P. 1
Recull de Poemes de Nadal

Recull de Poemes de Nadal

|Views: 359.449|Likes:
Publicado porMontserrat

More info:

Categories:Types, School Work
Published by: Montserrat on Nov 19, 2010
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

12/18/2014

pdf

text

original

Montserrat Bertran

RECULL DE POEMES DE NADAL PER LLEGIR, ESCOLTAR I RECITAR

Petit recull de poemes de Nadal de diversos poetes catalans, de diferents èpoques i per a diferents edats i nivells. Joana Raspall, Isabel Barriel, Salvat Papasseit, Joan Maragall, Josep Carner, J.V. Foix, Miquel Martí i Pol, Jacint Verdaguer, Joan M. Guasch, Àngel Guimerà, Tomàs Garcés, J.M López-Picó, Marià Manent. N’hi molts més, aquesta només és una petita mostra que es pot anar ampliant!

1

Montserrat Bertran JOANA RASPALL

Joana Raspall (Barcelona, 1913) és escriptora i bibliotecària. Autora de tres diccionaris (de sinònims, de locucions i frases fetes i d'homònims i parònims) i cultiva sobretot el teatre infantil i la poesia.

EL TIÓ Hi ha un pila de llenya tallada que ha portat el camió per fer foc a la llar. Amb el tronc més gruixut que hem trobat ja tenim preparat el tió. L’hem tapat amb la vella flassada que cada any ens el guarda el fred. Ben arraconadet li hem posat un pot d’aigua, un poma vermella i crostons de pa sec, que li agrada amb deliri. Ben segur que demà, quan me’l miri, sols hi haurà rosegons! Ve del bosc; deu tenir set i gana. Ara, aquí, com que està calentó, ben menjat i tranquil, es prepara per quan tots cridem: - Caga, tió! El tió sap que som criatures i esperant trere’n llaminadures li peguem, sens voler fer-li mal. Ell també, trapasser, barrejat amb torró a vegades ens caga... carbó!, com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal. És un joc de Nadal.

NADAL Si aquesta nit sents una remor estranya que, no saps com, t’obliga a mirar el cel, i enyores gust de mel i tens desig d’una pau que no enganya… és que a través dels aires de la nit t’arriba aquell ressò de l’Establia de quan l’Infant naixia i s’elevava un càntic d’infinit. Si ja no saps sentir-te pastoret, 2

Montserrat Bertran ni aturar-te a entendre el bell missatge, almenys, tingues coratge de seguir el teu camí amb el cor net

NADAL La nit de Nadal el bosc s’engalana; els avets s’estiren per fer la sardana entorn del Nadó. Una soca vella no pot afegir-s’hi i diu amb tristor: —Jo ja no sóc bona per res; no tinc branques. Mes, pel cel ressonen les veuetes blanques dels àngels que diuen: —Sí, que vals! no ploris! seràs el tió!

NON-NON DE NADAL T’ompliré el bressol de palleta fina sense gens de boll, sense gens de pols. Encendré un bon foc perfumat d’espígol per fer-te el son dolç. Cobriré el teu cos amb llençol blanquíssim mig teixit amb glòria, mig cosit amb creus. Et faré de flonjos borrallons de llana un mantell pels peus. Et cantaré un bres amb la veu més dolça, i quan ja t’adormis et besaré el front. Després, de puntetes, tancaré la porta perquè no et desvetllin els sorolls del món.

3

Montserrat Bertran ISABEL BARRIEL http://poesiaula.blogspot.com/

ESCLAT DE LLUM Esclat de llum, tallet de plata, estels al cel, lluna blanca fan de la nit tresor i màgia. Sirenes d'aigua, follets i fades, balleu la dansa, que el Nadal s'atansa.

JO ET REGALO EL RAM DE NADAL Una branqueta de grèvol, verd i vermell a les mans. Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç: jo et regalo el ram de Nadal. Amb aromes de rosada i de camp, de nits estelades i albades de blanc. Amb colors d'aquarel·la hivernal, de vida gebradora a fora i caliu a la llar. Una branqueta de grèvol, verd i vermell a les mans.

