Programa

VI Trobada d’Estudiosos
del Garraf i d’Olèrdola
Museu de Gavà
18 de novembre de 2010
VI Trobada d’Estudiosos
del Garraf i d’Olèrdola
Museu de Gavà
18 de novembre de 2010

Programa
Matí
9.15 h Recepció. Lliurament de documentació.

9.45 h Presentació de la trobada i paraules de benvinguda

MEDI FÍSIC

10.00 h Xavier Parellada (Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de

Companyia. Generalitat de Catalunya)
“Dades sobre els microclimes del massís de Garraf i reflexions sobre
les glaciacions”

10.15 h Jordi Mazón (Departament de Física Aplicada. Escola Politècnica Superior

de Castelldefels)
“Anàlisi del temporal de vent sever del 24 de gener del 2009 al massís
del Garraf”

10.30 h Raúl Cano1, 2, Xavier Font2,, Paula Cociña1 i Albert Sanmartí1 (1Unió
Muntanyenca Eramprunyà, Gavà; 2Departament. Geoquimica, Petrologia i
Prospecció Geològica. Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona)
“Estudi hidroatmosfèric: el massís del Garraf, exemple d’embornal de
CO2 (2002 - 2009)”
10.45 h Alejandro Serrano, Santiago Serrano i Ferran Sánchez (Espeleòlegs. Secció
d’Exploracions Subterrànies de Sant Pere de Ribes)
“Operació nivell freàtic a l’avenc de l’Esquerrà”

11.00 h Cafè

FAUNA

11.30 h Ignasi Torre1, David Carrera2, Ferran Pàramo1 i Carles Dalmases2 (1Museu
de Granollers. Ciències Naturals; 2Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi
Territorial. Diputació de Barcelona)
“El Pla estratègic de conservació de la fauna a la Xarxa de Parcs
Naturals de la Diputació de Barcelona. Resultats pels parcs del Garraf
i d’Olèrdola”

11.45 h Valeria Rizzo (Instituto de Biologia Evolutiva)

“Variabilidad genetica y filogeografia del complejo de Troglocharinus
ferreri (Leptodirini, Leiodidae, Cholevinae)”

12.00 h Quim Carol, Roser Campeny i Marc Fernández (Minuartia, Estudis

Ambientals)
“Seguiment de les poblacions d’amfibis del Parc del Garraf. Resultats
2004-2009”

12.15 h Albert Montori, Marc Franch i Olatz San Sebastian (Departament de

Biologia Animal. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona)
“Amfibis i rèptils de Gavà: entre el Garraf i la plana deltaica”

12.30 h Joaquim Soler1, Albert Martínez-Silvestre1, Francesc Marquès1, Roger

Tarín1, Cristina Portabella1 i Josep Torrentó2 (1CRARC, Centre de
Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya; 2Oficina Tècnica de Parcs
Naturals. Diputació de Barcelona)
“Avaluació demogràfica de la tortuga mediterrània (Testudo
hermanni hermanni) al Parc Natural del Garraf (2007-2010)”

12.45 h Sergi Herrando1, David Requena1, Constantí Stefanescu2, Javi Quesada1 i

Marc Anton1 (1Institut Català d’Ornitologia; 2Museu de Granollers. Ciències
Naturals)
“Tendències de les poblacions d’ocells i papallones al Garraf: donen
els dos grups resultats en la mateixa direcció?”

13.00 h Marc López Roig1,2, Xavier Bayer1 i Jordi Serra Cobo1,2 (1Areambiental;
2
Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona)
“Els ratpenats de l’avenc de l’Esquerrà i els seus moviments
estacionals”

13.15 h Quim Carol1, Ferran Navàs1 i Carme Rosell1,2 (1 Minurartia, Estudis

Ambientals; 2 Departament de Biologia Animal, Vertebrats. Facultat de
Biologia. Universitat. de Barcelona)
“Evolució de la població de senglar al Parc del Garraf”
13.30 h Albert Peris i Lluís Tena (Naturalistes en Acció)
“El seguiment de la població de carnívors al Parc del Garraf”

13.45 h Fi de la sessió de matí

Tarda
FLORA I VEGETACIÓ

16.00 h Andreu Salvat1 i David Carrera2 (1Aprèn, Serveis Ambientals; 2Oficina

Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Diputació de Barcelona)
“Pla estratègic de conservació dels hàbitats i la flora a la Xarxa de
Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Resultats pels parcs del
Garraf i d’Olèrdola”

16.15 h David Carrera1, Josep Ramon Torrentó1, Jaume Garganté1, Josep Maria
Soler2, Martí Comellas1 i Jordi Riera1 (1Oficina Tècnica de Planificació i
Anàlisi Territorial. Diputació de Barcelona; 2Departament de Medi Ambient
i Habitatge. Generalitat de Catalunya)
“Actuacions de conservació i de seguiment de l’estepa d’arenal
(Halimium halimifolium) al Parc del Garraf”

16.30 h Moisès Guardiola i Cèsar Gutiérrez

“Creació d’una base de dades de flora vascular del Parc del Garraf”

