Está en la página 1de 26

Montserrat Bertran

RECULL DE POEMES DE NADAL PER LLEGIR, ESCOLTAR I RECITAR

Petit recull de poemes de Nadal de diversos poetes catalans, de diferents


èpoques i per a diferents edats i nivells.

Joana Raspall, Isabel Barriel, Salvat Papasseit, Joan Maragall, Josep Carner,
J.V. Foix, Miquel Martí i Pol, Jacint Verdaguer, Joan M. Guasch, Àngel
Guimerà, Tomàs Garcés, J.M López-Picó, Marià Manent.

N’hi molts més, aquesta només és una petita mostra que es pot anar
ampliant!

1
Montserrat Bertran

JOANA RASPALL

Joana Raspall (Barcelona, 1913) és escriptora i


bibliotecària. Autora de tres diccionaris (de sinònims, de
locucions i frases fetes i d'homònims i parònims) i cultiva
sobretot el teatre infantil i la poesia.

EL TIÓ

Hi ha un pila de llenya tallada


que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: - Caga, tió!
El tió sap que som criatures
i esperant trere’n llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga... carbó!,
com a càstig per al més llaminer.I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.

NADAL

Si aquesta nit sents una remor estranya


que, no saps com, t’obliga a mirar el cel,
i enyores gust de mel
i tens desig d’una pau que no enganya…

és que a través dels aires de la nit


t’arriba aquell ressò de l’Establia
de quan l’Infant naixia
i s’elevava un càntic d’infinit.

Si ja no saps sentir-te pastoret,


2
Montserrat Bertran
ni aturar-te a entendre el bell missatge,
almenys, tingues coratge
de seguir el teu camí amb el cor net

NADAL

La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.

Una soca vella


no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
—Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.

Mes, pel cel ressonen


les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
—Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!

NON-NON DE NADAL

T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espígol
per fer-te el son dolç.

Cobriré el teu cos


amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.

Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.

3
Montserrat Bertran

ISABEL BARRIEL

http://poesiaula.blogspot.com/

ESCLAT DE LLUM

Esclat de llum,
tallet de plata,
estels al cel,
lluna blanca
fan de la nit
tresor i màgia.
Sirenes d'aigua,
follets i fades,
balleu la dansa,
que el Nadal s'atansa.

JO ET REGALO EL RAM DE NADAL

Una branqueta de grèvol,


verd i vermell a les mans.
Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç:
jo et regalo el ram de Nadal.

Amb aromes de rosada i de camp,


de nits estelades i albades de blanc.
Amb colors d'aquarel·la hivernal,
de vida gebradora a fora i caliu a la llar.

Una branqueta de grèvol,


verd i vermell a les mans.

4
Montserrat Bertran
MIQUEL MARTÍ I POL

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003). És un


dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. La
seva trajectòria ha estat llargament guardonada i
reconeguda,

ARA QUE L’ANY S’ACABA

Invoco els dies clars, ara que sé


que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.


La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.

Tot se’n revela nou, però l’espera


m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

NADALA

Hem bastit el pessebre en un angle


del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.

Hem obert innombrables camins,


tots d’adreça a la cova,
amb correus de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.

I en la nit del misteri hem cantat


les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.

I oferíem la nit amb els ulls i les mans.


I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.
5
Montserrat Bertran

DESEMBRE

Quan ve nadal fem el pessebre


amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l'estrella, l'àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.

6
Montserrat Bertran
TOMÀS GARCÉS

Tomàs Garcés (Barcelona 1901-1993). Poeta i advocat de


professió, també s'interessa pel periodisme, l'edició, la crítica
literària, la prosa de dietari i la traducció.

És considerat "el poeta català de la cançó", pel seu estil de


versos curts i estrofes regulars, i se l'identifica amb la poesia
neopopulista de Federico García Lorca i Rafael Alberti.

L'ARBRE DE NADAL

La Cova, pedra viva;


desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.

El freguen ales d’àngel,


hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!

Les branques d’aquest arbre


la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.

Pengem-hi els nostres somnis,


que així els veurà l’Infant.

