La RSE del segle XXI

Empreses que han contractat excombatents a Colòmbia, d’altres que han promogut la
reconciliació entre comunitats enfrontades a Bòsnia proporcionant-los ocupació en igualtat de
condicions un cop acabada la guerra, empreses que han creat suports tecnològics que faciliten
als refugiats i desplaçats d’Uganda que es puguin retrobar amb les seves famílies, i
organitzacions empresarials que han adaptat els seus buldòzers perquè puguin ser utilitzats per
desminar àmplies zones de cultiu fins ara inutilitzades per les guerres a l’Àsia. Aquests són
alguns dels exemples que van ser debatuts fa alguns dies en les jornades Empreses i
construcció de pau, organitzades per l’Institut d’Innovació Social d’ESADE i l’Escola de Cultura
de Pau (UAB). Després de plantejar-se els importants riscos i els costos que suposa per a les
empreses operar en aquests països, van sorgir dues idees inicials: la primera és que, cada cop
amb més freqüència d’acord amb les estadístiques, una part important de les operacions
empresarials a escala mundial té lloc en països en conflicte o en reconstrucció postbèl·lica i, la
segona, és que avui dia hi ha moltes empreses que ja han incorporat polítiques de drets
humans, però encara n’hi ha ben poques que tinguin en compte l’especificitat d’operar en
aquest tipus d’entorns complexos en les seves polítiques de RSE.

L’assistència i la participació en el debat de nombroses empreses mostra, en qualsevol cas, un

interès creixent per aquesta qüestió en un moment en què l’aportació de capitals privats és
equivalent o superior a l’ajuda procedent de donants internacionals en aquest tipus de països.
En tot cas, va quedar patent que l’empresa, per mitjà de la seva política de RSE, té un gran
potencial per incentivar la pau des de la seva esfera d’influència mitjançant, principalment, el
seu rol econòmic, el diàleg amb els stakeholders i la generació d’aliances publicoprivades. Les
qüestions que es van plantejar, nombroses i molt variades, recordaven d’alguna manera les
discussions que fa una dècada, o fins i tot més, se suscitaven quan es plantejava a l’emprese
la necessitat de dissenyar i d’implementar polítiques de drets humans. Aquesta idea que ara és
compartida per tothom, aleshores no ho era, i va generar intensos debats. En tot cas, quan
parlem del paper del sector privat en la construcció de pau, estem parlant de la necessitat
d’adaptar les polítiques de RSE a aquests contextos des de la perspectiva de sensibilitat al
conflicte. En realitat, aquesta qüestió ens permet endivinar el que será la RSE del segle XXI
quan actors no estatals com les empreses es comprometin més activament amb qüestions que
afecten a la governança mundial, com ara la pau o la lluita contra la pobresa. Tots sabem que
aquest no és un tema menor, com tampoc no ho era aleshores la qüestió dels drets humans.
En són una prova tangible les experiències empresarials desenvolupades en aquest àmbit als
cinc continents.
Maria Prandi
Institut d’Innovació Social

Bústia de suggeriments

Institut d’Innovació Social http://www.innovacionsocial.esade.edu/bedh

1
 EL 78 % DELS EMPRESARIS CREUEN QUE LES POLÍTIQUES DE
CONCILIACIÓ MILLOREN EL RENDIMENT DELS TREBALLADORS. El 82 % creuen
que aquestes polítiques ajuden a retenir el talent, segons un estudi realitzat per la Consejería
de Empleo, Mujer e Inmigración de la Comunidad de Madrid. (RSE), EP, 28/10/2010.
Segons l’estudi El compromiso del siglo XXI se escribe con C de conciliación, que ha presentat
l’Observatori EFR, format per la Fundación Másfamilia, Tatum, la Fundación Adecco i Análisis e
Investigación, la conciliació personal, familiar i laboral motivaria els empleats i augmentaria la
productivitat de les empreses. Així, l’informe assenyala que la inversió en “compromís”
comportaria una millora, en temps de crisi com els actuals. A més, indica que el 80 % dels
empleats espanyols no se senten compromesos amb les seves empreses. (RSE), EP,
26/10/2010.