16.45 h Anna Escolà1, Helena Barril2, Ana Martín2, Clara Primante2, Anselm
Rodrigo2 i Jordi Bosch2 (1Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal
i Ecologia. UAB - CREAF; 2CREAF, Centre de Recerca Ecològica i
Aplicacions Forestals)
“Recursos florals, insectes pol.linitzadors i èxit reproductiu femení en
l’espècie ginodioica Thymus Vulgaris”

17.00 h Miquel Nebot, Teresa Hernàndez, Albert Badia, Enric Orús, Josep M.
Panareda i Maravillas Boccio (GECRAMED, Grup d’Estudi de les
Crassulàcies Mediterrànies)
“Aproximació a la biogeografia de les crassulàcies a les muntanyes de
Garraf”

17.15 h José M. Carretero i Josep M. Panareda (GRAM, Grup de Recerca

Ambiental Mediterrània. Departament de Geografia Física i AGR.
Universitat de Barcelona)
“Aproximació a la corologia de la vegetació litoral de la comarca del
Garraf (Barcelona)”

17.30 h Enrique Álvarez, Corina Basnou, Irene Fabricante, Rosó Isern, Alfonso
Segura, Paloma Vicente i Joan Pino (CREAF, Centre de Recerca Ecològica i
Aplicacions Forestals)
“Canvis recents al paisatge de Garraf i els seus efectes sobre la
diversitat d’espècies llenyoses”
HISTÒRIA I PATRIMONI CULTURAL

17.45 h Ferran Antolín, Ramon Buxó, Raquel Piqué i Manel Edo

“L’aprofitament dels recursos vegetals silvestres al jaciment de la
cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). Una visió transversal
des de l’Epipaleolític al Neolític final (11000-2700 cal BC)”

18.00 h Xavier Parellada (Centre d’Estudis Beguetans)

“Contribució a les reflexions sobre Garraf i Ordal”

18.15 h Mònica Borrell (Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i

Natural. Ajuntament de Gavà)
“El projecte de recuperació del castell d’Eramprunyà (Gavà)”

18.30 h Josep Campmany (Centre d’Estudis de Gavà)

“El camí ‘medieval’ de la Sentiu al castell d’Erampruynyà, una obra
del segle XX”

18.45 h Núria Molist (Museu d'Arqueologia de Catalunya-Olèrdola)

“Sant Miquel d’Olèrdola. Restauració i recerca d’un monument
emblemàtic del Parc d’Olèrdola”

19.00 h Miguel Àngel Izquierdo (Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de

Barcelona)
“La plana de Campdàsens: històries per parar un tren”

19.15 h Cafè i cloenda de la jornada

RESUMS
Medi físic
“Dades sobre els microclimes del massís de Garraf i reflexions
sobre les glaciacions”

Xavier Parellada

(Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia. Generalitat de Catalunya)

La definició del clima d’una regió geogràfica i la elaboració dels mapes climàtics sol basar-se
en uns pocs observatoris. A les regions muntanyoses però, la variabilitat microclimàtica pot
ser molt gran, de forma que la ubicació del observatori pot generar resultats molt dispars.
Alhora, és important conèixer aquestes variacions per entendre’n millor les característiques
biogeogràfiques. A la primera part de la comunicació exposem els resultats d’uns registres
tèrmics puntuals però extensius fets al pla de Begues i al seu entorn.
La segona part és una especulació sobre el clima que podia haver existit al massís durant el
darrer episodi glacial, la finalitat de la qual és animar als arqueòlegs a aprofundir en la
recerca d’aquell període per la transcendència que pot tenir per a conèixer i catalogar la
fauna i vegetació autòctones de Catalunya.

Paraules clau: microclima, Garraf, glaciacions, fauna autòctona.

“Anàlisi del temporal de vent sever del 24 de gener del 2009 al
massís del Garraf”
Jordi Mazón

(Departament de Física Aplicada. Escola Politècnica Superior de Castelldefels)

El 24 de gener del 2009 la formació d’un ciclogènesi explosiva al sud de França va provocar
un temporal de vent molt fort a Catalunya. Una de les zones més afectades fou el litoral i
prelitoral central, i entre aquestes el massís del Garraf, on hi va haver una destrossa en
l’arbrat, sobretot en el pi blanc. Mitjançant l’anàlisi de les estacions meteorològiques del
voltant i de dins del parc natural del Garraf i Olèrdola s’ha descrit l’episodi al massís i s’ha
calculat el període de retorn per a vents com els registrat, i la probabilitat d’ocurrència,
mitjançant la funció de distribució de Gumbel i Poisson.
S’ha simulat el comportament del vent (direcció i velocitat) amb el model numèric de
mesoscala MM5 a l’àmbit del massís del Garraf, observant el comportament del vent en
diferents punts d’aquesta serralada, fins a una resolució d’1 km.