4

Montserrat Bertran MIQUEL MARTÍ I POL

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003). És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. La seva trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda,

ARA QUE L’ANY S’ACABA Invoco els dies clars, ara que sé que me’n desposseeix el temps. No em vull subjecte a cap designi que no pugui sotmetre al ritme encès de les paraules. A poc a poc, desfaig els rulls del vent. La font degota lenta i m’acompassa la mirada i la veu. Tot se’n revela nou, però l’espera m’adorm les mans. Només els ulls completen el cicle tants de cops iniciat i abandonat. Propòsits? Quins propòsits? NADALA Hem bastit el pessebre en un angle del menjador, sobre una taula vella, el pessebre mateix de cada any amb la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella. Hem obert innombrables camins, tots d’adreça a la cova, amb correus de vells pelegrins -tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova. I en la nit del misteri hem cantat les antigues cançons de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella. I oferíem la nit amb els ulls i les mans. I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella. 5

Montserrat Bertran DESEMBRE Quan ve nadal fem el pessebre amb rius, muntanyes de colors, el caganer, l'estrella, l'àngel, el nen, la mare i els pastors, cantem cançons i i mengem neules, també torrons i altres llamins, i per arrodonir les festes que omplen de joia grans i nins ens aboquem a les finestres a esperar els reis que van venint.

6

Montserrat Bertran TOMÀS GARCÉS Tomàs Garcés (Barcelona 1901-1993). Poeta i advocat de professió, també s'interessa pel periodisme, l'edició, la crítica literària, la prosa de dietari i la traducció. És considerat "el poeta català de la cançó", pel seu estil de versos curts i estrofes regulars, i se l'identifica amb la poesia neopopulista de Federico García Lorca i Rafael Alberti.

L'ARBRE DE NADAL

La Cova, pedra viva; desert, el camí ral. Sota una llum freda, creix l’arbre de Nadal. El freguen ales d’àngel, hi canten els ocells. Oh tenderol i prada! oh verda branca al vent! Les branques d’aquest arbre la freda Cova han clos. No deixen que se’n vagi l’alè calent del bou. Pengem-hi els nostres somnis, que així els veurà l’Infant. Taronges d’or es tornen a l’arbre de Nadal.

7

Montserrat Bertran MARIÀ MANENT

Barcelona, 1898-1988. Poeta, prosista, crític literari i traductor.

RONDALLA DEL BOU El bou pesant, veient la gent que tantes coses oferia, diu que volia fer un present al dolç Infant de l’Establia. I quan minvà una mica el fred –que l’Infantó ja no plorava– sortí amb pas lent, dins l’aire net, sota la nit florida i blava. Per donar a Déu, pobre i humil damunt la palla gloriosa, vol abastar algun flam gentil de l’estelada tremolosa. Va caminar per fondes valls i resseguia la carena. Sent el clarí de tots els galls però ja du la rica ofrena. Saltant de goig i bruelant, el bou baixà de la muntanya, i s’oferia al dolç Infant amb una estrella a cada banya.

8

Montserrat Bertran

J.V.FOIX J. V. Foix (Barcelona, 1894-1987). Poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es defineix com "un investigador de la poesia".

HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA Ho sap tothom, i és profecia. La meva mare ho va dir un dia Quan m'acotxava amb blats lleugers; Enllà del somni ho repetia L'aigua dels astres mitjancers I els vidres balbs d'una establia Tota d'arrels, al fosc d'un prat: A cal fuster hi ha novetat. Els nois que ronden per les cales Hi cullen plomes per les ales I algues de sol, i amb veu d'albat, Criden per l'ull de les escales Que a cal fuster hi ha novetat. Els qui ballaven per les sales Surten i guaiten, des del moll, Un estel nou que passa el coll. El coraller ho sap pel pirata Que amaga els tints en bucs d'escata Quan crema l'arbre dels escrits; Al capità d'una fragata Li ho diu la rosa de les nits. L'or i l'escuma d'una mata Clamen, somnàbuls, pel serrat: A cal fuster hi ha novetat. El plor dels rics salpa pels aires, I les rialles dels captaires Solquen els glaços del teulat. Un pastor ho conta als vinyataires: A cal fuster hi ha novetat. El roc dels cims escampa flaires, I al Port mateix, amb roig roent, Pinten, pallards, l'Ajuntament. El jutge crema paperassa Dels anys revolts, a un cap de plaça, I el mestre d'aixa riu tot sol. El fum dels recs ja no escridassa 9

