciarem la cons-
titució d’agrupacions de secretaries de Jutjats de Pau. Les comarques gi-
ronines, amb 24 agrupacions, som capdavanteres en el número d’agrupaci-
ons, servides per personal d’Administració de Justícia. Dotarem de personal
d’administració de justícia l’agrupació de secretaries de Jutjats de Pau de
Lloret de Mar i Tossa de Mar. Reforçarem la formació i les capacitats dels
jutges de pau.
Potenciarem la mediació com a formula idònia per a la resolució de con-
flictes i com a resposta alternativa a la judicialització. La mediació atén tant
l’infractor com la víctima i posa l’accent en la reparació i en la prevenció.
Establirem convenis d’implantació i divulgació de la mediació amb els prin-
cipals ajuntaments i entitats i amb tots els consell comarcals de les comar-
ques gironines.
Treballarem per prestigiar la justícia gratuïta –torn d’ofici i assistència ju-
rídica– amb la col·laboració dels col·legis d’advocats i de procuradors. Apos-
tarem per estendre els Serveis d’Orientació Jurídica (SOJ) a tots els partits
judicials.
Millorarem l’equipament tècnic disponible per poder augmentar el per-
centatge de declaracions per videoconferència per a determinats col·lectius
com els forenses, els membres dels cossos de seguretat, com a mesura d’efi-
ciència en l’ús dels recursos.

• FER DE L’ORGANITZACIÓ JUDICIAL I DE LA GESTIÓ DE L’ADMINIS-

TRACIÓ DE JUSTÍCIA UNA ADMINISTRACIÓ MODERNA I EFICIENT
Completarem el pla d’infraestructures judicials. Acabament de les obres
del nou edifici d’Audiència Provincial. Construirem l’edifici judicial de Sta.
Coloma de Farners.
Potenciarem la formació del personal de l’administració de justícia.

53
• AVANÇAR EN LA IMPLANTACIÓ DE LA NOVA OFICINA JUDICIAL
Posarem en marxa els serveis processals comuns, diferenciant les tasques
jurisdiccionals, reservades a jutges i magistrats, de les tasques de gestió.
Paral·lelament, simplificarem els processos organitzatius perquè la justícia
sigui més àgil i eficient. Desplegarem a tot el territori les unitats administra-
tives que, sense estar integrades a l’oficina judicial, es constitueixen per a
la direcció, ordenació i gestió dels recursos humans de l’oficina judicial, dels
mitjans informàtics, les noves tecnologies i altres mitjans materials. Actual-
ment hi ha unitats administratives als partits judicials de Girona, La Bisbal i
Figueres.
Convertirem les noves tecnologies en el principal instrument de treball
i de comunicació de l’Administració de justícia. La generalització de la tec-
nologia possibilitarà realitzar gestions i tràmits mitjançant Internet o vide-
oconferència. La ciutadania podrà consultar l’estat dels assumptes en línia.
Continuarem la modernització tecnològica del Registre civil, simplificant la
tramitació administrativa i aconseguint un accés directe i àgil als registres.

• FER DE LA POLÍTICA PENITENCIARIA UNA POLÍTICA SOCIAL

Reduirem la massificació de les presons i millorarem les instal·lacions, per
donar resposta a les necessitats de l’execució penal en el medi obert. A la
demarcació de Girona, tancarem les velles presons de Figueres i de Girona.
Obrirem el Centre Penitenciari Puig de les Basses de Figueres –amb l’obra ja
acabada- i el Centre obert de Girona.
Farem de l’execució Penal una política social més del país, d’interès públic
i compartida per tota la societat, perquè redueix la reincidència i suposa un
guany social en termes de seguretat i benestar.
Consolidarem les Mesures Penals Alternatives com a mecanismes de
compliment de penes. Apostem per defugir el monopoli de l’internament
com a principal mesura per a la resolució de les conductes antisocials.
Treballarem per a la reinserció sociolaboral dels interns als centres pe-
nitenciaris i dels joves als centres de Justícia juvenil. El Centre d’Iniciati-
ves per a la Reinserció (CIRE) és l’eina més efectiva per a la reinserció de
les persones privades de llibertat, a través de la formació professional i el
treball productiu. El Centre Penitenciari de Puig de les Basses de Figueres
comptarà amb més de 4.700m2 de tallers productius que gestionarà el CIRE.

54
 Desplegarem el programa marc d’atenció integral a les víctimes del delic-
te, que conté quatre eixos d’actuació: prevenció, detecció, atenció i recupe-
ració de les víctimes.

3.4. SEGURETAT
• UN SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA INTEGRAT
Un dels elements bàsics de les societats democràtiques avançades és la
garantia del dret de tot ciutadà a la seguretat per tal de poder exercir els
seus drets i llibertats en igualtat de condicions. Ens proposem seguir treba-
llant per millorar els serveis públics de seguretat i per impulsar els instru-
ments que garanteixin la convivència, promovent una cultura cívica basada
tant en els drets com en els deures.

En aquest sentit:

• Seguirem impulsant les mesures de seguretat i prevenció específiques a

les problemàtiques que es plantegen a la nostra demarcació, en especial
potenciant les funcions de policia de proximitat, tant a nivell rural com
urbà, i de policia comunitària, del cos de Mossos d’esquadra, tenint pre-
sents, a més, els problemes que planteja l’increment de població i de des-
plaçaments estacionals relacionats amb l’activitat turística. Ara que ja ha
finalitzat el desplegament territorial, podrem, en aquests propers anys,
incrementar la dotació d’efectius fins assolir la ràtio de 4,5 policies per
mil habitants acordada al Parlament de Catalunya.

• Apostarem per un sistema policial integrat en què participin totes les ad-
ministracions i cossos que gestionen la seguretat pública del país. Un sis-
tema que permeti la integració de procediments, recursos, mitjans, objec-
tius, capital humà, i que estigui participat al màxim nivell pels ens locals.

• Delimitarem, amb claredat i amb consens de tots, el nivell de responsabili-

tat de cada administració territorial pel que fa a la seguretat, i establirem
la coordinació i cooperació entre els diversos cossos policials. Proposem
un pacte entre administracions que desemboqui, si escau, en iniciatives
legislatives. Els alcaldes seran l’autoritat de seguretat en el seu municipi,
en tots aquells assumptes que afectin a la vida diària i quotidiana de la
seva ciutadania. Incrementarem el nivell de coneixement i confiança mú-

55
 tua en la tasca dels cossos de Policia de Catalunya. Permetrem l’accés de
dades entre cossos policials. Potenciarem l’Institut de Seguretat de Cata-
lunya com a òrgan aglutinador de la formació dels cossos policials.

• En els darrers anys s’ha completat el desplegament de la Policia de la

Generalitat a tot el territori de Catalunya i s’ha millorat la dotació d’equi-
pament i d’infraestructures dels cossos de seguretat i emergències en un
esforç sense precedents. Avui, el sistema públic de seguretat de Catalu-
nya està més ben dotat que mai en el passat. També ho està pel que fa a
la millora tecnològica. En aquest sentit culminarem la integració del 112,
CECAT, Mossos, Bombers, Agents Rurals, emergències mèdiques, policies
locals i protecció civil en una única Plataforma integrada per a la segure-
tat i les emergències (PISE) que constituirà el sistema integrat de gestió
de les emergències de Catalunya. També incrementarem la xarxa de re-
petidors a les comarques gironines per millorar la cobertura dels aparells
de comunicació. Al mateix temps redefinirem, coordinarem i racionalitza-
rem el Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya.
Aproparem més el servei públic del telèfon únic d’emergències al territo-
ri, amb una participació més activa dels municipis, tant en la implantació
com en el seu funcionament.

• Prioritzarem la lluita contra la multireincidència. Potenciarem els serveis

per combatre activitats delictives que es produeixin amb una freqüència
alta, en situacions i moments concrets i reiterats.

• Ubicarem els serveis de la regió policial al nou edifici que s’ha començat
a construir a Salt. Mantindrem la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de
la ciutat de Girona a l’edifici de Vista Alegre, modernitzant-lo. Farem una
Comissaria dels Mossos d’Esquadra a La Jonquera.