Paraules clau: temporal de vent, període de retorn vent fort, simulació numèrica del vent,
distribució de Gumbel i Poisson.
“Estudi hidroatmosfèric: el massís del Garraf, exemple
d’embornal de CO2 (2002 - 2009)”

Raúl Cano1, 2, Xavier Font2,, Paula Cociña1 i Albert Sanmartí1

(1Unió Muntanyenca Eramprunyà, Gavà; 2Departament. Geoquimica, Petrologia i

Prospecció Geològica. Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona)

S'exposa un model atmosfèric per els avencs del Garraf i es demostra com aquest funciona
com a precursor de la dinàmica càrstica. Per això es presenten els resultats de monitoratge
sobre composició i paràmetres atmosfèrics en l'avenc del Llamp, s'indicaran les relacions
hidro-atmosfèriques i es contrastaran els resultats amb l'aigua a la sortida del sistema (La
Falconera). Es presenten conclusions sobre el paper d'embornal de CO2 que realitza la
conca de la Falconera, de manera que segons l'alcalinitat mitjana i el volum d'aigua
mobilitzada, a l'any s'atraparien 1700 Tn de CO2, equivalent a la producció d'unes 300
persones. De la mateixa manera, les tones de CaCO3 dissoltes s'han expressat en mm / Ka
(mm de sòl dissolt en 1000 anys) i s'ha calculat una taxa de denudació entre 50 i 100 mm /
Ka.

Paraules clau: embornal, denudació, alcalinitat, zona vadosa.

“Operació nivell freàtic a l’avenc de l’Esquerrà”

Alejandro Serrano, Santiago Serrano i Ferran Sánchez

(Espeleòlegs. Secció d’Exploracions Subterrànies de Sant Pere de Ribes)

A l’any 2008 és funda al poble de Sant Pere de Ribes la SES (Secció d’Exploracions
Subterrànies) del GER, queportem a terme una de les exploracions més importants de tot
Catalunya a l’Avenc de l’Esquerrà, situat a Olesa de Bonesvalls, anomenada l’Operació
Nivell Freàtic. La cavitat es sense dubte la mes profunda de tot el massís a més de ser la
que més historia reuneix donat les successives exploracions que han sigut realitzades i que
daten des dels primers pioners de l’espeleologia a Catalunya. Els resultats d’aquests últims
anyshan estat veritablement sorprenents, han desembocat a la localització d’una infinitat de
nous pous, sales i galeries, a més d’una nova ramificació que inclou la galeria amb major
llargada de tot l’avenc amb 45m de recorregut, a més de haver aconseguit superar els 300
metres de fondària per primera vegada al Parc del Garraf.

Paraules clau: avenc, nivellfreàtic, sales i galleries.

Fauna
“El Pla estratègic de conservació de la fauna a la Xarxa de
Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Resultats pels
parcs del Garraf i d’Olèrdola”
Ignasi Torre1, David Carrera2, Ferran Pàramo1 i Carles Dalmases2

(1Museu de Granollers. Ciències Naturals; 2Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi

Territorial. Diputació de Barcelona)

La fauna és un element destacat del patrimoni natural a preservar als dotze espais que
formen la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. A causa de la complexitat
de la seva gestió és palesa la necessitat d’un document de planificació que catalogui els
tàxons de major interès i que constitueixi un marc de referència per les actuacions a
realitzar a mig termini. Per tal d’assolir aquest objectiu es va demanar a una desena
d’especialistes en fauna que avaluessin la situació de 107 espècies de gestió prioritària de la
xarxa: 97 autòctones i 10 exòtiques invasores. En el moment de realitzar l’avaluació, als
Parcs del Garraf i d’Olèrdola d’aquestes espècies prioritàries, es considerava segura o
probable la presència de 43 autòctones, mentre que quatre es consideraven extingides
localment com a reproductores, i 50 absents a l’àmbit. Les exòtiques prioritàries són quatre.

Paraules clau: conservació, fauna, espècies amenaçades, espècies invasores, Xarxa de Parcs
Naturals, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola.
“Variabilidad genetica y filogeografia del complejo de
Troglocharinus ferreri (Leptodirini, Leiodidae, Cholevinae)”
Valeria Rizzo

(Instituto de Biologia Evolutiva)

Dentro de los Coleópteros, la tribu Leptodirini (Leiodidae, Cholevinae) incluye casi 240 géneros
y 900 especies exclusivamente subterráneas que presentan caracteres fisio-morfológicos
adaptados a este hábitat. Están distribuidos en la parte norte de la zona mediterránea, desde
la Península ibérica hasta el Medio oriente, y sus relaciones filogenéticas son todavía poco
conocidas, a pesar de dos siglos de estudios. En nuestro proyecto, analizamos la
diversificación del género Troglocharinus, que presenta una distribución disjunta en el NE
de la Península ibérica, con veinte especies distribuidas en la zona litoral y prelitoral
catalana, y doce en los pre-Pirineos. En la zona litoral, el complejo de T. ferreri es
endémico del macizo del Garraf, y resulta interesante por tener una amplia variabilidad
genética, con varios linajes crípticos. En nuestro estudio analizamos la distribución
microalopátrica de T. ferreri ferreri y T. ferreri pallaresi, posiblemente causada por aislamiento
debido a barreras geológicas, aunque serán necesarios mas muestreos en el Garraf para
aclarar las relaciones filogenéticas de este complejo de especies.