LA MEITAT DELS ESPANYOLS CREUEN QUE HA DE SER LA DONA QUI

TREBALLI MENYS. El 45,7 % dels espanyols creuen que ha de ser la dona, dels dos
membres de la parella, qui ha de treballar menys de forma remunerada en cas que un dels dos
hagi de dedicar-se a les tasques de la llar i a la cura dels fills, segons el baròmetre de setembre
de 2010 del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Per contra, l’estudi assenyala que
l’1,8 % dels enquestats pensa que hauria de fer-ho l’home, mentre que al 20,9 % els sembla
que podrien fer-ho, de manera indistinta, tant l’home com la dona. Malgrat aquestes dades, el
67,7 % dels enquestats assenyalen que el seu ideal de família es correspon amb dos membres
amb feina remunerada i una dedicació similar, en què ambdós es reparteixen les tasques de la
llar i la cura dels fills, si n’hi ha. (RSE), EP, 11/10/2010.

GUIA PER PROMOURE LA RSE A L ’EMPRESA FRANQUICIADA: L’empresa MRW

ha editat, en col·laboració amb la Red Española del Pacto Mundial de les Nacions Unides, una
guia per promoure la responsabilitat social a l’empresa franquiciada, segons informen les dues
entitats. Així, la guia La RSE en la empresa franquiciada pretén apropar la RSE des de la
realitat d’una gran empresa al conjunt de pimes que en conformen les franquícies. A més,
expliquen que s’il·lustra amb casos reals de franquícies com ara Mango, Eroski, Javierre, Sol
Meliá i MRW, que “ja apliquen amb èxit bones pràctiques de RSE”. Igualment, assenyalen que
s’han centrat en les pimes perquè és un col·lectiu que presenta més dificultats a l’hora de
desenvolupar i d’implantar conceptes de RSE. Amb aquest objectiu, s’han diferenciat les
empreses franquiciadores segons el model de relació que tenen amb la seva xarxa de
franquícies i, sobre aquesta base, s’han plantejat diferents alternatives per a la gestió de la
seva RSE. (RSE), EP, 28/10/2010.

2
ESPANYA I GRÈCIA SÓN A LA CUA DE LA UNIÓ EUROPEA QUANT A LA
PARITAT ENTRE HOME I DONA I FLEXIBILITAT HORÀRIA A LA FEINA: Els dos
països presenten una gran diferència entre l’ocupació femenina i la masculina, segons un
estudi presentat per la Comissió Europea. L’informe revela, igualment, que a Espanya està poc
estesa la pràctica de treballar des de casa, igual que a Portugal, Letònia i Lituània. Espanya
també figura al costat de Grècia, Finlàndia i Letònia entre els països europeus en què el treball
a temps parcial, tant masculí com femení, és la tònica entre els joves que s’incorporen per
primera vegada al mercat laboral. En general, l’estudi de la CE indica que encara hi ha moltes
diferències entre els estats membres quant a la flexibilitat de l’horari laboral, que està més
estesa al nord i a l’oest d’Europa. Dinamarca, Suècia, Alemanya, Finlàndia i Noruega puntuen
molt alt, atès que entre el 50 % i el 62 % de les persones assalariades tenen un cert grau de
flexibilitat en el seu horari laboral. Aquest percentatge a Espanya és només del 15,5 % en el
cas dels homes i del 15 % en el de les dones. Se situen per sota Grècia, Xipre, Romania i
Bulgària, amb xifres que oscil·len entre el 14 % i el 10 % dels treballadors. La CE sosté que un
horari més individualitzat té efectes positius en la taxa d’ocupació femenina i pot ajudar a
conciliar la vida familiar i laboral. Tanmateix, subratlla que en la majoria dels països el treball a
temps parcial, majoritàriament femení, encara se centra en sectors mal pagats i amb escasses
oportunitats de promoció. (RSE), EP, 26/10/2010.

URSA S’ADHEREIX ALS PRINCIPIS DE SOSTENIBILITAT: La filial d’aïllants del

Grupo Uralita, URSA, s’ha adherit als principis de sostenibilitat establerts per la Confederació
Espanyola d’Associacions de Fabricants de Productes de Construcció (CEPCO), que afecten
els aspectes socials, econòmics i ecològics, segons ha informat l’empresa mateixa. URSA ha
assenyalat que, amb aquesta decisió, es converteix en la tercera empresa a afegir-se a la
iniciativa amb una Declaració de sostenibilitat. URSA és la filial d’aïllants d’Uralita i els seus
productes principals són la llana de vidre i el poliestirè extrudit (XPS), cobrint així totes les
aplicacions en els àmbits de l’aïllament tèrmic i acústic. URSA compta amb fàbriques a
Espanya.