• Seguirem millorant els parcs de bombers de la regió d’emergències de

Girona. Construirem la nova seu de la regió d’emergències a Girona amb
unes instal·lacions que permetin la millor coordinació amb els altres ser-
veis actuants. Estudiarem la reubicació dels parcs de bombers de Vall
d’Aro i Lloret per dotar-los de millors condicions en tots els sentits. Dota-
rem de noves instal·lacions els parcs de voluntaris de Sant Hilari, Tossa,
Ribes de Freser, Sant Climent Sescebes i Port Bou. Continuarem l’esforç
fet els darrers anys en la modernització dels equipaments tècnics dels

56
 cossos d’emergències incorporant millores contínues per garantir la se-
guretat dels professionals i l’eficàcia del servei.

• Continuarem treballant per la coresponsabilització dels ajuntaments en

la gestió de les emergències, reforçant la redacció i la implantació dels
plans locals d’emergència municipals a la demarcació.

57
CONEIXEMENT
I CULTURA,
LA MILLOR
INVERSIÓ
4. CONEIXEMENT I CULTURA, LA MILLOR
INVERSIÓ

4.1. CULTURA
En l’àmbit cultural, al llarg d’aquesta legislatura, s’ha redactat i aprovat el Pla
d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECCAT), un document marc que pre-
tén definir i planificar la construcció, a mig i llarg termini, del conjunt d’equipa-
ments culturals per a la ciutadania, distribuïts en el conjunt del territori. El Pla
reconeix els equipaments que ja estan fets i, a més, determina les necessitats
futures per garantir els serveis culturals bàsics.
En la mateixa línia d’actuació, s’ha aprovat el Decret d’Espais Escènics i Mu-
sicals, que també servirà per ordenar i planificar la construcció de teatres, au-
ditoris i espais escènics en el conjunt del territori, així com per establir el grau
d’implicació econòmica de la Generalitat en el seu funcionament.
Pel que fa a l’àmbit patrimonial, cal destacar que la col·laboració entre la Ge-
neralitat i la Diputació de Girona ha permès crear la Xarxa de Museus Locals de
Catalunya a les comarques gironines, amb la qual s’han establert aportacions
econòmiques imprescindibles per al seu funcionament. Així mateix, també s’han
continuat fent aportacions significatives per a la restauració i manteniment del
patrimoni moble i immoble de la demarcació. I pel que fa a les biblioteques, la
Generalitat ha continuat fent aportacions importants tant a nivell de compra de
fons, com en el suport a la construcció de nous equipaments.
L’acció cultural de la Generalitat també es plasma a través de les col·
laboracions i ajudes econòmiques amb molts projectes artístics destacats com,
per exemple, els nombrosos festivals que tenen lloc a les nostres comarques.
El suport al Festival Temporada Alta s’ha incrementat en aquesta legislatura,
contribuint significativament a consolidar-lo com el festival de referència del
nostre país. La Generalitat també ha estat l’agent impulsor d’El Canal – Centre
d’arts escèniques de Salt i Girona, i de la creació de l’Espai escènic transfron-
terer liderat per Salt i Perpinyà, pioner a Europa. Així mateix, cal destacar que
al llarg de la legislatura s’ha creat el Consell Nacional de la Cultura i les Arts
(CONCA), com a organisme responsable, a partir de 2008, de gestionar les aju-
des a les arts i la creació del nostre país. A través del CONCA s’ha donat suport
a nombrosos projectes artístics i culturals del territori.

59
 S’ha treballat en altres projectes que tenen repercussió directa a les comar-
ques gironines: l’aprovació de la Llei del cinema, que permetrà un accés regular
al cinema doblat en català; els plans específics destinats al foment del circ i del
teatre per a tots els públics, o les accions de difusió a nivell internacional de la
cultura catalana, tot plegat ha contribuït sens dubte a potenciar també l’acció
cultural a la demarcació.

En els propers quatre anys:

• POTENCIAREM LA CULTURA COM UN ELEMENT CLAU DE LA CO-

HESIÓ SOCIAL I DEL BENESTAR COL·LECTIU
Per això coordinarem les polítiques culturals amb les educatives i socials
i prioritzarem el suport públic a les propostes culturals que tinguin entre els
seus objectius promoure activament l’accés de nous públics al fet cultural.
Igualment coordinarem les politiques culturals amb les de promoció turís-
tica des del diàleg amb els patronats i les agències de turisme per valoritzar
encara més el ric patrimoni cultural de les comarques gironines. Crearem
sinergies entre oficines d’informació turística i establiments turístics amb
els agents culturals per difondre l’oferta de les comarques gironines. Propo-
sarem la incorporació d’un representant del món cultural en el Patronat de
Turisme de la Costa Brava- Pirineu.
En el temps present, de restriccions pressupostàries, donarem prioritat,
més que mai, a la coordinació dels esforços duts a terme entre municipis
i entre programadors per oferir propostes econòmicament viables i que
integrin les iniciatives compartides. Igualment, donarem suport a la racio-
nalització dels usos dels equipaments públics, integrant en la gestió, sota
la coordinació de les administracions públiques responsables, el món as-
sociatiu i les empreses privades de creació i exhibició cultural, i fomentant
les cessions d’ús dels equipaments públics a entitats culturals sempre que
sigui possible.

• EQUIPAMENTS CULTURALS
Desenvoluparem els plans, lleis i decrets sobre equipaments culturals
(com el PECCAT o el Decret de creació de la xarxa pública d’espais d’arts vi-
suals), en col·laboració amb els municipis, per tal de garantir l’accés de tots
els gironins i gironines a la cultura, així com el desplegament dels equipa-

60
ments i recursos necessaris per a fomentar la creativitat i la producció artís-
tica a casa nostra. Participarem en la construcció i el finançament d’aquests
equipaments culturals en els termes previstos en aquests documents.
De forma especial, continuarem insistint en el desenvolupament del Pla
de biblioteques, en tant que considerem que aquest és un equipament cul-
tural bàsic i essencial. Així mateix assumirem la gestió de la nova Biblioteca
Pública de Girona, amb la voluntat que sigui un autèntic equipament de
referència per a tota la demarcació. Complementàriament dissenyarem es-
tratègies per integrar en l’oferta d’accés a la informació els catàlegs de les
biblioteques especialitzades dels museus públics, els col·legis professionals,
els arxius públics, els centres escolars que rebin dotació econòmica pública
i els ens de recerca i universitaris. L’objectiu és la finestreta única, a Inter-
net, per a tots els fons documentals que reben finançament públic, refor-
çant la presència de continguts locals a Internet per afavorir la recerca i la
cultura local.

• CREACIÓ CULTURAL
Consolidarem l’Anella cultural com a forma de difusió digital de contin-
guts culturals, col·laborant en el seu desenvolupament i finançament amb
els municipis que l’han impulsat, i procurant la seva extensió a altres muni-
cipis interessats.
Continuarem donant suport a aquells festivals d’arts escèniques i música
més rellevants i consolidats que es porten a terme a les comarques giro-
nines, en tant que entenem els festivals con un lloc privilegiat de contacte
entre el públic i la cultura, a més de ser un espai de producció creativa, i
també un pol d’atracció de turisme cultural. Desenvoluparem eines de ges-
tió compartida que ens permetin consolidar els festivals d’àmbit nacional i
internacional.

• PATRIMONI
Emprendrem noves accions de preservació i difusió del patrimoni cultural
moble i immoble de les comarques gironines, pel seu valor intrínsec i pel que
representa de passat compartit, però també tenint molt present el paper
que ha de jugar en el desenvolupament del turisme cultural. En aquest sen-
tit procurarem reforçar els llaços entre el sector turístic i cultural per tal de
desenvolupar més projectes conjunts.

