LLENGUA VALENCIANA – 6é. PRIMÀRIA – UNITAT 5

Vocabulari – Els menjars de Nadal

valencià CASTELLÀ

raïm UVA

titot al forn PAVO AL HORNO

fruita seca FRUTOS SECOS

olla OLLA

polvorons POLVORONES

torró TURRÓN

tortell de Reis ROSCÓN DE REYES

marisc MARISCO

http://www.colegiociudaddelmar.es

http://totaixoquenoesalquadern.blogspot.com



 Més menjars de Nadal
valencià DEFINICIÓ CASTELLÀ
massapà Massa feta amb ametles mòltes i sucre. MAZAPÁN
Bola de carn pastada amb pa ratllat, ous batuts ALBÓNDIGA,
mandonguilla i espècies. ALMÓNDIGA
Lionesa menuda, farcida de crema o nata i
profiterola recoberta de xocolate desfet.
PROFITEROL
Full prim de pasta feta amb farina, sucre i una
neula essència, enrotllat en forma de canó.
BARQUILLO
Dolç d’origen àrab semblant a la profiterola però ALMOJÁBENA,
monjàvena sense farciment. ALMOJÁBANA

Ortografia – Accentuació de diftongs

Les paraules amb diftong segueixen les mateixes regles d’accentuació que la
resta de paraules. Tot i això, s’ha de tindre en compte que:
✽ L’accent dels diftongs va damunt de la vocal forta (a, e, o):

nàufrag, aquós, aquàtic, créixer, nàixer, nàutic, aparéixer, tràiler, hidràulic,

adéu, conéixer,...
✽ Les paraules agudes acabades en diftong no porten accent gràfic:

cantareu, ballareu, vindreu, passareu, eixireu, despertareu, marxeu,

dormireu...
✽ Les paraules planes acabades en diftong s’accentuen sempre:

parlàveu, acabàreu, tornàveu, cantàveu, despertàreu...

http://www.colegiociudaddelmar.es

http://totaixoquenoesalquadern.blogspot.com



 Gramàtica – El nom: gènere i nombre
Els noms tenen gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural). Un
nom és masculí quan es combina amb el o un; es femení quan es combina
amb la o una.

la casa, el xic, la xica, el cuiner, la cuinera, la taula, el pare, la mare, la raspa...

un paper, una fàbrica, un gat, una gata, un home, una dona, un lloro, un coet...

Un nom está en singular quan es refereix a una sola persona, animal o cosa;
està en plural quan es refereix a més d’una persona, animal o cosa.

una aranya sis aranyes un llibre vuit llibres

   
 
una teranyina cinc teranyines un llaç set llaços

   
 

El plural es forma afegint al singular les terminacions –s, –ns o –os, o canviant
l’última –a per –es.

–s –ns –os –es

paper – papers meló – melons peix – peixos finestra – finestres
pati – patis mà – mans pastís – pastissos canya – canyes
plom – ploms germà – germans calaix – calaixos fornera – forneres
infermer – infermers pa – pans gos – gossos taronja – taronjes
pell – pells molí – molins os – ossos cassola – cassoles
ordinador – ordinadors camí – camins ós – óssos ploma – plomes
quadre – quadres callosí – callosins vernís – vernissos llepolia – llepolies
cimal – cimals veí – veins permís – permissos xiqueta – xiquetes

http://www.colegiociudaddelmar.es

http://totaixoquenoesalquadern.blogspot.com



 Expressió oral – Les festes

Els Bous a la mar són una festa taurina que se celebra en el port o a la platja
de diverses poblacions valencianes, entre elles, Dénia i Benicarló.

El Carnestoltes és una celebració que precedeix la Quaresma. Actualment

s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic.

La Pasqua de Resurrecció celebra la resurrecció de Jesucrist tres dies

després de morir a la creu. El Diumenge de Pasqua culmina la Setmana Santa,
una setmana de celebracions relacionades amb els últims dies de la vida de
Jesucrist. El dia de Pasqua, és tradició que el padrí o padrina regale al seu fillol
una Mona de Pasqua que tradicionalment es menja a l'endemà, el Dilluns de
Pasqua.

Les Fogueres de Sant Joan són la festa major de la ciutat d’Alacant. S’hi
cremen uns monuments de cartó i fusta per a celebrar el canvi d’estació (de la
primavera a l’estiu).

La festa de Moros i Cristians és una rememoració de les batalles a l’Edat

Mitjana. Durant uns quants dies desfilen pels carrers les diferents comparses
acompanyades sempre de música. Les festes més importants es fan a la
província d’Alacant. Al municipi de la Vila Joiosa l’acte més conegut i singular
és el Desembarc i han estat declarades d’Interés Turístic Internacional.

Les Falles són la festa major de la ciutat de València, durant les quals es
planten i es cremen els monuments fallers. També es celebren a altres
municipis de la Comunitat Valenciana.

Les Festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló de la Plana. Es

commemoren els orígens de la ciutat, en record històric del trasllat de la ciutat
de la muntanya al pla fèrtil. Molt més tard ha tingut influència de les falles i es
planten gaiates a la ciutat.

http://www.colegiociudaddelmar.es

http://totaixoquenoesalquadern.blogspot.com



 Expressió escrita – La narració de misteri
Les narracions de misteri tenen personatges imaginaris i situacions
fantàstiques. L’objectiu d’aquestes narracions és provocar inquietud i
desassossec en els lectors i les lectores.

Edgar Allan Poe (1809 – 1849) fou un escriptor romàntic en llengua anglesa
dels Estats Units d’Amèrica. Va escriure poesia, novel·la i relats curts. És
conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror. És considerat
el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un
precursor del relat detectivesc i de la literatura de ciencia ficción i renovador de
l'anomenada novel·la gòtica. La seua empremta arriba molt lluny: són deutors
seus tota la literatura de fantasmes victoriana i, en major o menor mesura,
autors com Kafka, Lovecraft, Borges, etc.

Franz Kafka (1883 – 1924) fou un escriptor txec en llengua alemanya. La seua
narrativa desassossegadora i simbòlica, escrita en alemany, va anticipar
l'opressió i l'angoixa del segle XX. La seva influència ha fet que el terme kafkià
s'aplica a situacions socials angoixants grotesques.

Howard Phillips Lovecraft (1890 – 1937) va ser un escriptor estatunidenc de

relats d'horror, fantasia i ciència-ficció, considerat un dels pares de la filosofia
del terror còsmic. Encara que poc llegit en vida, la seua obra ha esdevingut
culte de manera pòstuma i ha influenciat nombrosos autors. És a l'origen dels
anomenats Mites de Cthulhu i del misteriós llibre prohibit Necronomicon.

Jorge Luis Borges (1899 – 1986) va ser un escriptor argentí i un dels més
destacats escriptors hispanoamericans de la seua generació, i de la lliteratura
en castellà en general. La majoria de les seues històries més populars tracten
sobre la naturalesa del temps, l’infinit, els espills, laberints, la realitat i la
identitat; mentre altres se centren en temes fantàstics.

http://www.colegiociudaddelmar.es

http://totaixoquenoesalquadern.blogspot.com