Montserrat Bertran I els pescadors faran un bol, Tot és silenci al ras de raça Quan els ho diu l'autoritat: A cal fuster hi ha novetat. Els de la Vall i els de Colera Salten contents, a llur manera, I els de la Selva s'han mudat; Amb flors de fenc calquen a l'era: A cal fuster hi ha novetat. De Pau i Palau-saverdera Porten les mels de llur cinglera I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres Entren amb llanes de mars tendres I un raig de mots de bon copsar Pels qui, entre vents, saben comprendre's. Els traginers de Perpinyà, Amb sang barrada en drap de cendres, Clamen dels dalts del pic nevat: A cal fuster hi ha novetat. Res no s'acaba i tot comença. Vénen mecànics de remença Amb olis nous de llibertat; Una Veu canta en recompensa: Que a cal fuster hi ha novetat. Des d'Alacant a la Provença Qui mor no mor, si el son és clar Quan neix la llum en el quintar. La gent s'agleva en la nit dura, Tots anuncien la ventura, Les Illes porten el saïm, I els de l'Urgell, farina pura: Qui res no té, clarors dels cim . La fe que bull no té captura I no es fa el Pa sense el Llevat: A cal fuster hi ja novetat.

10

Montserrat Bertran

JOSEP CARNER

Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) és conegut com "el príncep dels poetes catalans". Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Crea un nou estil de periodisme polític.

ANY NOU Ni l’astròleg no sap, dia primer, u rigorós que un poc de vida ens dalla, quines estrenes ens darà potser: angoixa, amor, traspàs o revifalla. Natura és erta, sense afany ni esquer, i l’aire és buit i la gelada calla. Un salut regalima en el cloquer; mor, a prop de l’encert, l’escorrialla. ¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta? Nou any és nou engany; en vida incerta, jo sóc una ombra que s’esmuny de frau. Oh Veritat, tu sola coronada ben al dellà dels tombs de l’estelada! Sigues-me llei i certitud i pau.

CANÇÓ DE NADAL Branca rompuda pel vent espectral -un dia plena de fulles i rama!-, dóna'ns la flama, la flama, la flama no de cap negra foguera del mal, sinó la flama del foc de Nadal. Tu, vent geliu, el que fibla i somica, no véns amb rúfol missatge del mal; cara a la llar fas un poc de musica en tot forat assajant una mica els flabiols de la nit de Nadal. 11

Montserrat Bertran Balba enyorança, nafrada recança, vegeu: de nit els estels van mostrant-se; ah, no us pertoca de caure al fondal, sinó d'aprendre la dansa, la dansa d'àngels i sants en la nit de Nadal.

12

Montserrat Bertran JOSEP M. DE SAGARRA

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista, traductor i, per damunt de tot, poeta.

EL POEMA DE NADAL - (CANT IV) El camí ens ha portat a Betlem! Xiscla l'alegria nova! Com hem vingut? No ho sabem! Tampoc sabem si ho mereixem, però som al davant de la cova! Hem seguit els pastors dins la nit crua? Tenim l’ull esgarrinxat per l’estrella? Tenim l’ànima nua de tota veritat?... Ai, no és pas hora de confessió que escorcolli la sang impia! És l’hora del xisclet de l’alegria, o, si voleu, és l’hora del perdó, de l’oblit de la carn i la cançó dintre la llum de l’establia; perquè som criatures mortals, i si hem caigut tres cops al dia, i si hem jurat en fals, ecara ens queda al fons del fons l'entendriment per a aquesta hora; no estan cremats tots els racons! Encara hi ha un nervi que riu i el llavi esquerp es fa més viu mentre el rampell del mal recula i en mig la palla flamejant l'alè del bou i de la mula humitegen la pell de l'Infant! El llavi esquerp, i el crit i el plor no han oblidat nostra cançó, que tot ho aviva i tot ho aclara, i es va sentint el tendre so de fa mil anys, de sempre i d'ara... aquest so tan tan humil, tan de debò: “Què li darem an el Noi de la Mare, què li darem que li sàpiga bo!...” 13