Taronges d’or es tornen


a l’arbre de Nadal.

7
Montserrat Bertran
MARIÀ MANENT

Barcelona, 1898-1988. Poeta, prosista, crític literari i


traductor.

RONDALLA DEL BOU

El bou pesant, veient la gent


que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’Establia.

I quan minvà una mica el fred


–que l’Infantó ja no plorava–
sortí amb pas lent, dins l’aire net,
sota la nit florida i blava.

Per donar a Déu, pobre i humil


damunt la palla gloriosa,
vol abastar algun flam gentil
de l’estelada tremolosa.

Va caminar per fondes valls


i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls
però ja du la rica ofrena.

Saltant de goig i bruelant,


el bou baixà de la muntanya,
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya.

8
Montserrat Bertran

J.V.FOIX

J. V. Foix (Barcelona, 1894-1987). Poeta influït pel


Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es
defineix com "un investigador de la poesia".

HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA

Ho sap tothom, i és profecia.


La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales


Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata


Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,


I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.

El jutge crema paperassa


Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
9
Montserrat Bertran
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera


Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres


Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s'acaba i tot comença.


Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.

La gent s'agleva en la nit dura,


Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim
. La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.

10
Montserrat Bertran

JOSEP CARNER

Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) és


conegut com "el príncep dels poetes catalans".
Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Crea
un nou estil de periodisme polític.

ANY NOU

Ni l’astròleg no sap, dia primer,


u rigorós que un poc de vida ens dalla,
quines estrenes ens darà potser:
angoixa, amor, traspàs o revifalla.

Natura és erta, sense afany ni esquer,


i l’aire és buit i la gelada calla.
Un salut regalima en el cloquer;
mor, a prop de l’encert, l’escorrialla.

¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?


Nou any és nou engany; en vida incerta,
jo sóc una ombra que s’esmuny de frau.

Oh Veritat, tu sola coronada


ben al dellà dels tombs de l’estelada!
Sigues-me llei i certitud i pau.

CANÇÓ DE NADAL

Branca rompuda pel vent espectral


-un dia plena de fulles i rama!-,
dóna'ns la flama, la flama, la flama
no de cap negra foguera del mal,
sinó la flama del foc de Nadal.

Tu, vent geliu, el que fibla i somica,


no véns amb rúfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de musica
en tot forat assajant una mica
els flabiols de la nit de Nadal.

11
Montserrat Bertran
Balba enyorança, nafrada recança,
vegeu: de nit els estels van mostrant-se;
ah, no us pertoca de caure al fondal,
sinó d'aprendre la dansa, la dansa
d'àngels i sants en la nit de Nadal.

12
Montserrat Bertran
JOSEP M. DE SAGARRA

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961).


Dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista,
traductor i, per damunt de tot, poeta.

EL POEMA DE NADAL - (CANT IV)

El camí ens ha portat a Betlem!


Xiscla l'alegria nova!
Com hem vingut? No ho sabem!
Tampoc sabem si ho mereixem,
però som al davant de la cova!
Hem seguit els pastors dins la nit crua?
Tenim l’ull esgarrinxat
per l’estrella? Tenim l’ànima nua
de tota veritat?...
Ai, no és pas hora de confessió
que escorcolli la sang impia!
És l’hora del xisclet de l’alegria,
o, si voleu, és l’hora del perdó,
de l’oblit de la carn i la cançó
dintre la llum de l’establia;
perquè som criatures mortals,
i si hem caigut tres cops al dia,
i si hem jurat en fals,
ecara ens queda al fons del fons
l'entendriment per a aquesta hora;
no estan cremats tots els racons!
Encara hi ha un nervi que riu
i el llavi esquerp es fa més viu
mentre el rampell del mal recula
i en mig la palla flamejant
l'alè del bou i de la mula
humitegen la pell de l'Infant!
El llavi esquerp, i el crit i el plor
no han oblidat nostra cançó,
que tot ho aviva i tot ho aclara,
i es va sentint el tendre so
de fa mil anys, de sempre i d'ara...
aquest so tan tan humil, tan de debò:
“Què li darem an el Noi de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo!...”
13
Montserrat Bertran
És l'alegria, la gran alegria
de veure que encara tenim per consol,
la galta freda del Noi que somnia
i el ritme d'aquesta cançó de bressol!
És l'alegria de veure com passa
l trista sentència del full consumit;
de veure que no es desglaça
el que és només eixarreït;
i tot allò que ho engoleix la barcassa
que mena l'oblit!
De veure que aquesta llampant caravana
on ploren i riuen cent mil vanitats,
de tant que demana,
no troba paraula pels llavis pintats!
De veure que hem anat adelerats
i que amb les ungles hem tocat l'arrel
de tots el pecats daurats
i el baf de les roses vives,
i només havem sentit
una mica més de fel
al voltant de les genives
i en el fons del fons del pit!