61
 • CULTURA I TERRITORI
Identificarem les potencialitats culturals del territori de les comarques
gironines i les impulsarem a través d’un Pla territorial específic, perquè cre-
iem que el suport a la producció i consum culturals no pot centrar-se exclu-
sivament en l’àrea metropolitana de Barcelona.
Continuarem treballant en el desenvolupament de projectes culturals
d’àmbit europeu i euro-regional, com per exemple el projecte d’Escena cata-
lana transfronterera, perquè les comarques de Girona han de tenir a Europa
un espai natural de continuïtat de públics i d’exportació i intercanvi de talent
creador.
Farem de l’acció sociocultural una estratègia compartida amb els ajun-
taments, tot impulsant aquesta dimensió de la cultura, que és estratègica
en el moment actual. En aquest sentit, impulsarem el conjunt de la cultura
popular i tradicional, de totes les arrels, incloent-hi els catalans nouvinguts, i
treballant per la integració i la mixtura de públics.
Fomentarem els ensenyaments artístics, donant suport a les escoles d’art
de les nostres comarques.
Donarem suport i recolzament a les indústries culturals a partir de les
diverses eines que tenim a l’abast; de forma especial, potenciarem la idea
de Girona i comarques com a territori de rodatge per promoure la indústria
audiovisual i la realització de produccions a casa nostra.
Simplificarem les relacions del món de la cultura amb l’administració, pri-
oritzant els convenis pluriennals per sobre de les subvencions.

4.2. EDUCACIÓ
El més significatiu de la legislatura ha estat l’aprovació de la LEC (juliol 2009,
Llei d’Educació de Catalunya). Aquesta Llei promourà uns canvis en el sistema
educatiu que revertiran en un augment de la qualitat educativa. L’autonomia
dels centres, l’enfortiment de la figura del director i l’avaluació dels centres i
docents són les eines que permetran reflexionar sobre l’actuació feta i construir
plantejaments de millora.
La demarcació de Girona ha tingut el creixement d’alumnat més gran de
Catalunya en aquests últims quatre anys. Això, afegit a una alta mobilitat in-

62
terna, ha fet necessari planificar i prioritzar les inversions de noves construc-
cions o les grans ampliacions. Per donar resposta a aquestes necessitats s’han
posat en funcionament nous instituts al voltant de nuclis amb gran densitat
de població: SES de Vilafant –a prop de Figueres–, SES de Bescanó –a prop de
Salt–, SES de Vilablareix –a prop de Girona–. Un mapa educatiu que, tal com
preveu la LEC, millorarà amb la creació dels Institut Escola (centres que acu-
llen alumnes al llarg de tota l’escolarització obligatòria, dels 3 als 16 anys), ja
que aquests centres generaran vacants als instituts saturats de les comarques
gironines.
Un dels pilars bàsics de la política educativa d’aquest govern ha estat l’esco-
la inclusiva, que s’ha reforçat amb noves Usee’s (Unitat de suport a l’educació
especial). Cada unitat d’entre 7 i 9 alumnes està en centres de primària i de se-
cundària. Això permet a aquests alumnes integrar-se a les aules ordinàries. La
tendència és no créixer i, fins i tot, disminuir la matrícula del centres específics
d’educació especial. A les USEE’s de primària hi ha un mestre especialista en
pedagogia terapèutica i un educador d’educació especial, i a les de secundària
hi ha dos psicopedagogs i un educador d’educació especial.
En els últims anys s’ha generalitzat a tots els centres públics de primària
la sisena hora. Així s’ha acabat amb una discriminació de l’alumnat del sector
públic vers al sector concertat. Una hora diària més amb el professorat corres-
ponent ha permès fer activitats de suport i d’ampliació i aquest temps ha de
donar el joc necessari per millorar l’atenció de l’alumnat.
A secundària s’ha iniciat la implantació dels continguts digitals (1x1). L’aposta
és molt important, engrescadora i motivadora, tant per a l’alumnat com per al
professorat, i representa l’adopció de noves metodologies que han de portar a
una millora de l’aprenentatge. La majoria dels instituts ha fet la demanda. Això
comporta un ordinador per cada alumne (1r i/o 2n d’ESO) més l’equipament
d’aula corresponent.
L’impuls donat a l’educació aquests darrers quatre anys ha estat molt im-
portant i ha evidenciat que el PSC prioritza l’educació com a element clau que
assolir una societat més lliure. L’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya
amb una gran majoria parlamentària dóna fe de la transversalitat de la Llei i,
per tant, és un text legal de gran recorregut. Ja s’han aprovat alguns decrets
referents al seu desplegament.

63
Les nostres propostes pels propers anys són:

• DESPLEGAMENT DE LA LEC EN LA SEVA MÀXIMA EXPRESSIÓ I

GRANS LÍNIES DE REFORMA
La posada en funcionament del decret d’autonomia de centres, el decret
de la funció directora i l’agència d’avaluació, permetrà que els propers qua-
tre anys es comenci a veure el fruit de l’aplicació de la nova llei. Autonomia i
avaluació són dos pilars fonamentals per millorar els resultats educatius, tot
garantint la continuïtat als estudis postobligatoris. Una dimensió especial l’ha
de tenir la Formació Professional, pilar bàsic per al desenvolupament econò-
mic de les nostres comarques. Després de les grans inversions a Blanes, Olot
i Figueres, toca ampliar i remodelar els Instituts de Formació Professional a la
ciutat de Girona. Això permetrà agrupar les famílies professionals, propiciant
una major compactació i un millor funcionament dels cicles formatius. Alhora,
s’incrementaran els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), que
donen sortida professional als alumnes que no es graduen en l’ESO, però que
també, si ho desitgen, poden obtenir el graduat.
L’impuls que es donarà al programa Educat 1x1 arribarà a la seva aplicació
a tota la secundària i al primer cicle de primària. Actualment ja n’està gau-
dint el 70% de l’alumnat de 1r. i 2n. d’ESO. És un canvi molt important en el
binomi ensenyament-aprenentatge que ha de portar a una millora significa-
tiva dels resultats.
Ampliarem la fórmula d’organització educativa d’Instituts Escola. L’Insti-
tut Escola comprèn l’ensenyament dels 3 anys fins als 16, és a dir, les etapes
de segon cicle d’infantil, primària i ESO, totes en un mateix centre sota la
mateixa direcció i el mateix claustre. Aquest curs ja comencen a Sant Joan
de les Abadesses, Verges i Besalú. La continuïtat de centres on s’impartirà
primària i secundària obligatòria serà a Cadaqués, Ribes de Freser, Lloret de
Mar, Puigcerdà i Riells i Viabrea.
Mantindrem la inversió educativa i la incrementarem per arribar als 6.000
€ per alumne i any. Continuarem millorant així l’escola pública d’aquest país
per fer-ne el pal de paller del coneixement i la convivència. Continuarem fo-
mentant l’increment de places d’escolarització de 0 a 3 anys. Estimularem la
mancomunació dels serveis d’escola bressol en les zones on aquesta suposi
una millora de l’eficiència, la sostenibilitat i la qualitat del servei.