Montserrat Bertran És l'alegria, la gran alegria de veure que encara tenim per consol, la galta freda del Noi que somnia i el ritme d'aquesta cançó de bressol! És l'alegria de veure com passa l trista sentència del full consumit; de veure que no es desglaça el que és només eixarreït; i tot allò que ho engoleix la barcassa que mena l'oblit! De veure que aquesta llampant caravana on ploren i riuen cent mil vanitats, de tant que demana, no troba paraula pels llavis pintats! De veure que hem anat adelerats i que amb les ungles hem tocat l'arrel de tots el pecats daurats i el baf de les roses vives, i només havem sentit una mica més de fel al voltant de les genives i en el fons del fons del pit! És l'alegria, la gran alegria de poder escanyar amb les mans l'horrible sornegueria de tots els respectes humans! De sentir aquest xiscle nou de llengua de criatures, de ser igual que la mula i el bou, de ser de fang com les figures que no es mouen ni se'n van, ni els importa res de fora, perquè tenen al davant las pell nua d'un infant que plora! L'alegria de pensar serenament que de tot el bagatge de la vida, de tot l'orgull passat i present no hi ha res que ens crida; no hi ha res que ens apagui la set, ni ens ompli la mirada, no hi ha res que ens escalfi aquest gran fred de l'ànima descarnada, i només aquesta mica de cançó, aquesta musica d'una Verge i un Infant i un Fuster que la contempla, té la força enlluernant que no té tot l'or del temple; té un sentit tebi i pregon, que no te cap veu inflada, 14

Montserrat Bertran ni cap ciència del món ni cap mirtra encarcarada! I aquesta cançó només, estranya, anònima, lliure, s'enganxa al llavi, després de tant dubtar i tant somriure; i ens dóna un deliri foll, i sentim el cor com salta, i ens fa doblegar el genoll, i ens humiteja la galta. I sense saber per què aquest plor viu i serè tot l'esperit ens amara i anem reprenent el to de fa mil anys, de sempre i d'ara: “Què li darem an el Noi de la Mare, què li darem que li sàpiga bo!..." En quin llavi de dona seria, en quin lloc de muntanya o del pla aquesta tonada floria? Quina fou la primera que es trobà amb la blanca melodia com una oreneta caçada amb la mà, sense esquerperia? Quina dona del meu país, amb aire amorós i enyoradís, vestida de sarja i esclop, però amb una veu molt clara va cantar per primer cop la cançó del Noi de la Mare? Jo em penso que era de feixes foranes, d’aquelles que van dur 1 arada al puny, avesada a sentir les campanes una mica de Iluny; avesada a sentir el cop que pega la destral que esmussa el fil; i el cucut llaminer, que gemega la segona quinzena d’abril. Una planta de bona figura, i una cabellera sense desgavell; i a la pell de la galta la pintura del préssec novell. Tres passades de verd de fageda li mantenien un to d’aigua als ulls. Per les coses dels altres muda i freda, gens envejosa dels graners curulls! I aquesta dona del meu país, sense cap esverament, va trencar el seu viure gris amb les estrelles d’un infantament... I es va lliurar del pes 15

Montserrat Bertran i va tenir el seu fill, sens cridar massa, com les ovelles que no saben res d’aquell misteri tan estrany que els passa. I estava tan contenta del fill seu, que per fer-lo somriure crida i malda, i com si contemplés el fill de Déu se'l mirava adormit a la falda. I mentre que sospira, violenta, per la finestra, guarnida de gel, va entrar una mena d’alosa lluenta que deuria venir del fons del cel. I la dona guaità com fugia la visió estranya, de pressa i corrents, i va sentir una gran rampell d’alegria que li cremà la blancor de les dents. I es va sentir la llengua baladrera de flautes, de ferrets i cascavells, com si tingués al pit una pomera amb totes les branques guarnides d'ocells. I del desig de muica fent tria, perquè té ganes de dir la millor, tot bolcant a l'infant que dormia, li deuria sortir aquesta cançó: "Què li darem an el Noi de la Mare, què li darem que li sàpiga bo?..." I mentre deia les dolces paraules, la cançó anava escampant-se pel món. La van aprendre les fulles de menta, i va enganxar-se al bec dels falciots, al campanar les campanes movien poc a poquet, el batall tremolós: "Què li darem an el Noi de la Mare?" Els grills somiquen damunt del rostoll, i les aranyes, quan filen, la canten, i les abelles brunzint sota el sol. Totes les dones amb fills a la falda, totes les dones la saben de cor! Va caminant i baixant la muntanya, la cançó arriba a la platja i al moll: "Què li darem an el Noi de la Mare?... " canta la vela, que empeny el xaloc, i el card que cruix í l'arjau que grinyola, i el fum de pipa que engega el patró. Quan ve Nadal, la cançó del miracle fa que tremoli l'esquena dels llops. Fins els qui cremen i roben i maten, si de menuts l'han sentida algun cop, la volen dir i se'ls encalla la llengua, la volen dir i els escanya la por! Quan ve Nadal, la cançó del miracle amb el pessebre de molsa i arboç, ens fa pensar en unes ganes molt vives, 16