Palabras clave: Leptodirini, especiación, microalopatría, especies crípticas, aislamiento

geológico.
“Seguiment de les poblacions d’amfibis del Parc del Garraf.
Resultats 2004-2009”

Quim Carol, Roser Campeny i Marc Fernández

(Minuartia, Estudis Ambientals)

Des del 2004 s’està realitzant al Parc del Garraf un seguiment a llarg termini de l’estat i
l’evolució de les poblacions d’amfibis, per tal de donar suport a la gestió del Parc. Es
realitza una prospecció mensual de quatre basses (Campgràs, Can Grau, Mas Vendrell i
Casa Vella) on, a priori, es troben representades totes les espècies del Parc (8). El seguiment
ha estudiat un total de set espècies: salamandra, tòtil, granoteta de punts, gripau comú,
gripau corredor, reineta i granota verda, amb dades força irregulars per algunes d’elles. El
gripau d’esperons no s’ha localitzat en les localitats on havia estat citat prèviament. Entre
les mesures de gestió destaquen prevenir la introducció d’espècies exòtiques i controlar i
documentar les actuacions realitzades en els punts d’aigua i als seus voltants, tant si estan
promogudes pels propis serveis del Parc com per altres entitats o persones particulars.

Paraules clau: amfibis, seguiment, Parc del Garraf.

“Amfibis i rèptils de Gavà: entre el Garraf i la plana deltaica”

Albert Montori, Marc Franch i Olatz San Sebastian

(Departament de Biologia Animal. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona)

El municipi de Gavà té un 60% del seu terme disposat sobre el massís del Garraf i els seus
contraforts meridionals i l’altra 40% situat a sobre la plana deltaica. Les condicions físiques
i l’ocupació humana històrica i recent als sectors del delta i de la muntanya de Gavà són
radicalment diferents, cosa que determina una composició d’hàbitats i una configuració
espacial d’aquests també molt diferenciada. Aquesta diferent fisiografia també es manifesta
en la composició de la comunitat herpetològica d’ambdues zones. Per altra banda la gran
pressió que ha sofert la plana deltaica fa que la biocenosi herpetològica estigui molt
empobrida sempre en comparació amb la zona del Garraf. En aquest estudi s’analitza l’estat
actual de l’herpetofauna de Gavà i les possibles mesures de gestió aplicables per tal
d’establir connectors biològics entre ambdues zones.

Paraules clau: herpetofauna, amfibis, rèptils, declivi, connectivitat.

“Avaluació demogràfica de la tortuga mediterrània (Testudo
hermanni hermanni) al Parc del Garraf (2007-2010)”
Joaquim Soler1, Albert Martínez-Silvestre1, Francesc Marquès1, Roger Tarín1,
Cristina Portabella1 i Josep Torrentó2

(1CRARC, Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya; 2Oficina Tècnica de

Parcs Naturals. Diputació de Barcelona)

Des de l’any 1992, la tortuga mediterrània és present al Parc del Garraf dins d’un projecte
de reintroducció. Fins ara han estat alliberades 3.107 tortugues en tot el Parc, de les quals
1.110 eren cries. I s’hi han detectat gairebé 200 cries nascudes.
En base al Pla de conservació, l’estudi té per objectiu valorar la reintroducció en aquest
territori i conèixer l’evolució de la població; i s’estudia la primera àrea on es van alliberar
1120 exemplars.
Pel 2007 s’estimava que la població era de 1.611 individus, pel 2008 i 2009 de 1.477 i
finalment al 2010 de 1.411. Amb una abundància de 12,59 individus per hectàrea per aquest
darrer any d’estudi, que és un valor que cal considerar com a positiu pel que fa al seu estat,
especialment si es compara amb la resta de poblacions d’Espanya i semblaria que així
doncs, el projecte pot tenir una lectura optimista.

Paraules clau: Testudo hermanni hermanni, reintroducció, abundancia, adaptació, gestió.

“Tendències de les poblacions d’ocells i papallones al Garraf:
donen els dos grups resultats en la mateixa direcció?”
Sergi Herrando1, David Requena1, Constantí Stefanescu2, Javi Quesada1 i Marc
Anton1

(1Institut Català d’Ornitologia; 2Museu de Granollers. Ciències Naturals)

El Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) i el Seguiment de papallones diürnes a

Catalunya (CBMS) són dos projectes de seguiment a llarg termini amb una metodologia i
uns objectius similars però orientats a dos grups biològics diferents. El principal objectiu
d’ambdós és determinar les tendències de les espècies estudiades i, a partir d’elles elaborar
indicadors per avaluar l’estat dels ambients on viuen. Ara bé, els resultats obtinguts donen
lloc a conclusions similars entre els dos grups? o les diferents estratègies vitals comporten
diferents respostes als canvis ambientals? El Garraf representa un marc d’estudi ideal per
afrontar aquestes qüestions i en aquesta xerrada aprofitarem les dades d’ambdós projectes
per mostrar les tendències dels dos grups d’espècies i avaluar si en els diferents hàbitats del
parc els canvis ambientals que es produeixen estan afectant més a unes o altres.