64
• NOVES ESCOLES I MENYS MÒDULS
Reduirem el nombre de mòduls, construint escoles noves per als centres
que actualment estan ubicats en mòduls i ampliarem l’edificació de les esco-
les que avui tenen una espai provisional de mòduls.
Construirem 4 nous edificis escolars per a centres d’educació infantil i
primària que actualment s’ubiquen en mòduls: La Benaula (Caldes de Mala-
vella), La Sínia (Calonge), Pericot (Girona) i Vall-llobrega (Vall-llobrega).
Realitzarem obres de substitució, ampliació i adequació a 3 instituts:
Ridaura (Castell- Platja d’Aro), Cap Norfeu (Roses) i Santiago Sobrequés
(Girona).
Realitzarem obres de substitució, ampliació i adequació a 6 centres d’edu-
cació infantil i primària: El Far d’Empordà (Far d’Empordà), Vila-romà (Pala-
mós), Ventalló (Ventalló), Sant Iscle (Vidreres), Salvador Espriu (Vidreres) i
Torre d’en Reig (Vilabertran).
Impulsarem la construcció de 10 noves escoles d’infantil i primària a Bla-
nes (Sa Forcanera), Girona (Bosc de la Pabordia), Figueres (Carme Guash),
Les Preses, Quart (Mas Nadal), Roses (Montserrat Vayreda), Salt (El gegant
del rec), Sant Feliu de Buixalleu (Les alzines balladores), Sant Julià de Ramis
(Les Goges) i Sils.
Construirem nous espais per acollir 5 seccions d’educació secundària
(SES) a Bescanó, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Salt i Sils.
Edificarem nous edificis per acollir els instituts de Castelló d’Empúries,
Puigcerdà (Llums del Nord), Riells Viabrea (El Bruc) i Vilafant.
Ampliarem i adequarem l’institut Abat Oliva de Ripoll i l’escola Rocalba de
Sant Feliu de Pallerols.
Culminarem els projectes de construcció de les escoles d’infantil i primà-
ria Mas Clarà (La Bisbal d’Empordà), Pinya de Rosa (Blanes) i El Terraprim
(Saus-Camallera); i dels instituts Montsoriu (Arbúcies) i Josep Brugulat (Ba-
nyoles).
Farem dues noves escoles a Vilablareix (El Madrenc) i a Sant Julià de Llor
i Bonmatí (Sant Jordi) i a Aiguaviva (Vilademany).
Donarem impuls a l’ampliació i/o adequació de les escoles d’Anglès (Pom-
peu Fabra), Avinyonet de Puigventós (Gonçal Comellas), Begur (Dr. Arruga),

65
 Corçà (El Rodonell), Figueres (Alexandre Deulofeu), Fornells de la Selva
(Forn d’Anells), Maçanet de Cabrenys (Les Salines), Salt (Silvestre Santaló),
Santa Cristina d’Aro (Pedralta), Serinyà (Bora Gran), Torroella de Montgrí
(Portitxol) i Vilamalla (J. de Ribot i Olives).
Adequarem els centres de secundària d’Arbúcies (Montsoriu), Besalú, Bla-
nes (S’Agulla), Girona (Montilivi i Narcís Xifra), Palamós, Riells de Viabrea,
Roses (Illa de Rodes) i Verges (Francesc Cambó).

• COEDUCACIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Promourem la igualtat d’oportunitats com a eix estratègic del sistema
educatiu. Volem un sistema educatiu que potenciï la igualtat efectiva d’opor-
tunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe i, per
això, incorporarem la perspectiva coeducativa en totes les etapes escolars
per fomentar actituds contra la violència i les relacions abusives vers les
dones, valors de respecte, coresponsabilitat i cura.
Millorarem la coordinació interdepartamental (amb Salut i Serveis socials,
especialment,) per atendre millor els alumnes amb necessitats especials de
tot tipus.
Optimitzarem l’ús de les aules d’acollida i dels serveis especialitzats
d’atenció als alumnes nouvinguts.
Millorarem els serveis d’orientació als alumnes i famílies.
Prendrem mesures per evitar l’abandonament escolar. Treballarem con-
juntament amb el món local i amb els agents socials per combatre proacti-
vament aquests abandonaments prematurs i el fracàs escolar.

4.3. UNIVERSITATS
Durant els últims quatre anys la UdG ha portat a terme l’adaptació dels estu-
dis a l’espai europeu d’educació superior, amb una oferta de graus i de màsters
que s’ha anat implantant progressivament fins a completar la transformació del
estudis actuals als nous plans aquest curs 2010-2011.
El 2008 es va crear la Facultat de Medicina després d’una llarga etapa de
reivindicacions i de treball per aconseguir que Girona deixés de ser l’única cir-
cumscripció catalana sense estudis de Medicina. La seva incorporació a la UdG
ha dinamitzat un important capital de recerca biomèdica establint estrets vin-

66
cles amb la xarxa sanitària de les comarques gironines, especialment amb la
xarxa d’hospitals comarcals i l’hospital de referència “Josep Trueta”. L’Institut
d’Investigació Biomèdica de Girona (IdibGi) compartit amb la Conselleria de Sa-
lut i la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa és el primer resultat de
l’activitat generada en recerca biomèdica
Pel que fa a la recerca la UdG ha continuat obrint noves càtedres arreu del
territori gironí, s’han instal·lat a Girona tres instituts de referència nacional:
l’Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural, l’Institut Català de Recerca
de l’Aigua, i l’Institut Superior de Recerca en Turisme de Catalunya.
Pel que fa a la transferència de coneixement, el Parc Científic i Tecnològic,
inaugurat el 2007, ha continuat el seu creixement i expansió, amb l’obertura
del centre d’empreses Giroemprèn el 2008, l’edifici de l’ICRA i el més recent,
l’edifici Narcís Monturiol.

En els propers quatre anys:

• Potenciarem la Universitat de Girona com un actiu de primer ordre per

al conjunt del nostre territori. Promourem la seva participació en Màs-
ters interuniversitaris internacionals d’excel·lència, i, en general, la seva
oferta de màsters i graus per donar-li més projecció. Donarem suport a
les iniciatives de la UdG vinculades al “Programa Campus d’Excel·lència
Internacional” i molt especialment a la vessant de col·laboració interuni-
versitària i transfronterera.

• Establirem sistemes d’orientació i d’inserció laboral per a l’estudiant uni-

versitari que permetin donar respostes, el més individualitzades possi-
bles, tant abans d’entrar a la Universitat com durant la seva estada en el
centre.

• Promourem que totes les titulacions universitàries ofereixin crèdits rela-

cionats amb l’emprenedoria.

• Promourem les titulacions més demandades pel teixit productiu gironí,

per exemple les enginyeries. Ho farem cercant la col·laboració de les di-
verses Facultats.

• Establirem un model català de beques i ajuts a l’estudi. El model esta-

rà basat en dos grans criteris: Equitat d’accés, per evitar discriminacions

67
 d’entrada a la Universitat per raons econòmiques; i igualtat d’oportuni-
tats a partir de Beques-Salari per garantir la permanència en el sistema,
per no perdre talent per causes socioeconòmiques. Seguirem incremen-
tant els recursos destinats a beques i ajuts a l’estudi i implantant noves
modalitats com les beques salari, beques de mobilitat i préstecs renda.

• Afavorirem que els millors estudiants puguin incorporar-se a grups de

recerca definint una carrera investigadora que promogui la formació del
personal investigador des del doctorat, l’accés, formació i consolidació
basat en l’exercici i estímul professional.

• Establirem criteris clars de mobilitat del professorat per fomentar l’excel·

lència docent, en el marc de la reordenació de l’oferta.

• Promourem plans d’intercanvi de professors universitaris entre centres

de diferents països

• Desenvoluparem la Llei d’Universitats catalana establint un sistema d’in-

centius al professorat que atengui de forma equilibrada les activitats de
docència, recerca, transferència de coneixement i innovació.

• Desenvoluparem els compromisos del Pacte Nacional per a la Innovació i

la Recerca fins el 2013. Articularem un model de recerca amb els compro-
misos econòmics corresponents donant prioritat als Parcs científics.

• Potenciarem el Parc científic de la Universitat de Girona, com un element

central del foment de la transferència de coneixement cap al teixit pro-
ductiu, i com el principal element dinamitzador de l’economia del conei-
xement a la demarcació de Girona.

• Situarem Catalunya en la mitjana europea de patents registrades per ha-

bitant, en 8 anys.

• Posarem en marxa una oficina de gestió de patents interuniversitària amb

els millors especialistes per assessorar cadascun dels centres i situarem
la marca “Catalunya” acompanyant el nom de la Universitat.

• Introduirem mesures econòmiques que incentivin la col·laboració entre

universitats i empreses per a fer recerca en desenvolupament industrial i
comercial.

68
• Introduirem mesures econòmiques que incentivin la incorporació de cien-
tífics/científiques, tecnòlegs/tecnòlogues, investigadors/investigadores
en empreses que apostin per projectes de recerca i innovació.

• Introduirem premis de caràcter econòmic per a empreses que desenvolu-

pin patents comercials creades per ells mateixos o en col·laboració amb
universitats públiques i que siguin desenvolupades industrialment i co-
mercial a Catalunya.