Montserrat Bertran ens fa pensar en un desig de debò, de donar coses al Noi de la Mare, coses que vinguin de dintre del cor, perquè si és llum i misteri que espanta, perquè si aguanta la bola del món, té la carn nua ajaguda a la palla i té les galtes mullades de plor, i vol sentir-nos molt més a la vora, ben acostats al voltant dels pastors, i vol sentir a la pell les nostres ànimes com l'alè de la mula i el bou!

17

Montserrat Bertran JOAN M. GUASCH

Barcelona, 1878 — Barcelona, 1961. La seva poesia parteix de l'èxtasi maragallià i recull l'experiència de la vida muntanyenca. Escriví èglogues, idil·lis, madrigals i evocà fades i goges, a la manera modernista.

CANÇÓ DE NADAL Bruc i galzeran per guarnir el pessebre i un trosset de gebre al raig de la font que tomba ventant, bruc i galzeran.

18

Montserrat Bertran JOSEP MARIA LÓPEZ PICÓ

Josep Maria López-Picó (Barcelona, 1886 - 1959), poetaautor d'una ingent obra en vers -, prosista, intel·lectual barceloní i editor. És un dels escriptors més destacats del Noucentisme.

HA NEVAT AL PESSEBRE Perquè es distregui del fred el dia de la nevada, àngels, fan, al son d’hivern, coixí amb plomes de nadala.

19

Montserrat Bertran GUERAU DE LIOST

Guerau de Liost (Olot, 1878 – Barcelona, 1933) és el pseudònim literari de Jaume Bofill i Mates. Poeta, polític destacat del catalanisme conservador. Com a poeta fa una obra de marcats arrels ruralistes. Seguidor de les teories lingüístiques de Pompeu Fabra, amb el seu amic Josep Carner, Liost va ser un europeista convençut, molt atent a les novetats culturals i polítiques que arribaven de l'altre costat dels Pirineus.

NIT DE NADAL La gent reposa colgada al llit. El llop no gosa moure brogit. D’un vell estable mal ajustat la llum eixia. Fuig el diable. La nit és dia. Jesús és nat. El bou recula poquet a poc. “Decanta’t, mula, per fer-li lloc”. Oh meravella! Penja una estrella de l’embigat. Les profecies són aquests dies. Jesús és nat. La neu afina xòrrecs avall. Canten el gall i la gallina. Els àngels broden el cel d’estrelles. Els pastors roden amb vestits nous perdent els bous i les esquelles.

20

Montserrat Bertran SALVAT PAPASSEIT

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 1894-1924)conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, manifestos, i altres proses de caire polític i social. Fou un dels principals poetes de la litera tura d'avanguarda. Va ser influït pels cal.ligrames d’Apollinaire i pel futurisme de Marinetti. Desenvolupà una línia lírica que l’acostà a la poesia popular .

NADAL Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema, amb el gas tot encès han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena; i ells recullen les plomes, i ja enyoren demà. Demà posats a taula oblidarem els pobres -i tan pobres com som-. Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

21

Montserrat Bertran ÀNGEL GUIMERÀ

Àngel Guimerà va néixer a Tenerife el 1845 i va morir a Barcelona el 1924. Fou dramaturg i poeta. La seva extensa obra, el va fer un dels màxims exponents de la literatura catalana de finals del segle XIX.