És l'alegria, la gran alegria


de poder escanyar amb les mans
l'horrible sornegueria
de tots els respectes humans!
De sentir aquest xiscle nou
de llengua de criatures,
de ser igual que la mula i el bou,
de ser de fang com les figures
que no es mouen ni se'n van,
ni els importa res de fora,
perquè tenen al davant
las pell nua d'un infant
que plora!

L'alegria de pensar serenament


que de tot el bagatge de la vida,
de tot l'orgull passat i present
no hi ha res que ens crida;
no hi ha res que ens apagui la set,
ni ens ompli la mirada,
no hi ha res que ens escalfi aquest gran fred
de l'ànima descarnada,
i només aquesta mica
de cançó, aquesta musica
d'una Verge i un Infant
i un Fuster que la contempla,
té la força enlluernant
que no té tot l'or del temple;
té un sentit tebi i pregon,
que no te cap veu inflada,

14
Montserrat Bertran
ni cap ciència del món
ni cap mirtra encarcarada!

I aquesta cançó només,


estranya, anònima, lliure,
s'enganxa al llavi, després
de tant dubtar i tant somriure;
i ens dóna un deliri foll,
i sentim el cor com salta,
i ens fa doblegar el genoll,
i ens humiteja la galta.
I sense saber per què
aquest plor viu i serè
tot l'esperit ens amara
i anem reprenent el to
de fa mil anys, de sempre i d'ara:
“Què li darem an el Noi de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo!..."

En quin llavi de dona seria,


en quin lloc de muntanya o del pla
aquesta tonada floria?
Quina fou la primera que es trobà
amb la blanca melodia
com una oreneta caçada amb la mà,
sense esquerperia?
Quina dona del meu país,
amb aire amorós i enyoradís,
vestida de sarja i esclop,
però amb una veu molt clara
va cantar per primer cop
la cançó del Noi de la Mare?
Jo em penso que era de feixes foranes,
d’aquelles que van dur 1 arada al puny,
avesada a sentir les campanes
una mica de Iluny;
avesada a sentir el cop que pega
la destral que esmussa el fil;
i el cucut llaminer, que gemega
la segona quinzena d’abril.
Una planta de bona figura,
i una cabellera sense desgavell;
i a la pell de la galta la pintura
del préssec novell.
Tres passades de verd de fageda
li mantenien un to d’aigua als ulls.
Per les coses dels altres muda i freda,
gens envejosa dels graners curulls!
I aquesta dona del meu país,
sense cap esverament,
va trencar el seu viure gris
amb les estrelles d’un infantament...
I es va lliurar del pes