• Incentivarem polítiques d’igualtat que permetin situar les dones en llocs

directius i no directius de l’àmbit de la recerca i la innovació.

69
 SOLIDARITAT
AMB EL FUTUR:
MEDI AMBIENT
I TERRITORI
SOTENIBLE
5. SOLIDARITAT AMB EL FUTUR:
MEDI AMBIENT I TERRITORI SOSTENIBLE

5.1. TERRITORI SOSTENIBLE

El territori gironí es caracteritza per un paisatge de costa, planes agràries i
sistemes de muntanya boscosos, fortament humanitzats des de fa molt segles.
Així com la costa en bona part ha sofert un procés d’urbanització que defineix
bastant el que cal protegir, les planes agràries i les serralades boscoses necessi-
taven una real valorització i un model de protecció i de gestió que en garantei-
xin la pervivència, qualitat i connexió entre elles.
El territori gironí ha de ser un sistema constituït per una xarxa d’àrees ur-
banes recolzades en ciutats madures i una àrea urbana central que marca una
referència tant en relació a la pròpia regió com a escales més allunyades. En
aquest sistema, tenen un protagonisme evident els sistemes urbans emergents:
plana de la Tordera, Costa Brava Central, l’eix Figueres–Roses, la Garrotxa, i el
sistema de Girona amb vèrtexs a Banyoles, Santa Coloma i La Bisbal.
La política de planificació territorial ha procurat potenciar el model territori-
al gironí, a partir de la potenciació de centralitats urbanes, la preservació dels
espais naturals singulars, la potenciació de les planes agrícoles i la cura per les
localitats petites. El sistema de plans directors han reforçat aquest model: el Pla
Director Territorial de la Garrotxa, el Pla Director Territorial de l’Empordà, el Pla
territorial de la Serra de Rodes, el Pla de l’Alt Pirineu i l’Aran i el Pla Director
Urbanístic del Sistema Costaner, una aposta sense precedents que va permetre
protegir una franja de 500 metres a partir de la línia costanera. L’aprovació dels
Plans directors urbanístics de la Cerdanya, del Pla de l’Estany, de les Colònies
industrials del Ter, de les àrees urbanes de Girona i de Figueres i el Pla territorial
de les comarques gironines ha culminat aquesta tasca de planificació. El progra-
ma per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, marcava el compro-
mís de definir el “model territorial gironí, treballant per l’equilibri i la sostenibili-
tat” i el compromís s’ha complert. A partir de l’estudi i la participació, hem anat
definint el model de futur i de territori que volem. Així, mai com avui havíem
estat en condicions de disposar d’un planejament territorial tan complert.
El paisatge és un valor intangible molt rellevant a les comarques gironines,
per la diversitat del seus paisatges, la singularitat, la seva capacitat d’evocació

71
i el seu valor econòmic (residencial, turístic, empresarial...). L’aprovació de la
Llei del Paisatge i la ubicació a Olot de l’Observatori del Paisatge de Catalunya
varen ésser importants en aquest sentit. Cal remarcar que les comarques giro-
nines disposen d’un arc perimetral d’espais naturals privilegiat, integrat pel Cap
de Creus, l’Albera, l’Alta Garrotxa, la zona volcànica, l’Alt Ripollès, la Serralada
Transversal, l’Ardenya i les Gavarres.

En els propers quatre anys:

• Seguirem desenvolupant polítiques de protecció i valorització dels espais
naturals que finançarem de forma adequada. Potenciarem la definició de
“anelles verdes” a les àrees urbanes de Banyoles, Olot i Girona.
• Seguirem completant, juntament amb la participació de l’Estat, el 80%
dels recorreguts de camins de ronda del litoral. Treballarem per la millora
continuada de les nostres platges i de les façanes marítimes de les pobla-
cions de la Costa Brava.
• Potenciarem les diferents actuacions que es porten a terme des de di-
ferents departaments de la Generalitat, en col·laboració amb els Ajunta-
ments i els propietaris privats per a la millora del manteniment dels nos-
tres boscos i de les zones fluvials, incloses les lleres dels rius i rieres.
• Crearem un equipament de referència en matèria d’ús públic i d’educa-
ció ambiental a la Torre Mornau, finca adquirida per la Generalitat l’any
2005 i situada als termes municipals de Castelló d’Empúries, Peralada i
Pau, dins del Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà i molt a prop dels
límits amb els Parcs naturals del Cap de Creus i de l’Albera.
• Crearem un nou Centre d’interpretació del Parc Natural del Montgrí les
Medes i el Baix Ter, al paratge de Vilanera.
• Vetllarem perquè el desenvolupament de les infraestructures que neces-
sita el territori gironí per mantenir el seu ritme de creixement, es faci
amb el menor impacte possible sobre el nostre territori.

5.2. MEDI AMBIENT

• GESTIÓ DELS RESIDUS
Potenciarem la gestió del residus que tingui per principi la prevenció i la
valorització de recursos. Promourem la valorització, especialment l’energè-

72
tica, i la recuperació i reutilització del major percentatge de residus possible.
Creiem que la gestió dels residus a les comarques gironines ha de ser un
estímul cap a la potenciació de noves economies i creació de llocs de treball.
Per aconseguir-ho cal promoure nous instruments de gestió que incentivin
la reducció de residus i que el cost que repercuteixi a empreses i ciutadans es-
tigui personalment i directament relacionat amb la quantitat de residus pro-
duïts. S’han de promoure també sistemes de recollida i tractament que par-
teixin del sentit comú i compleixin criteris d’eficiència econòmica i ambiental.
També vetllarem per completar la xarxa d’instal·lacions i per fer-ho im-
pulsarem el desplegament del Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de
Gestió de Residus Municipals, per tal d’assegurar-nos que a les comarques
gironines la totalitat de fraccions de residus municipals siguin tractats de
forma correcta, per tal d’obtenir-ne el màxim benefici com a productes a re-
valortizar i per minimitzar la fracció de residus que cal abocar a dipòsit final.
En concret, potenciarem l’execució de la nova planta de tractament a l’àrea
urbana de Girona i comarca del Gironès, que permeti recuperar les fraccions
de selectiva i valoritzar energèticament les fraccions orgàniques i de resta,
i que permeti clausurar l’abocador de Solius. Així mateix, construirem una
planta de transferència de residus al Ripollès.

• GESTIÓ INTEGRADA I SOSTENIBLE DE L’AIGUA

Apostarem per promoure una gestió integrada i sostenible de l’aigua que
garanteixi l’abastament, el seu ús agrícola i el manteniments dels cabals
ecològics dels rius, i en concret el retorn del cabal del Ter. Per assolir-ho,
impulsarem la simplificació i integració de les estructures administratives i
gestores actualment existents, creant sinergies de col·laboració supramuni-
cipal entre l’administració local i l’autonòmica, i entre els serveis d’abasta-
ment i els de tractament i reutilització. També cal aprendre a gestionar la
demanda, tot modificant de manera selectiva el cost de l’aigua, incentivant i
premiant l’estalvi i la reutilització.
• Completarem les xarxes d’infraestructures de tractament i recuperació
d’aigua, sense dilacions, i sobretot buscant una gestió eficaç i lligada al
territori, amb una responsabilitat pública directa. Treballarem perquè
s’executi la nova Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Figueres i
perquè es gestioni de forma pública i eficient. Així mateix promourem
per assolir totes les inversions previstes pel PSARU 2005 a les comar-

73
 ques gironines, amb més de 120 milions d’inversió en infraestructures
fins al 2014.
• Els ciutadans han de conèixer el cost real dels serveis i subministres
ambientals i conèixer si aquests són gestionats de forma eficaç i efici-
ent. Per aquest motiu impulsarem, amb un observatori, la divulgació de
costos i indicadors de gestió de l’aigua, el residus i l’energia.
• Compartim el compromís del pacte europeu entre alcaldies de redu-
ir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en més d’un 20% per a
2020, incrementant un 20% l’eficiència energètica i assolint que un
20% del subministrament energètic procedeixi de fonts renovables.
Per assolir-ho promourem i impulsarem l’execució de Plans d’Acció
per l’Energia Sostenible, que siguin creïbles i realistes, i que afavorei-
xin tant la reducció d’emissions com la reducció de la dependència als
combustibles fòssils, i sobretot impulsi un sector econòmic verd a la
província i potenciï la creació de nous llocs de treball.
• Impulsarem les iniciatives empresarials i ciutadanes que facilitin la
concertació de serveis d’eficiència energètica i compra d’energies
renovables. Promourem les iniciatives empresarials innovadores i de
recerca aplicada que potenciïn la formació d’un clúster de nova eco-
nomia verda. També promourem amb formació adequada i la capaci-
tació professional de joves i treballadors professionals (instal·ladors,
electricistes...) per tal d’orientar-los a nous llocs de treball qualificats
i disposar d’un perfil de professionals qualificats imprescindibles per
potenciar l’economia productiva al voltant dels serveis energètics i les
energies renovables.