ELS EMPRESARIS EUROPEUS, CONTRARIS A AMPLIAR EL PERMÍS DE

MATERNITAT DE 14 A 20 SETMANES : Els empresaris europeus han mostrat el seu
acord en la necessitat de millorar la salut i la seguretat de la dona a la feina, però rebutgen la
idea proposada per la Comissió de Drets de la Dona del Parlament Europeu d’ampliar el permís
de maternitat de 14 a 20 setmanes, al·legant que suposaria un “cost enorme”. “Els comptes
públics estan al límit i les empreses, sobretot les pimes, estan lluitant per sobreviure”, sosté en
un comunicat l’organització Businesseurope, a la qual pertanyen 40 companyies i empresaris
de 34 països europeus. A més, argumenta que la mesura plantejada a l’Eurocambra generarà,
només en 9 dels 27 estats membres de la UE, uns costos anuals de més de 6.000 milions
d’euros. La patronal europea agrega que la proposta perjudicarà els diferents sistemes
nacionals, que, segons la seva opinió, funcionen bé i ofereixen tot un seguit de solucions per a
la dona i que, per tant, no hi ha res que justifiqui la “interferència” de la UE en aquests sistemes.
També considera que la iniciativa va en detriment de les oportunitats laborals de les dones,
perquè imposa “restriccions innecessàries” per aconseguir més taxes d’ocupació femenina. “El
mercat laboral necessita més dones actives i que ocupin llocs directius. Tanmateix, la proposta
parlamentària és cara i costosa per a les empreses. Aquesta no és la manera més adequada
de millorar la protecció de les treballadores i complicarà la contractació de dones. No és el que
volem ni el que necessitem”, ha resumit el director general de Businesseurope, Philippe de
Buck. (RSE), EP, 18/10/2010.

ELS PRODUCTES FRANCESOS COMENÇARAN A PORTAR ETIQUETES

INFORMATIVES SOBRE LA SEVA SOSTENIBILITAT L’ANY 2011. Es tracta d’un
projecte experimental que començarà el juliol de l’any vinent i tindrà una durada d’un any. Les
etiquetes inclouran informació relativa a les emissions de CO2, al consum d’aigua i rebutjos
tòxics generats en els processos de fabricació i elaboració dels productes, com també a la

3
sostenibilitat dels recursos naturals utilitzats. El Govern ha fet una crida als fabricants i als
distribuïdors perquè prenguin part en la iniciativa i espera que hi participin molts sectors, com el
de l’alimentació, el tèxtil o el dels electrodomèstics. L’objectiu és facilitar als consumidors la
comparació de les característiques ecològiques dels productes a l’hora de prendre decisions de
compra. (MA), COMFIA.Info, 26/10/2010.

COMERÇ JUST AL CORTE INGLÉS. El Corte Inglés i Intermón Oxfam han acordat que la
cadena comercialitzarà als seus supermercats productes de comerç just, amb una primera
etapa en la qual s’han posat a la venda vint referències de diferents tipus de cafè, sucre,
melmelades, confitures, galetes, te, xocolata i arròs. Concretament, ha assenyalat que vendran
te de Ceilan biològic, galetes de mel i anacard, cafè natural mòlt biològic, cafè 100 % arabica,
confitura de guaiaba i maracujà, arròs aromàtic, xocolata pura orgànica biològica, te verd
biològic i galetes de cacau biològic. Per a Intermón Oxfam, aquest acord suposa atansar els
productes de comerç just a més persones i oferir a milers de famílies camperoles l’oportunitat
de tenir uns ingressos dignes per les seves collites de cafè, cacau o sucre. (COM), EP,
18/10/2010.

GLAXOSMITHKLINE PAGARÀ UNA MULTA. El grup farmacèutic GlaxoSmithKline (GSK)

pagarà una multa de 750 milions de dòlars per posar fi a les demandes del govern nord-
americà que l’acusa de fabricar medicaments adulterats, segons ha anunciat el Departament
de Justícia dels Estats Units. En un comunicat divulgat dimarts passat, el Departament de
Justícia indicava que SB Pharmco Puerto Rico, una filial de GlaxoSmithKline, va acceptar
“declarar-se culpable davant les acusacions vinculades a la fabricació i la distribució de
determinats medicaments produïts a la fàbrica de Cidra, a Puerto Rico”. L’empresa va assumir
la situació a través d’un comunicat públic. (TRI, DH), ComunicaRSE, 28/10/2010.