Paraules clau: papallona, ocell, tendència, indicador, Garraf, hàbitat.

“Els ratpenats de l’avenc de l’Esquerrà i els seus moviments
estacionals”
Marc López1,2, Xavier Bayer1 i Jordi Serra1,2

(1Areambiental; 2Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona)

Els quiròpters són mamífers d’elevat valor ecològic sensibles a les alteracions dels seus
refugis. La conservació d’una població de quiròpters va més enllà de la protecció d’un
refugi concret, fet que queda palès en les espècies migradores. Conèixer com una espècie
utilitza i es reparteix en un territori és essencial a l’hora d’elaborar plans de conservació
eficaços: És en aquest sentit que l’estudi dels moviments estacionals té interès en la biologia
de la conservació.
L’avenc de l’Esquerrà és el refugi quiropterològic més emblemàtic del Parc, on s’hi refugia
una colònia de Miniopterus schreibersii i Myotis capaccinii. El nostre equip estudia des de 1983
els desplaçaments estacionals d’aquestes espècies. Això ha permès conèixer un considerable
ventall de desplaçaments, establir quins són els trajectes prioritaris i proposar mesures de
gestió.

Paraules clau: desplaçaments estacionals, M. schreibersii, M. capaccinii, avenc de l’Esquerrà.

“Evolució de la població de senglar al Parc del Garraf”
Quim Carol1, Ferran Navàs1 i Carme Rosell1,2

(1 Minuartia, Estudis Ambientals; 2 Departament de Biologia Animal, Vertebrats. Facultat de

Biologia. Universitat. de Barcelona)

El Programa de seguiment de les poblacions de senglar es va començar a aplicar a

Catalunya fa 12 anys i integra 17 espais. En aquestes zones es porta a terme el seguiment de
les caceres de senglar aplicant els mateixos mètodes; que permeten disposar d’un registre
continuat de dades, conèixer l’evolució de les poblacions i definir una millor gestió. Al
Garraf, que s’incorporà al programa fa 10 anys, s’hi observa certa estabilitat de la densitat
de senglar, tot i les oscil—lacions interanuals. En la temporada 2009/10 la densitat de senglar
es situà en 3 senglars/100 ha, una densitat baixa respecte la resta d’espais del programa, ja
que els hàbitats presents no són els més adequats. Darrerament s’observa l’aparició de
conflictes com l’habituació als humans que afavoreix l’aproximació a zones urbanitzades on
poden trobar fonts d’alimentació complementàries, podent afavorir un augment de la
població.

Paraules clau: senglar, seguiment, parc, Garraf.

“El seguiment de la població de carnívors al Parc del Garraf”
Albert Peris i Lluís Tena

(Naturalistes en Acció)

Els carnívors són considerats indicadors dels ecosistemes, ja què desenvolupen funcions
importants en el manteniment de la qualitat de les poblacions de preses i degut a la seva
variada dieta actuen, també, com a dispersors de llavors. Des de l’any 1999 s’ha portat a
terme la monitorització dels carnívors del Parc del Garraf i la seva ampliació mitjançant
trampeig fotogràfic. S’han obtingut, en total, 7.500 fotografies de les que 4.657 van ser
positives (fotos de fauna), 1.830 de geneta (Genetta genetta) i 141 de fagina (Martes foina). A
part dels resultats fotogràfics, en les diferents fases del seguiment, s’ha realitzat l’anàlisi de
diferents paràmetres d’aquest grup que serveixin d’assessorament en les decisions de
conservació i gestió del Parc. En concret s’han copsat aspectes relacionats amb l’ecologia, la
biologia i la demografia de vàries espècies de carnívors.

Paraules clau: carnívors, seguiment, cens, geneta, fagina.

 Flora i
vegetació
“Pla estratègic de conservació dels hàbitats i la flora a la Xarxa
de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Resultats pels
parcs del Garraf i d’Olèrdola”
Andreu Salvat1 i David Carrera Bonet2

(1Aprèn, Serveis Ambientals; 2Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial.

Diputació de Barcelona)

Es presenta el Pla estratègic de conservació dels hàbitats i la flora a la Xarxa de Parcs

Naturals de la Diputació de Barcelona (XPN). Els principals objectius d’aquest són
determinar i prioritzar els elements vegetals d’interès de conservació i gestió, simplificar
l’accés dels gestors a la informació, detectar les mancances en conservació, millorar la
coordinació i l’eficàcia en la gestió del conjunt de la XPN i establir un pla d’actuació i
avaluació.
A l’article es comenten els principals resultats pel que fa a diagnosi i propostes d’estudi,
gestió i conservació dels elements vegetals d’interès presents als Parcs del Garraf i
d’Olèrdola. S’ha establert una llista d’elements vegetals d’interès que resulten prioritaris al
conjunt de la Xarxa de Parcs Naturals, i una altra llista d’elements d’interès local. En
conjunt destaquen 6 espècies de flora vascular, catorze hàbitats amenaçats i cinc espècies
exòtiques invasores.