NADALA Jo vull la taula parada com el temps que era nin a prop de la llar fumosa baix el sostre revellit. Sols vós i jo, la serventa, tornem al casal antic : tots els altres se n’anaren i mai més han de venir. Guarniu la taula ben llarga, que hi càpiguen grans i xics, que han nascut el Fill de l’Home, i és nit de goig esta nit. Traieu la vaixella fina, les estovalles de bri, ompliu els pitxers de roses com en temps que era feliç. Poseu un cap de taula, la cadira del padrí, en l'altre cap la del pare i la de la mare al mig. A vora d’ella la trona de mon germanet petit; jo m’asseuré a l’altra banda, com en temps que van fugir. Enceneu la llar dels avis, mig cremat hi ha un tronc de pi; l’últim dia que es va encendre quan la mare va morir. I aneu-se’n lluny, la serventa, que m’ofeguen els sospirs, i vull que s’abeuri l’ànima 22

Montserrat Bertran amb los records d’aquí dins. Jo el rostre damunt la taula posaré ben abscondit entre els braços que no troben ningú que estrènyer ací. Amb mos gemecs d’enyorança la taula faré estremir; millor que dringuin les copes com si m’estés entre els vius. La ventada en les escletxes farà l’udol del mastí amb qui a l’escó m’adormia abraçats com dos amics. I per sobre de ma testa la remor haig de sentir de la gàbia trista i sola que mou el vent esta nit. I ne la paret els filferros veuran mos ulls enrogits com els barrots d’unes reixes que passen sens mai finir. En tant sentiré per fora com tresca la gent feliç, sonant ferrets i guitarres, que el goig per tots sobreïx. I als vidres de la finestra escoltaré un dolç brogit, igual que si fos la mare trucant amb el cap dels dits. I, ai, que la mare no ha d’ésser sinó el palmó que hi deixí; tan airós quan jo el portava i ara trencat i ennegrit!

23

Montserrat Bertran

JOAN MARAGALL

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911), conegut popularment com a poeta, és també autor d’assajos d’interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions. D’esperit romàntic i partícip del moviment modernista, la seva teoria de la "paraula viva" en poesia no tan sols té una significació estètica sinó també humana, ja que entén el fet poètic com a manifestació natural, no elitista, pròxima a la societat i capaç d’influir-hi.

ELS NÚVOLS DE NADAL Els núvols de Nadal no sé què tenen que són manyacs: no posen gens de malícia al cel: pel blau puríssim dolçament s'estenen, a la llum de la posta suaus s'encenen i de nit deixen veure algun estel. És una de les coses més alegres veure entre núvols els estels brillar. Tenebres de Nadal, no sou tenebres; més hi veig en vosaltres que no en el dia clar. Ai, nit que vas passant silenciosa; ai, núvols blancs que pels estels passeu; ai, llum que no ets enlloc misteriosa; ai, portal de Betlem, que ets tot arreu! Quan me vulgueu donar més alegria parleu-me dels Nadals ennuvolats, i cm veureu com infant que somnia, que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

ELS REIS Aquesta nit han passat i han posat la mà als balcons... Els somnis dels infantons han granat.

24

Montserrat Bertran Cap a Orient se'n van tornant a llur reialme confús, a regnar-hi tot pensant en Jesús. Heu sentit avui el cor matinejador dels nens? Heu sentit el rastre d'or, mirra, encens?

25

Montserrat Bertran JACINT VERDAGUER Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) és un dels escriptors catalans més importants i representatius del segle XIX. Contribueix a la Renaixença, des de posicions catòliques i conservadores, amb una obra que abasta poesia èpica i lírica, prosa narrativa i periodística i literatura de viatges, per la qual té una enorme repercussió popular.

CANÇÓ DE l'ESTRELLA Jo us mostro el camí. Seguiu-me, Reis nobles; sóc per reis i pobles l'estel del matí. Amb roba daurada jo enfilo en l'atzur el camí més pur que hi ha a l'estelada. Ròssec de claror vaig deixant per rastre, tinc corona d'astre i aroma de flor. Tres Reis tinc darrere i un àngel davant i a prop de l'Infant un cel que m’espera. Gemadet i ros vostre Fill, Maria, a qui semblaria? A qui, sinó a Vós?

26

You're Reading a Free Preview

Descarga
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->