EROSKI. La xarxa de supermercats Eroski proporcionarà als seus clients consells per reduir
la petjada del carboni, com ara usar bosses reutilitzables que impliquen menys emissions que
les tradicionals, després d’afegir-se a la iniciativa CeroCO2. Aquesta campanya, impulsada per
les ONG Ecología y Desarrollo (ECODES) i Acciónatura, combat el canvi climàtic mitjançant
l’ús d’eines per al càlcul, la reducció i la compensació de la petjada de carboni. La mesura que
Eroski ha adoptat s’emmarca dins les activitats de responsabilitat social de l’empresa (RSE)
que el grup desenvolupa en matèria mediambiental. En aquest sentit, Marta Areizaga, directora
de RSE de la companyia, ha apostat per implicar els clients “perquè totes les iniciatives que
tant les empreses com els particulars duen a terme en aquesta àrea obtinguin els millors
resultats”. (RSE), EP, 26/10/2010.

EMPRESES EUROPEES DEMANEN A LA UE QUE REDUEIXI FINS AL 30 % EL

SEU COMPROMÍS DE REDUCCIÓ D’EMISSIONS. Un total de 29 empreses europees
han enviat un comunicat conjunt en el qual demanen a la Unió Europea que augmenti al 30 %
el seu compromís de reducció d’emissions per al 2020 (respecte dels nivells de 1990), que
actualment està al 20 %, segons ha informat The Climate Group. A l’escrit que serà enviat a les
diferents institucions europees, les empreses assenyalen que aquesta iniciativa “enfortiria el
futur econòmic d’Europa, fomentaria l’ocupació i proporcionaria més seguretat als inversors”. A
més, destaquen que “en garantiria la competitivitat a llarg termini amb la Xina i els Estats Units,
en el mercat mundial creixent de béns i serveis de baixa emissió de carboni”. The Climate
Group ha destacat que és la primera vegada que un grup gran i divers d’empreses fa una crida
d’aquest tipus. L’escrit ha estat signat per les empreses membres de Business Europe:
l’espanyola Acciona, Estoma, Asda, Atkins, Barilla, BNP Paribas, BSkyB, Capgemini, Centrica

4
plc, Climate Change Capital, Crédit Agricole, DHV Group, Elopak, Eneco, F&C Asset
Management, GE Energy, Johnson Controls Inc, Kingfisher, Google, Marks and Spencer, Nike,
Philips Lighting, SKAI Group of Companies, Sony Europe, Standard Life, Swiss Re, Tryg,
Thames Water i Vodafone. Per la seva banda, l’associació ecologista Greenpeace han donat la
benvinguda a aquesta declaració i ha aprofitat per reiterar la seva petició al Govern espanyol
perquè es manifesti a favor del 30 %, “com ja han fet el Regne Unit, França, Alemanya o
Dinamarca”. (MA), EP, 18/10/2010.

L’INSTITUTE OF PUBLIC AND ENVIRONMENTAL AFFAIRS DENUNCIA A LA

XINA LA CONTAMINACIÓ A LA CADENA DE SUBMINISTRAMENT D’EMPRESES
MULTINACIONALS. Després de contrastar les males dades mediambientals a la Xina, Ma
Jun ha investigat els proveïdors de les grans empreses globals que aboquen més residus
incontrolats al medi ambient (aire, sòlids, etc.). Amb aquestes dades, ha elaborat una “llista
negra” d’empreses xineses (més de 68.000) perseguides legalment a la Xina per abusos contra
el medi ambient. Actualment, algunes empreses multinacionals utilitzen aquesta llista per a la
gestió de la seva cadena de proveïdors, amb l’objectiu de millorar les condicions
mediambientals en què es produeixen els seus productes i evitar ser acusades de mala gestió
en aquest àmbit. (MA), BHRRC, 28/10/2010.

UNA RECERCA DE FRONTLINE I PROPUBLICA DENUNCIA LA MALA GESTIÓ

MEDIAMBIENTAL DE BP. Aquestes dues organitzacions presenten la pel·lícula The Spill,
en la qual denuncien com la reducció de costos de l’empresa ha provocat diversos abocaments
i accidents. Per consultar el vídeo: <http://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/the-spill/>. Per
consultar la resposta de BP: <http://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/the-spill/bp-questions-
answers/>, (MA), BHRRC, 28/10/2010.