5.3. MOBILITAT
La planificació del territori és imprescindible per a definir i preparar el futur,
però aquesta planificació s’ha de concretar en l’acció: en la millora de les infra-
estructures, en un transport públic amb més mitjans, amb major cobertura i
amb unes freqüències adaptades a les necessitats reals de la població. És la vi-
sió de la mobilitat com l’eina indispensable per fer-nos més competitius, per mi-
llorar l’accés als llocs de treball, a les zones residencials i als equipaments, i per
millorar també la cohesió social. En aquests darrers 7 anys hem fet un esforç
sense precedents per superar algunes mancances històriques d’infraestructu-

74
res adequades, reclamades per la població des de feia anys. S’han fet noves
infraestructures i s’han millorat les existents: camins adaptats a l’entorn, vies
millorades i més segures sotmeses a un manteniment minuciós i continuat. Avui
com mai es pot anar i venir pel territori i beneficiar-se de l’obra feta. S’ha fina-
litzat el desdoblament del tram de la C-31 entre Palamós i Palafrugell, que posa
fi a històriques cues. S’ha acabat el condicionament de la C-31 entre la Tallada
d’Empordà i Torroella de Fluvià, que ha millorat significativament la seguretat i
la mobilitat de la zona. S’ha acabat el desdoblament de la C-35 entre Vidreres i
Llagostera i ara ja és possible anar de Barcelona a Platja d’Aro amb vies desdo-
blades. Està engegat el desdoblament de la C-35 entre Castell d’Aro i Palamós
que posarà fi a les dificultats d’accés a les zones costaneres del Baix Empordà.
Han finalitzat també les obres de condicionament i millora de la GI-533 de Gi-
rona a Santa Coloma de Farners que han permès eixamplar l’antiga carretera,
fer-la més segura i integrar-la millor en l’entorn. S’ha millorat la carretera entre
Figueres i Roses amb el desdoblament de la C-260. S’està fent el desdoblament
de la C-17 en el tram Vic–Ripoll i al mateix temps el desdoblament de la C-25 o
Eix Transversal en el tram Cervera-Caldes de Malavella, dues de les obres més
esperades per la gent del Ripollès, de la Catalunya Central i de la Selva. S’ha
millorat notablement el traçat de la C-38, des de Sant Pau de Segúries fins a la
frontera francesa passant per Camprodon i Molló. S’ha fet el condicionament
de la GI-400 des de la Collada de Toses fins a Alp i s’ha reforçat el ferm de la
GI-404 entre Das i Alp. Han finalitzat les obres de la nova via que comunica la
Garrotxa amb Osona a través del túnel de Bracons amb el tram de Torelló a la
Vall d’en Bas (fet que a més ha permès refer i recuperar l’antic camí ral de Vic a
Olot). Enllaçant amb l’eix Vic–Olot per Bracons s’ha fet la variant de Sant Esteve
d’en Bas que evita el pas de vehicles pel nucli urbà.
S’ha condicionat o reforçat el ferm de totes les carreteres i s’ha millorat la
seguretat. S’han obert noves vies verdes i s’han construït rotondes per millorar
el punts més conflictius de la xarxa viària. Alguns exemples d’aquestes accions:
Reforçament de la N-141 d’Anglès a Salt, de la C-66 de la Bisbal d’Empordà a
Celrà, de la GI-542 d’Anglès a Sant Hilari Sacalm, de la GI-551 de Sant Hilari Sacalm
a Santa Coloma de Farners, de la GI-632 d’Ullà a l’Escala, de la GI-623 de Ventalló
a l’Escala, de la C-63 de La Cellera de Ter a Sant Feliu de Pallerols, entre moltes al-
tres. Construcció de les rotondes de Verges, d’Ullà, de Parlavà o Llambilles. Ober-
tura de la Via Verda Palamós–Palafrugell, el Pont sobre el Ter a Setcases o la gale-
ria d’evacuació del túnel de Collabós (aquesta amb un cost de 8 milions d’euros).

75
 Pel que fa al transport públic, amb el repte de tenir Catalunya acollida a una
integració tarifària l’any 2012 i amb l’objectiu que totes les comarques gironines
s’hauran incorporat a l’Autoritat del Transport Metropolità de Girona (ATMG)
l’any 2012, s’ha anat millorant el servei, s’han incrementat les freqüències i s’ha
escurçat els temps dels viatges. Hem redactat el Pla de transports de viatgers
de Catalunya 2008-2012 i el Pla director de mobilitat de les comarques gironi-
nes 2010-2016. L’exemple de l’ATMG és una referència en el moment de valorar
els resultats: l’ATMG que avui agrupa 47 municipis de La Selva, el Gironès, el Pla
de l’Estany i un de la Garrotxa, va néixer el 2006 amb 3,9 milions de viatgers
anuals i ara el 2010 estem en els 6,5 milions anuals amb un creixement del
67%. Avui hem comprovat com la integració tarifària ens ha permès reduir con-
siderablement el preus dels bitllets de viatge amb valors que sovint cauen per
sota del 50% dels preus anteriors. Aquesta integració s’ha d’estendre progres-
sivament per totes les comarques fins arribar a tot el territori el 2012.

En els propers quatre anys:

• IMPULSAREM UNA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA

Vetllarem perquè l’aplicació de la planificació territorial aprovada garan-
teixi un creixement ordenat dels pobles i ciutats, assegurant un model de
ciutat compacta, diversa i equilibrada que disminueixi la necessitat dels mo-
viments de ciutadans i mercaderies.

• EL PLANEJAMENT URBÀ TINDRÀ EN COMPTE L’ESTABLIMENT

D’ITINERARIS DELS CIUTADANS A PEU, EN BICICLETA, EN TRANS-
PORT PÚBLIC I EN VEHICLE PRIVAT

• FAREM DELS PEATGES UNS REGULADORS DE LA MOBILITAT

Amb descomptes de fins al 100% en els peatges: 25% per a vehicles amb
alta ocupació, 25% per a vehicles amb baixa emissió de CO2, 25% per usua-
ris sense cap altra alternativa de trajecte i 25% per usuaris amb alta recur-
rència de pas

• SEGUIREM MILLORANT LA SEGURETAT DE LA XARXA VIÀRIA

Impulsarem l’establiment de mecanismes reguladors de la velocitat per
tal de flexibilitzar els límits de velocitat de les autopistes i autovies i establi-
rem mecanismes de velocitat variable en funció de la seguretat, de la con-
gestió i de la contaminació.

76
 Estendrem les mesures preventives d’accidents a tota la xarxa comarcal i
local: radars, ferm antilliscant, proteccions per motoristes, zones 30 i pacifi-
cació del trànsit en les zones urbanes.
Continuarem millorant les carreteres prioritzant l’eliminació dels TCA
(Trams de concentració d’accidents).
Construirem variants a les poblacions en què per densitat de vehicles o
per seguretat sigui necessari.