Paraules clau: Pla estratègic, conservació dels hàbitats, conservació de flora, flora invasora,
Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola.
“Actuacions de conservació i de seguiment de l’estepa d’arenal
(Halimium halimifolium) al Parc del Garraf”

David Carrera1, Josep Ramon Torrentó1, Jaume Garganté1, Josep Maria Soler2, Martí
Comellas1 i Jordi Riera1

(1Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Diputació de Barcelona;

2
Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya)

L’estepa d’arenal (Halimium halimifolium) és una cistàcia de la regió mediterrània occidental

que es desenvolupa sobre substrats arenosos. A Catalunya es considera vulnerable a
l’extinció segons el Llibre vermell de les plantes endèmiques i amenaçades, i està protegida pel
decret del Catàleg de flora amenaçada. Les escasses poblacions del Parc del Garraf pateixen el
tancament de les brolles i boscos conseqüència de l’abandonament de pràctiques forestals i
ramaderes tradicionals. Les actuacions realitzades el juny de 2010 s’han centrat en els nuclis
amb més capacitat d’expansió i han consistit en estassades selectives de la competència
llenyosa i retirada de la brancada. Posteriorment, s’han realitzat transsectes a les zones
intervingudes per registrar la situació de partida i poder avaluar periòdicament l’evolució de
les formacions vegetals, tot integrant-ho al Pla de seguiment de paràmetres ecològics del
parc.

Paraules clau: Halimium halimifolium, flora, conservació, seguiment, espècies amenaçades,

Parc del Garraf.
“Creació d’una base de dades de flora vascular del Parc del
Garraf”
Moisès Guardiola i Cèsar Gutiérrez

L’any 2007 es va dur a terme el treball “Base de dades de flora vascular del Parc del Garraf i
els espais protegits adjacents. Creació i buidatge parcial”. Aquest treball va consistir en la
creació d’una base de dades en suport Access, adreçada a centralitzar les dades disponibles
de flora vascular del Parc en una única font.
Enguany, s’ha continuat el buidatge alhora que amb les dades aplegades s’ha fet una
proposta de llista vermella de la flora vascular de l’espai natural protegit.
Es consoliden, així, els fonaments que permeten centralitzar la informació present i futura
sobre flora al Parc.

Paraules claus: flora vascular del Garraf, base de dades, llista vermella provisional.
“Recursos florals, insectes pol.linitzadors i èxit reproductiu
femení en l’espècie ginodioica Thymus vulgaris”
Anna Escolà1, Helena Barril2, Ana Martín2, Clara Primante2, Anselm Rodrigo2 i Jordi
Bosch2

(1Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia. UAB - CREAF; 2CREAF,

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals)

L’espècie ginodioica Thymus vulgaris (Lamiaceae) presenta un dimorfisme sexual en el que les
flors d’individus femelles són més petites i produeixen menys recompensa pels
pol—linitzadors que les hermafrodites. Nosaltres comparem l’atractivitat de cara als
pol—linitzadors i l’èxit reproductiu femení entre els dos morfs. Sorprenentment, tot i que la
femella inverteix menys en reclam floral, obté un espectre de pol—linitzadors i taxes de
visites semblants a l’hermafrodita. Gran part dels pol—linitzadors són poc fidels als morfs,
fet que permet a les flors femelles igualar l’èxit reproductiu femení de les flors
hermafrodites. Aquests resultats es discuteixen en el context de les dues hipòtesis que
expliquen el manteniment de femelles en les poblacions ginodioiques: la hipòtesi de la
depressió per endogàmia i la de la compensació.

Paraules clau: Thymus vulgaris, ginodioècia, reclam floral, taxes de visita, fidelitat, èxit
reproductiu femení.
“Aproximació a la biogeografia de les crassulàcies a les
muntanyes de Garraf”
Miquel Nebot, Teresa Hernàndez, Albert Badia, Enric Orús, Josep M. Panareda i
Maravillas Boccio

(GECRAMED, Grup d’Estudi de les Crassulàcies Mediterrànies)

Les crassulàcies constitueixen una petita família de plantes vasculars caracteritzades per les
seves fulles carnoses, flors petites agrupades en inflorescències i fruit constituït per diversos
fol—licles. En l’àrea del Parc del Garraf han estat localitzades tres espècies: Petrosedum
sediforme, Sedum album i Umbilicus rupestris. En el conjunt de les Muntanyes del Garraf han
estat trobades o referenciades altres set espècies: Crassula campestris, Crassula tillaea,
Hylotelephium maximum, Sedum dasyphyllum Sedum acre, Sedum caespitosum i Sedum hirsutum.
S’ha efectuat un repàs de les dades bibliogràfiques i d’herbari i realitzat prospeccions en el
conjunt de les muntanyes de Garraf. S’ofereix una aproximació a la biogeografia de les
crassulàcies, amb els resultats del recull documental, del treball de camp, de l’anàlisi i
interpretació de les dades recollides i de la representació cartogràfica.