KONE. L’empresa d’ascensors, escales mecàniques i portes mecàniques per a edificis Kone
ha rebut la classe A de la qualificació energètica d’acord amb la norma de classificació VDI
4707 pels seus ascensors ecològics ‘Kone MonoSpace’, després que l’any 2008 es va
comprometre a reduir en un 50 % l’electricitat per a aquest any. L’empresa ha explicat el
desenvolupament de les seves solucions ‘Eco-efficient’, amb les quals els ascensors sense
cambra de màquines han estalviat “tanta electricitat com la que produeix un generador
d’energia típic de 250 mil·liwatts (MW)”. Això equival, al seu entendre, al consum de dos milions
de barrils de petroli o a les emissions de CO2 de 100.000 cotxes circulant arreu del món. Com
indica l’empresa, que ofereix ascensors alimentats per energia solar i ha estat guardonada per
l’Associació d’Enginyers Alemanys, els ascensors i les escales mecàniques consumeixen entre
un 2 i un 10 % de l’energia total dels edificis, que suposen un 40 % del consum d’energia a
escala mundial. (RSE), EP, 25/10/2010.

5
CODIFICACIÓ
AG (aigua, energia hidroelèctrica), COM (comerç just, sistemes de certificació, patents), DH (drets
humans, dret al desenvolupament, dret a la salut), DL (drets laborals, explotació laboral infantil,
sector tèxtil), IND (pobles indígenes), MA (medi ambient), ONG (ONG, boicot, partenariat), RN
(sector energètic, recursos naturals, diamants), RSE (responsabilitat social de l’empresa, bones
pràctiques, corrupció), TRI (tribunals).

FONTS CONSULTADES ESPECIALITZADES

AliaRSE, Alainet, Asian Labour News, Banc Interamericà de Desenvolupament (ètica i
desenvolupament), Business and Human Rights Resource Center (BHRRC), Campanya Roba Neta,
CBSR, Christian Aid, Cinco Días, COMFIA.info, Corporate Europe Observatory, CSR Europe,
Covalence, Comunica RSE, Diagram, ECODES, Ethical Corporation, EurActive, Europa Press (EP),
Fafo, Friends of the Earth, Fundació Acció RSE, Global Compact, Global Witness, GRI News
Update, Grup de Fundacions, IARSE, ICFTU Online, IIPM, Institut Ethos, International Business
Leaders Forum, International Rivers Network, LabourStart, Novethic, OIT, Pacte Mundial, PNUD,
Publish What You Pay, Red Puentes, http://www.responsables.biz, Unió Europea.

GLOSSARI
BID (Banc Interamericà de Desenvolupament), BM (Banc Mundial), CDHNU (Consell de Drets
Humans de les Nacions Unides), CIOSL (Confederació Internacional d’Organitzacions Sindicals
Lliures), CCOO (Comissions Obreres), dòlars (dòlars dels Estats Units), EITI (Extractive Industry
Transparency Initiative), FMI (Fons Monetari Internacional), GRI (Global Reporting Initiative), HRW
(Human Rights Watch), ISR (inversió socialment responsable), IBFL (International Business Leaders
Forum), ODM (objectius del mil·lenni), OEA (Organització d’Estats Americans), OMC (Organització
Mundial del Comerç), OMS (Organització Mundial de la Salut), OIT (Organització Internacional del
Treball), PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient), RSE (responsabilitat social
de l’empresa), UE (Unió Europea).

UNA PUBLICACIÓ DE:

INSTITUT D’INNOVACIÓ SOCIAL (ESADE)

Av. de Pedralbes, 60-62
08034 Barcelona
Tel.: +34 932 806 162
http://www.esade.edu/research/socialinnovation/about?lang=CAT
http://www.innovacionsocial.esade.edu/bedh/

Editora: Maria Prandi

maria.prandi@esade.edu

NOTA: Les entitats responsables d’aquesta publicació no prenen posició respecte de les
notícies que s’hi publiquen ni en verifiquen la veracitat. L’objectiu d’aquest butlletí és donar
accés a una extensa varietat de materials i de notícies publicats en altres mitjans, que
presenten diversos punts de vista amb relació a la temàtica empresarial i als drets humans.