• SEGUIREM POTENCIANT EL TRANSPORT PÚBLIC

Ampliarem els serveis nocturns del transport públic interurbà i urbà amb
una atenció especial, els caps de setmana i els mesos d’estiu, per millorar la
comunicació entre les àrees de residència i les d’oci nocturn.
Estendrem l’ATM i la integració tarifària al conjunt de les comarques giro-
nines, Garrotxa, Selva, Alt i Baix Empordà, Cerdanya i Ripollès.
Farem que tots els gironins tinguin accés al transport públic.
Farem que tots els municipis de Girona tinguin un servei de transport pú-
blic, sigui línia de transport o servei a la demanda.
Farem accessible al 100% el transport públic.
Revisarem el model tarifari per oferir més avantatges per als usuaris ha-
bituals de tots els sistemes de transport públic.
Crearem una xarxa catalana del transport a la demanda única, amb infor-
mació accessible i tarifes integrades.

• FERROCARRILS
Aprofitarem el traspàs de Regionals i l’arribada de l’AVE per a reordenar i
crear nous serveis de rodalia i regionals.
Impulsarem una xarxa d’aquests serveis dins les comarques gironines, de
Blanes a Port Bou i millorarem la prestació dels serveis regionals amb Bar-
celona.
Desplegarem un servei de Rodalia i de TrenTram a la conurbació de Giro-
na: Aeroport, Figueres, Flaçà i ramals.
Impulsarem la construcció de l’Estació Intermodal de l’Aeroport de Girona
(AVE i TrenTram).

77
 Millorarem la velocitat, el confort i les freqüències de la línia ferroviària
Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà.

• INICIAREM O COMPLETAREM LES SEGÜENTS OBRES

El desdoblament de l’eix transversal.
L’anella de les Gavarres.
El perllongament de la C-32 a Blanes i Lloret.
Desdoblament de la C-17 Manlleu-Ripoll.
Construirem la Variant Est de Ripoll.
Desdoblament de la C-31 Platja d’Aro-Palamós.
Desdoblament de la C-66 Banyoles-Besalú.
Variant d’Olot.
Corredor Brugent-Ter.
Variant de Les Preses.
Variant est de Ripoll.
Condicionarem i millorarem les carreteres de Medinyà a Verges (GI 633 i
GI 634), la de Rupià a Parlavà (GI 642) i la de Parlavà a Torroella de Montgrí
(GI 643).
Promourem la construcció de les vies verdes Sant Joan de les Abadesses-
Vilallonga, Sant Joan de les Abadesses-Olot i Ripoll-Vic.

5.4. INFRAESTRUCTURES
• IMPULSAREM EL TRANSPORT DE LLARG TRAJECTE
Negociarem el traspàs de l’aeroport de Girona. Mentre aquest es materi-
alitza continuarem fent les polítiques de promoció comercial de l’aeroport
per tal de mantenir el nombre de passatgers.
Seguirem treballant per ampliar el ventall de companyies que operen a
l’aeroport.
Impulsarem la càrrega aèria conjuntament amb el sector privat i amb les
Cambres de comerç.
Coordinarem les polítiques comercials dels aeroports amb l’activitat de
creuers: Ports de Palamós i Roses amb Aeroport de Girona.

78
 Continuarem millorant les infraestructures dels Ports gironins, especial-
ment Llançà, Blanes i Sant Feliu de Guíxols.
Seguirem impulsant l’arribada de creuers turístics a Palamós i també al
Port de Roses.
Posarem l’ample europeu, a través del tercer carril, entre Port Bou i El
Far-Vilamalla i procedirem a la construcció de l’Estació Intermodal de mer-
caderies d’El Far-Vilamalla.
Garantirem la construcció del Corredor Ferroviari del Mediterrani.

• CREAREM ELS POLÍGONS DEL SEGLE XXI

Crearem un Pla de Polígons industrials (en la línia del Pla de Barris) per
tal d’actualitzar la política de sòl industrial, activant actius adormits, recon-
vertint la indústria abans de l’enderroc, aprofitant naus tancades per la crisi
econòmica.
Facilitarem la implantació de la indústria d’alt valor afegit en el sòl indus-
trial català.
Garantirem l’existència a tots els polígons de transport públic, serveis
de conciliació familiar, accés garantit a les telecomunicacions de darrera
generació.

5.5. ORDENACIÓ TERRITORIAL

• GARANTIREM LA QUALITAT URBANÍSTICA
Consolidarem els nous eixamples a les comarques de Girona (Plans Urba-
nístics i àrees residencials estratègiques -AREs).
Ampliarem les funcions de les AREs, cercant-ne nous usos més enllà de la
dotació de sòl residencial, per exemple l’habitatge dotacional o amb serveis
per a gent gran.
Farem dels nous eixamples espais urbans del segle XXI, amb equipaments
i transport públic propers i accés ràpid a les telecomunicacions de darrera
generació.

• MILLORAREM LA QUALITAT DE VIDA A LES URBANITZACIONS AMB

DÈFICITS DE SERVEIS
Desplegarem la Llei de millora de les urbanitzacions

79
 • CONTINUAREM MILLORANT ELS BARRIS GRÀCIES ALS INSTRU-
MENTS DE LA LLEI DE BARRIS:
Des de l’any 2004 fins al 2010 s’han resolt set convocatòries que, a les
comarques gironines, han beneficiat 23 barris de 22 municipis: Salt: Salt 70;
Olot: Nucli històric; Figueres: Marca de l’Ham i Centre històric; Girona: Santa
Eugènia i Can Gibert del Pla; Ripoll: Barri Vell; Banyoles: La Farga; Hostalric:
Nucli històric; Palamós: Palamós Millora; Besalú: Centre històric; Sant Joan
de les Abadesses: Vila Vella; Palafrugell: La Sauleda–Carrer Ample; Roses:
Casc antic; La Bisbal d’Empordà: Nucli antic; Sant Feliu de Guíxols: Barri del
Puig–Eixample de Llevant; Llagostera: Centre Històric; Anglès: Barri antic;
Arbúcies: Centre antic; L’Escala: Nucli antic; Blanes: S’Auguer–Sa Massane-
da; Ullà: La Roqueta, nucli històric i passeig de les Eres; Ribes de Freser:
Barri del Pavelló; Campdevànol: Nucli original.
Així mateix s’ha donat suport a dos municipis que han complert el projec-
te de rehabilitació integral mitjançant el contracte de barri: Olot: Nucli histò-
ric i Salt: Salt 70. En conjunt la inversió compromesa d’aquests projectes és
de 131,2 milions d’euros i la subvenció de la Generalitat de Catalunya de 68,8
milions d’euros.

En el futur ens proposem:

• Recolzar els barris fins que es produeixi una clara millora social, mante-
nint-ne el suport una vegada acabades les obres de millora.
• Incorporarem nous barris al Pla de Barris.
• Complementarem la Llei de Barris amb reformes als habitatges.
• Crearem un programa integral de reformes d’habitatges de municipis o
barris incorporats a la Llei de Barris.
• Crearem una línia de crèdit per la instal·lació d’ascensors en els barris no
inclosos en el Pla de Barris.

5.6. HABITATGE
En els darrers 15 anys, i especialment a les comarques de la Selva, el Gironès
i l’Alt i el Baix Empordà, s’ha viscut un fort dinamisme demogràfic –amb l’arri-
bada de nova immigració-, econòmic i urbanitzador. Per aquest motiu, s’haurà
d’incrementar el parc d’habitatges tal i com preveu el Pla territorial de les co-

80
marques gironines. Una de les estratègies per respondre a aquesta necessitat
prevista són les àrees residencials estratègiques.
Davant la necessitat de disposar, a curt termini, de sòl urbanitzat per atendre
la demanda d’habitatge a preus assequibles s’han creat les Àrees Residencials
Estratègiques (ARE’s). El Pla director urbanístic de les ARE’s de l’àmbit de les
Comarques Gironines preveu la construcció d’un total de 5.812 habitatges dels
quals un mínim del 50% es destinaran a la construcció d’habitatges protegits.
Els 12 sectors previstos en el Pla director urbanístic es reparteixen en 8 muni-
cipis: Figueres, amb 2 sectors; Girona, amb 2 sectors; Olot, amb 1 sector; Pala-
frugell, amb 3 sectors; Palamós, amb 1 sector; Roses, amb 1 sector; Sant Feliu de
Guíxols amb 1 sector; i Torroella de Montgrí, amb 1 sector.
Aquestes AREs s’han desenvolupat al mateix temps que el Govern de la Ge-
neralitat, per mitjà de l’INCASÒL, ha promocionat a les Comarques Gironines
uns 1.600 habitatges protegits nous, dels quals un miler són de lloguer.
Cal esmentar també les actuacions fetes als nuclis antics que s’inscriuen en
el marc del programa Reviure les velles ciutats, dotat amb fons propis, i en els
diferents protocols de col·laboració d’aplicació de l’1% cultural signats pels de-
partaments de Cultura i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generali-
tat de Catalunya.