15
Montserrat Bertran
i va tenir el seu fill, sens cridar massa,
com les ovelles que no saben res
d’aquell misteri tan estrany que els passa.
I estava tan contenta del fill seu,
que per fer-lo somriure crida i malda,
i com si contemplés el fill de Déu
se'l mirava adormit a la falda.
I mentre que sospira, violenta,
per la finestra, guarnida de gel,
va entrar una mena d’alosa lluenta
que deuria venir del fons del cel.
I la dona guaità com fugia
la visió estranya, de pressa i corrents,
i va sentir una gran rampell d’alegria
que li cremà la blancor de les dents.
I es va sentir la llengua baladrera
de flautes, de ferrets i cascavells,
com si tingués al pit una pomera
amb totes les branques guarnides d'ocells.
I del desig de muica fent tria,
perquè té ganes de dir la millor,
tot bolcant a l'infant que dormia,
li deuria sortir aquesta cançó:
"Què li darem an el Noi de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo?..."
I mentre deia les dolces paraules,
la cançó anava escampant-se pel món.
La van aprendre les fulles de menta,
i va enganxar-se al bec dels falciots,
al campanar les campanes movien
poc a poquet, el batall tremolós:
"Què li darem an el Noi de la Mare?"
Els grills somiquen damunt del rostoll,
i les aranyes, quan filen, la canten,
i les abelles brunzint sota el sol.
Totes les dones amb fills a la falda,
totes les dones la saben de cor!
Va caminant i baixant la muntanya,
la cançó arriba a la platja i al moll:
"Què li darem an el Noi de la Mare?... "
canta la vela, que empeny el xaloc,
i el card que cruix í l'arjau que grinyola,
i el fum de pipa que engega el patró.
Quan ve Nadal, la cançó del miracle
fa que tremoli l'esquena dels llops.
Fins els qui cremen i roben i maten,
si de menuts l'han sentida algun cop,
la volen dir i se'ls encalla la llengua,
la volen dir i els escanya la por!

Quan ve Nadal, la cançó del miracle


amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,

16
Montserrat Bertran
ens fa pensar en un desig de debò,
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor,
perquè si és llum i misteri que espanta,
perquè si aguanta la bola del món,
té la carn nua ajaguda a la palla
i té les galtes mullades de plor,
i vol sentir-nos molt més a la vora,
ben acostats al voltant dels pastors,
i vol sentir a la pell les nostres ànimes
com l'alè de la mula i el bou!

17
Montserrat Bertran
JOAN M. GUASCH

Barcelona, 1878 — Barcelona, 1961. La seva poesia parteix


de l'èxtasi maragallià i recull l'experiència de la vida
muntanyenca. Escriví èglogues, idil·lis, madrigals i evocà
fades i goges, a la manera modernista.

CANÇÓ DE NADAL

Bruc i galzeran
per guarnir el pessebre
i un trosset de gebre
al raig de la font que tomba ventant,
bruc i galzeran.

18
Montserrat Bertran
JOSEP MARIA LÓPEZ PICÓ

Josep Maria López-Picó (Barcelona, 1886 - 1959), poeta-


autor d'una ingent obra en vers -, prosista, intel·lectual
barceloní i editor. És un dels escriptors més destacats del
Noucentisme.

HA NEVAT AL PESSEBRE

Perquè es distregui del fred


el dia de la nevada,
àngels, fan, al son d’hivern,
coixí amb plomes de nadala.

19
Montserrat Bertran
GUERAU DE LIOST

Guerau de Liost (Olot, 1878 – Barcelona, 1933) és el


pseudònim literari de Jaume Bofill i Mates. Poeta, polític destacat
del catalanisme conservador. Com a poeta fa una obra de
marcats arrels ruralistes. Seguidor de les teories lingüístiques de
Pompeu Fabra, amb el seu amic Josep Carner, Liost va ser un
europeista convençut, molt atent a les novetats culturals i
polítiques que arribaven de l'altre costat dels Pirineus.

NIT DE NADAL

La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D’un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.
El bou recula
poquet a poc.
“Decanta’t, mula,
per fer-li lloc”.

Oh meravella!
Penja una estrella
de l’embigat.
Les profecies
són aquests dies.
Jesús és nat.
La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d’estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.

20
Montserrat Bertran
SALVAT PAPASSEIT

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 1894-1924)conegut


sobretot com a poeta, és autor també d'articles,
manifestos, i altres proses de caire polític i social. Fou un
dels principals poetes de la litera tura d'avanguarda. Va
ser influït pels cal.ligrames d’Apollinaire i pel futurisme de
Marinetti. Desenvolupà una línia lírica que l’acostà a la
poesia popular .