Paraules clau: corologia, crassulàcies, Garraf.

“Aproximació a la corologia de la vegetació litoral de la
comarca del Garraf (Barcelona)”
José M. Carretero i Josep M. Panareda

(GRAM, Grup de Recerca Ambiental Mediterrània. Departament de Geografia Física i

AGR. Universitat de Barcelona)

La vegetació litoral constitueix una peculiaritat florística dins d’un entorn blioclimàtic més
ampli, dominat per espècies i comunitats pròpies. A la comarca del Garraf, com a moltes
altres zones del territori, la vegetació litoral permanent no ha sigut estudiada suficientment
des d’un punt de vista biogeogràfic. En el present estudi, s’estableix la corologia dels
principals taxons de vegetació litoral utilitzant la quadrícula de referència UTM 1x1km.
La cartografia dels diferents taxons permetrà establir la distribució i abundància d’aquests a
la estreta franja litoral de la comarca. Amb els resultats d’aquest primer anàlisi, es
confeccionen diferents línies de treball per el millor coneixement de la dinàmica de la
vegetació litoral a la zona, així com per establir una correcta valoració per la emissió de
propostes de gestió i conservació d’espais d’interès natural.

Paraules clau: corologia, dinàmica litoral, paisatge, vegetació litoral.

“Canvis recents al paisatge de Garraf i els seus efectes sobre la
diversitat d’espècies llenyoses”
Enrique Álvarez, Corina Basnou, Irene Fabricante, Rosó Isern, Alfonso Segura,
Paloma Vicente i Joan Pino

(CREAF, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals)

S’analitzen els canvis recents (1956-2005)en la composició i la configuració del paisatge del
Massís del Garraf , a partir de diversos mapes de cobertes produïts al CREAF. S’observa
una progressiva simplificació del paisatge del massís, amb un augment de la dominància
dels matollars enfront dels boscos i els conreus, una disminució de la diversitat de cobertes
i un augment del gra del paisatge. Els canvis en les cobertes expliquen, a més, part de la
distribució de les espècies arbòries i arbustives. S’han detectat especialistes dels boscos i
matollars antics (existents el 1956) i nous (apareguts entre 1956 i 2005). La proximitat als
matollars antics explica, d’altra banda, la presència i abundància d’algunes espècies als
matollars nous, per bé que altres espècies es distribueixen més aleatòriament, fruit potser
de patrons de colonització complexos.

Paraules clau: Canvi de cobertes del sòl, ecologia del paisatge, conservació de la
biodiversitat, SIG.
Història i
patrimoni
cultural
“L’aprofitament dels recursos vegetals silvestres al jaciment de
la cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). Una visió
transversal des de l’Epipaleolític al Neolític final (11000-2700
cal BC)”

Ferran Antolín, Ramon Buxó, Raquel Piqué i Manel Edo

Els recursos vegetals silvestres són essencials en la vida de les comunitats prehistòriques. La
relació dialèctica entre l’oferta ambiental i les societats, sempre canviants, ha resultat en
unes estratègies de gestió dels recursos vegetals que, juntament amb els processos
tafonòmics succeïts al propi jaciment, expliquen el registre arqueològic documentat.

La Cova de Can Sadurní és un exemple privilegiat d’un punt d’ocupació reiterat durant la
prehistòria recent al Garraf. En aquesta comunicació presentem les dades disponibles al
respecte de la gestió dels recursos vegetals per part dels grups que van ocupar la cova entre
l’Epipaleolític i el Neolític Final, en el marc de les diverses activitats productives que es van
dur a terme en cadascuna de les fases (producció d’instruments i consum d’aliments,
tancament del bestiar, enterrament, etc.).

Paraules clau: recursos vegetals silvestres, arqueobotànica, prehistòria, Can Sadurní.

“Contribució a les reflexions sobre Garraf i Ordal”
Xavier Parellada

(Centre d’Estudis Beguetans)

Els darrers anys, la denominació del massís de Garraf, així com la possible subdivisió en
dues unitats diferenciades –el massís de Garraf estricte per un costat i les muntanyes
d’Ordal per l’altre-, han generat una certa confusió i controvèrsia tant pel que fa al
trencament de la unitat geogràfica com respecte a on posar el límit entre les dues
subunitats.
En aquesta comunicació fem una revisió històrica de la denominació i del concepte del
massís, alhora que presentem noves propostes per enriquir el debat basant-nos en els
aspectes geològics, climàtics, paisatgístics i biogeogràfics (fauna i flora) que el caracteritzen,
però respectant alhora escrupolosament la toponímia i cartografia històriques.

Paraules clau: massís de Garraf, Ordal, biogeografia, historia, límits.