Per garantir l’accés a l’habitatge per a tothom, en els propers quatre anys:
• Facilitarem un sistema de finançament de l’habitatge protegit creant un
fons públic-privat d’inversió en habitatge social. I desplegarem sistemes
de finançament públic-privat tradicionalment utilitzats en el finançament
d’infraestructures per a la construcció d’habitatge social (concessió, drets
de superfície…).
• Destinarem l’habitatge protegit de forma preferent a col·lectius determi-
nats: Les famílies amb rendes més baixes, els joves que necessiten un
suport per emancipar-se i que les seves famílies tampoc els poden ajudar,
les persones amb rendes baixes i situació de dependència.
• Complementarem les polítiques d’habitatge protegit amb polítiques so-
cials, fent de l’HPO un dels recursos principals de la inclusió social. Al
mateix temps farem un seguiment anual del ingressos dels joves i famílies
amb rendes mínimes que estiguin en règim de lloguer en habitatges soci-
als, per evitar el frau.

81
• Volem que l’habitatge protegit també pugui ser un ascensor social. Per
això reduirem de 90 a 45 anys el termini màxim perquè els propietaris
d’un HPO se’l puguin vendre. I combinarem les promocions mixtes amb
HPO de compra i lloguer per garantir la convivència social.
• Millorarem la gestió de l’habitatge protegit creant un gran operador espe-
cialitzat en habitatge protegit de lloguer que integri i racionalitzi l’oferta
existent de diversos operadors. Reduirem significativament el temps en
què un HPO estigui desocupat.
• Potenciarem el lloguer d’habitatge: incrementarem la desgravació fiscal
del propietari com més anys romangui el mateix llogater (amb un topall
màxim de desgravació). Suprimirem el límit d’edat i renda dels llogaters en
les desgravacions fiscals dels propietaris. Crearem una desgravació fiscal
per al llogater vinculada als anys de permanència en el mateix habitatge.
• Impulsarem la reconversió del sector de la construcció: estimularem la re-
habilitació i impulsarem l’ecorehabilitació, incorporant ajuts a la instal·lació
de sistema d’aprofitaments d’aigües i altres sistemes d’estalvi energètic.
Ampliarem els ajuts a la rehabilitació i agilitarem la seva tramitació en els
casos de les operacions d’embelliment així com de la seva conservació.
• Fomentarem la innovació: iniciarem proves pilot d’habitatges protegits
amb incorporació de noves tecnologies (TIC) i en general d’ús de noves
tecnologies constructives en l’obra pública. Crearem una línia d’ajuts a la
incorporació de noves tecnologies en els habitatges privats.
• Farem una política d’habitatge que fomenti les ciutats compactes: aprofi-
tarem el parc d’habitatges existents abans de tornar a construir.
• Seguirem impulsant la Xarxa de mediació per al lloguer social.
• Crearem la figura de l’intercanvi social de l’habitatge per a persones
grans o amb dependència, propietàries d’un habitatge: podran cedir l’ús
del seu pis a l’administració a canvi d’un pis de protecció oficial. L’ad-
ministració haurà de destinar l’habitatge a lloguer social i els ingressos
aniran al propietari.

82
 CANDIDATURA COMARQUES GIRONINES

JOAQUIM NADAL I FARRERAS

Nascut el 31 de gener de 1948 a Girona
Catedràtic d’Història Contemporània de la UAB des del 1987, adscrit a la UdG des de 1992
MARINA GELI I FÀBREGA
Nascuda el 12 de setembre de 1958 a Sant Gregori (Gironès)
Metgessa internista per la UB
ESTEVE PUJOL I BADÀ
Nascut el 18 d’octubre de 1953 a Camprodon (Ripollès)
Arquitecte
PIA BOSCH I CODOLÀ
Nascuda el 13 de gener de 1962 a Girona
Psicòloga
JOAN ALBESA I PUNCET
Nascut el 6 d’agost de 1954 a Olot (Garrotxa)
Arquitecte
RUTH ROSIQUE I LABARTA
Nascuda el 13 de maig del 1967 a Barcelona
Mestressa de casa
PERE ALBÓ I MARLES
Nascut el 10 de juliol de 1972 a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
Advocat
MAGDA CASAMITJANA I AGUILÀ
Nascuda el 27 de gener de 1963 a Barcelona
Llicenciada en filologia catalana per la UAB
GLÒRIA PLANA I YANES
Nascuda el 16 de febrer de 1968 a Girona
Advocada
ESTANIS PUIG I ARTIGAS
Nascut l’11 d’agost de 1952 a l’Escala (Alt Empordà)
Catedràtic d’ensenyament secundari d’Història
NÚRIA LÓPEZ I RODRÍGUEZ
Nascuda el 16 de juliol de 1979 a Campdevànol (Ripollès)
Llicenciada en Dret al 2004 per la UdG
NOELIA VALVERDE I MARTÍNEZ
Nascuda el 4 d’octubre del 1983 a Tarragona
Auxiliar administrativa a l’Ajuntament de Girona
DAVID MALDONADO I GUTIÉRREZ
Nascut el 14 de març de 1984 a Girona
Economista
CONSOL CANTENYS I ARBOLÍ
Nascuda el 2 de desembre de 1962 a Figueres (Alt Empordà)
Funcionària de l’administració de justícia en situació de serveis especials

83
 CIRO LLUECA I FONOLLOSA
Nascut el 5 de setembre de 1972 a Barcelona
Bibliotecari i professor universitari
MARIA QUER I ARIÑÓ
Nascuda el 18 de juny de 1951 a Manresa (Bages)
Administrativa
RICARD HERRERO I SUÑER
Nascut el 10 de febrer de 1957 a Barcelona
Metge de família

SUPLENTS
JOAN TRIAS I BADRUNA
Nascut el 28 de novembre de 1981 a Pals
Arrossaire
ESTEVE MAURELL I MEYA
Nascut el 16 d’abril de 1971 a Isòvol (Cerdanya)
Alcalde d’Isòvol des de 2007 fins el 2010
MÒNICA GERONÈS I ROVIRA
Nascuda el 24 de juliol de 1966 a Santa Colonma de Farners (La Selva)
Professora de geografia i història d’ensenyament secundari
MARIAN SAIS I BÉDMAR
Nascuda el 6 de maig de 1975 a Lloret de Mar (La Selva)
Llicenciada en Geografia a la UdG
 ALFONS JIMÉNEZ I CORTACANS
Nascut el 29 de maig de 1978 a Vic (Osona)
Professor de la UdG
DOLORS PADILLA I RICHARD
 Nascuda el 1967 a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
Llicenciada en Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona
JORDI FIGUERAS I BOSCH
Nascut el 3 de novembre de 1967 a Cornellà del Terri (Pla de l’Estany)
Doctor en Ciències Biològiques per la UB i la UdG
JÚLIA VENDRELL I AMATE 
Nascuda el 1963 a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
Mestressa de casa
ALFONS MARTÍNEZ I PUIG
Nascut el 15 de juny de 1971 a Figueres (Alt Empordà)
Funcionari de l’administració de justícia
MAURICI JIMÉNEZ I RUIZ
Nascut el 16 de gener de 1980 a Girona
Productor audiovisual i professor de l’ERAM

84
Comarques
Gironines