NADAL

Sento el fred de la nit


i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

21
Montserrat Bertran

ÀNGEL GUIMERÀ

Àngel Guimerà va néixer a Tenerife el 1845 i va morir


a Barcelona el 1924. Fou dramaturg i poeta. La seva
extensa obra, el va fer un dels màxims exponents de
la literatura catalana de finals del segle XIX.

NADALA

Jo vull la taula parada


com el temps que era nin
a prop de la llar fumosa
baix el sostre revellit.

Sols vós i jo, la serventa,


tornem al casal antic :
tots els altres se n’anaren
i mai més han de venir.

Guarniu la taula ben llarga,


que hi càpiguen grans i xics,
que han nascut el Fill de l’Home,
i és nit de goig esta nit.

Traieu la vaixella fina,


les estovalles de bri,
ompliu els pitxers de roses
com en temps que era feliç.

Poseu un cap de taula,


la cadira del padrí,
en l'altre cap la del pare
i la de la mare al mig.

A vora d’ella la trona


de mon germanet petit;
jo m’asseuré a l’altra banda,
com en temps que van fugir.

Enceneu la llar dels avis,


mig cremat hi ha un tronc de pi;
l’últim dia que es va encendre
quan la mare va morir.

I aneu-se’n lluny, la serventa,


que m’ofeguen els sospirs,
i vull que s’abeuri l’ànima
22
Montserrat Bertran
amb los records d’aquí dins.

Jo el rostre damunt la taula


posaré ben abscondit
entre els braços que no troben
ningú que estrènyer ací.

Amb mos gemecs d’enyorança


la taula faré estremir;
millor que dringuin les copes
com si m’estés entre els vius.

La ventada en les escletxes


farà l’udol del mastí
amb qui a l’escó m’adormia
abraçats com dos amics.

I per sobre de ma testa


la remor haig de sentir
de la gàbia trista i sola
que mou el vent esta nit.

I ne la paret els filferros


veuran mos ulls enrogits
com els barrots d’unes reixes
que passen sens mai finir.

En tant sentiré per fora


com tresca la gent feliç,
sonant ferrets i guitarres,
que el goig per tots sobreïx.

I als vidres de la finestra


escoltaré un dolç brogit,
igual que si fos la mare
trucant amb el cap dels dits.

I, ai, que la mare no ha d’ésser


sinó el palmó que hi deixí;
tan airós quan jo el portava
i ara trencat i ennegrit!

23
Montserrat Bertran

JOAN MARAGALL

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911), conegut


popularment com a poeta, és també autor d’assajos
d’interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions.
D’esperit romàntic i partícip del moviment modernista, la
seva teoria de la "paraula viva" en poesia no tan sols té
una significació estètica sinó també humana, ja que entén
el fet poètic com a manifestació natural, no elitista,
pròxima a la societat i capaç d’influir-hi.

ELS NÚVOLS DE NADAL

Els núvols de Nadal no sé què tenen


que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s'estenen,
a la llum de la posta suaus s'encenen
i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres


veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;


ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i cm veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

ELS REIS

Aquesta nit han passat


i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.

24
Montserrat Bertran
Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.

Heu sentit avui el cor


matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?

25
Montserrat Bertran

JACINT VERDAGUER

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) és


un dels escriptors catalans més importants i representatius
del segle XIX. Contribueix a la Renaixença, des de posicions
catòliques i conservadores, amb una obra que abasta poesia
èpica i lírica, prosa narrativa i periodística i literatura de
viatges, per la qual té una enorme repercussió popular.

CANÇÓ DE l'ESTRELLA

Jo us mostro el camí.
Seguiu-me, Reis nobles;
sóc per reis i pobles
l'estel del matí.

Amb roba daurada


jo enfilo en l'atzur
el camí més pur
que hi ha a l'estelada.

Ròssec de claror
vaig deixant per rastre,
tinc corona d'astre
i aroma de flor.

Tres Reis tinc darrere


i un àngel davant
i a prop de l'Infant
un cel que m’espera.

Gemadet i ros
vostre Fill, Maria,
a qui semblaria?
A qui, sinó a Vós?

26