“El projecte de recuperació del castell d’Eramprunyà (Gavà)”
Mònica Borrell

(Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural. Ajuntament de Gavà)

L’any 2007, l’Ajuntament de Gavà adquiria el castell d’Eramprunyà. Situat al Parc del
Garraf, és un element patrimonial d’especial significació per a la ciutat de Gavà, però també
un referent de la història medieval i moderna de la nostra comarca i del nostre país. Fruit de
l’abandó que havia patit durant molt de temps, el castell presentava un estat molt deficitari,
encara que conservava diversos recintes i estructures, com l’església de Sant Miquel.
En els darrers tres anys l’Ajuntament de Gavà ha posat en marxa un pla d’actuacions amb
l’objectiu de garantir la preservació i valoritzar aquest bé declarat BCIN. Aquest és un
projecte ambiciós, complex i a llarg termini, per al desenvolupament del qual, l’Ajuntament
de Gavà ha començat a treballar colze a colze amb diferents agents, entre els quals cal
destacar la societat civil gavanenca o la Diputació de Barcelona.
En aquestes pàgines presentarem els objectius i les diferents línies d’actuació i gestió que
l’Ajuntament de Gavà es planteja per a la recuperació del Castell d’Eramprunyà.

Paraules clau: Castell d’Eramprunyà, posada en valor, Parc de Garraf, Gavà

“El camí ‘medieval’ de la Sentiu al castell d’Erampruynyà, una
obra del segle XX”

Josep Campmany

(Centre d’Estudis de Gavà)

Per accedir al castell d’Eramprunyà es pot pujar pel corriol que puja des de l’ermita de
Bruguers, o seguir el camí que ve de Begues i enfila al castell des de la masia de les Planes, o
agafar el camí de la Clota (tram del sender GR 92), o pujar des de la vall de la Sentiu.
Aquest darrer camí impressiona. Ample i assentat sobre un contrafort de carreus rojos, puja
des del fons de la vall fins a enllaçar amb el camí de la Clota. Grans defenses de pedra en
forma de merlets en protegeixen la vora externa. A causa de l’aspecte casteller rep
l’apel—latiu de «camí medieval». Tot i això, el camí és recent, i fou obert entre 1900 i 1902
per odre de Manuel Girona, propietari d’Eramprunyà.

En aquest treball presentarem documents relatius a l’obra i una teuleria rural redescoberta
pel Grup Ecologista Quercus de Gavà, relacionada amb els dos ponts que hi ha al camí.
També explicarem com s’accedia al castell d’Eramprunyà abans de la seva construcció.

Paraules clau: Eramprunyà, camí, Sentiu, teuleria.

“Sant Miquel d’Olèrdola. Restauració i recerca d’un
monument emblemàtic del Parc d’Olèrdola”

Núria Molist

(Museu d'Arqueologia de Catalunya-Olèrdola)

L'església romànica de Sant Miquel d'Olèrdola ha estat un referent en el paisatge

penedesenc des de fa quasi mil anys. Va ser temple parroquial fins a la fi del segle XIX i
cementiri fins el 1914. La valorització com a monument i les seves diferents restauracions
han marcat l'edifici des de fa 150 anys. Recentment s'ha completat la darrera intervenció
integral a l'església, que ha contemplat la restauració arquitectònica, l'estudi arqueològic i
històric i l'adequació per a la visita i per a l'ús públic.
La restauració, feta sota els criteris de respecte màxim per l'edifici, ha permès restituir
alguns elements arquitectònics malmesos i potenciar visualment les etapes evolutives. La
recerca històrica i arqueològica ha tret a la llum nombroses dades referents a l'inici de
l'utilització de l'espai com a àrea cementirial (segle IX) fins les etapes més modernes.

Paraules clau: Olèrdola, església, necròpolis, romànic, preromànic, medieval, modern.

“La plana de Campdàsens: històries per parar un tren”

Miguel Àngel Izquierdo

(Oficina Tècnica de Parcs Naturals Diputació de Barcelona)

La plana de Campdàsens, al terme municipal de Sitges, és una gran dolina que ha estat
habitada des de temps dels ibers. Les troballes de dues sitges amb restes de terrisseria
d'aquella època en són testimoni.
El que ens proposem amb aquest projecte és un viatge a través de la història i la natura que
allà s'hi troba.
Per fer aquest viatge s'ha pensat en els típics trens turístics que es fan servir als pobles de
platja. El seu ús esdevé un atractiu en si mateix.
Aquesta zona del Garraf encara es troba habitada. Un projecte turístic d'aquest tipus
permetria noves formes d'ingressos per als seus habitants i, fins i tot, la recuperació
d'alguns habitatges ara desocupats.
El projecte abasta unes 200 ha dins del Parc del Garraf i comprèn diverses propietats
privades. Cal destacar la que pertany a Uniland, què inclou una masia deshabitada que
pensem podria ser un bon lloc per un centre d'interpretació i, alhora, estació central del
tren turístic.

Paraules clau: Sitges, Campdànsens, turisme cultural, patrimoni històric, patrimoni cultural,
patrimoni natural.